Referent de Benestar Emocional Primària 2021-2025 PDF
Document Details
Uploaded by GainfulRomanArt
2021
Tags
Summary
This document details a guide to emotional wellbeing, focusing on primary care in Catalonia. It explains the Catalan health system and the 2021-2025 health plan, also covering various programs and interventions.
Full Transcript
**Referent de Benestar Emocional Primària Corporació\_T04** **Índex** **1. Model sanitari català i Pla de Salut de Catalunya 2021-2025** 1. **Model Sanitari Català**: El sistema sanitari de Catalunya es basa en els principis d\'universalitat, equitat i atenció integral. Està gestionat pe...
**Referent de Benestar Emocional Primària Corporació\_T04** **Índex** **1. Model sanitari català i Pla de Salut de Catalunya 2021-2025** 1. **Model Sanitari Català**: El sistema sanitari de Catalunya es basa en els principis d\'universalitat, equitat i atenció integral. Està gestionat per diverses institucions, com el **CatSalut** (Servei Català de la Salut), i té com a objectiu proporcionar serveis de qualitat en totes les etapes de la vida dels ciutadans. - **Objectius clau**: Promoció de la salut, atenció integrada, reducció de desigualtats en salut. 2. **Pla de Salut 2021-2025**: - **Línies estratègiques**: Inclou el foment de la salut mental, la gestió de malalties cròniques, i el suport a les persones grans i fràgils. - **Atenció centrada en el pacient**: El model posa èmfasi en la integració de serveis sanitaris i socials. **2. Pla i Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària en Atenció Primària** - **Objectiu**: Aquest programa vol millorar el benestar emocional de la població a través d\'intervencions en l\'àmbit de l\'atenció primària, enfocant-se en la promoció de la salut mental i la prevenció de malalties mentals. - **Components principals**: Grups de suport emocional, intervencions grupals en comunitats vulnerables, treball en xarxa amb serveis socials. - **Intervencions clau**: - Programes de suport a col·lectius en risc de patir problemes de salut mental. - Foment de la participació comunitària en la promoció de la salut mental. **3. Prescripció Social** - **Definició**: La prescripció social és una eina que permet als professionals sanitaris derivar pacients a serveis i activitats comunitàries que millorin la seva salut i benestar. - **Exemples d'actius comunitaris**: Activitats culturals, grups d'exercici, teràpia de grup. - **Impacte**: Millora la qualitat de vida, augmenta la participació social, i redueix l\'ús de serveis mèdics. - **Objectiu**: Enfortir els vincles socials per reduir els problemes associats amb l\'aïllament social, com la depressió o l\'ansietat. Enllaç de referència: Guia de Prescripció Social **4. Programa Salut i Escola** - **Objectiu**: Proporcionar atenció sanitària i promoció de la salut dins dels centres educatius per prevenir problemes de salut entre els joves. - **Àrees d\'intervenció**: Salut mental, hàbits alimentaris, sexualitat, addiccions. - **Professionals involucrats**: Infermers/es i altres professionals de la salut treballen conjuntament amb els educadors per oferir educació sanitària i detecció precoç de problemes de salut. - **Activitats clau**: - Sessions d'educació sobre salut mental i gestió emocional per a adolescents. - Programes d'alimentació saludable i activitat física. Enllaç de referència: Programa Salut i Escola **5. Atenció Grupal i Comunitària a la Cronicitat, Discapacitat i Dependència** - **Objectiu**: Proporcionar atenció integral a les persones amb malalties cròniques, discapacitats i dependència, promovent la seva autonomia i qualitat de vida. - **Model d\'atenció**: Basat en la col·laboració interdisciplinària entre professionals de la salut i treballadors socials, amb l'objectiu de garantir una atenció contínua. - **Programes específics**: Atenció a la cronicitat complexa i a persones fràgils o dependents. - **Enfocament comunitari**: - Grups de suport per a cuidadors i familiars. - Coordinació amb serveis socials per garantir la cobertura integral. Enllaç de referència: Model d'atenció a la cronicitat **6. Atenció en Situació de Dol** - **Objectiu**: Proporcionar suport emocional a les persones que passen per processos de dol o pèrdua. Es tracta d\'oferir una atenció humana i personalitzada en aquests moments de vulnerabilitat. - **Protocol d'actuació**: Intervencions específiques per abordar el dol en diferents fases, incloent el suport psicològic i grups de teràpia. - **Eutanàsia**: Informació sobre els drets i procediments en casos on el pacient decideixi optar per l'eutanàsia. - **Atenció personalitzada**: Inclou la implicació de professionals de la salut mental, equips mèdics i treballadors socials. 1. **Model sanitari català i Pla de Salut de Catalunya 2021-2025** 1. **Model Sanitari Català**: El sistema sanitari de Catalunya es basa en els principis d\'universalitat, equitat i atenció integral. Està gestionat per diverses institucions, com el **CatSalut** (Servei Català de la Salut), i té com a objectiu proporcionar serveis de qualitat en totes les etapes de la vida dels ciutadans. - **Objectius clau**: Promoció de la salut, atenció integrada, reducció de desigualtats en salut. **1**.2. **Pla de Salut 2021-2025**: - **Línies estratègiques**: Inclou el foment de la salut mental, la gestió de malalties cròniques, i el suport a les persones grans i fràgils. - **Atenció centrada en el pacient**: El model posa èmfasi en la integració de serveis sanitaris i socials. **1.1.1. Història** El 14 de juny de 1990 el Parlament de Catalunya aprova la Llei d'ordenació sanitària de Catalunya (LOSC), com a resultat de les actuacions que la Generalitat porta a terme des del traspàs el 1981 de les transferències en matèria de salut per respondre a la necessitat d'ordenar, planificar i gestionar el sistema sanitari català. L'1 de gener de 1991 entra en funcionament el Servei Català de la Salut, creat per la LOSC com a ens públic de caràcter institucional adscrit al Departament de Salut i configurat per tots els centres, els serveis i els establiments sanitaris públics i de cobertura pública de Catalunya. El CatSalut, com es coneix el Servei Català de la Salut de forma abreujada, és l'eix fonamental de l'ordenació sanitària del nostre país i neix amb la voluntat de planificar, finançar, comprar i avaluar els serveis sanitaris, si bé aquestes funcions s'han anat adaptant i redefinint amb el temps per tal d'aconseguir adaptar el model a les noves necessitats. El nostre sistema de salut queda configurat a partir d'un model públic, centrat en l'atenció a la persona i que respon i consolida la realitat del nostre territori i les singularitats històriques del context sanitari català fruit de l'esforç, entre d'altres, de la societat civil, les entitats socials i l'Administració local. El model aposta, doncs, per l'aprofitament de tots els recursos sanitaris existents siguin de titularitat pública o privada --sistema sanitari mixt- per poder fer efectiu el dret constitucional de protecció de la salut. **1.1.2. Principis del model** En el marc d'aquest model sanitari, el sistema sanitari públic de Catalunya s'ha ordenat d'acord amb els principis de: - Sistema amb voluntat d'assistència universal. - Abordatge integral de la salut des de la salut pública a l'atenció primària i comunitària, l'atenció hospitalària, l'atenció sociosanitària, l'atenció en salut mental i també l'atenció des de l'àmbit social. - Equitat i superació de les desigualtats territorials o socials per a la prestació dels serveis sanitaris. - Simplificació, racionalització, eficàcia i eficiència de l'organització sanitària. - Descentralització. El Servei Català de la Salut s\'estructura a través de les regions sanitàries, demarcacions territorials desconcentrades que es delimiten a partir de criteris geogràfics, socioeconòmics i demogràfics, entre d'altres, i que es doten d\'un ampli ventall de competències pròpies. Les regions sanitàries s\'ordenen en sectors sanitaris, òrgans igualment desconcentrats, que desenvolupen les activitats de prevenció de la malaltia, promoció de la salut, salut pública, i l\'assistència sanitària i sociosanitària en el seu nivell d\'atenció primària. A la vegada, els sectors sanitaris estan formats per un conjunt d\'àrees bàsiques de salut, unitats territorials on es presta l\'atenció primària de salut d\'accés directe de la població, principalment per mitjà del centre d\'atenció primària. - Integració de serveis en una xarxa de servei públic constituïda per entitats de diversa titularitat jurídica -Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (SISCAT)-, que inclou la xarxa de centres d'internament i de centres i serveis sanitaris d'àmbit comunitari d'utilització pública de Catalunya. - Gestió descentralitzada. Fa referència a les diferents fórmules de gestió --directa, indirecta o compartida- que el Servei Català de la Salut port emprar per gestionar i administrar els serveis i les prestacions del sistema sanitari públic. - Participació comunitària. La participació de la societat civil en la presa de decisions s'articula mitjançant el Consell de Salut de Catalunya i els consells de participació territorial de salut, on tenen representació les entitats locals, els usuaris i els proveïdors de serveis sanitaris, els sindicats, les