L'inici de l'Edat Mitjana (part 2) PDF

L’INICI DE L’EDAT MITJANA (part 2) Després que els musulmans conquerissin als visigots a la P. Ibèrica, es va convertir en una societat on convivien les 3 religions monoteistes + importants, l’islam, el cristianisme i el judaisme. JUDAISME...

L’INICI DE L’EDAT MITJANA (part 2) Després que els musulmans conquerissin als visigots a la P. Ibèrica, es va convertir en una societat on convivien les 3 religions monoteistes + importants, l’islam, el cristianisme i el judaisme. JUDAISME CRISTIANISME ISLAM Símbol Nom de la divinitat Jahvè Déu Al·là Nom del llibre sagrat Torà Bíblia Alcorà Profeta principal Moisès Jesús Mahoma Fundació S. XX aC. S. I Dc. S. VII dC. Espai del culte Sinagoga Església Mesquita Qui dirigeix la pregàr Rabí Mossèn Imam Principals branques Ortodoxos Catòlics, ortodoxos i Sunnites i xiïtes. protestants. Què tenen en comú? Són religions monoteistes Van néixer al voltant del mar Mediterrani Consideren Abraham el primer profeta Tenen llibres sagrats VOCABULARI ESPECÍFIC DE L’ISLAM (religió musulmana): Al·là: Déu Mahoma: profeta i “fundador” de la religió. Alcorà: llibre sagrat. Sura: capítol de l’Alcorà. Umma: comunitat islàmica (conjunt de persones islàmiques). Xaria: llei sagrada. Sunna: conjunt de costums del profeta. Imam: qui dirigeix l’oració. Ulema: qui interpreta els textos. Cadi: “jutge” religiós. Pilars: normes bàsiques (n’hi ha 5). Mesquita: edifici d’oració de trobada i d’aprenentatge. Minaret: torre per cridar a l’oració. Mihrab: “capella” on hi ha l’Alcorà i cap on es dirigeix l’oració. RESUM FUNDACIÓ D'UNA NOVA RELIGIÓ: S. VIII→ la p. Aràbiga era un territori comercial entre Orient i Occident (envoltat per l’imperi persa i bizantí). HABITANTS: - Comerciants i ramaders nòmades. - Vivien en tribus. - Eren politeistes (1 sol Déu). Destaca la c. de la Meca, amb un important mercat de caravanes. MAHOMA: Nascut al 570. En una família de mercaders de la Meca. Des de petit es dedica al comerç 610→ l’arcàngel Gabriel li va comunicar que era l’escollit per Al·là per enunciar una nova religió monoteista: l’islam. El seu missatge no va ser acceptat pels ciutadans, per tant, 622→ va fugir de la Meca cap a Medina, s’anomena Hègira, que marca l’inic del calendari musulmà (ara estem al 1446). 632→ mort de Mahoma. La majoria d’àrabs eren musulmans. Aràbia es va unificar políticament. La màxima autoritat era el califa (representant de Mahoma). - Cap religiós - Jutge suprem - General dels exèrcits. Els musulmans van fer una expansió militar aprofitant la feblesa dels imperis veïns amb l’objectiu de difondre la seva fe (+ gent a la seva religió). Gràcies als pactes que feien amb els pobles autòctons, van conquerir un Gran Imperi. De la p. Ibèrica fins a l’Índia. L’imperi islàmic va dominar el comerç entre Orient i Occident, ja que va controlar les rutes comercials i encreuaments de camins. Això els va aportar molta riquesa. TERRITORIS: A la mort de Mahoma→ 632→ una part de la península Aràbiga. Primers califes→ 632-661→ escollits per representar a Mahoma. P. Aràbiga, una part del N.E. d’Àfrica i de Pèrsia. Dinastia omeia→ 661-730→ venien de Síria i es van establir a Damasc i es van expandir fins la p. Ibèrica. → Pèrsia i voltants, N.O. Àfrica i la P. Ibèrica. Dinastia abbàssida → 750-1258 → va derrotar els omeies. Va ser el període de + esplendor. → Sicília. CRONOLOGIA DE L’AL-ÀNDALUS: Califat Damasc Explicació del fris a la llibreta.  ECONOMIA: Del S. X al XIII els musulmans van aconseguir molta riquesa gràcies a l’agricultura de regadiu, que es rega. Els visigots tenien l’agricultura de secà (es regava únicament amb l’aigua de la pluja). AGRICULTURA DE REGADIU: La comencen els musulmans quan arriben a la P. Ibèrica. Productes d’horta (enciams, arròs, carbassons…) Necessita que es regui, → treien l’aigua del riu gràcies a obres i instruments de reg → Séquies → canal Els productes es venien en els mercats (socs), així comença el comerç. Fa que es facin servir + monedes, en comptes d'intercanvis. Aljub= dipòsit d’aigua Monedes= dinar d’or i dírham de plata. CONSEQÜÈNCIES DELS SISTEMES DE REG: La producció va augmentar. Es va desenvolupar el comerç.  SOCIETAT DE L’AL-ÀNDALUS: MUSULMANS: -ÀRABS= grup - nombrós, però els + rics, + terres i els governadors. -BARBERS= musulmans que van arribar a la P. I. quan ja estava conquerida. Venien del nord d’Àfrica. Dominaven l’exèrcit. Hispanovisigots -MULADÍS= els de + quantitat però - poder. Antics habitants de la P. I., que es van canviar de religió. Cristians (van anar adquirint costums musulmans). NO MUSULMANS: -MOSSÀRABS= Hispanovisigots que no van canviar de religió. -JUEUS= Eren un grup molt nombrós. R. (Hebraica). Eren, normalment rics, ja que es dedicaven al comerç. Els van anar expulsant de mica en mica. Els tancaven en calls. Tenien esclaus, bàsicament els cristians. CIUTATS +de 300.000 habitants. Emmurallades: a la nit es tancaven, per tant, ciutats tancades. Carrers estrets i sense ordre (laberíntics). El centre de la ciutat→ *Medina→ és la zona del centre de la ciutat. - On hi havia la Mesquita (edifici d’oració) - Mercat (soc) - Palaus (alcàsser i alcassaba) - Madrassa (lloc d’estudi) - Hammam (banys públics), copiats dels romans. Hi havia ravals→ barris fora de la ciutat. *Medina= també és on va anar Mahoma.  ART ANDALUSÍ L’edifici + representatiu (però no l’únic) és la Mesquita. Decoraven materials simples (fusta, maó…) Austeritat (decoració senzilla) a l’exterior i riquesa decorativa a l’interior. Marbres, fusta, rajola, estructures de guix. Ús de cúpules i voltes. També diferents tipus d’arcs. Poca pintura i escultura. Es desenvolupa molt la decoració. Temes geomètrics, abstractes, vegetals i cal·ligrafia. No es desenvolupa gaire la pintura ni l’escultura, només l’arquitectura, ja que estava prohibit representar a Al·là. Edificis + importants de l’art: Mesquita de Còrdova Alhambra de Granada.