Mètodes d'Investigació en Ciències Socials I PDF

Mètodes d’Investigació en Ciències Socials I Doble Dret i Grau Criminologia Albert Sánchez Gelabert Paradigmes Investigació Social hui Objectius de la sessió Conèixer els principals paradigmes existents en les ciències socials. Saber les diferències entre el mètode quantitatiu i el mètode qualitatiu...

Mètodes d’Investigació en Ciències Socials I Doble Dret i Grau Criminologia Albert Sánchez Gelabert Paradigmes Investigació Social hui Objectius de la sessió Conèixer els principals paradigmes existents en les ciències socials. Saber les diferències entre el mètode quantitatiu i el mètode qualitatiu. Identificar les principals característiques i principis bàsics que guien la perspectiva qualitativa. Saber en què consisteix la triangulació en la investigació social i els diferents tipus, així com els seus avantatges i inconvenients. hui Objectius de la sessió 1. Paradigmes base en la investigació social: El positivisme (neo/postpositivisme) i l’interpretativisme. 2. Característiques i particularitats de la investigació quantitativa i qualitativa. 3. Diferències entre les perspectives qualitativa i quantitativa. 4. La triangulació metodològica Paradigmes base en la investigació social El positivisme L’interpretativisme paradigmes Què és un paradigma? És un model o patró que ens serveix per definir què cal estudiar, quines preguntes cal respondre, com s'han de preguntar i com interpretar les respostes En la actualitat existeixen fonamentalment dos paradigmes en les Ciències Socials: El positivisme (o neo/postpositivisme en la seua versió més actual) L’interpretativisme paradigmes CONSTRUCCIÓ DE L’OBJECTE D’ESTUDI RUPTURA SELECCIÓ DEL PROBLEMA EXPLORACIÓ Plantejament de la investigació amb la seua fonamentació teòrica DEFINICIÓ PROBLEMÀTICA CONSTRUCCIÓ CONCEPTUALITZACIÓ OPERACIONALITZACIÓ DISSENY D’ANÀLISI COMPROVACIÓ VALIDACIÓ EMPÍRICA Què volem investigar? Reflexió teòrica TREBALL DE CAMP ANÀLISI I INTERPRETACIÓ DADES CONCLUSIONS Com accedim a les dades? Instrument de recollida informació El treball de camp com a interrogació de la realitat Com analitzem les dades i a quines conclusions arribem? Diàleg de la teoria i la realitat per a la producció de nou coneixement Anàlisi empírica paradigmes Característiques dels investigació social dos principals Paradigma positivista (neo/postpositivisme) Concepció realitat social Recollida informació, disseny investigació i objectius Anàlisi de la informació Perspectiva /mètode de recerca paradigmes en la Paradigma interpretatiu - La realitat social és objectiva i externa a la intervenció del subjecte -No existeix una realitat social objectiva, depèn de la interpretació de l’individu. - Es planteja un problema de recerca delimitat i concret, per tant, sols es pot conèixer de una forma imperfecta - Relativisme: existeixen múltiples realitats socials segons els individus i segons contextos socioculturals - Separació entre observador-observat - Recerca del coneixement objectiu, però aquest sols es pot aconseguir de forma aproximada - Generalitzacions: lleis provisionals, susceptibles de revisió - Contrast d’una teoria existent - Intens intercanvi i relació entre observador i observat (absència de dualitat) - Interacció empàtica entre observador-observat - Ciència interpretativa en busca de significat. - L’objectiu és comprendre i interpretar els significats que els subjectes atribueixen a la pròpia acció social - Lògica deductiva: contrastació d’hipòtesis, idees i teories amb la realitat - Procés inductiu. Contrasta la informació resultant de l’anàlisi amb la d’altres estudis - Llenguatge de les variables (llenguatge extret de les matemàtiques i de l’estadística) - Anàlisi dels discursos, de les paraules - Perspectiva o mètode quantitatiu - Perspectiva o mètode qualitatiu Diferències entre les perspectives qualitativa i quantitativa diferènciaparadigmes Exemples de quantitats i qualitats Sou Nivell de satisfacció laboral Intel·ligència (CI) Jornada laboral Nivell estudis Classe social Nombre de treballadors/es Tipus de contracte Nombre d’afiliats als sindicats Nombre de fills/es Ser lliure Felicitat Ser lliure Felicitat Enamorament Creativitat – imaginació Sentir-se “obrer/a” Ser basc/a Ser dona Sentit de la justícia Sentir-se desocupat/da Ser sindicalista diferènciaparadigmes Característiques dels investigació social dos principals Paradigma quantitatiu Objectiu de recerca Mètode i anàlisi de dades Tècniques relacionades paradigmes en la Paradigma qualitatiu Descripció el més objectiva possible de la realitat social Comprendre i interpretar els significats que els subjectes atribueixen a les seues accions i conductes socials Quantificar la realitat a través de la medició numèrica (registrar, classificar, ordenar, mesurar, contar...) S’aproxima a la realitat social a través dels discursos socials dels subjectes, interpretant-los per comprendre l’acció social Es recolza en les tècniques estadístiques (enquesta i anàlisi estadística de dades secundàries) Tècniques basades en l’anàlisi del llenguatge (entrevista, grup de discussió, història de vida, etc.) diferènciaparadigmes Exemples de tècniques segons mètode d’anàlisi Tècniques quantitatives Tècniques qualitatives Enquestes Anàlisi estadística de dades Experiments socials Causals comparatius Xarxes socials Entrevista Grup de discussió Tècniques d’observació Tècniques biogràfiques diferènciaparadigmes “L’estratègia d’una investigació qualitativa va orientada a descobrir, captar i comprendre una teoria, una explicació, un significat, mentre que la d’una quantitativa va més orientada a contrastar, comprovar, demostrar l’existència de una teoria prèviament formulada” (Ruiz de Olabuenaga, 1996: 57). diferènciaparadigmes Creieu que un mateix fenomen o problema social es pot analitzar des de qualsevol dels 2 paradigmes? Triangulació metodològica: una possible solució Triangulació La triangulació metodològica ○ Simplificació excessiva de les característiques distintives d’ambdós paradigmes. ○ Moltes investigacions es situen en un contínuum entre aquestes dues perspectives, combinant aspectes associats a una o altra perspectiva. ○ El mètode qualitatiu no és incompatible amb el quantitatiu i es recomana la seua combinació en aquells casos que ho reclamen. Aquesta combinació s’anomena triangulació. Triangulació La triangulació metodològica Quatre tipus de triangulació (Denzin, 1970): ○ La triangulació de dades: utilització de varies fonts d’informació sobre un mateix objecte d’estudi. ○ La triangulació d’investigadors/es: equips d’investigació interdisciplinars. ○ La triangulació teòrica: analitzar un mateix objecte d’estudi des de perspectives teòriques diferents. ○ La triangulació metodològica: Intramètode: únic mètode però aplica distintes tècniques Entre mètodes: combinació de distints mètodes. Bibliografia Bibliografia Bibliografia bàsica ○ Corbetta, P. (2003), Metodología y técnicas de investigación social. Madrid, McGrawHill. (Cap.1 “Los paradigmas de la investigación social”, pp. 3-30; Cap.2 “Investigación cuantitativa e investigación cualitativa”, pp. 31-67). ○ Del Val Cid, C. y Gutiérrez Britto, J. (2006), Prácticas para la comprensión de la realidad social, Madrid, Síntesis (Cap. 1 “La investigación cualitativa para el trabajador social”, pp. 1-20). Bibliografia complementària ○ Cea D’Ancona M.A. (1996) Metodología cuantitativa. Estrategias y técnicas de investigación social. Madrid, Síntesis. ○ Cea D’Ancona, M. A. (2012), Fundamentos y aplicaciones en metodología cuantitativa, Madrid, Síntesis. ○ Ruiz Olabuénaga, J.I. (2012), Metodología de la investigación cualitativa (5ª ed.), Bilbao, Universidad de Deusto. ○ Vallés, M.S. (1997), Técnicas cualitativas de investigación social. Reflexiones metodológicas y práctica profesional, Madrid, Síntesis. Pràctica Distingir enfocaments qualitatius i quantitatius pràctica Distingir enfocaments qualitatius i quantitatius I fase - Treball individual En la taula que hi ha penjada a l’aula virtual, cadascú ompli les cel·les relatives a la investigació que ha llegit. II fase – Treball en grup – per parelles Els 2 membres del grup comparen els dos treballs d’investigació a partir de l’anàlisi que cadascú ha desenvolupat en la fase I. Junts observen i revisen les diferències entre l’estudi quantitatiu i l’estudi qualitatiu i completen la II Part de la taula. properdia Gràcies!