organitzacions empresarials i les corporacions professionals. **1.1.3. El sistema sanitari del futur** En un entorn de grans reptes socials, econòmics i polítics, el CatSalut ha de continuar garantint l'assistència sanitària amb qualitat i assegurant la sostenibilitat del sistema sanitari públic donant resposta a les necessitats canviants de la societat. D'una banda, l'envelliment de la població i el canvi en les necessitats i en l'abordatge de les malalties; d'una altra, l'evolució de les tecnologies de la comunicació i la informació i l'apoderament de la ciutadania que canvien el model de relació amb els professionals i amb el propi sistema; com també, l'augment de les desigualtats provocat per l'impacte de la crisi econòmica en les condicions de vida de les persones. Aquests són els reptes als quals el CatSalut ha de donar resposta. **1.1.4. Quatre eixos per a la transformació del CatSalut** Davant d'aquests reptes, el CatSalut proposa un procés de transformació del sistema al voltant de 4 eixos d'actuació prioritaris: - **Potenciar la intervenció comunitària i intersectorial**. Molts dels factors que condicionen l'estat de salut de les persones no pertanyen pròpiament al sistema sanitari (estils de vida, situació socioeconòmica, factors ambientals...). La resposta assistencial adequada serà, doncs, la que asseguri una integració dels serveis que superi les barreres de les línies assistencials, al mateix temps que desplegui estratègies de coordinació amb altres serveis no sanitaris. - **Priorització de les actuacions en l'àmbit de la salut mental. **Cal garantir un sistema de salut que proveeixi una atenció integrada de la salut física i mental de les persones i orientar-nos a la recuperació i la inclusió social, amb serveis alternatius a l'hospitalització convencional. - **Desenvolupament de xarxes assistencials. **Les sinergies entre els diferents centres i professionals serà el mitjà per millorar l'equitat en l'accés, l'efectivitat i l'eficiència en la prevenció i el tractament de determinades malalties, especialment d'alta especialització, com és el cas del càncer. - **Potenciació de la participació efectiva dels professionals i de la ciutadania**. Els professionals sanitaris són coneixedors de la realitat i els grans actors en tot el procés de resposta als nous reptes del sistema. És necessari, doncs, que la seva visió quedi reflectida en la gestió sanitària. Alhora, cal que el ciutadà participi més activament, no només en el procés de decisió del seu tractament, sinó, també, en la definició de les polítiques públiques. **1.1.5. 18 anys del CatSalut (1991-2009)** Amb motiu del 18 aniversari del CatSalut es va editar una publicació per recollir l'evolució del model sanitari, i els nous reptes que se li obren per continuar millorant l'assistència i la salut de la ciutadania de Catalunya. **1.1.6. 25 anys del CatSalut (1991-2016)** Fa vint-i-cinc anys que es va crear el Servei Català de la Salut. Amb aquests anys el sistema sanitari català s'ha consolidat com un sistema públic, equitatiu, eficient i sostenible, al servei de les necessitats de la població gràcies a l'esforç, la implicació i el compromís de tots els agents que hi intervenen (gestors, ciutadania i professionals sanitaris). Per tal de commemorar el 25è aniversari de la creació del Servei Català de la Salut el 14 de desembre de 2016 va tenir lloc la jornada "25 Anys al Servei del Sistema Nacional de Salut de Catalunya: Mirem cap al Futur". 2. **Pla de salut 2021-2025** El Pla de salut de Catalunya 2021-2025, aprovat pel Govern el desembre de 2021, és l'instrument i marc de referència per a totes les actuacions públiques en matèria de salut dins l'àmbit de la Generalitat. El seu objectiu és millorar la salut i la qualitat de vida de la població. El pla actua com la brúixola del sistema de salut establint els objectius necessaris per a la seva millora. Compta amb uns principis ètics que el caracteritzen: el respecte per les persones, la justícia social i equitat, la cura de les persones i l'entorn, i l'eficiència i sostenibilitat. L'elaboració del Pla ve marcada per tres elements: - L'informe Retrospectiva de trenta anys de planificació sanitària a Catalunya: El motor de transformació del sistema de Salut de l'OMS - El Pla de Govern de la Generalitat - La situació provocada per la pandèmia de la COVID-19. Hi ha 11 indicadors de context que reflecteixen les característiques de la població catalana en relació amb la pobresa, l'educació, el treball i l'entorn. La situació de la salut i la malaltia en la col·lectivitat es mesuren amb 40 objectius de salut. El pla s'articula en 4 grans estratègies que sorgeixen de la detecció de les prioritats de salut poblacional i del sistema de salut, que s'estructuren en 15 eixos, amb 47 objectius específics vinculats amb 70 accions traçadores. El nou pla avança en la transformació del sistema sanitari, adoptant una visió més àmplia de la salut més enllà de l'absència de malaltia. Aposta per una atenció més integrada i resolutiva, per fer front a les desigualtats en salut i els seus determinants amb intervencions transversals. El pla s'ha elaborat de forma participada entre professionals sanitaris, diferents agents socials i els diferents Departaments de la Generalitat, que han aportat diversitat, han permès marcar les línies mestres i alinear i donar coherència a totes les intervencions. Les regions sanitàries de Catalunya han elaborat els seus plans de salut territorials. Els plans de salut territorials marquen les línies estratègiques en matèria de salut per als pròxims quatre anys, alhora que incideixen en les necessitats específiques de **les regions sanitàries existents a Catalunya** (7 regions sanitàries, una de les quals --RS Barcelona-- subdividida en 3 grans àmbits territorials), i adapten els objectius del Pla de salut de Catalunya a la realitat de cada territorio: - Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran - Regió Sanitària Barcelona. Àmbit Metropolità Nord - Regió Sanitària Barcelona. Àmbit Metropolità Sud - Regió Sanitària Barcelona. Barcelona ciutat - Regió Sanitària Camp de Tarragona - Regió Sanitària Catalunya Central - Regió Sanitària Girona - Regió Sanitària Lleida - Regió Sanitària Terres de l'Ebre Els plans de salut de les regions sanitàries han comptat amb la participació de 1.134 professionals assistencials, de la gestió sanitària, d'altres departaments, representants del món local, docent, de la recerca, d'entitats proveïdores, i d'organitzacions sindicals; així com ciutadanes i ciutadans, que junts han contribuït a prioritzar les accions en clau territorial. També hi han participat en l'elaboració 138 professionals tècnics de les regions sanitàries i del Departament de Salut. Cadascun dels plans territorials s'estructura sobre quatre grans estratègies que vehiculen les prioritats de salut destacades i que ja recollia el Pla de salut de Catalunya 2021-2025. Aquestes quatre estratègies se centren en la igualtat d'oportunitats en salut al llarg de la vida, els entorns saludables, la integració de l'atenció a la salut i les palanques de canvi transversals (com són la cultura de salut i la participació ciutadana, la transformació digital, tenir cura dels professionals i reforçar la recerca i la innovació). Amb una mitjana de 175 accions proposades per cada regió sanitària, cada nou pla de salut territorial té una mitjana de 60 accions definides com a traçadores, cosa que implica que tindran un seguiment anual especialment detallat i acurat. **1.2.1. Línies estratègiques i eixos** **1. Igualtat d'oportunitats en salut al llarg de la vida (Assoliment grau 3)** *1. Criança saludable* *2. Salut i benestar des de la infància fins a la vellesa* \- SALUT AFECTIVA, SEXUAL I REPRODUCTIVA \- SALUT EMOCIONAL \- ALIMENTACIÓ I ACTIVITAT FÍSICA SALUDABLES \- VIOLÈNCIA **2. Entorns saludables (Assoliment grau 3)** *3. El medi ambient i la salut* *4. Les malalties transmissibles i les epidèmies* *5. Les resistències als antibiòtics* *6. Els objectius de desenvolupament sostenible i la salut a totes* *les polítiques* **3. Integració de l'atenció a la salut (Assoliment grau 1)** *7. Xarxes territorials d'atenció comunitària i de salut integrada,* *resolutives i amb pràctiques de valor* *8. Àmbits de transformació dels serveis de salut* *9. Atenció integrada social i sanitària* **4. Palanques de canvi transversals (Assoliment grau 2)** *10. Governança* *11. Cultura de salut i participació de la ciutadania* *12. Lideratge i participació dels professionals* *13. Transformació digital* *14. Recerca i innovació vers les necessitats de salut i del sistema* *15. Transparència, pràctiques de valor i avaluació* 1. **Pla i Programa de Benestar Emocional i Salut Comunitària a l'Atenció Primària** 3. **Introducció i context** La pandèmia ha suposat un repte de gran magnitud per a la societat i per al sistema sanitari català, en el qual, durant el transcurs de l'epidèmia, s'hi han evidenciat algunes mancances, però també s'han fet visibles les seves fortaleses. Actualment, es planteja un escenari amb algunes assignatures pendents que és necessari abordar sense més dilació. S'ha plantejat que la COVID-19 és en realitat una sindèmia en què els determinants socials de la salut interactuen no només en l'aparició i el desenllaç de la