Pla de Salut de Catalunya 2021-2025 PDF

Pla de salut de Catalunya 2021-2025  Pla de salut de Catalunya...

Pla de salut de Catalunya 2021-2025  Pla de salut de Catalunya 2021-2025 3 Desembre del 2021 Direcció Departament de Salut Alguns drets reservats © 2021, Generalitat de Catalunya. Departament de Salut Els continguts d’aquesta obra estan subjectes a una llicència de Reconeixement -No comercial-Sense obres derivades 4.0 Internacional. La llicència es pot consultar a la pàgina web de Creative Commons. Edita Direcció General de Planifcació en Salut Primera edició Barcelona, desembre de 2021 Assessorament lingüístic Servei de Planifcació Lingüística del Departament de Salut Disseny de plantilla accessible 1.04 Ofcina de Comunicació. Identitat Corporativa Núm. de registre editorial 85124  Índex 6 1. Orientació del Pla de salut de Catalunya 2021-2025 38 3. Visió, estratègies i objectius específcs del Pla de salut 7 El món que ens envolta 39 Visió del Pla de salut 8 Com entenem la salut 39 Estratègies del Pla de salut 9 Un Pla de salut més estratègic 41 Estratègia 1. Igualtat d’oportunitats en salut al llarg de la vida 67 Estratègia 2. Entorns saludables 10 Actuar com a brúixola 89 Estratègia 3. Integració de l’atenció a la salut 10 Alinear els diferents actors 113 Estratègia 4. Palanques de canvi transversals 10 No ser un pla de plans 10 Comprometre’s amb les estratègies globals 11 Els principis ètics que inspiren el Pla 150 4. Marc d’avaluació del Pla de salut 11 Respecte per a les persones 152 Objectius 11 Justícia social i equitat 152 Tres nivells d’avaluació 12 Cura de les persones i l’entorn 12 Efciència i sostenibilitat 152 El monitoratge dels indicadors del Pla 154 La identifcació de polítiques que tenen un impacte en el Pla de salut 154 L’avaluació del cas 14 2. La salut a Catalunya: prioritats i objectius de salut 4 5 15 Què diu l’informe de salut 156 5. Implementació del Pla de salut. Fases i governança 17 Prioritats per a la salut 159 Pla d’implantació 17 Els estils de vida i els factors de risc per a la salut 159 Cronograma 19 La salut mental i el benestar emocional 19 Desigualtats socials i salut 20 La cronicitat, la complexitat i la fragilitat 167 Annex I 21 La medicalització de la vida quotidiana 22 Les violències 167 Recomanacions de l’OMS sobre el Pla de salut 23 Les malalties transmissibles i les pandèmies 26 La contaminació ambiental i l’emergència climàtica 26 La resistència microbiana 170 Annex II 26 Prioritats per al sistema 170 Aproximació a la governança del Pla i dels seus actors 27 Posar la persona al centre de la seva salut i del sistema 27 Professionals de la salut com a fonaments del sistema 176 Annex III 27 Reduir la fragmentació del procés assistencial 28 Integrar la perspectiva de gènere 176 Metodologia emprada per a l’elaboració del Pla de salut 29 Consolidar el desplegament de la salut pública 29 Fomentar la col·laboració entre actors públics 29 Adequar els recursos per garantir l’equitat i la qualitat de l’atenció 180 Bibliografa 30 Reforçar la recerca i la innovació orientada a problemes prevalents de la població i a la sostenibilitat del sistema 30 Objectius de salut per al 2025 1 Orientació del Pla de salut 2021-2025 7 El món que ens envolta Catalunya no està al marge dels canvis que en les últimes dècades han suposat una trans- formació sistèmica de les societats occidentals. Dins del context d’aquests països, Catalu- nya ha gaudit d’un desenvolupament social i econòmic molt important que ha fet possible la consolidació de l’estat del benestar i una millora del nivell de salut de la població. Aquest entorn de creixement socioeconòmic ha anat acompanyat de la millora dels indicadors de salut poblacionals, que es troben dins dels marges dels països més avançats del món i del desplegament d’un sistema sanitari de qualitat i de cobertura universal. L’impacte de la crisi fnancera del 20081 va signifcar una aturada a aquest creixement que semblava il·limitat i va fer trontollar elements bàsics que sostenien la societat. En la darrera dècada, a més de la disminució de recursos que ha afectat de forma molt directa el mateix sistema sanitari, hem assistit a l’empitjorament de les condicions laborals d’una gran part de la població i a l’increment de l’atur i de la pobresa, acompanyats de pèrdues en els drets fonamentals de les persones com ara l’habitatge, entre d’altres. Els efectes que el creixement d’una activitat econòmica global descontrolada ha tingut sobre el medi natural es tradueixen en emergència climàtica i contaminació ambiental, amb impor- tants efectes sobre la salut física i mental de les persones. Segons els experts, algunes epi- dèmies recents catalogades com a zoonosis (MERS, SARS i COVID-19) són resultat d’aquest desequilibri ambiental.  La Catalunya d’avui és part d’aquest món en crisi, en procés de canvi altament accelerat, Les polítiques sanitàries i el sistema de salut condicionen un model social de salut. No hi ha que és capaç de generar grans avenços, però que alhora necessita trobar respostes a un dubte de la importància de l’atenció sanitària en l’abordatge de la malaltia i la restitució de la entorn de complexitat i d’incertesa. salut quan aquesta s’ha perdut. Però cal parar atenció al fet que el mateix sistema pot esde- venir generador de dependència o de medicalització10. L’emergència de la COVID-19 ha demostrat la resiliència del sistema sanitari, però també ha fet aforar algunes insufciències acumulades al llarg dels anys. En l’àmbit social, l’impacte de Actualment no es qüestiona que els elements de base per a una bona salut venen determi- la pandèmia fa preveure l’empitjorament de les condicions de vida de la població i l’augment nats per una alimentació i habitatge adequats, l’accés a l’educació, la possibilitat de tenir una de col·lectius en situació de vulnerabilitat, amb els efectes que això tindrà sobre la seva salut. feina, el fet de viure en un entorn saludable i comptar amb una xarxa social. En defnitiva, Més enllà de la capacitat de resposta sanitària a la pandèmia, la crisi de la COVID-19 ha po- tenir unes condicions de vida dignes. sat de manifest que aquesta resposta sanitària ha estat imprescindible per abordar la com- plexitat de les necessitats de salut de les persones2, però no sufcient. Davant d’aquests reptes, les preguntes són: com abordarem la millora del benestar des de l’àmbit de la salut de les persones en els propers anys? Tot i que sabem que molts condici- En conseqüència, el nou Pla de salut ha d’encarar el repte de millorar els resultats en salut i onants de la salut no depenen del mateix sistema, serem capaços d’establir aliances per a la benestar de la població adoptant una visió més àmplia del concepte de salut i avançar en la salut amb altres sectors? I dins del nostre mateix àmbit, volem abordar la salut des de la seva transformació del sistema. complexitat? Quins dispositius i programes d’intervenció hem de potenciar per tenir una po- blació més saludable? Volem afavorir la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia, Com entenem la salut actuant sobre els factors de risc? Volem que les persones i els col·lectius siguin tan autònoms com sigui possible des de les seves circumstàncies de vida i que puguin decidir sobre com L’evidència actual ens demostra que no podem limitar la salut a l’entorn sanitari3. La salut és volen viure i com volen morir? Aquestes són preguntes necessàries a l’hora de plantejar un un dret humà, individual i social amb repercussions importants en l’economia. Una població nou cicle de planifcació. sana és la que permet que les persones visquin la seva vida en tot el seu potencial, en un entorn adequat i ocupant un lloc en la societat. Una estratègia de millora de la salut de la Un Pla de salut més estratègic població, com és el Pla de salut, cal que adopti una visió àmplia, tenint en compte que: Al llarg de la seva història els plans de salut han adoptat orientacions i continguts diversos per 8 · La salut va més enllà de l’absència de malaltia: L’absència de malaltia deixa de ser l’ele- donar resposta a les necessitats percebudes en cada moment. Els lideratges polítics, els 9 ment clau a l’hora de defnir què és la salut. A més de reparar, prevenir i promoure passen plans de Govern, així com la importància que s’hagi donat a l’estratègia de salut, també han a ser les accions que defneixen principalment el concepte de salut4. estat determinants. En els dos darrers cicles 2011-2015 i 2016-2020, el Pla de salut s’ha caracteritzat per tenir un vessant de concreció operativa i allunyar-se de la defnició estratè- · La salut és un estat de benestar biopsicosocial i espiritual: El benestar no es focalitza úni- gica. La fgura 1 mostra l’enfocament que han anat tenint els plans de salut al llarg del temps. cament en l’estat físic de la persona sinó que també té en compte com se sent i es percep a si mateixa, com és capaç de responsabilitzar-se de la seva cura, de participar, de desen- volupar-se i de gaudir en la comunitat on viu5. Figura 1. Enfocament dels diferents plans de salut · La salut és el resultat de la relació entre les persones i l’entorn físic i social6. S’estima que PLANIFICACIÓ ENSALUT un 80% dels determinants de la salut7 són fora del sistema sanitari8. · La millora de la salut de la població requereix l’abordatge de les desigualtats i la intersec- Plans de salut Plans de salut cionalitat. És necessari incloure els eixos de desigualtat, com per exemple: el gènere, 2010 INTERSECTORIAL 2020 l’edat o la classe social, per poder fer polítiques més específques i efectives. C ~.... · La salut va més enllà de la supervivència: La salut requereix incorporar la promoció de la ENFOCAMENT OPERATIU-- ;;i ENFOCAMENT ESTRATÈGIC vida independent i autònoma de les persones i els col·lectius i que aquests, en el marc de c3 W a. en les seves circumstàncies, puguin decidir sobre com viure la vida i com morir. Cal promou- W re l’empoderament i recuperar l’autoresponsabilitat i la capacitat de cura de la salut, tant Plans de salut de la pròpia, com de la dels que ens envolten9. IMPLEMENTACIÓ 2000 En defnitiva, la salut és una experiència de benestar i d’integritat de la ment i del cos, carac- teritzada per una absència acceptable de mals signifcatius i que permeten les persones PLANIFICACIÓ DELSSERVEIS DESALUT aconseguir els seus fns vitals i funcionar en contextos socials i laborals ordinaris. Font 1: Retrospectiva de trenta anys de planifcació sanitària a Catalunya; Ofcina de l’OMS a Barcelona; Departament Salut, 2020  En el moment d’iniciar l’elaboració del Pla de salut de Catalunya 2021-2025, disposàvem de El Pla de salut està alineat amb el Pla nacional per a l’Agenda 203016. Amb aquesta Agenda, l’avaluació feta conjuntament amb una entitat de prestigi internacional com l’Organització el Govern de Catalunya adopta els ODS de les Nacions Unides i fa seva la proposta d’acció Mundial de la Salut (OMS), que assenta les bases per al nou cicle de planifcació11 (vegeu intersectorial elaborada amb la participació dels departaments de la Generalitat de Catalunya. l’annex 1). L’avaluació duta a terme per l’OMS indica la necessitat, en el moment actual, de retornar el Pla de salut a la seva funció més estratègica, en el sentit de: El Pla de salut també es relaciona amb la visió “una sola salut” (one health) i amb el document Drawing Light from the Pandemic: A new Strategy for Health and Sustainable Development17, ACTUAR COM A BRÚIXOLA en què la col·laboració de múltiples disciplines que treballen en els àmbits local, nacional i mundial, volen aconseguir una salut òptima per a les persones, els animals i el medi ambient. La funció del Pla de salut és establir la visió i la direcció del sistema i els objectius de salut de país per millorar la salut de la població. En un moment històric de pandèmia a escala mundi- L’equitat de gènere és també una estratègia global de l’OMS18, que el Pla de salut recull i al, caracteritzat per la incertesa, l’acceleració i la complexitat, el valor estratègic del Pla de amplia el ressò de les lleis d’igualtat efectiva entre homes i dones, la no vulneració dels drets salut es basa en poder establir els reptes de futur a partir del quals s’han de desplegar les de les persones LGBTIQ+ (Llei 11/2014, article 16. Salut), l’erradicació de la violència mas- polítiques de salut de Catalunya. clista, i la protecció dels drets dels infants i adolescents (Llei 19/2020, del 30 de desembre, d’igualtat de tracte i no-discriminació). ALINEAR ELS DIFERENTS ACTORS Com a instrument estratègic, el Pla de salut es confgura com el paraigua que ha d’aixoplugar Els principis ètics que inspiren el Pla de salut i marcar les línies mestres per alinear totes les intervencions per a la salut i donar-les-hi cohe- rència. No totes les actuacions de l’activitat sanitària venen defnides al Pla de salut, però El Pla s’ha construït a partir d’uns principis ètics que en determinen l’estructura i l’orientació: aquest ha d’actuar com el “tractor” que les orienta o reorienta per a la consecució dels ob- jectius estratègics comuns. EL RESPECTE PER LES PERSONES NO SER UN PLA DE PLANS Els objectius i les accions que proposa el Pla de salut, busquen ser respectuoses amb els principis en què se sustenta la nostra societat plural, per això promouen i protegeixen l’auto- 10 Aquest Pla de salut defneix una proposta de transformació sistèmica que s’ha de fer efectiva nomia personal i el respecte als valors i preferències de cadascuna de les persones. Garan- 11 a través de les estructures responsables de l’execució operativa, fonamentalment per les teixen la humanització en el tracte i el dret a consentir o desestimar les actuacions preventi- accions pròpies del sistema sanitari assistencial, del Servei Català de la Salut (CatSalut) i les ves o assistencials que es proposen. Un respecte que ha de ser especialment curós amb les seves regions i sectors sanitaris que canalitzen l’acció cap a les entitats proveïdores de ser- persones que formen part de col·lectius més vulnerables com són les persones menors, les veis fns a arribar a la ciutadania. Com a pla estratègic marc, no s’hi concreten tots els pro- persones amb diversitat de gènere, les que pateixen problemes de salut mental, deteriora- jectes ni es defneixen tots els programes que cal seguir desenvolupant. És un pla que vol ment cognitiu, les que tenen algun tipus de discapacitat o grau de dependència, o les que es fomentar l’avaluació de les polítiques de salut proposades i l’assoliment equitatiu de les ftes troben al fnal de la vida. El respecte també suposa fomentar la participació de la ciutadania en la població, més enllà del monitoratge d’indicadors. en l’organització del sistema de salut i en l’establiment de prioritats en la prestació de serveis que s’ofereixen, ja sigui incorporant la seva opinió o experiència o bé difonent i comunicant En aquest sentit, té voluntat tranversal, es basa en una visió àmplia del concepte de salut i la informació bàsica tant per a l’accés als serveis com per al seguiment dels seus problemes proposa reptes que s’han de superar o millorar relacionats amb diferents problemes de salut de salut19. o malalties. JUSTÍCIA SOCIAL I EQUITAT COMPROMETRE’S AMB LES ESTRATÈGIES GLOBALS L’equitat entesa com la manera de fer efectiu l’anhel de justícia s’aconsegueix disminuint les El Pla de salut ha d’expressar el compromís del Govern amb les estratègies de país que es desigualtats de salut i garantint l’accés a les prestacions sanitàries, però també millorant el marquen també en l’àmbit internacional i impulsar les que es desenvolupen des del Departa- nivell socioeconòmic i d’educació, o reduint la precarietat laboral. Per això, les actuacions ment de Salut. Aquest marc estratègic ve donat fonamentalment per: els objectius de desen- proposades posen l’accent a reduir les desigualtats socials, tenen en compte la perspectiva volupament sostenible (ODS)12, elaborats per les Nacions Unides; el Pacte verd europeu13, de gènere i aporten un enfocament comunitari en la prevenció i la resolució dels problemes elaborat per la Comissió Europea, que treballa per potenciar l’ús efcient dels recursos, res- de salut. Però les possibilitats que aquest Pla assoleixi els objectius que es proposa, es re- taurar la biodiversitat i reduir la contaminació, el European Programme of Work (2020-2025) força amb el compromís de les persones en l’ajuda mútua i la solidaritat indispensables per –United Action for Better Health in Europe de l’OMS Europa14 i l’aproximació col·laborativa, fer front a les amenaces per a la salut pública. El Pla de salut pretén tenir una visió transversal, multisectorial i transdisciplinària One Health15 i el Programa Horitzó Europa 2021-2027 marc que contribueixi a curar, capacitar, a fer front als problemes socials de les persones que més de recerca i innovació de la Unió Europea (UE). https://www.horizonteeuropa.es/que-es ho necessiten i fomentar la cohesió social.  CURA DE LES PERSONES I L’ENTORN Des d’una perspectiva àmplia, tant els ciutadans com les administracions han de fomentar la cura de l’entorn i dels mitjans i recursos que es comparteixen per gaudir d’una bona salut. Aquest valor de la cura també es concreta responsabilitzant-se del propi cos i de la pròpia salut, adquirint i mantenint hàbits saludables i procurant una actitud d’ajuda i de cura empà- tica i respectuosa per part dels professionals sanitaris i de les famílies i persones que atenen persones vulnerables quan ho necessiten. Oferir una atenció curosa cap a les persones i l’entorn cuidador enriqueix a qui la rep i enforteix a qui la dona. Aquesta perspectiva ens por- ta a la necessitat de reforçar el sentit de la corresponsabilitat entre agents i a l’articulació necessària de les intervencions entre sectors i serveis. EFICIÈNCIA I SOSTENIBILITAT La utilització òptima dels recursos públics permet assolir millor els objectius de salut que es planteja la societat de manera col·lectiva i les persones de manera individual. Per tant, ser efcient és una exigència ètica. No només es tracta d’aconseguir les fnalitats assistencials amb el menor cost possible, sinó que la manera en què es prioritzen les diferents intervenci- ons preventives i assistencials hagin estat consensuades amb criteris transparents i amb la participació de la ciutadania i dels professionals, havent valorat l’impacte sobre la salut que tenen els diferents sectors: educatiu, econòmic, laboral, de l’habitatge o social. La responsa- bilitat professional mitjançant la utilització de guies de pràctica basades en un coneixement rigorós i interpretades d’acord amb les necessitats de cada persona, evita la realització d’ac- tuacions dubtoses o innecessàries que poden produir iatrogènia. Igualment, l’avaluació con- 12 tinuada dels resultats de les intervencions també contribueix a millorar l’efciència, que també 13 requereix la responsabilitat dels ciutadans en la utilització dels recursos de manera curosa i adequada.  2 La salut a Catalunya: prioritats i objectius 14 de salut 15 Què diu l’informe de salut Els indicadors generals de salut de la població catalana20 se situen entre els més ben posici- onats dels països del nostre entorn i destaca que tant els homes com les dones declaren, en general, que tenen un bon estat de salut. No obstant això, hi ha alguns reptes que cal conti- nuar afrontant, ja que alguns indicadors com l’esperança de vida o la percepció del benestar emocional mostren variacions relacionades amb el sexe, les condicions socioeconòmiques i el nivell de formació, entre d’altres. Les dades provisionals i pendents de validació de l’any 2020 del Registre de mortalitat de Catalunya mostren que les malalties de l’aparell circulatori són la primera causa de mort en les dones i els tumors ho són en els homes, com mostra la fgura 2. La COVID-19 explica més del 20% de les defuncions en homes i dones i és la primera causa de mort en tots dos sexes en les persones de més de 64 anys i la segona causa en les de més de 35 anys. Cal destacar que els suïcidis són la primera causa de mort en les dones de 15 a 34 anys i en els homes de 15 a 44 anys; l’any 2020 la taxa de mortalitat ha estat de 2,27 i de 6,96 per 100.000 habitants, respectivament.  Figura 2. Causes de mortalitat més freqüents en homes i en dones actual i les malalties emergents, com la pandèmia de la COVID-19, obliguen a afrontar els problemes de salut d’una manera més global. PRIMERA CAUSA DEMORT DEFUNCIONS PERORDRE DEFREQÜÈNCIA L’elaboració participada d’aquest Pla de salut ha permès orientar i identifcar els problemes Malaltiesde 1. Malaltiesde l'aparellcirculatori de salut i de sistema prioritaris amb la col·laboració de professionals sanitaris, món local i l'aparell 2. C0VID-19 ciutadania. Els resultats han permès identifcar dos grans àmbits prioritaris d’intervenció que circulatori Q 3. Tumors 4. Malaltiesdel sistemanerviós es descriuen a continuació (vegeu l’annex 3). 5. Malaltiesde l'aparellrespiratori Prioritats per a la salut Tumors 1. Tumors 2. C0VID-19 ELS ESTILS DE VIDA I ELS FACTORS DE RISC PER A LA SALUT 3. Malaltiesde l'aparellcirculatori 4. Malaltiesde l'aparellrespiratori 5. Causesexternes(accidentals) Les condicions de vida i la manera de viure que tenen les persones, individualment i col·lec- tivament, infueixen en el seu estat de salut al llarg de tot el cicle de vida. Molts problemes de Font 2: Dades provisionals pendents de validació del Registre de mortalitat de Catalunya; Departament de Salut; 2020. salut s’associen a factors de risc modifcables. Per això, mitjançant el canvi d’hàbits relacio- nats amb el tabaquisme, l’alimentació i l’activitat física, per exemple, es podrien reduir la morbiditat i la mortalitat que s’hi associa. L’augment de l’esperança de vida en les darreres dècades s’ha produït per l’increment de la Excés de pes, sedentarisme i alimentació poc saludable supervivència en els grups d’edat més avançats i pel gran pes relatiu que tenen les malalties cròniques i degeneratives dins dels problemes de salut que afecten la població. Si bé és avi- A Catalunya, l’any 2020, la meitat de la població de 18 a 74 anys tenia excés de pes (sobre- at per poder quantifcar amb precisió l’impacte de la COVID-19 en la mortalitat, aquest incre- pès i obesitat), un 58,8% els homes i un 42,4% les dones. Aquest excés de pes va ser més ment de defuncions ha suposat la reducció en prop d’1,7 anys de l’esperança de vida en freqüent en les persones de més edat i en els grups socials més desafavorits21. 16 néixer en les dones i d’1,5 anys en els homes, així com la modifcació del patró de morbimor- 17 talitat, en situar una malaltia infecciosa com una de les causes principals de defunció. La En el cas dels infants, la fgura 3 mostra l’excés de pes dels nens i nenes de Catalunya: contribució de la vacunació en la reducció del nombre de defuncions permet pensar que aquest impacte negatiu és puntual i que l’esperança de vida podrà reiniciar un altre període de creixement. Figura 3. Excés de pes en infants a Catalunya d’entre 6 i 12 anys Moltes de les conductes relacionades amb la salut de la població s’adopten en els primers anys de vida i en l’adolescència, quan la família i l’entorn social són molt importants. És tam- bé en els primers anys de vida quan es produeix la socialització de gènere a través de la qual s’assignen determinats rols a dones i homes. Els rols estan vinculats a hàbits i conductes Q diferencials que acaben infuint en la salut. El consum de tabac, d’alcohol i d’altres drogues en joves, l’excés de pes en infants de grups socials desafavorits i l’augment de les infeccions 27,~ de transmissió sexual en joves, són alguns dels aspectes clau per abordar des d’etapes pri- merenques. En els propers anys es preveu que a Catalunya la fecunditat es mantindrà en nivells baixos perquè hi ha menys dones en edat fèrtil i perquè aquestes tenen pocs flls. La població cata- ÉSMÉSELEVAT ENLESFAMILIES DECLASSE SOCIAL MÉSBAIXA lana seguirà envellint i el seu creixement global dependrà del saldo migratori. Aquest envelli- SOBREPÈS OBESITAT ment poblacional comportarà un increment de la multimorbiditat, sobretot dels problemes de salut crònics, de la dependència i de les necessitats socials. És rellevant destacar la soledat no volguda de la gent gran, més freqüentment en dones, que s’agreuja per l’existència de a necessitats complexes derivades de la pluripatologia i de les desigualtats socioeconòmiques. 9,3% 14,1% 30,~ La contaminació atmosfèrica, sobretot en entorns urbans, és el principal risc ambiental per a la salut, sense oblidar la contaminació de l’aigua de consum humà. L’emergència climàtica Font 3: Enquesta de salut de Catalunya 2019-2020; Departament de Salut.  La pràctica de l’activitat física saludable en la població adulta de 15 a 69 anys s’ha estabilitzat LA SALUT MENTAL I BENESTAR EMOCIONAL des del 2016 per sobre del 80% tant en homes com en dones. Però només un 27,2% dels nens i les nenes (d’entre 3 i 14 anys) fan activitat física com a mínim una hora al dia en el Segons l’OMS una de cada quatre persones experimentarà algun problema de salut mental temps de lleure i un 46,7% (el 51,4% dels nens i el 41,7% de les nenes) fan un oci sedentari al llarg de la seva vida28. Hi contribueixen factors biològics, socioeconòmics, culturals i ambi- –passar més dues hores cada dia davant les pantalles. Aquest oci sedentari és més elevat en entals i, per tant, s’hauran de tenir en compte factors com el gènere, la situació laboral o el les famílies menys benestants. nivell sociocultural i el lloc de residència29. Una quarta part de la població a partir dels 15 anys presenta malestar emocional (un de cada cinc homes i una de cada tres dones), el qual aug- El seguiment de la dieta mediterrània és més elevat entre la gent gran que entre els joves. El menta amb l’edat i és més prevalent als grups socials més desafavorits (en tots els grups les 30,2% dels nens i nenes de 3 a 14 anys consumeixen de forma freqüent (3 vegades o més dones presenten percentatges més elevats). D’altra banda, el 7,4% dels homes i el 13,7% de a la setmana) productes hipercalòrics, sobretot en les famílies més desafavorides. les dones a partir de 15 anys pateixen depressió major o major greu, sobretot a partir dels 75 anys, i especialment les dones20. El consum de tabac Encara que els efectes psicològics de la COVID-19 han afectat tota la població, les persones El consum de tabac ha canviat molt en els darrers anys i de forma diferent en homes i dones. hospitalitzades, les que tenien una malaltia mental prèvia, les