L20001229C.pdf

LesLleis.com - Base de dades de legislació del Principat d’Andorra Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (Text refós per LesLleis.com) Índex [Mostra/Amaga] Exposició de motius Títol I. Disposicions generals Article 1. Objecte de la Llei Article 2. Deﬁnició d’ordenació del territori Article 3. Abast de l’activitat d’ordenació Article 4. Facultats de l’activitat d’ordenació Article 5. Obligatorietat Article 6. Principi de no indemnització Article 7. Principi de publicitat Article 8. Dret d’informació urbanística Article 9. Òrgans de l’ordenació Article 10. Competències del Govern Article 11. Competències dels comuns Article 12. Competències de la Comissió Tècnica d’Urbanisme Article 13. Competències reservades Article 14. Competències subsidiàries Article 15. Iniciativa de l’activitat urbanística Article 16. Contingut urbanístic de la propietat Article 17. Dret d’urbanitzar Article 18. Dret d’ediﬁcar Article 19. Garantia urbanística Article 20. Alienació de terrenys Article 21. Alienació de terrenys en urbanitzacions o en plans aprovats Article 22. Infracció en l’alienació de terrenys Article 22 bis. Servituds i limitacions a la propietat immobiliària Article 22 ter. Servituds i autoritzacions de pas Títol II. Règim del sòl Article 23. Ediﬁcabilitat global de la planiﬁcació Article 24. Classiﬁcació del sòl Article 25. Sòl urbà consolidat Article 26. Sòl urbà no consolidat Article 27. Règim del sòl urbà Article 28. Sòl urbanitzable: deﬁnició general Article 29. Altres supòsits de sòl urbanitzable Article 30. Règim del sòl urbanitzable Article 31. Urbanització i ediﬁcació simultànies Article 32. Aproﬁtament del sòl urbà i urbanitzable Article 33. Cessió obligatòria i gratuïta Article 34. Termini de la garantia d’aproﬁtament urbanístic Article 35. Abast de la garantia d’aproﬁtament urbanístic Article 36. Atorgament de la llicència d’ediﬁcació Article 37. No obtenció de la garantia d’aproﬁtament urbanístic dins el termini establert Article 38. Sòl no urbanitzable Article 39. Prohibicions generals en sòl no urbanitzable Article 40. Altres prohibicions en sòl no urbanitzable Article 41. Naturalesa de les prohibicions Article 42. Divisió del sòl no urbanitzable Article 43. Sòl forestal Article 44. Sòl agrícola i ramader Article 45. Zones de protecció d’aigües Article 46. Zones de protecció natural Article 47 Article 48. Itineraris d’interès Article 49. Zones exposades a riscos naturals Article 50. Sòl sense designació especíﬁca Article 51. Actuacions excepcionals en sòl no urbanitzable Article 52. Actuacions no sotmeses a autorització en sòls forestal i agrícola i ramader Títol III. Instruments d’ordenació del Govern Article 53. Enumeració dels instruments d’ordenació del Govern Article 54. Caràcter executiu 20-12-2023 1 LesLleis.com - Base de dades de legislació del Principat d’Andorra Article 55. Funció de les directrius d’ordenació Article 56. Contingut de les directrius d’ordenació Article 57. Reglament urbanístic, d’urbanització i de la construcció Article 58. Reglament urbanístic Article 59. Reglament d’urbanització Article 60. Reglament de la construcció Article 61. Projectes d’interès nacional Article 62. Plans sectorials Article 63. Competències en projectes d’interès nacional i plans sectorials Article 64. Contingut dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials Article 64 bis. Obtenció de sòl per als projectes d’interès nacional i els plans sectorials Article 65. Aprovació dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials Article 66. Execució dels projectes d’interès nacional i dels plans sectorials Article 66 bis. Dret de reversió Títol IV. Instruments d’ordenació dels comuns Article 67. Enumeració dels instruments d’ordenació dels comuns Article 68. Abast dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 69. Objecte dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 70. Preeminència dels instruments d’ordenació del Govern Article 71. Contingut general dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 72. Contingut especíﬁc dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 73. Unitats d’actuació Article 74. Unitats d’actuació en sòl urbà Article 75. Unitats d’actuació en sòl urbanitzable Article 76. Criteri en la constitució de les unitats d’actuació Article 77. Catàleg comunal d’ediﬁcis, espais o elements d’interès històric, monumental, cultural o ambiental Article 78. Deﬁnició de les activitats i els usos Article 79. Previsió de creixement Article 80. Protecció de la trama urbana existent Article 81. Reserva de sòl per a equipaments, aparcaments, espais públics i habitatges de protecció pública Article 82. Plans d’execució Article 83. Excepcions de gestió directa Article 84. Nombre de plans a cada unitat d’actuació Article 85. Normativa subsidiària i complementària comunal Article 86. Ordinacions de normativa subsidiària Article 87. Ordinacions de rehabilitació d’ediﬁcis, de reforma interior urbana, de protecció i de sanejament Article 88. Límits de la normativa comunal subsidiària i complementària Títol V. Redacció i aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Article 89. Competències comunals Article 90. Suspensió temporal de llicències Article 91. Suspensió necessària de les llicències Article 92. Durada i limitació de les suspensions temporals Article 93. Procediment per sol·licituds anteriors Article 94. Dret a indemnització de despeses Article 95. Procediment de redacció del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial Article 96. Posada a informació pública Article 97. Presentació d’al·legacions Article 98. Aprovació provisional del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial Article 99. Aprovació prèvia del Govern Article 100. Aprovació deﬁnitiva i publicació Article 101. Actes administratius preparatoris i decisoris Article 102. Vigència del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial Article 103. Revisió del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial Article 104. Procediment de revisió Article 105. Modiﬁcacions, rectiﬁcacions i adaptacions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial Article 106. Procediment de modiﬁcació Títol VI. Actuació urbanística i posada en execució de la planiﬁcació Article 107. Disposicions generals Article 107 bis. Plans parcials Article 108. Obligacions dels propietaris en un Pla parcial Article 109. Contingut dels plans parcials Article 110. Obtenció de la garantia urbanística amb execució aplaçada Article 111. Redacció i aprovació dels plans parcials Article 112. Requisits per l’aprovació Article 113. Publicació del decret d’aprovació del Pla parcial Article 114. Execució dels plans parcials Article 115. Plans especials Article 116. Obligacions dels propietaris en un Pla especial Article 117. Contingut, redacció i aprovació dels plans especials 20-12-2023 2 LesLleis.com - Base de dades de legislació del Principat d’Andorra Article 118. Compatibilitat entre plans parcials i plans especials Article 119. Reparcel·lació Article 120. Criteris de valoració Article 121. Participació obligatòria en la redacció i l’aprovació d’un Pla parcial o especial Article 122. Elevació a escriptura pública Article 123. Programes de reforma interior, de protecció i de sanejament Article 124. Redacció, aprovació i execució dels programes Article 125. Expropiació Títol VII. Deures d’ús i conservació, estat de ruïna i ediﬁcacions i instal·lacions fora d’ordenació Article 126. Règim de “fora d’ordenació” Article 127. Deures d’ús i conservació Article 128. Ordres d’execució Article 129. Declaració d’estat de ruïna Títol VIII. La Comissió Tècnica d’Urbanisme Article 130. Comissió Tècnica d’Urbanisme Article 131. Composició Article 132. Funcions i competències Article 133. Funcionament Títol IX. Règim d’atorgament de llicències Article 134. Actes subjectes a llicència Article 135. Obres menors Article 136. Competència per atorgar llicències Article 137. Conformitat amb la legalitat urbanística Article 138. Projectes d’ediﬁcació en general Article 139. Procediment d’autorització per a actuacions en sòl no urbanitzable Article 140. Nul·litat de llicències Article 141. Notiﬁcació de les llicències al Govern Títol X. Procediment contenciós Article 142. Competència de la jurisdicció administrativa Article 143. Acció pública i termini Article 144. Revisió d’oﬁci Article 145. Competència de la jurisdicció civil Article 146. Procediment general Article 147. Procediment especial Article 148. Resolucions de la Comissió Tècnica d’Urbanisme Títol XI. Protecció de la legalitat urbanística Article 149. Inspecció urbanística i potestat sancionadora Article 150. Procediment Article 151. Mesures contra les actuacions sense llicència Article 152. Mesures contra les actuacions en contravenció de llicència Article 153. Atur d’obres i activitats Article 154. Infracció urbanística Article 155. Classes d’infraccions Article 156. Infraccions constitutives d’il·lícit penal Article 157. Persones responsables Article 158. Sancions Article 159. Criteris de graduació de les sancions Article 160. Prescripció de les infraccions Disposició addicional primera Disposició addicional segona. Urbanitzacions amb autorització aprovada anteriorment a l’entrada en vigor dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial. Disposició addicional tercera Disposició addicional quarta. Capacitat de càrrega màxima parroquial i adaptació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial Disposició transitòria primera Disposició transitòria segona Disposició transitòria tercera Disposició transitòria quarta Disposició transitòria cinquena. Règim transitori aplicable ﬁns a l’adaptació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial i ﬁns a la modiﬁcació de les directrius d’ordenació Disposició ﬁnal primera Disposició ﬁnal segona Disposició ﬁnal tercera Disposició ﬁnal quarta Disposició ﬁnal cinquena Disposició ﬁnal sisena Disposició ﬁnal setena Disposició ﬁnal vuitena Disposició transitòria única de la Llei 16/2012, del 31 de juliol, de modiﬁcació de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme, del 29 de desembre del 2000, modiﬁcada per la Llei 8/2006, del 21 de juny, i per la Llei 6/2011, del 28 de juliol Disposició transitòria única 20-12-2023 3 LesLleis.com - Base de dades de legislació del Principat d’Andorra Disposició transitòria segona de la Llei 3/2019, del 17 de gener, de mesures urgents relatives a l’arrendament d’habitatges Disposició transitòria segona. Exempció de determinats requisits d’habitabilitat Disposicions transitòries de la Llei 15/2020, del 26 de novembre, de mesures urgents en matèria d’arrendaments de ﬁnques urbanes i de millora del poder adquisitiu Disposició transitòria primera. Exempció de determinats requisits d’habitabilitat Disposició transitòria segona. Reducció del percentatge de la cessió obligatòria i gratuïta a favor dels comuns de la Llei d’ordenació del territori i l’urbanisme Disposició transitòria primera de la Llei 41/2022, de l’1 de desembre, de mesures de protecció, d’estímul del mercat i de governança en l’àmbit de l’habitatge Disposició transitòria primera. Exempció dels requisits d’habitabilitat Atès que el Consell General en la seva sessió del dia 29 de desembre del 2000 ha aprovat la següent: Llei general d’ordenació del territori i urbanisme Exposició de motius La necessitat d’establir un marc normatiu de l’ordenació del territori, de la planiﬁcació de l’urbanisme i del procés constructiu es fa sentir d’ençà d’una colla d’anys i de forma més notable a partir del 1993, després de la promulgació de la Constitució i la Llei qualiﬁcada de delimitació de competències entre el Govern i els comuns. De fet, després de les ordinacions promulgades pel Consell General durant els anys setanta i inicis dels vuitanta, que van servir de base normativa per establir les zoniﬁcacions i per a la redacció de les ordinacions comunals sobre urbanisme i construcció actualment vigents, no s’ha avançat gens en la matèria. Cal remarcar que aquelles ordinacions, les generals i les comunals, no han constituït mai un instrument de planiﬁcació i de previsió per a una política d’ordenació del territori ni per a l’establiment de l’equilibri necessari entre població, activitats, infrastructures i serveis. Les ordenacions, limitades en la pràctica a qualiﬁcar zones distintes i sobretot a regular el procés d’ediﬁcació, han seguit un camí invers al de la projecció cap endavant, i gairebé sempre han intentat resoldre conﬂictes i situacions anteriors a base de disposicions limitadores, prohibitives i mitjançant un intervencionisme excessiu en la fase de l’ediﬁcació. En canvi, hi ha hagut una manca d’intervenció pública en la fase prèvia i més important, relativa a la parcel·lació, la urbanització i la previsió per a infrastructures, serveis i equipaments col·lectius. No es pot oblidar tampoc el greu problema de la manca de sòl públic i tots els relacionats amb situacions d’incertesa, precarietat i inseguretat jurídica, que sovint han estat causa d’improvisacions irremeiables en el moment de trobar solucions costoses i a curt termini. Aquesta Llei, a partir dels principis de la utilització racional del sòl, l’interès públic, la funció social de la propietat i la justa distribució dels beneﬁcis i càrregues derivats del procés urbanístic, pretén establir les bases per fer possible una ordenació del territori previsora i protectora, per regular l’activitat urbanística i la construcció amb l’objectiu d’aconseguir l’alliberament de sòl públic dins els marges de les necessitats col·lectives, i també el creixement harmoniós i ponderat dels nuclis d’activitat i d’habitatge juntament amb les infrastructures, els equipaments i els serveis inherents a aquest creixement i al benestar general. LesLleis.com De conformitat amb les disposicions de la Llei qualiﬁcada de delimitació de competències, del 4 de novembre de 1993, la Llei present, dins el marc general d’actuació que traça amb vista a una política d’ordenació nacional i coherent, deixa a la competència dels comuns la qualiﬁcació del sòl, la redacció de llurs plans d’ordenació i urbanisme, dels plans parcials i especials i de les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, de la rehabilitació i de la reforma interior, així com tot el procediment administratiu per atorgar les llicències per a totes les actuacions en la matèria que ho requereixin. Dins el marc d’una política nacional d’ordenació i de l’ediﬁcabilitat global establerts en la Llei, són els comuns els que qualiﬁquen el seu sòl parroquial i redacten llurs plans d’acord amb la seva pròpia especiﬁcitat, criteris de creixement i política urbanística comunal. Els principis més importants que suposen realment una innovació en relació amb el règim vigent ﬁns ara, són que la Llei: a) Deﬁneix el contingut urbanístic de la propietat com a conseqüència directa de la planiﬁcació, de manera que el dret d’ediﬁcar no es deriva només del dret de propietat, sinó també de la planiﬁcació i del procés d’urbanització subsegüent. b) Fixa l’aproﬁtament mínim del sòl urbà i urbanitzable; estableix la cessió obligatòria a favor dels comuns, de terrenys que han de ser destinats a serveis i equipaments col·lectius, en un percentatge que han de determinar les corporacions comunals respectives dins de l’escala establerta per la Llei en funció de les necessitats especíﬁques de cadascuna; imposa, en determinades circumstàncies i sense perjudici del seu dret de recurs, la participació obligatòria dels propietaris en el procés de redacció i aprovació dels plans parcials o especials, i deﬁneix els conceptes de reparcel·lació i valoració dels terrenys per tal d’evitar actuacions especulatives i posicions de domini entre els propietaris inclosos en un mateix pla. c) Dins de l’ordenació del territori i l’urbanisme des d’una visió general, distingeix i atorga efectes diferents a dues fases o situacions. La primera (títol V) queda constituïda amb la redacció i l’aprovació dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial i la seva divisió en unitats d’actuació; aquesta fase es pot anomenar teòrica, per bé que vinculant, per tal com és un projecte de voluntat política a mitjà i llarg termini, però sense obligatorietat d’execució immediata. La segona (títol VI), pròpiament d’actuació, constitueix la fase de posada en execució de la planiﬁcació amb la redacció i aprovació dels plans parcials promoguts pel sector privat, i dels plans especials promoguts pel sector públic, els quals són els instruments de desenvolupament de les unitats d’actuació i d’execució urbanística material. 20-12-2023 4 LesLleis.com - Base de dades de legislació del Principat d’Andorra Entre les previsions que hi són contingudes, destaquen les següents: Es delimiten clarament les competències dels òrgans que intervenen en l’ordenació de la planiﬁcació, l’urbanisme i la construcció; s’estableixen els instruments d’ordenació del Govern i dels comuns i se’n regulen el règim i els continguts (títols III i IV). Es confereix caràcter subsidiari a la iniciativa pública, la qual es justiﬁca per la inacció de la iniciativa privada davant de l’interès general, i s’imposen determinades formalitats d’informació a l’hora d’alienar terrenys. Es ﬁxa l’ediﬁcabilitat global de la planiﬁcació en cada parròquia, a partir del càlcul fet en aplicació de la normativa vigent abans de la publicació d’aquesta Llei. Es limita la qualiﬁcació del sòl a tres categories úniques: sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable, en el qual s’inclouen els terrenys comunals, i se’n regulen els règims, les zones i els elements de protecció i les excepcions d’actuació en sòl no urbanitzable. S’atorga, en determinades condicions, una garantia d’aproﬁtament urbanístic a ﬁ d’aconseguir més seguretat jurídica i d’estimular la col·laboració de la propietat privada en la redacció i l’aprovació dels plans parcials i especials, com a conseqüència del desenvolupament de les unitats d’actuació previstes al Pla d’ordenació. Es regula tot el procediment relatiu a la redacció dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, la suspensió temporal de llicències, el tractament de les sol·licituds pendents, la posada a informació pública, l’aprovació prèvia del Govern i, l’aprovació deﬁnitiva, així com la seva vigència i els supòsits de revisió i de modiﬁcació (títol V), i l’actuació urbanística pròpiament dita, que consisteix en posar en execució la planiﬁcació a partir de la redacció i l’aprovació dels plans parcials i dels plans especials (títol VI). Amb l’objectiu de simpliﬁcar el procediment administratiu i de disposar d’un òrgan tècnic amb funcions consultives i alhora competències decisòries, la Llei crea la Comissió Tècnica d’Urbanisme (títol VIII), que ha de resoldre els recursos administratius en matèria d’urbanisme i construcció, les decisions de la qual deixen expedita la via jurisdiccional. Es disposa i es regula la competència comunal per atorgar llicències per a les actuacions que en requereixen (títol IX). En el procediment contenciós es preveu la competència de la jurisdicció administrativa i en determinats supòsits també de la jurisdicció civil, s’atorga el caràcter de pública a l’acció encaminada a exigir el compliment de les disposicions urbanístiques i de l’ediﬁcació en general, i s’estableixen els terminis per exercir-la, i també es regula un procediment especial d’urgència per a supòsits de perill o de contravenció urbanística determinats. El títol XI s’ocupa del règim de la inspecció urbanística, la protecció de la legalitat, les infraccions i les sancions. En les disposicions transitòries s’hi preveu el termini que disposen els comuns per redactar i aprovar els plans d’ordenació i urbanisme parroquial (primera), aplicar les ordinacions vigents a la data de publicació de la Llei ﬁns que no hagin estat aprovats els plans d’ordenació parroquial i una suspensió cautelar parcial (segona), que les parròquies que hagin aprovat el seu pla i fer efectiva la competència comunal en matèria d’atorgament de llicències puguin aplicar els nous instruments d’ordenació (tercera), i que el Govern estableixi les disposicions oportunes respecte a aquelles parròquies que, transcorregut el termini establert, no hagin aprovat el seu pla (quarta). I en les disposicions ﬁnals, es preveu la constitució de la Comissió Tècnica d’Urbanisme, com a òrgan necessari per al desenvolupament i l’aplicació de la Llei (primera), la seva posada en funcionament (segona), l’excepció de la qualiﬁcació de sòl no urbanitzable de tota la zona de la urbanització Sant Pere del Pas de la Casa aprovada pel Consell General en data 31 de maig de 1967, amb la redeﬁnició dels límits de la urbanització d’acord amb aquesta delimitació aprovada i a la realitat urbanística de la urbanització esmentada (tercera), la prohibició de modiﬁcar les ordinacions comunals ﬁns ara vigents (quarta), la facultat reglamentària que és atorgada al Govern (cinquena), les derogacions (sisena i setena) i l’entrada en vigència de la Llei (vuitena). Títol I. Disposicions generals Article 1. Objecte de la Llei La present Llei té per objecte la regulació de l’ordenació del territori i el règim del sòl, l’urbanisme i l’ediﬁcació en tot el territori nacional, de conformitat amb els principis reconeguts en l’article 27 de la Constitució. Article 2. Definició d’ordenació del territori S’entén per ordenació del territori, als efectes d’aquesta Llei, el conjunt de criteris que hi són expressament formulats, i les normes, els plans i les disposicions sobre el sòl, l’urbanisme i la construcció, amb vista a aconseguir una relació adequada entre territori, població, activitats, serveis i infrastructures. Article 3. Abast de l’activitat d’ordenació L’activitat d’ordenació abasta tota la planiﬁcació urbanística i la seva gestió, el règim del sòl, l’execució de les obres d’urbanització i d’infrastructures de serveis, la intervenció en l’exercici de les facultats dominicals relatives a l’ús del sòl i la protecció de la legalitat urbanística. Article 4. Facultats de l’activitat d’ordenació L’activitat d’ordenació, atesos els ﬁns que la justiﬁquen, comporta les facultats següents: 1. En relació amb la planiﬁcació urbanística i la seva gestió: 20-12-2023 5 LesLleis.com - Base de dades de legislació del Principat d’Andorra a) Redactar les directrius d’ordenació, i establir la planiﬁcació supracomunal, els reglaments generals, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial i llurs unitats d’actuació, els plans parcials d’urbanisme, els plans especials i les ordinacions particulars reguladores de la normativa subsidiària i de la rehabilitació. b) Emplaçar els llocs de producció i de residència per distribuir-los millor dins el territori. Classiﬁcar el territori en zones de sòl urbà, urbanitzable i no urbanitzable, establir els percentatges de terreny que pot ser ocupat per construccions, el volum, la forma, el nombre de plantes, el tipus i el destí dels ediﬁcis amb criteris generals d’ordenació per unitats d’actuació. c) Establir el traçat de les vies públiques, dels mitjans de transport, de comunicació i d’infrastructures de serveis, l’emplaçament i les característiques dels centres i serveis d’interès públic i social i dels espais lliures en proporció adequada a les necessitats col·lectives, a la conﬁguració de les parcel·les ediﬁcables i a llurs condicions estètiques. 2. En relació amb el règim del sòl: a) Vetllar per la utilització racional del sòl en congruència amb l’interès públic i la funció social de la propietat, amb vista al manteniment d’una densitat i unes condicions d’habitatge que siguin compatibles amb el benestar general. b) Imposar entre els propietaris afectats la distribució justa dels beneﬁcis i les càrregues derivats de la planiﬁcació. 3. En relació amb l’execució de les obres d’urbanització i construcció: Autoritzar, veriﬁcar, suspendre, sancionar -si és el cas- i realitzar, quan sigui procedent, l’execució de les obres d’urbanització i de construcció. 4. En relació amb la intervenció en l’exercici de les facultats dominicals: Intervenir en la parcel·lació i en la construcció, establir les tipologies de l’ediﬁcació i prohibir les actuacions i els usos que no s’ajustin a les previsions de la planiﬁcació. 5. En relació amb la protecció de la legalitat urbanística: Inspeccionar, revisar, suspendre obres i treballs, establir i imposar sancions i, si és el cas, adoptar totes les mesures pertinents per tal de restablir la legalitat urbanística. 6. Les facultats enumerades als apartats precedents tenen caràcter enunciatiu i no limitatiu. S’hi entenen compreses qualssevol altres que hi siguin congruents i puguin ser exercides d’acord amb la present Llei i la resta de disposicions que siguin aplicables. Article 5. Obligatorietat Les directrius d’ordenació, els projectes d’interès nacional, els plans sectorials amb incidència supracomunal, els reglaments del Govern, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, els plans parcials, els plans especials, les ordinacions reguladores de la normativa subsidiària i totes les altres disposicions aprovades de conformitat amb la present Llei, són obligatòries per als administrats i per a l’Administració. Article 6. Principi de no indemnització Les limitacions d’aproﬁtament i d’ús dels terrenys i de les ediﬁcacions, derivades de l’ordenació del sòl i l’urbanisme de conformitat amb les previsions d’aquesta Llei, no confereixen drets d’indemnització de cap mena. Article 7. Principi de publicitat Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans parcials, plans especials, programes i catàlegs tenen el caràcter de documents públics, i tothom i en tot moment pot consultar-los. Article 8. Dret d’informació urbanística Tots els administrats tenen el dret d’obtenir de l’Administració, tant del Govern com dels comuns, dins del termini de quinze dies comptats des de la petició i sota forma de certiﬁcació facilitada per un funcionari habilitat, informació escrita i concreta en relació amb el règim urbanístic aplicable a una ﬁnca o un sector. Article 9. Òrgans de l’ordenació Són òrgans de l’ordenació de la planiﬁcació, l’urbanisme i la construcció: el Govern, els comuns i la Comissió Tècnica d’Urbanisme. Article 10. Competències del Govern A l’efecte d’assolir els objectius de política territorial deﬁnits en la present Llei i tots els altres establerts pel Consell General, correspon al 20-12-2023 6 LesLleis.com - Base de dades de legislació del Principat d’Andorra Govern redactar les directrius d’ordenació, els projectes d’interès nacional, els plans sectorials amb incidència supracomunal, i si escau desenvolupar-los, la reglamentació general urbanística, d’urbanització i de la construcció, de la classiﬁcació i protecció de les ediﬁcacions incloses en el catàleg del patrimoni nacional i la inspecció de les ediﬁcacions, el lliurament de la cèdula d’habitabilitat i l’aprovació prèvia, per a la conformitat amb aquesta Llei, dels plans d’ordenació i urbanisme parroquial, així com les altres facultats i competències que li reconeix el present text legal. Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 13/06/2018 Article 11. Competències dels comuns D’acord amb la present Llei i els instruments d’ordenació del Govern, correspon als comuns redactar, aprovar i publicar llurs plans d’ordenació i urbanisme parroquial, plans especials, ordinacions reguladores de la normativa subsidiària, les de rehabilitació i les dels programes de reforma interior, de protecció i de sanejament, i alhora, assessorar els propietaris i coadjuvar amb ells en la redacció i aprovació dels plans parcials, i atorgar les llicències d’obres segons el previst en l’article 136. Article 12. Competències de la Comissió Tècnica d’Urbanisme Correspon a la Comissió Tècnica d’Urbanisme exercir les funcions i les competències que li són atorgades al títol VIII d’aquesta Llei. Article 13. Competències reservades Sense perjudici del que disposen els articles anteriors i amb relació a la matèria de la present Llei, són competències exclusives i reservades al Govern totes les referides als sistemes nacionals d’infrastructures viàries, de comunicacions i serveis, al subsòl i a l’espai aeri, i totes les actuacions que resulten de l’exercici de les competències que són pròpies de l’Estat. Article 14. Competències subsidiàries 1. En cas d’inactivitat injustiﬁcada de l’Administració comunal en el compliment de les obligacions imposades per aquesta Llei i sense perjudici de la responsabilitat administrativa parroquial, el Govern pot adoptar totes les mesures necessàries en substitució i per compte del comú de la parròquia del lloc afectat per la inactivitat. 2. Aquesta facultat l’ha d’exercir el Govern després d’haver tramès, sense resultat, una notiﬁcació al comú en la qual es faci constar la inactivitat de què es tracti i atorgui un termini prudencial per al compliment de l’obligació. Article 15. Iniciativa de l’activitat urbanística 1. La iniciativa i la direcció de l’ordenació del territori, la seva planiﬁcació i la formulació dels instruments urbanístics corresponen a l’Administració Pública. LesLleis.com 2. La gestió del desenvolupament i l’execució de l’activitat urbanística es promoguda de manera prioritària per la iniciativa privada, sense perjudici de l’exercici de les potestats i les facultats públiques establertes per l’article 4 d’aquesta Llei. Mostra redacció anterior, vigent del 20/07/2006 al 13/06/2018 Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 19/07/2006 Article 16. Contingut urbanístic de la propietat El contingut urbanístic de la propietat immobiliària és conseqüència directa de la planiﬁcació i queda integrat per l’adquisició successiva o, en determinats supòsits i condicions, simultània, del dret a urbanitzar i del dret a ediﬁcar. Article 17. Dret d’urbanitzar L’obtenció del dret d’urbanitzar requereix l’aprovació del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial i del Pla parcial o Pla especial corresponent. Article 18. Dret d’edificar El dret d’ediﬁcar s’obté amb la llicència d’ediﬁcació. Article 19. Garantia urbanística La redacció i l’aprovació d’un pla parcial o d’un pla especial, amb les cessions pertinents i lliurament al comú dels terrenys de cessió obligatòria segons les previsions de la present Llei, constitueixen garantia d’aproﬁtament urbanístic per als propietaris interessats, en les condicions que es regulen als articles 34 a 37, encara que no s’executin els treballs d’urbanització. 20-12-2023 7 LesLleis.com - Base de dades de legislació del Principat d’Andorra Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 19/07/2006 Article 20. Alienació de terrenys Qui alieni terrenys ha de fer constar expressament en el títol d’alienació la seva qualiﬁcació i la unitat d’actuació en la qual s’ubiquen dins del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Article 21. Alienació de terrenys en urbanitzacions o en plans aprovats Si es tracta de l’alienació de terrenys o de parcel·les en plans parcials o especials o urbanitzacions, ja aprovats, s’han de fer constar en el títol d’alienació la data de l’acte de l’aprovació i totes les clàusules, condicions i compromisos que afectin el propietari i l’adquirent, i si fos el cas, els eventuals recursos pendents. Article 22. Infracció en l’alienació de terrenys La infracció de les disposicions dels dos articles anteriors faculta l’adquirent, dins del termini d’un any comptat des de la data de l’atorgament, per instar la rescissió del contracte i poder exigir, a més, indemnització pels danys i perjudicis que hagi sofert. Article 22 bis. Servituds i limitacions a la propietat immobiliària 1. Es declaren d’utilitat pública, als efectes d’expropiació forçosa i exercici de la servitud de pas, les instal·lacions següents: a) Les instal·lacions i els serveis necessaris per a l’establiment de les infraestructures de serveis energètics deﬁnides en els instruments d’ordenació del Govern. b) Les xarxes destinades a serveis públics urbanístics, és a dir, les galeries i xarxes de distribució d’aigües, col·lectors d’aigües residuals, energia, telèfon i xarxes de telecomunicacions deﬁnides en els instruments d’ordenació del Govern. 2. Per al reconeixement de la utilitat pública de les instal·lacions i serveis previstos en l’apartat anterior cal seguir els tràmits que estableix la Llei d’expropiació, en relació amb la preparació de l’expedient i els tràmits de publicació al Butlletí Oﬁcial del Principat d’Andorra de la iniciació de l’expedient d’expropiació, la notiﬁcació als interessats i la informació pública. Conclosa la tramitació, li correspon al govern el reconeixement de la utilitat pública, únicament quan es tracti de les instal·lacions i serveis previstos en els projectes d’interès nacional o plans sectorials relatius als equipaments inclosos a la disposició addicional de la Llei 19/2017, del 20 d’octubre, qualiﬁcada de modiﬁcació de la Llei de delimitació de competències dels comuns. Per la resta de casos, el reconeixement de la utilitat pública li correspon al Consell General. 3. El reconeixement de la utilitat pública per part del Govern porta implícita la necessitat d’ocupació dels béns i/o l’adquisició dels drets afectats. 4. La publicació i notiﬁcació a tots els interessats coneguts de l’acord del Govern inicia la fase d’execució de l’expropiació en els termes previstos a la Llei d’expropiació. Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 03/10/2018 Article 22 ter. Servituds i autoritzacions de pas 1. Les servituds de pas necessàries per a la construcció de les infraestructures públiques deﬁnides en l’article anterior graven els béns privats i públics amb l’abast que sigui necessari per a la seva realització efectiva, d’acord amb el que estableixen les lleis sectorials i la normativa reglamentària i tècnica aplicable. 2. Les servituds de pas graven preferentment la franja de cinc metres d’amplada no construïble per la iniciativa privada a cadascun dels marges dels rius, a partir del límit de la llera deﬁnida pels límits oﬁcials d’ediﬁcació. 3. Les servituds de pas comprenen, si és procedent, l’ocupació del subsòl per instal·lacions i canalitzacions a la profunditat i amb les restants característiques que assenyalen les normes tècniques aplicables. 4. Les servituds de pas comprenen també el dret de pas i d’accés, i l’ocupació temporal del terreny o d’altres béns necessaris per atendre la vigilància, la conservació, el manteniment i la reparació de les instal·lacions i de les conduccions. L’establiment d’aquestes servituds i autoritzacions de pas es fa de manera que resulti compatible amb l’ús del sòl o dels immobles afectats i, si escau, amb la indemnització que correspongui. En cas contrari, s’haurà de procedir a l’expropiació. Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 03/10/2018 20-12-2023 8 LesLleis.com - Base de dades de legislació del Principat d’Andorra Títol II. Règim del sòl Article 23. Edificabilitat global de la planificació 1. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial ﬁxen l’ediﬁcabilitat global en cada parròquia. Aquesta ediﬁcabilitat global no pot ser superior a la que resulta del càlcul fet en aplicació de la normativa urbanística i de la construcció vigent abans de l’entrada en vigor de la present Llei. 2. Aquesta ediﬁcabilitat global, que és equivalent a la rendibilitat màxima dels terrenys en metres quadrats ediﬁcats, es calcula després d’haver fet la deducció de les superfícies destinades a infrastructura viària segons les previsions de la planiﬁcació. Article 24. Classificació del sòl 1. El règim urbanístic del sòl es regula a partir de la seva qualiﬁcació en una de les tres classes següents: sòl urbà, sòl urbanitzable i sòl no urbanitzable. 2. Els terrenys ja existents destinats a espais públics, equipaments o infrastructures, i els adquirits o els rebuts a aquest efecte, no han de ser objecte de classiﬁcació especíﬁca, però sí que cal fer constar expressament aquesta destinació en la planiﬁcació. 3. Dins del sòl urbà, els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de distingir entre sòl urbà consolidat i no consolidat. L’ordenació detallada del sòl urbà no consolidat es realitza de forma ordinària mitjançant el corresponent pla parcial o pla especial. Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 19/07/2006 Article 25. Sòl urbà consolidat Constitueixen sòl urbà consolidat, i han de ser qualiﬁcats així pel Pla d’ordenació i urbanisme parroquial, tots els terrenys que disposin almenys d’accés rodat, conforme el Reglament d’urbanització i dels serveis d’aigua potable, d’evacuació d’aigües residuals o un sistema homologat de depuració, i d’enllumenat públic i subministrament d’energia elèctrica, per servir les necessitats de les ediﬁcacions o les instal·lacions previstes pel planejament. Mostra redacció anterior, vigent del 20/07/2006 al 05/09/2012 Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 19/07/2006 Article 26. Sòl urbà no consolidat Constitueixen sòl urbà no consolidat els terrenys situats en unitats d’actuació qualiﬁcades com a sòl urbà, però encara pendents d’urbanitzar. Aquest sòl urbà es qualiﬁcarà com a consolidat quan s’hagin executat els treballs d’urbanització de conformitat amb el Pla parcial o especial d’urbanisme, i disposi efectivament, i com a mínim, de tots els serveis referits a l’article anterior. Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 19/07/2006 Article 27. Règim del sòl urbà 1. Els terrenys qualiﬁcats de sòl urbà, els treballs d’urbanització dels quals ja hagin estat executats i que disposin efectivament de tots els serveis enumerats a l’article 25, són immediatament ediﬁcables, de conformitat amb les condicions i la normativa establertes per a la unitat d’actuació respectiva, una vegada s’hagi obtingut el dret a ediﬁcar materialitzat per la llicència d’ediﬁcació. 2. Mentre el sòl urbà no consolidat no hagi obtingut la qualiﬁcació d’urbà consolidat, hi són permesos, en règim d’obres i actuacions provisionals, d’acord amb la normativa sectorial vigent, els projectes destinats a ús d’habitatge unifamiliar, a ús hoteler en forma d’allotjament turístic del tipus borda rural o agroturisme, a ús de restauració en forma de construccions rústiques, a ús de magatzem, a la construcció de bordes i cabanes de tipologia de muntanya, i a les instal·lacions pròpies de les activitats forestal, agrícola i ramadera, en les condicions següents: a) Sempre que no es modiﬁqui el perﬁl natural del terreny als efectes de la rasant des de la qual s’aplica l’alçada reguladora. b) Sempre que es tracti d’ediﬁcacions compostes com a màxim de planta soterrània o semisoterrània, planta baixa, planta primera i sotacoberta. El punt des del qual regula l’alçada i les plantes és la cota mitjana del perímetre de l’ediﬁcació. c) Sempre que no superin els 150 metres quadrats per planta, en obres de nova construcció i 400 metres quadrats per planta en construccions ja existents anteriors a l’entrada en vigor de la present Llei. d) Sempre que es tracti d’ediﬁcacions de caràcter rústic tradicional del país i que s’integrin en el paisatge. e) Sempre que de l’execució de l’ediﬁcació resulti, com a única modiﬁcació del perﬁl natural del terreny, l’accés a la planta soterrània o semisoterrània, i que aquesta modiﬁcació, als efectes d’integració en el paisatge, de conservar el caràcter rústic tradicional del país, i d’afavorir la revegetació: i. tingui una diferència màxima de 3 metres respecte al terreny natural, 20-12-2023 9 LesLleis.com - Base de dades de legislació del Principat d’Andorra ii. consti de talussos amb pendent màxim 2H/1V, amb un únic muret vertical, construït amb pedra seca, d’alçada vista màxima d’un metre, iii. i que l’accés, en la part en la que s’ha modiﬁcat el perﬁl natural del terreny, tingui un pendent màxim del 15% i una longitud màxima de 40 metres. f) No són permesos els projectes que puguin diﬁcultar el desenvolupament urbanístic posterior de la unitat d’actuació. g) Cada ediﬁcació ha de correspondre com a mínim a 3.000 metres quadrats de terreny. h) No es permet construir nous accessos a través de terreny comunal ni dels quarts. Es permeten treballs de manteniment i petites millores dels accessos existents, que no n’alterin la fesomia actual. No es permet la construcció d’elements de contenció de terres (murs, esculleres, gabions ni elements similars), la construcció d’elements d’estabilització de terrenys (ancoratges, bulons, malles, xarxes ni elements similars), cunetes formigonades, ni pavimentació. La rasant no pot variar, en cada punt, més de mig metre respecte a la rasant actual. Els desmunts i terraplenats no poden incrementar, en cada punt, en més d’un metre l’alçada dels existents, i han de ser vegetalitzats. i) La llicència inclou l’obligació del titular de l’autorització d’enderrocar l’ediﬁcació i fer cessar els usos, sense dret a cap indemnització, quan sigui procedent revocar-la. j) Qualsevol transferència de domini o cessió d’ús de l’immoble obliga el seu titular a fer constar en el títol la naturalesa provisional de la llicència de construcció i el caràcter no indemnitzable de la seva revocació. Els comuns poden ﬁxar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades. 3. També s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions a l’aire lliure destinades a ús esportiu, esportivorecreatiu, a ús de protecció i a ús d’estacionament lligat als anteriors, així com les activitats, instal·lacions i infraestructures per a ús energètic. Així mateix, s’hi permeten, en règim d’obres i actuacions provisionals, les instal·lacions que es requereixen per al desenvolupament de les activitats forestal, ramadera, agrícola i apícola (cobert, cort, era o paller, galliner, celler, pleta, planter i hivernacle). Les instal·lacions que es requereixen per al desenvolupament de les activitats forestal, ramadera, agrícola i apícola han de respectar les condicions ﬁxades en els apartats b), e), f), h), i) i j) de l’apartat 2 i s’han d’integrar en el paisatge. Els comuns poden ﬁxar en els plans d’ordenació i urbanisme parroquials condicions més restrictives que les indicades. En el supòsit que els plans d’ordenació i urbanisme parroquials ﬁxin condicions per a les instal·lacions forestals, agrícoles i ramaderes, aquestes condicions no poden reduir el sostre màxim autoritzable per sota de 400 metres quadrats per planta. 4. A l’efecte del que preveu l’apartat 3 i l’article 51, s’entén per: a) Cobert: petita ediﬁcació annexa a la casa. Lloc cobert on es poden guardar coses a l’abric de la intempèrie (per exemple, carros, eines, etc.). b) Cort: lloc on s’hi allotja el bestiar. c) Era o paller: lloc per emmagatzemar la palla o l’herba, generalment situat a sobre de la cort. d) Galliner: lloc destinat a l’aviram, galls, gallines i altres aus de corral. e) Celler: local subterrani d’una casa que serveix per conservar-hi productes alimentaris. f) Pleta: lloc tancat on es recull el bestiar que pastura al camp o a la muntanya. g) Planter: terreny especialment disposat per a crear-hi en bones condicions determinats arbres o plantes. h) Hivernacle: construcció amb coberta i parets on s’hi conrea plantes en les condicions més favorables. Mostra redacció anterior, vigent del 15/02/2022 al 17/08/2022 Mostra redacció anterior, vigent del 04/10/2018 al 14/02/2022 Mostra redacció anterior, vigent del 06/09/2012 al 03/10/2018 Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 05/09/2012 Article 28. Sòl urbanitzable: definició general Constitueixen sòl urbanitzable tots els terrenys situats en unitats d’actuació que no siguin qualiﬁcades de sòl urbà de conformitat amb l’article anterior, ni de sòl no urbanitzable de conformitat amb l’article 38. Article 29. Altres supòsits de sòl urbanitzable També constitueixen sòl urbanitzable els terrenys que requereixin obres d’urbanització que afectin més del seixanta per cent de la superfície de la seva unitat d’actuació, independentment de la qualiﬁcació que tinguin en virtut de la zoniﬁcació vigent anteriorment. Article 30. Règim del sòl urbanitzable 1. Els terrenys en sòl urbanitzable obtenen la qualiﬁcació d’urbans quan han estat elaborats i aprovats llurs plans parcials o especials de conformitat amb les previsions referides a la unitat d’actuació on es troben situats, i poden obtenir la llicència d’ediﬁcació després que hagin estat degudament executats tots els treballs d’urbanització. 20-12-2023 10 LesLleis.com - Base de dades de legislació del Principat d’Andorra 2. Mentre el sòl urbanitzable no hagi obtingut la qualiﬁcació d’urbà consolidat s’hi permeten les mateixes actuacions d’excepció i en les mateixes condicions que en el sòl no urbanitzable. Igualment hi són permeses, en règim d’obres i actuacions provisionals, i en les mateixes condicions, les obres i les instal·lacions indicades als apartats 2 i 3 de l’article 27. Mostra redacció anterior, vigent del 06/09/2012 al 03/10/2018 Mostra redacció anterior, vigent del 14/06/2012 al 05/09/2012 Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 13/06/2012 Article 31. Urbanització i edificació simultànies Quan motivacions tècniques o econòmiques ho aconsellin, el comú pot atorgar la llicència d’ediﬁcació simultàniament amb l’aprovació dels treballs d’urbanització, sempre que els interessats prestin aval bancari suﬁcient per garantir l’execució total d’aquests treballs. Article 32. Aprofitament del sòl urbà i urbanitzable 1. L’aproﬁtament del sòl urbà i urbanitzable és com a mínim del vuitanta-cinc per cent (85%) de la superfície de cada unitat d’actuació després d’haver-ne deduït tota la superfície destinada a infraestructura viària segons les previsions de la planiﬁcació, excepte en els supòsits establerts al paràgraf segon de l’apartat 1 de l’article 33. 2. El percentatge restant de terreny, destinat necessàriament a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, és de cessió obligatòria i gratuïta a càrrec dels propietaris i a favor del comú. Mostra redacció anterior, vigent del 20/07/2006 al 05/09/2012 Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 19/07/2006 Article 33. Cessió obligatòria i gratuïta 1. En funció de les necessitats d’equipaments col·lectius i de serveis, de futur o per dèﬁcits ja existents, els comuns estableixen als plans d’ordenació i urbanisme parroquial els percentatges de terreny de cessió obligatòria, que no poden ser inferiors al cinc per cent (5%) ni superiors al quinze per cent (15%) de les propietats, un cop descomptada la cessió obligatòria i gratuïta de sòl per a vialitat i, quan sigui el cas, el terreny destinat a la llera dels rius i torrents, de conformitat a la normativa sobre llur amplada. Els plans d’ordenació i urbanisme parroquial han de justiﬁcar el percentatge mitjançant un estudi de necessitats d’equipaments col·lectius i de serveis en funció del creixement previsible. El Pla d’ordenació i urbanisme parroquial pot ﬁxar de manera motivada en una unitat d’actuació un percentatge de cessió obligatòria de sòl per a equipaments, serveis col·lectius i habitatges de protecció pública superior al quinze per cent (15%), ﬁns a un màxim del trenta per cent (30%). El pla compensa als propietaris de la unitat l’escreix de cessió de sòl per sobre del quinze per cent (15%) en forma d’aproﬁtament urbanístic, en la mateixa unitat o en una altra unitat d’actuació; en aquest darrer cas, l’aproﬁtament urbanístic ha de tenir un valor equivalent al de la unitat d’origen i no pot ser superior al quinze per cent (15%) de l’aproﬁtament de la unitat en què se situa. 2. Els comuns han d’incloure en els plans d’ordenació i urbanisme parroquial, com a sòl de cessió obligatòria i gratuïta, les reserves de sòl que resulten de l’aplicació dels instruments d’ordenació del Govern, salvat que aquests mateixos instruments estableixin altres mecanismes especíﬁcs per a l’obtenció de sòl. Si aquestes reserves comporten que el percentatge de cessió obligatòria i gratuïta de sòl sigui superior al quinze per cent (15%), i ﬁns a un màxim del trenta per cent (30%), s’aplica la norma de l’apartat precedent. 3. Els comuns poden acceptar de forma justiﬁcada la cessió de terrenys en una unitat d’actuació distinta i la cessió de béns immobles altres que terrenys situats en la mateixa unitat d’actuació o en una altra unitat d’actuació distinta, sempre que tinguin un valor equivalent al del terreny objecte de cessió obligatòria. 4. En unitats d’actuació de sòl urbà consolidat els comuns poden acceptar com a cessió de sòl l’equivalent econòmic del valor del terreny objecte de cessió obligatòria. 5. Els comuns han d’aprovar i fer públic, com a mínim un cop cada any, el valor del terreny de cada unitat d’actuació, amb l’especiﬁcació de les regles d’aplicació per determinar l’equivalent econòmic del valor del terreny objecte de cessió obligatòria per cada unitat d’actuació. 6. Si es tracta de la substitució d’ediﬁcacions ja existents en zones urbanes consolidades i barris antics, es manté l’aproﬁtament del sòl al cent per cent (100%). 7. Els terrenys cedits als comuns arran de la cessió obligatòria prevista en aquesta Llei s’integren dins dels béns patrimonials de les corporacions locals, salvat que el planejament en prevegi la destinació com a equipament col·lectiu, habitatge de protecció pública o servei públic col·lectiu. En aquest darrer supòsit, i en altres en què, per decisió posterior expressa o tàcita, el terreny cedit sigui afectat a un ús públic o a un servei públic, aquests terrenys s’integren dins dels béns de domini públic parroquial però només poden ser destinats a equipaments col·lectius, 20-12-2023 11 LesLleis.com - Base de dades de legislació del Principat d’Andorra habitatges de protecció pública i serveis públics. 8. Els comuns cedeixen gratuïtament al Govern els terrenys de cessió obligatòria i gratuïta urbanística que s’hagin de destinar a la realització de projectes d’interès nacional i plans sectorials. Aquests queden afectats a l’ús públic o al servei públic determinat en l’instrument d’ordenació corresponent, i s’integren dins del domini públic de l’Estat. 9. Amb la prèvia sol·licitud dels particulars afectats, els comuns poden acceptar l’ajornament o el fraccionament de l’import de la cessió econòmica quan aquesta darrera substitueixi la cessió obligatòria i gratuïta de terrenys destinats a infraestructures, equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics. L’ajornament o el fraccionament de l’import esmentat s’atorga sota les condicions, mínimes, següents: a) La liquidació de l’import no pot superar el termini d’un any posterior a la data d’acabament de les obres. b) Se sol·licitarà la formalització d’un aval bancari a primer requeriment, o una garantia equivalent, sobre la totalitat de l’import degut, que serà retornat sempre que s’hagi liquidat l’import en el termini i en les condicions previstes. Els comuns poden completar per ordinació els requisits exigibles en aquests supòsits. 10. Si en sòl urbà consolidat s’opta per fer cessió econòmica, el valor de la cessió es computa en funció de l’aproﬁtament que es desitja materialitzar d’acord amb la sol·licitud de llicència d’ediﬁcació. En cas de futures sol·licituds de llicència d’ediﬁcació que n’ampliïn l’aproﬁtament, el valor de la cessió econòmica correspon a l’aproﬁtament ampliat. 11. Els comuns han de destinar els imports obtinguts en concepte de cessió econòmica a l’adquisició de terrenys per a equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, i a la construcció d’equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics. 12. Els comuns i, si és el cas, el Govern poden cedir, durant un termini màxim de 50 anys, l’ús de sòl de cessió obligatòria a un particular perquè construeixi i exploti un equipament d’interès públic, en les condicions previstes per a la utilització privativa de béns de domini públic, sempre seguint les regles de publicitat i concurrència. El termini de 50 anys es pot prorrogar si s’acredita que és necessari fer-ho per amortitzar les inversions inicials i posteriors, incloses les necessàries per adequar-se al progrés tècnic. 13. No obstant el que estableix l’apartat 9 anterior, l’ajornament o el fraccionament de l’import de la cessió econòmica que substitueix la cessió obligatòria i gratuïta de sòl destinat a infraestructures, equipaments col·lectius, habitatges de protecció pública i serveis públics, pot prolongar-se més enllà del termini d’un any posterior a la data de l’acabament de les obres en el cas de la construcció o l’ampliació d’ediﬁcis l’ús principal dels quals sigui el d’habitatge plurifamiliar, sempre que tots els habitatges de l’ediﬁci es destinin a lloguer residencial. En aquest cas, el termini durant el qual els comuns poden acceptar l’ajornament o el fraccionament de l’import de la cessió econòmica pot anar ﬁns a: a) Cinc anys a comptar de la data de l’acabament de les obres si el percentatge de cessió obligatòria i gratuïta que s’ha d’aplicar és del 5%. b) De cinc a set anys i mig a comptar de la data de l’acabament de les obres si el percentatge de cessió obligatòria i gratuïta és superior al 5% i igual o inferior al 10%. c) De set anys i mig a deu anys a comptar de la data de l’acabament de les obres si el percentatge de cessió obligatòria i gratuïta és superior al 10%. En el cas de la construcció o l’ampliació d’ediﬁcis l’ús dels quals sigui el d’habitatge plurifamiliar, si una part es destina a lloguer residencial i l’altra part es destina a la venda, els comuns poden acceptar l’ajornament o el fraccionament de la part proporcional de l’import de la cessió econòmica tenint en compte la superfície d’habitatges destinats a lloguer residencial en relació amb la superfície total dels habitatges de l’ediﬁci. Les unitats immobiliàries que es tenen en compte, d’acord amb els paràgrafs anteriors, a l’efecte de l’ajornament o el fraccionament de la cessió econòmica, han de mantenir-se en règim de lloguer residencial ﬁns que, com a mínim, s’hagi liquidat la totalitat de l’import de la cessió econòmica. En cas que entretant es vengui alguna d’aquestes unitats immobiliàries, o deixin de destinar-se al lloguer residencial, cal liquidar amb caràcter previ prop del comú corresponent la part de l’import de la cessió econòmica corresponent a les unitats immobiliàries esmentades. En cas contrari, el comú pot executar l’aval bancari ofert per ingressar l’import que correspongui en concepte de la liquidació de la part de l’import de la cessió econòmica. Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2019 al 31/08/2022 Mostra redacció anterior, vigent del 14/06/2018 al 13/02/2019 Mostra redacció anterior, vigent del 06/09/2012 al 13/06/2018 Mostra redacció anterior, vigent de l’01/09/2011 al 05/09/2012 Mostra redacció anterior, vigent del 20/07/2006 al 31/08/2011 Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 19/07/2006 20-12-2023 12 LesLleis.com - Base de dades de legislació del Principat d’Andorra Article 34. Termini de la garantia d’aprofitament urbanístic El termini màxim per adquirir el dret d’aproﬁtament urbanístic amb garantia és de 6 anys comptadors des de la data de la publicació al Butlletí Oﬁcial de l’acord d’aprovació deﬁnitiva del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Article 35. Abast de la garantia d’aprofitament urbanístic 1. Tots els terrenys inclosos en un Pla parcial d’urbanisme o en un Pla especial degudament aprovat, un cop formalitzada la cessió obligatòria i fet el lliurament al comú, gaudeixen de garantia d’aproﬁtament urbanístic en els termes de la seva aprovació. 2. La garantia d’aproﬁtament urbanístic queda condicionada a l’execució efectiva del Pla parcial o especial dins el termini de vigència del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial. Si aquesta circumstància no es produeix, l’aproﬁtament urbanístic quedarà deﬁnit segons els termes que estableixi el Pla d’ordenació i urbanisme revisat. 3. Les revisions del Pla d’ordenació i urbanisme parroquial no podran reduir els paràmetres urbanístics i d’ediﬁcació per sota de l’aplicació d’un índex d’ediﬁcabilitat net de 0,8 metres quadrats de sostre per metre quadrat de sòl i una ocupació màxima del 33% de la superfície neta de la parcel·la, en aquells terrenys que hagin obtingut la garantia d’aproﬁtament urbanístic. Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 19/07/2006 Article 36. Atorgament de la llicència d’edificació La garantia d’aproﬁtament urbanístic suposa la ﬁxació dels paràmetres urbanístics i d’ediﬁcació i comporta que, una volta s’hagin realitzat totes les obres i treballs d’urbanització i sempre que el projecte de construcció s’ajusti a les previsions del Pla parcial o del Pla especial que fou aprovat, el comú atorga la llicència d’ediﬁcació. Mostra redacció anterior, vigent del 14/02/2001 al 19/07/2006 Article 37. No obtenció de la garantia d’aprofitament urbanístic dins el termin

Document Details

Tags

Related

Full Transcript

Upgrade to continue