malaltia infecciosa, sinó també en els problemes de salut crònics de les persones, i que ha tingut una àmplia repercussió en el benestar emocional i la salut mental de la població. Així, és molt important situar les persones més vulnerables al centre de les estratègies, ja que la pandèmia deixa al seu pas una situació socioeconòmica complexa i un increment de l'afectació en el benestar emocional i la salut mental en totes les franges d'edat. En aquest sentit és necessari posar el focus en les persones que han patit més intensament les conseqüències del confinament, com ara la població infantil, els adolescents, els joves, les persones amb diversitat funcional, les que han patit violència domèstica, la gent gran, persones amb solitud no volguda o també les persones en situació d'atur o que han patit altres esdeveniments vitals estressants (persones hospitalitzades, que han perdut amics i familiars sense poder-los acomiadar\...). Davant de l'augment del risc psicosocial d'un gran nombre de persones, cal potenciar les eines que s'han mostrat efectives per a l'abordatge d'aquelles situacions de risc elevat per a la salut, desprotecció i/o vulnerabilitat. D'altra banda, resulta imprescindible analitzar aquestes situacions des d'una mirada àmplia, que concebi la salut en totes les seves dimensions i no només s'enfoqui a detectar i tractar la malaltia. És necessari acompanyar les persones des del treball en xarxa, en el marc de l'atenció comunitària. L'atenció primària de salut i comunitària (APiC) és el servei de salut més proper a la comunitat, amb una alta demanda relacionada amb problemes de malestar emocional, reaccions adaptatives i trastorns mentals, i amb un creixent consum de fàrmacs psicòtrops, sovint com a tractament de símptomes de malestar emocional. Per tot plegat, l'atenció primària esdevé un cop més l'eix des d'on s'articulen les principals actuacions. El vincle dels seus equips amb la població així com els circuits existents fan que sigui un actor clau en aquest abordatge. No obstant això, per tal que l'atenció primària pugui dur a terme aquest paper, és imprescindible reforçar els equips i optimitzar la coordinació amb la resta d'agents comunitaris. En diferents processos participatius i enquestes a professionals d'APiC s'ha posat de manifest la necessitat percebuda per tots ells d'incorporar professionals en els EAP per poder treballar conjuntament l'abordatge del malestar emocional i els factors de risc de problemes de salut mental. En aquest sentit, el programa de benestar emocional i salut comunitària a l'APiC vol esdevenir una eina eficaç per situar i enllaçar totes les actuacions de promoció del benestar emocional, prevenció i detecció de situacions de risc de signes d'alerta de patiment mental. 4. **Objectius de la incorporació del referent de benestar emocional comunitari en l'APiC per a la prevenció i promoció del benestar emocional** Els equips d'atenció primària (EAP) incorporaran la figura del referent de benestar emocional comunitari. Es tracta d'un professional que desenvoluparà tasques de promoció i prevenció en salut emocional, adreçades als col·lectius que més ho necessiten. Desenvoluparà les seves funcions en l'àmbit comunitari i poblacional, per tant, no tindrà població assignada. El seu desplegament constituirà un impuls per a l'atenció comunitària dels EAP. El fet d'incorporar aquests professionals en els EAP, com a membres integrants orgànicament i funcionalment dels EAP, ha de contribuir a: - Augmentar i millorar la prevenció i la promoció del benestar emocional en la comunitat. - Incrementar i millorar l'atenció a les persones amb malestar emocional i amb factors de risc psicosocials per tal d'evitar o minimitzar l'aparició de problemes de salut mental o d'addiccions. - Millorar el coneixement i la detecció precoç dels factors psicosocials de la comunitat que intervenen en el desenvolupament i progrés dels individus i en les relacions entre: individu-grup, social-ambient. - Sistematitzar la realització de grups psicoeducatius, col·laborant amb els professionals dels EAP. - Proporcionar formació als professionals dels EAP, de forma regular i sistemàtica, en tècniques de gestió emocional. - Vetllar per la no medicalització i la desmedicalització de temes relacionats amb el malestar emocional. - Promoure l'empoderament de la població per fer front als esdeveniments vitals estressants. 5. **Definició i desplegament de la cartera de serveis dels referents de benestar emocional comunitari a l'APiC** **Serveis de la cartera** - Educació per a la salut des d'un punt de vista salutogènic que fomenti l'autocura i els hàbits saludables per al benestar emocional en les diferents etapes de la vida, adreçada especialment a les persones que es troben en situació de risc, en el si de la comunitat i en coordinació amb el programa de col·laboració establert entre l'APiC i els serveis de salut mental del territori: - Infants i joves. - Persones en situació de vulnerabilitat amb factors de risc psicosocial de problemes de salut mental, com ara persones amb diversitat funcional, persones en situació d'atur, víctimes de violència domèstica, persones amb solitud no volguda, entre d'altres. - Gent gran. - Informació i assessorament dels recursos comunitaris adreçats a la millora del benestar emocional, associacions i teixit social. - Contribució a la realització de grups informatius i psicoeducatius de forma integrada amb altres membres dels EAP. - Prescripció de serveis comunitaris, destinada a vincular la ciutadania amb activitats i serveis comunitaris relacionats amb el benestar emocional i amb la prevenció de patiment mental. - Participació, conjuntament amb la resta de membres de l'EAP, en la detecció, en l'àmbit comunitari, de persones que presentin signes de risc o d'alarma de patiment mental. - Participació, conjuntament amb la resta de membres de l'EAP, en la definició i aplicació d'estratègies comunitàries per a l'abordatge del malestar emocional, adreçades a persones amb determinants psicosocials (atur, soledat no volguda, etc.) que puguin produir o empitjorar certes limitacions funcionals. - Assessorament i implementació de plans per a l'abordatge del malestar emocional dels professionals dels EAP. - Participació en les activitats de formació i recerca relacionades amb el seu àmbit de treball que es duguin a terme en l'EAP de referència i en xarxa amb els recursos de salut mental i de salut comunitària. **Desplegament de la cartera:** Els serveis abans descrits són d'aplicació majoritària a la comunitat, a través de diferents vies: - Programa salut i escola. La finalitat d'aquest programa és millorar la salut dels infants i adolescents mitjançant accions de promoció de la salut, prevenció de conductes de risc i actuació precoç en diferents eixos: la salut mental, l'educació afectiva i la salut sexual, la salut alimentària, el consum de substàncies addictives (alcohol, tabac i altres drogues), les conductes addictives sense substàncies o addiccions comportamentals, la violència (de gènere, familiar, entre iguals\...), l'assetjament escolar i el ciberassetjament, entre d'altres. Aquest programa es duu actualment a terme per part dels professionals dels EAP en coordinació amb Salut Mental. El nou professional s'integrarà en aquest equip per realitzar les activitats necessàries d'acord amb les seves competències de prevenció i promoció de la salut, com ara, en el cas que formi part d'una actuació integrada i pactada amb la comunitat educativa, tallers sobre hàbits saludables, relacions saludables, entre d'altres. - Activitats que es realitzen en els centres d'atenció primària (CAP): grups d'acompanyament, reunions de suport a cuidadors, grups d'empoderament de pacients, programa del pacient expert, etc. - Activitats comunitàries del Programa de salut comunitària relacionades amb el benestar emocional, en què participa l'EAP, a centres educatius, espais/tarda jove, casals de joves, centres cívics, centres oberts, serveis socials bàsics i especialitzats, casals de gent gran, residències, i altres, de forma integrada amb la resta d'actors que hi participen. - Espais de coordinació amb tota la xarxa de salut comunitària, en què participa l'EAP juntament amb altres actors de la comunitat, com la salut pública, els ens locals, el teixit associatiu, les institucions i altres agents de salut. **Registre de l'activitat (vegeu l'annex 1)** L'activitat grupal realitzada per aquest professional ha de ser registrada a l'eCAP: - Pantalla de registre d'activitats grupals. Es registra tipus/temàtica de l'activitat, període, persones que hi participen i ubicació. - El test de benestar emocional es recomana per a l'avaluació de les activitats grupals i està disponible a l'eCAP. Se'n recomana l'administració als assistents a l'inici, en el decurs i al final de l'activitat. **Indicadors de seguiment de l'activitat** - Nombre i característiques dels ciutadans assistents a les activitats grupals amb participació del referent de benestar emocional comunitari (perfils sociodemogràfics, socioeconòmics, clínics, solitud no volguda, altres). - Canvi en el benestar emocional dels ciutadans que participen en les activitats (abans i després de l'activitat). - Tipus i nombre de grups psicoeducatius realitzats en relació amb l'entorn (APiC, Salut