Llei general d’ordenació del territori i urbanisme PDF

Portal jurídic del Principat d’Andorra Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (Text refós sense caràcter oﬁcial) Índex [Mostra/Amaga] Exposició de motius Títol I. Disposicions generals Article 1. Objecte de la Llei Article 2. Deﬁnició d’ordenació del territori Article 3. Abast de l’activitat d’ordenació Article 4. Facultats de l’activitat d’ordenació Article 5. Obligatorietat Article 6. Principi de no indemnització Article 7. Principi de publicitat Article 8. Dret d’informació urbanística Article 9. Òrgans de l’ordenació Article 10. Competències del Govern Article 11. Competències dels comuns Article 12. Competències de la Comissió Tècnica d’Urbanisme Article 13. Competències reservades Article 14. Competències subsidiàries Article 15. Iniciativa de l’activitat urbanística Article 16. Contingut urbanístic de la propietat Article 17. Dret d’urbanitzar Article 18. Dret d’ediﬁcar Article 19. Garantia urbanística Article 20. Alienació de terrenys Article 21. Alienació de terrenys en urbanitzacions o en plans aprovats Article 22. Infracció en l’alienació de terrenys Article 22 bis. Servituds i limitacions a la propietat immobiliària Article 22 ter. Servituds i autoritzacions de pas Títol II. Règim del sòl Article 23. Ediﬁcabilitat global de la planiﬁcació Article 24. Classiﬁcació del sòl Article 25. Sòl urbà consolidat Article 26. Sòl urbà no consolidat Article 27. Règim del sòl urbà Article 28. Sòl urbanitzable: deﬁnició general Article 29. Altres supòsits de sòl urbanitzable Article 30. Règim del sòl urbanitzable Article 31. Urbanització i ediﬁcació simultànies Article 32. Aproﬁtament del sòl urbà i urbanitzable Article 33. Cessió obligatòria i gratuïta Article 34. Termini de la garantia d’aproﬁtament urbanístic Article 35. Abast de la garantia d’aproﬁtament urbanístic Article 36. Atorgament de la llicència d’ediﬁcació Article 37. No obtenció de la garantia d’aproﬁtament urbanístic dins el termini establert Article 38. Sòl no urbanitzable Article 39. Prohibicions generals en sòl no urbanitzable Article 40. Altres prohibicions en sòl no urbanitzable Article 41. Naturalesa de les prohibicions Article 42. Divisió del sòl no urbanitzable Article 43. Sòl forestal Article 44. Sòl agrícola i ramader Article 45. Zones de protecció d’aigües Article 46. Zones de protecció natural Article 47 Article 48. Itineraris d’interès Article 49. Zones exposades a riscos naturals Article 50. Sòl sense designació especíﬁca Article 51. Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable Article 52. Actuacions no sotmeses a autorització en sòls forestal i agrícola i ramader Títol III. Instruments d’ordenació del Govern Article 53. Enumeració dels instruments d’ordenació del Govern Article 54. Caràcter executiu Article 55. Funció de les directrius d’ordenació Article 56. Contingut de les directrius d’ordenació Article 57. Reglament urbanístic, d’urbanització i de la construcció Article 58. Reglament urbanístic Article 59. Reglament d’urbanització Article 60. Reglament de la construcció Article 61. Projectes d’interès nacional 9-02-2024 1 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 62. Plans sectorials Article 63. Competències en projectes d’interès nacional i plans sectorials Article 64. Contingut dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials Article 64 bis. Obtenció de sòl per als projectes d’interès nacional i els plans sectorials Article 65. Aprovació dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials Article 66. Execució dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials Article 66 bis. Dret de reversió Títol IV. Instruments d’ordenació dels comuns Article 67. Enumeració dels instruments d’ordenació dels comuns Article 68. Abast dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 69. Objecte dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 70. Preeminència dels instruments d’ordenació del Govern Article 71. Contingut general dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 72. Contingut especíﬁc dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 73. Unitats d’actuació Article 74. Unitats d’actuació en sòl urbà Article 75. Unitats d’actuació en sòl urbanitzable Article 76. Criteri en la constitució de les unitats d’actuació Article 77. Catàleg comunal d’ediﬁcis, espais o elements d’interès històric, monumental, cultural o ambiental Article 78. Deﬁnició de les activitats i els usos Article 79. Previsió de creixement Article 80. Protecció de la trama urbana existent Article 81. Reserva de sòl per a equipaments, aparcaments, espais públics i habitatges de protecció pública Article 82. Plans d’execució Article 83. Excepcions de gestió directa Article 84. Nombre de plans a cada unitat d’actuació Article 85. Normativa subsidiària i complementària comunal Article 86. Ordinacions de normativa subsidiària Article 87. Ordinacions de rehabilitació d’ediﬁcis, de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament Article 88. Límits de la normativa comunal subsidiària i complementària Títol V. Redacció i aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 89. Competències comunals Article 90. Suspensió temporal de llicències Article 91. Suspensió necessària de les llicències Article 92. Durada i limitació de les suspensions temporals Article 93. Procediment per sol·licituds anteriors Article 94. Dret a indemnització de despeses Article 95. Procediment de redacció del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial Article 96. Posada a informació pública Article 97. Presentació d’al·legacions Article 98. Aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial Article 99. Aprovació prèvia del Govern Article 100. Aprovació deﬁnitiva i publicació Article 101. Actes administratius preparatoris i decisoris Article 102. Vigència del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial Article 103. Revisió del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial Article 104. Procediment de revisió Article 105. Modiﬁcacions, rectiﬁcacions i adaptacions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial Article 106. Procediment de modiﬁcació Títol VI. Actuació urbanística i posada en execució de la planiﬁcació Article 107. Disposicions generals Article 107 bis. Plans parcials Article 108. Obligacions dels propietaris en un Pla parcial Article 109. Contingut dels plans parcials Article 110. Obtenció de la garantia urbanística amb execució aplaçada Article 111. Redacció i aprovació dels plans parcials Article 112. Requisits per l’aprovació Article 113. Publicació del decret d’aprovació del Pla parcial Article 114. Execució dels plans parcials Article 115. Plans especials Article 116. Obligacions dels propietaris en un Pla especial Article 117. Contingut, redacció i aprovació dels plans especials Article 118. Compatibilitat entre plans parcials i plans especials Article 119. Reparcel·lació Article 120. Criteris de valoració Article 121. Participació obligatòria en la redacció i l’aprovació d’un Pla parcial o especial Article 122. Elevació a escriptura pública Article 123. Programes de reforma interior, de protecció i de sanejament Article 124. Redacció, aprovació i execució dels programes Article 125. Expropiació Títol VII. Deures d’ús i conservació, estat de ruïna i ediﬁcacions i instal·lacions fora d’ordenació Article 126. Règim de “fora d’ordenació” Article 127. Deures d’ús i conservació Article 128. Ordres d’execució Article 129. Declaració d’estat de ruïna Títol VIII. La Comissió Tècnica d’Urbanisme Article 130. Comissió Tècnica d’Urbanisme Article 131. Composició 9-02-2024 2 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 132. Funcions i competències Article 133. Funcionament Títol IX. Règim d’atorgament de llicències Article 134. Actes subjectes a llicència Article 135. Obres menors Article 136. Competència per atorgar llicències Article 137. Conformitat amb la legalitat urbanística Article 138. Projectes d’ediﬁcació en general Article 139. Procediment d’autorització per a actuacions en sòl no urbanitzable Article 140. Nul·litat de llicències Article 141. Notiﬁcació de les llicències al Govern Títol X. Procediment contenciós Article 142. Competència de la jurisdicció administrativa Article 143. Acció pública i termini Article 144. Revisió d’oﬁci Article 145. Competència de la jurisdicció civil Article 146. Procediment general Article 147. Procediment especial Article 148. Resolucions de la Comissió Tècnica d’Urbanisme Títol XI. Protecció de la legalitat urbanística Article 149. Inspecció urbanística i potestat sancionadora Article 150. Procediment Article 151. Mesures contra les actuacions sense llicència Article 152. Mesures contra les actuacions en contravenció de llicència Article 153. Atur d’obres i activitats Article 154. Infracció urbanística Article 155. Classes d’infraccions Article 156. Infraccions constitutives d’il·lícit penal Article 157. Persones responsables Article 158. Sancions Article 159. Criteris de graduació de les sancions Article 160. Prescripció de les infraccions Disposició addicional primera Disposició addicional segona. Urbanitzacions amb autorització aprovada anteriorment a l’entrada en vigor dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial. Disposició addicional tercera Disposició addicional quarta. Capacitat de càrrega màxima parroquial i adaptació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Disposició transitòria primera Disposició transitòria segona Disposició transitòria tercera Disposició transitòria quarta Disposició transitòria cinquena. Règim transitori aplicable ﬁns a l’adaptació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial i ﬁns a la modiﬁcació de les directrius d’ordenació Disposició ﬁnal primera Disposició ﬁnal segona Disposició ﬁnal tercera Disposició ﬁnal quarta Disposició ﬁnal cinquena Disposició ﬁnal sisena Disposició ﬁnal setena Disposició ﬁnal vuitena Disposició transitòria única de la Llei 16/2012, del 31 de juliol, de modiﬁcació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modiﬁcada per la Llei 8/2006, del 21 de juny, i per la Llei 6/2011, del 28 de juliol Disposició transitòria única Disposició transitòria segona de la Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges Disposició transitòria segona. Exempció de determinats requisits d’habitabilitat Disposicions transitòries de la Llei 15/2020, del 26 de novembre, de mesures urgents en matèria d’arrendaments de ﬁnques urbanes i de millora del poder adquisitiu Disposició transitòria primera. Exempció de determinats requisits d’habitabilitat Disposició transitòria segona. Reducció del percentatge de la cessió obligatòria i gratuïta a favor dels comuns de la Llei d’ordenació del territori i l’urbanisme Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de desembre del 2000 ha aprovat la següent: Llei general d’ordenació del territori i urbanisme Exposició de motius La necessitat d’establir un marc normatiu de l’ordenació del territori, de la planiﬁcació de l’urbanisme i del procés constructiu es fa sentir d’ençà d’una colla d’anys i de forma més notable a partir del 1993, després de la promulgació de la Constitució i la Llei qualiﬁcada de delimitació de competències entre el Govern i els comuns. De fet, després de les ordinacions promulgades pel Consell General durant els anys setanta i inicis dels vuitanta, que van servir de base normativa per establir les zoniﬁcacions i per a la redacció de les ordinacions comunals sobre urbanisme i construcció actualment vigents, no s’ha avançat gens en la matèria. 9-02-2024 3 Portal jurídic del Principat d’Andorra Cal remarcar que aquelles ordinacions, les generals i les comunals, no han constituït mai un instrument de planiﬁcació i de previsió per a una política d’ordenació del territori ni per a l’establiment de l’equilibri necessari entre població, activitats, infrastructures i serveis. Les ordenacions, limitades en la pràctica a qualiﬁcar zones distintes i sobretot a regular el procés d’ediﬁcació, han seguit un camí invers al de la projecció cap endavant, i gairebé sempre han intentat resoldre conﬂictes i situacions anteriors a base de disposicions limitadores, prohibitives i mitjançant un intervencionisme excessiu en la fase de l’ediﬁcació. En canvi, hi ha hagut una manca d’intervenció pública en la fase prèvia i més important, relativa a la parcel·lació, la urbanització i la previsió per a infrastructures, serveis i equipaments col·lectius. No es pot oblidar tampoc el greu problema de la manca de sòl públic i tots els relacionats amb situacions d’incertesa, precarietat i inseguretat jurídica, que sovint han estat causa d’improvisacions irremeiables en el moment de trobar solucions costoses i a curt termini. Aquesta Llei, a partir dels principis de la utilització racional del sòl, l’interès públic, la funció social de la propietat i la justa distribució dels beneﬁcis i càrregues derivats del procés urbanístic, pretén establir les bases per fer possible una ordenació del territori previsora i protectora, per regular l’activitat urbanística i la construcció amb l’objectiu d’aconseguir l’alliberament de sòl públic dins els marges de les necessitats col·lectives, i també el creixement harmoniós i ponderat dels nuclis d’activitat i d’habitatge juntament amb les infrastructures, els equipaments i els serveis inherents a aquest creixement i al benestar general. De conformitat amb les disposicions de la Llei qualiﬁcada de delimitació de competències, del 4 de novembre de 1993, la Llei present, dins el marc general d’actuació que traça amb vista a una política d’ordenació nacional i coherent, deixa a la competència dels comuns la qualiﬁcació del sòl, la redacció de llurs plans d’ordenació i urbanisme, dels plans parcials i especials i de les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, de la rehabilitació i de la reforma interior, així com tot el procediment administratiu per atorgar les llicències per a totes les actuacions en la matèria que ho requereixin. Dins el marc d’una política nacional d’ordenació i de l’ediﬁcabilitat global establerts en la Llei, són els comuns els que qualiﬁquen el seu sòl parroquial i redacten llurs plans d’acord amb la seva pròpia especiﬁcitat, criteris de creixement i política urbanística comunal. Els principis més importants que suposen realment una innovació en relació amb el règim vigent ﬁns ara, són que la Llei: a) Deﬁneix el contingut urbanístic de la propietat com a conseqüència directa de la planiﬁcació, de manera que el dret d’ediﬁcar no es deriva només del dret de propietat, sinó també de la planiﬁcació i del procés d’urbanització subsegüent. b) Fixa l’aproﬁtament mínim del sòl urbà i urbanitzable; estableix la cessió obligatòria a favor dels comuns, de terrenys que han de ser destinats a serveis i equipaments col·lectius, en un percentatge que han de determinar les corporacions comunals respectives dins de l’escala establerta per la Llei en funció de les necessitats especíﬁques de cadascuna; imposa, en determinades circumstàncies i sense perjudici del seu dret de recurs, la participació obligatòria dels propietaris en el procés de redacció i aprovació dels plans parcials o especials, i deﬁneix els conceptes de reparcel·lació i valoració dels terrenys per tal d’evitar actuacions especulatives i posicions de domini entre els propietaris inclosos en un mateix pla. c) Dins de l’ordenació del territori i l’urbanisme des d’una visió general, distingeix i atorga efectes diferents a dues fases o situacions. La primera (títol V) queda constituïda amb la redacció i l’aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial i la seva divisió en unitats d’actuació; aquesta fase es pot anomenar teòrica, per bé que vinculant, per tal com és un projecte de voluntat política a mitjà i llarg termini, però sense obligatorietat d’execució immediata. La segona (títol VI), pròpiament d’actuació, constitueix la fase de posada en execució de la planiﬁcació amb la redacció i aprovació dels plans parcials promoguts pel sector privat, i dels plans especials promoguts pel sector públic, els quals són els instruments de desenvolupament de les unitats d’actuació i d’execució urbanística material. Entre les previsions que hi són contingudes, destaquen les següents: Es delimiten clarament les competències dels òrgans que intervenen en l’ordenació de la planiﬁcació, l’urbanisme i la construcció; s’estableixen els instruments d’ordenació del Govern i dels comuns i se’n regulen el règim i els continguts (títols III i IV). Es confereix caràcter subsidiari a la iniciativa pública, la qual es justiﬁca per la inacció de la iniciativa privada davant de l’interès general, i s’imposen determinades formalitats d’informació a l’hora d’alienar terrenys. Es ﬁxa l’ediﬁcabilitat global de la planiﬁcació en cada parròquia, a partir del càlcul fet en aplicació de la normativa vigent abans de la publicació d’aquesta Llei. Es limita la qualiﬁcació del sòl a tres categories úniques: sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable, en el qual s’inclouen els terrenys comunals, i se’n regulen els règims, les zones i els elements de protecció i les excepcions d’actuació en sòl no urbanitzable. S’atorga, en determinades condicions, una garantia d’aproﬁtament urbanístic a ﬁ d’aconseguir més seguretat jurídica i d’estimular la col·laboració de la propietat privada en la redacció i l’aprovació dels plans parcials i especials, com a conseqüència del desenvolupament de les unitats d’actuació previstes al Pla d’ordenació. Es regula tot el procediment relatiu a la redacció dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, la suspensió temporal de llicències, el tractament de les sol·licituds pendents, la posada a informació pública, l’aprovació prèvia del Govern i, 9-02-2024 4 Portal jurídic del Principat d’Andorra l’aprovació deﬁnitiva, així com la seva vigència i els supòsits de revisió i de modiﬁcació (títol V), i l’actuació urbanística pròpiament dita, que consisteix en posar en execució la planiﬁcació a partir de la redacció i l’aprovació dels plans parcials i dels plans especials (títol VI). Amb l’objectiu de simpliﬁcar el procediment administratiu i de disposar d’un òrgan tècnic amb funcions consultives i alhora competències decisòries, la Llei crea la Comissió Tècnica d’Urbanisme (títol VIII), que ha de resoldre els recursos administratius en matèria d’urbanisme i construcció, les decisions de la qual deixen expedita la via jurisdiccional. Es disposa i es regula la competència comunal per atorgar llicències per a les actuacions que en requereixen (títol IX). En el procediment contenciós es preveu la competència de la jurisdicció administrativa i en determinats supòsits també de la jurisdicció civil, s’atorga el caràcter de pública a l’acció encaminada a exigir el compliment de les disposicions urbanístiques i de l’ediﬁcació en general, i s’estableixen els terminis per exercir-la, i també es regula un procediment especial d’urgència per a supòsits de perill o de contravenció urbanística determinats. El títol XI s’ocupa del règim de la inspecció urbanística, la protecció de la legalitat, les infraccions i les sancions. En les disposicions transitòries s’hi preveu el termini que disposen els comuns per redactar i aprovar els plans d’ordenació i urbanisme parroquial (primera), aplicar les ordinacions vigents a la data de publicació de la Llei ﬁns que no hagin estat aprovats els plans d’ordenació parroquial i una suspensió cautelar parcial (segona), que les parròquies que hagin aprovat el seu pla i fer efectiva la competència comunal en matèria d’atorgament de llicències puguin aplicar els nous instruments d’ordenació (tercera), i que el Govern estableixi les disposicions oportunes respecte a aquelles parròquies que, transcorregut el termini establert, no hagin aprovat el seu pla (quarta). I en les disposicions ﬁnals, es preveu la constitució de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, com a òrgan necessari per al desenvolupament i l’aplicació de la Llei (primera), la seva posada en funcionament (segona), l’excepció de la qualiﬁcació de sòl no urbanitzable de tota la zona de la urbanització Sant Pere del Pas de la Casa aprovada pel Consell General en data 31 de maig de 1967, amb la redeﬁnició dels límits de la urbanització d’acord amb aquesta delimitació aprovada i a la realitat urbanística de la urbanització esmentada (tercera), la prohibició de modiﬁcar les ordinacions comunals ﬁns ara vigents (quarta), la facultat reglamentària que és atorgada al Govern (cinquena), les derogacions (sisena i setena) i l’entrada en vigència de la Llei (vuitena). Títol I. Disposicions generals Article 1. Objecte de la Llei La present Llei té per objecte la regulació de l’ordenació del territori i el règim del sòl, l’urbanisme i l’ediﬁcació en tot el territori nacional, de conformitat amb els principis reconeguts en l’article 27 de la Constitució. Article 2. Deﬁnició d’ordenació del territori S’entén per ordenació del territori, als efectes d’aquesta Llei, el conjunt de criteris que hi són expressament formulats, i les normes, els plans i les disposicions sobre el sòl, l’urbanisme i la construcció, amb vista a aconseguir una relació adequada entre territori, població, activitats, serveis i infrastructures. Article 3. Abast de l’activitat d’ordenació L’activitat d’ordenació abasta tota la planiﬁcació urbanística i la seva gestió, el règim del sòl, l’execució de les obres d’urbanització i d’infrastructures de serveis, la intervenció en l’exercici de les facultats dominicals relatives a l’ús del sòl i la protecció de la legalitat urbanística. Article 4. Facultats de l’activitat d’ordenació L’activitat d’ordenació, atesos els ﬁns que la justiﬁquen, comporta les facultats següents: 1. En relació amb la planiﬁcació urbanística i la seva gestió: a) Redactar les directrius d’ordenació, i establir la planiﬁcació supracomunal, els reglaments generals, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i llurs unitats d’actuació, els plans parcials d’urbanisme, els plans especials i les ordinacions particulars reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació. b) Emplaçar els llocs de producció i de residència per distribuir-los millor dins el territori. Classiﬁcar el territori en zones de sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable, establir els percentatges de terreny que pot ser ocupat per construccions, el volum, 9-02-2024 5 Portal jurídic del Principat d’Andorra la forma, el nombre de plantes, el tipus i el destí dels ediﬁcis amb criteris generals d’ordenació per unitats d’actuació. c) Establir el traçat de les vies públiques, dels mitjans de transport, de comunicació i d’infrastructures de serveis, l’emplaçament i les característiques dels centres i serveis d’interès públic i social i dels espais lliures en proporció adequada a les necessitats col·lectives, a la conﬁguració de les parcel·les ediﬁcables i a llurs condicions estètiques. 2. En relació amb el règim del sòl: a) Vetllar per la utilització racional del sòl en congruència amb l’interès públic i la funció social de la propietat, amb vista al manteniment d’una densitat i unes condicions d’habitatge que siguin compatibles amb el benestar general. b) Imposar entre els propietaris afectats la distribució justa dels beneﬁcis i les càrregues derivats de la planiﬁcació. 3. En relació amb l’execució de les obres d’urbanització i construcció: Autoritzar, veriﬁcar, suspendre, sancionar -si és el cas- i realitzar, quan sigui procedent, l’execució de les obres d’urbanització i de construcció. 4. En relació amb la intervenció en l’exercici de les facultats dominicals: Intervenir en la parcel·lació i en la construcció, establir les tipologies de l’ediﬁcació i prohibir les actuacions i els usos que no s’ajustin a les previsions de la planiﬁcació. 5. En relació amb la protecció de la legalitat urbanística: Inspeccionar, revisar, suspendre obres i treballs, establir i imposar sancions i, si és el cas, adoptar totes les mesures pertinents per tal de restablir la legalitat urbanística. 6. Les facultats enumerades als apartats precedents tenen caràcter enunciatiu i no limitatiu. S’hi entenen compreses qualssevol altres que hi siguin congruents i puguin ser exercides d’acord amb la present Llei i la resta de disposicions que siguin aplicables. Article 5. Obligatorietat Les directrius d’ordenació, els projectes d’interès nacional, els plans sectorials amb incidència supracomunal, els reglaments del Govern, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, els plans parcials, els plans especials, les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i totes les altres disposicions aprovades de conformitat amb la present Llei, són obligatòries per als administrats i per a l’Administració. Article 6. Principi de no indemnització Les limitacions d’aproﬁtament i d’ús dels terrenys i de les ediﬁcacions, derivades de l’ordenació del sòl i l’urbanisme de conformitat amb les previsions d’aquesta Llei, no confereixen drets d’indemnització de cap mena. Article 7. Principi de publicitat Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans parcials, plans especials, programes i catàlegs tenen el caràcter de documents públics, i tothom i en tot moment pot consultar-los. Article 8. Dret d’informació urbanística Tots els administrats tenen el dret d’obtenir de l’Administració, tant del Govern com dels comuns, dins del termini de quinze dies comptats des de la petició i sota forma de certiﬁcació facilitada per un funcionari habilitat, informació escrita i concreta en relació amb el règim urbanístic aplicable a una ﬁnca o un sector. Article 9. Òrgans de l’ordenació Són òrgans de l’ordenació de la planiﬁcació, l’urbanisme i la construcció: el Govern, els comuns i la Comissió Tècnica d’Urbanisme. 9-02-2024 6 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 10. Competències del Govern A l’efecte d’assolir els objectius de política territorial deﬁnits en la present Llei i tots els altres establerts pel Consell General, correspon al Govern redactar les directrius d’ordenació, els projectes d’interès nacional, els plans sectorials amb incidència supracomunal, i si escau desenvolupar-los, la reglamentació general urbanística, d’urbanització i de la construcció, de la classiﬁcació i protecció de les ediﬁcacions incloses en el catàleg del patrimoni nacional i la inspecció de les ediﬁcacions, el lliurament de la cèdula d’habitabilitat i l’aprovació prèvia, per a la conformitat amb aquesta Llei, dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, així com les altres facultats i competències que li reconeix el present text legal. Article 11. Competències dels comuns D’acord amb la present Llei i els instruments d’ordenació del Govern, correspon als comuns redactar, aprovar i publicar llurs plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans especials, ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, les de rehabilitació i les dels programes de reforma interior, de protecció i de sanejament, i alhora, assessorar els propietaris i coadjuvar amb ells en la redacció i aprovació dels plans parcials, i atorgar les llicències d’obres segons el previst en l’article 136. Article 12. Competències de la Comissió Tècnica d’Urbanisme Correspon a la Comissió Tècnica d’Urbanisme exercir les funcions i les competències que li són atorgades al títol VIII d’aquesta Llei. Article 13. Competències reservades Sense perjudici del que disposen els articles anteriors i amb relació a la matèria de la present Llei, són competències exclusives i reservades al Govern totes les referides als sistemes nacionals d’infrastructures viàries, de comunicacions i serveis, al subsòl i a l’espai aeri, i totes les actuacions que resulten de l’exercici de les competències que són pròpies de l’Estat. Article 14. Competències subsidiàries 1. En cas d’inactivitat injustiﬁcada de l’Administració comunal en el compliment de les obligacions imposades per aquesta Llei i sense perjudici de la responsabilitat administrativa parroquial, el Govern pot adoptar totes les mesures necessàries en substitució i per compte del comú de la parròquia del lloc afectat per la inactivitat. 2. Aquesta facultat l’ha d’exercir el Govern després d’haver tramès, sense resultat, una notiﬁcació al comú en la qual es faci constar la inactivitat de què es tracti i atorgui un termini prudencial per al compliment de l’obligació. Article 15. Iniciativa de l’activitat urbanística 1. La iniciativa i la direcció de l’ordenació del territori, la seva planiﬁcació i la formulació dels instruments urbanístics corresponen a l’Administració Pública. 2. La gestió del desenvolupament i l’execució de l’activitat urbanística es promoguda de manera prioritària per la iniciativa privada, sense perjudici de l’exercici de les potestats i les facultats públiques establertes per l’article 4 d’aquesta Llei. Article 16. Contingut urbanístic de la propietat El contingut urbanístic de la propietat immobiliària és conseqüència directa de la planiﬁcació i queda integrat per l’adquisició successiva o, en determinats supòsits i condicions, simultània, del dret a urbanitzar i del dret a ediﬁcar. Article 17. Dret d’urbanitzar L’obtenció del dret d’urbanitzar requereix l’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i del Pla parcial o Pla especial corresponent. Article 18. Dret d’ediﬁcar El dret d’ediﬁcar s’obté amb la llicència d’ediﬁcació. Article 19. Garantia urbanística La redacció i l’aprovació d’un pla parcial o d’un pla especial, amb les cessions pertinents i lliurament al comú dels terrenys de 9-02-2024 7 Portal jurídic del Principat d’Andorra cessió obligatòria segons les previsions de la present Llei, constitueixen garantia d’aproﬁtament urbanístic per als propietaris interessats, en les condicions que es regulen als articles 34 a 37, encara que no s’executin els treballs d’urbanització. Article 20. Alienació de terrenys Qui alieni terrenys ha de fer constar expressament en el títol d’alienació la seva qualiﬁcació i la unitat d’actuació en la qual s’ubiquen dins del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Article 21. Alienació de terrenys en urbanitzacions o en plans aprovats Si es tracta de l’alienació de terrenys o de parcel·les en plans parcials o especials o urbanitzacions, ja aprovats, s’han de fer constar en el títol d’alienació la data de l’acte de l’aprovació i totes les clàusules, condicions i compromisos que afectin el propietari i l’adquirent, i si fos el cas, els eventuals recursos pendents. Article 22. Infracció en l’alienació de terrenys La infracció de les disposicions dels dos articles anteriors faculta l’adquirent, dins del termini d’un any comptat des de la data de l’atorgament, per instar la rescissió del contracte i poder exigir, a més, indemnització pels danys i perjudicis que hagi sofert. Article 22 bis. Servituds i limitacions a la propietat immobiliària 1. Es declaren d’utilitat pública, als efectes d’expropiació forçosa i exercici de la servitud de pas, les instal·lacions següents: a) Les instal·lacions i els serveis necessaris per a l’establiment de les infraestructures de serveis energètics deﬁnides en els instruments d’ordenació del Govern. b) Les xarxes destinades a serveis públics urbanístics, és a dir, les galeries i xarxes de distribució d’aigües, col·lectors d’aigües residuals, energia, telèfon i xarxes de telecomunicacions deﬁnides en els instruments d’ordenació del Govern. 2. Per al reconeixement de la utilitat pública de les instal·lacions i serveis previstos en l’apartat anterior cal seguir els tràmits que estableix la Llei d’expropiació, en relació amb la preparació de l’expedient i els tràmits de publicació al Butlletí Oﬁcial del Principat d’Andorra de la iniciació de l’expedient d’expropiació, la notiﬁcació als interessats i la informació pública. Conclosa la tramitació, li correspon al govern el reconeixement de la utilitat pública, únicament quan es tracti de les instal·lacions i serveis previstos en els projectes d’interès nacional o plans sectorials relatius als equipaments inclosos a la disposició addicional de la Llei 19/2017, del 20 d’octubre, qualiﬁcada de modiﬁcació de la Llei de delimitació de competències dels comuns. Per la resta de casos, el reconeixement de la utilitat pública li correspon al Consell General. 3. El reconeixement de la utilitat pública per part del Govern porta implícita la necessitat d’ocupació dels béns i/o l’adquisició dels drets afectats. 4. La publicació i notiﬁcació a tots els interessats coneguts de l’acord del Govern inicia la fase d’execució de l’expropiació en els termes previstos a la Llei d’expropiació. Article 22 ter. Servituds i autoritzacions de pas 1. Les servituds de pas necessàries per a la construcció de les infraestructures públiques deﬁnides en l’article anterior graven els béns privats i públics amb l’abast que sigui necessari per a la seva realització efectiva, d’acord amb el que estableixen les lleis sectorials i la normativa reglamentària i tècnica aplicable. 2. Les servituds de pas graven preferentment la franja de cinc metres d’amplada no construïble per la iniciativa privada a cadascun dels marges dels rius, a partir del límit de la llera deﬁnida pels límits oﬁcials d’ediﬁcació. 3. Les servituds de pas comprenen, si és procedent, l’ocupació del subsòl per instal·lacions i canalitzacions a la profunditat i amb les restants característiques que assenyalen les normes tècniques aplicables. 4. Les servituds de pas comprenen també el dret de pas i d’accés, i l’ocupació temporal del terreny o d’altres béns necessaris per atendre la vigilància, la conservació, el manteniment i la reparació de les instal·lacions i de les conduccions. L’establiment d’aquestes servituds i autoritzacions de pas es fa de manera que resulti compatible amb l’ús del sòl o dels immobles 9-02-2024 8 Portal jurídic del Principat d’Andorra afectats i, si escau, amb la indemnització que correspongui. En cas contrari, s’haurà de procedir a l’expropiació. Títol II. Règim del sòl Article 23. Ediﬁcabilitat global de la planiﬁcació 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial ﬁxen l’ediﬁcabilitat global en cada parròquia. Aquesta ediﬁcabilitat global no pot ser superior a la que resulta del càlcul fet en aplicació de la normativa urbanística i de la construcció vigent abans de l’entrada en vigor de la present Llei. 2. Aquesta ediﬁcabilitat global, que és equivalent a la rendibilitat màxima dels terrenys en metres quadrats ediﬁcats, es calcula després d’haver fet la deducció de les superfícies destinades a infrastructura viària segons les previsions de la planiﬁcació. Article 24. Classiﬁcació del sòl 1. El règim urbanístic del sòl es regula a partir de la seva qualiﬁcació en una de les tres classes següents: sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. 2. Els terrenys ja existents destinats a espais públics, equipaments o infrastructures, i els adquirits o els rebuts a aquest efecte, no han de ser objecte de classiﬁcació especíﬁca, però sí que cal fer constar expressament aquesta destinació en la planiﬁcació. 3. Dins del sòl urbà, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de distingir entre sòl urbà consolidat i no consolidat. L’ordenació detallada del sòl urbà no consolidat es realitza de forma ordinària mitjançant el corresponent pla parcial o pla especial. Article 25. Sòl urbà consolidat Constitueixen sòl urbà consolidat, i han de ser qualiﬁcats així pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, tots els terrenys que disposin almenys d’accés rodat, conforme el Reglament d’urbanització i dels serveis d’aigua potable, d’evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i d’enllumenat públic i subministrament d’energia elèctrica, per servir les necessitats de les ediﬁcacions o les instal·lacions previstes pel planejament. Article 26. Sòl urbà no consolidat Constitueixen sòl urbà no consolidat els terrenys situats en unitats d’actuació qualiﬁcades com a sòl urbà, però encara pendents d’urbanitzar. Aquest sòl urbà es qualiﬁcarà com a consolidat quan s’hagin executat els treballs d’urbanització de conformitat amb el Pla parcial o especial d’urbanisme, i disposi efectivament, i com a mínim, de tots els serveis referits a l’article anterior. Article 27. Règim del sòl urbà 1. Els terrenys qualiﬁcats de sòl urbà, els treballs d’urbanització dels quals ja hagin estat executats i que disposin efectivament de tots els serveis enumerats a l’article 25, són immediatament ediﬁcables, de conformitat amb les condicions i la normativa establertes per a la unitat d’actuació respectiva, una vegada s’hagi obtingut el dret a ediﬁcar materialitzat per la llicència d’ediﬁcació. 2. Mentre el sòl urbà no consolidat no hagi obtingut la qualiﬁcació d’urbà consolidat, hi són permesos, en règim d’obres i actuacions provisionals, d’acord amb la normativa sectorial vigent, els projectes destinats a ús d’habitatge unifamiliar, a ús hoteler en forma d’allotjament turístic del tipus borda rural o agroturisme, a ús de restauració en forma de construccions rústiques, a ús de magatzem, a la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya, i a les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera, en les condicions següents: a) Sempre que no es modiﬁqui el perﬁl natural del terreny als efectes de la rasant des de la qual s’aplica l’alçada reguladora. b) Sempre que es tracti d’ediﬁcacions compostes com a màxim de planta soterrània o semisoterrània, planta baixa, planta primera i sotacoberta. El punt des del qual regula l’alçada i les plantes és la cota mitjana del perímetre de l’ediﬁcació. c) Sempre que no superin els 150 metres quadrats per planta, en obres de nova construcció i 400 metres quadrats per planta en construccions ja existents anteriors a l’entrada en vigor de la present Llei. d) Sempre que es tracti d’ediﬁcacions de caràcter rústic tradicional del país i que s’integrin en el paisatge. e) Sempre que de l’execució de l’ediﬁcació resulti, com a única modiﬁcació del perﬁl natural del terreny, l’accés a la planta soterrània o semisoterrània, i que aquesta modiﬁcació, als efectes d’integració en el paisatge, de conservar el caràcter 9-02-2024 9 Portal jurídic del Principat d’Andorra rústic tradicional del país, i d’afavorir la revegetació: i. tingui una diferència màxima de 3 metres respecte al terreny natural, ii. consti de talussos amb pendent màxim 2H/1V, amb un únic muret vertical, construït amb pedra seca, d’alçada vista màxima d’un metre, iii. i que l’accés, en la part en la que s’ha modiﬁcat el perﬁl natural del terreny, tingui un pendent màxim del 15% i una longitud màxima de 40 metres. f) No són permesos els projectes que puguin diﬁcultar el desenvolupament urbanístic posterior de la unitat d’actuació. g) Cada ediﬁcació ha de correspondre com a mínim a 3.000 metres quadrats de terreny. h) No es permet construir nous accessos a través de terreny comunal ni dels quarts. Es permeten treballs de manteniment i petites millores dels accessos existents, que no n’alterin la fesomia actual. No es permet la construcció d’elements de contenció de terres (murs, esculleres, gabions ni elements similars), la construcció d’elements d’estabilització de terrenys (ancoratges, bulons, malles, xarxes ni elements similars), cunetes formigonades, ni pavimentació. La rasant no pot variar, en cada punt, més de mig metre respecte a la rasant actual. Els desmunts i terraplenats no poden incrementar, en cada punt, en més d’un metre l’alçada dels existents, i han de ser vegetalitzats. i) La llicència inclou l’obligació del titular de l’autorització d’enderrocar l’ediﬁcació i fer cessar els usos, sense dret a cap indemnització, quan sigui procedent revocar-la. j) Qualsevol transferència de domini o cessió d’ús de l’immoble obliga el seu titular a fer constar en el títol la naturalesa provisional de la llicència de construcció i el caràcter no indemnitzable de la seva revocació. Els comuns poden ﬁxar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades. 3. També s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions a l’aire lliure destinades a ús esportiu, esportivorecreatiu, a ús de protecció i a ús d’estacionament lligat als anteriors, així com les activitats, instal·lacions i infraestructures per a ús energètic. Així mateix, s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions que es requereixen per al desenvolupament de les activitats forestal, ramadera, agrícola i apícola (cobert, cort, era o paller, galliner, celler, pleta, planter i hivernacle). Les instal·lacions que es requereixen per al desenvolupament de les activitats forestal, ramadera, agrícola i apícola han de respectar les condicions ﬁxades en els apartats b), e), f), h), i) i j) de l’apartat 2 i s’han d’integrar en el paisatge. Els comuns poden ﬁxar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades. En el supòsit que els plans d’ordenació i urbanisme parroquials ﬁxin condicions per a les instal·lacions forestals, agrícoles i ramaderes, aquestes condicions no poden reduir el sostre màxim autoritzable per sota de 400 metres quadrats per planta. 4. A l’efecte del que preveu l’apartat 3 i l’article 51, s’entén per: a) Cobert: petita ediﬁcació annexa a la casa. Lloc cobert on es poden guardar coses a l’abric de la intempèrie (per exemple, carros, eines, etc.). b) Cort: lloc on s’hi allotja el bestiar. c) Era o paller: lloc per emmagatzemar la palla o l’herba, generalment situat a sobre de la cort. d) Galliner: lloc destinat a l’aviram, galls, gallines i altres aus de corral. e) Celler: local subterrani d’una casa que serveix per conservar-hi productes alimentaris. f) Pleta: lloc tancat on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya. g) Planter: terreny especialment disposat per a crear-hi en bones condicions determinats arbres o plantes. h) Hivernacle: construcció amb coberta i parets on s’hi conrea plantes en les condicions més favorables. Article 28. Sòl urbanitzable: deﬁnició general Constitueixen sòl urbanitzable tots els terrenys situats en unitats d’actuació que no siguin qualiﬁcades de sòl urbà de conformitat amb l’article anterior, ni de sòl no urbanitzable de conformitat amb l’article 38. Article 29. Altres supòsits de sòl urbanitzable També constitueixen sòl urbanitzable els terrenys que requereixin obres d’urbanització que afectin més del seixanta per cent de la superfície de la seva unitat d’actuació, independentment de la qualiﬁcació que tinguin en virtut de la zoniﬁcació vigent anteriorment. 9-02-2024 10 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 30. Règim del sòl urbanitzable 1. Els terrenys en sòl urbanitzable obtenen la qualiﬁcació d’urbans quan han estat elaborats i aprovats llurs plans parcials o especials de conformitat amb les previsions referides a la unitat d’actuació on es troben situats, i poden obtenir la llicència d’ediﬁcació després que hagin estat degudament executats tots els treballs d’urbanització. 2. Mentre el sòl urbanitzable no hagi obtingut la qualiﬁcació d’urbà consolidat s’hi permeten les mateixes actuacions d’excepció i en les mateixes condicions que en el sòl no urbanitzable. Igualment hi són permeses, en règim d’obres i actuacions provisionals, i en les mateixes condicions, les obres i les instal·lacions indicades als apartats 2 i 3 de l’article 27. Article 31. Urbanització i ediﬁcació simultànies Quan motivacions tècniques o econòmiques ho aconsellin, el comú pot atorgar la llicència d’ediﬁcació simultàniament amb l’aprovació dels treballs d’urbanització, sempre que els interessats prestin aval bancari suﬁcient per garantir l’execució total d’aquests treballs. Article 32. Aproﬁtament del sòl urbà i urbanitzable 1. L’aproﬁtament del sòl urbà i urbanitzable és com a mínim del vuitanta-cinc per cent (85%) de la superfície de cada unitat d’actuació després d’haver-ne deduït tota la superfície destinada a infraestructura viària segons les previsions de la planiﬁcació, excepte en els supòsits establerts al paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 33. 2. El percentatge restant de terreny, destinat necessàriament a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, és de cessió obligatòria i gratuïta a càrrec dels propietaris i a favor del comú. Article 33. Cessió obligatòria i gratuïta 1. En funció de les necessitats d’equipaments col·lectius i de serveis, de futur o per dèﬁcits ja existents, els comuns estableixen als plans d’ordenació i urbanisme parroquial els percentatges de terreny de cessió obligatòria, que no poden ser inferiors al cinc per cent (5%) ni superiors al quinze per cent (15%) de les propietats, un cop descomptada la cessió obligatòria i gratuïta de sòl per a vialitat i, quan sigui el cas, el terreny destinat a la llera dels rius i torrents, de conformitat a la normativa sobre llur amplada. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de justiﬁcar el percentatge mitjançant un estudi de necessitats d’equipaments col·lectius i de serveis en funció del creixement previsible. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot ﬁxar de manera motivada en una unitat d’actuació un percentatge de cessió obligatòria de sòl per a equipaments, serveis col·lectius i habitatges de protecció pública superior al quinze per cent (15%), ﬁns a un màxim del trenta per cent (30%). El pla compensa als propietaris de la unitat l’escreix de cessió de sòl per sobre del quinze per cent (15%) en forma d’aproﬁtament urbanístic, en la mateixa unitat o en una altra unitat d’actuació; en aquest darrer cas, l’aproﬁtament urbanístic ha de tenir un valor equivalent al de la unitat d’origen i no pot ser superior al quinze per cent (15%) de l’aproﬁtament de la unitat en què se situa. 2. Els comuns han d’incloure en els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, com a sòl de cessió obligatòria i gratuïta, les reserves de sòl que resulten de l’aplicació dels instruments d’ordenació del Govern, salvat que aquests mateixos instruments estableixin altres mecanismes especíﬁcs per a l’obtenció de sòl. Si aquestes reserves comporten que el percentatge de cessió obligatòria i gratuïta de sòl sigui superior al quinze per cent (15%), i ﬁns a un màxim del trenta per cent (30%), s’aplica la norma de l’apartat precedent. 3. Els comuns poden acceptar de forma justiﬁcada la cessió de terrenys en una unitat d’actuació distinta i la cessió de béns immobles altres que terrenys situats en la mateixa unitat d’actuació o en una altra unitat d’actuació distinta, sempre que tinguin un valor equivalent al del terreny objecte de cessió obligatòria. 4. En unitats d’actuació de sòl urbà consolidat els comuns poden acceptar com a cessió de sòl l’equivalent econòmic del valor del terreny objecte de cessió obligatòria. 5. Els comuns han d’aprovar i fer públic, com a mínim un cop cada any, el valor del terreny de cada unitat d’actuació, amb l’especiﬁcació de les regles d’aplicació per determinar l’equivalent econòmic del valor del terreny objecte de cessió obligatòria per cada unitat d’actuació. 9-02-2024 11 Portal jurídic del Principat d’Andorra 6. Si es tracta de la substitució d’ediﬁcacions ja existents en zones urbanes consolidades i barris antics, es manté l’aproﬁtament del sòl al cent per cent (100%). 7. Els terrenys cedits als comuns arran de la cessió obligatòria prevista en aquesta Llei s’integren dins dels béns patrimonials de les corporacions locals, salvat que el planejament en prevegi la destinació com a equipament col·lectiu, habitatge de protecció pública o servei públic col·lectiu. En aquest darrer supòsit, i en altres en què, per decisió posterior expressa o tàcita, el terreny cedit sigui afectat a un ús públic o a un servei públic, aquests terrenys s’integren dins dels béns de domini públic parroquial però només poden ser destinats a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics. 8. Els comuns cedeixen gratuïtament al Govern els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta urbanística que s’hagin de destinar a la realització de projectes d’interès nacional i plans sectorials. Aquests queden afectats a l’ús públic o al servei públic determinat en l’instrument d’ordenació corresponent, i s’integren dins del domini públic de l’Estat. 9. Amb la prèvia sol·licitud dels particulars afectats, els comuns poden acceptar l’ajornament o el fraccionament de l’import de la cessió econòmica quan aquesta darrera substitueixi la cessió obligatòria i gratuïta de terrenys destinats a infraestructures, equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics. L’ajornament o el fraccionament de l’import esmentat s’atorga sota les condicions, mínimes, següents: a) La liquidació de l’import no pot superar el termini d’un any posterior a la data d’acabament de les obres. b) Se sol·licitarà la formalització d’un aval bancari a primer requeriment, o una garantia equivalent, sobre la totalitat de l’import degut, que serà retornat sempre que s’hagi liquidat l’import en el termini i en les condicions previstes. Els comuns poden completar per ordinació els requisits exigibles en aquests supòsits. 10. Si en sòl urbà consolidat s’opta per fer cessió econòmica, el valor de la cessió es computa en funció de l’aproﬁtament que es desitja materialitzar d’acord amb la sol·licitud de llicència d’ediﬁcació. En cas de futures sol·licituds de llicència d’ediﬁcació que n’ampliïn l’aproﬁtament, el valor de la cessió econòmica correspon a l’aproﬁtament ampliat. 11. Els comuns han de destinar els imports obtinguts en concepte de cessió econòmica a l’adquisició de terrenys per a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, i a la construcció d’equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics. 12. Els comuns i, si és el cas, el Govern poden cedir, durant un termini màxim de 50 anys, l’ús de sòl de cessió obligatòria a un particular perquè construeixi i exploti un equipament d’interès públic, en les condicions previstes per a la utilització privativa de béns de domini públic, sempre seguint les regles de publicitat i concurrència. El termini de 50 anys es pot prorrogar si s’acredita que és necessari fer-ho per amortitzar les inversions inicials i posteriors, incloses les necessàries per adequar-se al progrés tècnic. 13. No obstant el que estableix l’apartat 9 anterior, l’ajornament o el fraccionament de l’import de la cessió econòmica que substitueix la cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a infraestructures, equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, pot prolongar-se més enllà del termini d’un any posterior a la data de l’acabament de les obres en el cas de la construcció o l’ampliació d’ediﬁcis l’ús principal dels quals sigui el d’habitatge plurifamiliar, sempre que tots els habitatges de l’ediﬁci es destinin a lloguer residencial. En aquest cas, el termini durant el qual els comuns poden acceptar l’ajornament o el fraccionament de l’import de la cessió econòmica pot anar ﬁns a: a) Cinc anys a comptar de la data de l’acabament de les obres si el percentatge de cessió obligatòria i gratuïta que s’ha d’aplicar és del 5%. b) De cinc a set anys i mig a comptar de la data de l’acabament de les obres si el percentatge de cessió obligatòria i gratuïta és superior al 5% i igual o inferior al 10%. c) De set anys i mig a deu anys a comptar de la data de l’acabament de les obres si el percentatge de cessió obligatòria i gratuïta és superior al 10%. En el cas de la construcció o l’ampliació d’ediﬁcis l’ús dels quals sigui el d’habitatge plurifamiliar, si una part es destina a lloguer residencial i l’altra part es destina a la venda, els comuns poden acceptar l’ajornament o el fraccionament de la part proporcional de l’import de la cessió econòmica tenint en compte la superfície d’habitatges destinats a lloguer residencial en relació amb la 9-02-2024 12 Portal jurídic del Principat d’Andorra superfície total dels habitatges de l’ediﬁci. Les unitats immobiliàries que es tenen en compte, d’acord amb els paràgrafs anteriors, a l’efecte de l’ajornament o el fraccionament de la cessió econòmica, han de mantenir-se en règim de lloguer residencial ﬁns que, com a mínim, s’hagi liquidat la totalitat de l’import de la cessió econòmica. En cas que entretant es vengui alguna d’aquestes unitats immobiliàries, o deixin de destinar-se al lloguer residencial, cal liquidar amb caràcter previ prop del comú corresponent la part de l’import de la cessió econòmica corresponent a les unitats immobiliàries esmentades. En cas contrari, el comú pot executar l’aval bancari ofert per ingressar l’import que correspongui en concepte de la liquidació de la part de l’import de la cessió econòmica. Article 34. Termini de la garantia d’aproﬁtament urbanístic El termini màxim per adquirir el dret d’aproﬁtament urbanístic amb garantia és de 6 anys comptadors des de la data de la publicació al Butlletí Oﬁcial de l’acord d’aprovació deﬁnitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Article 35. Abast de la garantia d’aproﬁtament urbanístic 1. Tots els terrenys inclosos en un Pla parcial d’urbanisme o en un Pla especial degudament aprovat, un cop formalitzada la cessió obligatòria i fet el lliurament al comú, gaudeixen de garantia d’aproﬁtament urbanístic en els termes de la seva aprovació. 2. La garantia d’aproﬁtament urbanístic queda condicionada a l’execució efectiva del Pla parcial o especial dins el termini de vigència del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Si aquesta circumstància no es produeix, l’aproﬁtament urbanístic quedarà deﬁnit segons els termes que estableixi el Pla d’ordenació i urbanisme revisat. 3. Les revisions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no podran reduir els paràmetres urbanístics i d’ediﬁcació per sota de l’aplicació d’un índex d’ediﬁcabilitat net de 0,8 metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl i una ocupació màxima del 33% de la superfície neta de la parcel·la, en aquells terrenys que hagin obtingut la garantia d’aproﬁtament urbanístic. Article 36. Atorgament de la llicència d’ediﬁcació La garantia d’aproﬁtament urbanístic suposa la ﬁxació dels paràmetres urbanístics i d’ediﬁcació i comporta que, una volta s’hagin realitzat totes les obres i treballs d’urbanització i sempre que el projecte de construcció s’ajusti a les previsions del Pla parcial o del Pla especial que fou aprovat, el comú atorga la llicència d’ediﬁcació. Article 37. No obtenció de la garantia d’aproﬁtament urbanístic dins el termini establert Per als terrenys que no hagin obtingut la garantia d’aproﬁtament urbanístic dins del termini establert, el dit aproﬁtament urbanístic queda supeditat a les revisions o modiﬁcacions posteriors dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial. Article 38. Sòl no urbanitzable 1. Constitueixen sòl no urbanitzable, i així han de ser qualiﬁcats pels plans d’ordenació i urbanisme parroquials, els terrenys situats en zones afectades per riscos naturals. 2. Constitueixen sòl no urbanitzable tots els terrenys dels comuns i dels quarts. 3. El Govern estableix reglamentàriament, sempre que el nivell de risc ho permeti, els treballs de protecció que s’han de dur a terme necessàriament per tal de fer compatible l’ediﬁcabilitat en un terreny afectat amb determinades ediﬁcacions protegides destinades a usos especíﬁcs, així com les condicions i característiques constructives d’aquestes ediﬁcacions. Aquestes actuacions sempre queden subjectes a un informe favorable previ del Govern. Article 39. Prohibicions generals en sòl no urbanitzable Llevat de les excepcions regulades especíﬁcament als articles 51 i 52, cap mena de treball o activitat que comporti modiﬁcació de l’estat natural del terreny, moviment de terres, extraccions de pedra, grava o sorra, tala d’arbres, obertura de pistes o camins, construcció o instal·lació de cap mena, no són autoritzats en terrenys qualiﬁcats de sòl no urbanitzable. Article 40. Altres prohibicions en sòl no urbanitzable És prohibit, fora dels llocs expressament destinats a aquests efectes, l’abocament, l’abandó o la crema d’objectes, residus sòlids o líquids i tota altra mena de deixalles que puguin degradar o contaminar la natura, el paisatge, les fonts o els cursos d’aigua. 9-02-2024 13 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 41. Naturalesa de les prohibicions Les limitacions i prohibicions precedents tenen el caràcter de mínimes. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial poden establir condicions de més protecció per a determinades categories de sòl no urbanitzable, en funció de les característiques particulars dels llocs afectats. Article 42. Divisió del sòl no urbanitzable Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial distingeixen i qualiﬁquen el sòl no urbanitzable en totes o algunes de les divisions següents: sòl forestal, sòl agrícola i ramader, zones de protecció d’aigües, zones de protecció natural, itineraris d’interès, zones exposades a riscos naturals i sòl sense designació especíﬁca. Article 43. Sòl forestal Es qualiﬁquen de sòl forestal els terrenys que, per ser suport de masses arbòries, s’han de preservar per tal d’assegurar-ne el manteniment en superfície i qualitat de tal forma que conservin llurs funcions ecològiques, protectores, productores i de creació de paisatge. Article 44. Sòl agrícola i ramader Es qualiﬁquen de sòl agrícola i ramader els terrenys de qualitat agrícola, avalada per llurs característiques edàﬁques o pel fet d’haver-hi prats i pastures aproﬁtables per a la ramaderia. Article 45. Zones de protecció d’aigües 1. Es qualiﬁquen de zones de protecció d’aigües els indrets i espais ocupats per brolladors o captacions d’aigües superﬁcials o subterrànies, marges i riberes de rius, torrents o corrents d’aigua continus o discontinus, llits i fons de llacs, estanys, embassaments i aiguamolls. 2. Per a aquestes zones d’aigües s’estableix un perímetre de protecció obligatòria i, sense perjudici d’allò regulat en la present Llei, hi són aplicables les disposicions especíﬁques contingudes a la Llei de policia i protecció de les aigües. Article 46. Zones de protecció natural 1. Es qualiﬁquen de zones de protecció natural els terrenys i llocs naturals que, constituïts per formacions físiques, geològiques, biològiques o bé grups d’aquestes formacions, tenen un valor universal des del punt de vista estètic o cientíﬁc, i tots els que per les seves condicions ﬁsiogràﬁques constitueixen l’hàbitat d’espècies animals o vegetals mereixedores de protecció. 2. Són béns de protecció natural o espais naturals tots els que estiguin qualiﬁcats així en el catàleg del patrimoni nacional. Article 47 Sense contingut Article 48. Itineraris d’interès Es qualiﬁquen d’itineraris d’interès els espais ocupats per recs i llurs voreres agençades com a passeig, els camins i senders de muntanya aptes per a l’excursionisme, els camins ramaders i els passos de pescador de les vores dels rius. Article 49. Zones exposades a riscos naturals 1. Són zones exposades a riscos naturals totes les qualiﬁcades així pels estudis geològics i geotècnics, i per la cartograﬁa d’allaus, de despreniments i d’altres riscos naturals que aprovi i publiqui el Govern, previ el tràmit d’informació pública corresponent. Aquests estudis poden diferenciar nivells de perillositat del risc. 2. Constitueixen sòl no urbanitzable els terrenys situats en zones afectades per riscos naturals de perillositat alta que el Govern ha de qualiﬁcar mitjançant els instruments tècnics escaients. Els restants terrenys constituixen sòl urbanitzable segons el nivell de perillositat establert pel Govern i les proteccions que, en el seu cas, siguin necessàries. 9-02-2024 14 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 50. Sòl sense designació especíﬁca Constitueixen sòl sense designació especíﬁca els terrenys dels comuns i quarts no inclosos en les subcategories anteriors. Article 51. Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable 1. Constitueixen excepcions a les prohibicions de caràcter general establertes en el règim del sòl no urbanitzable, previst a l’article 39, l’execució de projectes d’interès nacional deﬁnits a l’article 61, i els treballs necessaris per dotar d’accés i serveis al sòl que la planiﬁcació hagi qualiﬁcat d’urbanitzable. 2. També constitueixen excepcions, conforme a les condicions regulades en els plans d’ordenació i urbanisme parroquial corresponents, i en el cas de la propietat privada, un cop obtinguda l’autorització pertinent segons el procediment ﬁxat al títol IX, les actuacions següents: a) En sòls forestal, ramader i agrícola, l’obertura de noves pistes o camins de muntanya, la tala d’arbres i l’obertura dels tallafocs necessaris per a la seguretat del bosc; la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya no destinades a habitatge permanent i les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, ramadera, agrícola i apícola (cobert, cort, era o paller, galliner, celler, pleta, planter i hivernacle); l’obertura de pistes d’esquí amb les infraestructures i els equipaments necessaris; l’agençament d’indrets per a excursions o per practicar-hi l’escalada i l’habilitació d’instal·lacions esportives, i tots els equipaments tècnics destinats als serveis públics i en sòl de titularitat pública, els refugis de muntanya. b) En zones de protecció d’aigües i llurs perímetres de protecció, les instal·lacions, els murs, les tanques, les canalitzacions i els treballs propis i necessaris per a l’execució i el manteniment d’aquestes zones i els seus equipaments i serveis. c) En zones de patrimoni natural i entorn de béns d’interès cultural, la crema de vegetació i l’aproﬁtament de llenya, i els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació, la millora i el gaudi de l’hàbitat propi i la rehabilitació i conservació de les bordes i ediﬁcis agrícoles que inclogui el perímetre de la zona, o el monument objecte de protecció i llurs entorns. d) En zones d’itineraris d’interès, els treballs i equipaments destinats exclusivament a la conservació i la millora. e) En zones exposades a riscos naturals, les instal·lacions o els equipaments de caràcter tècnic que siguin destinats exclusivament a la protecció de les persones i els béns, i a la limitació del mateix risc, i les modiﬁcacions del terreny, les ediﬁcacions i les instal·lacions destinades a ús agrícola, ramader i forestal o a ús de magatzem, sempre que un estudi detallat del risc n’avaluï la vulnerabilitat i garanteixi que és assumible, d’acord amb els criteris ﬁxats reglamentàriament. f) En zones de sòl sense designació especíﬁca, es pot utilitzar per ampliar sòl destinat a equipaments, espais públics i infraestructures quan llindi amb aquest darrer, amb una proporció o ràtio no superior al cent per cent. g) En zones que presentin un potencial econòmicament i tècnicament viable per a la producció d’energia a partir de fonts renovables o bé per a altres usos energètics d’acord amb la normativa que aprovi i publiqui el Govern, la instal·lació d’infraestructures energètiques segons la normativa sectorial vigent. 3. La construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya no destinades a habitatge permanent incloses a l’apartat 2.a) es permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, en les mateixes condicions indicades en les lletres a), b), c), d), e), g), h) i) i j) de l’article 27.2. 4. Les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola, ramadera i apícola (cobert, cort, era o paller, galliner, celler, pleta, planter i hivernacle) incloses a l’apartat 2.a) es permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, en les mateixes condicions indicades en l’article 27.3. Article 52. Actuacions no sotmeses a autorització en sòls forestal i agrícola i ramader Són actuacions permeses en sòls forestal i agrícola i ramader, sense necessitat d’obtenir autorització prèvia, la crema de vegetació i el desbrossament per aproﬁtar la llenya que no comporti la tala d’arbres. La crema de vegetació s’ha d’ajustar a les condicions establertes en la reglamentació reguladora de la matèria. Títol III. Instruments d’ordenació del Govern Article 53. Enumeració dels instruments d’ordenació del Govern Són instruments d’ordenació del Govern: 9-02-2024 15 Portal jurídic del Principat d’Andorra a) Les directrius d’ordenació. b) Els projectes d’interès nacional i els plans sectorials amb incidència supracomunal. c) El Reglament urbanístic, el Reglament d’urbanització i el Reglament de construcció i normes tecnològiques. Article 54. Caràcter executiu Els instruments d’ordenació del Govern, a proposta del ministeri responsable de l’ordenament territorial, i amb un informe del ministeri responsable del medi ambient quan per competència sigui procedent, són executius a partir del mateix dia de la publicació al Butlletí Oﬁcial, i les disposicions i previsions que hi són contingudes queden integrades a la planiﬁcació comunal i la vinculen amb efectes immediats. Article 55. Funció de les directrius d’ordenació Les directrius d’ordenació són disposicions de rang reglamentari que, com a desenvolupament de la present Llei, tenen per funció: a) Formular, amb caràcter general i d’acord amb la política territorial, social i econòmica del Govern, el conjunt de criteris i normes orientadores i reguladores dels processos d’assentament al territori de les diverses activitats socials i econòmiques. b) Fixar el marc de referència per a la formació de les polítiques urbanístiques comunals, per tal d’establir una coordinació adequada entre les actuacions parroquials i la política urbanística nacional i fer que siguin compatibles. c) Subministrar i obtenir les informacions pertinents amb vista a establir els criteris bàsics per aplicar els recursos de l’Administració de l’Estat. Article 56. Contingut de les directrius d’ordenació Les directrius d’ordenació són motivades i contenen necessàriament la informació que les justiﬁca i la diagnosi de la causa dels problemes a resoldre i de les necessitats a cobrir, a partir de les anàlisis i els estudis efectuats, dels criteris adoptats i dels eventuals treballs estadístics. Inclouen també, si escau, els documents escrits i els gràﬁcs necessaris per reﬂectir llur justiﬁcació. Article 57. Reglament urbanístic, d’urbanització i de la construcció Sense perjudici que les ordinacions particulars reguladores de la normativa subsidiària comunal puguin establir condicions més restrictives, els reglaments urbanístic, d’urbanització i de la construcció tenen el caràcter de mínim obligatori d’aplicació general. Article 58. Reglament urbanístic El Reglament urbanístic conté el conjunt de disposicions tècniques destinades a deﬁnir els criteris de valoració dels terrenys, de la seva reparcel·lació, de la justa compensació, de l’equidistribució de les càrregues urbanístiques i, en general, de tota la normativa necessària per a l’execució de la planiﬁcació. Article 59. Reglament d’urbanització El Reglament d’urbanització conté el conjunt de disposicions tècniques destinades a deﬁnir els traçats, els dissenys i les dimensions mínimes de les infrastructures, els serveis i les seves interrelacions. Article 60. Reglament de la construcció El Reglament de la construcció conté les condicions generals d’aplicació a qualsevol tipus d’ediﬁcació, les normes tecnològiques de construcció i les relatives al procediment de presentació de sol·licituds i a llur autorització. Article 61. Projectes d’interès nacional 1. Els projectes d’interès nacional estan destinats a la construcció d’infraestructures viàries i de comunicació, a l’execució de la política hidràulica, de sanejament i energètica, a la lluita contra la contaminació i a la protecció de la natura, i també a la dotació de serveis de caràcter sanitari, social, assistencial, de recerca i desenvolupament, d’innovació, educatiu, cultural, esportiu, esportivorecreatiu, administratiu, de seguretat i de protecció civil. 2. Quan s’executen en sòl no urbanitzable, els projectes d’interès nacional no es poden destinar a ús d’habitatge, hoteler ni residencial de cap classe. 9-02-2024 16 Portal jurídic del Principat d’Andorra 3. Quan les executa el Govern, les actuacions pròpies dels projectes d’interès nacional no estan sotmeses a llicència dels comuns. Article 62. Plans sectorials S’entén per pla sectorial tot projecte d’interès nacional l’execució del qual afecti els termes de dos o més parròquies. Article 63. Competències en projectes d’interès nacional i plans sectorials 1. Sense perjudici de les competències dels comuns per redactar, aprovar i executar conjuntament plans especials o programes d’interès interparroquial de conformitat amb aquesta Llei, els projectes d’interès nacional i els plans sectorials són aprovats pel Govern, amb informe previ dels comuns el terme parroquial dels quals sigui afectat pel projecte o el pla. 2. Quan es tracti de projectes d’interès nacional o plans sectorials relatius a algun dels equipaments inclosos en la relació continguda a la disposició addicional primera d’aquesta Llei, l’informe dels comuns té caràcter preceptiu però no vinculant; en els altres supòsits, l’informe dels comuns té caràcter preceptiu i vinculant. 3. Si un informe preceptiu i vinculant d’un comú sobre un projecte d’interès nacional o un pla sectorial és negatiu, el Govern no el pot executar, però pot sotmetre al Consell General un projecte de llei que l’autoritzi a executar-lo. Si la Llei s’aprova, el projecte es pot executar. Article 64. Contingut dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials 1. A efectes d’aprovació, els projectes d’interès nacional i els plans sectorials han de contenir, almenys, la documentació següent: a) Descripció i justiﬁcació de l’interès nacional del Projecte o del Pla sectorial de què es tracti. b) Determinació precisa de la situació i límits dels terrenys necessaris per a la seva execució, ja siguin de titularitat pública o privada, i del mecanisme d’obtenció del sòl destinat a l’execució de les obres, d’acord amb el que estableix l’article següent. c) Pressupost estimat, mecanismes de ﬁnançament previstos, i termini estimat d’execució. 2. A efectes de desenvolupament, els projectes d’interès nacional i els plans sectorials han de contenir, almenys, la documentació següent: a) Si es tracta d’una actuació aïllada, totes les determinacions documentals i gràﬁques que permetin l’execució completa del projecte. b) Si es tracta d’una actuació complexa, els projectes d’interès nacional i els plans sectorials es desenvolupen a través de plans especials. Article 64 bis. Obtenció de sòl per als projectes d’interès nacional i els plans sectorials 1. Els projectes d’interès nacional i els plans sectorials han de determinar amb precisió quins són els terrenys necessaris per a la seva execució, ja siguin de titularitat pública estatal, comunal, dels quarts o d’una entitat parapública, ja siguin de titularitat privada, així com el mecanisme d’obtenció del terreny destinat a l’execució de les obres. 2. L’obtenció de sòl destinat a projectes d’interès nacional i a plans sectorials pot materialitzar-se de la manera següent: a) Per mitjà de sòl de cessió obligatòria i gratuïta destinat a iniciatives d’interès nacional previst a l’article 33 de la present Llei. b) Per mitjà de sòl de titularitat pública estatal, comunal, dels quarts o d’una entitat parapública. c) Per mitjà d’expropiació. 3. La cessió del sòl de cessió obligatòria i gratuïta s’efectua d’acord amb el que preveuen els articles 108 c) i 116 b). La cessió de sòl de titularitat pública estatal, comunal, dels quarts o d’una entitat parapública s’efectua en els termes i termini previstos a l’instrument d’ordenació del Govern, i es documenta a través del corresponent conveni de cessió. 4. Els comuns posen gratuïtament a disposició del Govern l’ús dels béns comunals que siguin necessaris per executar projectes 9-02-2024 17 Portal jurídic del Principat d’Andorra d’interès nacional i plans sectorials. 5. En els restants supòsits dels paràgrafs a) i b) de l’apartat 2, la cessió de sòl al Govern s’efectua també amb caràcter gratuït, salvat que el sòl hagués estat adquirit a títol onerós per l’administració propietària, en quin cas el Govern n’ha d’abonar el seu valor a preu de mercat. 6. En aprovar el Projecte d’interès nacional o el Pla sectorial, el Govern pot acordar demanar al Consell General la declaració d’utilitat pública de determinats terrenys que sigui necessari expropiar per a l’execució del projecte. Article 65. Aprovació dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials 1. El Govern, després d’aprovar el Pla sectorial o el Projecte d’interès nacional, el publica al Butlletí Oﬁcial del Principat d’Andorra. 2. Les previsions i disposicions contingudes en els projectes d’interès nacional i en els plans sectorials, una volta aprovats i publicats, vinculen, en allò que els pugui afectar, els plans d’ordenació i urbanisme de les parròquies concernides. La modiﬁcació del planejament general s’efectua de forma immediata, d’acord amb el procediment previst a l’article 105.3. Article 66. Execució dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials 1. L’execució per part del Govern de les obres i els treballs relatius a projectes d’interès nacional i plans sectorials, un cop aprovats i publicats, no queda subjecta a llicència ni control de l’autoritat comunal. 2. Sempre que en l’execució d’obres relatives a Projectes d’Interès Nacional deﬁnits a l’article 61 la inversió del Govern superi el cinquanta per cent (50%) del cost de les obres, després de l’aprovació del projecte deﬁnitiu i abans de l’inici de les obres, cal que s’hagi formalitzat la cessió del terreny a favor del Govern. Article 66 bis. Dret de reversió 1. Si el Govern revoca l’aprovació d’un projecte d’interès nacional o d’un pla sectorial, els terrenys de titularitat d’un comú o d’un quart que haguessin estat objecte de cessió gratuïta al Govern per a l’execució d’aquest instrument, retornen al seu titular anterior; la transmissió s’ha de documentar a través del corresponent conveni. Si la cessió ha estat onerosa, el retorn de la titularitat comporta la devolució de la suma abonada pel Govern, incrementada amb els interessos meritats, al tipus de l’interès legal. 2. Si el Govern no inicia l’execució d’un projecte d’interès nacional o d’un pla sectorial per al que hagi obtingut la cessió de terrenys de titularitat d’un comú o d’un quart, en el termini de cinc anys des de la data en què s’hagi formalitzat la cessió, l’administració que ha cedit els terrenys pot demanar-ne el retorn, en les condicions previstes a l’apartat precedent, però aquests terrenys continuaran afectats a les ﬁnalitats previstes en l’instrument d’ordenació de què es tracti, ﬁns que el Govern no en revoqui expressament l’aprovació. 3. Si, per qualsevol motiu, terrenys de titularitat d’un comú o d’un quart que han estat objecte de cessió gratuïta al Govern per executar un projecte d’interès nacional o un pla sectorial hagin de passar a formar part del patrimoni d’una persona privada, física o jurídica, o d’una societat amb participació de capital públic i privat, el comú o el quart que n’eren titulars abans de la cessió tenen dret a la reversió dels terrenys cedits i, en el cas que n’hagi de continuar fent ús aquesta persona o societat, a percebre una compensació econòmica per aquest ús, calculada a preu de mercat. Títol IV. Instruments d’ordenació dels comuns Article 67. Enumeració dels instruments d’ordenació dels comuns Són instruments d’ordenació dels comuns: a) Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial. b) Els plans parcials i els plans especials. c) Les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació, i les dels programes de reforma interior i de protecció i sanejament. 9-02-2024 18 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 68. Abast dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, com a projectes d’ordenació integral, comprenen la totalitat del territori de cadascuna de les parròquies i constitueixen l’instrument essencial de l’activitat comunal d’ordenació i planiﬁcació urbanística i de la seva gestió. Article 69. Objecte dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial tenen per objecte establir l’estructura general i els elements fonamentals de l’ordenació urbanística del territori parroquial, regular els diferents usos, intensitats i aproﬁtaments segons la classiﬁcació del sòl i les unitats d’actuació, i ﬁxar les previsions dels serveis públics necessaris. 2. A més, han de completar l’ordenació del sòl urbà consolidat i assenyalar les renovacions i les rehabilitacions que s’hi considerin necessàries. També han de regular les condicions d’incorporació del sòl urbanitzable al desenvolupament urbà. Article 70. Preeminència dels instruments d’ordenació del Govern Si existeixen projectes d’interès nacional o plans sectorials de competència estatal ja aprovats anteriorment, els plans parroquials han de tenir en compte les previsions que s’hi estableixen. Article 71. Contingut general dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les determinacions de caràcter general següents: a) Objectius del Pla referits a la parròquia. b) Qualiﬁcació urbanística del sòl, amb indicació gràﬁca i numèrica de les superfícies assignades a cada una de les tres classes de sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable) i la divisió dels sòls urbà i urbanitzable en unitats d’actuació. c) Estudi justiﬁcat de l’ediﬁcabilitat global de la parròquia, calculat en aplicació de les disposicions vigents abans de la publicació de la present Llei, segons s’estableix a l’article 23, i de l’ediﬁcabilitat resultant del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. d) Estructura general del territori integrada pels elements determinants del desenvolupament urbà projectat i pels sistemes generals de comunicació, les zones de protecció, els equipaments comunitaris per a serveis públics i els espais lliures destinats a parcs i zones verdes de caràcter públic. e) Situació actual i previsions de futur amb relació a la captació i la distribució d’aigua potable i el tractament de depuració de les aigües residuals. f) Mesures de protecció que s’adopten amb relació als ediﬁcis, espais o elements d’interès històric, monumental o cultural. g) Descripció, en cada una de les tres classes de sòl (urbà, urbanitzable i no urbanitzable), de les ediﬁcacions i instal·lacions bastides abans de la vigència del Pla i que, pel fet de ser incompatibles o disconformes amb les seves previsions, queden expressament qualiﬁcades de fora d’ordenació en els termes de l’article 126. h) Mesures de protecció que s’adopten amb relació al paisatge, el medi ambient, la conservació de la natura, la fauna i els ecosistemes. i) Indicació de les circumstàncies segons les quals serà procedent, quan escaigui, fer la revisió del Pla d’ordenació en funció dels paràmetres de població, l’índex de creixement demogràﬁc, la previsió de l’increment de l’activitat econòmica, l’aigua i la resta de recursos naturals, les infraestructures existents i planiﬁcades, els equipaments existents i planiﬁcats, els requeriments de mobilitat, el paisatge, la imatge de la parròquia i altres factors que hi incideixin. Article 72. Contingut especíﬁc dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial A més de les determinacions generals establertes a l’article precedent, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir les de caràcter especíﬁc següents: 1. En sòl urbà: a) Delimitació del perímetre i divisió en unitats d’actuació en funció dels nuclis de població, barris, poblats i nuclis consolidats o aprovats. b) Assignació, a cada unitat d’actuació, dels usos, les tipologies de construcció, l’aproﬁtament urbanístic i el percentatge de terreny de cessió obligatòria, amb deﬁnició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les ediﬁcacions i llurs entorns. 9-02-2024 19 Portal jurídic del Principat d’Andorra c) Delimitació dels espais lliures i zones destinades a parcs i jardins públics, a l’esport i al lleure. d) Emplaçaments reservats per a equipaments públics, sanitaris i socials, educatius i culturals, esportius, administratius, aparcaments i altres serveis urbans comunitaris. e) Traçat i característiques de la xarxa viària i les seves servituds, ﬁxació d’alineacions i rasants i dels traçats de les galeries i xarxes de distribució d’aigües, clavegueram, aigües pluvials, energia elèctrica, telèfon i altres serveis previstos al Pla. f) Previsions per a la supressió de barreres arquitectòniques, físiques i sensorials, en aplicació de la Llei d’accessibilitat. 2. En sòl urbanitzable: a) Delimitació del perímetre i divisió en unitats d’actuació en funció de les previsions de desenvolupament per zones, sectors o agrupament de ﬁnques amb vocació d’obtenir la qualiﬁcació de sòl urbà. b) Assignació a cada unitat d’actuació d’usos, tipologies de construcció, aproﬁtament urbanístic i percentatge de terreny de cessió obligatòria, amb deﬁnició de volums, alçades, cobertes, tractament i característiques estètiques de les ediﬁcacions i llurs entorns. c) Previsió del desenvolupament dels sistemes de l’estructura general d’ordenació urbanística i del traçat de les vies i de les xarxes de subministrament de tots els serveis necessaris. d) Previsió dels emplaçaments per a equipaments i serveis públics en general, amb vista a les necessitats futures i en la mesura que el sòl urbanitzable podrà obtenir la qualiﬁcació d’urbà. 3. En sòl no urbanitzable: a) Divisió en totes o algunes de les classes de sòl no urbanitzable previstes en aquesta Llei, amb especiﬁcació dels règims de protecció respectius. b) Característiques, normativa i mesures de protecció a les quals s’han d’ajustar les construccions i les actuacions d’excepció per poder ser autoritzades, d’acord amb el règim previst a l’apartat 2 de l’article 51. Article 73. Unitats d’actuació 1. Els sòls urbà i urbanitzable són dividits en unitats d’actuació. 2. Cada unitat d’actuació té assignat, de forma especíﬁca i concreta, un tractament urbanístic, constructiu, d’aproﬁtament i d’usos de caràcter unitari, amb l’excepció de l’apartat següent. 3. Pel que fa a la previsió d’ediﬁcacions destinades a serveis i equipaments públics dins de cada unitat d’actuació i en consideració al seu entorn immediat, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial ha de precisar les volumetries, les alçades i el tractament exterior. 4. A més, les unitats d’actuació podran incorporar terrenys situats en zones afectades per riscos naturals, sempre i quan incloguin un estudi de detall que justiﬁqui les mesures de protecció suﬁcients per garantir-ne l’ediﬁcabilitat. Article 74. Unitats d’actuació en sòl urbà La divisió del sòl urbà en unitats d’actuació té en compte obligatòriament la trama urbana ja consolidada o aprovada, els nuclis de població, els barris i les urbanitzacions existents. Article 75. Unitats d’actuació en sòl urbanitzable La divisió del sòl urbanitzable en unitats d’actuació té en compte la previsió de zones, sectors o agrupaments de ﬁnques de tipologies similars amb disposició de ser urbanitzades. Article 76. Criteri en la constitució de les unitats d’actuació Les unitats d’actuació, sense perjudici del nombre de plans parcials necessaris perquè es puguin desenvolupar, es constitueixen de forma que permetin el compliment conjunt dels deures i dels drets de cessió, compensació, equidistribució i urbanització de la totalitat de la seva superfície, i es delimiten de tal forma que se’n faciliti el desenvolupament urbanístic o que responguin a objectius d’interès general deﬁnits en instruments d’ordenació del Govern o dels comuns. 9-02-2024 20 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 77. Catàleg comunal d’ediﬁcis, espais o elements d’interès històric, monumental, cultural o ambiental 1. A l’efecte d’adoptar les mesures de protecció pertinents, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de contenir la relació dels ediﬁcis, els espais i els elements d’interès històric, monumental, cultural, natural i ambiental i els itineraris d’interès de la parròquia. 2. El béns immobles d’interès cultural són protegits d’acord amb el que estableix la llei del patrimoni cultural d’Andorra. En el cas que un comú inclogui en la relació continguda al pla d’ordenació i urbanisme parroquial altres béns que els d’interès cultural, el mateix comú deﬁnirà el grau de protecció que han de merèixer. Article 78. Deﬁnició de les activitats i els usos Dins de cada una de les unitats d’actuació en què es divideixen el sòl urbà i el sòl urbanitzable, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial estableixen les activitats i els usos urbanístics, existents i previsibles, permesos i prohibits, així com la compatibilitat o incompatibilitat entre ells, i les mesures i les condicions de regulació o, si escau, de correcció. Article 79. Previsió de creixement El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial preveu el creixement estimat o necessari per completar-ne la trama urbana i resoldre el desenvolupament del sòl urbanitzable segons les especiﬁcitats i la vocació intrínseca de cada parròquia. Article 80. Protecció de la trama urbana existent 1. La planiﬁcació ha de contenir en la seva normativa les previsions necessàries respecte a la trama urbana existent, les tipologies d’ediﬁcació, els tractaments d’elements i llocs singulars i les activitats i els usos que permetin assegurar la protecció del patrimoni ediﬁcat i que evitin el deteriorament ambiental. 2. La planiﬁcació ha d’evitar operacions de modiﬁcació substancial d’alineacions i rasants preexistents en nuclis o indrets d’interès històric o ambiental. Si escau, ha de preveure i deﬁnir, amb total precisió, l’abast i les condicions de les rehabilitacions eventuals. Article 81. Reserva de sòl per a equipaments, aparcaments, espais públics i habitatges de protecció pública La planiﬁcació ha de preveure, en funció de la piràmide d’edat i la previsió de creixement de la població, les característiques dels sectors d’activitat econòmica i la seva implantació al territori parroquial, i tenint en compte els dèﬁcits existents en l’actualitat, les reserves de sòl següents: 1. Reserva de sòl per a zones verdes, parcs, jardins i espais lliures en la proporció suﬁcient per habitant i prop de les zones amb més densitat d’habitatges. No obstant això, la proximitat a terrenys comunals no urbanitzables destinats a espais naturals accessibles pot incidir en la magnitud d’aquesta reserva de forma justiﬁcada. 2. Centres culturals, docents i sanitaris en una proporció adequada a la població, i agrupats segons els mòduls necessaris per formar unitats completes. Es computen els centres públics i privats indistintament, i a l’hora de situar-los s’ha de tenir en compte la seva facilitat de comunicació amb els nuclis d’habitatges. 3. Aparcaments públics per a vehicles en una proporció adequada per resoldre l’estacionament i la rotació en funció de la vocació de cada unitat d’actuació, i atenent el seu caràcter residencial, comercial, turístic, industrial o d’un altre tipus. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquials han de tenir cura de cobrir els dèﬁcits estructurals existents a les zones d’ediﬁcació consolidada. En zones especíﬁcament destinades a usos industrials o de serveis, i en funció de les necessitats derivades d’aquests usos, el Govern, per directriu d’ordenació, pot establir reserves superiors. 4. Habitatges de protecció pública, destinats únicament al lloguer, en funció de les necessitats socials detectades i de la programació prevista en aquest sector. Article 82. Plans d’execució L’execució de l’ordenació urbanística de cada una de les unitats d’actuació en què es divideixen els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, llevada la possibilitat de gestió directa prevista a l’article següent, es materialitza mitjançant la redacció i l’aprovació de plans parcials, plans especials i programes de rehabilitació, protecció i sanejament. 9-02-2024 21 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 83. Excepcions de gestió directa Amb l’objecte de simpliﬁcar el procés urbanístic, i si es tracta de poblats, urbanitzacions ja existents o aprovades o zones urbanes consolidades, el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial els pot incloure en una sola unitat d’actuació i regular l’ordenació d’aquesta unitat de manera directa, si bé amb la precisió i el detall suﬁcients, de tal forma que faci innecessaris plans parcials d’urbanisme posteriors. Article 84. Nombre de plans a cada unitat d’actuació 1. En funció de la superfície i la conﬁguració topogràﬁca de cada unitat d’actuació i de les previsions viàries i d’equipaments que s’hi continguin, per tal de facilitar la gestió urbanística privada, el comú ha d’incloure en la planiﬁcació, o bé ha de fer posteriorment, una proposta relativa al nombre de plans parcials i llur conﬁguració, estimats suﬁcients o convenients per al seu desenvolupament. 2. Aquesta proposta la formula el comú sense perjudici de les decisions que vulguin adoptar majoritàriament sobre aquesta qüestió els propietaris dels terrenys inclosos en cada unitat d’actuació. Article 85. Normativa subsidiària i complementària comunal Per tal de desenvolupar i complementar les previsions establertes al Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, el comú aprova i publica les seves ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació, les de rehabilitació d’ediﬁcis i les destinades als programes de reforma interior urbana i als de protecció i sanejament. Article 86. Ordinacions de normativa subsidiària Les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària aplicable a cada unitat d’actuació deﬁneixen, amb el grau de precisió necessari perquè es puguin executar, tots els paràmetres relatius a l’ocupació del sòl, percentatges de terreny de cessió obligatòria, superfície mínima de les parcel·les, coeﬁcients d’ediﬁcabilitat, alçades i volums màxims dels ediﬁcis, voladissos, cobertes i tractaments de façanes. Article 87. Ordinacions de rehabilitació d’ediﬁcis, de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament 1. Les ordinacions de rehabilitació contenen les condicions particulars a les quals queden sotmesos els projectes de reforma, refecció o manteniment d’ediﬁcis ja construïts i consolidats dins dels nuclis urbans. Llur contingut queda restringit a l’ordenació de volums i acabats, adaptació a les disposicions de la Llei d’accessibilitat i aspecte exterior dels ediﬁcis. 2. Les ordinacions de reforma interior contenen les condicions particulars a les quals queden sotmesos els programes de reforma del sòl urbà ja consolidat. Llur contingut queda restringit a l’assenyalament d’alineacions i rasants que no afectin l’estructura i conﬁguració previstos pels sistemes generals. 3. Les ordinacions de protecció contenen les prescripcions a les quals s’han de sotmetre els programes destinats a la protecció i l’ordenació de recintes, conjunts i llocs d’interès històric, arquitectònic, artístic, cultural, paisatgístic, vies de comunicació i, en general, la millora i la conservació dels medis urbà, rural i natural. 4. Les ordinacions de sanejament contenen les prescripcions a les quals s’han de sotmetre els programes destinats a millorar les condicions de seguretat, salubritat i higiene. Dins dels programes de sanejament s’hi comprenen tots aquells relatius al subministrament d’aigua potable, recollida, tractament i depuració d’aigües residuals i pluvials i la recollida i el tractament de deixalles i escombraries. Article 88. Límits de la normativa comunal subsidiària i complementària Les ordinacions de normativa comunal subsidiària i complementària no poden contenir disposicions que, de qualsevol manera, comportin un increment de l’aproﬁtament urbanístic que en cada cas resulti del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Títol V. Redacció i aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 89. Competències comunals El comú de cada parròquia redacta, aprova i publica el Pla d’ordenació i urbanisme parroquial respectiu. 9-02-2024 22 Portal jurídic del Principat d’Andorra Article 90. Suspensió temporal de llicències 1. En iniciar el procediment d’estudi i redacció del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial o durant el seu curs, el comú pot acordar la suspensió temporal d’atorgament de noves llicències de parcel·lació de terrenys i noves urbanitzacions, de la qual queden exceptuats els vials d’iniciativa pública. 2. La suspensió temporal, com a mesura de precaució en interès de la viabilitat de la planiﬁcació, ha de ser sectorial en funció dels estudis preliminars, de les previsions i dels objectius ﬁxats pel comú. En cap cas queden afectats per la suspensió els ediﬁcis d’equipaments i dotacions d’iniciativa pública o privada, ni les llicències d’ediﬁcació, que s’han d’atorgar als terrenys que disposin almenys d’accés rodat, dels serveis d’aigua potable, evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració i de subministrament d’energia elèctrica segons la normativa vigent amb anterioritat a la present Llei. 3. L’acord comunal de la suspensió temporal ha de contenir la justiﬁcació i els detalls suﬁcients, i s’ha de publicar al Butlletí Oﬁcial. Article 91. Suspensió necessària de les llicències 1. Sense perjudici de la suspensió prevista a l’article anterior, l’adopció de l’acord comunal d’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial comporta per si mateix i necessàriament la suspensió de l’atorgament de llicències de parcel·lació, d’urbanitzacions noves i d’ediﬁcació d’obres de nova planta i consolidació de les ja existents, en tots aquells sectors en què la planiﬁcació comporti qualsevol modiﬁcació del règim urbanístic anterior. 2. L’acord comunal d’aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial s’ha de publicar al Butlletí Oﬁcial. Article 92. Durada i limitació de les suspensions temporals 1. La suspensió temporal a què es refereix l’article 90 no pot ser de durada superior a un any comptat des de la data de publicació de l’acord. 2. La suspensió a què es refereix l’article 91 es mantindrà ﬁns a l’aprovació deﬁnitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, sense que el termini pugui ser superior a un any comptat des de la data de publicació de l’acord d’aprovació provisional. 3. El període de suspensió total, considerats els dos supòsits dels apartats anteriors, no pot excedir els dos anys. En tot cas, la suspensió s’extingeix amb l’aprovació deﬁnitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. 4. El comú no pot acordar noves suspensions de llicències ﬁns que hagin transcorregut almenys quatre anys, comptats des de l’extinció dels efectes de la suspensió anterior. Article 93. Proce

Llei general d’ordenació del territori i urbanisme PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue