FGC Transport Public in Catalonia PDF

FGC FGC iiFGC el el transport transport i el transport públic públic públic aa Catalunya. Catalunya. a Catalunya Coneixements Coneixements Coneixements generals. generals. generals. Document Document Document de desuport. suport. suport. de Docum de sup © Fe rr o c ar r i ls d e l a G en er a li...

FGC FGC iiFGC el el transport transport i el transport públic públic públic aa Catalunya. Catalunya. a Catalunya Coneixements Coneixements Coneixements generals. generals. generals. Document Document Document de desuport. suport. suport. de Docum de sup © Fe rr o c ar r i ls d e l a G en er a li t at d e C a ta l uny a Carrer dels Vergós, 44 08017 Barcelona Generalitat de Catalunya Departament de Territori i Sostenibilitat Edició electrònica, agost febrer2023 2018 Aquesta obra està subjecta a llicència Creative Commons ReconeixementNoComercial-SenseObraDerivada 3.0 Espanya (http://creativecommons.org/licenses/by-ncnd/3.0/es/legalcode.ca). Està permès de reproduir-la, distribuir-la i fer-ne comunicació pública, sempre que es faci sense afany de lucre i que es reconegui explícitament l’autoria de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals Document de suport FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals Índex 4 Capítol 1........................................................................................................................................ 1. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.............................................................................. 1.1. Què és FGC?....................................................................................................................... 1.1.1. Missió, visió i estratègia................................................................................................. 1.1.2. Organigrama................................................................................................................. 1.2. Història................................................................................................................................. 1.3. Ferrocarril............................................................................................................................. 1.3.1. Línies metropolitanes..................................................................................................... 1.3.2. Línia Lleida-la Pobla de Segur........................................................................................ 1.3.3. Estacions de muntanya.................................................................................................. 1.3.4. Trens turístics................................................................................................................. 1.3.5. Altres activitats lúdiques................................................................................................ 1.3.6. Mercaderies................................................................................................................... 1.4. Altres informacions sobre l’empresa.................................................................................... 6 6 6 7 7 8 9 9 10 11 12 14 14 16 Capítol 2........................................................................................................................................ 2. El transport públic i la seva implementació en el territori català............................................. 2.1. Panorama general de la xarxa ferroviària catalana............................................................... 2.2. Sistemes Integrats de Transport........................................................................................... 17 17 17 19 Capítol 3........................................................................................................................................ 3. Línies i serveis de transport d’FGC........................................................................................... 3.1. Línia Barcelona-Vallès........................................................................................................... 3.2. Línia Llobregat-Anoia........................................................................................................... 3.3. Línia Lleida-la Pobla de Segur.............................................................................................. 3.4. Funicular de Gelida.............................................................................................................. 3.5. Altres serveis de transport................................................................................................... 3.5.1. Cremallera de Montserrat i funiculars de Sant Joan i Santa Cova................................ 3.5.2. Cremallera de Núria....................................................................................................... 3.5.3. Trens turístics: Tren del Ciment i Tren dels Llacs.............................................................. 3.5.4. Serveis de mercaderies.................................................................................................. 22 22 23 25 27 29 29 29 30 31 32 Capítol 4........................................................................................................................................ 4. El sistema tarifari integrat metropolità..................................................................................... 4.1. L’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona............................................................. 4.2. Com funcionen les tarifes integrades?................................................................................. 4.3. Tipus de títols integrats........................................................................................................ 4.3.1. Títols integrats no bonificats......................................................................................... 4.3.2. Títols integrats bonificats FM/FN.................................................................................. 4.3.3. Altres títols integrats..................................................................................................... 4.4. Tarifes pròpies d’FGC.......................................................................................................... 4.4.1. Bitllets senzills................................................................................................................ 4.4.2. T-Regional...................................................................................................................... 4.5. Tarifes a Lleida-la Pobla de Segur........................................................................................ 4.6. Tarifes d’FGC Turisme.......................................................................................................... 34 34 34 37 40 40 42 44 45 45 48 48 49 Document de suport 5 FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals Capítol 1 1. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya En aquest primer tema es presenta l’empresa Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb l’objecte d’oferir una visió de conjunt d’FGC, la seva identitat i la seva raó de ser. També s’explica breument la seva història i les seves funcions i objectius, a més d’algunes altres dades que interessa conèixer sobre l’empresa. 1.1. Què és FGC? A continuació s’exposa què són els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des d’una perspectiva social i legal. També es mostren les competències i tasques de manera molt succinta i es visualitza el seu organigrama per saber què fa cada àrea de l’empresa i on se situa, dins d’aquest organigrama, el personal d’atenció al client. FGC són les sigles de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. És una empresa pública de la Generalitat de Catalunya que opera en els sectors del transport i el turisme. Té com a objectiu general contribuir a la millora de la mobilitat i del lleure a Catalunya. La descripció oficial és la següent: entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia i independent, que actua en règim d’empresa mercantil i gaudeix d’autonomia en la seva organització, de patrimoni propi i de capacitat plena per a l’exercici de les seves finalitats. És a dir, tot i que pertany a la Generalitat de Catalunya, FGC té autonomia per gestionar el seu pressupost, organitzar-se internament i decidir i posar en marxa les línies d’actuació que consideri adequades per dur a terme la seva tasca. Es tracta, doncs, d’una empresa totalment independent pel que fa al funcionament. No obstant això, les funcions d’FGC tant en matèria de transports com en matèria de lleure venen determinades per l’interès públic de Catalunya. 6 Document de suport 1.1.1. Missió, visió i estratègia Com a un dels operadors del sistema de transport públic a Catalunya, FGC té una missió i una visió, i assumeix una sèrie d’objectius generals que enuncia en la seva Carta de Serveis. És necessari que les treballadores i els treballadors els coneguin per tal de poder desenvolupar les tasques pròpies del seu lloc de treball prenent-los com a referència. Missió La missió de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya és: Contribuir a la millora de la mobilitat dels nostres clients i clientes, a l’equilibri territorial de Catalunya i al desenvolupament de les àrees de muntanya promovent-ne l’impuls demogràfic i econòmic, a través d’una gestió en règim d’autonomia organitzativa i econòmica basada en criteris de rendibilitat, eficiència, productivitat i ètics, dels serveis i les infraestructures encomanats. Visió D’acord amb aquesta missió, la visió de futur de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya es formula de la manera següent: Ser l’empresa pública catalana de la mobilitat i de serveis de turisme i lleure capdavantera per la innovació, per la seguretat, pel comportament ètic i per la contribució a l’equilibri social, ambiental, econòmic i territorial de Catalunya. Estratègia Amb l’objectiu d’avançar cap a la visió de futur de l’empresa, s’estableix aquesta estratègia: Maximitzar el valor global i la reputació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya mitjançant les línies d’actuació següents: • La satisfacció i la confiança dels clients i interlocutors d’FGC. • L’optimització dels recursos que la societat confia a FGC, fent-ne un ús eficient i responsable. • La participació i el compromís de totes les persones d’FGC amb els resultats empresarials, l’ètica i la responsabilitat social. 1.1.2. Organigrama Per tal de conèixer millor FGC és interessant fer un cop d’ull ràpid a la radiografia de l’empresa: l’organigrama. • Presidència: planifica la política general de l’empresa. Defineix els principis d’FGC i vetlla perquè s’apliquin les polítiques establertes i es compleixin els objectius. Representa l’empresa en els fòrums nacionals i internacionals. • FGC Operadora: assegura la prestació del servei al client, proporcionant-li el transport, l’atenció i la informació necessaris, assegurant el millor servei que els i les clients esperen rebre d’acord amb els principis de: seguretat, regularitat i confort. 7 FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals • FGC Turisme: administra les estacions de muntanya, els trens turístics, el Cremallera i Funiculars de Montserrat. • Desenvolupament de nous negocis: realitza el pilotatge dels nous encàrrecs que fa la Generalitat de Catalunya a FGC per poder garantir la posada en marxa de les diferents fases així com la coordinació transversal dels mateixos. • Xarxa Ferroviària i Projectes: gestiona per especialitats tots els projectes d’infraestructura, superestructura i edificació en les diferents fases d’elaboració, i també totes les tasques de manteniment preventiu, correctiu i predictiu de les instal·lacions fixes. • Material mòbil: gestiona els projectes de construcció i manteniment del material ferroviari en les diferents fases d’elaboració, i també totes les tasques de manteniment preventiu, correctiu i predictiu dels trens, funiculars i altre material ferroviari d’FGC. • Tecnologies de la Informació i les Comunicacions: s’ocupa de dissenyar, implantar i mantenir els sistemes d’informació d’FGC, de millorar de manera continuada l’eficiència dels processos empresarials dirigint-los cap a l’excel·lència operativa i de garantir la continuïtat del suport informàtic. • FGC Direcció Economicofinancera: dona una imatge fidel de l’estat econòmic i financer d’FGC, gestiona els pressupostos i garanteix el finançament de les activitats que es deriven dels plans d’empresa. • FGC Organització i Persones: impulsa les activitats empresarials relacionades amb el personal, les accions en els àmbits de la prevenció i de la responsabilitat social, i representa FGC davant les institucions en el seu àmbit jurídic-laboral. • Planificació estratègica i Prospectiva: proporciona una visió global i transversal de l’activitat de l’empresa, que permeti la generació i desenvolupament d’iniciatives a mig i llarg termini. • Assessoria jurídica: dona suport a la resta d’àrees de l’empresa en tots els aspectes jurídics i legals a excepció de la contractació pública, promovent les accions legals oportunes i representant aquesta en els àmbits legals i jurídics. 1.2. Història Per tal d’entendre adequadament la composició de la xarxa ferroviària d’FGC cal conèixer-ne una mica la història i també els antecedents que la van portar a convertir-se en el que és avui dia. Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) és hereva de tot un seguit d’empreses de llarga tradició ferroviària. És va constituir el 5 de setembre de l’any 1979 per gestionar l’explotació de dues línies històriques transferides per l’Estat, la línia que unia Barcelona amb Martorell i ramals a Igualada i Manresa, i la línia que unia Barcelona amb Sant Cugat i ramals fins a Terrassa i Sabadell, en la qual també s’integrava el funicular de Vallvidrera. Així, FGC es convertia en la primera empresa pública creada pel primer govern de la Generalitat restaurada. 8 Document de suport Durant els primers anys, la seva tasca principal fou rehabilitar les línies que li havien estat transferides per l’Estat, que es trobaven en una situació propera a la clausura a causa de la manca d’inversions de la dècada anterior. Molt aviat es van començar a fer paleses les millores en les diferents línies, especialment a partir del 1983, amb l’entrada en servei dels nous trens tipus 111 a la línia Catalunya i Sarrià, actualment línia Barcelona-Vallès. A la línia Catalans, actualment línia Llobregat-Anoia, també es va iniciar un procés de modernització del material mòbil existent, amb l’entrada en servei dels nous trens tipus 211 i la modernització dels serveis de mercaderies, la qual cosa va permetre la continuïtat de la indústria minera del Bages. Ara bé, la inversió més rellevant es va efectuar en la infraestructura, amb la renovació completa de la xarxa i també amb la construcció de traçats nous, tant en la línia Catalunya i Sarrià –amb l’entrada en servei del nou ramal de la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 1984–, com en la línia Catalans –amb la construcció de les noves línies de Sallent i del port de Barcelona i el soterrament de la via entre Sant Boi i Barcelona (1985-87). La creació de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya va representar una nova filosofia de servei, basada en l’adaptació a les noves necessitats de la societat. 1.3. Ferrocarril 1.3.1. Línies metropolitanes Línia Barcelona-Vallès La història de la línia Barcelona-Vallès es remunta a l’any 1863, quan va començar a circular el primer tren de la Compañía del Ferrocarril de Barcelona a Sarrià. Malgrat l’èxit de la línia, l’any 1866 la companyia va tenir problemes financers i finalment va ser absorbida per la nova societat Ferrocarril de Sarrià a Barcelona, que es va crear el 1874. L’enginyer Carles Emili Montañés va plantejar al financer nord-americà Frank S. Pearson la compra del ferrocarril de Barcelona a Sarrià i la seva prolongació. L’any 1912 es va constituir la societat Ferrocarriles de Cataluña. L’any 1917 es va inaugurar el tram de doble via fins a Sant Cugat del Vallès. El 1919 la línia va arribar a Terrassa i el 1922, a Sabadell. L’any 1929 es van soterrar les vies des de Barcelona-Pl. Catalunya fins a Muntaner i entre els anys 50 i 70 va continuar estenent-se el túnel a la resta de la línia de Barcelona. Al final de l’any 1953 també es va inaugurar el ramal entre Gràcia i Av. Tibidabo. El 1977, un any després que s’inaugurés el ramal de Sarrià fins a Reina Elisenda, una situació econòmica precària va portar l’empresa a l’abandonament del servei. Des d’aleshores, i fins al traspàs a la Generalitat de Catalunya el 1978, la companyia estatal Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE) es va fer càrrec de la línia. Línia Llobregat-Anoia La línia Llobregat-Anoia té els orígens en els darrers anys del segle XIX i els primers del segle XX, en les línies de ferrocarril existents entre Manresa i Guardiola de Berguedà, Martorell i Igualada i Barcelona i Martorell. 9 FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals Arribada del primer tren a Igualada. La línia entre Manresa i Guardiola de Berguedà, que era coneguda amb el nom de «carrilet» per l’estretor de la via, es va posar en servei el 1885, a partir de la constitució de la companyia Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga. El 1893 va néixer el Ferrocarril Central Catalán, que enllaçava també amb via estreta Martorell i Igualada. El creixement demogràfic de la zona va motivar la construcció d’un tram entre Barcelona i Martorell, gestionat per l’empresa Camino de Hierro del Nordeste de España, que es va fundar el 1908. La línia es va posar en funcionament el 1912. El 1919 es van unir les diferents empreses sota el nom de Compañía General de Ferrocarriles Catalanes (CGFC). Amb més o menys penúries, la línia es va anar renovant fins que l’any 1977, i a causa també de la situació econòmica precària, va ser traspassada a Ferrocarriles de Vía Estrecha (FEVE) i posteriorment assumida per la Generalitat de Catalunya el 1978. 1.3.2. Línia Lleida-la Pobla de Segur La línia va ser posada en servei per l’Estat espanyol entre els anys 1924 i 1951. El primer dia de gener de 2005 es va transferir a la Generalitat de Catalunya la línia de Lleida a la Pobla de Segur, segregada de la xarxa estatal. S’acomplia així una reivindicació històrica de vint anys. L’explotació fou encarregada a FGC. Des de llavors, FGC ha procedit a una millora integral de la línia, que inclou la renovació de la via entre Balaguer i la Pobla de Segur, la rehabilitació de túnels i ponts, l’estabilització de roques i talussos potencialment perillosos, entre d’altres; i també la renovació del parc mòbil i la millora dels horaris de servei. 10 Document de suport 1.3.3. Estacions de muntanya La Molina La Molina, l’estació d’esquí pionera de tot l’Estat espanyol, va rebre els primers esquiadors l’any 1909. Aquí va tenir lloc la primera prova oficial d’esquí el 1911, s’hi va disputar la primera competició internacional celebrada a l’Estat espanyol l’any 1920 i s’hi va instal·lar el primer teleesquí també de l’Estat el 1943. Durant el període dels anys 1945-1972 es van crear diverses empreses per explotar l’estació, entre el 1972 i el 1978 es van unificar totes les empreses en un sol grup financer. El 1982 el Fondo de Garantía de Depósitos es va fer càrrec de l’estació i el 1983 la Generalitat de Catalunya la va adquirir a través de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents. L’any 1986 La Molina va passar a formar part d’FGC. Vall de Núria Al començament del segle XX cada vegada era més gran el nombre de persones que anaven a la Vall de Núria i es va plantejar la creació d’un sistema de transport adient per a un lloc tan particular. El 1917 es va presentar un projecte de funiculars i telefèrics que es va abandonar per la impossibilitat de finançar-lo. L’any 1924 Ferrocarriles de Montaña de Grandes Pendientes, SA, que explotava el F.C. de cremallera de Monistrol de Montserrat, es va interessar per construir un tren d’aquest tipus que unís el Santuari de Núria amb l’estació de ferrocarril de Ribes de Freser. Aquest tren cremallera es va inaugurar el 22 de març de 1931. Els anys trenta van ser difícils a causa de la crisi econòmica i la Guerra Civil, que va provocar una davallada de viatgers. En canvi, durant els anys seixanta i setanta el panorama va canviar arran del creixement del mercat turístic. Als anys vuitanta l’empresa no va poder afrontar la modernització que calia i la Generalitat de Catalunya se’n va fer càrrec. Concretament, va passar a formar part d’FGC l’any 1986. Espot i Port Ainé A mitjans dels anys seixanta els esports d’hivern van arribar al Pallars Sobirà. L’estació d’Espot es va inaugurar la temporada 1967-1968. Al llarg de les dècades dels vuitanta i noranta el complex hivernal va canviar de titularitat en diverses ocasions fins que la temporada 2005-2006 va passar a mans de l’Institut Català de Finances per evitar-ne el tancament després d’haver fet fallida. L’any 1986 es va obrir l’estació de Port Ainé. La temporada 2007-2008, després que fes fallida, també va passar a mans de l’Institut Català de Finances. L’octubre de 2011, FGC va passar a gestionar les estacions d’esquí d’Espot i Port Ainé per encàrrec del Govern de la Generalitat. 11 FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals Vallter L’estació, situada en el circ d’origen glacial de Morens-Ull de Ter (comarca del Ripollès), va obrir les portes l’any 1976. L’any 2013 la Generalitat de Catalunya decideix adquirir la majoria de les accions de l’empresa i la incorpora al grup FGC d’estacions de muntanya. Boí-Taüll Situada al Pirineu de Lleida, a les portes del Parc Nacional d’Aigüestortes i de l’Estany de Sant Maurici i encarada al nord, l’estació de muntanya de Boí Taüll ofereix tot allò necessari per gaudir de l’esport d’hivern. Amb les cotes més altes del Pirineu, l’estació ofereix un domini esquiable de 550 ha. amb més de 45 km de pistes d’esquí. Disposa de 42 pistes d’esquí, 4 itineraris d’esquí de muntanya i una pista exclusiva de trineus. Gràcies a la seva privilegiada situació en un paratge únic a la comarca de l’Alta Ribagorça, és un dels indrets més espectaculars del Pirineu català gràcies al patrimoni romànic de la Vall de Boí. La tardor del 2020 el Govern de la Generalitat va traspassar la gestió de l´estació d´esquí de Boí Taüll a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. 1.3.4. Trens turístics Els viatges en tren poden despertar un interès especial, ja sigui perquè es vol arribar a algun lloc o perquè el tren, en si mateix, suposa una autèntica experiència. En el cas dels trens turístics d’FGC n’hi ha dos tipus: els trens amb destinacions històriques i els trens d’experiència. Trens amb destinacions històriques FGC gestiona els dos únics trens cremallera de l’Estat espanyol. Cremallera i funiculars de Montserrat L’11 de juny de 2003 es va inaugurar el cremallera de Montserrat, hereu històric del que havia circulat entre els anys 1892 i 1957, gestionat per la societat Ferrocarriles de Montaña de Grandes Pendientes, SA. Els orígens es remunten a final del segle XX per la necessitat de millorar l’accés al Monestir de Montserrat. Després de la inauguració, es va convertir en un dels ferrocarrils més populars de Catalunya, fins al punt que forma part de les tradicions del país. La dècada dels anys vint va ser la de més esplendor per al cremallera. La primera meitat de la vida del ferrocarril va estar marcada per ampliacions constants. Del 1922 és la connexió amb l’estació de Monistrol Enllaç de la línia explotada per la Compañía General de Ferrocarriles Catalanes (CGFC). El 1931 va patir una primera crisi financera, després va arribar la guerra i l’any 1953 un accident dissortat va marcar el declivi de la línia fins al tancament definitiu. 12 Document de suport A Montserrat també hi ha dos funiculars, el de Sant Joan, que va ser inaugurat el 1926, i el de la Santa Cova, de l’any 1929. Es van incorporar a FGC l’any 1986. Al llarg dels anys s’han anat renovant i actualment disposen d’uns vehicles moderns i panoràmics. Cremallera de Núria El mateix cas es troba a la Vall de Núria, on arriba el cremallera de Núria. És l’únic mitjà de transport amb el qual s’hi pot accedir i que garanteix la preservació de la salut mediambiental de la vall. El cremallera de Núria surt de Ribes de Freser i recorre 12,5 km en els quals supera un desnivell de més de 1.000 metres. Amb un caràcter singular, el cremallera fa possible gaudir còmodament de la bellesa i l’espectacularitat del paisatge que travessa el Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Es va incorporar a FGC l’any 1986. Trens d’experiència Hi ha trens que per si mateixos ja són la destinació. És el cas del Tren del Ciment i del Tren dels Llacs. Tren del Ciment El trajecte del Tren del Ciment, o Ferrocarril Turístic de l’Alt Llobregat, comença als afores de la Pobla de Lillet i segueix el recorregut que històricament unia l’antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n’Hug amb Guardiola de Berguedà. Amb més de cent anys d’història, el trajecte fa un recorregut de 3,5 quilòmetres i té parada al centre de la Pobla, als Jardins Artigas, una de les obres més desconegudes d’Antoni Gaudí, i finalment al museu del ciment Museu Asland, que permet recórrer la història i les galeries de l’antiga indústria. L’antic del ciment. 13 FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals Tren dels Llacs El Tren dels Llacs és un tren amb una locomotora històrica que travessa un territori únic. El temps s’atura al Tren dels Llacs. Des de la primavera fins a la tardor, les locomotores històriques i els cotxes d’època fan retornar la nostàlgia i les sensacions d’èpoques llunyanes. L’itinerari comença a Lleida i arriba fins a la Pobla de Segur després de travessar 41 túnels i 31 ponts d’una bellesa exuberant i de passar per la vora de quatre grans llacs. Per les finestres del tren es poden observar els embassaments de Sant Antoni, Terradets, Camarasa i Sant Llorenç de Montgai. Funicular de Gelida A més d’aquests dos trens d’experiència, FGC també gestiona el servei del funicular de Gelida com a atractiu turístic. 1.3.5. Altres activitats lúdiques Parc Astronòmic del Montsec El Parc Astronòmic Montsec (PAM) és una iniciativa del Govern de Catalunya, per tal d’aprofitar les aptituds i potencialitats de la zona del Montsec per a la realització de recerca, formació i divulgació de la ciència, en especial de l’Astronomia. El PAM aprofita unes característiques úniques que fan del Montsec el lloc més adequat de Catalunya per a la instal·lació d’un centre de referència. Per tal de poder aprofitar al màxim una instal·lació astronòmica, cal que es compleixin unes condicions de l’entorn, que n’afavoreixin el seu rendiment i explotació. En particular, cal avaluar la qualitat de les imatges que s’hi poden obtenir, les condicions meteorològiques del lloc i l’afectació de la contaminació lumínica de l’emplaçament. El Parc Astronòmic Montsec (PAM), situat al municipi d’Àger i gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya des del 2020, és un gran multiespai lúdic i és un referent a Catalunya en la docència i la divulgació de l’astronomia i les ciències de l’espai. El PAM és un nexe d’unió entre el públic i el coneixement científic, acostant el visitant a l’apassionant món de la ciència i al descobriment de l’entorn del Montsec. 1.3.6. Mercaderies A més dels trens dedicats al transport de viatgers, per la línia Llobregat-Anoia també circulen trens de transport de mercaderies, tradicionalment potassa des de Sallent i Súria fins a Martorell i al Port de Barcelona. Actualment, el servei Autometro transporta vehicles entre la factoria SEAT de Martorell i el port de Barcelona, mentre que el servei de Cargometro transporta components d’automoció entre les factories de SEAT Zona Franca i SEAT Martorell. Cargometro és el primer servei en el qual FGC fa circular un tren per la xarxa estatal administrada per ADIF. 14 Document de suport Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya ha fet grans inversions per tal de modernitzar aquestes línies pel que fa a material mòbil, però també ha fet millores importants, reformes i ampliacions de caràcter infraestructural en les seves línies, i ha augmentat el seu àmbit de gestió d’estacions de muntanya. Aquestes en són les fites principals: • • • • • • • • • • • • • 1984: Construcció del ramal de la Universitat Autònoma de Barcelona. 1987: Soterrament de la línia entre Sant Boi i Barcelona. 1999: Electrificació del ramal Martorell-Igualada. 2003: Reinauguració del Cremallera de Montserrat, construït també per FMGP i fora de servei des del 1957. 2004: Centralització d’Operacions a Rubí. 2005: Posada en marxa del Tren del Ciment (la Pobla de Lillet-Castellar de n’Hug) sobre la línia construïda l’any 1923. 2006: Reformes importants a la línia Lleida-la Pobla de Segur. 2007: Desdoblament de la línia del Metro del Baix Llobregat entre Barcelona i Martorell. 2008: Inauguració del Centre de Comandament integrat (CCI). Posada en marxa d’Autometro. 2009: Inauguració del Tren dels Llacs (Lleida-la Pobla de Segur). Posada en marxa de Cargometro. 2011: Encàrrec per part de Generalitat de Catalunya a FGC de la gestió de les estacions de muntanya d’Espot i Port Ainé, en mans de l’Institut Català de Finances des dels anys 2005 i 2007, respectivament. 2013: Incorporació a FGC de l’estació de muntanya Vallter 2000. 2015: Ampliació del ramal de Terrassa del Metro del Vallès amb tres estacions. 15 FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals • • • • 2017: Ampliació del ramal de Sabadell del Metro del Vallès amb cinc estacions. 2018: Renovació del funicular de Sant Joan de Montserrat. 2019: FGC assumeix la gestió, conjuntament amb Actius de Muntanya, de Boí-Taüll. 2022: Inici de las obres per a la connexió de les línies Llobregat-Anoia i Barcelona-Vallès. 1.4. Altres informacions sobre l’empresa Algunes dades* 60.990.000 viatgers (línies metropolitanes). 2.125 persones treballadores. 81.800 desplaçaments de camions evitats (3,1M litres de gasoil). 990.000 visitants d’estacions de muntanya. 875.000 visitants de trens turístics. 484.000 tones de mercaderies transportades. Puntualitat: 99,51 % (línies metropolitanes). Índex de Satisfacció al Client: 77,09 / 100 (línies metropolitanes). Índex de Control de Qualitat: 98,98 / 100 (línies metropolitanes). *dades de l'any 2021 Seus i localitzacions principals • L’edifici corporatiu central es troba a l’edifici NEO al carrer Vergós de Barcelona. • El COR i el COM. Els Centres Operatius són a Rubí i a Martorell. • En el COR es porta a terme el manteniment de primer nivell de la línia Barcelona-Vallès i inclou els tallers centrals, on es realitza el manteniment de segon nivell de totes les línies d’FGC. • En el COM es realitza el primer nivell de manteniment de viatgers de la línia Llobregat Anoia, de mercaderies i de material històric (línia Llobregat-Anoia). • El CCI. Centre de Comandament Integrat inclou el Control de Trànsit Centralitzat (CTC), el Centre de Supervisió d’Estacions, el Centre d’Informació al Client i el Telecomandament d’Energia. Es situa a Rubí. • Els CAC. Hi ha tres Centres d’Atenció al Client: • Estació Pl. Catalunya (línia Barcelona-Vallès). • Estació Pl. Espanya (línia Llobregat-Anoia). • Balaguer, carrer Noguera Pallaresa s/n. 16 Document de suport Capítol 2 2. El transport públic i la seva implementació en el territori català En aquest tema abordarem de manera molt esquemàtica el panorama del transport públic català en general, i pararem una atenció especial a la complexa xarxa ferroviària catalana. També presentarem el concepte de Sistema Integrat de Transport i indicaren quins sistemes d’aquesta mena hi ha a Catalunya. Al final del manual parlarem més detingudament del més important d’aquests sistemes, el de l’Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona. Els mitjans de transport públics són molt diversos i comprenen els transports per la xarxa de carreteres, els transports ferroviaris i els transports per cable. • Transports per la xarxa de carreteres: els autobusos i els taxis. • Els autobusos són el mitjà de transport públic col·lectiu per excel·lència. Poden ser urbans o interurbans, i poden pertànyer a l’àmbit públic o privat. A Catalunya hi ha més de 300 línies de transport públic urbà i moltes més de caràcter interurbà, entre les quals destaca la Xarxa d’Altes Prestacions de la Generalitat de Catalunya, coneguda amb el nom d’Exprés.cat (37 línies en quatre demarcacions). • Els taxis són l’únic transport públic per a ús individual d’aquesta llista. Només a l’àrea metropolitana de Barcelona hi ha 10.300 vehicles, 274 parades i més de 100 km de carril taxi. • Transports ferroviaris: són els trens, els metros, els tramvies i els trens cremallera. • Els trens pertanyen a dues grans xarxes: la de Renfe Operadora i la d’FGC. Aquestes dues companyies proporcionen des dels serveis de llarga distància als urbans, passant per regionals i rodalies (o suburbans). Entre totes dues sumen 26 línies i 339 estacions. A la zona urbana de Barcelona un bon nombre estacions tenen transbordament amb altres xarxes. • L’únic metro (tren metropolità principalment subterrani) de Catalunya és el Metro de Barcelona, amb 12 línies i 180 estacions. • Actualment només hi ha tramvia en l’àrea metropolitana de Barcelona; amb 6 línies i 55 parades. • A Catalunya existeixen dos trens cremallera, el de Montserrat i el de Núria. • Transports per cable: funiculars i telefèrics. No solen ser considerats transport públic, llevat de casos puntuals com ara els funiculars de Vallvidrera, Gelida i Montjuïc. La major part de les xarxes de transport s’operen en intermodalitat, és a dir, a través de diversos mitjans de transport. En l’apartat següent analitzem amb detall la xarxa ferroviària catalana. 2.1. Panorama general de la xarxa ferroviària catalana En aquest apartat veurem amb més detall les línies ferroviàries que es troben en territori català, la diversitat morfològica que presenten i les adscripcions territorials que existeixen. També esmentarem els diversos operadors que són responsables de fer-ne el manteniment i els serveis que s’ofereixen (amb atenció especial a FGC, evidentment). 17 FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals A Catalunya trobem diferents línies ferroviàries i també diversos operadors en aquestes línies. De vegades aquesta diversitat fa difícil que qui no hi està iniciat sàpiga a qui pertany cada línia o qui la gestiona, ja que sovint hi ha diferents tipus de vies i diferents empreses operant una mateixa xarxa de transport. Una de les diferències més importants que trobem entre les línies a Catalunya és la diversitat que presenten pel que fa a l’ample de la via. Així, en el traçat català trobem: • Línies d’FGC: • Línia Lleida-la Pobla de Segur (ibèric, 1668 mm). • Línia Barcelona-Vallès (internacional, 1435 mm). • Línia Llobregat-Anoia (mètric, 1000 mm). • Funiculars de Gelida i Vallvidrera (mètric, 1000 mm). • Cremallera de Montserrat i funiculars de Sant Joan i Santa Cova (mètric, 1000 mm). • Cremallera de Núria (mètric, 1000 mm). • Altres operadors: • Línia 1 del Metro de Barcelona, TMB (ibèric antic, 1674 mm). - Xarxa de llarga distància, Adif (ibèric). • Xarxa Rodalies de Catalunya, Adif (ibèric). • Línia d’Alta Velocitat, Adif (internacional). • Tramvia de Barcelona, Tram (internacional). • Metro de Barcelona, TMB (internacional). • Funicular de Montjuic, TMB (ample diferent, 1200 mm). • Funicular del Tibidabo, Ajuntament de Barcelona (mètric). Així, podem veure que entre les línies d’FGC hi ha tres amples de via diferents. Una altra manera de diferenciar els traçats ferroviaris catalans té en compte el rang o implantació territorial. A Catalunya, com en qualsevol altre indret, conviuen diverses xarxes que donen servei a diferents àmbits geogràfics: les grans ciutats del territori, el territori pròpiament dit i un àmbit geogràfic més ampli que el territori en qüestió. • Urbans: els trens urbans per excel·lència són els metros i els tramvies, tot i que també hi ha trens que donen servei urbà (com en el cas d’algunes línies d’FGC). A Catalunya aquest tipus de xarxa ferroviària només existeix a Barcelona: • Metro de Barcelona, 12 línies (TMB i FGC). • Tramvia, 3 línies (Tram i TMB). • Suburbans i rodalies: són els trens que donen servei dins d’una àrea metropolitana o en la zona propera. És també el cas d’algunes línies d’FGC, que tant a Barcelona com a Lleida ofereixen un servei suburbà. A Catalunya n’hi ha quatre: • Rodalia Barcelona, 15 línies (Rodalies de Catalunya/Adif i FGC). • Rodalia del Camp de Tarragona, 2 línies (Rodalies de Catalunya/ Adif). • Rodalia Girona, 1 línia (Rodalies de Catalunya/Adif). • Rodalia Lleida, 3 línies (Rodalies de Catalunya/Adif i FGC). • Regionals: es tracta de la xarxa ferroviària que uneix diferents poblacions de Catalunya i alguna de fora del territori. Són 10 línies (Adif i FGC). Llarga Distància: es refereix a la xarxa d’un rang territorial superior al de Catalunya, i que la connecta amb la resta d’Espanya i d’Europa, bona part amb origen a Barcelona. Inclou línies d’alta velocitat, i són un total de 23 línies (Adif). 18 Document de suport La Pobla de Segur Portbou Puigcerdà Vic Girona Manresa Maçanet-Massanes Igualada La Plana-Picamoixons Reus Barcelona Sant Vicenç de Calders Tarragona Tortosa RENFE Regionals Rodalies Metro del Vallès Llobregat-Anoia Lleida-La Pobla Xarxa de trens suburbans i regionals de Catalunya (Font: http://www.gifex.com). Pel que fa a la denominació de les línies ferroviàries de Catalunya, l’any 2003 es crea una nova nomenclatura per distingir-ne les diferents línies. Aquesta nomenclatura, que es va desenvolupar en un inici a Barcelona, actualment s’està estenent arreu de Catalunya i va substituint denominacions més antigues: • Línies del Metro de Barcelona: L, gestionades per TMB. També tenen aquesta denominació les línies d’FGC amb servei urbà que recorren la ciutat. • Línies suburbanes de Barcelona: S, gestionades per FGC. • Línies de rodalies: R, gestionades per Rodalies de Catalunya o FGC. • RT, Rodalia de Tarragona. • RL, Rodalia de Lleida. • RG, Rodalia de Girona. • Línies de tramvia: T, gestionades per Tram. • Línies regionals: Ca, gestionades per Rodalies/Renfe. 2.2. Sistemes Integrats de Transport Tradicionalment, el transport ferroviari es dividia en els rangs que hem vist abans (urbà, suburbà, regional…). Actualment, les nostres ciutats i les seves conurbacions són cada vegada més extenses i tenen més necessitats d’estar interconnectades, de manera que els seus habitants necessiten gaudir d’una mobilitat més àgil i simplificada. Per aquesta raó s’han creat els sistemes integrats de transport: un conjunt relacionat dels diferents 19 FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals mitjans de transport públic d’una conurbació per tal de prestar als ciutadans un servei eficient, de qualitat, segur i assequible, amb una cobertura i una freqüència tan àmplies com sigui possible. Els SITP (les sigles habituals per als Sistemes Integrats de Transport) són la resposta a les realitats urbanes del segle XXI, i molt especialment als nous patrons de mobilitat laboral dels ciutadans i les seves expectatives pel que fa a la qualitat de vida. Resol, o almenys atenua, dos problemes tradicionals a les nostres ciutats: • la congestió del transport privat en automòbil, basat en la promoció de transports col·lectius, elèctrics i/o no motoritzats (i de vegades en la limitació del seu ús), i • la ineficiència del sistema de transport públic tradicional (en el qual de vegades diferents xarxes se solapaven i competien) mitjançant una millor gestió del conjunt. Evidentment, aquests sistemes d’integració inclouen tot tipus de transport públic col·lectiu, d’acord amb la intermodalitat que esmentàvem anteriorment. La intermodalitat és la peça clau de qualsevol SITP. La participació de diferents mitjans de transport i diverses xarxes implica una integració operacional, física i tarifària. S’inclouen en aquest llistat xarxes ferroviàries de diferents naturaleses, orígens, amples i operadors; serveis d’autobusos urbans i interurbans, privats i públics; i, eventualment, qualsevol altre mitjà de transport que es consideri necessari per tal de facilitar el transport i la mobilitat en una zona determinada (tramvies, transbordadors, telefèrics, taxis col·lectius…). Així, la posada en marxa, el manteniment i el funcionament d’un SITP pot requerir la construcció o remodelació d’infraestructures, l’actualització del parc mòbil, l’optimització de la connexió de xarxes preexistents (transbordaments, intercanviadors, vies exclusives) i, sobretot, la coordinació d’operadors i un sistema tarifari únic. Si el recurs a la intermodalitat és important, no ho és menys una gestió adequada per part d’agències o autoritats creades a aquest efecte. A Catalunya hi ha quatre sistemes d’aquesta mena, que donen servei a les conurbacions urbanes de les capitals catalanes: • Autoritat del Transport Metropolità. Sistema operat per TMB (FMB per al metro i TB per als autobusos), FGC, Tram i Rodalies de Catalunya, a més d’altres empreses d’autobusos. Comprèn 346 municipis i 7 corones (subdividides en 39 sectors). • Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona. Sistema operat per Transports Públics de Catalunya, EMT, Reus Transports, Rodalies de Catalunya i exprés.cat. Comprèn 132 municipis i 5 zones. • Autoritat Territorial de la Mobilitat de l’Àrea de Lleida. Sistema operat per Transports Públics de Catalunya, Autobusos de Lleida, FGC, Rodalies de Catalunya i Exprés.cat. Comprèn 145 municipis i 2 zones. • Autoritat Territorial de la Mobilitat de l’Àrea de Girona. Sistema operat per Transports públics de Catalunya, TMG i per Rodalies de Catalunya. Comprèn 49 municipis i 8 zones. Aquestes autoritats arriben a solapar-se en alguns municipis. A més, hi ha una cinquena ATM en desenvolupament, anomenada Comarques Centrals, que comptaria entre d’altres amb l’R5 d’FGC com una de les seves línies. 20 Document de suport Ampliació zona solapada ATM BCN Zona 5 ATM BCN Zona 5 ATM TGN Última zona de dues ATM Frontera entre dues ATM Municipis de Catalunya en sistemes integrats de transport. 21 FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals Capítol 3 3. Línies i serveis de transport d’FGC En aquest tema parlarem de les línies que FGC operen dins de la xarxa ferroviària catalana i les analitzarem en profunditat. Algunes d’aquestes línies, les més importants, estan integrades en l’ATM de Barcelona, i una altra línia es troba en l’àmbit de l’ATM de Lleida. També sabem que hi ha altres explotacions ferroviàries de caràcter principalment turístic que no formen part de cap sistema tarifari integrat, i també diversos serveis de transport de mercaderies. Barcelona-Vallès (+ funicular de Vallvidrera) ATM Barcelona Llobregat-Anoia Integrades a l’ATM Funicular de Gelida ATM Lleida Lleida-la Pobla de Segur Cremallera de Montserrat (+ funiculars de Sant Joan i Santa Cova) Cremallera de Núria Turístics No integrades Trens turístics Tren de l’Alt Llobregat Tren dels Llacs Ramal Súria-Manresa Mercaderies Ramal Sant Boi-Port de Barcelona A més, quan parlem de cada línia, proporcionarem totes les informacions rellevants dels anomenats “serveis d’aportació”. Abans de començar volem presentar alguns planificadors de ruta que són a disposició de les persones usuàries per orientar-se. Aquests planificadors permeten veure de manera ràpida i senzilla les possibles combinacions de transports, els horaris, els transbordaments… Resulta molt útil conèixer l’existència i les característiques de cada un per tal d’ajudar qui ho necessiti. En són alguns exemples: • Cercador d’horaris i itineraris de FCG (enllaç: https://www.fgc.cat/linies-i-horaris/) • Planificador Mou-te del Departament de Territori (enllaç: https://mou-te.gencat.cat/itinerary) 22 Document de suport 3.1. Línia Barcelona-Vallès La línia Barcelona-Vallès, també coneguda com el Metro del Vallès, és una de les dues línies d’FGC que presten serveis de transport públic metropolità i suburbà. Té una terminal d’origen sud a la plaça de Catalunya (Barcelona) i es bifurca tres vegades en el camí cap al nord, en direcció a Terrassa i Sabadell. A més, el funicular de Vallvidrera es considera part de la línia a tots els efectes. El territori al qual dona servei és, com indica el seu nom, la comarca del Vallès Occidental a l’altre vessant de la serra de Collserola, principalment a les ciutats de Terrassa i Sabadell. A més de les parades cèntriques (Provença, Gràcia, Muntaner) i la del barri de Sarrià, algunes de les més concorregudes són Sant Cugat Centre, UAB, Bellaterra, Valldoreix... Aquesta línia permet enllaçar el centre de Barcelona amb zones residencials i industrials de primer ordre, com per exemple el polígon Can Sant Joan (on es troben empreses com ara RTVE, Hewlett Packard, Roche, Sharp, Deutsche Bank, Salvesen o Dermofarm, entre d’altres). Serveis • Tres línies que formen part del servei urbà de Barcelona: • L6: Pl. Catalunya-Sarrià. • L7: Pl. Catalunya-Av. Tibidabo. • L12: Sarrià-Reina Elisenda. • Dues línies que formen part del servei suburbà: • S1: Pl. Catalunya-Terrassa Nacions Unides. • S2: Pl. Catalunya-Sabadell Parc del Nord. En la taula següent resumim la informació més important de cada línia, incloent-hi entre altres dades la cadència en minuts, és a dir, la freqüència amb la qual passen els trens per una estació, tant en les hores punta com en les hores vall (la freqüència de dissabtes i festius redueix aproximadament a la meitat): 23 FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals Barcelona-Vallès, informació bàsica Itinerari Servei Estacions Zones Cad. punta Cad. vall Pl. Catalunya-Sarrià Urbà 8 1 2:30 3:20 Pl. Catalunya-Av. Tibidabo Urbà 7 1 7:30 7:30 Sarrià-Reina Elisenda Urbà 2 1 6:00 10:00 1-2C-3C 5:00 (2:50 fins a Sant Cugat Centre) 10:00 1-2C 5:00 (2:50 fins a Sant Cugat Centre) 10:00 Pl. Catalunya-Terrassa Nacions Unides Pl. Catalunya-Sabadell Parc del Nord Suburbà Suburbà 22 24 Connexions Aquesta taula recull totes les estacions amb correspondències entre les línies d’FGC i les d’altres operadors, o bé amb altres serveis d’FGC (a continuació detallem més en profunditat aquests últims). Barcelona-Vallès, connexions Nom de l’estació Línies d’FGC amb parada Altres línies Pl. Catalunya Totes L1, L3, R1, R3, R4, R12 Provença Totes L3, L5 Av. Tibidabo L7 Tramvia Blau Peu del Funicular S1, S2 Funicular de Vallvidrera Volpelleres S2 R8 Sabadell Nord S2 R4, R12 Terrassa Estació del Nord S1 R4, R12 Funicular de Vallvidrera El funicular de Vallvidrera va ser construït l’any 1906 per FSB i sempre s’ha considerat que forma part d’aquesta línia. Reformat íntegrament l’any 1998, funciona de manera totalment automàtica. 24 Document de suport Té tres estacions i és en la zona 1. Tant la cadència com la durada del trajecte és de 2:30. Hi ha una freqüència de 10 trens cada hora excepte a la tarda del servei de dissabtes i festius del mes d’agost (6 trens cada hora). Serveis d’aportació ST, Estació de Les Fonts (línia S1): direcció Estació Nord, a càrrec de l’empresa TMESA (línia 10). El recorregut dura una mitja hora i inclou altres parades de la S1, amb freqüències de 35 minuts. Circula pels polígons de Can Parellada, Santa Margarida i Colom II de Terrassa. http://www.tmesa.com/index.asp?lang=ca&proces=horaris SJ, Estació de Sant Joan (línia S2): direcció polígon Can Sant Joan, a càrrec de l’empresa Moventis Sarbus. Fa tres recorreguts circulars, el més llarg d’uns 20 minuts, amb freqüències d’entre 4 (hora punta) i 60 minuts. https://www.moventis.es/es/lineas-horarios/poligon-sant-joan 3.2. Línia Llobregat-Anoia La línia Llobregat-Anoia es coneix també com el Metro del Baix Llobregat (en el seu traçat fins a Olesa), i popularment rebia el nom de Carrilet, ja que la via té un ample de només un metre. És una de les dues grans línies d’FGC, amb serveis metropolitans, suburbans i de rodalies. Té origen (terminal sud) a l’estació Pl. Espanya de Barcelona i en el camí cap al nord es bifurca en dos grans ramals, un en direcció a Manresa i un altre en direcció a Igualada. Aquesta línia és una de les grans artèries que articulen la circulació a la vall baixa del Llobregat a través de l’Hospitalet, Cornellà i Sant Boi, seguint en bona part el traçat del riu, i s’endinsa en la comarca de l’Anoia. Va sorgir com la confluència de quatre línies diferents: Barcelona-Martorell, Martorell-Igualada, Martorell-Manresa i Manresa-Berga i Guardiola, i avui dia continua donant servei a Martorell, Manresa i Igualada. Travessa, doncs, l’oest de la ciutat de Barcelona i arriba fins al Bages, a més de recórrer les dues comarques esmentades. 25 FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals Serveis • Una línia que forma part del servei urbà de Barcelona: L8, Pl. Espanya-Molí Nou. Té 11 estacions, a la zona 1. • Quatre línies que formen part del servei suburbà: • S3: Pl. Espanya-Can Ros. • S4: Pl. Espanya-Olesa de Montserrat. • S8: Pl. Espanya-Martorell Enllaç. • S9: Pl. Espanya-Quatre Camins. • Quatre línies que formen part del servei de rodalies: • R5: Pl. Espanya-Manresa Baixador. • R50: Pl. Espanya-Manresa Baixador. • R6: Pl. Espanya-Igualada. • R60: Pl. Espanya-Igualada. La taula següent resumeix les dades principals de cada itinerari. Els dissabtes i els festius la cadència es redueix considerablement. Llobregat-Anoia, informació bàsica 26 Itinerari Servei Estacions Zones Cad. punta Cad. vall Pl. Espanya-Molí Nou Urbà 11 1 4:00 5:00 Pl. Espanya-Can Ros Suburbà 15 1 5:00 7:30 Pl. Espanya-Olesa de Montserrat Suburbà 24 1-2B-3B 12:00 30:00 Pl. Espanya-Martorell Enllaç Suburbà 22 1-2B-3B 6:40 8:35 Pl. Espanya-Quatre Camins Suburbà 16 1 6:00 8:35 Pl. Espanya-Manresa Baixador Rodalies 28 1-2B-3B-4Z-5E-6D 20:00 30:00 Pl. Espanya-Manresa Baixador Rodalies 20 1-2B-3B-4Z-5E-6D 20:00 30:00 Pl. Espanya-Igualada Rodalies 30 1-2B-3B-4Z-5E-6D 20:00 30:00 Pl. Espanya-Igualada Rodalies 21 1-2B-3B-4Z-5E-6D 20:00 30:00 Document de suport Connexions Llobregat-Anoia, connexions Nom de l’estació Línies d’FGC amb parada Altres línies Pl. Espanya Totes L1, L3 Europa Fira Totes L9Sud Gornal Totes R2, R2Nord, R2Sud L’Hospitalet Av. Carrilet Totes L1 Martorell Central S4, S8, R5, R50, R6, R60 R4, R8 Aeri de Montserrat R5 Aeri de Montserrat Monistrol de Montserrat R5, R50 Cremallera de Montserrat Montserrat: com que es tracta d’una explotació d’FGC no integrada en la xarxa ATM en parlarem detalladament més endavant. Serveis d’aportació Hi ha nombroses estacions amb serveis d’aportació prestats per autobusos de diverses companyies. Com que enumerar-los aquí resultaria massa extens, a tall d’exemple presentem el cas de l’estació d’Olesa de Montserrat. Estació Olesa de Montserrat (línies S4, R5 i R50): direcció Esparreguera, a càrrec de l’empresa TGO (línia M3) i amb dos autobusos cada hora (un per hora els diumenges, els festius, els dissabtes i durant el mes d’agost). El recorregut de la línia és més llarg, però de l’estació d’FGC a Esparreguera Centre el recorregut passa per quatre parades. http://www.tgo.net/index.php/ca/m3-olesa-esparreguera 3.3. Línia Lleida-la Pobla de Segur La línia Lleida-la Pobla de Segur té una història llarga i complexa. Concebuda com a tram d’una línia internacional de llarga distància (el projecte d’una línia Lleida-Saint Girons data del 1880 i les obres van començar l’any 1907), el 1924 arriba de Lleida a Balaguer. No arribarà a la Pobla de Segur fins al 1951. Convertida en regional sota la denominació Ca7, propietat per FGC des de l’any 2005 i operada per FGC des de 2016, l’any 2018 s’ha desdoblat en dos serveis, un de rodalies (RL1, integrat en l’ATM de Lleida) i un altre de regional (RL2). 27 FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals La línia connecta Lleida i la seva comarca, el Segrià, i diverses localitats importants de la Noguera i el Pallars Jussà: Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur. Després de Balaguer la línia abandona la vall del Segre i segueix un recorregut tortuós per la Noguera-Pallaresa amb ni més ni menys que 41 túnels i 31 ponts fins a la destinació final. Té una longitud total de 88 kilòmetres. Serveis • Una línia que forma part del servei de rodalies d’ATM Lleida: RL1, Lleida Pirineus-Balaguer. • Una línia que forma part del servei regional d’FGC: RL2, Lleida Pirineus-la Pobla de Segur. Segueix el quadre resum d’aquests serveis. Lleida-la Pobla de Segur, informació bàsica Itinerari Servei Estacions Zones Lleida Pirineus-Balaguer Rodalies 6 (2 facult.) 1-2 Lleida Pirineus-La Pobla de Segur Regional 17 (11 facult.) - Cadència i durada • RL1: hi circulen 5 trens diaris de dilluns a divendres laborables, 8 els dissabtes, i 7 els diumenges i festius, amb diferents horaris (26 minuts de trajecte). • RL2: hi circulen 5 trens diaris de dilluns a divendres laborables, 2 trens els dissabtes i 3 els diumenges i festius, amb horaris diferents (95 minuts de trajecte). Connexions Aquesta línia té connexions exclusivament a l’estació Lleida-Pirineus amb altres línies de tren de regionals, de llarg recorregut (Avant i Alvia) i d’alta velocitat (AVE) que la connecten amb Catalunya (Barcelona) i la resta del territori de l’Estat espanyol (Pamplona, Irún/Bilbao, Gijón, La Corunya, Vigo, Valladolid, Madrid i Sevilla/Màlaga). Lleida-la Pobla de Segur, connexions Nom de l’estació Línies d’FGC amb parada Altres línies Lleida-Pirineus RL1, RL2 R12, R13, R14, XC04, AV21 Serveis d’aportació i complementaris Estació Lleida-Pirineus (línia RL1): direcció Balaguer, a càrrec de l’empresa ALSA (línea 103), amb un mínim de 14 serveis diaris de dilluns a divendres laborables, 9 dels quals per Corbins. N’hi ha un cada hora aproximadament i el trajecte dura entre 25 i 40 minuts. 28 Document de suport Estació la Pobla de Segur (línia RL2): direcció València d’Àneu, a càrrec de l’empresa ALSA (línia 106), amb 4 serveis diaris des de l’estació d’FGC, de 07.10 a 21.10. Fa 12 parades (entre les quals Sort o Rialp) en un trajecte d’uns 60 minuts. Hi ha dos autobusos diaris des de Lleida fins a València d’Àneu. 3.4. Funicular de Gelida El Funicular de Gelida enllaça el poble de Gelida, a l’Alt Penedès, amb la xarxa de l’ATM de Barcelona de la qual forma part, a través de l’estació del mateix nom de la línia R4 de Rodalia de Barcelona. El funicular, que aviat complirà cent anys de vida, va ser construït amb materials reaprofitats d’una renovació del funicular de Tibidabo. Va funcionar ininterrompudament sota la gestió d’FGC des del 1982 fins l’any 2011. Des d’aleshores només funciona els caps de setmana mentre que la resta del temps el servei s’ofereix amb autobús. Servei Gelida Inferior-Gelida Superior. Té 3 estacions i és a la zona 3B. La ruta en autobús té quatre parades quan baixa i cinc quan puja, en comptes de les tres del funicular. Cadència i durada De dilluns a divendres, amb sortides cada mitja hora, en coordinació amb la circulació de trens de la línia R4. Els caps de setmana es manté pràcticament la mateixa cadència. El trajecte es realitza en uns 8 minuts en funicular i en l’autobús de baixada, i en uns 12 en l’autobús de pujada. 3.5. Altres serveis de transport 3.5.1. Cremallera de Montserrat i funiculars de Sant Joan i Santa Cova A la serralada de Montserrat, entre el final del segle XIX i l’inici del XX, es va crear una petita xarxa de transports per tal de facilitar l’accés des del poble de Monistrol al santuari i a altres indrets emblemàtics associats. Aquesta línia va deixar de funcionar definitivament el 1957, fins que va ser “ressuscitada” per la Generalitat l’any 2003. A Montserrat trobem tres serveis diferents. A part del cremallera pròpiament dit que porta al monestir, també en surten dos funiculars: el de Sant Joan (inaugurat l’any 1926, tot i que n’hi va haver un precedent el 1918) arriba a l’ermita homònima, i el de la Santa Cova (inaugurat el 1929) baixa fins al camí que porta a la cova on, segons la tradició, va aparèixer la Mare de Déu de Montserrat. 29 FGC i el transport públic a Catalunya. Coneixements generals Els serveis de l’explotació de Montserrat no estan integrats en la xarxa tarifària única de l’ATM de Barcelona pel fet que són serveis turístics, tot i que sí que estan connectats amb la xarxa d’FGC. Serveis • Cremallera de Montserrat. Monistrol de Montserrat-Montserrat. Té 3 estacions. Surt de l’estació de Monistrol de Montserrat (línies R5 i R50 de la Línia Llobregat-Anoia). El veritable cremallera arrenca a Monistrol Vila. • Funicular de Sant Joan. Montserrat-Sant Joan. 2 estacions. El funicular de Sant Joan fa un recorregut cada 15 minuts. • Funicular de Santa Cova. Montserrat-Santa Cova. 2 estacions. Cadència i durada Varien entre laborables i cap de setmana, i també en funció de la temporada. • El cremallera fa un recorregut cada hora entre Monistrol de Montserrat i Monistrol Vila i dos/ tres recorreguts cada hora entre Monistrol Vila i Montserrat. La durada del trajecte total és de 20 minuts (3 de Monistrol de Montserrat a Monistrol Vila i 13 de Monistrol Vila a Montserrat). • El funicular de Sant Joan fa un recorregut cada 15 minuts en temporada baixa i cada 12 minuts en temporada mitjana/alta. La durada del trajecte és de 7 minuts. • El funicular de la Santa Cova fa un recorregut cada 20 minuts. La durada del trajecte és de 3 minuts. Hi ha un funicular anomenat Aeri de Montserrat entre l’estació Aeri de Montserrat de la línia R5 de la línia Llobregat-Anoia i Montserrat, però no és operat per FGC. 3.5.2. Cremallera de Núria El cremallera de Núria és un tren de tipus turístic situat als Pirineus. No està integrat en cap ATM, però és una