i escola, Salut Mental, altres). - Sessions formatives amb participació del professional comunitari de salut emocional en l'EAP i en els serveis de salut mental realitzades per període: nombre de sessions i de participants. - Nombre de prescripcions de serveis comunitaris realitzades, característiques de les persones derivades i tipus d'activitats prescrites. **Integració orgànica i funcional del referent de benestar emocional comunitari en l'EAP** El referent de benestar emocional comunitari té dependència orgànica i funcional de la Direcció de l'EAP, a efectes de desenvolupament de les seves funcions en tots els aspectes, tant de condicions de treball relacionades amb els horaris, permisos, formació, o altres, com amb les assistencials. Alhora, com la resta de membres de l'EAP, mantindrà relacions funcionals amb altres àmbits relacionats amb la seva tasca, per tal de garantir una atenció integral i integrada a les persones; en aquest sentit, cal destacar la relació clau amb els serveis de salut mental de referència, a la qual es dedica un apartat específic més endavant, i també amb els serveis de salut pública. Des del punt de vista assistencial, i d'acord amb els objectius i la cartera de serveis descrits en l'apartat anterior, es mostren els elements principals per a la integració assistencial en l'EAP: 1\. Coneixement del funcionament de la xarxa de salut i les activitats i programes que es desenvolupen des de l'APiC. 2\. Coneixement dels recursos comunitaris del territori. 3\. Participació en les activitats de l'EAP, especialment en aquelles de coordinació i treball multidisciplinari: reunions d'EAP, sessions clíniques i altres. 4\. Coordinació i treball en equip amb els professionals assistencials de l'EAP (Infermeria de Família i Comunitària / Medicina de Família i Comunitària / Treball Social/ Infermeria de Pediatria / Pediatria / Odontologia/ Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva). - Participació en la realització d'activitats grupals, com ara grups psicoeducatius. - Compartició de casos de risc de trastorn mental per a l'assessorament de derivació a salut mental o a altres recursos. - Prescripció de serveis comunitaris (vegeu l'annex 2.) - Treball en equip amb els professionals de Salut i escola per a l'atenció comunitària en centres educatius de l'ABS. 5\. Coordinació i treball en xarxa amb l'equip del centre de salut mental d'adults (CSMA) i del centre de salut mental infantilojuvenil (CSMiJ). Vegeu el detall a l'apartat següent. 6\. Coordinació amb els professionals de Treball Social, tant els de l'EAP com els d'altres serveis socials bàsics i especialitzats d'altres dispositius (municipals, consells comarcals, fundacions, etc.) per poder participar oportunament en activitats relacionades amb el benestar emocional. 7\. Participació en actius i recursos comunitaris que es relacionen amb la població més vulnerable: taula de salut comunitària de l'EAP, associacions de veïns, casals o centres cívics, CAU o esplais, entitats de suport a la dona, centres de joves, centres cívics, consells municipals de salut, ONG o organitzacions que treballen amb grups amb necessitats, parròquies o entitats religioses de diferents cultures, menjadors socials, etc. 8\. Coordinació amb la xarxa de promoció de la salut de l'Agència de Salut Pública de Catalunya. L'operativa concreta d'aquests professionals s'ha de definir dins l'àmbit de cada EAP i ha de quedar recollida en el pla funcional corresponent. 6. **Relació funcional amb els serveis especialitzats de salut mental** Els referents de benestar emocional comunitari dels EAP han de tenir una relació funcional amb l'atenció especialitzada de salut mental per tal de garantir una coordinació entre nivells que doni força a tota la intervenció de forma global. Les intervencions de promoció, prevenció i detecció han de ser homogènies i estar fonamentades en les recomanacions de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, la Direcció Estratègica d'Atenció Primària, el Pla director de salut mental i addiccions, les guies de pràctica clínica, les evidències científiques i l'experiència demostrada al territori. Totes aquestes intervencions han de ser intrínseques a la cartera de serveis de l'atenció primària, que també incorpora el programa de col·laboració en salut mental que proporcionen els CSMA i CSMIJ de referència. En el programa de col·laboració de la salut mental amb l'atenció primària (PCP), els professionals de salut mental (d'adults, d'infantil i juvenil i d'addiccions) vinculats a un CAP, conjuntament amb els professionals d'APiC (medicina familiar i comunitària, pediatria, infermeria i treball social), s'han d'organitzar com un grup de treball que també integri el professional comunitari. **Coordinació i treball en xarxa amb els serveis de salut mental** La relació funcional d'aquest professional comunitari amb els serveis especialitzats de salut mental i addiccions i, més concretament, amb el programa de col·laboració de la salut mental amb l'atenció primària (PCP) es fonamenta en: - Coneixement de l'entorn psicosocial - Entorn social. - Principals problemes de salut mental de l'entorn. - Coneixement dels recursos sanitaris i comunitaris de salut mental - Xarxa de salut mental i la xarxa d'atenció a les addiccions. - Actius i recursos comunitaris: associacions de malalts, associacions de familiars, taules de salut mental, grups d'ajuda mútua, etc. - Coordinació i realització d'activitats conjuntes amb l'equip del programa de col·laboració de la salut mental amb l'APiC - Coordinació amb el referent del programa de col·laboració de la salut mental amb l'APiC. - Participació en reunions (clíniques, informatives, organitzatives, altres) i manteniment d'un contacte fluid i accessible (via d'assessorament ràpid) amb els professionals de salut mental del programa de col·laboració amb l'APiC: - Psiquiatria, psicologia clínica i infermeria de salut mental d'adults i treball social. - Psiquiatria, psicologia clínica i infermeria de salut mental infantojuvenil i treball social. - Participació en intervencions grupals liderades per infermeria i/o psicologia clínica: - Intervencions grupals psicoeducatives: criança positiva, hàbits saludables, etc. - Intervencions grupals psicoterapèutiques: ansietat, depressió lleu/moderada i distímia i els trastorns adaptatius. - Intervencions grupals a la comunitat. - Col·laboració en la formació continuada en salut mental a partir de sessions clíniques periòdiques i en les activitats d'educació per la salut en temes de salut mental en les escoles, residències i recursos comunitaris. 7. **Competències del referent de benestar emocional comunitari** - Capacitat per donar suport pel que fa als problemes emocionals de la vida diària i per a l'educació en hàbits saludables, benestar emocional i relacional de les persones. - Capacitat per detectar els signes de risc psicosocial i de patiment mental. - Capacitat per gestionar les dificultats quotidianes de les persones amb problemes de salut mental en els centres educatius, residències i altres dispositius comunitaris. - Capacitat per aplicar tècniques psicològiques adreçades a la prevenció i la promoció del benestar emocional. - Capacitat per treballar en equip, per a la col·laboració i treball en xarxa en l'entorn dels serveis de salut i amb la comunitat. - Orientació de servei, a pràctiques basades en l'evidència científica i la millora contínua de la qualitat dels processos assistencials. - Habilitats comunicatives i de recerca científica. - Capacitat per planificar, organitzar i prioritzar les activitats. 8. Requeriments bàsics dels professionals a contractar - Titulació universitària superior en un grau de l'àmbit de les ciències de salut. - Formació addicional relacionada amb les funcions que ha de desenvolupar, com ara: formació en el cicle vital, coneixements de salut pública, psicologia social, gestió de situacions de crisi psicosocial, dinàmiques de grups psicoeducatius, rehabilitació psicosocial, intervencions comunitàries. - D'acord amb les competències requerides i de cara a garantir l'assoliment dels objectius, és idònia la formació en el grau de Psicologia, juntament amb el màster en Psicologia General Sanitària, sens perjudici que altres professionals amb la formació reglada en la matèria puguin tenir un perfil idoni per a les intervencions requerides. - Es valorarà l'experiència prèvia en la realització de funcions incloses en aquest programa. - Dependència orgànica i vinculació contractual amb els EAP. - Vinculació funcional al programa de col·laboració de la salut mental amb l'APiC. **Annex 2. La prescripció social** **Com s'han de registrar les activitats comunitàries i grupals en actius i salut** A continuació us indiquem com les activitats grupals i comunitàries dels equips es poden publicar a la pàgina web Actius i salut, del Departament de Salut, per tal que surtin al cercador i així poder-les indicar com a prescripció social des de la icona Prescripció social en el seguiment clínic del pacient a l'eCAP. Web Actius i salut: www.actiusisalut.cat. Guia breu per emplenar el formulari d'inscripció d'activitats o recursos http://salutpublica.gencat.cat/ca/sobre\_lagencia/pinsap/Accions-eines-i- projectesrelacionats/actius-i-salut/cercador-dactius-i-salut/index.html