Institucions categoritzacio i fonts del dret - Primera part PDF

1. INSTITUCIONS I GEOGRAFIA D’ANDORRA A. Institucions estatals i territorials B. Patrimoni cultural d’Andorra C. Geografía d’Andorra A. Institucions estatals i territorials A. Institucions andorranes: Estatals i territorials 1. Estatals 1. El Consell General 2. El Govern 3. Els Coprínceps 4. La Justícia 5. El Tribunal Constitucional 6. El Raonador del Ciutadà 7. El Tribunal de Comptes 2. Territorials 1. Els comuns 2. Les parròquies 3. Els quarts i els veïnats 3 A1. Estatals: El Consell General DESCRIPCIÓ És el Parlament unicameral d’Andorra. S’hi exerceix l’activitat legislativa. Principalment, s’hi elaboren i aprova les lleis, aprova els pressupostos de l’estat, elegeix el Cap de Govern i controla l’acció del Govern. Té el seu origen en el Consell de la Terra, de 1419. COMPOSICIÓ ▪ Pot tenir un mínim de 28 consellers i un màxim de 42. En l’actualitat se n’escullen 28. ▪ Són elegits per sufragi universal per una durada de 4 anys. ▪ S’elegeixen de manera mixta: ▪ La meitat per circumscripció parroquial (2 consellers per parròquia) ▪ La meitat per circumscripció nacional ▪ El Consell General es regeix per la Sindicatura, a través del síndic general i el subsíndic general, elegits pel ple del C.G. 4 A1. El Consell General REUNIONS S’hi celebren tres tipus de reunions: ▪ Sessions tradicionals ▪ Sessions ordinàries ▪ Sessions extraordinàries (14 de Març – Constitució – i 21 de Desembre –Sant Tomàs) (repartides en 2 quadrimestres: març-juny i Setembre-Desembre) Per agilitzar els treballs es poden formar comissions legislatives, que són grups de treball integrats per un nombre reduït i representatiu de consellers que examinen les propostes legislatives. Es reconeixen 8 comissions legislatives permanents. Els consellers poden formar grups parlamentaris de consellers políticament afins, per tal d’unificar esforços i defensar projectes i interessos comuns com una sola veu en el Consell General. Es dóna publicitat als acord presos pel C.G. mitjançant el “Butlletí del Consell General”. http://www.consellgeneral.ad/ca/el-consell-dandorra 5 A1. Estatals - El Govern DESCRIPCIÓ És el conjunt de persones que duen a terme la direcció política de l’Estat, en front dels quals hi ha el Cap de Govern. La seva composició, nomenaments i les funcions atribuïdes es defineixen al títol V de la constitució. S’hi exerceix el Poder Executiu. Això és, fa executar les lleis aprovades pel Consell General, ja sigui mitjançant reglaments o altres disposicions. El Govern dirigeix les funcions bàsiques de l’Estat (Salut, Educació, Finances, Ordenament Territorial, Medi Ambient...) a través dels diversos ministeris, que són cadascun dels departaments del Poder Executiu. COMPOSICIÓ Es compon pel Cap de Govern i els Ministres. El Cap de Govern és elegit pel Consell General i nomenat pels Coprínceps. La seva durada màxima pot ser de 2 mandats consecutius. Els Ministres són nomenats pel Cap de Govern, i recau en ells la titularitat de cada un dels ministeris. 6 A1.Estatals - Els Coprínceps Els Coprínceps exerceixen de forma conjunta i indivisa la funció de Cap d’Estat d’Andorra. Institució sorgida dels Pariatges. Històricament, són el Bisbe de la Seu d’Urgell i el President de la República Francesa. La Constitució de 1993 estableix que els Coprínceps resten al marge de l’activitat política. Són el símbol i garantia de la independència d’Andorra i actuen com a àrbitres i moderadors del poder públic i de les institucions. Han de manifestar el consentiment en les relacions amb els estats veïns, en matèria de cooperació penitenciària i judicial, defensa, representació diplomàtica, seguretat interior i territori. Els Coprínceps no estan subjectes a responsabilitat. Esdevenen responsables els que contrasignen els actes dels Coprínceps. 