Història d'Àfrica Apunts PDF
Document Details
Universitat de Barcelona
Albert Ferré
Tags
Summary
Aquests apunts tracten sobre la història d'Àfrica, tot incloent la geografia, la diversitat cultural, societats i llengües. El document està dividit en blocs, i inclou una guia per a la realització d'un treball de recerca i assignacions. Inclou una descripció general de la història africana, i la periodització de la història d'Àfrica.
Full Transcript
Historia d’ Àfrica Albert Ferré→[email protected](Morti) ------------------------------------------------------------------------------------------------------------- — Trabajo o seminari o lo que sea: informe de fonts. - no es un treball...
Historia d’ Àfrica Albert Ferré→[email protected](Morti) ------------------------------------------------------------------------------------------------------------- — Trabajo o seminari o lo que sea: informe de fonts. - no es un treball - buscar fonts accecibles interessants per fer un treball de recerca - hem d’intentar trobar fonts primaries - memories - noticies de premsa - fotos - mapes - documents legislatius - dues parts 1. definició d’un tema (projecte) - prou concret per no ofegar-se pero sense passar-se - justificació del tema (1 dos paragrafs) - links i fonts que hem trobat 2. informe de fonts - redactar en 8-10 pagines el proces de recerca (explicar pas per pas que hem trobat que no hem trobat pq ens ha interessat aquest tema…) - a principis de desembre tenir presentat un tema - es pot fer individualment o en parelles - contrastar fonts ( idea de tema algo relacionado guerra ruanda utus-tutsis, hotel des mille collines,Paul Rusesabagina) →como se vio el conflicto desde paises europeos →Cascos azules durante el conflicto —---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------- LOC 1 : El continent africà. Geografia, societats, llengües i cultures. L’anàlisi de la B història africana. 1.1 Geografia (física i humana), clima i diversitat [ecologia] 1.3 La historicitat africana i la problematització de la periodització 1.2 Les llengües africanes. 1.4 Estudiar Àfrica: Les fonts orals, l’arqueologia, les fonts escrites 1.5 La historiografia africana i sobre Àfrica BLOC 2: Prehistòria africana. L’expansió bantú. Méroe, Aksum i els regnes nubis. Els regnes del Sahel. El món swahili eculiaritats de la preshistòria africana P Les migracions bantu: lectures i interpretacions Regnes antics: Kush, Meroe, Aksum. Expansió del primer cristianisme i de l'Islam Regnes i imperis: Àfrica Occidental: Ghana, Mali, Songhay Àfrica Oriental: el món swahili BLOC 3: L’Àfrica i el tràfic atlàntic d’esclaus 1.1 El fenomen de l’esclavisme. Orígens i organització 1.2 Respostes africanes davant la tracta. Societats esclavitzadores i esclaus 1.3 La militarització, les factories i les conseqüències del tràfic d’esclaus. Impacte demogràfic i motor de l’auge del capitalisme i la globalització 1.4 Tràfic d’esclaus i societats africanes BLOC 4: L’Àfrica colonial 1.1 Capitalisme i colonialisme. Justificacions, discursos, exploradors 1.2 Conquesta i repartiment del continent 1.3 Sistemes colonials i fases de la colonització 1.4 Les societats colonitzades davant l’embat colonial: resistències, col·laboracions i integració 1.5 Models colonials: 1.6 Violència colonial, missions, mercat i pluralisme 1.7 L’impacte de les guerres mundials i la Guerra Freda 1.8 Les descolonitzacions tardanes: colònies portugueses, Rhodèsia, apartheid BLOC 5: L’Àfrica postcolonial 1.1 La formació dels Estats postcolonials: 1.2 El nacionalisme africà i la seva articulació del poder polític 1.3 El neocolonialisme durant la guerra freda i posteriorment 1.4 Estat i identitat: centralisme, poder local, secessionisme 1.5 Conflictes contemporanis: la Guerra de Biafra, l’Apartheid i la regió de Grans Llacs 1.6 Les teories del desenvolupament, de la maledicció dels recursos i del desenvolupament local 1.7 Gènere, migració i realitats africanes Bloc 1-2-3 s'avaluen amb un examen (28 nov.) →40% Bloc 4 Assaig (màxim 5 fulls) →15% Bloc 5 Examen → 15 gener 15% ràctiques → 30% trobar fons online, una historia africana (temes contempo més fàcil) ens P donen llista los majos que s’hi sap de la recerca ja, i que podem nosaltres contribuir aquesta. 10% Establir el tema de recerca (se entrega antes de las vacaciones) _ Fexas, Jordi (2010), “Historias de África. Negro sobre blanco”. ASPECTES GENERALS: Història africana: unitat/diversitat del continent(la pròpia història africana a creat un sentiment d’unitat, per la diferència colonial… son factors que crean l’unitat africana) Dilema unitat col·lectiva: (tribus) ètnies/nacions?(a nivell popular periodìstic fem servir la paraulatribu; conjunt de persones que comparteixenalguna cosa, EVITEM AQUESTA PARAULAperquè té connotacions colonials,farem servirETNIES, també cal pensar que nosaltres fem servir nacions i no ètnies, pq? ª) Desencantament del món versus transcendència(condicionala formació de l’individu modern) (individu modern és una persona autònoma, +18 tu tens unes obligacions… això a l'Àfrica no serà així l’individu modern no es desvincula del col·lectiu, el MUNTU és la persona que no pot ser si no està en relació amb altres persones, és un concepte filosòfic o epistemològic) Igualtat versus jerarquia(condiciona la noció dela identitat/ciutadania, els drets i els deures, la construcció del respecte) (el nostre principi bàsic és la igualtat, model social on l’ideal és la igualtat, a Àfrica el principi bàsic ordenador és la jerarquia, societat jerarquitzada) CLAUS GENERALS DE CONTINUÏTAT HISTÒRICA Mobilitat estructural i cosmopolitisme (neolític africà) Estats/regnes no venen definits per fronteres en el territori. Projectes polítics es conformen segons aliances entre grups socials. Escriptura Versus oralitat: valor de la paraula dita aforisme bubí), condiciona la creació i transmissió del coneixement; la naturalesa de les aliances polítiques i la noció del temps passat (història), present i futur.. L'ordre social (la justícia) es gestiona a través de ritus en lloc de lleis escrites. PERIODITZACIÓ 1. L’ÀFRICA PREHISTÒRICA I PROTOHISTÒRICA (fins al segle VII) 2. EL PERÍODE “CLÀSSIC” (s. VII-XV) 3. EL PERÍODE DE TRÀFIC (s. XVI fins 1880) 4. EL PERÍODE COLONIAL (1880-1960) 5. L’ÀFRICA POSTCOLONIAL (des del 1960) LOC 1.El continent africà. Geografia, societats, llengües i cultures. L’anàlisi de la B història africana. 1.1 Geografia física: Aspectes generals ’entrada, trobem que Àfrica és un gran continent, amb moltíssima diversitat cultural, D diversitat que conforma la rica història del continent. De fet, hi ha unacertaignorànciade partd’EuropaenversÀfrica,jaquesempreselavistadesdelpuntdevistadelracismeodel panafricanisme. eogràficament, Àfrica esta dividida en dues regions, l’Àfrica Susbsahariana i el Nord G d’Àfrica, clarament separades pel desert que es troba enmig del continent. Val a dir,quea causa de la conquesta àrab del Nord d’Àfrica, és elpuntonhihamésdiferènciesentreles dues afriques, fruit de la introducció forçada d’aquesta cultura. elativa marginalitat R molt continental (poc insular) (Tot i que compta amb algunes illes de Sâo Tomé i Cap Verd,) Absència de grans cadenes muntanyoses, no d'altiplans altes muntanyes→kilimanjaro, mont kenia I mportancia del“Rift Valley”Si la espècie humanava aparèixer a Àfrica és perquè són adequades a l’ecosistema africà. creat per plaques tectoniques que fan que encara ara es vaig movent amb tendencia a separar-se lloc on es creu que va apareixer la humanitat Rift valley com a l’autopista de la humanitat Climaticament sistèmic mediterrani i ocenaic als extrems del continent desertic entorn al tropic de cancer i capricorn tropical al centre Sabana es el 50% del continent Bosc tropica 20% El 30% del continent es considera deser aixo sera un filtre pero no una barrera insalbable Es creu que el Sàhara creix 48Km l’any ○ Els ecosistemes africans van permetre l’origen i expansió de la humanitat ○ Navegació atlantica complebxa (vents alisis permanents) Àrabs no superen la navegació per cabotatge a navegació de l’indic bastant més senzill. Aquest va facilitar els contactes Àfrica-Àsia L Exemlpes: Restes egipcies al mar roig Transferencia d’aliments (patan, canya de sucre, sorgo, mill) Moviments de població (migració Austranesia) Iniciativa gran muralla verda ○ consisteix en crear una línia verda que atrabesi de est a oest el continent Rius ○ R ius principals:Nil(nil blanc i nil blau), Congo,Zambeze, Limpopo,Níger, Volta i Orange ○ Uns dels rius més llargs i cabalosos del món ○ Vies de navegació limitades per cascades ○ cabal molt variable inundacions sovint poc aprofitables. No és vàlid el concepte vall fluvial Sòls F ○ als mite sobre els sols africans, no tots els sols són fèrtils ○ En zones properes a l’equador són molt ferralítics sensibles a l’erosió ○ altres zones formades sobre roques sedimentàries també poc fèrtils Tanmateix, zones són considerables “escàndols geològics” per la riquesa mineral 90% reserves de platinoides 80% manganès 80% coltan 60% cobalt 70% Tàntal 46% diamants 40% auríferes 20% reserves d’urani 10% petroli 7,2% gas Febre d’or ○ F ins a l’aparició d’Amèrica l’Àfrica era la mina de gran part de l’or europeu i el món musulmà ○ trobem mines d'or a les muntanyes del Níger, a Zimbàbue i les mines de sud Àfrica (als anys 70 es considera que el 70% de l’or mundial provenia d’allà) Factors Condicionants Certs factors han condicionat la vida humana al continent al llarg de la història Acció de certs insectes limitació recursos hídrics canvi climàtic ○ A questes limitacions expliquen la gran mobilitat de moltes poblacions africanes ○ la gran quantitat de recursos fa que altres països i multinacionals exerceixin una força i una dependència determinant en la vida de les poblacions africanes ○ assecament del llac Chad 1.1.1 L’Àfrica Pre-Colonial; Geografía Humana a concepció que tenim de l’Àfricaactual,ésladelcontinentdividitenestats.Malgrattot, L aquesta divisió estatal és molt recent, ja que abans delcolonialisme,eldeserteraunazona molt poblada que mantenia contacte amb altres poblacions. Bàsicament, es tractava d’una zona on cada grup ètnic tenia un model de govern, una estructura de poblat i un desenvolupamenttècnic,polític,etc...diferent,acausadelasituaciógeogràficaielscanvis climàtics de la zona. Possibles divisions del Continent (va aqui pq és part de la geo humana) a divisió religiosa la podem repartir en tres grans grups religiosos: El primer grup és L l’Islam, que penetra per Egipte i el Marroc fins al sud del Sàhara. El segon grup és el Cristianisme,quepenetradurantlescolonitzacions.Iperúltimhihaunasèriedereligionsi cosmo-visionspròpiesdelàfricaquehananatdisminuint,perònodesapareixent.Hihanmolt elements sincrètics (barrejes de religions com per exemple el Kimbanguisme). Aquesta divisiótranscendeixlesfronteresestatalsiaixòcomportaqueenalgunspaïsossiguimotiude conflicte, per exemple a Nigèria. 1.1.1.1 Tipologies de societats africanes pre colonials ’emoció és negre, com la raó és hel·lena: L.S. SENGHOR, poeta i president senegalès→ L pensament dualista colonialista, europeus = racionals, africans = irracionals. Àfrica és el continent de la natura, mentre que Europa és el de la cultura. Els africans només podien destacar en la música o l’esport, més emocionals. Senghor acceptà els estereotips i els inverteix, posant-los com una característica positiva; tanmateix, segueix sent un estereotip. a colonització del continent africà ésmoltcurta,sóncolonitzatsentre40i80anys(1880- L 1960/1920-1969/1925-1968...).hivahavergentquevaviureabansdelcolonialismeimoren quanesmarxen.Lacapacitatdelcolonialismeéslimitadaperquèafectaaunageneració.En arribaralpoderdespréslesindependències,tomencomreferentelsdelessocietatsafricanes. Fenomen totalment diferent a les independències americanes, on les elits de les independències són criolles i tenen un coneixement més europeu. C olonialització curta Elits autòctones Conseqüència: manteniment (modificat) de les cultures precolonials. ocietats plenament globalitzades, marcades per la modernitat. Això no vol dir que siguin S com nosaltres, ja que tenen un substratdiferentiunahistòriadiferent;sóndiferentsperquè ocupen un lloc diferent dins el sistema, no per estar endarrerides. ent la història és complexa perquè l’Àfrica subsahariana està fragmentant en centenars o F milersd’estructurespolítiques,pelquallasevaevoluciópotsermoltdiferent.Tampoctenim una gran religió que unifiqui el territori; hi ha tipus de cristianisme i d’Islam. Continent fragmentat política i ideològicament. ns trobem amb moltes poblacions que tenen el mateix grup lingüístic però esta dividida E entre bandes. Creure que els grups polítics han de coincidir amb barreres lingüístiques i fronteres és una concepció europea. X: Els Fang, perexemple,tenenencomúungruplingüístic,dividitsenayong(clan).Ells E no s’identifiquen com fang, sinó el clan al que pertanyen. er els europeus, hi havia zones on hi havia estat i altres que no: la diferència és que la P primera té una institució amb el monopoli de la violència. Moltes societats africanes no tenien això. Entre societatssense estathi havia: ocietats segmentàries: grups molt petits que no tenien un estil productiu establert, més S aviat es dedicaven a una mica de tot (caça, recol·lecció, pesca o agricultura, tot a petita escala).Aquestespresentenunajerarquitzaciódelasocietatmitjançantunsistemaorganitzat per famílies, organitzades per gènere o edat. estructura del poder minúscula vs. Poder en vinclesfamiliars.Perexemple,grupdebandesde15a100,basefamiliaridivisiódefeinaen base edat i gènere. Societats amb igualtat econòmica. ocietatsdelsgranshomes:Notenenunaparellrepressiu,peròpresentenunlideratgefort, S ambunamenaderelaciódeclientelismeentretreballadors.Totipresentarunlideratgefort, sónsocietatsbastantigualitàries,senseestructurapiramidal.Pelquefaalsconsideratsgrans homes d’aquestes societats,sónelsúnicsindividusquepresentenunadiferenciacióclarade la resta de la societat, deguda al seu coneixement i cura que té per la resta on la base de manarenelpobleerarepartirtotalariquesa.Aconseguiaferfeinairepartir-setotelquetenia finsquedar-sesenseresperaquestmotiu,canviràpidsdepoder;poderenelrepartimentino acumulació. Viyil: societat onelpoderésextremadamentbreu,elcàrrecduraentrevaixelli vaixell; revisió del poder pels religiosos. ocietats de comandaments (tribals): Societat molt més desigual (comparada amb les S altres), que normalment apareix quan tots els individus formen part de la mateixa unitat política. Malgrat tot, en aquest tipus de societat africana, encara no hi ha un cos que mantingui el control social. hi ha agricultura estable, permet major densitat que caçadors -recol·lectors.Milersodesenesdemilersdepersones,onelcaptécapacitatdediferenciar-se econòmicament,divisionssocialsfortes.L’estatilasevaautoritatdepèndelcarisma,nodela violència. No tenen exèrcit. ocietats vinculades a l’acord a causa de no haver monopoli de la violència en la seva S majoria. D’altra banda, societats amb estat: C iutats-estat: societats regides en una ciutat amb capacitat (o voluntat de poder) limitada. Grans imperis. Regnes esclavistes. 1.2 Aparició de l’Estat i estructura actual, llengüa i religió és endavant, es comencen a configurar noves àrees de poder, les quals s’organitzaranen M petitesciutats-estat,onlasevaautoritatpolíticaseràdelimitadaperregió.Apareixerangrans imperis com el del Congo, entre altres regnes, els quals apareixeran o desapareixeran amb l’arribada dels “blancs” europeus. Un cop els europeus entren al continent africà, es divideix el territori en 4 grans parts: frica del Nord À Àfrica Occidental Àfrica Central Àfrica Austral al a dir, que moltes d’aquestes zones segueixen V vigents avui dia.Coincideixen amb els biomes, itenen característiquesculturalspròpies.Actualment,lareligió majoritària a Àfrica, és la cristiana (catòlica i protestant), tot i que comparteix el monopoli amb l’Islam, religió que es troba en contínua expansió.No obstant això, encara perduren algunes religions tradicionals, com les de Sudan del Sud o el Senegal. el que fa a la religió, pre colonialisme la majoria P d’africans practicaven el culte als ancestres i l’islam i cristianisme pràcticament no hi havia. Post colonialisme, l’islam agafa força. Hi ha una gran barreja: I slam: nord d’Àfrica fins inici del desert i banda oriental. Conviu amb les religionstradicionals,queno va arribar al continent per un exèrcit sinó que va negociar. En el darrer temps ha rebut influències del P.O., influència yihadista recentment. ristianisme: molt barrejat, zones catòliques, C ortodoxes... les esglésies, per altra part, pentecostals arriben des d’Amèrica, i es fanpopularslestradicions de predicadors amb grans espectacles. Les esglésies es fragmenten ràpidament. eligió tradicional: a gairebé tota Àfrica es perden durant el colonialisme. Religió amb R cultes i sacerdots han desaparegut, però tenen rituals. Queden a sud de Senegal, a sud de Sudan.Tambésurtendelcristianismeimesclatd’elementstradicionals.P.ex:kimbagüismeen el Congo, tipusdecristianismepropiambbarreja;Bwititambéésunareligióenrespostaal cristianisme: accepten elements del cristianisme com la creu o adam i Eva, però amb predicadorslocalsiambritualsd’avantpassatsmitjançantelconsumdeplantaal·lucinògena (depèn del govern; Gabón penalitzat, França ho accepta). rups lingüístics: la majoria d’africans són plurilingües. Hi ha nivell d’intercanvi fort G també, especialment ara que la majoria de poblacióésurbana.Elnombredellengüesvaria segons la explicació teòrica (hi ha moltes llengües diferents obéésunmateixidiomaamb dialectes?): quan hi ha tal nivell de plurilingüisme, apareixen les llengües de contacte, aquelles llengües que s’especialitzen en el contacte de poblacions d’un grup diferent. S wahili:llenguad’origennocolonialmésparladaaafricana,especialmentalabanda oriental.Lallenguadelswahiliésunaquenoapareixcomtal;éssimpleiapareixamb orígens comercials. Gran número de préstecs lingüístics, es crea per comunicar -se amb altres africans que no tinguin lallenguamaterna.GrupNíger-Congo:quesón unes 1.300 llengües, les quals trobem dos subclassificacions: podem trobar la Zulu (12.000 persones que la parlen) o el Swahili. Níger-CongoA Níger-Congo B (bantúes) Pidgin english: llenguacriollaportadapelsanglesoscomerciantsquecanviaambel contactedellengüesafricanes.OrigenaleselitsdeSierraLleonaqueesdifonpertota la costa occidental, ús especialment comú als mercats. Griolls: neix de llengües de base europea, però queincorporenlallenguaafricana.Ex:elPidginEnglish(Pichi). Llengua de molts parlants que normalment no s’escriu Lingala: parlada al Congo, però s’expandeix perÀfricacentral,jaquehihamoltes cançonsenaquestidioma(amésdeserparlada).Sónllengüestonals,segonscomes pronuncien és diferent (el swahili no). Com es pot dividir? lengua niló-saharianaque són unes 100 llengües,una més parlada que l’altre, la L parlen unes 30.000 persones. Segons orígens: 1. A froasiàtic:nord occidental, llengües del desert,llengües d’Etiòpia, fins punta de Somàlia. Origen en àrab, o món asiàtic. Els filòlegs actualment pensen que tenen origen en Etiòpia. Una ciència auxiliar de la història és la glotocronologia (ciència que fa un arbre cronològic /periodització de llengües) i sembla que a partir d’això surt del e tíop.Grup afro-asiàtic:àrab, tamasic,llengua dels antics egipcis (es diu que aquesta llengua és originària d’Etiòpia). Àrab Tamazigh Egipci/ copte (llengua dels cristians africans). Oromo Amhara (tradició escrita important). 2. Austronesis:cas del Madagascar: poblada pels indonesisi mestissatge. La base de la llengua de malgaix (llengua parlada en Madagascar) és d’origen indonesi. (Llengua de Madagascaroriginal d’Indonèsia.) 3. Kmoisànida:reduït numèricament, llengua de caçador-recol·lectors i pastors nòmades.Llengua de clics (peten la llengua, diferencien entre clics). Hi ha zones de Tanzània emparentades amb aquest idioma. 4. rup Níger - Congo:subdividit en dos grans grups(A i B o llengües Bantús): G El grup A: yoruba amb 28 M. Grup B: swahili 45 M a 80 M. Llengua més parlada. 5. Llengua niló-saharianaque són unes 100 llengües,una més parlada que l’altre, la parlen unes 30.000 persones.Llengües Nilo-sahariana: grups en el desert, densitat baixa tot i que tenen molt territori. Els més parlats són el Kanuri o Luo, a la zona de Kènia i Sudan del sud, respectivament. Segons les llengües oficials: rancès:A les ex colònies franceses es va imposarel francès, i al Congo belga. Avui en dia F segueix, amb una tolerància molt diferent pel que fa la política de les llengües locals (la majoria està prohibida). Això porta a una conseqüència evident: la majoria de població no sap escriure la llengua (tot i que varia). nglès:La majoria de ex colònies angleses mantenenl’anglès com a idioma oficial, i, A aleshores, tenen major interès en les llengües locals (s’ensenya a la primària). lengües africanes:En els països que tenen una solallengua, com la de Madagascar, o L llengua a la república centreafricana, es parla el seu idioma oficialment. El cas sudafricà ve arrel l’apartheid, quan es promogué l’idioma oficia. A Somàlia es manté la tradició de la seva llengua (tradició escrita) i Etiòpia té diferents idiomes. lengües criolles:formen part dels grups lingüísticeuropeus. El pidgin english ja esmentat L surt de l’anglès i pren molts préstecs de les llengües locals, però originalment és anglès. També ocorre amb el portuguès, especialment a les illes com Tomé. frikaanns:llengua descendent de l’holandès, prenen elements de llengües africanes i acaba A essent la llengua dels blancs que viuen a Sudàfrica. Avui en dia el parlen també una part important dels mestissos. Espanyol:a guinea equatorial i a la república delSàhara. 1.2.1 Població africana a densitat de població; hi ha àrees que no tenen població i d’altres que hi ha una gran L concentració de població. L’evolució de la població d’Àfrica: 1 850: és un terç de Xina. 2000: es supera la densitat de població d’Europa. 2025: les previsions són que la població africana arribi a les poblacions xineses, i que segueixi pujant. amitjanad’edatdelcontinentafricàésmoltpoca,noarribaals20anys(16-17-19anysde L mitja), només hi ha un únic país que arriba a la mitjana de 30 anys. únic continent amb població en alça. L’edat mitjana en la majoria de països és entre 16-19 anys.Totiaixò,la densitat de poblaciótampocéstanalta,peròambgransvariacionsentrezones:lazonadels grans llacs (Uganda, Ruanda, Burundi), la zona de costa de marfil, Togo... tenen grans densitats, igual que la zona mediterrània. La tendència, fins fa uns anys, era una migració massiva a les grans densitats, tot i que comença a revertir-se amb la creació de ciutats secundàries. A la majoria del continent africà no es fa cap política de control demogràfic, alguns ho tenen mal vist. 1.2.2 Països que s’han anat convertint en centres importants a nivell polític o econòmic ud-àfrica: abans era un règim de l’apartheid dur, però amb la democràcia de Mandela S Sud-àfrica és un país que s’ha anatenriquintfinsaserundelspaïsosmésricsd’Àfricadel nord.EneltempsdeMandela,esvaconvertirenunpaísdelideratgeidepotènciaregional important, amb iniciatives per la pau. militar, diplomàtic i econòmicament molt important. igèria:país més poblat del continent. Té una de els grans ciutats, Lagos. Té grans N oportunitats de petroli i una indústria no tantgrancomladeSud-Àfrica,peròquedevalor petit. Té exèrcit potent i és líder del centre d’Àfrica que influeix atotaquestterritori.país africàquetémésriquesaenconjunt.Téindústria,proveeixpetroliitémoltshabitants.S’ha convertit en potència de la zona occidental. amerun: població amb certa indústriaperòambpoccapital.dominasobrelazona(25-26 C M habitants) respecte Gabon o guinea equatorial. enegal:ha tingut una relació superior amb França i això ha fet que tingui una S influènciamésgranamblazonaelqualestàsituat.téinfluènciasobrelazonaquel’envolta perquè te molt bona relació amb franca. uanda i Uganda: que tenen relacionsambpaïsosestrangerscomelsEUA.dominaÀfrica R oriental per la seva capacitat militar. aladir,queelspaïsosdeparlafrancesaianglesa,sónmillorseconòmicament,acausadels V intercanvis comercials que hi ha i els forts vincles entre ells. 1.3 La historicitat africana i la problematització de la periodització Idea de temps a Àfrica o concebem la línia temporal africana com l’europea. És a dir, no existeix una línia de N progrés clara, sinó una mena d’espiral sense gaire profunditat cronològica. Això és degut a que la disciplina de la història no ha arrelat profundament al país. ambé trobem una mena de dualisme a la cultura africana: “el que nosaltres puguem dir que T ha passat va en paral·lel al que ells/elles (africans) perceben que ha passat”. És a dir, són dues realitats, que es retro alimenten i es mesclen. o té sentit emprar perioditzacions europees, sinó pròpies (els efectes d’esdeveniments N europeus no solen afectar a perioditzacions africanes; el que va ocórrer en la revolució francesa no té efectes al continent): eríode de prehistòria P Període clàssic (s VII-XV) Militarització (450-1880) Període colonial (1880-1960) Post colonial (1960- actual) 1.4 Fonts d’informació ral O Als anys 50-60es comencen a obrir escletxes i esfaran noves aproximacions i apreciacions sobre el continent inici de l’apreciació de l'oralitat a causa de la poca tradició escrita Aproximació “ingènua” recollir i guardar la tradició oral 7 0s:a l'estudiar aquesta tradició recollida es vaveure que aquest coneixement oral estava esbiaixat depenent de qui ho expliques Es comença a contrastar aquesta memòria oral ctualitat:es comencen els estudis de la memòria, el fet que malgrat que tu intentis A contrastar testimonis ni tan sols així tens garantia d’obtenir un recull pròxim a tal com van passar les coses scrita E Bona part del continent no té escriptura i, per tant, no generen documents propis (hi ha al swahili, l’amhara i el gueez, aljamia o el àrab). Fonts clàssiques limitades:zones del mar Roig bendescrites, petites descripcions del que van portar.Fonts recents (XIX-XX):profundament marcadesper l’eurocentrisme, racisme, amb voluntat de dominar... Pintures rupestres, jeroglífics; Carros travessant el desert Gairebé totes procedeixen de l’exterior. No son fonts on els propis africans expliquen la seva cultura. PERIPLE DE MAR ERITREU ( I-II). Va ser un comerciant grec que comerciava amb asiàtics i africans. rqueològica A Problemàtica en l’arqueologia, Fonts arqueològiques: poques per: Clima plujós. Poca inversió arqueològica. Construccions en fusta = escassetat jaciments. Aïllament= poques fonts europees els sòls africans són molt àcids i desintegren més les restes que altres sòls Poca pedra fet que hagi sigut un element poc utilitzat en construccions Moviment poblacional sense sedentarisme poc registre arqueològic ’entrada, estem a l’època del Neolític Saharià, el qual fou marcat per dues cultures D majoritàries, laJartumiana, la qual data del 5.200a.C, i la deKerma, del 4.800 a.C, les quals varen ésser les protagonistes durant el primer període de la història africana. Aquestes es varen caracteritzar pel domini de la ramaderia i més endavant, de l’agricultura, tot i que es tractava d’una pràctica no molt estesa a causa de la dificultat per a conrear. De fet, no serà fins el 500 a.C que s’aconseguirà la domesticació íntegra de les plantes comestibles i conreables, com ara el mill, el blat, l’okra, etc... Bàsicament, la introducció de l’agricultura succeí en un període molt tardà, tenint en compte que l’inici del Neolític Saharià el situaríem a partir del 9.500 a.C aproximadament. part dels punts que he anat exposant, també trobem l’inici o sorgiment del comerç a llarga A distància, el qual fou estès majoritàriament mitjançant “rutes comercials” terrestres amb els carros, i pel mar, aprofitant els vents alisis. 1.5 La historiografia africana i sobre Àfrica n aquest apartat, trobem a A. N. Chimamanda, la qual argumentà que la història africana ha E patí greument els efectes de la col·lonització occidental, fet que en provocà la seva reducció i simplificació. 2 exemples d’aquesta narrativa reduccionista sobre la història africana ite de Prometeu (hamites) Representa la idea de que els africans, com a cultura inferior a la M europea, no poden crear cap mena de llegat cultural rellevant ni invencions tecnològiques, i que aparegué una tercera civilització, molt més avançada, que introduiria tecnologia més avançada, noves formes de govern, etc... ite del continent buit Aquest mite presenta a Àfrica, com a un content ple de riquesa i M matèries primes, però que els nadius no saben aprofitar. Per això mateix, havien d’anar els colonitzadors europeus a explotar-les, ja que s’auto-consideraven com a una cultura superior que sabria aprofitar els recursos del continent. Dilema sobre hegemonia O ccident té el control total del coneixement, per tant, qualsevol cosa que s’afirmi des d’Europa, per estúpida que sigui, s’acceptarà com a argument. Ex: les afirmacions del racisme científic d’Edward B. Taylor o Lewis Henry Morgan. Dilema: estudiar Àfrica: Necessitat de desvincular-se de l’etnocentrisme i entendre que són societats que funcionen amb lògiques totalment diferents a les europees. A més, cal replantejar-se els universals, ja que no hi ha neutre universal, hi ha relacions de poder i hegemonies culturals. La crítica a l’hegemonia occidental sovint cau en l’essencialisme/reduccionisme (Escola de Dakkar de Ch.Diop, Black Radicals, Decolonials...). Afrocentrisme al posar el focus en les societats africanes, no en les batalles militars o ideològiques C europees. És a dir, cal evitar estar sempre parlant de nosaltres (occidentals), encara que sigui per fer 1 denúncia (solipsisme). Incidències a Europa Àfrica també ha condicionat molt la història europea. Exemples: L a setmana tràgica Dictadura de Primo de Rivera + Guerra Civil, amb exèrcit del Marroc i la dictadura de Franco. De Gaulle, capital francesa “lliure” a Brazaville, durant la IIa Guerra Mundial. R evolució dels clavells provocada per les lluites d’alliberament africanes a les colònies portugueses. Transició espanyola condicionada per revolució dels clavells. Idees Àfrica externa i feble ○ C ontinent divers que no té un referent cultural únic. El panafricanisme ve de la lluita unitària contra el colonialisme. ○ Comunitats polítiques molt poroses: fragmentació i aliances. Identitats multi situades. Idea de tribu o ètnia és molt feble (anècdota del funcionari britànic fent un cens (funcionari Pritchard). Antítesis de l’estat. ○ Àfrica com a entitat geogràfico-continental, és debatible. Historiografia; 5 grans etapes H istòria colonial:història europea a Àfrica. ’45 – ’60: Lluitar per les independències: periodistes, poetes, sindicalistes, estudiants, soldats... (saben que els francesos tenien més drets que ells, i van començarademanarreformesqueelshiatorguéslaigualtat,però,aquestesreformes eren massa difícils d’aplicar, per tant, varen optar per la independència). ’60 – ’80: Època d’or dels historiadors: clima d’eufòria i calia descolonitzar el passat i “explicar les pròpies gestes”. Nacionalistes (imperi) i marxistes (revoltes). (comencen a esclatar la independència africana). ’80:HistòriaGenerald’Àfrica,D.Lan(’85),I.Kopytoff(’87),C.Geffray(’90):S. Feierman(’90)=CulturalTurn granactivitatenelsdepartamentsd’històriaafricans (“època dels historiadors”). ’90:Hegemonialiberal:Democràcia,Descentralització,DretsHumans,Resolucióde conflictes, societat civil i desenvolupament local. poca dels 60 È Marxistes història quantitativa, revoltes, lluita de classes... poca dels 80 È Historiadors varen convergir en l’UNESCO, Història General de l’Àfrica, escrita i dirigida pels historiadors africans. Jo Ki-Zerbo (’70-’75) : Història dels africans ’època dels 80, és on es produeix una mena de desencant/sensació de que controlant l’Estat i L apartant la corrupció del govern, sortiria bé. De fet, és a partir d’aquest moment que la història africana s’encarrilarà per uns anys catastròfics, ja que cap país podia demostrar un desenvolupament econòmic i tecnològic clar (tot a causa de problemes com la Guerra Freda, les lluites inter,es la corrupció, els desastres naturals... algrat tot, es comença forjar elCultural Turn(elsdepartaments d’història estan plens M d’activitat, però ràpidament les grans històries d’Àfrica aniran desapareixent, fins que a cabaran sent substituïdes pel postmodernisme. Això provocarà un “despoblament” dels departaments, i començaran a intervenir historiadors des de l’estranger. l pensament de Cheikh Anta Diopparteix de dues bases:la primera és considerar la E cultura egípcia com la cultura mare de totes les cultures africanes (de la mateixa manera que europeus tenen als grecs/ romans, africans tindrien els egipcis).És una cultura negra que surt d ’àfrica, que no ve d’orient mitjà i que, a més, influirà sobre totes les cultures negres actuals (ja sigui Àfrica mateixa com els afroamericans); en conseqüència, tots els pobles negres tenen les mateixa cultura perquè tenen el mateix origen.Com arriba? Via filològica: parteix de la llengua egípcia i busca paral·lelismes. Via etnogràfiques: costums egípcies que són paral·leles en altres cultures (ablació femenina, símbol del falcó). Via biològica: defensa la negritud dels faraons. eoria molt qüestionada; la via filològica molt criticada perquè no perquè hi hagi T paral·lelisme significa que una llengua surti d’altra. Tampoc és fiable les proves etnogràfiques, ni la biològica arrel estudis d’ADN. a seva força no és la seva teoria, sinó la unió de pobles i cultures negres:la percepció de la L diferència racial és cultural perquè les races no existeixen, sinó el racisme. Són els individus els que classifiquen les races, quan apliquem el color de pell negre als egipci estaríem fent un anacronisme; en cap moment trobem que pels egipcis el color de la pell tinguésalgunarellevànciasocial.Nohihaculturesnegres,unacosaésunfetbiològicialtra cultural. Per altra banda, les teories migratòries desmenteixenaixò.Detotaforma,Diopha tingut molt pes ideològic en Àfrica. 1960-64: són els anys de descolonització africana. ixò comporta, per una banda, un boom d’un sentiment anticolonial i, paral·lelament, un A moviment que critica la història colonial. A partir d’aquestes dades hi ha una crítica de la història colonial establint que no és la seva història. Aleshores, amb la creació d’estats-nacions i identitats nacionals pròpies, es creen classes de història nacionals.Estats que tenen fronteres totalment arbitràries, però que intentaran legitimar-se seguint els mecanismes europeus. leshores, hi ha una voluntat de fer una història panafricana vista des d’un punt de vista A africà, que ajudi a analitzar-nos com a africans en conjunt. Destaca Joseph Ki-Zerbo, de Burkina Faso, primera història africana creada per una africà. 1 980: En paral·lel, la UNESCOva donar suport a lacreació d’història general d’Àfrica realitzada per autors europeus i africans. Compilació de històries nacionals i història africana; en conjunt, una història nacionalista. Té les mateixes característiques que qualsevol historia nacionalista: minimitzar conflictes interns i maximitzar les de fora i ells. S’analitza molt el colonialisme vs. els conflictes interns (p.e. parlar de comerç d’esclaus europeus i no dels interior). a crítica de la història nacionalista ve per historiadors d’esquerres, que critica que, en el fons L es fa una legitimació de la burgesia africana, relat que interessa a les elits pròpies (no tenim conflicte entre nosaltres, tenim conflicte amb els europeus colonialistes). La història colonial desapareix i dins del mon acadèmic hi ha una renovació metodològica, amb una nova generació d’historiadors que fan una critica: I deològica: no es pot fer una història africana sense comptar les poblacions locals. Metodològica: necessitat d’altres fonts per apropar-se a la història. a història nacionalista és hegemònica a l’Àfrica fins ara; si veiem els manuals escolars que L s’empren ara, els discursos... va en línia amb aquesta corrent. 1.6 Arqueologia Àfrica Antiga ’entrada, estem a l’època del Neolític Saharià, el qual fou marcat per dues cultures D majoritàries, laJartumiana, la qual data del 5.200a.C, i la deKerma, del 4.800 a.C, les quals varen ésser les protagonistes durant el primer període de la història africana. Aquestes es varen caracteritzar pel domini de la ramaderia i més endavant, de l’agricultura, tot i que es tractava d’una pràctica no molt estesa a causa de la dificultat per a conrear. De fet, no serà fins el 500 a.C que s’aconseguirà la domesticació íntegra de les plantes comestibles i conreables, com ara el mill, el blat, l’okra, etc... Bàsicament, la introducció de l’agricultura succeí en un període molt tardà, tenint en compte que l’inici del Neolític Saharià el situaríem a partir del 9.500 a.C aproximadament. part dels punts que he anat exposant, també trobem l’inici o sorgiment del comerç a llarga A distància, el qual fou estès majoritàriament mitjançant “rutes comercials” terrestres amb els carros, i pel mar, aprofitant els vents alisis. ent un salt temporal enorme, ens situaríem entre el 800 i 500 a.C, on observem l’inici a F nivell massiu de l’agricultura, i la introducció del ferro, el qual aportarà el desenvolupament de noves tècniques i en millorà el rendiment de moltes cultures a nivell productiu. Val a dir, que totes aquestes tendències agrícoles vindrien marcades pel resultat del Neolític, moment en que la majoria de cultures patiren un procés de sedentarització, el qual originà nous assentaments que varen perdurar amb el decurs del temps. De fet, aquest procés sedentari el p odem demostrar en base a les troballes arqueològiques d’excedent agrari, evidenciant la necessitat pels graners. 1.6.1 Cultura de Nok: terracota n aquest moment, trobem el sorgiment de la cultura de Nok, que la majoria de troballes E arqueològiques d’aquesta cultura daten del 500 a.C, i la funció d’aquesta producció de terracota està centrada en l’àmbit funeràri. A més, aquesta cultura és considerada com a un focus de dispersió protobantú. 1.6.2 David Lee Schoenbrun ou un autor que escrigué el llibre “A green place a good place”, on realitza un estudi sobre F les cultures africanes del 3r, 2n i 1r mil·leni, a partir de la comparació de 4 fonts d’informació diferents: Lingüística comparada Estudis ambientals Etnologia Arqueologia 1.6.3 Edat del Ferro Primerenca lavors, aquestes cultures tenen certes L diferències econòmiques o de producció entre elles. Per exemple: trobem economies centrades en el pasturatge(sector masculí), en la caça, en lapesca,l’agricultura(sector femení) i lametal·lúrgia. A més, també trobem lacultura del ritualisme, la qual té una mirada molt diferent a l’occidentalisme, ja que està molt lligada amb el medi ambient, la relació entre l’ésser humà i la natura, a diferència de la voluntat occidental en imposar-se a la natura. parició ordre sociali ladiversitat d’institucions:Bàsicament, es va configurant una A societat amb gran capacitat d’incloure la diferència entre habitants, sense excloure’n una part de la població. BLOC 2: Prehistòria africana. L’expansió bantú. Méroe, Aksum i els regnes nubis. Els regnes del Sahel. El món swahili eculiaritats de la preshistòria africana P Les migracions bantu: lectures i interpretacions Regnes antics: Kush, Meroe, Aksum. Expansió del primer cristianisme i de l'Islam Regnes i imperis: Àfrica Occidental: Ghana, Mali, Songhay ○ Ghana = Wagadu ○ l’imperi de ghana monopolitza el comerç de l’or cap al mediterrani ○ l’imperi de ghana augmenta la seva area d’influencia ○ Els Almorabids (els mateixos que van entrar a granada) van pendre poder de ghana Àfrica Oriental: el món swahili 2.1 Peculiaritats de la prehistòria africana rehistòria(hominització-IIImil·leniaC)Noteniminfopql’arqueologiaaafricaunamerda, P el sòl és àcid. L’arqueologia tradicionalment no havia prestat atenció a l’Àfrica. L’arqueologia buscava el monument ilagrancivilització,ial’Àfricatenimproblemàtiques quesumen,comelclima,quedificultaeltreballarqueològic.Noobstantaixò,alsúltimsanys s’estan fent treballs important, com el descobriment de l’acròpolis del Muní. es dels anys 1960 hi ha una gran ampliació de les fonts. Apareixen nous sistemes de D datació, com el carbó 14, i molts historiadors africans defensen l’elasticitat de les fonts històriques africanes, servint-se de diverses tècniques i especialitats. Hi haurà altres disciplines de nous sistemes de datació arqueològica, dedicades a la hominització i la domesticació animals; la paleobotànica, és a dir, la domesticació de les plantes i la introducció de nous aliments; la lingüística comparada, és a dir, l’estudi dedicat a les migracions i les poblacions i finalment la història i tradició oral. nsituemlesprimeresrestes?AlRiftValley,peròavuidiatrobemalgunsllocsqueposenel O Rift Valley en dubte. Els primers homínids es troben a l’Àfrica i Lucy, específicament, trobadaaEtiopía.Desdelsanys1970esparladeEstSideStory.Hiharestes,comelsd’Abel (3.000.000-3.500.000) que es vantrobaralTxad.ElRiftValleytéunsjacimentsboníssims, perquè a les zones volcàniques la resta es conserva millor. Olduvai (Tanzània) ofereix la millorsèriederestesdesdel’Australophitecusfinsal’Homohabilis.Elprimerquesortiràde l’Àfrica serà l’Homo Erectus. 2.1.1 MIGRACIONS Migracions de l’Homo Erectus selprimerquevasortird’Àfrica.Hihaunadiversitatd’hipòtesissobrecomiquanl’Homo É Erectus surt de l’Àfrica (1.500.000 aC). T eoria sabana: diu que hi ha una sabana fora de l’Àfrica i decideix acompanyar a aquest territori de sabana que s’estenen cap al Pròxim Orient. T eoria adaptativa: diu que l’Homo Erectus tenia moltes més capacitats del que es pensava.AlPròximOrientestrobaelcrànid’unhomoerectusd’edatavanssada,per tant, ja es diu que, al no tenir eines per sobreviure, és convidat, ho que afirmauna teoria de viure en comunitat. T eories reproductives: l’Homo Erectus es reprodueix més del que es pensava, i es pensaqueinclúsvaserelprimerenenamorar-se.Hihaunmenordimorfismesexuali això facilitaria una reproducció més fàcil. Migracions de l’Homo Sapiens ’Homo Sapiens té un origen africà acceptat científicament. Ara bé, avui en dia hi ha dos L debats oberts que són interessants: S obre l’evolució dins i fora del continent africà. Aquí hi ha diferents teories. La primera és el multiregionalisme-poligenetisme. L’Homo Erectus sort de l’Àfrica i evoluciona diferent que el Homo Sapiens; la segona teoria es anomenada Out of Africa. ElSapiensésafricàiquansortdelÀfricadesprésde150.000anys,sortcom Sapiens Sapiens; però els últims anys cada vegada tomamésimportàncialaMostly outofAfrica,ésadir,similaral’altreteoria,peròparlad’hibridaciód’homínidsque provenen de la zona asiàtica. O rigen i dataciódinselcontinentafricà.Ésundebatobertperquèespensavaqueel primerhomínidvaser...peròvaaparèixerlarestadeYebelIrhoudalMarroc,inoes sapsiésSapiensSapiensono.Amés,tambétrobemelcraniFlorisbad(260.000aC), peròaquítambétenimladiscussiósiésSapiensoaltrehomínid.Perintentarresoldre aquest debat es utilitza l’ADN mitocondrial. Si agafem la genètica com a font, els estudis ens tirenn més cap al sud. «REVOLUCIÓ NEOLÍTICA» nshanensenyatques’arribaaunmomentonelshomínidscomencenautilitzareinesiésel E canvi més important, però realment el canvi més important és el bipedisme i el propi moviment, que crea l’agricultura i la ramaderia, i a través d’allò va sorgir la ceràmica. I què passa, doncs, amb el Neolíticafricà?LaRevolucióneolíticaésunconceptemarxista. ElsestudiososdelNeolíticexplorenlarestadelcontinent,peròlaculturamaterialnoencaixa. Podem mirar d’una neolític africà, amb una resposta aque no es clara; però tampoc la té l’apartar gran part del continent de l’Àfrica neolítica. l Neolític africà al Pròxim Orient es confirmacom:sedentarisme,agricultura,ramaderiai E ceràmica;peròestrobaquel’ordreal’Àfricaés:ceràmica,pasturatgeiramaderia,agricultura i sedentarisme. Per tant, és possible que el Neolític africà conté societats que no es sedentaritzen i la ceràmica era utilitzada per cuinar i no per adornar. És un enfocament alternatiu a la seqüenciació clàssica del Neolític. DATA CANVI ÀREA 9500 BP Aparició de la ceràmica Sàhara i Sahel (7550 AC) 7500 BP Aparició del pasturatge boví Sàhara i Sahel (5550 AC) 6500 BP Aparició del pasturatge oví Sàhara i Sahel (4550 AC) (procedent del Pròxim Orient) 6000 BP Domesticació del burro Somàlia i Etiòpia (4050 AC) 4500 BP Carros de bous Sàhara (desert de Líbia) (2550 AC) Primers rastresd’agricultura(mill Delta del Níger i Sahel i sorgo) 1500 AC Primeres poblacions lligades al Mauritània i Sahel conreu del mill 600 AC Inici del conreu del sorgo Sahel 500 AC Domesticació de l’arròs africà Sahel ’agricultura es va desenvolupar de manera diversa segons les condicions ambientals i L culturals que van influir en cultius i plantes que s’hi van introduir o domesticar. S abanadel’Àfricaoccidental:enaquestaregió,l’agriculturacomençaambelcultiu del mill, una planta molt resistent a les condicions de sequera que predominen en aquesta part del continent. Aviat, s’hi afegeix la melca,unaltrecerealconegutcom sorgo, que prové del sud-est asiàtic. A mesura que el temps passa, altres cultius comencenaformarpartdel’economiaagrícola,comlasíndriailescarbasses.Amés, s’aconsegueix domesticar algunes espècies locals, com el fònio, un microcereal autòcton, i tambéunaespècied’arròslocal.Tambéésimportantelkarité,unaplanta de la qual s’extreu oli o mantega, que s’utilitza tant per cuinar com per cosmètica. À fricaOriental(Eritrea,SudaniEgipte):al’Àfricaoriental,trobemunainfluència agrícola procedent de l’Orient Mitjà, amb cultius que s’utilitzen en l’alimentació mediterrània,comelblat,lacivada,lesllenties,lesolives,elsdàtilsielraïm.Aquests productes van ser introduïts a la zona i s’adaptaren bé al clima. Un altre cultiu important que s’introdueix més tard és la banana,queesvaconvertirenunaliment bàsic en moltes parts de la regió. E tiòpia: té unes condicions climàtiques moltparticulars,gràciesalasevageografia muntanyosa,quefacilitaeldesenvolupamentdecultiusespecíficsquenoestrobenen altres parts de l’Àfrica. Un exemple és el tef,uncerealmoltnutritiu,ielnoog,una plantad’ons’extreuoli.Amés,Etiòpiaésconegudaperalgunsdelsseusestimulants, com el qat (una planta amb efectes estimulants) i el cafè,queesvaconvertirenun cultiudegranvalor.Caldestacarquemoltsd’aquestsproductesnoesvantransmetre a altres zones del continent. S elva tropical: com que no es va desenvolupar elcultiudecerealscomelblatoel mill,noesvageneraunaeconomiaexcedentària,ésadir,nohihaviagransquantitats de productes per comercialitzar amb altres regions. En canvi, els cultius principals erenelsnyams(untipusdetubercle),l’okra(unaverduramoltnutritiva),ilapalmera, que proporcionavaolidepalma.Tambéescultivavaunaltreestimulant,lakola,que es feia servir tant a nivell local com per al comerç. Cultures neolítiques es cultures neolítiques van tenir un impacte en el desenvolupament de les primeres L civilitzacions del continent africà. Les dues més importants són: C ultura capsiana (6000-3000 a.C.): es va desenvolupar al nord d’Àfrica, en una època de transició del Mesolític al Neolític. Aquesta cultura representa un moment important en el desenvolupament de les societats africanes perquè es van introduir elementsclaucomlaramaderia.L’agriculturaencaranohaviaarrelatdeltot,peròles comunitats van començar a domesticar animals, sobretot per produir aliments de formaméscontrolada.Amés,unacuriositatd’aquestaculturaésl’úsintensiudel’ou d’estruç,quevaretardarlaintroducciódelaceràmica,jaqueelsousd’estruçesfeien servir com a recipients per emmagatzemar líquids. es pintures rupestres que es troben en aquesta zona són una altra característica L rellevant. Aquestes pintures reflecteixen escenes de la vida diària, com la caça i la ramaderia, i ens donen pistes sobre les influències culturals que van rebre, probablement d’Egipte i fins i tot de la península ibèrica. C ultura khartumiana (5200 a.C.): al sud, al que avui seria el Sudan, la cultura khartumiana es va desenvolupar com una resposta a les condicions climàtiques adverses. La desertització progressiva del Sàhara va forçar els grups humans a desplaçar-se cap a les zones més humides i fèrtils al voltant del Nil. Aquest desplaçament va donar lloc a una societat completament neolítica, amb un fort desenvolupament de la ramaderia, però amb avenços també en la ceràmica i una incipient agricultura. egons Eric del Moral, un dels elements clau d’aquesta cultura és el seu substrat S cultural, quevainfluirprofundamenteneldesenvolupamentdel’AnticEgipte.Aquí ja trobem elements culturals que serien característics de la civilització egípcia posterior, com la momificació o la pràctica delacircumcisió.Tambécaldestacarla importànciasimbòlicadelavacaielbou,consideratsanimalssagrats,aixícomeldisc solar, símbol que es va consolidar en la religió egípcia. ric del Moral destaca en Breve historia del África subsahariana (2017) com aquestes E culturesneolítiquessónfonamentalspercomprendrel’evoluciódelesprimerescivilitzacions africanes,enparticularlaconnexióambl’AnticEgipte.Laculturakhartumiana,perexemple, representa unvincleentrelessocietatssubsaharianesielmóndelNil,establintlesbasesde lespràctiquesculturalsireligiosesqueposteriormentesvanintegraralesprimeresdinasties egípcies. La momificació, elcultealsolilaveneraciódelsanimalssónexemplesd’aquesta continuïtat cultural. ’altrabanda,laculturacapsianaensmostraladiversitatd’influènciesil’adaptacióalmedi D ambientenregionsmésàrides,totindicantlesconnexionsambaltreszonesdelMediterrani. L’ús d’ous d’estruç i la manca inicial de ceràmica són testimoni d’aquesta adaptació creativa. 2.2 Les migracions bantu: lectures i interpretacions er comprendre el poblament i desenvolupament de l’Àfrica subsahariana, hem de parlar de P les migracions bantú. Aquest fenomen ha marcat profundament la diversitat lingüística, cultural i social de bona part del continent africà. Les llengües bantú formen part d’una família lingüística que engloba més de 500 idiomes i compta amb uns 350.000.000 de parlants a tot el centre i sud d’Àfrica. P er què migren els Bantú? 1. Interpretació clàssica:superioritat tecnològica tenen ferro, ramaderia, ceràmica, Nyam. ○ A questa teoria queda rebutjada, en primer lloc, perquè els Bantú que van començar la migració no disposaven de ferro encara. ○ Tampoc tenien ramaderia. Com es produeix aquesta migració? Dues bandes: ○ Per la costa: trobem assentaments bantú en una línia costera molt estreta. No penetren la selva. Al 500 aC, la transformació de la selva permet que els Bantú penetrin a zones que abans era selva, ja que aquests no tenen la capacitat de sobreviure en aquest ecosistema ○ Pel nord. Arriben als grans llacs, i serà allà on adquireixen la metal·lúrgia i la ramaderia. Els bovins no penetraran la selva en cap dels casos, ja que no sobreviuen, així que travessaran el Rift valley. ○ És important destacar que l’expansió bantú no va ser una colonització homogènia o una «civilització» que s’imposés sobre les poblacions locals. ○ En aquest sentit, no hi ha evidència d’una «superioritat» bantú que hagi civilitzat el continent. Més aviat, va ser un procés de migració motivat per múltiples raons (des de la cerca de noves terres fins a la pressió demogràfica), en el qual els bantú es van adaptar a les condicions locals i van interactuar amb altres pobles. ○ Conclusió:podríem parlar d’una cultura clàssica bantú,ja que són un referent que té més abast que Egipte. De totes formes, sabem molt poc dels proto-bantús. Com viu aquesta gent? hi ha 3 teories ○ Grups en que els homes migren ○ Només hi ha un primer grup de proto-bantus que migres, però com tenen més poder i capacitat, imposen la seva llengua allà on arriben ○ Un grup avança, desplaça i extermina a la resta de la població. embla que l’opció és la tercera, sobretot per les proves genètiques, ja que en tota la zona S lingüística no hi ha cap prova de mestissatge, només hi ha ADN bantú. Nomes hi ha una zona a Tanzania que no té ni ADN ni parla la llengua. 2.3Regnesantics:Kush,(egipto) Meroe(actualSudánantesEgipto),Aksum.Expansió del primer cristianisme i de l'Islam entender que con la expansión del islam y del cristianismo los reinos de egipto se dividen. 2.3.1 Egipte com a civilització a història d’Egipte ens planteja undebatinteressantsobrelamaneracomconceptualitzem L les civilitzacions antigues. ndelsprimerspuntsquehemdetenirencompteésque,quanparlemd’HistòriaAntiga,ens U referimnormalmentaunconjuntdecivilitzacionsiesdevenimentsquesolenestarcentratsal Mediterrani, Mesopotàmia i Europa. El problema és que Egipte, tot iestaraÀfrica,sovint s ’harelacionatmésambel«mónoriental»,especialmentambMesopotàmia,queamblaresta del continent africà.Per què passa això? istòricament, la categoria de «civilització antiga» s’ha aplicat a societats que tenen certs H atributs molt específics: escriptura, urbanisme, tecnologia avançada, arquitectura monumental,poderpolíticcentralitzatireligiócomplexa.Aquestescaracterístiquesformenel quetradicionalmentesconsideraunagrancivilització,iEgiptelescompleixtotes.Peròaixò no vol dir que la seva història i desenvolupamentestiguincompletamentseparatsd’Àfrica, com veurem. gipte,comacivilització,compleixclaramentelscriterisclàssicsdelesgranscivilitzacions E antigues: E scriptura: Egipte va desenvolupar diferents sistemes d’escriptura, incloent els jeroglífics, l’escriptura hieràtica, la demòtica i, finalment, el copte. Aquest sistema d’escriptura va ser utilitzattantperadministrarelseuenormeestatcomperescriure textos religiosos i culturals. - E scriptura jeroglífica: aquestsistemad’escriptura,undelsmésicònicsdel’Antic Egipte, s’utilitzava principalment per a inscripcions monumentals i textos religiosos. Combinava símbols pictogràfics que representaven objectes, sons o idees.Elsjeroglíficserenmoltsofisticatsivanserutilitzatsdurantmilersd’anys, sent considerats una eina de comunicació amb el diví, especialmententombesi temples. - E scriptura hieràtica: aquesta era una versió més simplificada dels jeroglífics, utilitzadaperalvidaquotidianaiadministrativa.Eramésràpidad’escriure,jaque esfeiaenpapirsialtressuperfíciesméspràctiquesquelesparetsdelsmonuments. Elseuúsestavavinculatal’àmbitreligiósiburocràtic,peròtambévaseremprada per escriure cartes i documents legals. - E scriptura demòtica: derivadadelahieràtica,eraencaraméssimplificadaiesva comença a utilitzar cap al segle VII a.C. Sobretot era usada en textos administratius, jurídics i comercials, i va substituir progressivament la hieràtica per a funcions més pràctiques en la via diària de l’Egipte ptolemaic. - E scriptura copta: desenvolupada en l’època cristiana d’Egipte (segles XI-XIV), utilitza l’alfabet grec amb l’addició de signes d’origen demòtic per sons que no existienengrec.Elcopteésl’últimafasedelallenguaegípcia,itotiquejanoes parla, continua essent utilitzada en rituals religiosos de l’Església copta. U rbanisme: Egipte estava dividit en dues regions: el Baix Egipte, al nord, i l’Alt Egipte,alsud.Cadaregiótenialasevacapital:MenfisalnordiTebesalsud.Mésque u na divisió geogràfica, aquesta dualitat també es reflectia en la seva concepció dualista del món. T ecnologiaavançada:elsegipcisvandesenvoluparunimpressionantsistemad’obres hidràuliquespergestionarelriuNil,comaradics,canalsireservorisd’aigua.Aquest domini de la tecnologia va ser clau per mantenir l’agricultura i l’estabilitat econòmica. A rquitectura monumental: Egipte és conegut per les seves piràmides, mastabes i hipogeus,comlestombesdelsfaraonsalaValldelsReis.Tambéconstruïrentemples massius, com Karnak i Luxor, dedicats als seus déus i als faraons. P oder polític centralitzat: la civilització egípcia va passar pertresgransperíodesde centralització política, coneguts com: Imperi Antic (2750-2250 a.C.), Imperi Mitjà (2025-1785 a.C.) i Imperi Nou (1570-1070 a.C.). ntreaquestsperíodes,vahaver-himomentsdefragmentaciópolíticaonelpodercentralva E perdreforça.Elsúltimsseglesdel’Egiptefaraònicvanestarmarcatspeldominidepotències estrangeres, com els perses (525-332 a.C.), els grecs (332-30 a.C.)i,finalment,elsromans (30 a.C.-395 d.C.). R eligió complexa: la religió egípcia era inicialment politeista, amb déus com Amon-Ra, Osiris, Isis, entre d’altres. Tot i això, van passar per una fase de monoteisme durant el regnat d’Amenofis IV (Akenatón) (1353-1336 a.C.), que va imposar el culte exclusiu al déu sol Atón. egons les teories clàssiques de l’egiptologia desenvolupades al segle XIX,especialmenta S partirdel’obradeJeanFrançoisChampollion,quivadesxifrarelsjeroglífics,Egipteeravist com una civilització apartada de l’Àfrica negra. Aquestes teories, conegudes com a difusionisme i camtisme, suggerien que Egipte havia de ser considerat part del «món oriental», vinculat a les civilitzacions de la creixent fèrtil, és a dir, Mesopotàmia. ls europeus del segle XIX van descriure Egipte com una «gran civilització» creada E d’esquena a Àfrica, associant la seva cultura i desenvolupament amb el Mediterrani i el PròximOrientmésqueamblarestadelcontinentafricà.Aquestavisióesvaveurereforçada pels estudis d’egiptòlegs occidentals, que sovint ignoraven o menystenien les connexions entre Egipte i les cultures africanes subjacents. n dècades més recents, la historiografia ha començat a desafiar aquesta visió aïllada E d’Egipte. Eric del Moral i altres historiadors moderns han assenyalat que Egipte no es va desenvolupar completament desconnectat de la resta del continent. De fet, Egipte està geogràficamentsituatalnord-estd’Àfricaitéunahistòriadecontactesculturalsicomercials amb les regions subsaharianes, especialment amb Núbia i Kush, regnes africans situats al llarg del Nil. E gipte,NúbiaiKush:elsregnesdelsud,comNúbiai,méstardKush,vanteniruna relacióestretaambEgipte.Durantdiferentsperíodes,aquestsregnesvansertanrivals com aliats. Kush, fins i tot, va conquerir i governar Egipte durant la dinastiaXXV, també coneguda com la dinastia dels faraons negres (747-664 a.C.). I nfluències africanes: algunes teories més recents apunten que algunes tradicions religioses, pràctiques culturals i aspectes tecnològics d’Egipte podrien tenir arrels africanes. Els egipcis es referien a la seva terra com a Kemet (terra negra), possiblement en referència al fèrtil sòl negre del Nil, però aquest terme tambés’ha interpretat com una connexió amb els seus orígens africans. 2.3.2 L’Antic Regne de Kèmit s important assenyalarqueKèmitéseltermeutilitzatal’AnticEgipteperreferir-sealseu É territori, que significa «terra negra», en referència al sòl fèrtil deixat per les crescudes del Nil. urant el segleXX,elsestudisarqueològicsvancomençarademostrarqueEgipteformava D partd’unentramatcomplexculturalalnord-estd’Àfrica,ambimportantsconnexionsambles regionsveïnes.Lesprimerescivilitzacionsafricanes,inclososelspoblesdelSàharaidelNil, van tenir un paper clau en el desenvolupament d’Egipte. C onnexions lingüístiques i culturals: un dels factors més destacables éslarelació entre la llengua egípcia i les llengües afroasiàtiques, que inclouen els grups que habiten actualment al nord-est d’Àfrica. A la seva obra Breve Historia de África Subsahariana, Eric García Moral menciona que les semblances somàtiques i etnològiques entre els antics egipcis ielspoblesafroasiàticsactualssóncrucialsper entendre l’origen de la civilització faraònica. Les investigacions suggereixen que Egipte va sorgir en un context cultural saharià-nilòtic, fet que desmenteix la
