Tema 4 El dret a un habitatge digne PDF

Tema 4 El dret a un habitatge digne DRETS SOCIALS Grau de Treball Social Curs 2023-2024  Introducció El dret a l'habitatge adequat és el “dret de tota persona a accedir i mantenir una llar, que permeti viure...

Tema 4 El dret a un habitatge digne DRETS SOCIALS Grau de Treball Social Curs 2023-2024  Introducció El dret a l'habitatge adequat és el “dret de tota persona a accedir i mantenir una llar, que permeti viure en seguretat, pau i dignitat en algun lloc, adaptat a l'entorn i la societat”. És un dret relacionat amb les necessitats bàsiques, la dignitat humana, la salut i, en general, amb la QUALITAT de VIDA. És necessària per a la supervivència i la seguretat personal. És un dret TRANSVERSAL. És a dir, és un dret vinculat a la garantia d'altres drets, és a dir, és instrumental a drets com el dret a la intimitat; dret a una vida privada i familiar; dret de lliure residència; dret a la salut; etc. Cada cop més la garantia del dret a l'habitatge plantejada com a part d'un dret més ampli: el dret a entorn urbà inclusiu, sostenible i democràticament gestionat, conegut com a dret a la ciutat. Article 47 de la Constitució Espanyola Observacions Generals núm. 4 del Comité DESC Article 25 de la DUDH Article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya Article 11.1 PIDESC  Elements del dret a un habitatge adequat Elemenst relacionats amb l’ADEQUACIÓ Ubicat en un lloc adequat Disponibilitat de serveis, materials i infraestructures Adequat a cultura i entorn Habitatge habitable Elements relacionats amb l’ACCÉS Despeses suportables (accessibilitat econòmica) Habitatges assequibles (accessibilitat física) Seguretat jurídica en la tinença Habitatge ubicat en un lloc adequat L'habitatge adequat s'ha de trobar en un lloc que permeti l'accés a les opcions d'ocupació, els serveis d'atenció de la salut, els centres d'atenció per a nens, escoles i altres serveis socials. Això és particularment important en ciutats grans i zones rurals on els costos temporals i financers per arribar als llocs de treball i tornar-hi pot imposar exigències excessives en els pressupostos de les famílies pobres. Igualment, l'habitatge no s'ha de construir a llocs contaminats ni a la proximitat immediata de fonts de contaminació que amenacen el dret a la salut dels habitants. I, al contrari, a llocs habitats no s'han de construir infraestructures que amenacin el dret a la salut dels habitants. Disponibilitat de serveis, materials i infraestructures L'habitatge ha de contenir certs serveis indispensables per a la salut, la seguretat, la comoditat i la nutrició. Accés permanent a recursos naturals i comuns (aigua potable, energia per a la cuina, calefacció i enllumenat, instal·lacions sanitàries i de neteja, emmagatzematge d'aliments, eliminació de deixalles, drenatge i serveis d'emergència). Vinculat al concepte de POBRESA ENERGÈTICA. Aquest element està particularment vinculat al dret humà a l'aigua i al sanejament (OG 15, 2002). Estableix que "tothom ha de tenir garantit l'accés a l'aigua per a ús personal i domèstic d'una manera": suficient: accés continuat i suficients (50-100 litres persona/dia segons OMS) assegurança: lliure de microorganismes, substàncies químiques, perills radiològics acceptable: color olor i gust acceptable i culturalment apropiat i sensible a qüestions de gènere, cicles de vida i privadesa accessible físicament: a menys de 1km de la llar (no més de 30 minuts) assumible: no hauria d'excedir el 5% dels ingressos familiars Habitatge adequat a cultura i entorn La manera com es construeix l'habitatge, els materials de construcció utilitzats i polítiques en què es recolzen han de permetre expressió d'identitat cultural i diversitat d'habitatge adequada, així com l'entorn. Les activitats vinculades al desenvolupament o la modernització a l'esfera de l'habitatge han de vetllar perquè no es sacrifiquin les dimensions culturals de l'habitatge i perquè s'assegurin, entre d'altres, els serveis tecnològics moderns. Habitabilitat: espai íntim, segur i salubre Espai que asseguri intimitat de vida familiar. Espai que asseguri protecció contra perills estructurals i d'una altra índole que garanteixin seguretat física; que protegeixi del fred, la humitat, la calor, la pluja, el vent, etc., que assegurin salut. Normalment els Estats regulen les condicions que han de reunir els habitatges per complir aquest element. Exemple: Decret Generalitat Catalunya 141/2012, del 30 d'octubre, pel qual es regulen les condicions mínimes d'habitabilitat dels habitatges i la cèdula d'habitabilitat. Regula el mínim de superfície útil (36m2, els espais que han de tenir, les condicions de ventilació i il·luminació, etc.) Gaudi amb seguretat en la tinença Què vol dir tinença? La tinença és lacció de tenir o posseir alguna cosa. D'acord amb l'OG 4, la tinença de l'habitatge es pot articular a través de diverses formes jurídiques; és a dir, les persones poden tenir, tenir, gaudir d'un habitatge sota diverses figures i règims jurídics. Exemples: lloguer (públic o privat), propietat, vivenda en cooperativa, cessió d'ús, vivenda d'emergència i assentaments informals, ocupació, etc. Sigui quin sigui el tipus de tinença, totes les persones han de gaudir de cert grau de protecció a la seguretat de la tinença. Han de gaudir de la protecció necessària contra el desnonament, la fustigació o altres amenaces. Significa això que els desallotjaments estan prohibits segons el Dret Internacional? NO tots els desallotjaments estan prohibits pel Dret Internacional, alguns desallotjaments estan justificats si compleixen determinats estàndards o garanties Veure document complementari sobre concepte de desallotjament forçós i els seus requisits, basat en l'OG7 Habitatge assequible Atenció prioritària i específica per a grups en situacions de vulnerabilitat, és a dir, garantir ple accés i sostenible a recursos adequats per disposar d'un habitatge, inclòs l'accés a terres o solars. (Element vinculat al procés d'especificació dels drets). - Tant les disposicions com la política en matèria d’habitatge han de tenir plenament en compte les necessitats especials d‘aquests grups. Grups vulnerables i particularitats a tenir en compte: Persones sense sostre: inseguretat, exclusió social persistent. Habitants de poblats barraquistes: Seguretat de tinença, manca de serveis públics i infraestructures. Infància: especial importància de la relació entre habitatge i salut. Dones: experimenten diferents formes de discriminació en relació amb l'accés a l'habitatge (per exemple, en els processos successoris), relacions de dependència, assumpció de tasques de proveïment de serveis bàsics (aigua), Problemes d'inseguretat agreujats en casos de sensellarisme ( violència sexual). Persones amb diversitat funcional: problemes d’accés i mobilitat. Persones desplaçades, refugiades i migrants. Discriminació. Guetificació i abusos. Pobles indígenes: Inseguretat en tinença que provoca expulsions i desplaçaments, discriminació. Obligacions dels Estats i justiciabilitat Obligacions genèriques 1) PRINCIPI DE PROGRESSIVITAT EN L’EFECTIVITAT DELS DESC No compatible amb postergació sine die. No regressivitat. Aquesta només justificada si demostra, en context d'aprofitament ple del màxim de recursos, que: a) va ser implantada després de considerar acuradament totes les alternatives i s'han fet servir el màxim de recursos disponibles. b) si justificada plenament en relació amb la totalitat dels drets. 2) OBLIGACIÓ DE NO DISCRIMINACIÓ Obligacions específiques a) Respecte b) Protecció c) Obligació específica de realitzar o satisfer Art. 2 PIDESC 1. Cada uno de los Estados Parte en el presente Pacto se compromete a adoptar medidas, tanto por separado como mediante la asistencia y la cooperación internacionales, especialmente económicas y técnicas, hasta el máximo de los recursos de que disponga, para lograr progresivamente, por todos los medios apropiados, inclusive en particular la adopción de medidas legislativas, la plena efectividad de los derechos aquí reconocidos. 2. Los Estados Partes en el presente Pacto se comprometen a garantizar el ejercicio de los derechos que en él se enuncian, sin discriminación alguna por motivos de raza, color, sexo, idioma, religión, opinión política o de otra índole, origen nacional o social, posición económica, nacimiento o cualquier otra condición social. 3. Los países en desarrollo, teniendo debidamente en cuenta los derechos humanos y su economía nacional, podrán determinar en qué medida garantizarán los derechos económicos reconocidos en el presente Pacto a personas que no sean nacionales suyos. Obligacions vinculades al principi de progressivitat La naturalesa de la majoria de les obligacions derivades del PIDESC ve determinada pel principi de progressivitat reconegut a l'apartat primer de l'article segon. El principi de progressivitat és una clàusula de flexibilització de la realització dels drets (realització gradual dels drets), tenint en compte les restriccions derivades de la limitació dels recursos. Aquest principi no pot suposar una postergació sine die del compliment efectiu, ni pot buidar-lo de tot contingut significatiu (paràgraf 9 de l'OG3). Aquest principi comporta una sèrie d'obligacions tant de comportament com de resultat amb efecte immediat Obligació d’adopció de mesures DELIBERADES, CONCRETES I ORIENTADES DE FORMA CLARA a la realització dels drets per a garantir la màxima eficàcia, DE LA FORMA MÉS EXPEDITA POSSIBLE i AMB TOTS ELS MITJANS APROPIATS I MÀXIM DE RECURSOS DISPONIBLES. Obligació de satisfer un mínim essencial. Perquè un incompliment d'aquest mínim essencial estigui justificat pel Pacte, l'Estat ha de provar que ha realitzat tots els esforços necessaris per utilitzar tots els recursos a la vostra disposició, intentant prioritzar les obligacions mínimes i prioritzar les necessitats dels més vulnerables, fins i tot en temps de regressió econòmica. Deure de no regressió  Obligacions específiques 1) DE RESPECTE Que els Estats Part evitin les mesures que obstaculitzin o impedeixin el gaudi del dret a l’habitatge. Exemples: 1. Respecte a la vida privada i la seguretat a la llar; 2. Prohibició d'executar o promoure desallotjaments forçosos arbitraris; 3. Respecte a l'autoconstrucció ia la diversitat cultural (obligació de promoure la integració i regularització d'habitatges autoconstruïts).  2) DE PROTECCIÓ Obligació de prevenir qualsevol possible violació d'aquests drets per terceres parts com els propietaris d'immobles, empreses immobiliàries o urbanitzadores. Obligació de l'Estat d'adoptar mesures que vetllen perquè les empreses o els particulars no privin les persones de l'accés a un habitatge adequat. Exemples: - Regulació del mercat d’habitatge. - Adopció de mesures per protegir els residents de discriminacions, assetjaments, suspensions de serveis i altres amenaces. - Obligació de crear mecanismes judicials o quasijudicials que permetin oferir reparació a les víctimes de tota violació del dret a un habitatge adequat, en tots els seus elements i dimensions.  3) DE REALITZAR Deure d'elaboració d'estratègies governamentals identificables per assegurar el dret de totes les persones a viure en pau i amb dignitat, donant prioritat a grups en situació de vulnerabilitat. Poden consistir en una barreja de mesures del sector públic i privat que es considerin apropiades. En essència, l'obligació consisteix a demostrar que, en conjunt, les mesures que s'estan prenent són suficients per fer el dret de cada individu en el temps més breu possible de conformitat amb el màxim dels recursos disponibles. Importància de vincular-les amb altres polítiques (generació docupació, protecció de l’ambient, conservació del patrimoni cultural, desenvolupament sostenible, conservació del patrimoni cultural, etc.). Els Estats han d'utilitzar mecanismes amplis de consulta i participació en què intervinguin representants dels sectors públics, privats, no governamentals, cooperativistes, comunitaris, representants de grups vulnerables. El dret a l’educació a la Constitució Espanyola Justiciabilitat L'article 53.3 CE afirma que els principis rectors “informaran la legislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics” i “només podran ser al·legats davant de la jurisdicció ordinària d'acord amb allò que disposin les lleis que els desenvolupin”. Per tant, en principi, l'exigibilitat judicial del dret a l'habitatge (en tant que ubicat al capítol de principis rectors) queda condicionada a la prèvia acció del legislador. Ara bé, això és matisable: Tutela directa de continguts de dret a l'habitatge mitjançant la vinculació amb altres drets fonamentals.  Fi de la presentació Moltes gràcies per la vostra atenció! s a m b Àni m st udi! l'e DRETS SOCIALS Grau de Treball Social Curs 2023-2024