que han viscut situacions difícils L’any 2020 fumaven el 27,8% dels homes i el 21,3% de les dones de 15 anys i més. A partir provocades per l’aïllament com la gent gran, els infants, joves, persones amb discapacitat o de l’any 1994, hi ha hagut un descens del consum de tabac fns al 2017, que s’ha estabilitzat. les han patit violència domèstica; persones en situació d’atur i en les que més ha impactat L’edat mitjana d’inici del consum de tabac se situa en els 16,7 anys22. Els més joves i les els efectes de la crisi econòmica; els professionals de la salut i de l’àmbit residencial i social, persones d’edat mitjana fumen més que la gent gran. En les dones no hi ha gradient social i els que han perdut familiars i amics sense poder-los acomiadar han estat col·lectius pobla- en el consum de tabac, mentre que els homes sí 20,23. cionals especialment vulnerables30. L’alcohol i altres addiccions L’ESCA 2020 troba diferències estadísticament signifcatives respecte al 2019 pel que fa a l’augment de dones de 15 anys i més que pateixen depressió major o greu (13,7% el 2020, El consum de risc d’alcohol entre l’any 2019 i 2020 ha augmentat en la població de 15 anys 9,6% el 2019) i també a l’augment de la probabilitat de patir un problema de salut mental en i més. El 2020 se situa en 7,8% dels homes i el 3,7% de les dones. És més alt en joves en infants de 4 a 14 anys, la qual se situa en un 10,6% (7,5% el 2018-2019), el qual afecta es- 18 ambdós sexes que en els grups de més edat i és superior en els homes en totes les edats20. pecialment els infants de classe social menys afavorida (13,5%)20. 19 L’edat d’inici del consum d’alcohol l’any 2018 en els estudiants de secundària de 14 a 18 anys es troba als 14 anys i l’inici del consum de cànnabis, als 14,8 anys. S’han multiplicat els problemes de salut mental entre els més joves, amb un augment dels casos diagnosticats de trastorn de la conducta alimentària (TCA) de l’1,57% entre l’any 2019 Els consums de risc relacionats amb l’alcohol han augmentat. El 31% de les noies i el 26% i el 2020 en els centres de salut mental infantil i juvenil (CSMIJ), dels intents de suïcidi, de les dels nois s’han emborratxat en els últims trenta dies i el 36% de les noies enfront del 29% depressions i dels quadres d’ansietat. dels nois han fet un consum intensiu durant el mateix període24. Un altre aspecte que cal tenir en compte és el fracàs escolar, ja que té un origen multifacto- L’any 2019 les drogues més consumides pels estudiants d’educació secundària de 14 a 18 rial. Segons les dades facilitades pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, anys van ser l’alcohol, el tabac, el cànnabis, els hipnosedants i, a molta més distància, la entre el 17% i el 22% dels alumnes presenten fracàs escolar, percentatges clarament allu- cocaïna. Les noies consumeixen més freqüentment tabac i alcohol i hipnosedants que els nyats de la mitjana nord-europea, que se situen entre el 4% i el 7% de l’alumnat. Els trastorns nois, que consumeixen més freqüentment drogues il·legals25. o disfuncions del neurodesenvolupament generen greus difcultats d’aprenentatge. A Catalu- nya, la seva detecció i tractament és molt inferior a la que tenen altres països europeus amb La (sobre)exposició a les noves tecnologies (joc patològic, videojocs, xarxes socials, disposi- millors resultats escolars i acadèmics. Els pitjors resultats escolars i acadèmics entre els col- tius mòbils, internet i xarxes socials) també pot generar addicció26. El 21% dels nois i el 27% lectius socials amb més precarietat socioeconòmica31. les noies de 14 a 18 anys que cursen estudis secundaris fan un ús compulsiu d’internet. Pel que fa a les prevalences de trastorn per ús de videojocs és del 14% en nois i del 3% en noies. L’OMS sosté que l’estigma per raó de salut mental és un problema global i que, per tant, la S’ha estimat que la prevalença de joc problemàtic és del 8% en els nois i del 2% en les noies27. seva eliminació ha de ser una prioritat de totes les societats. S’ha de treballar per combatre els prejudicis, els estereotips i la discriminació que pateixen les persones diagnosticades amb Els rols de gènere i les condicions socioeconòmiques tenen molta infuència en les conductes algun tipus de problemàtica de salut mental. relacionades amb la salut. La distribució és diferent en els homes i les dones, i en una visió general, les dones tenen unes conductes més saludables que els homes. Quan tenim en DESIGUALTATS I SALUT compte el gradient social, les classes més desfavorides i amb un nivell d’estudis més baix, tenen unes conductes menys saludables tant en joves, com en adults. L’existència de desigualtats fa palesa la necessitat de virar a un model més intersectorial i capaç d’actuar de forma integrada. Sense aquesta mirada no serà possible abordar els rep-  tes assistencials com, per exemple, els que es deriven de l’envelliment de les dones que vi- LA MEDICALITZACIÓ DE LA VIDA QUOTIDIANA uen soles, amb pluripatologia crònica, inclosa la malaltia mental, i les necessitats complexes derivades de situacions de privació material i de manca de suport social en una societat que La medicalització per fer front a problemes de la vida o estats que no són malalties, com ara ha esdevingut econòmicament més desigual. la menopausa, l’embaràs, el dol o la soledat no volguda és una realitat al nostre entorn. El lloc que ocupa actualment la medicina en la societat ha generat expectatives irreals respecte a la D’altra banda, cal fer esment, com a element positiu, l’efecte de cohesió social que els serveis capacitat de solució del patiment humà. La manca de temps i habilitats per a la gestió de sanitaris fan quant a les desigualtats en l’accés a l’atenció de determinats problemes de salut, demandes que arriben als serveis de salut i que tenen causes socials o emocionals també com és ara el control de la diabetis mellitus (control, internaments hospitalaris, per exemple), afavoreix aquesta medicalització, que és més elevada en les dones i en els grups socials més o en els cribratges de càncer, en què no es troben diferències per nivell socioeconòmic. desfavorits. LA CRONICITAT, LA COMPLEXITAT I LA FRAGILITAT L’ampliació de la disponibilitat d’eines farmacològiques ha estat una contribució positiva a l’estat de salut de la població. Els avenços terapèutics han anat acompanyats d’un augment Les malalties cròniques són el problema de salut més freqüent a la població catalana i tenen de la utilització de medicaments en la població, de manera que l’any 2020 dos de cada tres una tendència creixent. El 37,8% de la població adulta de 15 anys i més pateix una malaltia habitants de Catalunya va recollir almenys un medicament dispensat en ofcines de farmàcia crònica, i la percepció de la salut es veu afectada per la seva presència sobretot si se’n pateix a càrrec del sistema públic de salut. Segons dades de l’ESCA, l’any 2020 el 52,9% de les més d’una20. Les malalties cròniques poden afectar qualsevol etapa de la vida, provocar dif- persones enquestades de 15 anys i més havien pres algun medicament amb prescripció cultats funcionals i cognitives. Afecten la qualitat de vida, i generen situacions de vulnerabili- mèdica en els darrers quinze dies. El percentatge és més elevat en les classes socials menys tat, fragilitat, dependència, i són més freqüents en la gent gran, les dones i les classes socials afavorides, les dones i en les que tenen un nivell d’estudis baix. A més, augmenta a mesura menys afavorides. que augmenta l’edat, de manera que és d’un 95,3% en les persones de 75 anys i més34. Atès que l’esperança de vida de Catalunya és una de les més altes d’Europa (dones 85,0 i No obstant això, l’elevada utilització de medicaments no es correspon només a tractaments homes 79,6)A i que les malalties cròniques són molt freqüents a l’edat avançada, és en les amb un impacte favorable elevat sobre la salut, sinó que es produeix també a compte d’altres dones on hi ha més freqüència de comorbiditat, complexitat, fragilitat i soledat no volguda. usos, en els quals els benefcis poden no ser tan evidents. L’Informe de salut de 2017 asse- Malgrat que les dones viuen més anys que els homes, els viuen amb pitjor percepció de salut. nyalava35 que les dones, i especialment les de menys nivell socioeconòmic, feien un consum 20 més elevat de psicofàrmacs i en duplicaven la proporció en relació amb la dels homes. En 21 Dècades de treball en atenció primària han aconseguit avançar en el bon control de factors relació amb la població de 65 anys i més, el 47,6% de les dones consumeixen antidepressius de risc cardiovascular com la diabetis, la hipertensió, el consum de tabac, el sedentarisme o i el 24,1% dels homes. El gradient socioeconòmic del consum de psicofàrmacs desapareix la dislipèmia, amb resultats efectius en la prevenció i disminució de la morbimortalitat de cau- a mesura que augmenta l’edat36. sa cardiovascular, i han contribuït a la millora de l’expectativa de vida. La incorporació de la biotecnologia a la terapèutica en la darrera dècada ha aportat nous medicaments altament Aquests i altres patrons d’utilització indiquen que de vegades es prioritza l’ús de medica- efectius contra malalties infamatòries i neoplàstiques. Conjuntament amb les mesures pre- ments sobre altres intervencions destinades a actuar sobre els determinants socials de la ventives (com els programes per reduir el consum d’alcohol o algunes vacunacions), l’abor- salut, millorar les condicions de vida o facilitar l’adopció d’hàbits saludables. Aquesta cir- datge poblacional de factors de risc com l’hepatitis C i els programes de cribratge i detecció cumstància es veu agreujada per la multiplicitat d’actors en el procés de la prescripció i les precoç del càncer, han permès assolir en els darrers anys millores en la supervivència dels difcultats en la integració de la informació i la coordinació entre nivells assistencials. En pacients amb malalties cròniques i amb càncer. aquestes situacions, sovint es produeix un augment innecessari del nombre de medicaments prescrits i un augment de la prevalença de prescripcions de polimedicació. L’any 2020, el El sistema de salut de Catalunya vetlla perquè durant l’etapa del fnal de la vida es respecti la nombre pacients polimedicats que rebien 11 o més medicaments simultanis a Catalunya era voluntat de la persona i es promogui i faciliti la seva participació en la presa de decisions. La de més de 200.000 persones, i representava un 7,3% dels usuaris amb receptes a càrrec del declaració de voluntats anticipades32 ajuda a decidir quin tractament es vol rebre en cas de sistema públic. Un nombre elevat de medicaments simultanis comporta un augment del risc patir una malaltia incurable o incapacitant. També permet establir les cures pal·liatives que d’interaccions farmacològiques i reaccions adverses, i un creixement important dels recursos ajudin a mitigar el patiment físic i emocional, tant de la persona malalta, com del seu entorn destinats a l’adquisició de medicaments. cuidador. La nova Llei sobre eutanàsia33 és un altre exemple de suport tant per a la ciutadania com per als professionals de la salut per garantir un procés de fnal de vida digne i que tot- Cal garantir que es disposa d’informació relativa al seguiment dels tractaments prescrits, ja hom pugui estar ben assistit en la mort. que s’ha proposat que a nivell mundial només la meitat dels medicaments es prenen d’acord amb les indicacions de la prescripció37 i, recentment, dades de l’estat indiquen que aquesta estimació és acurada. La manca de compliment a les indicacions terapèutiques és un ele- ment de variabilitat que sovint condiciona el fracàs en l’assoliment dels objectius terapèutics A Esperança de vida (EV) i esperança de vida en bona salut (EVBS). Catalunya 2020; i, com a conseqüència, l’augment del risc iatrogènic38. Dades provisionals del Registre de mortalitat de Catalunya.  LA VIOLÈNCIA equips d’atenció primària hi trobem diagnòstics com: l’ansietat, la hipertensió, l’obesitat o la depressió major43. Segons l’OMS, la violència és “l’ús intencionat de la força física o del poder, ja sigui en grau d’amenaça o de fet, contra un mateix, una altra persona, un grup o una comunitat que causi Caldrà que totes les actuacions a desenvolupar s’adaptin al nou protocol marc d’abordatge o tingui moltes possibilitats de causar lesions, mort, danys psicològics, problemes de desen- de les violències masclistes, d’acord amb la Llei 17/202044 de modifcació de la Llei 5/2008 volupament o privacions”. La violència abasta un ampli espectre d’actes i comportaments, del dret de les dones a l’erradicació de la violència masclista, que donarà peu a un model que van des de la violència física, sexual i psíquica fns a les privacions i l’abandonament39. d’abordatge de les violencies sexuals. La naturalesa de la violència exigeix l’obligació dels governs i el compromís de tots els agents Violència contra la gent gran i sectors en tots els àmbits: local, nacional i també internacional. És un fenomen complex que cal abordar de forma integral i holística. La violència contra la gent gran és sovint difícil de detectar i, segons dades de l’OMS, només es notifca 1 de cada 24 casos de maltractament i s’estima que entre el 4% i el 6% de la gent La violència afecta la vida de milions de persones i quan no és mortal pot tenir conseqüènci- gran ha patit alguna forma d’abús o maltractament. El nombre de víctimes denunciants de es que duren en el temps. Les morts són només una petita part de l’impacte humà, sanitari persones de 65 anys i més, segons dades del Departament d’Interior, creix any rere any. i social que genera la violència interpersonal. Les dones, els nens i les persones d’edat su- L’any 2020 eren més de 1.000 i més del 60% eren dones45. L’estudi Les violències masclis- porten una càrrega major de conseqüències físiques, sexuals i psicològiques no mortals que tes vers les dones grans: una aproximació feminista i intersectorial fa referència al fet que comporta la violencia40. aquestes reben l’impacte dels efectes acumulatius de la discriminació i les desigualtats de gènere al llarg de les seves vides46. Com a sistema sanitari, podem fer front a les diverses violències independentment del seu origen i magnitud, perquè tenim la capacitat de generar polítiques de prevenció i de reparació Violència contra els infants i els adolescents per garantir la salut de les persones. Els maltractaments i les violències sexuals que s’exerceixen contra la infància i l’adolescència La violència masclista té un marc normatiu que ens fa intervenir des de diverses esferes. En són també un problema que sovint es manté invisibilitzat i que és difícil de detectar. aquest sentit, l’abordatge integral suposa posar especial èmfasi en actuacions en l’àmbit 22 familiar, tant per abordar la violència masclista dirigida cap a les dones i com als seus flls i El recent Protocol d’actuació davant de maltractaments en la infància i l’adolescència en 23 flles; com també al maltractament i les violències sexuals que succeeixen a la infància i ado- l’àmbit de la salut fa referència al fet que els abusos i la desatenció de què són objecte els lescència, i com aquella que es produeix cap a les persones grans. menors de 18 anys inclouen tots els tipus de maltractament físic o psicològic, abús sexual, desatenció, negligència i explotació comercial o d’altres tipus que causen o poden causar un Per ultim, es imprescindible poder establir un abordatge de les violències de carcater LGBTI- dany a la salut, desenvolupament o dignitat de l’infant, o posar-ne en perill la supervivència fobic que succeixen a la nostra societat i que també tenen sens dubte un marc de violenca en el context d’una relació de responsabilitat, confança o poder. L’exposició a la violència en masclista. l’àmbit de la parella també s’inclou en les formes de maltractament infantil47. La violència masclista A Catalunya, l’any 2020, la taxa per mil infants i adolescents amb expedient obert, segons dades de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) va ser del 12,348. La violència masclista41 és un problema de salut important. La violència masclista té caràcter A més, 1.686 menors d’edat van ser atesos per la policia en casos de violència domèstica, i estructural i, segons l’OMS, una de cada tres dones patirà al llarg de la seva vida algun tipus sis de cada deu eren noies49. de violència masclista La violència masclista té diferents formes i es pot produir en diversos àmbits. La violència masclista impacta sempre en la salut de les dones, pot mostrar diferents LES MALALTIES TRANSMISSIBLES I LES PANDÈMIES simptomatologies i requerir atenció de totes les àrees de la salut. Malalties emergents i reemergents Durant el 2020 hi va haver 9 víctimes mortals per violència masclista en l’àmbit de la parella i el Departament d’Interior, que fa el recull del nombre de dones que han patit violència mas- Les malalties infeccioses emergents i reemergents representen un dels reptes als quals s’en- clista, fa palès que no hi ha una disminució. Durant el mateix any es van atendre 12.594 fronten les societats actuals. L’OMS ja va establir el 201950 que entre les deu futures amena- víctimes42. ces per a la salut pública, sis estaven relacionades amb les malalties transmissibles, les pandèmies i les reemergències de malalties infeccioses degut, entre altres factors, a les re- Segons dades dels registres de l’eCAP (història clínica electrònica de l’atenció primària i salut duccions de cobertures vacunals en alguns països. Les amenaces en forma de pandèmia comunitària), l’any 2020, 40.182 dones de 15 anys i més ateses en els serveis sanitaris tenen desestabilitzen els sistemes sanitaris i econòmics i afecten, en qualsevol dels casos, la salut un diagnòstic de violència masclista, xifra que comporta una prevalença registrada de 120 de la població. El cas més recent és el SARS-CoV-2, que ha causat la pandèmia de la CO- per 10.000 dones. Entre les patologies més freqüents associades a la violència masclista als VID-19, la qual estem vivint actualment. Tant l’impacte de la mateixa pandèmia com l’aplica-  ció de mesures restrictives a la interacció social s’han distribuït de manera desigual en la població i han afectat els col·lectius en situació de més vulnerabilitat. Hi ha microorganismes amb els quals ja convivim en certa mesura, com les arbovirosis (chikungunya, dengue, febre groga, febre hemorràgica de Crimea-Congo, Zika) o altres malal- ties importades, com la malaltia de Chagas, la febre hemorràgica de l’Ebola, el coronavirus associat a la MERS, els enterovirus, les encefalopaties espongiformes transmissibles (EET), el virus de la febre Lassa o la grip aviària. Actualment, les arbovirosis més freqüents a Catalunya són les malalties produïdes pels virus del chikungunya, del dengue i del Zika, que poden ser transmeses pel mosquit tigre (Aedes albopictus) i el virus del Nil occidental, que pot ser transmès pel mosquit comú51. Les infeccions de transmissió sexual (its) i altres infeccions de declaració obligatòria A Catalunya, la taxa global de gonocòccia ha augmentat deu vegades durant el període 2010-2019, amb un increment proporcionalment superior en dones que en homes. La mitja- na d’edat dels casos va ser de 31 anys (en dones 28 anys i en homes 32 anys). L’increment dels casos de gonocòccia notifcats és preocupant també per la possibilitat d’aparició de resistències antimicrobianes52. La incidència de síflis també ha seguit incrementant en ambdós sexes. L’increment en la taxa respecte al darrer any és superior en les dones, però en global la proporció és més gran en homes. La mitjana d’edat dels casos va ser de 39 anys (en dones 42 anys i en homes 39 24 anys). 25 La incidència de clamídia ha incrementat, i és la ITS més notifcada l’any 2019 (47,49% del total d’ITS). Ha passat de 55 casos per 100.000 habitants el 2016 a 139,90 casos el 2019. El 60% dels casos són dones. La mitjana d’edat dels casos va ser de 26 anys (en dones 24 anys i en homes 29 anys). La incidència del VIH l’any 2019 a Catalunya mostra una tendència descendent respecte a l’any anterior. La mitjana d’edat es troba entre els 30-39 anys, els homes van representar el 87,5% dels nous diagnòstics del VIH53. Els col·lectius en situació de vulnerabilitat han sofert un increment d’algunes malalties de declaració obligatòria, com ara la tuberculosi, el VIH, la malària, la legionel·losi i les infeccions de transmissió sexual. Durant la pandèmia de la COVID-19 es poden haver mantingut els diagnòstics de persones simptomàtiques (gonocòccia i síflis), mentre hi ha hagut un retard diagnòstic en persones asimptomàtiques i en casos d’infeccions no agudes (clamídia, papil- loma, síflis secundària). S’estima que la pandèmia incrementarà les morts degudes al VIH, les tuberculosis i la malària entre un 10% i un 36% a causa de la interrupció dels tractaments antiretrovirals (VIH), reduc- ció dels diagnòstics i tractaments i augment de resistències (tuberculosis) i interrupció de campanyes de subministrament (malària). En el cas de la legionel·la, l’increment pot ser de- gut a l’ús d’instal·lacions tancades durant molt de temps, que han facilitat la proliferació de legionel·la en els seus circuits. Un altre aspecte que cal tenir en compte ha estat que durant la pandèmia, la vacunació rutinària es pot haver endarrerit i/o interromput en totes les malal-  ties infeccioses associades al calendari vacunal. Aquest fet afectarà sobretot menors en situ- efecte en les cobertures vacunals, el control de les malalties cròniques i les intervencions de ació de vulnerabilitat54. prevenció. Més enllà de les prioritats d’aquest Pla de salut, durant el 2022 s’hauran de con- tinuar destinant recursos a la COVID-19; serà necessari seguir fent cribratges per tallar cade- LA CONTAMINACIÓ AMBIENTAL I L’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA nes de contagi, reforçar la vacunació poblacional per continuar el control de la pandèmia, i també recuperar l’activitat sanitària i els estàndards de qualitat assistencials. L’emergència climàtica, a través de les onades de calor o l’aparició de noves malalties trans- missibles, i el deteriorament de l’entorn en forma de contaminació de l’aire, l’aigua i el sòl POSAR LA PERSONA AL CENTRE DE LA SEVA SALUT I DEL SISTEMA afecta la salut de la població. La desitjada atenció centrada en la persona (ACP) pateix l’efecte de la parcel·lació, la frag- La contaminació atmosfèrica és una de les conseqüències principals de d’escalfament global mentació i la manca de coordinació entre àmbits assistencials, professionals i entre sectors. o canvi climàtic. Afecta tota la població en general, però hi ha grups de risc més susceptibles Sovint el funcionament del sistema sanitari difculta donar una resposta global a les persones als seus efectes com les persones amb malalties cròniques del sistema cardiovascular i res- i la seva diversitat. Davant la necessària escolta de l’opinió de la ciutadania que hauria de piratori, malalts immunodeprimits, població infantil, gent gran i dones embarassades. Segons participar en les polítiques de salut, el sistema encara tendeix a ser massa paternalista. l’OMS, l’any 2016, aquesta contaminació provoca, a més, aproximadament 4,2 milions de morts prematures al món cada any, a banda de provocar canvis en l’ecosistema55. Avançar cap a l’ACP requereix incorporar de manera sistemàtica metodologies d’intervenció i tecnologies noves, treballar amb perspectiva de gènere, reforçar la comunicació i la partici- Aquestes són raons per reforçar les polítiques interdepartamentals i adoptar els ODS de les pació de la ciutadania i acompanyar el sistema de canvi i adaptació a les necessitats de les Nacions Unides i els del Pacte verd europeu. persones en la planifcació, l’organització i la gestió. Per a això cal adaptar organitzativament i funcionalment els serveis i garantir les competències professionals adequades. LA RESISTÈNCIA MICROBIANA Els mecanismes de participació es troben encara en un nivell de desenvolupament incipient. La resistència microbiana56 suposa una amenaça cada vegada més gran per a la salut públi- Cal avançar mitjançant sistemes de cocreació, tenint en compte, d’una banda, la valoració ca mundial. L’abús i el mal ús de tractaments antibiòtics, tant en l’àmbit assistencial com en dels pacients, l’experiència assistencial rebuda i els resultats obtinguts i, de l’altra, les apor- la producció agropecuària, genera resistències als antimicrobians en les persones i animals. tacions de la ciutadania, a partir de les seves experiències i expectatives. 26 Aquest fet comporta que s’allarguin i s’agreugin les infeccions i que se’n faciliti la transmissió. 27 A més, suposa la necessitat de cercar nous fàrmacs per tractar les malalties causades per PROFESSIONALS DE LA SALUT COM A FONAMENTS DEL SISTEMA microorganismes multiresistents. Els professionals són els pilars determinants de la prestació dels serveis de salut a la ciuta- El creixement de la bioresistència suposa un gran perill per la facilitat de mutació, multiplica- dania, i alhora són els actors principals i agents clau de la transformació de sistema de salut. ció i propagació de microbis, amb el risc consegüent de noves malalties i de pandèmies. Els professionals de la salut, amb un component vocacional molt fort, gaudeixen d’alts nivells de formació, capacitació i professionalitat. Després d’aquests gairebé dos anys de pandèmia Prioritats per al sistema i d’esforç continuat apareixen situacions de cansament que posen més de manifest la neces- sitats de millora de les condicions laborals, els graus de millora de l’autonomia personal dins Les persones expertes consultades han fet palès que, paral·lelament als reptes de salut as- dels models d’organització en què participen els professionals i del reconeixement de la seva senyalats, també n’hi ha d’altres que tenen a veure amb el funcionament del sistema i en la funció social. forma com els seus elements es relacionen entre ells. El sistema ha de fomentar el desenvolupament competencial de tots els professionals, amb La pandèmia de la COVID-19 ha fet aforar les fortaleses i les debilitats del nostre sistema una atenció especial al personal administratiu i d’atenció a la ciutadania. El professional de la sanitari i ha posat en evidència la necessitat d’establir un procés de transformació. En una salut del segle XXI ha de destacar per les habilitats comunicatives, l’empatia i la gestió de la població amb una prevalença elevada de cronicitat i de malalties que causen discapacitat de incertesa i les emocions. llarga evolució, es fa evident la necessitat d’avançar en models assistencials i organitzatius que facilitin el treball multidisciplinari i multisectorial i que s’orientin a les necessitats globals REDUIR LA FRAGMENTACIÓ DEL PROCÉS ASSISTENCIAL de la persona, amb un nivell més alt de coordinació i integració. Tot i els avenços assolits en els darrers anys en la comunicació, la coordinació i la integració Un dels impactes de la pandèmia de la COVID-19 ha estat la difcultat de mantenir l’activitat entre els diferents nivells assistencials, àmbits i especialitats, aquest tema, encara avui, se sanitària, que s’ha hagut de diferir, i això té un impacte sobre l’atenció, cosa que provoca segueix percebent com un punt de millora del sistema. I són elements clau, tant per obtenir retard en els diagnòstics i processos d’atenció no urgent de les patologies altres que la CO- una mirada global i la continuïtat assistencial de les persones, com per a la mateixa efciència VID-19, com per exemple, les relatives a nous diagnòstics de processos oncològics, o té un del sistema. En aquest àmbit té rellevància la fragmentació dels actuals sistemes d’informa-  ció i la necessitat de disposar de sistemes de comunicació i coordinació clínica i terapèutica professionals. I avançar en eliminar els estereotips de gènere en la informació i la comunica- entre professionals i entre els diferents nivells assistencials, que permetin establir una atenció ció en el sistema de salut. realment centrada en la persona. CONSOLIDAR EL DESPLEGAMENT DE LA SALUT PÚBLICA El sistema sanitari a Catalunya ha estat molt centrat en l’atenció hospitalària i en el desenvo- lupament de l’atenció hospitalària d’alta complexitat, sobretot per cobrir les necessitats rela- L’experiència de la pandèmia de la COVID-19 ha posat de manifest la necessitat d’un des- cionades amb les patologies agudes de risc vital. L’atenció primària i salut comunitària, l’aten- plegament complet de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, tant en l’àmbit central com ció a la salut mental i addiccions, la rehabilitació, els hospitals de dia, la convalescència o territorial. Tot i que al llarg dels darrers anys s’han desenvolupat programes i projectes molt l’atenció pal·liativa, reforçar el seu desenvolupament perquè siguin referència en el procés rellevants en les àrees de prevenció de la malaltia, protecció de la salut i promoció de la salut, assistencial i puguin donar resposta als problemes de salut de més prevalença i a les neces- la salut pública té uns recursos humans escassos i no sempre ajustats a les necessitats. sitats de cures actuals. Tanmateix, la integració i la coordinació de les activitats d’atenció terapèutica i farmacèutica hospitalària, primària i comunitària, roman com una àrea d’oportu- Els nous reptes com la COVID-19, l’emergència climàtica o la resposta a les noves addicci- nitat per assolir millores en la racionalitat de la utilització de medicaments. Per assolir-ho cal ons fan imprescindible disposar de la dotació de recursos sufcient per donar una resposta disposar d’una atenció terapèutica integrada i contínua, i garantir la disponibilitat d’un pla estructurada de la Xarxa de Vigilància Epidemiològica de Catalunya i de promoció de la salut terapèutic únic i centrat en el pacient. En els casos de complexitat farmacològica, cal dispo- tant en l’àmbit central com al territori. S’han de millorar els fuxos d’informació i generalitzar sar de la supervisió per part d’especialistes farmacèutics o farmacòlegs que integrin i optimit- les bones pràctiques locals, consolidant l’adaptació funcional entre els diferents actors, tal zin les prescripcions. En tots els casos és fonamental millorar la informació al pacient i el com s’ha donat arran de l’experiència de la pandèmia. seguiment terapèutic de proximitat, per tal de millorar el compliment terapèutic. També cal defnir els rols de la salut pública i l’atenció primària en l’espai compartit de l’aten- INTEGRAR LA PERSPECTIVA DE GÈNERE ció comunitària, i ampliar la utilització i afavorir la coordinació dels recursos disponibles, com ara la farmàcia comunitària, tenint en compte la necessitat de coordinació amb el món muni- El gènere és un dels eixos de desigualtat més preeminents tenint en compte el seu caràcter cipal, per fer front a la variabilitat territorial, augmentar la multidisciplinarietat dels recursos transversal, estructural i funcional en l’organització social. El gènere es constitueix i s’expres- humans i potenciar els projectes comunitaris. També cal dotar la salut pública per a la realit- sa a través de les relacions socials, rols i expectatives lligats a les atribucions femenines i zació del treball intersectorial sobre els determinants socials de la salut i la millora de l’equitat 28 masculines, que no són fxes i canvien segons la cultura i al llarg de la història. Les creences, en el marc del Pla interdepartamental i intersectorial de salut pública (PINSAP). 29 els comportaments, els hàbits i els estils de vida diferents en funció del gènere tenen impac- te en la salut i el benestar de les persones i generen iniquitats57. FOMENTAR LA COL·LABORACIÓ ENTRE ACTORS PÚBLICS La perspectiva de gènere és un principi d’actuació de tots els poders públics que implica la El sistema general de govern està organitzat en sectors especialitzats que suposen una dif- presa en consideració de les diferències de les dones i homes en l’anàlisi, la planifcació, el cultat afegida a l’hora de desenvolupar polítiques de salut globals que tinguin en compte les disseny i l’execució de les polítiques, per poder combatre els aspectes com la desigualtat de persones i el seu entorn. Per aquest motiu, ha estat difícil dur a terme programes conjunts gènere, el sexisme i superar les situacions de discriminació que encara persisteixen i pro- que impliquin més d’un sector, sobretot quan ha calgut compartir pressupostos, altres tipus moure una necessària equitat de gènere. En l’article 48 sobre polítiques de salut i serveis de de recursos o sistemes d’informació per garantir una atenció plenament coordinada. La pan- la Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes s’exposen les mesures dèmia ha evidenciat la necessitat de treballar conjuntament entre el sector sanitari i social per fonamentals que s’han de dur a terme, així com també l’article 16 sobre salut de la Llei atendre les persones amb necessitats complexes, tant si van a la consulta com si són al 11/2014 per a garantir els drets de persones lesbianes, gais, bisexuals, transgènere i interse- domicili o a la residència. xuals i per erradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. Aquesta perspectiva s’ha d’aplicar també al sector de la salut. Aquesta coordinació també és important per avançar en aspectes com la lluita contra la vio- lència masclista o l’impacte de la contaminació i l’emergència climàtica sobre la salut. L’abor- Una salut amb perspectiva de gènere té en compte tant les característiques biològiques de datge dels determinants socials de la salut i l’assoliment dels objectius de sostenibilitat re- les persones (el sexe) com les característiques socials i culturals de les dones i dels homes quereixen acords intergovernamentals, entre els diferents departaments de la Generalitat, (el gènere), considerant el sexe i el gènere com a variables analítiques i explicatives clau. Per l’Administració local i les diputacions i l’Estat o acords intersectorials de salut com els que ja aquesta raó, una salut sensible al gènere ha de partir d’una mirada transversal i intersectorial, hi ha amb Educació i Justícia, per exemple. la qual implica tenir en compte com la combinació de diferents eixos de desigualtat produeix formes específques de discriminació. ADEQUAR ELS RECURSOS PER GARANTIR L’EQUITAT I LA QUALITAT DE L’ATENCIÓ Cal sistematitzar la incorporació de la perspectiva de gènere en la planifcació, la prestació El sistema sanitari de Catalunya es considera insufcientment fnançat, pel dèfcit fscal histò- dels serveis sanitaris i l’avaluació en totes les seves fases i considerar les necessitats i expec- ric i molt especialment a partir de la crisi econòmica del 2008. Hi ha una distribució desigual tatives diferencials de gènere; així com inlcoure-la de froma transversal en la formació dels dels recursos humans i de l’expertesa, que afecta els territoris més allunyats dels grans cen-  tres urbans. És important destinar recursos econòmics específcs i invertir en el nombre i les recerca ha demostrat que el lloc on naixem i la situació social del territori on vivim són varia- competències dels professionals per disminuir tant la iniquitat territorial en l’accés, com en els bles importants que condicionen la salut i l’esperança i qualitat de vida. resultats en salut. En aquest sentit, l’ús optimitzat dels instruments que tenim a l’abast per la distribució dels recursos entre territoris i entitats proveïdores basats en sistemes de prioritza- L’enfocament “salut en totes les polítiques”, plantejat per l’OMS i recollit a Catalunya a la Llei ció de la despesa basats en criteris poblacionals, d’efciència i d’evidència són cabdals per a de salut pública de 2009, emfatitza que les polítiques públiques en diferents sectors (per la sostenibilitat econòmica. exemple, transport, agricultura, educació o treball) tenen un gran impacte en la salut de la població, els determinants de la salut i la capacitat dels sistemes sanitaris de donar resposta REFORÇAR LA RECERCA I LA INNOVACIÓ ORIENTADA A PROBLEMES PREVALENTS DE LA POBLACIÓ I a les necessitats de salut. Aquest enfocament ha anat evolucionant per integrar-se amb el del A LA SOSTENIBILITAT DEL SISTEMA desenvolupament sostenible. Així doncs, els ODS presenten una oportunitat única per pro- mocionar la salut a través d’una estratègia integrada. Tot i l’impuls del Pla estratègic de recerca i innovació en salut, cal continuar avançant en la recerca clínica però també posar l’accent en àmbits prevalents i de transformació com ara El primer ODS ens commina a erradicar la pobresa extrema i reduir la proporció de persones l’envelliment, la cronicitat, l’atenció primària, la salut mental, l’epidemiologia i la recerca soci- de totes les edats que viuen en la pobresa, i garanteixen accés universal a recursos i a serveis ològica incorporant-hi la perspectiva de gènere. També ha de ser prioritària la recerca i inno- bàsics com l’habitatge, l’energia, l’atenció sanitària o les tecnologies, i també fomentar la resi- vació organitzativa relacionada amb les formes de prestació de serveis i els resultats en salut. liència de les persones pobres i vulnerables davant de les situacions de crisi o els desastres. El Pla de salut ha de donar suport que les innovacions que aportin valor afegit, puguin esten- A Catalunya, tots els components de la taxa de risc de pobresa o d’exclusió social (AROPE)58 dre’s adaptades territorialment i no quedin en petits projectes pilots. l’any 2020 experimenten un empitjorament comparat amb els de l’any anterior. L’abandona- ment escolar i la pobresa són dos fenòmens clarament interrelacionats i els indicadors de- La incorporació de la innovació farmacoterapèutica suposa un grau elevat d’incertesa per al mostren que no hi ha igualtat d’oportunitats per a tots els infants. A més, la segregació esco- fnançador. La medicina personalitzada n’és un exemple. En un context d’intensa innovació lar a Catalunya, la quarta més alta de l’Estat, segueix sent preocupant. El confnament ha fet que s’adreça a indicacions progressivament més concretes i fragmentades, la valoració eco- evident la bretxa digital i fa témer un empitjorament de les xifres en els propers anys. A més, nòmica i el posicionament terapèutic de les innovacions són cada vegada més complexos, i ha posat en relleu la relació entre habitatge i salut, i ha incrementat alguns problemes com, s’associa a creixements en la despesa guiats per la innovació d’alta complexitat, que poden l’accés als dispositius electrònics i la informació, la violència de gènere o la soledat. 30 qüestionar l’assequibilitat dels tractaments en breu. 31 Pel que fa a l’ocupació, malgrat una certa recuperació al llarg dels anys previs a la pandèmia, És necessari cercar models d’incorporació de la innovació que permetin mantenir la sosteni- la millora no es va arribar a traduir en més ingressos ni més estabilitat laboral. La COVID-19, bilitat pressupostària, com ara acords de risc compartit i nous models de pagament i siste- però, ha acabat amb sis anys consecutius de reducció de l’atur. Molts dels nous contractes mes dinàmics que revisin de manera contínua el valor aportat en termes de resultats en salut, signats són temporals i l’ocupació a temps parcial és especialment persistent entre les dones. adreçats a cercar la màxima efciència en la utilització de recursos. D’altra banda, en el con- text dels sistemes actuals de pagament, centrats en el medicament, el creixement guiat per Atesa la desigualtat territorial a Catalunya, és convenient establir un conjunt d’indicadors que l’alta complexitat pot comprometre les inversions en altres capítols sanitaris, per la qual cosa faciliti la priorització, el monitoratge i el seguiment de la desigualtat a les diferents regions, com cal cercar una perspectiva global en l’avaluació i els sistemes de pagament de medicaments, mostra la fgura 4. Aquesta mirada incipient sobre l’equitat requereix que la informació presen- de manera que els models realment centrats en la persona emergeixin. tada estigui disponible per àrea geogràfca, classe social, edat i gènere, sempre que sigui possible. El Govern de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agenda 2030, ha adoptat els ODS, la qual cosa implica tots els departaments. Per la seva banda, el Departament de Salut Objectius de salut pel 2025 a través del Pla de salut fa propostes adreçades a reduir, tant com sigui possible, les desigual- tats de salut que venen donades per les circumstàncies socioeconòmiques de les persones i L’abordatge integral de les prioritats per a la salut, presentades en l’apartat anterior, requereix l’impacte que pugui tenir sobre el medi ambient la seva activitat general i assistencial. tenir una visió acurada de la situació social a Catalunya, la qual també ha d’informar sobre els objectius de salut. Actualment, la classe social, el nivell educatiu, l’edat i el gènere determinen Per a les fnalitats de planifcació sanitària, resulta important monitorar i avaluar l’evolució d’un en gran mesura l’estat de salut de la població. Aquest element més contextual ens permet conjunt d’indicadors globalment. Per exemple, els indicadors de context presentats en aquest destacar la rellevància dels determinants de la salut a l’hora de fer front als principals reptes Pla pretenen refectir les característiques principals de la nostra població quant a pobresa, de la nostra societat. educació, treball i entorn. D’altra banda, els indicadors sanitaris que hem tingut en compte refereixen la situació de la salut i la malaltia en la col·lectivitat. Per a aquest exercici hem va- La desigualtat creixent és un dels grans reptes al qual ens enfrontem, atès que l’estratifcació lorat indicadors clàssics (per exemple, l’esperança de vida, la prevalença del tabaquisme, la de la societat té conseqüències greus sobre la qualitat de vida de la població. Recentment, mortalitat o l’obesitat), i altres que han guanyat rellevància en els últims anys ateses les ten- hem vist com la bretxa social i la desigualtat a Catalunya persisteixen i s’agreugen amb la dències observades en àrees d’interès (l’autopercepció de bona salut, el benestar emocional, COVID-19, i ha fet veure que tota inacció en aquest context té un cost social molt elevat. La la incidència d’ITS, la fecunditat adolescent, les taxes de vacunació, els suïcidis o la depres-  sió i l’ansietat, entre d’altres). També hem tingut en compte la satisfacció amb els serveis Taula 1. Indicadors de context sanitaris per tal d’exposar com són valorats els recursos assistencials. AREA INDICADOR* FONT Seguint aquestes premisses, s’han seleccionat uns indicadors de context (taula 1) i formulat Població en risc de pobresa o d’exclusió social (%) Idescat objectius de salut (taula 2) presentats a continuació ens permeten tenir una visió ajustada de Pobresa Població que no pot mantenir la llar escalfada adequadament (%) Idescat la situació actual a Catalunya. Els objectius presentats són formulats per assolir-se durant el període de vigència del Pla, que fnalitza el 2025. Desigualtat de la distribució de la renda (s20/s80) (%) Idescat Educació Abandonament prematur dels estudis (18-24 anys) (%) Idescat Aquests objectius i els seus indicadors corresponents seran tractats en profunditat en un futur document del tipus “Marcant ftes”59, que establirà el punt de partida dels objectius de Població jove que no està ocupada ni cursa estudis ni té formació (%) Idescat salut que es preveuen assolir, de manera que se’n pugui veure l’evolució anual i fer-ne les Taxa d’ocupació (%) Idescat seves anàlisis. Treball Taxa de temporalitat (%) Idescat Tanmateix, cal entendre que a l’hora d’establir aquests objectius de salut, la situació actual Bretxa salarial entre homes i dones Idescat imposa una prudència extrema, atès que en el moment de la seva formulació encara ens trobem en plena pandèmia i la incertesa dominant fa difícil la mirada a llarg termini, com en el Població inactiva per cura de terceres persones (%) Idescat cas de la mortalitat o la supervivència del càncer. Amb aquesta prudència en ment, es pro- Concentració de contaminació a l’aire per partícules en suspensió (partícules