Reglament Urbanístic PDF

Portal jurídic del Principat d’Andorra Decret d’aprovació de la modiﬁcació del Reglament urbanístic Aquesta pàgina rep la redirecció de VI-ReglamentUrbanistic En cas de deixar de ser vigent cal actualitzar VI-ReglamentUrbanistic Índex [Mostra/Amaga] Exposició de motius Article únic Reglament urbanístic Títol I. Disposicions generals Article 1 Objecte Article 2 Finalitats de l’activitat urbanística Article 3 Funció pública urbanística i iniciativa privada Article 4 Principis Article 5 Participació ciutadana i dret d’informació Títol II. Règim jurídic del sòl Capítol 1. Classiﬁcació del sòl Article 6 Les classes de sòl Capítol 2. El sòl urbà Article 7 El sòl urbà Article 8 El règim del sòl urbà Article 9 Concepte de solar Article 10 Adquisició de la condició de solar mitjançant l’execució de la urbanització de forma simultània a l’ediﬁcació Article 11 El règim del sòl urbà no urbanitzat amb urbanització aprovada Article 12 Drets i deures dels propietaris del sòl urbà consolidat Article 13 Drets i deures dels propietaris del sòl urbà no consolidat Capítol 3. El sòl urbanitzable Article 14 Sòl urbanitzable Article 15 Règim del sòl urbanitzable Article 16 Drets i deures dels propietaris del sòl urbanitzable Capítol 4. Sòl no urbanitzable Article 17 Sòl no urbanitzable Article 18 Règim del sòl no urbanitzable Article 19 Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable Article 20 Autorització d’actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable Article 21 Drets i deures dels propietaris del sòl no urbanitzable Capítol 5. Aproﬁtament urbanístic Article 22 Contingut urbanístic de la propietat Article 23 Aproﬁtament del sòl i aproﬁtament urbanístic Article 24 Aproﬁtament del sòl Article 25 Aproﬁtament urbanístic Article 26 Aproﬁtaments en el sòl urbà consolidat Article 27 Aproﬁtaments en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable Article 28 Ediﬁcabilitat global dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial 21-02-2024 1 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 29 Garantia urbanística en favor dels propietaris Capítol 6. Ús i destí dels terrenys Secció 1. Zoniﬁcació Article 30 Zoniﬁcació Article 31 Els sistemes urbanístics Article 32 Les zones Secció 2. Reserves de sòl Article 33 Reserves de sòl per a espais públics, equipaments i aparcaments Títol III. El planejament urbanístic Capítol 1. Instruments d’ordenació del Govern i vinculació Article 34 Instruments d’ordenació del Govern Article 35 Preeminència dels instruments d’ordenació del Govern Capítol 2. Instruments d’ordenació dels comuns Article 36 Instruments d’ordenació dels comuns Capítol 3. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial Secció 1. Disposicions generals Article 37 Concepte i abast Article 38 Objecte Article 39 Directrius per als plans d’ordenació i urbanisme parroquial Secció 2. Determinacions dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 40 Contingut general dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 41 Contingut especíﬁc dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial en el sòl urbà Article 42 Contingut especíﬁc dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial en el sòl urbanitzable Article 43 Contingut especíﬁc dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial en el sòl no urbanitzable Secció 3. Les unitats d’actuació Article 44 Concepte Article 45 Determinacions d’ordenació aplicables a les unitats d’actuació Article 46 Determinacions d’execució aplicables a les unitats d’actuació Article 47 Criteris de delimitació de les unitats d’actuació Article 48 Les ordinacions comunals, reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació Article 49 Les unitats d’actuació d’ordenació i execució directa en sòl urbà Secció 4. Els sectors Article 50 Els sectors Secció 5. Les operacions de rehabilitació i de renovació urbana en sòl urbà consolidat Article 51 Preservació i rehabilitació de la trama urbana existent Article 52 Operacions de renovació urbana en sòl urbà consolidat Secció 6. Documentació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 53 Documentació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Secció 7. Procediment d’aprovació Article 54 Aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquials i efectes. Canvis dels plans. Capítol 4. El planejament derivat Secció 1. Disposicions generals Article 55 Desenvolupament i execució dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 56 La naturalesa normativa i executiva dels plans derivats Article 57 Àmbit territorial dels plans parcials i especials Article 58 Preferència dels plans parcials Article 59 Compatibilitat entre plans parcials i plans especials 21-02-2024 2 Portal jurídic del Principat d’Andorra Secció 2. Els plans parcials Article 60 Els plans parcials Article 61 Iniciativa del Pla parcial Article 62 Objecte i determinacions del Pla parcial Article 63 Documentació dels plans parcials Article 64 Tramitació, aprovació i efectes dels Plans parcials Secció 3. Els plans especials Article 65 Plans especials Article 66 Objecte i determinacions dels plans especials Article 67 Aprovació del plans especials i efectes Capítol 5. Les ordinacions i els programes de rehabilitació, de reforma urbana interior, de protecció i de sanejament Secció 1. Disposicions generals Article 68 Les ordinacions i els programes de rehabilitació, de reforma interior, de protecció i de sanejament Secció 2. Ordinacions de rehabilitació d’ediﬁcis, de reforma interior, de protecció i de sanejament Article 69 Ordinacions de rehabilitació d’ediﬁcis Article 70 Contingut de les ordinacions de rehabilitació d’ediﬁcis Article 71 Les ordinacions reguladores dels programes de reforma interior en el sòl urbà ja consolidat Article 72 Contingut de les ordinacions de reforma interior urbana Article 73 Les ordinacions reguladores dels programes de protecció que s’executin en qualsevol classe de sòl Article 74 Contingut de les ordinacions de protecció Article 75 Les ordinacions reguladores dels programes de sanejament que s’executin en qualsevol classe de sòl Article 76 Contingut de les ordinacions de sanejament Secció 3. Programes de rehabilitació d’ediﬁcis, de reforma interior, de protecció i de sanejament Article 77 Programes de rehabilitació d’ediﬁcis, de reforma interior, de protecció i de sanejament Article 78 Documentació dels programes Article 79 Procediment d’aprovació dels programes de rehabilitació d’ediﬁcis, de reforma, de protecció i de sanejament Article 80 Expropiació de terrenys afectats pel Programa Títol IV. L’execució del planejament Capítol 1. Disposicions generals Article 81 Principis generals de l’activitat d’execució Article 82 Concepte i ﬁnalitat de l’activitat d’execució urbanística Capítol 2. Legitimació de l’execució, competències i modalitats d’execució del planejament Article 83 La funció legitimadora del planejament Article 84 Les competències d’execució Article 85 Requisits per a l’execució de la urbanització, les infraestructures i els sistemes urbanístics Article 86 Modalitats d’execució Article 87 Els polígons d’actuació Capítol 3. L’execució del planejament Secció 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 88 Desenvolupament dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial i fases d’execució Article 89 Actuacions aïllades en les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa Article 90 Urbanització i ediﬁcació simultània Secció 2. Instruments d’execució Subsecció 1. La reparcel·lació Article 91 Concepte i ﬁnalitats Article 92 21-02-2024 3 Portal jurídic del Principat d’Andorra Contingut de les bases d’actuació Article 93 Regles aplicables a la valoració de la situació inicial Article 94 Regles aplicables a la valoració de les parcel·les resultants Article 95 Criteris d’adjudicació de les parcel·les resultants Article 96 Despeses d’urbanització i criteris de distribució Article 97 Projecte de reparcel·lació Article 98 Procediment Article 99 Efectes de l’aprovació de la reparcel·lació Article 100 Liquidació de la reparcel·lació Subsecció 2. Supòsits d’execució integral en les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa Article 101 Supòsits de reparcel·lació econòmica Article 102 Execució de la cessió obligatòria i gratuïta de terrenys als comuns Article 103 Procediment d’aprovació de la reparcel·lació econòmica per fer efectiva la cessió obligatòria i gratuïta de terrenys als comuns Article 104 Polígons d’actuació per completar la urbanització en sòl urbà consolidat de gestió directa Article 105 Reparcel·lació d’oﬁci Subsecció 3. Regularització i parcel·lació de ﬁnques Article 106 Regularització de ﬁnques Article 106 bis Llicència de parcel·lació Secció 3. Execució dels plans parcials Subsecció 1. Disposicions generals Article 107 Règim d’execució dels plans parcials Subsecció 2. Obres d’urbanització Article 108 Obres d’urbanització que han d’assumir els propietaris Article 109 Cost d’urbanització que han d’assumir els comuns Subsecció 3. L’associació de promoció urbanística Article 110 Naturalesa i funcions de l’associació de promoció urbanística Subsecció 4. Execució de la urbanització Article 111 Formulació i aprovació dels projectes d’urbanització Article 112 Aprovació dels projectes d’urbanització Article 113 Execució de les obres d’urbanització Article 114 Quotes d’urbanització Article 115 Cessió de les obres d’urbanització als comuns Secció 2. Execució dels plans especials Subsecció 1. Disposicions generals Article 116 Règim d’execució dels plans especials Subsecció 2. Obres d’urbanització Article 117 Obres d’urbanització que han d’assumir els propietaris i obres d’urbanització a càrrec dels comuns Article 118 Execució de les obres d’urbanització Article 119 Quotes d’urbanització Títol V. Valoracions Capítol 1. Disposicions comunes Article 120 Aplicació general de les regles de valoració Article 121 Moment a què han de referir-se les valoracions Capítol 2. Valoració de classe de sòl i tipus Article 122 Valor del sòl no urbanitzable Article 123 Valor del sòl urbà no consolidat i del sòl urbanitzable 21-02-2024 4 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 124 Valor del sòl urbà consolidat Article 125 Valor mínim Capítol 3. Altres elements objecte de valoració Article 126 Valoració d’obres, ediﬁcacions, plantacions i arrendaments Article 127 Valoració de les concessions administratives i dels drets reals sobre immobles Article 128 Vigència de les valoracions Disposició transitòria Disposició derogatòria única Disposició ﬁnal única Exposició de motius La Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modiﬁcada per la Llei 8/2006, del 21 de juny, per la Llei 6/2011, del 28 de juliol, i per la Llei 16/2012, del 31 de juliol, estableix el marc regulador de l’urbanisme i la construcció. La Llei és desenvolupada reglamentàriament mitjançant el Reglament urbanístic, el Reglament de construcció i el Reglament d’urbanització. En aquest sentit, els articles 10 i 53 de la Llei estipulen que el Govern ha d’aprovar el Reglament de urbanístic, en tant que instruments d’ordenació del Govern. En compliment d’aquests articles el Govern aprovà el 28 d’agost del 2002 el Reglament urbanístic. Posteriorment, el 5 d’octubre del 2011 el Govern aprovà una modiﬁcació del Reglament urbanístic, per adaptar-lo a la Llei 6/2011, del 28 de juliol, de modiﬁcació de la Llei general d’ordenació del territori. El 31 de juliol d’enguany el M.I. Consell General ha aprovat una nova Llei de modiﬁcació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modiﬁcada per la Llei 8/2006, del 21 de juny i per la Llei 6/2011, del 28 de juliol. Els objectius de la modiﬁcació legal s’articulen al voltant de tres eixos bàsics. El primer pretén, mitjançant la incorporació d’alguns canvis substancials, aportar un decidit estímul al sector de la construcció i de l’ordenació urbanística en uns moments de difícil situació econòmica, i assegurar, alhora, que les modiﬁcacions introduïdes siguin compatibles amb la sostenibilitat de l’entorn i amb el desenvolupament equilibrat del territori. El segon eix té com a objectiu alleugerir la tramitació d’un bon nombre de llicències de construcció, i acollir els procediments que ja són aplicables en altres ordenaments del nostre entorn més immediat. I el tercer eix s’orienta cap a actualitzar la normativa i precisar certs conceptes en els punts en què l’experiència més recent ha demostrat aquesta necessitat. La disposició ﬁnal primera de la Llei del 31 de juliol d’enguany ﬁxa que en el termini màxim d’un mes a partir de la data d’entrada en vigor el Govern ha d’aprovar les modiﬁcacions necessàries del Reglament urbanístic, del Reglament de construcció i del Reglament d’urbanització per fer-los conformes amb el nou text legal. El Govern, en compliment del mandat legal, ha elaborat la modiﬁcació del Reglament urbanístic. L’abast de les modiﬁcacions introduïdes correspon als canvis normatius introduïts per la Lle 16/2012, del 31 de juliol, de modiﬁcació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme que afecten les disposicions del Reglament urbanístic. La modiﬁcació del Reglament urbanístic ha estat sotmesa a l’anàlisi de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, la qual l’ha informat favorablement. La modiﬁcació del Reglament urbanístic manté el mateix índex d’articles, i els mateixos títols, que el Reglament aprovat el 5 d’octubre del 2011. Tot i que els canvis introduïts en molts articles són puntuals, el fet que el nombre d’articles modiﬁcats sigui elevat justiﬁca que s’aprovi i es publiqui íntegrament el nou Reglament, de forma que el nou text substitueix i deroga l’anterior. Per això, a proposta del Ministre d’Economia i Territori, el Govern en la sessió del 3 d’octubre del 2012, adopta el següent Decret Article únic S’aprova el Reglament urbanístic modiﬁcat, amb el contingut següent: Reglament urbanístic 21-02-2024 5 Portal jurídic del Principat d’Andorra Títol I. Disposicions generals Article 1 Objecte L’objecte d’aquest Reglament és desenvolupar i complementar les determinacions de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme relatives als principis i disposicions generals que regeixen l’activitat urbanística, la classiﬁcació i el règim urbanístic del sòl, els instruments de planejament del Govern i dels comuns, la normativa reguladora de l’execució del planejament i el règim de valoracions. Article 2 Finalitats de l’activitat urbanística L’activitat urbanística té com a ﬁnalitats fer efectius els principis constitucionals d’ordenació racional del sòl i dels recursos naturals, de qualitat de vida digna i d’equilibri ecològic per a les generacions presents i futures; assegurar l’efectivitat del dret de tothom a un habitatge digne; i garantir la conservació, promoció i difusió del patrimoni històric d’Andorra, en els termes consagrats en els articles 31, 33 i 34 de la Constitució i en la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 28 de desembre del 2000. Article 3 Funció pública urbanística i iniciativa privada 1. L’ordenació urbanística és una funció pública que desenvolupen el Govern i els comuns en els seus respectius àmbits competencials, amb respecte als drets de propietat i de llibertat d’empresa reconeguts en els articles 27 i 28 de la Constitució. 2. Conforme disposen els articles 2, 3, 4 i 15 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, la funció pública urbanística abasta la iniciativa i la direcció de l’ordenació del territori, la formulació i aprovació del planejament i dels instruments de gestió, el règim de sòl, la intervenció de les activitats dominicals relatives a l’ús del sòl i a l’ediﬁcació i la protecció de la legalitat urbanística. 3. El desenvolupament del planejament i la seva execució són promoguts de manera prioritària per la iniciativa privada. 4. La gestió pública urbanística ha de respectar i promoure la iniciativa privada en el desenvolupament i l’execució del planejament i l’ha de substituir en cas d’inactivitat, sens perjudici dels supòsits d’actuació pública directa. 5. En els supòsits d’actuació pública directa, l’Administració actuant ha de promoure la participació de la iniciativa privada. Article 4 Principis L’activitat urbanística es desenvolupa sota els principis següents: 1. Utilització racional del territori i equilibri ecològic El model territorial que adoptin els comuns en aprovar llur Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de preveure una ocupació del sòl sostenible a ﬁ de garantir l’efectivitat dels principis constitucionals d’utilització racional del territori i dels recursos naturals i d’equilibri ecològic per a les generacions presents i futures. 2. Funció social de la propietat Conforme a la funció social de la propietat que consagra l’article 27 de la Constitució, les facultats dels propietaris del sòl s’han d’exercir dins dels límits i amb compliment dels deures que preveu la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i, per remissió d’aquesta Llei, els plans, d’acord amb la classiﬁcació urbanística assignada als terrenys. 3. No-indemnitzabilitat per les condicions d’ordenació establertes pel planejament El contingut urbanístic de la propietat immobiliària és conseqüència directa de la planiﬁcació. Per això, les limitacions d’aproﬁtament i d’ús dels terrenys i de les ediﬁcacions derivades de l’ordenació establerta pel planejament urbanístic no confereixen drets d’indemnització de cap mena, sense perjudici del dret dels propietaris a la distribució equitativa dels beneﬁcis i les càrregues urbanístiques que se’n derivin, en els termes que disposa l’apartat següent. 4. Repartiment equitatiu de beneﬁcis i càrregues 21-02-2024 6 Portal jurídic del Principat d’Andorra Els propietaris compresos dins d’un àmbit objecte de desenvolupament urbanístic tenen dret al repartiment dels beneﬁcis i càrregues derivats dels planejament urbanístic, en proporció a les respectives aportacions. 5. Cessió gratuïta de terrenys Els propietaris de sòl urbà i de sòl urbanitzable han de cedir als comuns, de forma gratuïta i lliure de càrregues, tots els terrenys de la respectiva unitat d’actuació destinats a vials de la xarxa comunal i governamental, així com aquella superfície de la unitat d’actuació resultant de l’aplicació dels percentatges establerts legalment, tal com es determina en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, llevat que es tracti de supòsits de substitució de l’ediﬁcació regulats en l’article 33.6 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i en l’article 8.1.5 d’aquest Reglament. 6. Participació ciutadana Els procediments d’aprovació dels plans urbanístics i dels instruments d’execució urbanística estan sotmesos a un tràmit de participació pública perquè qualsevol particular o persona jurídica representativa dels interessos afectats pugui conèixer el projecte en tramitació i formular-hi les al·legacions que consideri oportunes, que han de ser objecte de resposta raonada. 7. Publicitat D’acord amb el que disposa l’article 7 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, els plans parcials, els plans especials, les ordinacions i els programes de rehabilitació, de reforma interior, de protecció i de sanejament, amb els plànols, les normes i els catàlegs que continguin, són públics i qualsevol persona pot consultar-los i informar-se’n a les oﬁcines comunals. A l’efecte indicat a l’apartat anterior, els comuns han de tenir un exemplar complet de cada un dels instruments de planejament del seu territori, destinats exclusivament a la consulta dels ciutadans. En tots els documents integrants del pla hi ha d’haver una diligència que acrediti l’atorgament de l’aprovació deﬁnitiva per part del comú i la data de l’acord d’aprovació. Els convenis urbanístics han d’integrar la documentació del planejament o de l’instrument de gestió al qual es refereixin, s’han de sotmetre a informació pública i poden ser objecte de consulta una volta que hagin estat aprovats. La consulta s’ha de fer en els locals que habiliti el comú i dins de l’horari ordinari d’oﬁcina. Article 5 Participació ciutadana i dret d’informació 1. Participació ciutadana Els particulars, individualment o per mitjà de les entitats representatives dels interessos col·lectius, tenen dret a participar en el procediment d’aprovació dels plans urbanístics i dels instruments d’execució urbanística, mitjançant l’accés al tràmit d’informació pública i la formulació d’al·legacions d’acord amb el que estableixen els articles 96 i 112 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i els títols III i IV d’aquest Reglament. 2. Dret d’informació Tots els administrats tenen el dret d’obtenir del Govern o dels comuns, dins del termini de 15 dies comptats de la seva petició, informació escrita certiﬁcada per funcionari habilitat, en relació amb el règim urbanístic d’una ﬁnca o sector. 3. El registre comunal del planejament aprovat Els comuns han de dur un registre en el qual han d’anotar tots els acords d’aprovació deﬁnitiva i de modiﬁcació i revisió dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, de les seves normes reguladores de la normativa subsidiària i els seus catàlegs, així com els acords d’aprovació dels plans parcials, dels plans especials, de les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació, i dels programes de rehabilitació, reforma interior, protecció i sanejament. En el registre hi han de constar les referències concretes i inequívoques als documents integrants del planejament que han estat modiﬁcats o revisats (número de plànol, de capítol, d’article, segons correspongui) així com les dates en què s’aprovin i en què es publiquin al BOPA. 21-02-2024 7 Portal jurídic del Principat d’Andorra En l’exemplar complet de cada un dels instruments de planejament urbanístic s’hi han d’incloure els documents modiﬁcats o revisats i anotar-hi quins han quedat derogats. 4. La publicitat privada de parcel·lacions, urbanitzacions i venda d’immobles Conforme al que disposen els articles 20 i 21 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el títol que documenti la transmissió de ﬁnques, terrenys, parcel·les o ediﬁcis fora d’ordenació ha de contenir els punts següents: a) Quan s’alienin terrenys se n’ha d’explicitar la classiﬁcació i la zoniﬁcació urbanística, així com la unitat d’actuació en la qual s’ubiquen dins del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. b) Si es tracta de l’alienació de terrenys o parcel·les en plans parcials o especials o urbanitzacions aprovats, s’ha de fer constar la data de l’acte d’aprovació i totes les clàusules, les condicions i els compromisos que afectin el propietari i l’adquirent, i si fos el cas, els recursos pendents. c) Quan s’acordi la venda de ﬁnques en procés d’urbanització, cal que s’indiquin els deures urbanístics pendents en què resta subrogat el nou titular. d) Si la venda té per objecte terrenys no ediﬁcables o bé amb ediﬁcacions fora d’ordenació, cal explicitar aquestes circumstàncies en l’instrument de transmissió que es convingui. Títol II. Règim jurídic del sòl Capítol 1. Classiﬁcació del sòl Article 6 Les classes de sòl 1. El règim urbanístic dels terrenys es determina mitjançant la seva classiﬁcació en alguna de les tres classes de sòl (sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable) que preveu l’article 24 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. La deﬁnició del règim urbanístic dels terrenys es completa amb la determinació, mitjançant la tècnica de la zoniﬁcació, dels usos especíﬁcs, públics o privats a què són destinats i de les intensitats dels aproﬁtaments que se’ls atorguen. 2. La classiﬁcació urbanística del sòl és una operació reservada al Pla d’ordenació urbanística parroquial. La totalitat del territori parroquial ha de ser classiﬁcat pel Pla d’ordenació urbanística parroquial en alguna de les tres classes de sòl. Capítol 2. El sòl urbà Article 7 El sòl urbà 1. Constitueixen el sòl urbà els terrenys que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial inclou en una unitat d’actuació de sòl urbà pel fet d’estar en algun dels supòsits següents: Sòl urbà consolidat: Terrenys amb urbanització consolidada pel fet de posseir els serveis urbanístics bàsics d’accés rodat, aigua potable, evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració i subministrament d’energia elèctrica. Les característiques d’aquests serveis urbanístics bàsics han de ser les adequades per servir les necessitats de les ediﬁcacions i els usos previstos pel planejament. Perquè s’entengui complert el requisit d’accés rodat cal que els vials existents s’adeqüin a les característiques tècniques determinades en el Reglament d’urbanització. En el cas que determinades ﬁnques confrontants amb vials existents siguin classiﬁcades com a sòl urbà, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir la franja que pot ser ediﬁcable, en les condicions que el mateix Pla determini. b) Sòl urbà no consolidat: Terrenys compresos en àrees pendents d’urbanitzar, però que posseeixen els serveis urbanístics bàsics esmentats en l’anterior apartat a), en el 40% o més de la seva superfície. Aquests terrenys adquireixen la condició de sòl urbà consolidat una vegada s’hagin executat els treballs d’urbanització de 21-02-2024 8 Portal jurídic del Principat d’Andorra conformitat amb el Pla parcial o el Pla especial d’urbanisme que prèviament s’haurà d’aprovar i disposin efectivament de tots els serveis urbanístics bàsics. c) Terrenys amb una urbanització aprovada a l’entrada en vigor de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, susceptibles, segons el seu article 83, de ser inclosos en una unitat d’actuació de sòl urbà consolidat de gestió directa. 2. La construcció de carreteres i vials de connexió entre poblacions no atorga per si mateixa a les ﬁnques confrontants la condició de sòl urbà. Només poden tenir aquesta condició si el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ho estableix expressament, mitjançant la seva inclusió en una unitat d’actuació de sòl urbà. Article 8 El règim del sòl urbà D’acord amb els supòsits de classiﬁcació indicats a l’article 7 d’aquest Reglament, el sòl urbà pot tenir la categoria de sòl urbà consolidat o de sòl urbà no consolidat. 1. Sòl urbà consolidat 1.1. El sòl urbà consolidat està integrat pels terrenys que disposen dels serveis urbanístics bàsics i que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ordena directament, sense remetre a l’aprovació ulterior de planejament derivat, i en conseqüència inclou en una unitat d’actuació de gestió directa. Tanmateix, no s’exclou la necessitat de planejament derivat en sòl urbà consolidat en els casos en què pel seu estat de conservació, algunes àrees hagin de ser objecte d’operacions de renovació. 1.2. Dins del sòl urbà consolidat també s’inclouen els terrenys sense urbanitzar però amb una urbanització aprovada amb anterioritat a l’entrada en vigor de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, que, d’acord amb l’article 83 de la Llei esmentada, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’incloure dins del sòl urbà, en una unitat d’actuació de gestió directa. 1.3. Les parcel·les de sòl urbà consolidat compreses en la unitat d’actuació de gestió directa són directament ediﬁcables, sempre que tinguin la condició de solar o, en cas contrari, es garanteixi la realització simultània de les obres d’urbanització que calgui perquè adquireixin aquesta condició. 1.4. L’ediﬁcació està condicionada a la cessió de la superfície de la unitat d’actuació que determina el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, entre els percentatges establerts legalment, un cop descomptada la superfície destinada a cessió obligatòria i gratuïta per a vials, amb l’abast i en les condicions que s’estableix a l’article 12. Aquesta cessió està destinada a fer efectiu el deure de cessió obligatòria i gratuïta de terrenys per a espais públics, equipaments i serveis col·lectius deﬁnit a l’article 4. 1.5. S’exclouen del deure de cessió els supòsits de substitució d’ediﬁcacions ja existents en zones urbanes ja consolidades i barris antics en què, segons l’article 33.6 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, es manté l’aproﬁtament del sòl al cent per cent. El plans d’ordenació i urbanisme parroquial poden delimitar àrees de substitució per incloure-hi les ﬁnques de les zones urbanes ja consolidades i dels barris antics que, pel fet d’estar ediﬁcades, estan exemptes del deure de cessió, d’acord amb el que disposa l’article 33.6 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme esmentat. Aquestes àrees, si escau, poden ser constitutives d’unitats d’actuació especíﬁques. 1.6. L’ediﬁcació se subjecta a les normes i paràmetres que estableixin el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i les ordinacions vigents, i els propietaris tenen dret a patrimonialitzar tot l’aproﬁtament real que el Pla esmentat assigni als seus terrenys, sense que sigui necessària la reparcel·lació física. Això, amb independència de l’obligació dels propietaris de respectar, en proporció a les seves propietats, el deure de cessió de sòl als comuns. 1.7. El Comú comunicarà al sol·licitant la ubicació del sòl o de l’immoble objecte de cessió, o bé l’import de l’equivalent econòmic de la cessió que ha de ser abonat al Comú. 1.8. En el cas que el deure de cessió obligatòria i gratuïta de terrenys destinats a espais públics, equipaments o serveis col·lectius sigui satisfet mitjançant l’abonament dinerari al Comú, l’import de l’equivalent econòmic de la cessió que ha de ser abonat al Comú és avaluat seguint el procediment indicat a continuació: a) Tant en el cas d’ediﬁcació de nova planta com també en el cas d’ampliacions d’ediﬁcació, es quantiﬁca el valor econòmic dels terrenys que corresponen al total del percentatge de cessió obligatòria que ﬁxa el Pla d’ordenació i urbanisme 21-02-2024 9 Portal jurídic del Principat d’Andorra parroquial, per aplicació del valor de mercat del sòl en la zona on està ubicada l’obra sol·licitada, vigent a la data de la sol·licitud de la llicència d’ediﬁcació. b) S’obté el quocient entre la superfície a ediﬁcar que és objecte de la llicència sol·licitada, respecte al total de l’ediﬁcabilitat admissible en el solar, avaluada per aplicació de les normatives vigents en el moment de resolució de la llicència. c) L’import de l’equivalent econòmic de la cessió que ha de ser abonat al Comú resulta del valor obtingut en l’apartat 1.8.a) precedent, multiplicat pel coeﬁcient obtingut en l’apartat 1.8.b) precedent. Les variacions, en més o en menys, del valor de mercat del sòl no atorguen drets de cap mena, ni constitueixen motiu de revisió dels imports de l’equivalent econòmic de la cessió ﬁxats anteriorment. Les modiﬁcacions de la normativa urbanística no atorguen drets de cap mena, ni constitueixen motiu de revisió dels imports de l’equivalent econòmic de la cessió ﬁxats anteriorment. Als efectes d’avaluar l’equivalent econòmic del sòl de cessió, el Comú ha d’aprovar i publicar, com a mínim un cop cada any, el valor unitari de mercat del terreny de cada unitat d’actuació, amb l’especiﬁcació de les regles a seguir per determinar l’import del referit equivalent econòmic del sòl de cessió, aplicable en cada unitat d’actuació, a partir del valor unitari publicat. El Comú avalua el valor unitari de mercat del terreny de cada unitat d’actuació mitjançant taxacions realitzades per professionals competents autoritzats. 1.9. En el cas que el deure de cessió obligatòria i gratuïta de terrenys destinats a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics sigui satisfet mitjançant l’abonament dinerari al Comú de l’import de l’equivalent econòmic de la cessió, els comuns han de destinar els imports obtinguts a l’adquisició de terrenys per a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, i a la construcció dels mateixos. En aquests supòsits, les ﬁnalitats a les que poden ser destinades els imports obtinguts abasten la realització d’equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, les instal·lacions tècniques dels mateixos, els honoraris dels professionals que hi intervenen, la revisió de l’execució i les tasques de control de qualitat i proves de funcionament. 2. Sòl urbà no consolidat Comprèn els terrenys inclosos en una unitat d’actuació de sòl urbà pel fet d’estar en àrees urbanitzades en el 40% o més de la seva superfície i no es classiﬁquin com a sòl urbà consolidat pel fet de no tenir deﬁnida l’ordenació i no tractar-se d’àrees consolidades per l’ediﬁcació. En aquest cas, l’ordenació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no és necessari que arribi al nivell de detall, ja que l’ordenació detallada d’aquestes àrees s’ha de fer mitjançant l’aprovació d’un pla parcial o especial. Els terrenys classiﬁcats com a sòl urbà no consolidat poden ser transformats en sòl urbà consolidat i ulteriorment ediﬁcats, mitjançant l’aprovació i execució dels plans parcials o especials corresponents. Mentre no es produeixi la seva transformació en sòl urbà consolidat, als terrenys classiﬁcats com a sòl urbà no consolidat hi són permeses, en règim d’obres i actuacions provisionals, els projectes destinats a ús d’habitatge unifamiliar, a ús hoteler en forma d’allotjament turístic del tipus borda rural, a ús de restauració en forma de construccions rústiques, a ús de magatzem, a la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya, i a les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera, en les condicions previstes a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Article 9 Concepte de solar 1. Tenen la condició de solar els terrenys compresos en unitats d’actuació de sòl urbà consolidat que d’acord amb la zoniﬁcació efectuada pel planejament siguin aptes per a l’ediﬁcació i que compleixin els requisits següents: Que estiguin urbanitzats d’acord amb les normes mínimes ﬁxades pel planejament o, si aquest no ho determina, que posseeixin els serveis urbanístics bàsics deﬁnits en l’article 25 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Que tinguin dimensions adequades a les normes de parcel·lació establertes pel planejament vigent. Que el vial amb el qual confrontin tingui pavimentada la calçada, establertes les voreres i posseeixi enllumenat públic. Que tinguin ﬁxades alineacions i rasants. 21-02-2024 10 Portal jurídic del Principat d’Andorra 2. Aquest precepte no s’aplica als terrenys classiﬁcats en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial com a sòl urbanitzable o com a sòl no urbanitzable que confrontin amb carreteres i vies de connexió interlocal i amb vials que delimitin el sòl urbà. Article 10 Adquisició de la condició de solar mitjançant l’execució de la urbanització de forma simultània a l’ediﬁcació Els propietaris de terrenys inclosos en el sòl urbà consolidat, de gestió directa, que no tinguin tots els serveis urbanístics exigits per merèixer la condició de solar i ser ediﬁcats, poden sol·licitar autorització per realitzar, simultàniament a l’ediﬁcació, les obres d’urbanització requerides per dotar les parcel·les dels serveis urbanístics que hi manquin. L’autorització de l’execució simultània està condicionada a la prestació d’una garantia per un import equivalent al 15% del cost de les obres d’urbanització pendents i a la resta de condicions indicades en l’article 90 d’aquest Reglament. Article 11 El règim del sòl urbà no urbanitzat amb urbanització aprovada 1. Quan hi hagi terrenys sense urbanitzar però amb la urbanització aprovada amb anterioritat a la vigència de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, que conforme a l’article 83 de la Llei esmentada s’hagin d’incloure dins d’una unitat d’actuació de sòl urbà de gestió directa, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de respectar les condicions d’ordenació establertes en la urbanització aprovada, sense perjudici d’incloure les determinacions de vialitat interior i les connexions amb la xarxa viària general que consideri necessàries per garantir l’accessibilitat i la connexió de l’actuació amb els nuclis urbans existents, d’acord amb les prescripcions de l’article 6 del Reglament d’urbanització i preceptes connexos. 2. Els propietaris de terrenys amb urbanització aprovada poden exercir el seu dret a executar la urbanització i a patrimonialitzar l’aproﬁtament resultant de l’ordenació aprovada dintre del termini de 6 anys de vigència del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial que preveu l’article 103.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. La manca d’execució de les obres d’urbanització dins del termini esmentat determinarà la caducitat de l’ordenació aprovada i els terrenys restaran subjectes al règim de sòl urbà no consolidat, que s’ha de desenvolupar mitjançant planejament derivat. 3. Els propietaris estan subjectes, com la resta de propietaris de sòl urbà, al deure de cessió obligatòria i gratuïta dels vials previstos en l’àmbit de la urbanització i d’aquella part de la superfície ordenada, entre els percentatges establerts legalment, que estableixi el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, amb destí a espais públics, habitatges de protecció pública, equipaments col·lectius i serveis generals. Si la urbanització aprovada ja ha previst cessions de sòl destinades a les ﬁnalitats esmentades, caldrà que es complementin, si escau, ﬁns arribar al percentatge de cessions establert pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Article 12 Drets i deures dels propietaris del sòl urbà consolidat 1. Els propietaris de terrenys classiﬁcats com a sòl urbà consolidat, inclosos en una unitat d’actuació de gestió directa, estan subjectes al règim de drets i deures següent: 1.1. Drets a) Executar les obres d’urbanització que manquin perquè els terrenys adquireixin la condició de solar, de forma prèvia o bé simultàniament a la realització de les obres d’ediﬁcació. b) Ediﬁcar els terrenys d’acord amb les condicions que estableixi el planejament. c) Patrimonialitzar el percentatge de l’aproﬁtament real assignat pel planejament a la seva parcel·la. 1.2. Deures a) Completar les obres d’urbanització que manquin perquè els terrenys tinguin la condició de solar, amb caràcter previ o simultani a l’ediﬁcació. b) Cedir gratuïtament al comú els vials i la part corresponent al percentatge de la superfície de la unitat d’actuació, entre el 15% i el 5%, que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial determini destinat a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics. 21-02-2024 11 Portal jurídic del Principat d’Andorra Sempre que ho justiﬁquin raons d’interès públic, per la necessitat de disposar de sòl suﬁcient per a la realització d’equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, i el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ho motivi adequadament, la superfície de terreny de cessió de la unitat d’actuació pot ser superior al 15%, ﬁns al màxim del 30%. El Pla compensa els propietaris de la unitat de l’escreix de cessió de sòl per sobre del 15% en forma d’aproﬁtament urbanístic en la mateixa unitat. Els deures de cessió esmentats no regeixen en els supòsits de substitució d’ediﬁcacions ja existents que regula l’article 33.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i l’article 8.1.5 d’aquest reglament, en els quals els propietaris mantenen l’aproﬁtament del sòl al cent per cent. L’exempció del deure de cessió s’aplica sempre que el sostre de la nova ediﬁcació sigui igual o inferior al de la construcció objecte de substitució. En cas de produir-se un increment de sostre ediﬁcat, el deure de cessió s’aplica proporcionalment a l’increment esmentat. La cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a espais públics, equipaments i serveis col·lectius es fa efectiva en la data de resolució de la llicència de construcció. La cessió de sòl es materialitza en la mateixa unitat d’actuació. Això no obstant, els comuns poden acceptar, de forma justiﬁcada, la cessió de terrenys en una unitat d’actuació distinta o la cessió de béns immobles altres que terrenys en la mateixa unitat d’actuació o en una altra distinta, sempre que es mantingui el valor equivalent al del terreny objecte de cessió. Igualment, els comuns poden acceptar com a cessió de sòl l’equivalent econòmic del valor del terreny objecte de cessió obligatòria. c) Destinar l’ediﬁcació a l’ús establert pel planejament, conservar-la en les degudes condicions de seguretat, salubritat i higiene i complir les obligacions de rehabilitació que li imposin els programes comunals de rehabilitació. d) En el cas que el deure de cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a espais públics, equipaments i serveis col·lectius sigui satisfet mitjançant l’abonament al Comú de l’equivalent econòmic, l’import a abonar al Comú és avaluat pel procediment establert a l’apartat 1.8 de l’article 8. e) El sol·licitant de la llicència urbanística pot sol·licitar al Comú l’ajornament, o bé el fraccionament, de l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinada a espais públics, equipaments i serveis col·lectius, en els termes de l’article 33.8 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. L’abonament de l’import, íntegre o fraccionat, de l’equivalent econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl, pot ser ajornat com a molt tard ﬁns a un any comptat des de la data d’acabament de l’obra que ﬁgurarà al certiﬁcat ﬁnal de l’obra. f) L’abonament de l’import econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a espais públics, equipaments i serveis col·lectius ha de ser satisfet en el moment que el titular retira la llicència, excepte en el cas que el referit abonament sigui objecte d’ajornament. El titular pot demanar al Comú l’ajornament, íntegre o fraccionat, de l’abonament de l’import econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a espais públics, equipaments i serveis col·lectius ﬁns al moment de retirar la llicència. g) El Comú pot, discrecionalment, acceptar o refusar l’ajornament o fraccionament de l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl, i en ﬁxa les condicions. h) En cas que el Comú resolgui acceptar l’ajornament o fraccionament de l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl, l’atorgament de la llicència de construcció resta condicionada a la formalització davant del Comú, per part del sol·licitant de la llicència de construcció, d’avals bancaris a primer requeriment, de durada indeﬁnida, constituïts per una entitat ﬁnancera andorrana, sobre la totalitat de l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl que és objecte d’ajornament de l’abonament. Els avals bancaris restaran sota la custòdia del Comú. i) El Comú retornarà l’aval bancari en el mateix moment que el titular de la llicència de construcció aboni de conformitat l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl que és objecte d’ajornament. En el cas que l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl sigui objecte de fraccionament, simultàniament a l’efectivitat d’un pagament el titular de la llicència pot substituir els avals bancaris dipositats al Comú per altres d’un import corresponent a la part de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl que resta per satisfer. j) En el cas que esdevingui la data de caducitat de la llicència de construcció, comptant-hi les pròrrogues que eventualment hagi aprovat el Comú, sense que l’obra hagi estat acabada, la referida data de caducitat comporta l’obligació per part del titular de la llicència de construcció d’abonar al Comú l’import econòmic de la cessió obligatòria i gratuïta de sòl pendent de ser satisfet. k) En el cas que venci el termini ﬁxat per a l’abonament íntegre de l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl, o bé en el cas que venci un termini parcial ﬁxat per a l’abonament fraccionant de referit import, sense que el titular de la 21-02-2024 12 Portal jurídic del Principat d’Andorra llicència de construcció hagi satisfet al Comú la quantitat corresponent, el Comú requereix al titular de la llicència l’abonament de l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl pendent de ser satisfet, tot atorgant-li un termini no inferior a 10 dies per abonar al Comú l’import esmentat. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, el Comú executarà els avals bancaris. l) En el supòsit de l’apartat j) el Comú requereix al titular de la llicència l’abonament de l’import de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl pendent de ser satisfet, tot atorgant-li un termini no inferior a 10 dies per abonar al Comú l’import esmentat. En cas d’incompliment d’aquesta obligació, el Comú executarà els avals bancaris. m) Les variacions, en més o en menys, del valor unitari del valor de mercat del sòl en la localització de l’obra autoritzada, durant el període d’ajornament o fraccionament, no produeixen efectes sobre els imports ajornats o fraccionats. La valoració de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl destinada a espais públics, equipaments i serveis col·lectius es refereix en tots els casos a la data de resolució de la llicència de construcció. n) L’ajornament o fraccionament de l’abonament de l’equivalent econòmic de la cessió de sòl destinada a espais públics, equipaments i serveis col·lectius no té, a efectes de regulació, la consideració de ﬁnançament. Tot i això, el Comú pot ﬁxar, si escau, un interès aplicable al període d’ajornament, igual o inferior a l’interès legal. o) Els comuns poden completar per Ordinació els requisits exigibles en aquests supòsits. 2. Els propietaris d’urbanitzacions aprovades abans de la vigència de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i no executades, que conforme al que disposa l’article 83 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el Pla d’ordenació urbanística parroquial incorpori en una unitat d’actuació de sòl urbà de gestió directa, estan subjectes al deure de cessió de la superfície destinada a infraestructura viària i al deure d’executar les obres d’urbanització previstes en la urbanització aprovada i, si escau, les complementàries que hagi determinat el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Quan les condicions de l’ordenació impedeixin que la reserva de terrenys per a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics es realitzi íntegrament dins l’àmbit de la urbanització aprovada, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot preveure, d’acord amb el que disposa l’art. 33.3 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, que la reserva esmentada es dugui a terme, totalment o parcialment en una altra unitat d’actuació o es materialitzi a través de la cessió de béns immobles altres que terrenys situats en la mateixa unitat d’actuació o en una altra de distinta. L’import de les indemnitzacions compensatòries que s’hagin d’abonar als titulars dels terrenys reservats a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics que no siguin compensats amb l’atorgament d’aproﬁtament són objecte de distribució equitativa entre els propietaris de l’àmbit de la urbanització aprovada mitjançant el sistema de reparcel·lació econòmica que regulen els articles 101.a) 102 i 103 d’aquest Reglament. Alternativament, si escau, el deure de cessió obligatòria i gratuïta de terrenys destinats a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics es pot satisfer abonant al Comú l’equivalent econòmic de la cessió. En aquest cas l’import de l’equivalent econòmic de la cessió que ha de ser abonat al Comú és ﬁxat pel procediment establert a l’apartat 1.8 de l’article 8. 3. Quan en les unitats d’actuació de sòl urbà consolidat el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial delimiti àrees subjectes a renovació urbana que s’hagin de desenvolupar i executar mitjançant un pla parcial o especial, el deure de cessió del percentatge de la superfície del sector, o si escau, el seu equivalent econòmic, regeix exclusivament respecte de les parcel·les sense ediﬁcar, o ediﬁcades en proporció inferior a la permesa per la nova ordenació, en els termes que regula l’apartat 1.2 b d’aquest article. Les parcel·les ediﬁcades en què es produeixi una simple substitució de l’ediﬁcació estan exemptes de l’esmentat deure de cessió, d’acord amb el que disposa l’article 33.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. La valoració dels terrenys aportats pel que fa als drets en la reparcel·lació de l’àrea de renovació urbana s’ha d’efectuar en funció de l’aproﬁtament urbanístic atorgat a cada parcel·la pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, o per les regulacions urbanístiques anteriors si aquest Pla no ho especiﬁca. Article 13 Drets i deures dels propietaris del sòl urbà no consolidat Els propietaris de terrenys classiﬁcats com a sòl urbà no consolidat, inclosos en una unitat d’actuació que s’hagi de desenvolupar mitjançant un Pla parcial o especial, estan subjectes al règim de drets i deures següent: 1. Drets a) Formular el Pla parcial i instar el comú a tramitar-lo i aprovar-lo. 21-02-2024 13 Portal jurídic del Principat d’Andorra b) Patrimonialitzar, en proporció a la seva propietat, l’aproﬁtament urbanístic unitari de la unitat d’actuació a la qual pertanyin. c) Ediﬁcar els terrenys d’acord amb les condicions que estableixi el planejament. d) Obtenir la garantia d’aproﬁtament urbanístic regulada en els articles 19, 34 i 35 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. 2. Deures a) Participar en el procés d’elaboració del planejament derivat, d’acord amb el que disposen els articles 108, 116 i 121 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. b) Exhibir els títols de propietat o qualsevol altre document acreditatiu de la seva titularitat i declarar les situacions jurídiques que afectin les seves ﬁnques. L’omissió dolosa de la informació i la falsedat de les dades subministrades dóna lloc a responsabilitat civil pels danys i perjudicis que originin, sense perjudici de les accions penals que eventualment siguin procedents. c) Cedir gratuïtament als comuns la totalitat dels terrenys de la unitat d’actuació destinats a vials i el percentatge, entre el 5% a 15%, de la superfície que en cada cas determini el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial per a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, un cop descomptada la superfície destinada a cessió obligatòria i gratuïta per a vials. La cessió es fa efectiva en el moment d’elevar a escriptura pública el conveni d’urbanització. El deure de cessió de sòl també pot ser satisfet, de forma justiﬁcada pel comú, mitjançant cessió de terrenys en una unitat d’actuació distinta, o cessió de béns immobles altres que terrenys situats en la mateixa unitat d’actuació o en una altra unitat d’actuació distinta, sempre que tinguin un valor equivalent al del terreny objecte de cessió obligatòria. Sempre que ho justiﬁquin raons d’interès públic, per la necessitat de disposar de sòl suﬁcient per a la realització d’equipaments, serveis col·lectius o habitatges de protecció pública, i el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ho motivi adequadament, la superfície de terreny de cessió de la unitat d’actuació pot ser superior al 15%, ﬁns al màxim del 30%. El Pla compensa els propietaris de la unitat de l’escreix de cessió de sòl per sobre del 15% en forma d’aproﬁtament urbanístic en la mateixa unitat. d) Participar en la distribució dels beneﬁcis i càrregues derivats del planejament e) Executar la urbanització i satisfer el cost d’execució en proporció a la propietat i l’aproﬁtament respectiu f) Destinar l’ediﬁcació a l’ús establert pel planejament, conservar-la en les degudes condicions de seguretat, salubritat i higiene. Capítol 3. El sòl urbanitzable Article 14 Sòl urbanitzable Constitueixen el sòl urbanitzable tots els terrenys que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no inclou en una unitat d’actuació de sòl urbà ni classiﬁca com a sòl no urbanitzable. En tot cas, i d’acord amb el que disposa l’article 29 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de classiﬁcar com a sòl urbanitzable els terrenys que requereixin obres d’urbanització en més del seixanta per cent de la seva superfície i que no es classiﬁquin com a sòl no urbanitzable. Article 15 Règim del sòl urbanitzable 1. Els terrenys classiﬁcats com a sòl urbanitzable poden ser transformats en sòl urbà consolidat i ulteriorment ediﬁcats, mitjançant l’aprovació i execució dels plans parcials o especials corresponents. 2. Mentre no es produeixi la seva transformació en sòl urbà consolidat, els terrenys classiﬁcats com a sòl urbanitzable estan subjectes a les mateixes actuacions d’excepció i en les mateixes condicions que estableix la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme en relació amb el sòl no urbanitzable. 21-02-2024 14 Portal jurídic del Principat d’Andorra Igualment hi són permeses, en règim d’obres i actuacions provisionals, els projectes destinats a ús d’habitatge unifamiliar, a ús hoteler en forma d’allotjament turístic del tipus borda rural, a ús de restauració en forma de construccions rústiques, a ús de magatzem, a la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya, i a les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera, en les condicions previstes a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Article 16 Drets i deures dels propietaris del sòl urbanitzable Els propietaris de sòl urbanitzable estan subjectes al règim de drets i de deures següent: 1. Drets a) Formular el Pla parcial i instar el Comú a tramitar-lo i aprovar-lo. b) Patrimonialitzar, en proporció a la seva propietat, l’aproﬁtament urbanístic unitari de la unitat d’actuació a la qual pertanyin. c) Obtenir la garantia d’aproﬁtament urbanístic regulada en els articles 19, 34 i 35 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. 2. Deures a) Participar en el procés d’elaboració del planejament derivat, d’acord amb el que disposen els articles 108, 116 i 121 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. b) Exhibir els títols de propietat o qualsevol altre document acreditatiu de la seva titularitat i declarar les situacions jurídiques que afectin les seves ﬁnques. L’omissió dolosa de la informació i la falsedat de les dades subministrades dóna lloc a responsabilitat civil pels danys i perjudicis que originin, sense perjudici de les accions penals que eventualment siguin procedents. c) Cedir gratuïtament als comuns tots els terrenys destinats a la vialitat interior dels sectors i els corresponents als vials de connexió. d) Cedir gratuïtament als comuns entre el 5% i el 15% de la superfície de la unitat d’actuació o del sector, segons estableixi el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, un cop descomptada la superfície destinada a cessió obligatòria i gratuïta per a vials, amb destí a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics. La cessió es fa efectiva en el moment d’elevar a escriptura pública el conveni d’urbanització. El deure de cessió de sòl també pot ser satisfet, de manera justiﬁcada pel comú, mitjançant cessió de terrenys en una unitat d’actuació distinta, o cessió de béns immobles altres que terrenys situats en la mateixa unitat d’actuació o en una altra unitat d’actuació distinta, sempre que tinguin un valor equivalent al del terreny objecte de cessió obligatòria. Sempre que ho justiﬁquin raons d’interès públic, per la necessitat de disposar de sòl suﬁcient per a la realització d’equipaments, serveis col·lectius o habitatges de protecció pública, i el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ho motivi adequadament, la superfície de terreny de cessió de la unitat d’actuació pot ser superior al 15%, ﬁns al màxim del 30%. El Pla compensa els propietaris de la unitat de l’escreix de cessió de sòl per sobre del 15% en forma d’aproﬁtament urbanístic en la mateixa unitat. e) Participar en la distribució equitativa dels beneﬁcis i càrregues del planejament. f) Executar la urbanització interna de la unitat d’actuació o del sector i satisfer els costos d’execució en proporció a la propietat i l’aproﬁtament respectiu. g) Executar i satisfer els costos d’execució de les connexions de la unitat d’actuació o del sector amb les xarxes generals d’infraestructures i serveis i als sistemes generals. h) Destinar l’ediﬁcació a l’ús establert pel planejament i conservar-la en les degudes condicions de seguretat, salubritat i higiene. 21-02-2024 15 Portal jurídic del Principat d’Andorra Capítol 4. Sòl no urbanitzable Article 17 Sòl no urbanitzable 1. D’acord amb l’article 38 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, constitueixen el sòl no urbanitzable i així els ha de classiﬁcar el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial: a) Tots els terrenys afectats per riscos naturals. b) Tots els terrenys dels comuns i dels quarts, llevat que es tracti de terrenys inclosos en unitats d’actuació de sòl urbà o de sòl urbanitzable que hagin estat adquirits pels comuns per destinar-los a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics. 2. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial qualiﬁquen el sòl no urbanitzable en totes o algunes de les divisions següents: sòl forestal sòl agrícola i ramader zones de protecció d’aigües zones de protecció natural entorns de béns d’interès històric i cultural itineraris d’interès zones exposades a riscos naturals sòl sense designació especíﬁca 3. Amb la ﬁnalitat de precisar els termes de la protecció, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial poden establir, dins d’aquestes categories de sòl no urbanitzable, les subdivisions que considerin adequades. Article 18 Règim del sòl no urbanitzable 1. Conforme al que disposa l’article 39 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, en el sòl no urbanitzable no es pot realitzar cap mena de treballs o activitats que comportin modiﬁcació de l’estat natural dels terrenys, ni moviments de terres, extraccions de pedra, grava o sorra, tala d’arbres, obertura de pistes o camins, construccions o instal·lacions. 2. També està prohibit, fora dels llocs expressament destinats a aquests efectes, l’abocament, l’abandó o la crema d’objectes, residus sòlids o líquids i tota altra mena de deixalles que puguin degradar o contaminar la natura, el paisatge, les fonts o els cursos d’aigua. 3. En sòl forestal, agrícola i ramader s’admeten sense necessitat d’obtenir autorització prèvia, la crema de vegetació i el desbrossament per aproﬁtar la llenya que no comporti la tala d’arbres. La crema de vegetació s’ha d’ajustar a les condicions establertes en la reglamentació reguladora de la matèria. 4. Aquestes limitacions i prohibicions tenen el caràcter de mínimes, de forma que els plans d’ordenació i urbanisme parroquial poden establir, en funció de les característiques particulars dels llocs afectats, condicions de més protecció per a determinades categories de sòl no urbanitzable Article 19 Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable No obstant les prohibicions establertes en l’article precedent, en sòl no urbanitzable s’hi admeten, excepcionalment, les activitats i actuacions següents: 1. L’execució dels projectes d’interès nacional que regula l’article 61 de la Llei general d’ordenació territorial i urbanisme, quan sigui necessari que s’implantin o transcorrin per sòl no urbanitzable. 2. Els treballs necessaris per dotar d’accés i serveis els sòls que la planiﬁcació hagi qualiﬁcat d’urbanitzables. 3. Excepcionalment, també són admissibles, amb subjecció a les condicions que estableixin els respectius plans d’ordenació i 21-02-2024 16 Portal jurídic del Principat d’Andorra urbanisme parroquial, les activitats següents: a) En sòls forestal i agrícola i ramader: L’obertura de noves pistes o camins de muntanya. La tala d’arbres i l’obertura dels tallafocs necessaris per a la seguretat del bosc. La construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya, en règim d’obres i actuacions provisionals, associades a activitats agrícoles i ramaderes i no destinades a habitatge permanent. En aquest cas s’ha d’acreditar la condició d’agricultor del propietari, que ha de justiﬁcar la necessitat de les noves construccions, en relació amb l’activitat agrícola i ramadera en funcionament. Les bordes i cabanes han de complir les condicions ﬁxades per a les obres en règim d’obres i actuacions provisionals en sòl urbanitzable, establertes a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. El Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial pot imposar condicions més restrictives. Les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera (tipus granges, pletes, corrals, pallers, vivers i hivernacles), en règim d’obres i actuacions provisionals. Les construccions han de complir les condicions ﬁxades per a les obres en règim d’obres i actuacions provisionals establertes a la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, amb la limitació de no superar els 400 metres quadrats per planta. El Pla d’Ordenació i Urbanisme Parroquial pot imposar condicions més restrictives. L’obertura de pistes d’esquí amb les infraestructures i els equipaments necessaris. L’agençament d’indrets per a excursions o per practicar-hi l’escalada. L’habilitació d’instal·lacions esportives i refugis de muntanya. Els equipaments tècnics destinats als serveis públics. b) En zones de protecció d’aigües i llurs perímetres de protecció: Les instal·lacions, els murs, les tanques, les canalitzacions i els treballs propis i necessaris per a l’execució i el manteniment d’aquestes zones i els seus equipaments i serveis. c) En zones de patrimoni natural i entorn de béns d’interès històric i cultural: La crema de vegetació i l’aproﬁtament de llenya. Els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació i la millora dels ecosistemes i del paisatge i el gaudi de les belleses naturals. La rehabilitació i conservació de les bordes i ediﬁcis agrícoles que inclogui el perímetre de la zona, o el monument objecte de protecció i llurs entorns. d) En zones d’itineraris d’interès: Els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació i la millora. e) En zones exposades a riscos naturals: Les instal·lacions o equipaments de caràcter tècnic que siguin destinats exclusivament a la protecció de les persones i els béns i a la limitació del mateix risc, i les modiﬁcacions del terreny, les ediﬁcacions i les instal·lacions destinades a ús agrícola, ramader i forestal o a ús de magatzem, sempre que un estudi detallat del risc n’avaluï la vulnerabilitat i garanteixi que aquesta és assumible, d’acord amb els criteris que ﬁxa el Reglament de construcció. f) En zones de sòl sense designació especíﬁca: Els terrenys es poden utilitzar per ampliar sòl destinat a equipaments, espais públics i infraestructures quan afronti 21-02-2024 17 Portal jurídic del Principat d’Andorra amb aquest darrer, amb una proporció o ràtio no superior al cent per cent. Article 20 Autorització d’actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de determinar les característiques, normativa i mesures de protecció a les quals s’han d’ajustar les construccions i les actuacions que excepcionalment són admissibles en el sòl no urbanitzable perquè puguin ser autoritzades. 2. L’autorització d’aquestes actuacions està subjecta al procediment que regula l’article 139 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme parroquial. 3. Quan es tracti de terrenys de propietat privada qualiﬁcats com a sòl no urbanitzable pel fet d’estar situats en zones afectades per riscos naturals, l’autorització resta condicionada a l’aprovació prèvia per part del Ministeri titular de l’Ordenament Territorial d’un projecte de protecció de riscos. Les activitats autoritzades no es poden dur a terme sense l’execució prèvia o simultània dels treballs de protecció determinats en el projecte de protecció de riscos aprovat. Article 21 Drets i deures dels propietaris del sòl no urbanitzable Els propietaris de terrenys classiﬁcats com a sòl no urbanitzable estan subjectes al règim de drets i deures següents: 1. Drets a) Gaudir de les ﬁnques segons les seves característiques naturals. b) Sol·licitar autorització per a la realització de les actuacions que excepcionalment són admissibles en el sòl no urbanitzable. 2. Deures Respectar les limitacions i prohibicions establertes per la Llei i el planejament i no destinar els terrenys a cap ús que comporti la modiﬁcació de l’estat natural dels terrenys, llevat que obtinguin una autorització per a la realització de les actuacions que excepcionalment són admissibles en el sòl no urbanitzable. Capítol 5. Aproﬁtament urbanístic Article 22 Contingut urbanístic de la propietat 1. El contingut urbanístic de la propietat és conseqüència directa del planejament i està integrat pel dret a urbanitzar i pel dret a ediﬁcar. Els propietaris han d’exercir aquests drets en compliment dels deures establerts per la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme 2. L’obtenció del dret a urbanitzar requereix l’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i, si escau, del pla parcial o especial corresponent. 3. El dret a ediﬁcar està subjecte a l’obtenció prèvia de la llicència urbanística d’ediﬁcació. Article 23 Aproﬁtament del sòl i aproﬁtament urbanístic Per a la deﬁnició de l’aproﬁtament privat de les ﬁnques que resulta del procés d’urbanització, la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme utilitza els conceptes d’aproﬁtament del sòl i d’aproﬁtament urbanístic. Article 24 Aproﬁtament del sòl 1. L’aproﬁtament del sòl a què es refereix l’article 32 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme expressa la proporció 21-02-2024 18 Portal jurídic del Principat d’Andorra de superfície de sòl de la unitat d’actuació que pot mantenir la titularitat privada després de les cessions de sòl per a vialitat, equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics que comporta el procés d’urbanització. 2. L’aproﬁtament de sòl de cada unitat d’actuació l’assenyala el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial mitjançant la determinació del percentatge de sòl que s’haurà de cedir obligatòriament per a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics. Aquest percentatge s’ha d’aplicar sobre la superfície de sòl de la unitat d’actuació, una vegada deduïda la superfície destinada a infraestructura viària, què també ha de ser objecte de cessió gratuïta. La proporció de sòl destinat a infraestructura viària ha de ser la necessària per garantir la circulació, l’accessibilitat i l’aparcament públic en funció de la intensitat d’ediﬁcació i dels usos previstos pel planejament. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, quan convingui, poden assenyalar els percentatges mínims de sòl destinat a vialitat, que els plans parcials i especials que desenvolupin les unitats d’actuació han de respectar. 3. L’aproﬁtament de sòl que ha d’establir el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial per a cada unitat d’actuació ha de ser com a màxim del 95% i com a mínim del 85% de la seva superfície, un cop deduïda la part destinada a infraestructura viària, tal com disposa l’article 32.1 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, sense perjudici de l’escreix de sòl que pot ésser destinat a cessió obligatòria i gratuïta, en les condicions i límits ﬁxats a l’article 33.1 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, compensat amb aproﬁtament urbanístic en la mateixa unitat d’actuació. Se n’exceptuen les ﬁnques i les àrees de substitució d’ediﬁcacions ja existents en zones urbanes consolidades i barris antics, conforme al que disposa l’article 33.4 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme i l’article 8.1.5 d’aquest Reglament, que mantenen el cent per cent de l’aproﬁtament del sòl. 4. El comú pot cedir, durant un termini màxim de cinquanta (50) anys, l’ús del sòl de cessió obligatòria a un particular perquè hi construeixi i hi exploti un equipament d’interès públic, en les condicions previstes per a la utilització privativa de béns de domini públic. La cessió ha de ser objecte de concessió administrativa pel procediment de competència de projectes, d’acord amb les regles de publicitat i concurrència. El contracte de concessió regularà, entre d’altres termes, la facultat del comú de rescatar-la abans del seu venciment si hi ha raons d’interès públic que ho justiﬁquin, i les condicions de reversió del terreny al comú un cop ﬁnalitzat el termini de concessió o abans, en el cas de mutu acord o d’incompliment de les clàusules de concessió. Article 25 Aproﬁtament urbanístic 1. L’aproﬁtament urbanístic expressa el valor econòmic del contingut urbanístic de la propietat deﬁnit per les determinacions del planejament. 2. L’aproﬁtament urbanístic d’un terreny depèn de l’ediﬁcabilitat, del valor que aquesta té en funció dels usos admesos pel planejament i de les despeses d’urbanització i les altres necessàries perquè el terreny es transformi en un solar en què es pugui materialitzar l’ediﬁcabilitat. 3. L’aproﬁtament pot expressar-se en diners o en unitats d’aproﬁtament, normalment equivalents al m2 de sostre ediﬁcable de la zona que tingui més valor. També pot expressar-se en valors absoluts quan es refereixi a l’aproﬁtament total d’un àmbit, o per m2 de sòl quan es refereixi a l’aproﬁtament urbanístic unitari d’una unitat d’actuació o d’una propietat. Article 26 Aproﬁtaments en el sòl urbà consolidat 1. En sòl urbà consolidat cada solar té un aproﬁtament urbanístic que resulta de les condicions d’ediﬁcació, dels usos i de les obligacions d’urbanització establertes pel mateix planejament. Com a resultat de les determinacions de l’ordenació, l’aproﬁtament urbanístic real de cada solar pot ser diferent. 2. L’aproﬁtament de sòl atribuït a la unitat d’actuació pel planejament comportarà a cada solar unes obligacions de cessió obligatòria i gratuïta de sòl al comú amb l’abast, en les condicions i amb les excepcions previstes a l’article 12 del present reglament. Les cessions de sòl pendents d’un solar formen part de les despeses que s’assenyalen a l’article 25 d’aquest Reglament als efectes de determinar l’aproﬁtament urbanístic del solar. Article 27 Aproﬁtaments en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable 1. En les unitats d’actuació de sòl urbà no consolidat i de sòl urbanitzable que han de ser objecte de desenvolupament urbanístic 21-02-2024 19 Portal jurídic del Principat d’Andorra mitjançant plans parcials o especials, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial estableix un aproﬁtament de sòl i un aproﬁtament urbanístic unitari que expressen els drets d’aproﬁtament que pot assolir cada propietat després dels processos d’urbanització i de distribució equitativa i de fer front a les despeses corresponents. 2. Si el sòl de la unitat d’actuació s’inclou en una única zona urbanística, i té, per tant, la mateixa ediﬁcabilitat i usos admesos, i les despeses unitàries d’urbanització poden considerar-se similars en tot l’àmbit de la unitat, l’aproﬁtament urbanístic pot expressar-se en m2 de sostre per m2 de sòl d’aquesta zona, en el ben entès que estarà sotmès a una càrrega per les despeses de transformació que es distribuirà de forma homogènia en tota l’extensió de la unitat d’actuació. 3. En el cas que sigui necessari que el sòl de la unitat d’actuació comprengui diverses zones urbanístiques, per al càlcul de l’aproﬁtament urbanístic total i unitari de la unitat d’actuació cal homogeneïtzar els aproﬁtaments de les diverses zones en una mateixa unitat de mesura per poder sumar-los. Amb aquesta ﬁnalitat cal ponderar les ediﬁcabilitats amb coeﬁcients que expressin les diferències de valor que resulten dels diversos usos admesos en cada zona i, si escau, les diferències previsibles en les despeses de transformació. En la ponderació de les diferències de valor del usos admesos cal tenir presents la rigidesa del mercat i, si escau, les limitacions que el planejament estableixi per a determinats usos. L’aproﬁtament unitari de la unitat d’actuació pot expressar-se en m2 de sostre per m2 de sòl de la zona en què tingui un valor més alt, amb el ben entès que estarà afectat per unes despeses de transformació pendents. També pot expressar-se en diners, per aplicació del valor de repercussió corresponent a l’ediﬁcabilitat assenyalada, deduint les despeses de les transformacions previsibles per m2 de sòl. 4. La divisió de la unitat d’actuació en sectors per facilitar-ne el desenvolupament mitjançant diferents plans parcials o especials s’ha de fer de forma que els aproﬁtaments urbanístics unitaris dels diferents sectors no tinguin variacions en relació amb l’aproﬁtament unitari de la unitat d’actuació, tal com s’indica en els articles 46.3, 50.2 i 57.2 d’aquest Reglament. Per al càlcul de l’aproﬁtament de cada sector s’ha d’operar anàlogament al que preveu aquest precepte pel cas de la unitat d’actuació. 5. L’aproﬁtament de sòl atribuït a la unitat d’actuació pel planejament comportarà unes obligacions de cessió obligatòria i gratuïta de sòl, d’acord amb el que es preveu als articles 13 i 16 d’aquest reglament. La cessió d’aquest sòl s’ha de fer mitjançant reparcel·lació amb les propietats privades de la unitat d’actuació, o bé, de manera justiﬁcada pel comú, mitjançant cessió de terrenys en una unitat d’actuació distinta, o cessió de béns immobles altres que terrenys situats en la mateixa unitat d’actuació o en una altra unitat d’actuació distinta, sempre que tinguin un valor equivalent al del terreny objecte de cessió obligatòria. Article 28 Ediﬁcabilitat global dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de determinar l’ediﬁcabilitat global de la parròquia expressada en m2 de sostre tenint en compte que, d’acord amb l’article 23 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, no pot ser superior a l’ediﬁcabilitat que s’obtindria de l’aplicació de la normativa urbanística i de la construcció anterior a la vigència de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. 2. Per calcular l’ediﬁcabilitat resultant de la normativa anterior s’han de respectar les regles següents: a) Dins de l’ediﬁcabilitat corresponent a la normativa anterior no es computa l’ediﬁcabilitat atorgada als terrenys dels comuns i dels quarts, els quals segons el que disposa l’article 38.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme esdevenen sòl no urbanitzable. Tampoc es computa l’ediﬁcabilitat dels terrenys que pel fet d’estar en zones afectades per riscos naturals són considerats sòl no urbanitzable per l’article 38.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. b) S’han d’excloure del càlcul, les superfícies que el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial destini a infraestructura viària. En els àmbits en què no estigui determinada l’ordenació dels carrers, es considera que, com a mínim, es destina a vialitat un 20% de la superfície dels terrenys amb pendent inferior al 30%, un 25% dels que la tenen compresa entre el 30% i el 55%, i un 35% dels que la tenen superior al 55%. c) Els índexs i paràmetres d’ediﬁcabilitat aplicables a les zoniﬁcacions anteriors s’han de modular tenint en compte les prescripcions de la normativa anterior relatives a les dimensions de les parcel·les, l’altura de les ediﬁcacions o a qualsevol altre condicionament ediﬁcatori que comporti una restricció de l’ediﬁcabilitat dels terrenys. Quan les circumstàncies de la parròquia facin molt difícil la realització d’aquest còmput, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot suplir aquesta operació per una reducció del 30% de l’ediﬁcabilitat obtinguda sense aplicar els esmentats paràmetres reductors. 3. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de distribuir l’ediﬁcabilitat global calculada segons les regles indicades en els apartats precedents, entre les diverses unitats d’actuació de sòl urbà i de sòl urbanitzable que estableixi. 21-02-2024 20 Portal jurídic del Principat d’Andorra 4. L’ediﬁcabilitat global determinada pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, d’acord amb les regles indicades en aquest precepte, s’ha de mantenir, segons estableix la disposició transitòria primera, apartat 2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, durant els sis primers anys de la seva vigència. Les revisions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial que es duguin a terme després del termini de sis anys esmentat poden reduir la susdita ediﬁcabilitat global, però en cap cas poden superar-la. Article 29 Garantia urbanística en favor dels propietaris 1. El dret a la garantia d’aproﬁtament urbanístic 1. Durant els primers sis (6) anys de vigència dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, l’aprovació dels plans parcials i especials, amb les cessions pertinents i el lliurament al comú dels terrenys de cessió obligatòria i l’execució efectiva del pla parcial o especial, constitueixen garantia d’aproﬁtament urbanístic per als propietaris interessats, en les condicions que es regulen en la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. 2. Certiﬁcat de garantia d’aproﬁtament urbanístic Els propietaris que, un cop aprovat el pla parcial o el pla especial, han efectuat les cessions pertinents i el lliurament al comú dels terrenys de cessió obligatòria, poden sol·licitar als comuns l’emissió d’un certiﬁcat acreditatiu d’haver obtingut la garantia urbanística. En el cas de desenvolupament del pla parcial o especial mitjançant diversos sectors, el certiﬁcat de garantia d’aproﬁtament urbanístic s’ha de lliurar per als sectors pels quals s’hagin realitzat les cessions pertinents i el lliurament al comú dels terrenys de cessió obligatòria i hagin fet efectiva l’execució dels sectors. El certiﬁcat de garantia d’aproﬁtament urbanístic és lliurat per un funcionari habilitat, i ha de precisar els paràmetres urbanístics i d’ediﬁcació establerts en el pla parcial o en el pla especial que resten emparats per la garantia d’aproﬁtament urbanístic, i també els deures urbanístics pendents de compliment. La garantia d’aproﬁtament urbanístic suposa la ﬁxació dels paràmetres urbanístics i d’ediﬁcació que regulen la unitat d’actuació mitjançant el pla parcial o el pla especial aprovat, en els termes que regula la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. L’atorgament de llicència d’ediﬁcació en solars amb garantia d’aproﬁtament urbanístic requereix el compliment dels deures urbanístics pendents i que el projecte s’ajusti a les previsions del pla parcial o del pla especial deﬁnit segons els termes que estableixi el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial vigent. Capítol 6. Ús i destí dels terrenys Secció 1. Zoniﬁcació Article 30 Zoniﬁcació 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i els plans parcials o especials han de determinar el destí públic o privat i els usos permesos als terrenys mitjançant la seva zoniﬁcació. 2. Els plans urbanístics han de zoniﬁcar com a sistemes urbanístics, de caràcter general o local, els terrenys reservats a usos públics i comunitaris i com a zones els terrenys destinats a acollir els aproﬁtaments privats. Article 31 Els sistemes urbanístics 1. Els sistemes urbanístics estan integrats pels terrenys que els instruments d’ordenació territorial i urbanística reserven per ser destinats a comunicacions, espais públics, infraestructures, equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics. 2. Dins dels sistemes urbanístics generals s’inclouen els terrenys que els diferents instruments d’ordenació del Govern, siguin directrius d’ordenació, projectes d’interès nacional o plans sectorials i els plans d’ordenació i urbanisme parroquial reserven al servei de tota la població per a les ﬁnalitats següents: 21-02-2024 21 Portal jurídic del Principat d’Andorra a) Infraestructures viàries i de comunicació. b) Espais lliures i zones de protecció natural. c) Equipaments comunitaris de caràcter sanitari, assistencial, educatiu, cultural, administratiu de seguretat i protecció civil. d) Instal·lacions i serveis tècnics de sanejament i gestió de residus, hidràulics, energètics i altres. e) Protecció dels sistemes generals. 3. Dins dels sistemes urbanístics locals s’inclouen els terrenys que els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i els plans parcials o especials preveuen per a les ﬁnalitats següents: a) Sistema viari local. b) Espais lliures i zones destinades a parcs i jardins públics, a l’esport i al lleure. c) Equipaments públics, sanitaris i socials, educatius i culturals, esportius, administratius i altres serveis urbans comunitaris. d) Aparcaments. e) Habitatges de protecció pública. Article 32 Les zones 1. Les zones estan integrades pels terrenys que els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i els plans parcials o especials destinen a la implantació dels usos i aproﬁtaments privats. 2. Les zones són les superfícies de sòl, contínues o discontínues, sotmeses a un règim d’usos, intensitats i paràmetres ediﬁcatoris uniformes. 3. Les zones en sòl urbà consolidat tenen per objecte regular l’ediﬁcació dels solars i establir els usos a què poden destinar-se l’ediﬁcació i els espais lliures privats. La regulació de l’ediﬁcació es fa de forma detallada, i s’estableixen alçades, volums, relació de l’ediﬁci amb la parcel·la, cossos volats, cobertes, així com tots els elements que formen part de la mateixa parcel·la, la regulació dels quals sigui important per a la concreció de l’aproﬁtament urbanístic del solar i per a l’ordre urbanístic de l’àrea urbana on se situï. Les unitats d’actuació en sòl urbà consolidat s’han de dividir pel nombre de zones necessari en funció dels diferents tipus de regulacions de l’ediﬁcació o de les àrees d’usos diferenciats que es proposin a l’àmbit de la unitat. 4. Les zones de sòl urbanitzable i sòl urbà no consolidat tenen per objecte regular la urbanització del sòl i la conﬁguració d’una nova àrea urbana mitjançant l’establiment d’una ediﬁcabilitat bruta o zonal i un ventall d’usos possibles i principals, i de les condicions per al traçat i urbanització dels càrrecs i altres espais públics. Els plans parcials o especials són els que, a partir del contingut normatiu de les zones, han de determinar l’ordenació detallada al mateix nivell que el de la zoniﬁcació del sòl urbà consolidat. Quan convingui, les zones de sòl urbà no consolidat o de sòl urbanitzable poden incorporar determinacions relatives a la tipologia ediﬁcatòria o a les característiques de l’ordenació que han de desenvolupar els plans parcials o especials. En principi, el sòl de cada unitat d’actuació ha de correspondre a un únic tipus de zona, si bé quan sigui necessari pot dividir-se en diverses zones. 5. En sòl no urbanitzable les zones expressen els àmbits d’aplicació de les diferents mesures de protecció que el POUP estableixi en funció de les diverses característiques dels terrenys, d’acord amb el que assenyala l’article 42 de la LGOTU i l’article 17 d’aquest Reglament. Secció 2. Reserves de sòl Article 33 Reserves de sòl per a espais públics, equipaments i aparcaments 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’establir, en funció de l’estructura d’edats, la previsió de creixement de la 21-02-2024 22 Portal jurídic del Principat d’Andorra població, les característiques dels sectors d’activitat econòmica i la seva implantació en el territori parroquial, tenint en compte en tot cas els dèﬁcits existents, les reserves de sòl per a les ﬁnalitats següents: a) Zones verdes, parcs, jardins i espais lliures en la proporció suﬁcient per habitant i prop de les zones amb més densitat d’habitatges. No obstant això, la proximitat a terrenys comunals no urbanitzables destinats a espais naturals accessibles pot incidir en la magnitud d’aquesta reserva de forma justiﬁcada. b) Centres culturals, docents i sanitaris en una proporció adequada a la població, i agrupats segons els mòduls necessaris per formar unitats completes. Es computen els centres públics i privats indistintament, i a l’hora de situar-los s’ha de tenir en compte la seva facilitat de comunicació amb els nuclis d’habitatges. c) Aparcaments públics per a vehicles en una proporció adequada per resoldre l’estacionament i la rotació en funció de la vocació de cada unitat d’actuació, i atenent el seu caràcter residencial, comercial, turístic, industrial o d’un altre tipus. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquials han de tenir cura de cobrir els dèﬁcits estructurals existents a les zones d’ediﬁcació consolidada. En zones especíﬁcament destinades a usos industrials o de serveis, i en funció de les necessitats derivades d’aquests usos, el Govern, per directriu d’ordenació, pot establir reserves superiors. Els plans parcials i especials han de preveure, com a mínim, una plaça d’aparcament per cada 10.000 m2 d’ediﬁcació. d) Habitatges de protecció pública en funció de les necessitats socials detectada, i que únicament podran ser explotats en règim de lloguer. 2. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’incloure en les unitats d’actuació de sòl urbà o de sòl urbanitzable les carreteres de l’estat que estiguin planiﬁcades, a efectes de ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta com a vialitat. Títol III. El planejament urbanístic Capítol 1. Instruments d’ordenació del Govern i vinculació Article 34 Instruments d’ordenació del Govern 1. El Govern intervé en l’ordenació del territori mitjançant l’aprovació i execució dels instruments següents: a) Les Directrius d’ordenació. b) Els Projectes d’interès nacional. c) Els Plans sectorials. 2. A més d’aquests instruments d’ordenació especíﬁcs, correspon al Govern: a) Aprovar i actualitzar el Catàleg del patrimoni nacional, destinat a la protecció de les ediﬁcacions de caràcter històric, artístic i cultural. b) Establir la relació de les zones exposades a riscos naturals i els treballs de protecció que s’hi permeten realitzar per autoritzar actuacions d’excepció en sòl no urbanitzable, en els termes previstos en els articles 38.3, 49, 51 i 139 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. Article 35 Preeminència dels instruments d’ordenació del Govern Conforme als articles 54, 66.1 i 70 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, les previsions i disposicions contingudes en les directrius d’ordenació, els projectes d’interès nacional i els plans sectorials vinculen els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, els quals han de tenir en compte les seves previsions. Capítol 2. Instruments d’ordenació dels comuns 21-02-2024 23 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 36 Instruments d’ordenació dels comuns 1. Els comuns intervenen en l’ordenació urbanística del territori mitjançant l’aprovació i gestió dels instruments de planejament següents: a) Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial. b) Els plans parcials i els plans especials. 2. Juntament amb els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial els comuns elaboren i aproven: a) Les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació. b) Les ordinacions de rehabilitació d’ediﬁcis. c) El catàleg comunal d’ediﬁcis, espais o elements d’interès històric, monumental, cultural o ambiental. 3. Per complementar i desenvolupar les previsions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial els comuns aproven les ordinacions, en especial les de reforma urbana interior, de protecció i de sanejament, en les quals s’estableixen les condicions a què s’han d’ajustar els programes comunals corresponents. Capítol 3. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial Secció 1. Disposicions generals Article 37 Concepte i abast 1. Els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial són l’instrument essencial de l’activitat comunal de planiﬁcació urbanística i de la seva gestió, als quals correspon adoptar el model d’utilització del sòl adequat a les previsions de creixement urbà de cada parròquia i a les exigències de la utilització racional del territori. 2. Com a instruments d’ordenació urbanística integral del territori els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de comprendre la totalitat del territori de cadascuna de les parròquies. Article 38 Objecte Els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial tenen por objecte: a) Establir l’estructura general i els elements fonamentals de l’ordenació del territori parroquial. b) Classiﬁcar el sòl per a l’aplicació del règim jurídic corresponent. c) Preveure el creixement necessari per completar la trama urbana i el desenvolupament del sòl urbanitzable, segons les especiﬁcitats i vocació intrínseca de cada parròquia. d) Determinar els usos, les intensitats i els aproﬁtaments del sòl en funció de la seva classiﬁcació com a sòl urbà i com a sòl urbanitzable i de les unitats d’actuació que delimiti. e) Establir les previsions dels serveis públics necessaris. f) Fixar les mesures de protecció del patrimoni històric, monumental i cultural, el territori, el medi ambient, la conservació de la natura, la fauna, els ecosistemes i el paisatge. g) Assenyalar, conforme al que preveu l’article 69.2 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, les renovacions i rehabilitacions que consideri necessàries. 21-02-2024 24 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 39 Directrius per als plans d’ordenació i urbanisme parroquial La planiﬁcació ha d’evitar operacions de modiﬁcació substancial d’alineacions i rasants preexistents en nuclis o indrets d’interès històric o ambiental. Secció 2. Determinacions dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 40 Contingut general dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Els Plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les determinacions de caràcter general següents: a) Objectius del Pla referits a la parròquia. b) Classiﬁcació urbanística del sòl, amb indicació gràﬁca i numèrica de les superfícies assignades a cada una de les tres classes de sòl, urbà, urbanitzable i no urbanitzable, amb la divisió del sòl urbà i del sòl urbanitzable en unitats d’actuació i amb la proposta, si escau, de subdivisió de les unitats d’actuació en sectors per a la formulació de plans parcials o especials independents. c) Ediﬁcabilitat global de la parròquia ﬁxada mitjançant un estudi justiﬁcatiu de l’ediﬁcabilitat global de la parròquia abans de la vigència de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, segons estableixen l’article 23 de la Llei esmentada i l’article 28 d’aquest Reglament. d) Percentatge de la superfície de les unitats d’actuació un cop descomptada la superfície de vialitat, que ha de ser objecte de cessió obligatòria i gratuïta als comuns amb destí a espais públics, equipaments, habitatges de protecció pública i serveis col·lectius, d’acord amb el que ﬁgura establert a l’article 33 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, i els articles 12, 13 i 16 del present reglament. e) Estructura general del territori, integrada pels elements determinants del desenvolupament urbà projectat i, en especial, els sistemes generals de comunicació i les zones de protecció (clau C), d’acord amb les previsions del Pla de mobilitat parroquial, els equipaments comunitaris, tant si són públics com privats i per a serveis públics (clau E) i els espais lliures destinats a parcs i zones verdes de caràcter públic (clau P). El Pla de mobilitat parroquial s’ha d’incorporar com un annex al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i s’ha d’ajustar al que disposa l’article 24 del Reglament d’urbanització. f) Reserves per a les instal·lacions i serveis tècnics de sanejament i gestió de residus, hidràulics, energètics i altres que estiguin previstos en els projectes d’interès nacional i en el plans sectorials aprovats pel Govern i en el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial així com les seves zones de protecció (clau S). g) Situació actual i previsions de futur amb relació a la captació i la distribució d’aigua potable i el tractament de depuració de les aigües residuals. h) Mesures de protecció que s’adopten amb relació als ediﬁcis, espais o elements d’interès històric, monumental o cultural i limitacions imposades a l’entorn dels ediﬁcis, espais o elements catalogats per impedir que s’hi facin construccions que els deteriorin o perjudiquin la seva integració a la trama urbana. i) Descripció, en cada una de les tres classes de sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable), de les ediﬁcacions i instal·lacions bastides abans de la vigència del Pla i que, pel fet de ser incompatibles o disconformes amb les seves previsions, queden expressament qualiﬁcades de fora d’ordenació. D’acord amb el que preveu l’article 126 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de diferenciar entre les ediﬁcacions i instal·lacions que estan afectades per vials, de les ediﬁcacions i instal·lacions amb volums o altres paràmetres ediﬁcatoris disconformes. En un cas i l’altre es poden atorgar llicències d’obres en els termes que regulen els apartats 1 i 2 respectivament de l’esmentat article 126 de la Llei. j) Mesures de protecció que s’adopten amb relació al paisatge, al medi ambient, la conservació de la natura, la fauna i els ecosistemes. k) Indicació de les circumstàncies segons les quals serà procedent, quan escaigui, fer la revisió del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial en funció dels paràmetres de població, l’índex de creixement demogràﬁc, la previsió de l’increment de 21-02-2024 25 Portal jurídic del Principat d’Andorra l’activitat econòmica, l’aigua i la resta de recursos naturals, les infraestructures existents i planiﬁcades, els equipaments existents i planiﬁcats, els requeriments de mobilitat, el paisatge, la imatge de la parròquia, els usos, les intensitats d’ocupació i els altres elements que van justiﬁcar la classiﬁcació inicial del sòl. Article 41 Contingut especíﬁc dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial en el sòl urbà 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial tenen per objecte especíﬁc, en sòl urbà, completar l’ordenació del sòl urbà consolidat, preveure el desenvolupament necessari per completar la trama urbana i assenyalar, en relació amb el sòl urbà consolidat, les actuacions de rehabilitació o de renovació que consideri necessàries i els programes públics de reforma, de protecció o de sanejament que s’hi hagin de dur a terme. 2. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir, en relació amb el sòl urbà, les determinacions de caràcter especíﬁc següents: a) Delimitació del perímetre de sòl urbà

Reglament Urbanístic PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue