Reglament de construcció (PDF)

Portal jurídic del Principat d’Andorra Reglament de construcció (Text refós sense caràcter oﬁcial) Índex [Mostra/Amaga] Títol preliminar. Disposicions generals Article 1. Objecte Article 2. Abast d’aplicació Article 3. Actuació dels comuns Article 4. Principis de l’activitat d’intervenció Article 5. Interpretació de les normes reglamentàries i del planejament urbanístic Títol I. Paràmetres d’ordenació de l’ediﬁcació Capítol primer. Disposicions generals Article 6. Instruments d’ordenació urbanística i sistemes d’ordenació de l’ediﬁcació Article 7. Deﬁnicions per a l’establiment de paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació Article 8. Alineació respecte dels marges dels rius Article 9. Criteris de determinació d’alçades Article 10. Construccions per damunt de l’alçada reguladora Article 11. Modiﬁcació del terreny Article 12. Ediﬁcabilitat Capítol segon. Sistema d’ordenació d’ediﬁcació per alineacions de carrer Article 13. Sistema d’ordenació d’ediﬁcació per alineacions de carrer Article 14. Paràmetres especíﬁcs del sistema d’ordenació d’ediﬁcació per alineacions de carrer Capítol tercer. Sistema d’ordenació per ediﬁcació aïllada segons parcel·lació Article 15. Sistema d’ordenació per ediﬁcació aïllada segons parcel·lació Article 16. Paràmetres especíﬁcs del sistema d’ordenació per ediﬁcació aïllada segons parcel·lació Capítol quart. Sistema d’ordenació d’ediﬁcació per deﬁnició volumètrica Article 17. Sistema d’ordenació d’ediﬁcació per deﬁnició volumètrica Article 18. Paràmetres especíﬁcs del sistema d’ordenació d’ediﬁcació per deﬁnició volumètrica Capítol cinquè. Sistemes d’ordenació de l’ediﬁcació i ediﬁcacions existents Article 19. Adaptació dels sistemes d’ordenació de l’ediﬁcació a l’ordenació existent Article 20. Règim de “fora d’ordenació” Títol II. Règim dels usos i de les activitats Capítol primer. Disposicions generals sobre els usos Article 21. Usos urbanístics i activitats classiﬁcades de la normativa ambiental Capítol segon. Classiﬁcació dels usos Article 22. Usos admesos i usos prohibits Article 23. Ús principal, usos compatibles i usos complementaris Article 24. Usos temporals i usos provisionals Capítol tercer. Tipologia d’usos Article 25. Classes d’usos en el planejament urbanístic Capítol quart. L’ús d’aparcament i estacionament Article 26. Espais d’aparcament Article 27. Previsió d’aparcament a l’ordenació urbanística Article 28. Previsió d’aparcament en els ediﬁcis Article 29. Nombre mínim de places d’aparcament en els ediﬁcis Article 30. Exigència d’aparcament per ampliacions i canvi d’ús en ediﬁcis existents Article 31. Condicions de l’aparcament Article 32. Aparcaments soterranis mancomunats Article 33. Concentració d’aparcament Capítol cinquè. Usos en soterrani Article 34. Usos en soterrani Capítol sisè. Usos en sòl no ediﬁcat Article 35. Integració al paisatge dels usos en sòls no ediﬁcats Capítol setè. Estacions de servei Article 36. Ús d’estacions de servei Capítol vuitè. Elements de suport publicitari Article 37. Regulació dels elements de suport publicitari en ediﬁcis i terrenys Títol III. Condicions de construcció i d’habitabilitat en els ediﬁcis Capítol primer. Condicions de construcció Article 38. Condicions constructives dels ediﬁcis Article 39. Cobertes dels ediﬁcis Article 40. Façanes dels ediﬁcis Article 41. Xemeneies de fums i ventilació Article 42. Antenes Article 43. Elements d’eﬁciència ambiental Article 44. Normes tecnològiques de la construcció Capítol segon. Condicions d’habitabilitat Article 45. Requisits mínims d’habitabilitat Article 46. Deﬁnició d’habitatge Article 47. Requisits mínims d’habitabilitat dels habitatges Article 48. Deﬁnició de les peces de l’habitatge 21-02-2024 1 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 49. Condicions dels espais comuns d’accés als ediﬁcis Article 50. Condicions de l’habitatge Article 51. Condicions de les peces de l’habitatge Article 52. Requisits mínims d’habitabilitat en locals destinats a usos diferents d’habitatge Capítol tercer. Obres en ediﬁcis existents Article 53. Tipus d’obres en ediﬁcis existents Article 54. Obres d’ampliació Article 55. Obres de rehabilitació o reforma Títol IV. Intervenció en l’activitat d’ediﬁcació i d’ús del sòl Capítol primer. Disposicions generals Article 56. Actes subjectes a llicència urbanística Article 57. Autoritzacions concurrents Article 58. Règim de les llicències urbanístiques Article 59. Competència Article 60. Responsabilitats i llicències urbanístiques Article 61. Classes de llicències urbanístiques d’obres Article 62. Notiﬁcació de les llicències urbanístiques al Govern Article 63. Transmissió de les llicències urbanístiques Article 64. Terminis d’execució Article 65. Pròrroga de les llicències Article 66. Formulació de noves sol·licituds i reiteració Article 67. Actes promoguts pel Govern Article 68. Autorització de treballs de protecció de riscos naturals Capítol segon. Procediment de concessió de llicències urbanístiques Secció primera. Procediment general de concessió de llicències urbanístiques Article 69. Presentació de la sol·licitud Article 70. Tramitació Article 71. Informes comunals Article 72. Informes preceptius Article 73. Esmena de deﬁciències Article 74. Resolució Article 75. Notiﬁcació i impugnació Secció segona. Altres procediments de concessió de llicències Article 75 bis. Procediment especial Article 76. Procediment simpliﬁcat Article 77. Documentació que cal presentar Article 78. Llicències d’obres menors que no requereixen l’actuació professional d’un tècnic Article 79. Resolució de llicències d’obres menors Secció tercera. Procediment d’autorització d’obres i usos provisionals i temporals Article 80. Llicències d’obres i usos provisionals i temporals Article 81. Documentació que cal presentar Article 82. Caducitat i revocació Secció quarta. Procediment d’autorització d’activitats en sòl no urbanitzable Article 83. Activitats en sòl no urbanitzable Article 84. Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable promogudes per particulars Article 85. Documentació que cal presentar Article 86. Tramitació Article 87. Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable dutes a terme pels comuns Capítol tercer. Informació urbanística Secció primera. Certiﬁcat urbanístic Article 88. Certiﬁcat urbanístic Article 89. Documentació que cal presentar Article 90. Tramitació Article 91. Caducitat Secció segona. Assenyalament d’alineacions Article 92. Assenyalament d’alineacions Article 93. Vials competència del Govern i límits d’ediﬁcació en els marges dels rius i torrents Article 94. Documentació que cal presentar Article 95. Caducitat Capítol quart. Activitats en el sòl Secció primera. Llicència de moviments de terra Article 96. Llicència de moviments de terra Article 97. Documentació que cal presentar Secció segona. Autorització de treballs per protegir els terrenys dels riscos naturals Article 98. Autorització de treballs de protecció Capítol cinquè. Urbanització Article 99. Control comunal de l’execució de les obres d’urbanització Article 100. Llicència d’urbanització integral Article 101. Llicència d’obres d’urbanització Article 102. Documentació que cal presentar Capítol sisè. Ediﬁcació Secció primera. Urbanització i ediﬁcació simultànies Article 103. Llicències d’ediﬁcació condicionades a l’execució simultània de la urbanització Secció segona. Llicència d’enderroc Article 104. Llicència d’enderroc Article 105. Documentació que cal presentar Secció tercera. Llicència d’ediﬁcació Article 106. Llicència d’ediﬁcació 21-02-2024 2 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 107. Documentació que cal presentar Capítol setè. Revisió i control de les obres Article 108. Iniciació dels treballs Article 109. Rètol d’obra Article 110. Direcció facultativa Article 111. Modiﬁcacions del projecte en el transcurs de les obres Article 112. Inspeccions comunals Article 113. Suspensió d’obres i mesures de protecció de la legalitat urbanística Article 113 bis. Mesures de protecció en l’aturada o no ﬁnalització de les obres Article 114. Finalització de les obres Article 115. Llibre de l’ediﬁci Capítol vuitè. Activitats en l’ediﬁcació Secció primera. Ús de l’ediﬁcació Article 116. Ús de l’ediﬁcació Article 117. Inspecció dels serveis tècnics del comú Article 118. Inspecció dels serveis tècnics del Govern Article 119. Terminis Article 120. Devolució de garanties Article 121. Declaracions i modiﬁcacions d’obra nova Article 122. Subministrament de serveis Article 123. Canvis d’ús de l’ediﬁcació Secció segona. Llicència d’ús de l’ediﬁcació Article 124. Llicència d’ús de l’ediﬁcació Article 125. Documentació que cal presentar Article 126. Llicències de consolidació i regularització d’ediﬁcació Article 127. Documentació que cal presentar Secció tercera. Cèdula d’habitabilitat Article 128. Cèdula d’habitabilitat Article 129. Documentació que cal presentar Secció quarta. Certiﬁcat d’habitabilitat Article 130. Certiﬁcat d’habitabilitat Article 131. Segellament del certiﬁcat d’habitabilitat Disposició transitòria primera Disposició transitòria segona Disposició transitòria tercera Disposició derogatòria Disposició ﬁnal primera Disposició ﬁnal segona Annex I. Requisits d’habitabilitat. Nivells A - B - C Annex II. Declaració jurada de conformitat amb la legalitat urbanística, ambiental i de patrimoni cultural Annex III. Certiﬁcat de gestió de residus per obres d’enderroc Annex IV. Certiﬁcat de gestió de residus per la recuperació de garanties Annex V. Declaració jurada de gestió de residus per la recuperació de garanties Disposició transitòria del Reglament, del 26 de maig del 2021, de modiﬁcació del Reglament de construcció Títol preliminar. Disposicions generals Article 1. Objecte L’objecte d’aquest Reglament és desenvolupar i complementar les determinacions de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme mitjançant l’establiment dels paràmetres d’ordenació de l’ediﬁcació, el règim dels usos, les condicions de construcció i d’habitabilitat, la regulació dels procediments de presentació de les sol·licituds d’urbanització i ús del sòl, i d’ediﬁcació, i llurs autoritzacions. Article 2. Abast d’aplicació 1. Les determinacions sobre construcció establertes en aquest Reglament tenen el caràcter de mínim obligatori d’aplicació general, sense perjudici que el planejament urbanístic que ha d’aprovar els comuns pugui establir condicions més restrictives. Article 3. Actuació dels comuns Els comuns serveixen amb objectivitat l’interès parroquial i actuen d’acord amb els principis de legalitat, eﬁcàcia i transparència. Article 4. Principis de l’activitat d’intervenció 1. Els comuns poden intervenir en l’activitat privada d’ediﬁcació i d’ús del sòl en els supòsits que estableixen les lleis tot subjectant-se a les seves condicions. 21-02-2024 3 Portal jurídic del Principat d’Andorra 2. La intervenció dels comuns sobre l’activitat privada d’ediﬁcació i ús del sòl està subjecta als principis de legalitat, igualtat, proporcionalitat i congruència de les mesures adoptades amb els ﬁns que les justiﬁquen. Article 5. Interpretació de les normes reglamentàries i del planejament urbanístic 1. Les normes d’aquest Reglament, així com les determinacions del planejament urbanístic, s’han d’interpretar segons el sentit propi de les seves paraules en relació al seu context i d’acord amb l’esperit, els objectius i la ﬁnalitat de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. 2. En els casos de dubtes d’interpretació produïts per imprecisions o contradiccions que no es puguin resoldre per aplicació del principi de jerarquia normativa, preval la solució més restrictiva pel que fa al càlcul de l’ediﬁcabilitat global i la més favorable a la urbanització prèvia, a la menor ediﬁcabilitat, a la dotació més elevada per a equipaments i per a espais públics, a la protecció ambiental, a la protecció patrimoni natural i a la protecció del patrimoni cultural. 3. Quan en un mateix territori concorrin normes urbanístiques i normes sectorials amb diversos nivells de preservació ambiental, del patrimoni natural i del patrimoni cultural, preval la normativa que imposi la protecció més gran. Títol I. Paràmetres d’ordenació de l’ediﬁcació Capítol primer. Disposicions generals Article 6. Instruments d’ordenació urbanística i sistemes d’ordenació de l’ediﬁcació 1. La deﬁnició de les condicions que han de complir les ediﬁcacions que es poden construir en cada solar, d’acord amb la seva zoniﬁcació, és una de les ﬁnalitats de l’ordenació urbanística. 2. Els instruments d’ordenació urbanística comunals -plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans parcials i plans especials, segons els casos- estableixen aquestes condicions mitjançant els paràmetres d’ediﬁcació propis del sistema d’ordenació que s’adopti. 3. Es distingeixen com a sistemes d’ordenació bàsics els següents: a) sistema d’ordenació d’ediﬁcació per alineacions de carrer; b) sistema d’ordenació d’ediﬁcació aïllada segons parcel·lació; c) sistema d’ordenació d’ediﬁcació per deﬁnició volumètrica. 4. Es poden deﬁnir subsistemes d’ordenació híbrids o derivats dels bàsics, sempre que com a mínim s’estableixin els paràmetres especíﬁcs exigits al sistema d’ordenació bàsic del qual en deriva. 5. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir els paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació adoptats per regular l’ediﬁcació en parcel·les situades en unitats d’actuació classiﬁcades com a sòl urbà consolidat. 6. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de determinar les condicions que han de complir les ediﬁcacions admissibles com a actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable, tal com es determina en l’article 72 de la Llei d’ordenació del territori i urbanisme. 7. Els plans parcials o especials han d’establir els paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació adoptats per regular l’ediﬁcació en parcel·les situades en unitats d’actuació classiﬁcades com a sòl urbanitzable o sòl urbà no consolidat. Article 7. Deﬁnicions per a l’establiment de paràmetres reguladors dels sistemes d’ordenació 1. Els diversos sistemes d’ordenació s’han de regular mitjançant els paràmetres que determinin els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i els plans parcials i especials d’acord amb les deﬁnicions següents: a) Alineació: Línia que estableix, respecte dels sistemes urbanístics, els límits de l’ediﬁcació. b) Parcel·la neta: Superfície de la parcel·la, deduïdes les parts del terreny corresponents a sistemes urbanístics. c) Índex d’ediﬁcabilitat: Superfície construïda computable en el càlcul de l’ediﬁcabilitat en relació amb la superfície de la parcel·la. 21-02-2024 4 Portal jurídic del Principat d’Andorra d) Índex d’ediﬁcabilitat equivalent: Superfície construïda computable en el càlcul de l’ediﬁcabilitat en relació amb la superfície de la parcel·la, aplicable en terrenys regulats mitjançant paràmetres del sistema d’ordenació de l’ediﬁcació per deﬁnició volumètrica. e) Característiques de la parcel·la: Dimensions i geometria que deﬁneixen una parcel·la perquè pugui ser considerada ediﬁcable. f) Separacions de parcel·la: Distància mínima des de la projecció de l’envolupant de les diverses plantes de l’ediﬁci i construccions auxiliars d’una parcel·la, inclosos patis i cossos volats, exceptuant ràfecs i plantes soterrani, ﬁns als límits de la parcel·la, exceptuant els límits deﬁnits per vials. g) Ocupació: Percentatge de superfície de la parcel·la corresponent a la projecció horitzontal de l’envolupant de les diverses plantes de l’ediﬁci i construccions auxiliars d’una parcel·la, inclosos patis de parcel·la i cossos volats, i exceptuant ràfecs i plantes soterrani. h) Ocupació en soterrani: Percentatge de superfície de la parcel·la corresponent a la projecció horitzontal de l’envolupant de les diverses plantes soterrani de l’ediﬁci, inclosos patis de parcel·la. i) Alçada reguladora: Alçada màxima a la qual es pot situar el ràfec o el coronament de la façana de l’ediﬁci, en relació amb el pla de façana vertical coincident amb l’alineació establerta o coincident amb el pla de façana posterior de l’ediﬁcació, d’acord amb els criteris de determinació d’alçades. j) Alçada màxima: Alçada màxima a la qual es pot situar el carener de l’ediﬁci. k) Fondària ediﬁcable: Distància màxima, mesurada perpendicularment a la línia de façana, que limita per la seva part posterior l’ediﬁcació respecte de l’alineació establerta. l) Pati d’illa: Espai no ediﬁcat o només ediﬁcable en planta baixa o soterrani que resulta d’aplicar les fondàries ediﬁcables o l’ordenació volumètrica. m) Pati de parcel·la: Espai lliure d’ediﬁcació en l’interior de les parcel·les per proporcionar llum i ventilació als espais interiors de l’ediﬁcació. n) Reculades: Retrocés de l’ediﬁcació d’una part d’aquesta respecte a l’alineació de vial o a les mitgeres. o) Andrones: Franges de terreny, no ediﬁcades ni ediﬁcables, que separen dues ediﬁcacions o parcel·les. p) Buits a l’ediﬁcació: Plantes o parts de plantes de l’ediﬁcació no construïdes. q) Elements sortints: Elements constructius que sobresurten de la línia de façana o de l’alineació del pati d’illa i que no són ocupables. r) Cossos volats: Elements constructius habitables o ocupables, tancats, semitancats o oberts, que sobresurten de la línia de façana o de l’alineació del pati d’illa. s) Ràfecs: Elements constructius no habitables ni ocupables de la coberta que sobresurten de la línia de façana o de l’alineació del pati d’illa. t) Tanques de parcel·la: Elements constructius emprats per a la delimitació de la parcel·la respecte d’altres parcel·les o de sistemes urbanístics. 2. Per determinar els paràmetres reguladors de l’ediﬁcació també s’han de tenir en compte les deﬁnicions següents: a) Línia de façana: Tram de l’alineació corresponent a cada parcel·la. b) Mitgera: Paret lateral, límit entre dues ediﬁcacions o parcel·les, des de la fonamentació ﬁns a la coberta, independentment que s’interrompi per patis. c) Cos volat tancat: Cos volat en el qual tots els costats que sobrepassen la línia de façana disposen de tancament. d) Cos volat semitancat: Cos volat en el qual algun dels costats que sobrepassen la línia de façana disposa de tancament. e) Cos volat obert: Cos volat en el qual cap dels costats que sobrepassen la línia de façana disposa de tancament. f) Superfície construïda: Superfície corresponent a la projecció horitzontal, per cada una de les plantes, de l’envolupant exterior de tots els elements constructius de l’ediﬁcació, després de deduir cobertes, patis d’illa i de parcel·la. g) Superfície construïda de l’ediﬁci: Superfície corresponent a la suma de les superfícies construïdes de totes les plantes de l’ediﬁci. h) Superfície ediﬁcada de l’ediﬁci: Superfície corresponent a la superfície construïda de l’ediﬁci deduïda la superfície construïda de les plantes soterrànies. i) Superfície útil: Superfície corresponent a la projecció horitzontal de l’envolupant interior dels elements constructius de cada una de les dependències i espais d’ús comú de l’ediﬁci, amb una alçada lliure igual o superior a 1,80 metres. j) Alçada lliure: Distància entre l’acabat del paviment i l’acabat del sostre de la planta o del fals sostre. k) Planta soterrani: La que tingui el nivell del forjat de tota la planta en el nivell més baix de l’ediﬁci a més d’1,20 metres per sota de la rasant del carrer en el sistema d’ordenació d’ediﬁcació per alineacions de carrer i del terreny modiﬁcat en els altres sistemes d’ordenació d’ediﬁcació. Tota planta que no sigui soterrani és una planta ediﬁcada. Les plantes soterrani només poden disposar d’obertures de ventilació, d’accés a vehicles o persones o d’il·luminació. Les obertures admeses han de ser opaques, amb reixes que no permetin la visió o amb materials de construcció translúcids en obertures ﬁxes 21-02-2024 5 Portal jurídic del Principat d’Andorra d’il·luminació. l) Planta ediﬁcada: La que es trobi situada per sobre de la planta soterrani o del terreny. De les diverses plantes ediﬁcades de l’ediﬁcació, la situada en el nivell més baix es considera planta ediﬁcada de referència a l’efecte de regulació d’alçades o de nombre de plantes de l’ediﬁcació. En ediﬁcacions en què per les característiques topogràﬁques de la parcel·la i la situació dels sistemes urbanístics, part de la planta pugui tenir la consideració de soterrani, aquesta planta s’ha de considerar planta ediﬁcada en semisoterrani. m) Rasant de voravia: Línia deﬁnida per les cotes altimètriques corresponents a l’alineació de l’ediﬁcació. n) Rasant del terreny: Línia del terreny resultant de la modiﬁcació de la topograﬁa de la parcel·la, autoritzable d’acord amb els criteris de modiﬁcació del terreny, per la implantació d’ediﬁcacions o per la utilització de la resta de la parcel·la, o del terreny existent si no es modiﬁca la topograﬁa existent. o) Ediﬁcacions auxiliars: Ediﬁcacions destinades a usos complementaris i auxiliars als de l’ediﬁcació principal. Article 8. Alineació respecte dels marges dels rius 1. A ﬁ de garantir tant la preservació ambiental com la seguretat de les ediﬁcacions, en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable, s’estableix una franja no construïble per la iniciativa privada de 5 metres d’amplada en cada un dels marges dels rius, a partir del límit extern de la llera deﬁnida pels límits oﬁcials d’ediﬁcació, amb les excepcions que estableix l’article 51 de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot establir condicions més restrictives. Igualment, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot establir una franja no ediﬁcable en sòl urbà consolidat en cada un dels marges dels rius. 2. En tot cas, sobre la llera dels rius i torrents i en les seves franges de protecció no s’admet cap cos volat derivat d’un projecte d’iniciativa privada, salvat dels projectes que siguin declarats projectes d’interès nacional o d’iniciativa pública. 3. Tota sol·licitud de llicència urbanística que afecti terrenys situats a la vora d’un riu o torrent ha d’anar acompanyada per un estudi hidrològic, redactat i signat per un tècnic competent, que avaluï justiﬁcadament la necessitat d’efectuar proteccions dels terrenys i les deﬁneixi amb un nivell de detall suﬁcient per evitar danys produïts per avingudes d’aigua i de materials arrossegats per l’aigua. 4. Qualsevol llicència urbanística que afecti terrenys o solars situats a la vora d’un riu o torrent inventariat a la xarxa hidrogràﬁca i torrencial d’Andorra, ha d’incloure els corresponents límits oﬁcials en els marges del riu i indicar el número de límit atorgat pel ministeri encarregat de l’ordenament territorial. Article 9. Criteris de determinació d’alçades 1. El planejament urbanístic ha d’establir l’alçada reguladora i el nombre de plantes que, com a màxim, o obligatòriament quan convingui, poden assolir els ediﬁcis. El planejament urbanístic ha d’establir les regles per a la mesura de les alçades i el nombre de plantes, d’acord amb les condicions del lloc, mitjançant els paràmetres mínims següents: a) En unitats d’actuació regulades mitjançant el sistema d’ordenació per alineacions de carrer: el punt de l’alineació del solar o el nivell de la planta de referència respecte al qual s’ha de prendre la mida de l’alçada reguladora, el nombre màxim de plantes, i les seves alçades lliures. b) En unitats d’actuació regulades mitjançant sistemes d’ordenació diferents del sistema d’ordenació per alineacions de carrer: la rasant del terreny o el nivell de la planta de referència respecte al qual s’ha de prendre l’alçada reguladora i l’alçada màxima, el nombre màxim de plantes, i les seves alçades lliures. 2. El planejament urbanístic ha d’establir les regles per a la mesura de les alçades de l’ediﬁcació, com a mínim per als supòsits següents: a) Solar ascendent respecte al vial d’accés, i sense vials a cotes superiors. b) Solar ascendent respecte al vial d’accés, i amb vials a cotes superiors. c) Solar descendent respecte al vial d’accés, i sense vials a cotes inferiors. d) Solar descendent respecte al vial d’accés, i amb vials a cotes inferiors. e) Solar entre dos vials. f) Solar en cruïlla. 21-02-2024 6 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 10. Construccions per damunt de l’alçada reguladora 1. El planejament urbanístic ha de regular les construccions que s’admeten per damunt de l’alçada reguladora amb l’objectiu d’assegurar un bon acabament formal de l’ediﬁcació que afavoreixi el paisatge urbà. 2. En funció del sistema d’ordenació adoptat, el planejament urbanístic ha d’establir les condicions per a la construcció de: a) Plantes sota coberta. b) Baranes o altres elements de protecció de terrasses o cobertes planes. c) Cobertes inclinades o planes. d) Elements constructius admesos per damunt de la coberta, com ara xemeneies, antenes i badalots d’ascensor, línies de vida i altres elements regulats per aquest Reglament. 3. Les construccions admeses per damunt de l’alçada reguladora no poden superar l’alçada màxima que el planejament urbanístic estableixi, excepte xemeneies, antenes i badalots d’ascensor, línies de vida i altres elements regulats per aquest Reglament. Article 11. Modiﬁcació del terreny 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de deﬁnir, per a les diverses unitats d’actuació, les condicions dels canvis en la morfologia del terreny que estiguin motivats per la implantació de les ediﬁcacions i per la utilització de la parcel·la, que alhora determinen la rasant del terreny respecte a la qual es regula l’alçada de l’ediﬁcació. 2. En el cas de modiﬁcacions de terreny per ediﬁcar, els murs situats dins dels límits de la parcel·la han de tenir en compte els criteris de regulació següents: a) Els murs frontals emprats en la modiﬁcació del terreny situats a partir de la rasant del vial d’accés no poden excedir de 5 metres d’alçada sobre la cota de la rasant del vial o del terreny, mesurats a partir de 5 metres en horitzontal des de la cota inferior del vial en l’alineació de la parcel·la en el sistema d’ordenació d’ediﬁcació per alineacions de carrer i on se situïn accessos de vehicles en els sistemes d’ordenació d’ediﬁcació aïllada segons parcel·lació o per deﬁnició volumètrica. b) Els murs frontals emprats en la modiﬁcació del terreny, excepte el primer a partir de la rasant del vial, no poden excedir 3 metres d’alçada sobre la cota natural del terreny modiﬁcat en què se situïn. c) Si es construeix més d’un mur en la modiﬁcació del terreny, el pendent del terreny entre murs verticals no pot excedir els 45º, mesurats des del coronament del mur situat a cota inferior. d) Els murs emprats en la modiﬁcació del terreny d’un mateix solar no poden superar en conjunt l’alçada d’11 m, mesurats a partir de 5 metres en horitzontal des de la cota inferior del vial en l’alineació de la parcel·la en el sistema d’ordenació d’ediﬁcació per alineacions de carrer i on se situïn accessos de vehicles en els sistemes d’ordenació d’ediﬁcació aïllada segons parcel·lació o per deﬁnició volumètrica. e) La distància mínima entre murs emprats en la modiﬁcació del terreny ha de ser com a mínim de 3 metres o l’alçada del mur situat en la cota inferior si aquest mur és d’una alçada inferior a 3 metres. f) La distància mínima entre l’últim mur emprat en la modiﬁcació del terreny i ediﬁcacions situades per sobre de la modiﬁcació del terreny ha de ser com a mínim d’1 m. g) No es pot utilitzar terres o pedres contaminades per als reomplerts. h) En la part posterior d’ediﬁcacions, l’alçada total dels murs i/o talussos emprats en la modiﬁcació del terreny no pot ser superior al 150% de l’alçada reguladora de l’ediﬁcació. L’alçada d’aquests murs es determina des de la cota a partir de la que s’estableix l’alçada reguladora de l’ediﬁcació. i) Els murs emprats en la modiﬁcació del terreny i els murs emprats en el sosteniment d’excavacions han de ser construïts amb materials d’acabament amb criteris d’integració al paisatge. j) Els talussos resultants a les parts posteriors i laterals de l’excavació han de ser integrats paisatgísticament a l’entorn emprant, si escau, tècniques de restauració ambiental. 3. En el cas de modiﬁcacions de terreny per a ús agrícola o de pastura, els paraments verticals de contenció han de tenir en compte els criteris de regulació següents: a) En cas d’aterrassament mitjançant murs, l’alçada vista de cada mur ha de ser 2 metres com a màxim. Es pot construir diversos murs esglaonats i separats entre sí per terrasses d’amplada mínima de 6 metres i de pendent màxim del 5%. L’alçada total ha de ser 8 metres com a màxim. Aquestes mides no tenen en compte la part oculta de fonamentació dels murs. 21-02-2024 7 Portal jurídic del Principat d’Andorra b) En cas d’aterrassament mitjançant esculleres l’alçada vista de cada escullera ha de ser 3 metres com a màxim i ha de tenir una inclinació màxima de 45 º. Es pot construir diverses esculleres esglaonades i separades entre si per terrasses d’amplada mínima de 6 metres i de pendent màxim del 5%. L’alçada total ha de ser 8 metres com a màxim. Aquestes mides no tenen en compte la part oculta de fonamentació de les esculleres. c) En cas que per raons de pendent no puguin ser materialitzades terrasses de 6 metres de distància horitzontal entre paraments verticals o entre esculleres, es pot construir terrasses, murs i esculleres de dimensions diferents, sempre i quan s’adeqüin a la pràctica agrícola o ramadera prevista i que l’actuació s’integri paisatgísticament. En aquest cas el projecte ha d’incorporar un estudi d’integració paisatgística, el qual ha de garantir que l’actuació s’integra a l’entorn. d) La capa superior ﬁnal del sòl (50cm) ha d’estar formada per terra vegetal, amb menys del 35% d’elements grossos. Els elements grossos no han de superar els 7,5 cm, i el projecte ha de demostrar la seva aptitud per l’aproﬁtament agrícola que es vol aconseguir. Per sota de la capa d’1 metre s’admeten terres amb pedres d’un diàmetre màxim de 120 cm. e) Les esculleres i els murs de maçoneria han de tenir la junta refosa. Han d’estar formats per pedres de naturalesa similar a les roques existents al lloc de l’obra i han de ser majors de 50 cm i inferiors a 100 cm. f) En cas de col·locar dispositius de seguretat sobre la coronació dels murs o esculleres, han de ser baranes de fusta. 4. Tota llicència urbanística que incorpori l’execució d’ancoratges deﬁnitius, actius o passius, ha de preveure que els ancoratges siguin accessibles permanentment per dur-hi a terme les actuacions pròpies d’inspecció, manteniment i reparació dels ancoratges. L’accés als ancoratges ha de permetre que es puguin executar de forma correcta les actuacions esmentades, amb els mitjans personals, de maquinària i auxiliars necessaris, ﬁns i tot el retesatge i destesatge d’ancoratges, i la perforació i l’execució completa d’ancoratges nous. Article 12. Ediﬁcabilitat 1. L’assenyalament de l’ediﬁcabilitat en els instruments de planejament ha d’indicar l’índex o coeﬁcient corresponent als m2 de superfície construïda computable per m2 de sòl o els paràmetres que regulen l’ediﬁcabilitat. 2. L’índex d’ediﬁcabilitat correspon a l’assenyalament de l’ediﬁcabilitat en relació amb la superfície neta del solar. La superfície construïda computable, a l’efecte de calcular l’ediﬁcabilitat, correspon a la superfície ediﬁcada de l’ediﬁci havent deduït les superfícies indicades en l’apartat següent. 3. Llevat d’una regulació més restrictiva, en què els instruments de planejament indiquin que han de computar en l’índex d’ediﬁcabilitat, no computen les superfícies corresponents a les situacions següents: a) Les superfícies construïdes en plantes soterrani. b) Les superfícies construïdes d’espais en plantes sota coberta amb alçada lliure inferior a 1,80 metres. c) Les superfícies construïdes corresponents als espais situats sota escales, rampes o forjats inclinats amb una alçada lliure inferior a 1,80 metres. d) Les superfícies construïdes de les plantes semisoterrani corresponents als espais situats a més de 10 metres de distància dels plans de façana que poden disposar d’obertures, inclosos els patis d’illa i de parcel·la, únicament si es destinen a usos comercials, de restauració, magatzem o aparcament. e) Les superfícies construïdes corresponents als buits en l’ediﬁcació. f) L’escreix de les superfícies dels patis de parcel·la que superi les superfícies mínimes obligatòries per a aquests patis. g) Les superfícies construïdes de terrasses no cobertes. h) Les superfícies de cossos volats oberts. Capítol segon. Sistema d’ordenació d’ediﬁcació per alineacions de carrer Article 13. Sistema d’ordenació d’ediﬁcació per alineacions de carrer En el sistema d’ordenació d’ediﬁcació per alineacions de carrer, els ediﬁcis ajusten el pla de façana a l’alineació del carrer i ocupen tota l’amplada de la parcel·la de forma que als límits laterals es formen plans de mitgera. Article 14. Paràmetres especíﬁcs del sistema d’ordenació d’ediﬁcació per alineacions de carrer 1. En les zones on s’adopti el sistema d’ordenació per alineacions de carrer, s’han d’establir de forma gràﬁca o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d’aquest sistema d’ordenació, de manera que quedin deﬁnides clarament les regulacions a què ha d’ajustar-se el projecte d’ediﬁcació que s’ha de redactar de forma independent en cada 21-02-2024 8 Portal jurídic del Principat d’Andorra parcel·la. 2. Els paràmetres reguladors del sistema per alineacions de carrer que s’han d’establir són els següents: a) Alineació: L’alineació de l’ediﬁcació ha de coincidir amb els límits d’ediﬁcació del vial o sistema urbanístic que s’estableixin, llevat dels supòsits de reculades. b) Fondària ediﬁcable: La fondària ediﬁcable s’ha d’establir per a totes les plantes de l’ediﬁcació. La fondària ediﬁcable establerta es considerarà màxima, llevat que s’estableixi com a obligatòria, i aplicable a totes les plantes, llevat que es deﬁneixin fondàries ediﬁcables diferents per plantes. La fondària ediﬁcable s’ha d’establir mitjançant la deﬁnició numèrica, l’assenyalament especíﬁc per a cada línia de façana o la deﬁnició del percentatge que representi la corona ediﬁcada respecte al pati d’illa en els supòsits de formació d’illa tancada. En aquest cas, la corona ediﬁcada no pot ser superior al 70%. Quan la formació de l’illa tancada impliqui ediﬁcacions existents, no serà d’aplicació la determinació de la fondària ediﬁcable a partir del percentatge ﬁxat anteriorment que representi la corona ediﬁcable. c) Alçada reguladora i nombre de plantes: L’alçada reguladora s’ha de respectar en els diversos plans de façana, d’acord amb els criteris de determinació d’alçades. El nombre de plantes s’estableix sense incloure les plantes soterrani. El nombre de plantes soterrani s’ha de limitar de forma independent per tal d’establir reserves d’espai en el subsòl. L’alçada reguladora ha de permetre l’ediﬁcació del nombre de plantes que s’estableixi, exceptuant les plantes soterrani. d) Índex d’ediﬁcabilitat equivalent: En els terrenys en què el planejament determina l’índex d’ediﬁcabilitat equivalent, aquest es considera l’índex d’ediﬁcabilitat de la parcel·la. En terrenys amb pendent, l’ediﬁcabilitat resultant de l’aplicació dels diversos paràmetres reguladors de l’ediﬁcació no pot ser superior a l’aplicació de l’índex d’ediﬁcabilitat equivalent. e) Pati d’illa: Els patis d’illa s’han de regular mitjançant la determinació de la profunditat ediﬁcable, l’alçada reguladora i el nombre de plantes, en relació amb les diferents alineacions que conﬁgurin l’illa. Els patis d’illa han de respectar els requisits mínims que s’estableixin per patis de parcel·la que proporcionin llum i ventilació a habitacions en ediﬁcis destinats a ús d’habitatge, residencial o hoteler. f) Patis de parcel·la: Els patis de parcel·la s’han de regular en funció de la seva alçada i del tipus de dependències als quals proporcionen llum i ventilació. Els patis de parcel·la d’ediﬁcis destinats a ús d’habitatge, residencial o hoteler han de tenir les dimensions mínimes següents: Nombre de plantes Alçada (H) Superfície mínima (m2) Diàmetre mínim inscriptible A B A B 1/6 H amb un mínim de 3m 1/7 H amb un mínim de 2m D’1 a 4 Menys de 12,50 m 12 6 De 5 a 6 De 12,50 a 18,50 m 16 8 Més de 6 Més de 18,50 m 20 10 H: Alçada del pati en metres. A: Patis que proporcionen llum i ventilació a habitacions. B: Patis que proporcionen il·luminació i ventilació a estances que no són ni sales, ni habitacions. C: Quan les obertures de les sales, o d’un 10% de la superfície dels despatxos en ús d’oﬁcines, no donin a l’espai públic exterior sinó que ho facin a un pati d’illa o un pati de parcel·la, aquests patis han de tenir les condicions següents: - No poden tenir una superfície inferior a 100 m²; - S’hi ha de poder inscriure un cercle que tingui per diàmetre la meitat de l’altura de l’ediﬁcació situada per sobre del nivell del pati. 21-02-2024 9 Portal jurídic del Principat d’Andorra Els patis que tinguin alguna de les cares al carrer o al pati d’illa han de respectar les distàncies mínimes entre parets ﬁxades pel diàmetre del cercle inscriptible indicat en el quadre anterior. No són aplicables, en canvi, a aquests patis, les superfícies mínimes ﬁxades en el quadre anterior. Les parets perimetrals exteriors dels patis oberts tenen la consideració de façanes. Els patis de parcel·la en contigüitat amb la mitgera poden mancomunar-se amb els de la parcel·la veïna, i poden complir els mínims de dimensió exigits conjuntament amb el pati amb què es mancomuna. En aquest cas, la mancomunació s’ha d’efectuar mitjançant conveni entre les dues parts, escripturat notarialment, amb indicació expressa de l’obligació de respectar i transmetre la servitud en cas d’alienació. En cas d’ediﬁcacions que no es portin a terme simultàniament, cal establir de forma vinculant, mitjançant escriptura de constitució de servitud recíproca de mancomunitat de patis, el compromís de la propietat de la parcel·la que s’hagi d’ediﬁcar amb posterioritat de disposar un pati de parcel·la de les dimensions necessàries en continuïtat amb el que disposa l’ediﬁci que es construeix primer. g) Reculades: Les condicions que han de complir les reculades s’han d’establir per a totes les plantes de l’ediﬁcació, i en relació amb els plans de façana de l’ediﬁcació. Les reculades tenen la consideració de façanes. Les reculades en plantes per sobre del nivell de planta baixa, en què es projectin obertures per proporcionar llum i ventilació als espais interiors de l’ediﬁcació en plans de façana perpendiculars a la línia de carrer o de la mitgera, segons correspongui, han de tenir la consideració de pati de parcel·la. La realització de reculades respecte dels plans de façana d’ediﬁcis existents requereix el tractament de les mitgeres que en resultin en aquests ediﬁcis existents amb la consideració de façanes. La realització d’aquests treballs s’han d’incloure amb la construcció de la nova ediﬁcació. h) Andrones: Les condicions que han de complir les andrones s’han d’establir per a les diverses plantes de l’ediﬁcació. Les andrones tenen la consideració de façanes. Les andrones en què es projectin obertures per proporcionar llum i ventilació als espais interiors de l’ediﬁcació, han de tenir la consideració de pati de parcel·la. i) Cossos volats: Les condicions que han de complir els cossos volats en les plantes situades per sobre de la planta baixa s’han d’establir en relació amb els plans de façana de l’ediﬁcació. La regulació dels tipus de cossos volats ha d’establir l’obligatorietat o les limitacions que s’escaiguin, com a mínim dels paràmetres següents: - longitud del vol; - alçada del vol en relació amb la vorera o la coberta de patis. No s’admet la construcció de cossos volats tancats, semitancats o oberts en façanes de patis d’illa o de parcel·la que redueixin les dimensions mínimes establertes pels diversos tipus de pati. S’admet la construcció de cossos volats tancats, semitancats o oberts amb una longitud de vol màxima d’1/10 de l’amplada del carrer, o de la plaça, i com a màxim d’1,5 metres, amb una alçada mínima del vol de 3,5 metres respecte a la vorera. j) Ràfecs: Els ràfecs es regulen en relació amb la línia de façana que es determini normativament com a obligatòria, respecte a la qual no poden sobresortir més d’1 metre. k) Tanques de parcel·la: Les tanques de parcel·la han de respectar les característiques constructives i estètiques que s’estableixin en el planejament urbanístic. Capítol tercer. Sistema d’ordenació per ediﬁcació aïllada segons parcel·lació Article 15. Sistema d’ordenació per ediﬁcació aïllada segons parcel·lació En el sistema d’ordenació per ediﬁcació aïllada segons parcel·lació els ediﬁcis se separen dels límits de la parcel·la, de forma que per damunt de la rasant del terreny modiﬁcat tot el seu perímetre estaria constituït per façanes. Article 16. Paràmetres especíﬁcs del sistema d’ordenació per ediﬁcació aïllada segons parcel·lació 1. En les zones on s’adopti el sistema d’ordenació per ediﬁcació aïllada, s’han d’establir de forma gràﬁca o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d’aquest sistema d’ordenació, de manera que quedin deﬁnides clarament les regulacions a què s’ha d’ajustar el projecte d’ediﬁcació que s’ha de redactar de forma independent en cada parcel·la. 21-02-2024 10 Portal jurídic del Principat d’Andorra 2. Els paràmetres reguladors del sistema d’ordenació per ediﬁcació aïllada segons parcel·lació que s’han d’establir són els següents: a) Índex d’ediﬁcabilitat: El planejament ha de determinar l’índex d’ediﬁcabilitat net en parcel·les situades en sòl urbà consolidat i pot establir l’índex d’ediﬁcabilitat o l’índex d’ediﬁcabilitat brut en parcel·les situades en sòl urbà no consolidat o sòl urbanitzable. b) Característiques de la parcel·la: El planejament ha de determinar la superfície mínima de la parcel·la. També pot establir la superfície màxima, la dimensió mínima de façana, la proporció amplària/fondària, la inscripció de cercles, o els angles formats pels límits de la parcel·la. c) Separacions als límits de parcel·la: Les separacions als límits de parcel·la han de ser iguals o superiors a 3 metres. En els espais de separació als límits de parcel·la no s’admet la construcció de cossos volats ni ediﬁcacions auxiliars, i poden ser sobrepassats únicament pels soterranis i pels ràfecs de coberta. No s’admet la construcció de forma aparellada -amb mitgera comuna- de les ediﬁcacions corresponents a dues parcel·les o més, llevat dels supòsits i en les condicions que s’estableixi en el planejament urbanístic. d) Ocupació: L’ocupació de la parcel·la s’ha d’establir mitjançant un percentatge màxim en relació amb la parcel·la neta. L’ocupació en soterrani ha de ser la mateixa, llevat que s’especiﬁqui en el planejament. L’ocupació de piscines, pistes d’ús esportiu, rampes exteriors i altres elements que impedeixin la plantació de vegetació s’ha de regular de forma independent a l’ocupació de l’ediﬁcació i de les construccions auxiliars. Aquesta ocupació ha de ser com a màxim del 75% de la parcel·la no ocupada per l’ediﬁcació i les construccions auxiliars. e) Alçada reguladora: L’alçada reguladora s’ha de respectar en els diversos plans de façana, d’acord amb els criteris de determinació d’alçades. El nombre de plantes s’estableix sense incloure les plantes soterrani. El nombre de plantes soterrani es pot limitar de forma independent per tal d’establir reserves d’espai en el subsòl. L’alçada reguladora ha de permetre l’ediﬁcació del nombre de plantes que s’estableixi, excepte les plantes soterrani. f) Cossos volats: Els cossos volats han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a cossos volats en el sistema d’ordenació de l’ediﬁcació per alineacions de carrer en relació amb l’alineació de la parcel·la; i les separacions a límits de la parcel·la en la resta de façanes de l’ediﬁcació. g) Patis de parcel·la: Els patis de parcel·la s’han de regular en funció de la seva alçada i del tipus de dependències als quals proporcionen llum i ventilació. Han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a patis de parcel·la en el sistema d’ordenació de l’ediﬁcació per alineacions de carrer. h) Tanques de parcel·la: Les tanques de parcel·la han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a tanques de parcel·la en el sistema d’ordenació de l’ediﬁcació per alineacions de carrer. Capítol quart. Sistema d’ordenació d’ediﬁcació per deﬁnició volumètrica Article 17. Sistema d’ordenació d’ediﬁcació per deﬁnició volumètrica En el sistema d’ordenació d’ediﬁcació per deﬁnició volumètrica, l’ordenació urbanística deﬁneix les condicions volumètriques especíﬁques a què s’han d’ajustar els ediﬁcis, les quals no deriven necessàriament ni de l’alineació del carrer o espai públic ni de la conﬁguració de la parcel·lació. Article 18. Paràmetres especíﬁcs del sistema d’ordenació d’ediﬁcació per deﬁnició volumètrica 1. En les zones on s’adopti el sistema d’ordenació d’ediﬁcació per deﬁnició volumètrica, s’han d’establir de forma gràﬁca o numèrica les condicions corresponents a cada un dels paràmetres propis d’aquest sistema d’ordenació, de manera que quedin deﬁnides clarament les regulacions a què s’ha d’ajustar el projecte d’ediﬁcació que s’ha de redactar de forma independent en cada parcel·la. 2. Els paràmetres reguladors del sistema d’ordenació d’ediﬁcació per deﬁnició volumètrica que s’han d’establir són els següents: a) Espai ocupable per l’ediﬁci: S’ha de deﬁnir mitjançant l’assenyalament de les alineacions en què se situen els plans verticals que delimiten la projecció 21-02-2024 11 Portal jurídic del Principat d’Andorra horitzontal de l’envolupant de les diverses plantes de l’ediﬁci, inclosos patis i cossos volats. Aquestes alineacions poden ser obligatòries, d’acord amb les condicions que s’estableixin en el planejament. L’ocupació en soterrani ha de ser la mateixa, llevat que s’especiﬁqui en el planejament. b) Envolupant de l’ediﬁci: S’ha de deﬁnir mitjançant l’assenyalament dels plans inclinats o horitzontals que delimiten l’ediﬁcació. Aquests plans poden ser obligatoris, d’acord amb les condicions que s’estableixin en el planejament urbanístic. c) Índex d’ediﬁcabilitat: La quantitat d’ediﬁcació realitzable s’ha d’establir per a cada volum –o conjunt de volums envolupants que hagin de ser objecte d’un únic projecte d’ediﬁcació– mitjançant l’assenyalament de la xifra que expressi els metres quadrats de sostre construïbles. En cas que es tracti d’un volum deﬁnit de forma precisa per alineacions i un nombre de plantes obligatòries, els metres quadrats de sostre construïbles han de ser els que corresponen a la suma de la superfície de les plantes de la totalitat del volum deﬁnit. d) Característiques parcel·la: El planejament urbanístic ha de determinar la superfície mínima de la parcel·la. També pot establir la superfície màxima, la dimensió mínima de façana, la proporció amplària/fondària, la inscripció de cercles, o els angles formats pels límits de la parcel·la. e) Unitats de projecte: El planejament urbanístic ha d’indicar els paràmetres que ha de respectar l’ediﬁcació de diverses parcel·les confrontants regulades mitjançant el sistema d’ordenació volumètrica per conﬁgurar una unitat de projecte. f) Planta ediﬁcada de referència: L’ordenació ha d’especiﬁcar amb claredat en els plànols les parts de planta que computen com a sostre ediﬁcat del volum, i les que tenen el caràcter de soterrani, les quals estaran subjectes a les condicions que s’estableixin per a aquest tipus de sostre. Aquestes condicions també poden ser de caràcter limitador de la quantitat de superfície o del nombre de plantes construïbles en soterrani. El pla ha d’assenyalar els àmbits de les parcel·les i dels espais públics, si és el cas, que poden ser ocupats per soterranis. En cas contrari, s’entén que únicament són ocupables en soterrani els espais que queden sota l’espai ocupable per l’ediﬁcació determinat per l’ordenació. g) Cossos volats: Els cossos volats han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a cossos volats en el sistema d’ordenació de l’ediﬁcació per alineacions de carrer en relació amb l’alineació de la parcel·la; i l’envolupant de l’ediﬁci, en la resta de façanes de l’ediﬁcació. h) Patis de parcel·la: Els patis de parcel·la s’han de regular en funció de la seva alçada i del tipus de dependències a què proporcionen llum i ventilació. Han de complir com a mínim els paràmetres establerts per a patis de parcel·la en el sistema d’ordenació de l’ediﬁcació per alineacions de carrer. Capítol cinquè. Sistemes d’ordenació de l’ediﬁcació i ediﬁcacions existents Article 19. Adaptació dels sistemes d’ordenació de l’ediﬁcació a l’ordenació existent 1. Els instruments d’ordenació urbanística han de tenir en compte l’ediﬁcació existent per a la determinació dels paràmetres d’ediﬁcació corresponents als sistemes d’ordenació de l’ediﬁcació que estableixin. 2. En unitats d’actuació amb ediﬁcacions existents, per millorar la continuïtat urbana i l’adaptació a la topograﬁa i l’ediﬁcació existent, s’han d’adoptar sistemes d’ordenació híbrids o s’han d’aprovar ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació especíﬁques. Article 20. Règim de “fora d’ordenació” 1. Les ediﬁcacions o instal·lacions no alineades amb el traçat viari de la planiﬁcació han de ser qualiﬁcades de “fora d’ordenació”. 2. En ediﬁcis en règim de “fora d’ordenació” en ediﬁcacions o instal·lacions no conformes perquè no estan alineades amb el traçat viari de la planiﬁcació, no s’admeten obres de consolidació, ni d’augment de volum ni de superfície, ni de canvi d’ús. Només es poden autoritzar les reparacions que siguin necessàries per a la conservació de l’ediﬁci i les que siguin exigides per a la seguretat, la salubritat i l’adequació a les disposicions de la Llei d’accessibilitat. En el cas que la disconformitat amb l’alineació de vial sigui inferior a 30 centímetres, poden ser atorgades llicències d’obres 21-02-2024 12 Portal jurídic del Principat d’Andorra excepte per a reforma integral de l’ediﬁci, augment de volum o de superfície. El criteri per considerar que una intervenció en un ediﬁci existent és una reforma integral rau en l’alteració de forma substancial de la majoria d’elements estructurals i constructius. La rehabilitació de les unitats immobiliàries que el componen, de la façana, de la coberta o el canvi d’ús no constitueixen, per ells sols, motiu per ser considerades reforma integral, si no es compleix el criteri esmentat. 3. Les ediﬁcacions o instal·lacions alineades amb el traçat viari però que no siguin conformes a algun dels paràmetres exigits pels sistemes d’ordenació adoptats per regular els diversos tipus de sòl també han de ser qualiﬁcades de “fora d’ordenació”. 4. Les ediﬁcacions o instal·lacions qualiﬁcades de fora d’ordenació, a conseqüència del que s’exposa a l’apartat 3, i que no hagin esgotat l’ediﬁcabilitat admesa en la parcel·la, poden ser objecte de llicència urbanística d’obres d’ampliació, reforma o rehabilitació si són conformes amb els paràmetres d’ordenació exigits de la part de l’ediﬁcació sotmesa a l’ampliació o afectada per la reforma o rehabilitació 5. Les ediﬁcacions o instal·lacions qualiﬁcades de fora d’ordenació, a conseqüència del que s’exposa a l’apartat 3, que hagin esgotat l’ediﬁcabilitat admesa en la parcel·la, no poden ser objecte de llicència urbanística d’ampliació. 6. Les ediﬁcacions o instal·lacions qualiﬁcades de fora d’ordenació, a conseqüència del que s’exposa a l’apartat 3, que hagin esgotat l’ediﬁcabilitat admesa en la parcel·la, poden ser objecte de llicència urbanística d’obres de reforma o rehabilitació. 7. Les ediﬁcacions o instal·lacions qualiﬁcades de fora d’ordenació, a conseqüència del que s’exposa a l’apartat 3, que no disposin de les places d’aparcament requerides, poden ser sotmeses a una contribució econòmica compensatòria de conformitat amb les previsions d’un pla especial degudament aprovat. Aquesta contribució econòmica ha de ser destinada a pal·liar els dèﬁcits estructurals directament relacionats amb el concepte objecte de la contribució. 8. En les ediﬁcacions o instal·lacions que totalment o parcialment es trobin en zones exposades a risc natural qualiﬁcat amb perillositat alta en les cartograﬁes oﬁcials aprovades pel Govern, només es poden atorgar llicències per a les actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable en zones exposades a riscos naturals i per a les obres que tinguin per objecte, exclusivament, reparacions necessàries per conservar l’ediﬁci i els treballs que siguin exigibles per a la seguretat, la salubritat i l’adequació a les disposicions de la Llei d’accessibilitat. Títol II. Règim dels usos i de les activitats Capítol primer. Disposicions generals sobre els usos Article 21. Usos urbanístics i activitats classiﬁcades de la normativa ambiental 1. Els usos urbanístics són les diverses classes d’usos considerades pel planejament amb la ﬁnalitat de regular-ne la distribució a l’espai en funció dels objectius urbanístics adoptats. 2. Cada ús comprèn activitats de diversa intensitat i característiques que poden ser objecte de limitacions especíﬁques en els plans d’ordenació i urbanisme parroquial amb la ﬁnalitat d’assegurar els graus de compatibilitat desitjables amb els altres usos que conviuen en el mateix ediﬁci, en la mateixa parcel·la o en el mateix sector urbà. 3. Les regulacions de la normativa ambiental referida a les activitats classiﬁcades pel seu caràcter molest, nociu, insalubre o perillós s’han d’aplicar en tot cas, amb el ben entès que per a l’autorització de les activitats és necessària tant que siguin conformes a les regulacions de caràcter urbanístic com a les de caràcter ambiental que siguin d’aplicació. Capítol segon. Classiﬁcació dels usos Article 22. Usos admesos i usos prohibits 1. Els plans han d’establir, per cada zona en què per raons d’ordenació divideixin l’espai, els usos a què es poden destinar les parcel·les i les ediﬁcacions previstes i que es consideren, per tant, usos admesos. 2. Els plans han d’establir, per cada zona en què per raons d’ordenació divideixin l’espai, els usos que no es permet que es 21-02-2024 13 Portal jurídic del Principat d’Andorra desenvolupin a les parcel·les i les ediﬁcacions de la zona i que es consideren usos prohibits. Article 23. Ús principal, usos compatibles i usos complementaris 1. Dintre dels usos admesos a la zona, el pla pot assenyalar-ne un, o més d’un, com a ús principal o predominant en el sentit que es preveu que ocupi una proporció majoritària de l’ediﬁcabilitat de la zona i que, per tant, és el que contribueix a deﬁnir-ne el caràcter bàsic. 2. Per usos compatibles s’entenen els que es poden desenvolupar simultàniament amb l’ús principal mentre no afectin negativament el desenvolupament d’aquest ús. 3. Per usos complementaris s’entenen els que només s’admeten mentre complementin l’ús principal de la zona. 4. Els plans estableixen les condicions especíﬁques que han de complir els usos admesos a la zona. Pel que fa als usos compatibles, es poden establir limitacions a la seva proporció o condicions relatives a la seva situació per assegurar que no afectin el desenvolupament de l’ús considerat principal. Així mateix, els usos complementaris poden ser objecte de limitacions perquè no excedeixin el seu paper de complement de l’ús principal. Article 24. Usos temporals i usos provisionals 1. Sense perjudici de les determinacions urbanístiques, es poden autoritzar en els ediﬁcis i terrenys usos temporals o provisionals quan no constitueixin un impediment per al desenvolupament de les previsions del planejament. 2. Són usos temporals els autoritzats per un termini limitat. El termini màxim d’autorització per als usos temporals és d’un any, a menys que les normes del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial estableixin un termini màxim inferior. La ﬁnalització del termini d’autorització no dona dret a cap tipus d’indemnització. Són usos temporals‘a precari’els autoritzats per un termini indeﬁnit però amb l’autorització revocable en qualsevol moment per l’Administració comunal en funció dels objectius d’ordenació urbanística. La revocació no dona dret a cap tipus d’indemnització. Un cop vençut el termini d’autorització de l’ús temporal, o bé un cop revocada l’autorització d’un ús temporal‘a precari’, el titular de l’autorització està obligat a enderrocar les obres i instal·lacions executades per desenvolupar l’ús, i a retornar les coses a l’estat anterior a l’autorització, a les seves costes. Els usos admesos sota aquesta modalitat es limiten als usos rurals i al petit comerç, tots ells amb una ocupació de sòl inferior a 20 metres quadrats, i a l’ús hoteler pel que fa a l’activitat de càmping i a construccions de fusta, aèries, sense fonaments, suportades per arbres i destinades a la pernoctació dels hostes. 3. Són usos provisionals els que, en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable, es poden autoritzar excepcionalment mentre no s’aprovin ni s’executin els plans parcials o especials de desenvolupament del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Les obres requerides per al desenvolupament d’aquests usos també tenen el caràcter de provisionals i la ﬁnalització de l’ús no dona dret a cap tipus d’indemnització. 4. Poden acollir-se a la condició d’usos provisionals en sòl urbà no consolidat i en sòl urbanitzable els següents: Els projectes destinats a ús d’habitatge unifamiliar, a ús hoteler en forma d’allotjament turístic del tipus borda rural o agroturisme, a ús de restauració en forma de construccions rústiques, a ús de magatzem, a la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya, i a les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera, en les condicions següents: a) Sempre que no es modiﬁqui el perﬁl natural del terreny als efectes de la rasant des de la qual s’aplica l’alçària reguladora. L’alçària reguladora de l’ediﬁcació es computa a partir del perﬁl natural del terreny. b) Sempre que es tracti d’ediﬁcacions compostes com a màxim de planta soterrània o semisoterrània, planta baixa, planta primera i sotacoberta. El punt des del qual es regula l’alçària i les plantes és la cota mitjana del perímetre de l’ediﬁcació. c) Sempre que no superin els 150 metres quadrats per planta, en obres de nova construcció, i els 400 metres quadrats per planta en construccions ja existents, anteriors a l’entrada en vigor de la Llei del 31 de juliol del 2012 de modiﬁcació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme. d) Sempre que es tracti d’ediﬁcacions de caràcter rústic tradicional del país i que s’integrin en el paisatge. e) Sempre que de l’execució de l’ediﬁcació en resulti, com a única modiﬁcació del perﬁl natural del terreny, l’accés a la planta soterrània o semisoterrània, i que aquesta modiﬁcació, als efectes d’integració en el paisatge, de conservar el caràcter rústic tradicional del país i d’afavorir la revegetació: i. Tingui una diferència màxima de 3 metres respecte al terreny natural; ii. Consti de talussos amb un pendent màxim de 2H/1V, amb un únic muret vertical, construït amb pedra seca, 21-02-2024 14 Portal jurídic del Principat d’Andorra d’alçària vista màxima d’un metre; iii. Que l’accés, en la part en la qual s’ha modiﬁcat el perﬁl natural del terreny, tingui un pendent màxim del 15% i una longitud màxima de 40 metres. f) No són permesos els projectes que puguin diﬁcultar el desenvolupament urbanístic posterior de la unitat d’actuació. g) Cada ediﬁcació ha de correspondre com a mínim a 3.000 metres quadrats de terreny, lliures d’ediﬁcació. Aquesta superfície mínima no pot incloure la superfície corresponent a accessos a l’ediﬁcació, ha de correspondre a una única ﬁnca i la totalitat de la seva superfície s’ha de trobar en la mateixa unitat d’actuació. h) No es permet construir nous accessos a través de terreny comunal ni dels quarts. Es permeten treballs de manteniment i petites millores dels accessos existents, que no n’alterin la fesomia actual. No es permet la construcció d’elements de contenció de terres (murs, esculleres, gabions o elements similars), la construcció d’elements d’estabilització de terrenys (ancoratges, bolons, malles, xarxes o elements similars), ni cunetes formigonades ni pavimentació. La rasant no pot variar, en cada punt, més de mig metre respecte a la rasant actual. Els desmunts i terraplenats no es poden incrementar, en cada punt, en més d’un metre l’alçària dels existents, i han de ser vegetalitzats. 5. També s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions a l’aire lliure destinades a ús esportiu o esportivorecreatiu, a ús de protecció i a ús d’estacionament lligat als anteriors, sempre que les obres i instal·lacions necessàries per desenvolupar els usos corresponguin a activitats a l’aire lliure, així com les activitats, les instal·lacions i les infraestructures per a ús energètic. Així mateix, s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions que es requereixen per al desenvolupament de les activitats forestal, ramadera, agrícola i apícola (cobert, cort, era o paller, galliner, celler, pleta, planter i hivernacle). S’entén per: a) Cobert: petita ediﬁcació annexa a la casa. Lloc cobert on es poden guardar coses a l’abric de la intempèrie (per exemple, carros, eines, etc.). b) Cort: lloc on s’allotja el bestiar. c) Era o paller: lloc per emmagatzemar la palla o l’herba, generalment situat a sobre de la cort. d) Galliner: lloc destinat a l’aviram, galls, gallines i altres aus de corral. e) Celler: local subterrani d’una casa que serveix per conservar-hi productes alimentaris. f) Pleta: lloc tancat on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya. g) Planter: terreny especialment disposat per criar-hi en bones condicions determinats arbres o plantes. h) Hivernacle: construcció amb coberta i parets on es conrea plantes en les condicions més favorables. Les instal·lacions que es requereixen per al desenvolupament de les activitats forestal, ramadera, agrícola i apícola han de respectar les condicions ﬁxades en els apartats b, e, f i h de l’apartat 4 i s’han d’integrar en el paisatge. La resta d’usos no poden acollir-se a la condició d’usos provisionals. 6. En sòl no urbanitzable, constitueixen actuacions excepcionals que es permeten en règim d’obres i actuacions provisionals les destinades a la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya no destinades a habitatge permanent i les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, ramadera, agrícola i apícola (cobert, cort, era o paller, galliner, celler, pleta, planter i hivernacle). Aquestes construccions i instal·lacions han de complir les mateixes condicions establertes per als usos provisionals deﬁnides en l’apartat 4 d’aquest article. 7. La llicència d’un ús provisional inclou l’obligació del titular de l’autorització d’enderrocar les obres, ediﬁcacions i instal·lacions executades i fer cessar els usos, sense dret a cap indemnització, quan sigui procedent revocar-la. 8. Qualsevol transferència de domini o cessió d’ús del bé immoble en el qual es desenvolupa un ús provisional obliga el seu titular a fer constar en el títol la naturalesa provisional de la llicència de construcció i el caràcter no indemnitzable de la seva revocació. 9. Els comuns poden ﬁxar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades. En el supòsit que els plans d’ordenació i urbanisme parroquials ﬁxin condicions per a les instal·lacions forestals, agrícoles i ramaderes, aquestes condicions no poden reduir el sostre màxim autoritzable per sota de 400 metres quadrats per planta. 21-02-2024 15 Portal jurídic del Principat d’Andorra Capítol tercer. Tipologia d’usos Article 25. Classes d’usos en el planejament urbanístic 1. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha d’establir els usos urbanístics que es preveuen en el planejament urbanístic. 2. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, els plans parcials o especials i les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària poden establir subdivisions en alguns dels usos considerats, a l’efecte d’elaborar una regulació més precisa. 3. Els usos als quals s’ha de referir el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial són els següents: a) Ús d’habitatge: Comprèn els ediﬁcis destinats a ser residència de persones físiques, o utilitzats com a tal, amb independència que s’hi desenvolupin també altres usos. S’estableixen les categories següents: - Unihabitatge: ús propi dels ediﬁcis que acullen només una llar en cada parcel·la. - Plurihabitatge: ús propi dels ediﬁcis que acullen diverses llars en una mateixa parcel·la. b) Ús residencial: Comprèn els ediﬁcis destinats a allotjaments col·lectius, excepte els hotelers, destinats a residència d’una pluralitat o comunitat de persones, com per exemple albergs de joventut, residències d’estudiants, residències religioses i altres de característiques similars. c) Ús hoteler: Comprèn els ediﬁcis destinats a serveis relacionats amb l’allotjament temporal per a transeünts i viatgers, com ara hotels, aparthotels, càmpings i, en general, tots els establiments del ram de l’hoteleria, en les diverses modalitats previstes en la legislació sectorial vigent. d) Ús d’oﬁcines: Comprèn ediﬁcis o locals destinats a totes les activitats administratives de caràcter públic o privat, entitats ﬁnanceres o bancàries, companyies d’assegurances, gestories administratives, serveis als particulars i a les empreses vinculades al comerç i a la indústria, els despatxos professionals i altres de característiques similars. e) Ús comercial: Comprèn els locals oberts al públic, destinats a la venda de productes de consum o a la prestació de serveis. Atenent les dimensions de la superfície comercial, s’estableix la classiﬁcació següent: - Comerç petit: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda inferior als 250 m². - Comerç mitjà: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda igual o superior als 250 m² i inferior als 2.500 m². - Comerç gran: són els establiments individuals o col·lectius, destinats a la venda al detall o a l’engròs, o a la prestació de serveis, amb una superfície de venda igual o superior als 2.500 m². f) Ús de restauració: Comprèn els locals destinats a les activitats del sector de la restauració, com ara restaurants, bars, cafeteries, gelateries, granges i d’altres de característiques similars. Suposat que aquests locals vagin associats a discoteques, bars musicals, o similars, han d’estar adscrits a l’ús recreatiu. g) Ús educatiu: Comprèn els locals destinats a l’ensenyament de totes les disciplines i en tots els graus i modalitats que s’imparteixin en centres públics o privats. h) Ús cultural: Comprèn els locals destinats a les activitats de tipus cultural desenvolupades en sales d’art, museus, biblioteques, sales de conferències, arxius, centres culturals, teatres, auditoris i altres de característiques similars. S’hi inclouen també les seus de les associacions de caràcter cultural, cívic o social. i) Ús recreatiu: Comprèn els locals destinats a les manifestacions comunitàries de lleure no compreses en altres qualiﬁcacions. S’inclouen en aquest ús activitats o espectacles no inclosos en l’ús cultural, com els desenvolupats en discoteques, bars musicals, sales de festes, bingos, sales de joc i d’altres de característiques similars. j) Ús esportiu: Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb la pràctica esportiva, i les instal·lacions a l’aire lliure que es requereixin per desenvolupar-se. 21-02-2024 16 Portal jurídic del Principat d’Andorra k) Ús esportivorecreatiu: Comprèn els espais a l’aire lliure destinats a les activitats de tipus esportiu o recreatiu que es desenvolupen fonamentalment en espais exteriors, i els locals que es requereixen per al seu desenvolupament, com ara pistes d’esquí, camps de golf, hípiques, parcs naturals i d’altres de característiques similars. l) Ús sanitari: Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb el tractament de malalts, independentment que puguin implicar-ne l’allotjament, com ara clíniques, hospitals, consultoris, o d’altres de característiques similars. m) Ús sociosanitari: Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb el tractament mèdic i social de les persones i ofereixen actuacions de prevenció, de promoció i d’atenció en l’àmbit de la salut i el benestar. Se’n distingeixen els següents: - d’atenció diürna: centres d’atenció precoç, centres d’orientació i diagnòstic, centres ocupacionals, centres d’atenció primària, centres de salut mental, centres de dia per a la gent gran, discapacitats i altres col·lectius de població, o d’altres de característiques similars. - d’atenció residencial: residències assistides, o d’altres de característiques similars. Es consideren inclosos en l’ús residencial. n) Ús social: Comprèn els locals destinats a les activitats relacionades amb l’atenció social. Se’n distingeixen els següents: - d’atenció social diürna: centre obert, guarderia, casal menjador, llars de jubilats o d’altres de característiques similars. - d’atenció social residencial: centres d’acollida d’infants, llars residencials, habitatges tutelats, o d’altres de característiques similars. Es consideren inclosos en l’ús residencial. o) Ús religiós: Comprèn els locals destinats a les activitats de culte o directament vinculades. p) Ús de magatzem: Comprèn els locals destinats a dipositar mercaderies que s’han de distribuir. q) Ús d’estacionament: Comprèn els espais a l’aire lliure de la xarxa viària destinats a estacionar vehicles en cordó o en bateria. r) Ús d’aparcament: Comprèn els locals i espais a l’aire lliure, excepte la xarxa viària, destinats estacionar vehicles. s) Tallers de reparació de vehicles: Comprèn els locals destinats a mantenir vehicles en els rams de mecànica i d’electricitat com a activitat mixta d’indústria i servei (rentat, oli, pneumàtics, accessoris). t) Ús d’estacions de servei: Comprèn les instal·lacions de venda al públic de benzines, gasoil i lubricants, així com la prestació de serveis immediats per vehicles (aigua, aire, rentat, recanvis). v) Ús industrial: Comprèn les activitats destinades al tractament o la transformació de matèries primeres o secundàries per a l’elaboració i venda de productes. L’ús industrial es regula mitjançant la normativa sectorial corresponent. w) Ús energètic: Comprèn les categories de producció d’energia elèctrica de fonts renovables, de producció d’energia d’altres fonts, així com els altres usos energètics. x) Usos rurals: Usos propis de l’espai no urbanitzat. Se’n distingeixen els següents: - Ús agrícola: Comprèn les activitats relacionades amb el cultiu de la terra i les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació agrària. Es pot autoritzar excepcionalment i de forma provisional, en sòl urbanitzable no urbanitzat, l’allotjament de persones lligades a l’explotació agrícola amb la demostració documental prèvia de l’activitat de l’usuari d’acord amb els usos permesos en el sòl urbanitzable no urbanitzat. - Ús ramader: Comprèn les activitats relacionades amb la cria, l’engreix, la guàrdia i la custòdia del bestiar, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació ramadera. - Ús forestal: Comprèn les activitats relacionades amb la conservació, la restauració, la repoblació i l’explotació dels boscos, així com les petites activitats de caràcter familiar i artesanal d’elaboració de productes derivats de l’explotació forestal. - Ús de protecció: 21-02-2024 17 Portal jurídic del Principat d’Andorra Comprèn les activitats encaminades a la protecció dels valors naturals o culturals dels terrenys. 4. Els dispositius de generació d’energia elèctrica d’origen renovable d’una ediﬁcació són compatibles amb qualsevol ús urbanístic, i són sotmesos a la regulació més precisa que pugui establir el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Capítol quart. L’ús d’aparcament i estacionament Article 26. Espais d’aparcament 1. S’entén per espais d’aparcament els espais destinats a estacionar o guardar vehicles, especialment automòbils. 2. A l’efecte de regular els espais d’aparcament, en el planejament urbanístic es diferencien els estacionaments i els aparcaments. a) S’entén per estacionament el lloc de la xarxa viària destinat a estacionar vehicles. b) S’entén per aparcament l’espai a l’aire lliure, excepte en la xarxa viària, o en l’interior d’ediﬁcis per deixar-hi vehicles, amb independència de la seva titularitat o de la seva situació en relació amb les diferents plantes de l’ediﬁcació que pugui ocupar. Article 27. Previsió d’aparcament a l’ordenació urbanística 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’establir les proporcions mínimes de superfície destinada a estacionaments, a aparcaments i a espais destinats a operacions de càrrega i descàrrega que s’hagin de reservar en les unitats d’actuació que hagin de ser objecte de plans parcials o plans especials. Així mateix, han de ﬁxar les condicions que han de tenir els espais concrets que determinin els plans parcials i especials amb aquestes ﬁnalitats. 2. La previsió d’aparcament a l’ordenació urbanística ha de respectar les regles següents: a) Quan de l’aplicació dels estàndards d’aparcament d’obligat compliment en resulti un nombre fraccionari de places, s’ha d’arrodonir el nombre de places a la fracció superior. b) Els espais d’aparcament es poden agrupar en àrees especíﬁques, sense produir concentracions excessives que donin lloc a buits urbans ni a distàncies excessives a les ediﬁcacions. c) La connexió de l’aparcament amb la via pública ha de ser adequada per a l’entrada i sortida de vehicles i ha de garantir la seguretat d’aquests moviments. d) Els espais oberts per a aparcament s’han d’integrar en el paisatge urbà. Amb aquesta ﬁnalitat s’ha de tractar l’àrea, i en especial els seus voltants, amb l’arbrat, la jardineria, els talussos o altres elements que assegurin aquesta integració. Article 28. Previsió d’aparcament en els ediﬁcis 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’establir la proporció mínima de places d’aparcament i d’espais per a la càrrega i descàrrega que els projectes d’obres de nova planta hagin de preveure a l’interior del solar en què s’ubiquin, ja sigui en soterrani, en altres plantes de l’ediﬁcació o en espais no ediﬁcats del solar, d’acord amb les condicions d’ordenació de l’ediﬁcació. El nombre de places mínimes que s’ha de preveure en cada cas l’ha d’establir el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial mitjançant estàndards referits a la superfície ediﬁcada o a altres variables indicatives de la intensitat d’aparcament necessari en funció de l’ús de l’ediﬁci. 2. Quan l’ediﬁci es destini a diferents usos que tinguin establertes exigències d’aparcament diverses, el nombre de places que s’ha de reservar ha de ser la suma de les que són exigibles a cada ús en funció de la superfície que ha d’ocupar o la intensitat que ha de tenir. En cas d’usos o activitats que no tinguin especiﬁcada l’exigència d’aparcament, se’ls aplicarà per analogia la de l’ús amb què tinguin més similitud pel que fa a la necessitat d’aparcament. 3. En unitats d’actuació regulades pel sistema d’ordenació d’ediﬁcació per alineacions de carrer o per deﬁnició volumètrica, s’han de preveure espais d’aparcament de forma que es redueixi el nombre d’accessos de vehicles al conjunt de l’ediﬁcació. Article 29. Nombre mínim de places d’aparcament en els ediﬁcis 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de regular de forma especíﬁca la determinació del nombre mínim de places 21-02-2024 18 Portal jurídic del Principat d’Andorra d’aparcament que cal preveure en els ediﬁcis. S’han d’aplicar els estàndards mínims següents per als ediﬁcis de nova planta, per a ampliacions i per a l’establiment de nous usos en els ediﬁcis existents: a) Ús d’habitatge: Dues places per cada habitatge de més de 150 m² de superfície construïda. Dues places per al 50% dels habitatges de 90 a 150 m² de superfície construïda, i una plaça per a l’altre 50%. L’arrodoniment del nombre de places s’ha d’efectuar a l’alça. Una plaça per cada habitatge de menys de 90 m² de superfície construïda. b) Usos residencial i hoteler: Una plaça per cada dues habitacions. En els aparthotels s’apliquen els mínims establerts per als habitatges. c) Ús d’oﬁcines: Una plaça per cada 80 m² de superfície construïda, amb una plaça com a mínim. d) Usos comercial i de restauració: Una plaça cada 60 m² de superfície útil destinada al públic, amb una plaça com a mínim. e) Ús educatiu: Una plaça per cada 60 m² de superfície útil destinada a ensenyament, amb una plaça com a mínim. f) Usos cultural i recreatiu, destinats a espectacles o discoteques: Una plaça per cada 15 localitats, amb dues places com a mínim. Una plaça per cada 10 localitats, a partir de 495 localitats. En discoteques, una plaça per cada 4 m² de superfície útil. g) Usos cultural, recreatiu –no destinats a espectacles o discoteques– i esportiu: Una plaça per cada 200 m² de superfície útil destinada al públic, amb una plaça com a mínim. h) Usos sanitari, sociosanitari i social. Una plaça per cada 200 m² de superfície útil destinada al públic, amb una plaça com a mínim. En ediﬁcis que disposin d’habitacions per a l’atenció sanitària, sociosanitària o social, també s’ha de disposar de: Una plaça per cada dues habitacions en sòl urbà consolidat. En la resta de zones, dues places per cada tres habitacions. i) Ús industrial: Una plaça per cada 500 m² de superfície construïda, amb una plaça com a mínim. 2. Quan les condicions del solar no permetin la ubicació de la totalitat o part de les places d’aparcament dintre de l’àmbit del solar, es pot satisfer l’exigència d’aparcament d’acord amb les exigències d’aparcament establertes per ampliacions i canvi d’ús en ediﬁcis existents. 3. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de regular de forma especíﬁca la determinació dels espais destinats a operacions de càrrega i descàrrega requerits en la proporció adequada, com a mínim, pels usos hoteler, comercial, sanitari, sociosanitari o de magatzem. Aquestes reserves d’espai de càrrega i descàrrega s’han d’aplicar per als ediﬁcis de nova planta, per a ampliacions i per a l’establiment de nous usos en els ediﬁcis existents, i s’han de situar dintre de les parcel·les en què s’ubiquin aquests usos. Article 30. Exigència d’aparcament per ampliacions i canvi d’ús en ediﬁcis existents 1. En els casos d’ampliació d’ediﬁcis existents o de canvis de l’ús dels seus espais, amb exigències d’aparcament més grans, s’han de crear les places d’aparcament addicionals corresponents a la part ampliada o objecte del canvi d’ús que, d’acord amb el que s’estableix al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial o en l’article anterior en el cas que el Pla no ho reguli, resultin de l’aplicació dels estàndards mínims assenyalats a la superfície d’ampliació o destinada a nous usos. Les places d’aparcament existents poden mantenir les dimensions mínimes establertes reglamentàriament en el moment que es va autoritzar de construir-les. 2. Quan les condicions del solar o de l’ediﬁcació existent no permetin la ubicació de les places d’aparcament que s’han de crear dintre de l’àmbit del solar, per autoritzar l’ampliació o el canvi d’ús cal satisfer l’exigència d’aparcament en un altre lloc, per alguna de les vies següents: a) Destinant a la satisfacció de l’exigència derivada de l’ampliació o dels nous usos places d’aparcament d’altres solars pròxims, com a màxim en un radi de 500 metres, que siguin addicionals al nombre que exigeixin els usos ubicats en els solars i no necessaris com a aparcament rotatori d’interès general, mitjançant document que acrediti l’afectació d’aquestes places al destí assenyalat. b) Participant amb l’aportació econòmica equivalent al cost del nombre de places necessàries en actuacions de creació de 21-02-2024 19 Portal jurídic del Principat d’Andorra nous aparcaments públics per pal·liar els dèﬁcits estructurals directament relacionats amb la manca d’aparcament per a vehicles, promoguts pel comú, ja sigui directament o a través d’empreses concessionàries, Amb la ﬁnalitat de regular els motius que impossibilitin la ubicació de places d’aparcament en el mateix solar i satisfer l’exigència de places d’aparcament, el comú ha d’aprovar una ordinació especíﬁca que reguli les condicions de les solucions alternatives que s’han d’adoptar i els criteris de valoració de les aportacions i compensacions. El procediment pel qual s’opti s’ha de formalitzar documentalment de forma que s’asseguri el compliment del compromís, prèviament a l’autorització de l’ampliació o del canvi d’ús. Article 31. Condicions de l’aparcament 1. L’amplada dels accessos als aparcaments, excepte per a unihabitatges, no pot ser inferior a 5,20 metres per dos sentits simultanis de circulació, ni inferior a 2,80 metres per un sol sentit o dos sentits alternatius de circulació. Aquestes dimensions s’han de mantenir des del límit d’ediﬁcació al carrer ﬁns a la primera planta destinada a aparcament. Només es permet la reducció d’aquestes amplades per a la col·locació de barreres o portes d’accés a l’aparcament. 2. En els aparcaments o plantes d’aparcament amb una capacitat igual o inferior a 60 places, els carrils i les rampes d’un sol sentit de la circulació es poden utilitzar en els dos sentits de circulació si no superen els 40,00 metres de longitud i disposen de la senyalització adequada. En els aparcaments amb capacitat per a més de 60 places els espais de circulació han de permetre els dos sentits de circulació simultanis, o un sol sentit si també es disposa d’entrada i sortida independents. 3. Els carrils de l’aparcament han de tenir una amplada mínima de 4,50 metres si permeten els dos sentits simultanis de circulació i 2,80 metres per a un sol sentit o dos sentits alternatius de circulació. Quan acabin en atzucac i tinguin una longitud superior als 25,00 metres, han de disposar en els fons del carril d’espai per efectuar maniobres de canvi de sentit. 4. Els aparcaments han de tenir un accés per a vianants o usuaris de l’aparcament. Aquest accés ha de ser mitjançant portes diferents de les d’accés de vehicles, tot i que s’admet la formació d’un conjunt integrat de les diferents portes, o ha d’estar segregat amb una amplada mínima de 0,90 metres. 5. El pendent de les rampes exteriors per accedir a aparcaments no pot sobrepassar en el seu eix el 12% si són de traçat recte i el 10% si tenen desenvolupament en corba. Es poden admetre pendents superiors, en el tram d’accés, com a màxim del 15% si està cobert o presenta alternatives que garanteixin la utilització correcta en situacions de neu o temperatures inferiors als 0º C. 6. El pendent de les rampes interiors per accedir a aparcaments no pot sobrepassar en el seu eix el 18% si són de traçat recte i el 15% si tenen desenvolupament en corba. 7. A la desembocadura de la rampa ﬁns al límit d’ediﬁcació de la via pública, i com a mínim en una longitud de 4 metres, el pendent no pot ser superior al 5%. 8. En vials arterials i en vials col·lectors o distribuïdors, les portes d’accés a aparells elevadors de vehicles han d’estar com a mínim a 4 metres del límit d’ediﬁcació de la via pública. 9. Els radis de gir s’han de calcular de manera que permetin la circulació fàcil de tot vehicle capaç de ser admès a l’aparcament. Com a mínim es considera un radi de gir interior de 3,90 metres, i una amplada mínima corresponent a l’amplada dels carrils de circulació. 10. La dimensió mínima d’una plaça d’aparcament en l’exterior d’ediﬁcis ha de ser com a mínim de 2,40 x 5,00 metres si es disposen en bateria, i de 2,20 x 5,00 metres si es disposen en cordó. 11. La dimensió mínima d’una plaça d’aparcament en ediﬁcis ha de ser de 2,30 x 5,00 metres. Un 25% del nombre total de places pot tenir dimensions reduïdes, amb una dimensió mínima de 2,30 x 4,50 metres. La ubicació de pilars pot reduir la dimensió de la plaça quan es mantingui un pas mínim de 2,10 metres. 12. L’alçada mínima lliure, en places d’aparcament i carrils de circulació, ha de ser de 2,20 metres. Aquesta altura es pot rebaixar a 2,00 metres sota elements estructurals o conductes d’instal·lacions. 21-02-2024 20 Portal jurídic del Principat d’Andorra 13. Els desnivells d’alçada superior als 0,60 metres han de disposar de barrera de seguretat. 14. Els nous espais d’aparcament han de preveure la recàrrega de vehicles de mobilitat elèctrica, amb el nombre i les característiques dels equips i les instal·lacions següents: a) En el cas d’aparcaments d’ús públic, s’ha de disposar d’un punt de càrrega accelerada per cada 100 places, amb un mínim d’una unitat. Aquesta previsió ha d’incloure el dimensionament dels locals tècnics necessaris. b) En el cas d’aparcaments en ediﬁcis, es requereix la previsió, sense cablejar, per poder fer arribar un punt de càrrega lenta a cada plaça. Aquesta previsió ha d’incloure el dimensionament dels locals tècnics, d’acord a les previsions de la normativa elèctrica de baixa tensió. En el cas dels ediﬁcis unifamiliars, aquesta previsió es limita a un únic punt de càrrega. 15. Els locals d’ús comercial, ús industrial ò ús de magatzem ubicats en la xarxa bàsica de carreteres han de preveure l’espai necessari per a l’espera de vehicles i de les maniobres de càrrega i descàrrega de manera que s’eviti qualsevol perjudici per a la circulació i es garanteixi la correcta gestió de la seguretat i funcionalitat viàries. El projecte de construcció ha d’incloure la documentació següent: - Plànols de planta dels locals amb indicació de la seva superfície i usos. - Tipus i característiques dels vehicles que efectuaran la càrrega i descàrrega (llargada, amplada i pes) - Plànols amb indicació de la simulació de girs d’entrada i sortida de vehicles i dels canvis de maniobra. El comú ha de disposar de l’informe favorable del ministeri titular de la mobilitat per a atorgar la llicència de nova construcció o canvi d’ús. El ministeri titular de la mobilitat elaborarà l’informe atenent a la geometria de les maniobres, la intensitat del tràﬁc de la via i la intensitat de les maniobres. Article 32. Aparcaments soterranis mancomunats 1. Amb la ﬁnalitat de disminuir el nombre d’accessos als aparcaments subterranis des del carrer i també la superfície de rampes interiors dels aparcaments, es permet mancomunar els aparcaments corresponents a diversos solars, de forma que l’accés situat en una parcel·la determinada ho sigui també als soterranis de les altres parcel·les mancomunades. 2. La mancomunació d’aparcaments s’ha d’efectuar mitjançant conveni entre les parts, escripturat notarialment, amb indicació expressa de l’obligació de respectar i transmetre la servitud en cas d’enderroc, ampliacions o reformes de l’ediﬁcació, o alienacions de l’immoble. Article 33. Concentració d’aparcament 1. Els projectes per a la creació d’aparcaments amb una capacitat superior a les 350 places, o que amb els existents a menys de 15 metres de distància representin la creació d’aquesta capacitat de places, requereixen un estudi sobre la capacitat dels carrers per absorbir l’increment del trànsit que poden motivar els moviments d’accés o sortida. L’estudi ha de demostrar que la creació de l’aparcament contribueix positivament a la mobilitat i l’accessibilitat en el conjunt del sector urbà implicat. 2. Aquest estudi s’ha d’elaborar tant si es tracta d’aparcaments d’iniciativa privada com pública, excepte en aparcaments vinculats a l’ús d’habitatge. Així mateix, en aparcaments que requereixin l’estudi esmentat és preceptiu l’informe corresponent del Govern per tal de poder autoritzar el projecte corresponent. 3. En aparcaments de més de 40 places d’aparcament, en què l’entrada i la sortida de vehicles s’efectuï mitjançant aparell elevador, s’ha de disposar com a mínim de dos aparells elevadors. Capítol cinquè. Usos en soterrani Article 34. Usos en soterrani 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han d’establir les regulacions adequades per als usos admissibles en les plantes soterrani. Han de tenir en compte aquestes normes generals: 21-02-2024 21 Portal jurídic del Principat d’Andorra a) De forma general, en soterrani hi són admesos els usos d’aparcament, de serveis tècnics de l’ediﬁcació i els espais auxiliars dels habitatges, com ara els trasters. b) No s’admeten les sales o les peces dels habitatges en plantes soterrani, excepte en unihabitatges. c) Es poden admetre altres usos en soterrani, sempre que estiguin funcionalment associats als usos de plantes no soterrani contigües a aquestes plantes, i s’estableixi una relació espacial directa i perceptible entre ambdues plantes. La contigüitat es pot establir amb la planta immediatament superior o amb la part que no té consideració de soterrani en el mateix nivell d’una planta semisoterrani. 2. Les normes comunals han d’assenyalar en quins casos aquests usos es poden estendre a altres plantes soterrani inferiors. En cas de falta de regulació comunal, la implantació d’usos diferents dels assenyalats a l’apartat a) s’ha de limitar a la primera planta soterrani amb les condicions assenyalades. Capítol sisè. Usos en sòl no ediﬁcat Article 35. Integració al paisatge dels usos en sòls no ediﬁcats 1. Els usos i les activitats que, amb caràcter indeﬁnit, es desenvolupin en sòl no urbanitzable a l’empara de les actuacions excepcionals admeses en aquesta classe de sòl, o els que amb caràcter temporal o provisional es desenvolupin en sòl urbà o en sòl urbanitzable, han d’adoptar les mesures necessàries perquè s’integrin correctament en el paisatge. 2. Pel que fa a l’activitat de dipòsit temporal en l’exterior de les parcel·les de terreny, s’ha de disposar de tanca amb una alçada mínima de 2 metres, preferiblement d’elements vegetals, que impedeixi la vista des de l’exterior i que disminueixi en la mesura que es pugui l’impacte visual d’aquests usos en el paisatge. Els dipòsits temporals han de ser autoritzats d’acord amb la normativa sectorial de residus. 3. Les autoritzacions d’usos excepcionals en sòl no urbanitzable, o provisionals en sòl urbà no consolidat o en sòl urbanitzable, han d’establir les condicions especíﬁques que assegurin l’assoliment dels objectius assenyalats en aquest article. Capítol setè. Estacions de servei Article 36. Ús d’estacions de servei Les estacions de servei es poden ubicar d’acord amb la normativa especíﬁca a les zones o sistemes de sòl urbà o urbanitzable amb pla parcial aprovat on el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no ho prohibeixi, amb les condicions següents: a) Han de confrontar amb un vial amb 10 metres o més de calçada per a trànsit rodat si és de dues direccions, o amb 6 metres o més de calçada si és d’una direcció. b) Han de preveure l’espai necessari per a l’espera de vehicles de manera que s’eviti qualsevol destorb de la circulació de vehicles i vianants, i han de tenir, com a mínim, 30 metres de façana al carrer. c) Els assortidors i els dipòsits de combustible han de mantenir una distància mínima de 15 metres amb tot tipus d’ediﬁcacions, excepte les associades al desenvolupament de les activitats pròpies de l’estació de servei, i també amb els límits de les parcel·les veïnes. d) Els sortidors s’han de separar un mínim de 3 metres del límit d’ediﬁcació. e) En les zones d’entrada i sortida de vehicles s’ha de mantenir la continuïtat de la vorada com a la resta de la voravia. f) En sòl urbanitzable amb estacions de servei existents, el pla parcial o especial corresponent ha de complir les condicions assenyalades en els apartats anteriors per poder mantenir l’estació de servei en la seva ubicació. Capítol vuitè. Elements de suport publicitari Article 37. Regulació dels elements de suport publicitari en ediﬁcis i terrenys Mitjançant ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, s’estableixen les característiques, les dimensions i els mitjans transmissors de la publicitat que es pugui fer en suports situats en façanes, mitgeres i cobertes d’ediﬁcis, en solars sense ediﬁcar i en tot tipus de terrenys, d’acord amb la legislació sectorial aplicable. Els suports publicitaris s’han d’integrar al paisatge de l’entorn i no han de pertorbar ni desmillorar la visibilitat de les zones de caràcter natural. 21-02-2024 22 Portal jurídic del Principat d’Andorra Títol III. Condicions de construcció i d’habitabilitat en els ediﬁcis Capítol primer. Condicions de construcció Article 38. Condicions constructives dels ediﬁcis Tot tipus d’ediﬁci ha de complir, com a mínim, les característiques de construcció següents: a) Tots els tancaments han de protegir eﬁcaçment de la presència d’aigua o humitat provinents de precipitacions atmosfèriques, d’escorrenties, del terreny o de condensacions. b) Disposar de l’equipament necessari per al subministrament d’aigua apta per al consum, i l’evacuació separativa de les aigües residuals i pluvials generades. Aquesta separació s’ha de mantenir com a mínim ﬁns a una arqueta situada a l’exterior de la propietat. S’ha de disposar d’un sistema de reaproﬁtament de les aigües pluvials de l’ediﬁci. c) Disposar d’acabats interiors en paviments, tancaments interiors i sostres que permetin la utilització dels espais interiors de l’ediﬁci en condicions d’higiene i salubritat. d) Estar aïllat tèrmicament i acústicament per permetre el confort higrotèrmic i acústic dels seus ocupants. e) Ser accessible als serveis de bombers i disposar dels sistemes, passius i actius, requerits en la normativa de seguretat contra incendis. f) Disposar d’espais i mitjans per recollir i extreure residus i per permetre’n la recollida selectiva, de dimensions suﬁcients per acollir els contenidors adequats per a la recollida selectiva segons el nombre d’habitants pr

Reglament de construcció (PDF)

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue