SOC 2ESO - Tema 1_v2.pdf

Benet Femenia Tema 1 El pas a l'Edat Mitjana Història 2n ESO...

Benet Femenia Tema 1 El pas a l'Edat Mitjana Història 2n ESO La fi de l'Imperi Romà Les invasions germàniques del segle V dC. varen posar fi a l'afeblit Imperi Romà. Havia estat dividit en dos (Orient i Occident) des de l'any 395. El trencament va tenir tanta importància que els historiadors marquen la caiguda de Roma (476dC.) com la fi de l'Antiguitat i el començament de l'Edat Mitjana. Els romans feren servir un nom grec d'origen onomatopeic (això vol dir que s'ecriu tal com els sonava en les seves orelles) bárbaros, "bàrbar" per referir-se a les poblacions estrangeres en general. Ara bé, aquesta paraula ha quedat fixada per designar les poblacions majoritàriament d'origen germànic, que vivien més enllà del Rin i del Danubi, rius que constituïen el limes septentrional de l'imperi. El 4 de setembre de l'any 476 dC els bàrbars comandats per Odoacre varen acabar amb l'Imperi Romà d'Occident. Aquesta afirmació no és completament certa. De fet, els germànics no cercarien pas destruir lʼImperi, sinó integrar- sʼhi. Durant força temps els clans germànics havien rebut la preuada moneda romana a canvi de guardar les fronteres del nord, però quan els huns arribaren a Europa -sembla que un seguit dʼhiverns molt secs haurien deixat el seu territori natal sense pastures-, els germànics no foren capaços de fer-los front. Exiliats i perseguits pels huns i lʼhivern, els líders germànics optarien per lʼúnica solució per salvar als seus pobles: travessar les fronteres i obligar els romans a acceptar-los al sud. Amb els temps ho aconseguiren fins el punt que els principals generals de l'exèrcit romà eren germànics. 1 de 7  La fi de l'Imperi Romà d'Occident Al començament del segle V, els huns, un poble bàrbar que arribava d'Àsia dirigit per Àtila, va envair i va arrasar els territoris de l'est d'Europa. Fugint dels huns, els pobles germànics varen irrompre en massa a l'Imperi Romà d'Occident i varen acabar conquerint-ne el territori i dominant-lo. Des de finals del segle V es varen formar diversos regnes germànics, independents i rivals entre si: · Els ostrogots, que varen ocupar Itàlia i Dalmàcia. · Els visigots, que es varen estendre pel sud de la Gàl·lia i, posteriorment, per Hispània. · Els francs, establerts a la Gàl·lia, que es varen anar expandint pel territori d'altres regnes. · Els burgundis, que varen ocupar l'est de la Gàl·lia. · Els alamans, que es varen establir al voltant del Rin. · Els anglosaxons, els quals es varen expandir per Britània. Els pobles germànics tenien uns costums i unes formes de vida molt diferents de les dels romans. No tenien escriptura, ni lleis, ni una estructura d'estat. Treballaven la terra i criaven bestiar. Estaven organitzats en clans familiars i els cabdills triaven un cap militar, que també feia de rei. Primerament, aquest càrrec era electiu, però amb el pas del temps es va convertir en hereditari. En ocupar les terres de l'imperi, els pobles germànics varen imposar el seu poder militar i qualcuns dels seus costum, però també varen adoptar part de la cultura romana. Els reis es varen envoltar de consellers romans, varen conservar la moneda imperial i varen respectar els privilegis dels grans propietaris. A més, el llatí va continuar sent la llengua oficial del cristianisme es va acabar imposant. 2 de 7  La irrupció de l'Isla Mentre Occident sucumbia a mans dels germànics i es convertia en una economia agrària i de subsistència, l'Imperi Romà d'Orient va aconseguir mantenir la riquesa i va poder aturar les invasions. A partir del segle VI, l'Imperi Romà d'Orient, que es va anomenar Bizanci (com grec de la seva capital, Constantinoble), es va anar hel·lenitzant: va adoptar el grec com a llengua i va introduir formes polítiques i cultures més orientals i allunyades de la cultura romana antiga. A partir del segle VII, a més, als territoris abans dominats per Roma hi va irrompre una nova religió originada a Aràbia, l'islam. Es tractava d'una religió monoteista -com el judaisme i el cristianisme- que cridava els fidels a la guerra santa per expandir la nova fe. Mitjançant conquestes militars, en molt pocs anys l'islam es va estendre i va ocupar una part de les terres del que havia estat l'imperi romà. 3 de 7 m  El regne visigot a Hispàni Els visigots varen entrar a la península ibèrica a partir del 409, hi varen venir com a representants de Roma per expulsar altres tribus germàniques que hi havien entrat per envair-ne territoris, eren els sueus, els vàndals i els alans. Els francs s'acabaren establint en els Pirineus i la zona al nord d'aquests. Els visigots es varen expandir per la península i hi organitzaren un regne que durà més de dos-cents anys, la seva capital quedà fixada a Toledo el 554 dC. Els vàndals foren expulsats i s'acabaren establint al nord d'Àfrica. 4 de 7 a  L'Imperi Bizantí a les Illes Balear Encara que els visigots no arribaren a ocupar mai les Illes, sí que ho varen fer els perillosos vàndals, varen conquerir les Balerars per controlar el comerç marítim de la Mediterrània. Les dues comunitats que habitaven les Illes (vàndals i romans) no es varen mesclar, ja que els matrimonis mixts eren prohibits. Igualment, no va canviar gaire l'activitat econòmica, bàsicament agrària, encara que es va reactivar el comerç. A començament del s. VI, els vàndals varen ser conquerits i arrassats pels bizantins (tropes de l'Imperi Romà d'Orient). El 524 dC. les Balears foren incorporades als territoris de Bizanci a la península ibèrica que abastaven una àmplica franja al Sud-est. Fent clic AQUEST ENLLAÇ podreu veure un vídeo on s'explica breument la darrera part de l'ocupació romana de les Illes Balears. Mira-t'ho amb atenció perquè hi haurà preguntes a les activitats sobre ell. 1. Dos del reis visigots 2. A partir del segle VI, 3. Les illes quedaren a de la península comença la pressió mercè de les incursions ibèrica; Sisebut i musulmana sobre el musulmanes que eren el Decadència Suíntila lluiten contra nord d'Àfrica. nou poder dominant, el del poder els bizantins per fer- los fora de la El 647 els bizantins 707 hi va haver la primera expedició, bizantí a les península. pateixen la important derrota de Subeitala. dirigida per Abd Al·lah, fill del governador Illes Balears El 629 ho musulmà del nord aconsegueixen, des A mesura que els d'Àfrica, Mussa. d'aquell any tota la bi zant i ns perdi en península és visigoda. poder, les Illes Balears Aquest Mussa, juntament quedaven més amb Tariq envaïrien la Comença la aïllades i també més península a partir del 711 decadència del poder independents del en derrotar els visigots a de l'Imperi Romà poder de Bizanci. la batalla de Guadalete i d'Orient en aquesta ocupar gairebé tot el zona occidental de la territori peninsular en Mediterrània. pocs anys. 5 de 7 s  L'imperi Caroling Els altres bàrbars... Com ho va fer? A canvi de permetre la consolidació del cristianisme a les seves terres, va obligar els bisbes que eren els cap de Una altra de les tribus bàrbares que havien l'església a cada territori que li juressin fidelitat. L'any 800 va ser coronat emperador de les terres ocupat els territoris que abans eren de d'occident pel papa Lleó III. Va establir la seva cort a la l'Imperi Romà d'Occident, eren els francs. ciutat d'Aquisgrà i va afavorir un enorme resorgiment cultural. Tots els fets que conformen la història de l'imperi de Carlemany, tant el seu naixement com la consolidació, tenen lloc mentre a altres llocs de la Mediterrània hi ha altres civilitzacions dominants, com per exemple la musulmana a la península ibèrica i les illes Balears. Lʼobra més important de lʼart medieval preromànic dʼèpoca carolíngia va ser el palau imperial que Carlemany va fer construir a Aquisgrà (Alemanya), i del qual només es conserva la capella, integrada dins de lʼactual catedral. La seva construcció va realitzar-se entre 796 i 805. Símbol del poder imperial i religiós de Carlemany, la capella, un cop acabada, va ser consagrada pel papa Lleó III. Repetidament restaurada, i incorporada a lʼedifici de la catedral, la capella ha conservat, però, la seva estructura original. Amb els segles els francs havien fundat un autèntic Carlemany va tenir una gran influència en la cultura imperi. El seu territoris no abastaven només el que havia europea posterior al seu regnat que va ser breu, amb ell estat la Gàl·lia romana, sinó també territoris de la es va crear l'escriptura carolíngia o carolina, una forma península itàlica i de l'Europa Central. d'escriure en minúscules i separació entre paraules que va permetre que les diferents llengües europees conservessin A començament del s. VIII, un noble franc, Carles un alfabet comú i que ha arribat fins els nostres dies.. Martell, va dirigir l'exèrcit contra els musulmans, que des d'Al-Andalus intentaven avançar sobre França, i els va derrotar prop de Poitiers el 732. El seu fill, Pipí el Breu (pseudònim que tenia perquè era molt baixet) es va convertir en rei dels francs i va fundar la dinastia carolíngia. El seu fill i successor, Carles, conegut com "el Gran" (Carles Magne - Carlemany) es va convertir en reconstructor de l'Imperi d'Occident. Carlemany Emperador Carlemany va conquerir una gran part de les terres de l'Europa Occidental, va frenar l'avanç de l'islam i va establir fronteres segures al seu territori. Va convertir al cristianisme tots els pobles sobre els que Detall actual de la cúpula que encara es conserva tenia autoritat, va forjar una unió entre el poder polític i el poder religiós. 6 de 7 i  L'imperi Caroling Monday, November 30, 2020 Quisque auctor erat vel nunc ultricies Carlemany i la creació de l'Europa feudal Per administrar un imperi tan perquè aquests les administressin Carlemany va crear les marques extens, posar ordre als territoris, en nom seu i se'n poguessin dirigides per un cap militar, el recaptar imposts i fer complir la beneficiar. marquès. Carlemany reunia cada llei, Carlemany va haver d'idear Carlemany va dividir el seu territori any els seus comtes, marquesos i una nova manera de governar. en 250 comtats aproximadament. clergues per parlar amb ells els En un món amb poca circulació de En cada comtat hi manava un afers de govern. doblers i amb unes comunicacions comte que era un noble de la seva molt difícils, la solució va ser confiança. El sistema de govern que creà entregar terres als nobles del regne Per defensar les zones de frontera, Carlemany es basava en les relacions personals fonamentades en els principis de fidelitat i protecció. Carlemany protegia els nobles, els lliurava terres i els concedia el dret a governar-les (el que es coneix com a feu), així els convertia en els seus vassalls, ells a canvi li juraven lleialtat, respecte i ajut militar. El nobles feiene l mateix pacte amb els seus vassals inferiors, tots quedaven lligats pels mateixos principis, és el feudalisme, tothom depèn del seu superior jeràrquic perquè el protegeixi i a qui ser fidel. La fi de l'Imperi Carolingi A la mort de Carlemany (814 dC), la corona va passar al seu fill Lluís el Piadós, aquest en morir va repartir el seu territori entre els seus tres fills: Lotari, Lluís i Carles. Lotari, com que era el primogènit, va rebre també el títol d'emperador i va intentar imposar la seva autoritat. Els seus germans, però, es varen rebel·lar contra el seu germà, el varen vèncer i l'obligaren a signar el tractat de Verdun (843) a partir del qual cada territori formava un regne independent. El s.IX Europa patí nombroses invasions; víkings, musulmans... que provocaren terror i inseguretat a la població. L'antic sistema de Carlemany es transformà, els comtes es varen convertir en senyors quasi independents del rei, transmetien el títol i les terres al seus hereus, el poder dels reis es va afeblir molt, és el començament de l'Europa feudal. (Ho aprofundirem en el tema 3) 7 de 7 i