7 A1. Estatals. Els Coprínceps (II) Els Coprínceps estan obligats per la Constitució a realitzar uns actes deguts (article 45 de la Constitució). La responsabilitat d’aquests actes és responsabilitat de l’Autoritat que els contrasigna (Cap de Govern o el Síndic). Són vàlids amb la signatura d’un dels dos Coprínceps i la contrasignatura corresponent. Alguns dels actes deguts més representatius són: ▪ ▪ ▪ ▪ ▪ Convocatòria d’eleccions Nomenament del Cap de Govern Dissolució del Consell General Acreditació representants diplomàtics Sanció i promulgació de Lleis Els Coprínceps poden realitzar altres actes de lliure decisió (article 45 de la Constitució). http://www.coprince-fr.ad/ca/funcions-dels-coprinceps 8 A1. Estatals. La Justícia DESCRIPCIÓ (http://www.justicia.ad/ca/) L’administració de justícia és el tercer poder (poder judicial) dels sistemes democràtics. A grans trets la Justícia fa obeir les lleis en els judicis i fa complir les sentències. El Poder Judicial ha de ser independent del Poder Legislatiu i de l’Executiu, que no poden intervenir en el seu funcionament ni organització. L’administració de justícia es impartida pels Batlles, el Tribunal de Corts i el Tribunal Superior de Justícia d’Andorra. La Justícia és administrada pels Batlles i Magistrats. Aquests càrrecs són totalment incompatibles amb qualsevol altra funció pública, i els Batlles no poden exercir activitats comercials o mercantils. 9 A1. La Justícia (II) COMPOSICIÓ ▪ Consell Superior de Justícia ▪ Batllia ▪ Tribunal Superior de Justícia ▪ Tribunal de Corts ▪ Ministeri Fiscal 10 A1. La Justícia (III) CONSELL SUPERIOR DE JUSTÍCIA (CSJ) És l’òrgan d’autogovern creat per a garantir la separació de poders, l’administració de l’organització judicial i vetllar pel bon funcionament de la justícia. No és un òrgan jurisdiccional. Està composat per 5 membres amb un mandat no renovable de 6 anys nomenats com segueix: un per cada Copríncep, un pel Síndic General, un pel Cap de Govern i un pels Magistrats i Batlles. El CSJ és qui nomena als batlles i magistrats, per un mandat renovable de 6 anys. D’entre aquests, es designa als Presidents del Tribunal de Batlles, Tribunal de Corts i Tribunal Superior de Justícia. 11 A1. La Justícia (IV) CONSELL SUPERIOR DE JUSTÍCIA (CSJ) Entre altres competències: ▪ Elabora el seu projecte de pressupost (a aprova pel Consell General) i disposa de tresoreria pròpia, derivada de les dotacions pressupostàries rebudes trimestralment. ▪ Nomena els inspectors per supervisar el bon funcionament de la Justícia i regula procediment inspecció. ▪ Organitza activitats formatives i/o subscriure convenis a tal efecte. ▪ Realització d’estadística Judicial. 12 A1. La Justícia (V) BATLLIA La Batllia d'Andorra és la jurisdicció de primera instància i instrucció en tots els àmbits jurisdiccionals. Està composat per un President i un conjunt de Batlles (com a mínim 12). S’estructura en les següents seccions: 1. 2. 3. 4. Civil. Penal. Administrativa. Secció especial d’instrucció. Te competència per jutjar en primera instància, tots els assumptes contenciosos. ▪ ▪ ▪ 13 En matèria civil, que inclou mercantil, laboral, família, arrendaments, reclamacions de quantitat, jutja en primera instància de forma unipersonal. En matèria Administrativa, els contenciosos de la Seguretat Social són jutjats per un sol Batlle, i la resta de manera col·legiada. En matèria Penal, les ordenances penals (judicis ràpids) són jutjades per un sol batlle. A1. La Justícia (VI) TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA (TSJ) És la instància més alta de l’organització judicial. Competent per jutjar tots els recursos de resolucions de 1ª instància. Està composat per un President i un conjunt de magistrats (com a mínim 5). S’estructura en 3 sales: 1. Civil. 2. Penal. 3. Administrativa. Te competències per: ▪ Jutjar recursos interposats contra resolucions judicials en primera instància (Batllia), en matèria civil i administrativa. ▪ Jutjar recursos interposats contra resolucions judicials en primera instància en matèria penal (Tribunal de Corts). ▪ Jutjar recursos interposats contra resolucions judicials en primera instància del Tribunal de Menors. 14 A1. La Justícia (VII) TRIBUNAL DE CORTS Realitza les funcions de jurisdicció de vigilància penitenciària i d'aplicació de les penes, i jutja en primera instància delictes i contravencions penals. Està composat per un President i un conjunt de magistrats (com a mínim 4). Te competències per: ▪ Jutjar en primera instància, de forma col·legiada, els processos seguits per delictes majors. ▪ Jutjar en primera instància, de forma col·legiada, els processos seguits per delictes menors. ▪ Jutjar en primera instància, de forma unipersonal, els processos seguits per contravencions penals. ▪ Resol de forma unipersonal els recursos contra les resolucions dels batlles en el marc de Diligències Prèvies o instrucció. 15 A1. La Justícia (VIII) MINISTERI FISCAL Té la missió de vetllar per la defensa de l’ordre jurídic i la independència dels tribunals, pels drets dels ciutadans i la defensa de l’interès general. El ministeri fiscal es defineix com a iniciativa pública (a diferència de les accions endegades per ciutadans particulars). Addicionalment, intervé en els processos penals sol·licitant la pràctica de totes les diligències que estimi necessàries, per esbrinar fets delictuosos i els seus responsables. Vetlla pel compliment de les sentències recaigudes i exerceix l’acció penal pel coneixement d’un fet que pugui ser constitutiu de delicte o contravenció. Intervé preceptivament en els procediments civils on estiguin interessats absents, menors, incapacitats o persones necessitades de protecció. Està composat per un Fiscal General i 4 fiscals adjunts. Són nomenats pel CSJ a proposta del Govern, en mandats renovables de 6 anys. 16 A1. Estatal- El tribunal Constitucional DESCRIPCIÓ (http://www.tribunalconstitucional.ad) El Tribunal Constitucional és la institució que es presenta com el “guardià vigilant de la Constitució”. Donat el caràcter genèric amb el que es redacten els diversos articles de la Constitució es poden donar lloc a diverses interpretacions. El Tribunal Constitucional és el màxim intèrpret de la Constitució. Les seves decisions afecten de manera obligatòria el poders públics i els particulars. Es compon de quatre magistrats (designat un per cada co-príncep i dos pel Consell General). El seu mandat és per un període no renovable de 8 anys. Cada 2 anys cessa un dels magistrats que és renovat pel mateix òrgan que el va designar. La presidència és rotatòria, durant un període de 2 anys. ÀMBIT D’ACTUACIÓ ▪ Recursos d’inconstitucionalitat de les lleis. ▪ Processos d’empara en cas de vulneració dels drets fonamentals del títol II. ▪ Conflictes de competències entre institucions i òrgans de l’Estat: Coprínceps, Consell General, Govern, Consell Superior de Justícia i Comuns. 17 A1.Estatal - El Raonador del Ciutadà Institució que vetlla per la defensa dels drets i de les llibertats de les persones en relació amb l’actuació de l’Administració. El Raonador del Ciutadà és nomenat pel Consell General. Pot intervenir en tots els assumptes on l’Administració Pública pugui vulnerar els drets d’una persona. Aquesta Administració pot ser: Govern, Comuns, FEDA, Seguretat Social...) Les vulneracions les poden constituir: manca de resposta en temps prudencial, arbitrarietats en l’aplicació de les normes legals, tracte indegut en l’atenció al ciutadà... El Raonador del Ciutadà pot donar l’orientació o la informació necessària per a encaminar queixes o reclamacions. No pot intervenir en queixes o reclamacions contra el funcionament de la Justícia. Es limitarà a traslladar-les al Consell Superior de la Justícia. No pot intervenir en assumptes entre particulars. No pot intervenir en assumptes en els que s’hagi instat un procediment davant don òrgan jurisdiccional, ni pot anul·lar o modificar cap acte administratiu. (http://www.raonadordelciutada.ad/) 18 A1- Estatal. El Tribunal de Comptes DESCRIPCIÓ (http://www.tribunaldecomptes.ad/) És un òrgan tècnic independent que fiscalitza la despesa pública, verifica la transparència econòmica – comptable –financera de l’Administració Pública, i controla que s’avingui a la normativa vigent. Fiscalitza l’activitat econòmica i financera de l’Administració pública, dels partits polítics i d’entitats vinculades a ells, així com coalicions electorals i candidatures electorals. Supervisa l’execució i liquidació dels pressupostos de l’Estat i dels Comuns. L’àmbit competencial abasta l’Administració general, els Comuns, les entitats parapúbliques o de dret públic, societats públiques i qualsevol òrgan o entitat que conformi l’Administració pública Andorrana. Així mateix s’estén a totes aquelles persones o entitats que rebin subvencions, ajudes, crèdits o avals provinents dels cabals públics. COMPOSICIÓ ▪ President del Tribunal de Comptes ▪ Un Ple format per dos membres i el propi President 19 A2. Territorial. Els comuns DESCRIPCIÓ Són la corporació que representa, administra i defensa els interessos de cadascuna de les 7 parròquies, respectivament. Els Comuns estan dotats d’autogovern i dirigeixen la política d’àmbit local. S’emplacen al poble cap de cada parròquia. El Comú té personalitat jurídica pròpia, i pot dictar normes d’àmbit local en forma d’ordinacions, reglaments i decrets. Els Comuns confeccionen o gestionen els seus pressupostos de funcionament. Poden recaptar, a tal efecte, tributs i taxes, apart de la transferència de part del pressupost general de l’Estat. Els Comuns tenen competències i funcions en temes de censos, regulació d’activitats comercials i industrials, cadastre, urbanisme, serveis públics comunals, recursos naturals, recaptació impostos, etc. COMPOSICIÓ Els membres del comú s’elegeixen democràticament cada 4 anys. Aquests membres són: ▪ Consol Major i Consol Menor. Ostenten la presidència i l’Autoritat Superior de la Parròquia. ▪ Consellers del Comú (entre 8 i 12), que decideixen les normes i funcionament del Comú. 20 A2. Territorial - Les parròquies DESCRIPCIÓ Són la divisió efectuada del territori andorrà realitzada per un millor govern i administració del país. Cada parròquia té un poble “Cap de Parròquia” i una sèrie de pobles que s’hi subordinen. La Constitució estableix 7 parròquies. Segons l’ordre protocol·lari són: Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. La superfície del Principat és de 468 km2, que es distribueix aproximadament de la forma següent: 21 Parròquies de Canillo i Encamp 191 km2 Parròquia d’Ordino 85 km2 Parròquia de La Massana 65 km2 Parròquies d’Andorra la Vella, Escaldes-Engordany i Sant Julià de Lòria 127 km2 A2. Les parròquies (II) ORIGEN I DELIMITACIÓ DE LES PARRÒQUIES No hi ha pràcticament documentació al respecte, però es pensa que l’origen està en l’època de la cristianització. A l’edat mitjana la parròquia era el marc que delimitava la comunitat camperola i l’església parroquial n’era el centre. La delimitació del territori entre les parròquies, històricament, es duia a càrrec per l’orografia del terreny i els elements naturals com ara els cims, els fons de les valls i els rius. Tot i que molts d’aquests límits han romàs estables, alguns d’ells segueixen sent un tant imprecisos, com pot ser el cas del “Terreny de la Concòrdia”, entre Canillo i Encamp. La darrera parròquia en formar-se va ser la d’Escaldes-Engordany, en escindir-se d’Andorra la Vella. 22 A2. Les parròquies (III) 23 A2. Territorial - Els quarts i els veïnats DESCRIPCIÓ Són les institucions més antigues, corresponents a les divisions que tenen algunes parròquies en entitats menors. Aquestes són divisions d’origen històric vinculades als usos i costums, sense que vinguin especificades per cap llei. Tradicionalment els quarts eren el conjunt de famílies que administraven els béns del poble, com ara pastures, boscos, llenya, etc. Aquesta administració solia ser a través d’un consell o reunió dels caps de casa. Alguns quarts tenen atribucions administratives independents del Comú. D’altres consisteixen merament en una divisió geogràfica o demarcació electoral. Les parròquies dotades de quarts són: ▪ Parròquia d’Ordino. ▪ Parròquia de La Massana. ▪ Parròquia de Sant Julià de Lòria. En canvi, la Parròquia de Canillo està dotada de veïnats. 24 B. Patrimoni cultural d’Andorra 1. El patrimoni cultural Definició El patrimoni cultural és el conjunt de béns, materials i immaterials, que rebem dels nostres avantpassats i que són portadors d’uns determinats valors culturals, com ara els històrics, artístics, arqueològics, etnològics, científics, entre d'altres, i que salvaguardem per a les generacions futures. https://www.cultura.ad/patrimoni-cultural-immaterial 1. Patrimoni cultural La història d’Andorra Segons la llegenda, Carlemany va fundar Andorra l’any 805 en reconeixença de l’ajuda prestada pels seus habitants contra els sarraïns. Però el primer document que es coneix sobre el país és la donació que fa Carles el Calb a Sunifred, comte d'Urgell i de la Cerdanya, l'any 843. A mitjans segle X, el domini de diversos senyors laics i eclesiàstics influeix en l’aparició d’algunes fortaleses i esglésies que encara avui perduren al territori. Durant el segle XI, el poder dels bisbes d’Urgell s’estén progressivament sobre Andorra, fins que l’any 1133 es reconverteix en senyoria eclesiàstica. Al segle XIII es va iniciar un període de lluites i hostilitats entre els bisbes d’Urgell i els comtes de Foix per aconseguir la sobirania d’Andorra, que va finalitzar amb la signatura de dos sentències arbitrals anomenades pariatges (1278 i 1288) entre el bisbe d’Urgell, Pere d’Urtx, i el comte de Foix, Roger Bernat III. La signatura del primer pariatge (1278) establia les bases de la sobirania compartida: neix el Principat d’Andorra. El segon pariatge (1288) recollia el primer i regulava altres obligacions, com l’administració de justícia i el servei militar. El pacte es va mantenir en el temps amb transformacions importants, fins al punt que la Constitució d’Andorra recull el sistema del coprincipat, amb el bisbe d’Urgell i el president de la República Francesa com a coprínceps d’Andorra, en igualtat i a títol personal. Durant el segle XV els comtes de Foix van esdevenir els sobirans de Navarra, i l’any 1589 Enric IV, rei de Navarra i comte de Foix, vescomte de Bearn i senyor d’Andorra, va esdevenir rei de França, i va unir a la corona els drets de consenyoria dels comtes de Foix. L’any 1793, a causa de l’origen feudal dels lligams que unien Andorra amb França, els republicans francesos es van negar a mantenir les relacions amb els andorrans. L’any 1806 Napoleó va restablir la tradició feudal i els drets de consenyoria de França sobre el Principat d’Andorra. 27 1. Patrimoni cultural La història d’Andorra L’any 1419, el bisbe d'Urgell va reconèixer el Consell de la Terra, futur Consell General, com a institució de govern comunitari. El seu funcionament i la seva composició es van mantenir sense gaires canvis substancials fins a la Nova Reforma. En la segona meitat del segle XIX, l’anomenada Nova Reforma (1866) aportà canvis substancials en els terrenys polític i administratiu; en destaquen l’atribució del dret de vot a tots els caps de casa i l’augment del poder del Consell General. La posició fronterera d’Andorra ha estat un factor determinant en el seu procés de creixement i de modernització. Una frontera que va conèixer noves realitats arran de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, a partir de les quals el país va desenvolupar una activitat comercial basada en el trànsit de mercaderies i de divises. Progressivament, el Principat va iniciar un particular procés d’adaptació i de canvis que evolucionen cap a l’Andorra turística i financera que coneixem avui. 28 1. Patrimoni cultural Tipus Patrimoni immaterial Patrimoni immoble Patrimoni moble 29 1. Patrimoni cultural Patrimoni immaterial El concepte de patrimoni cultural és dinàmic i ha anat evolucionant al llarg del temps com a reflex de les transformacions socials i culturals. Els valors de la societat en cada moment de la història determinen els béns que cal protegir i conservar per a les generacions futures. En l’actualitat el patrimoni cultural s’ha obert a nous valors culturals i les mirades tècniques s’han ampliat a la patrimonialització de nous béns de caràcter industrial, paisatgístic o immaterial. Tal vegada és la consideració del patrimoni immaterial un dels aspectes més rellevants del canvi dels últims vint anys que ha comportat transformacions en la gestió del patrimoni cultural. 30 1. Patrimoni cultural Patrimoni immaterial- els seus àmbits 31 Patrimoni cultural Patrimoni immoble El Departament de Patrimoni Cultural conserva i protegeix els béns immobles integrants del patrimoni cultural d’Andorra, ja siguin edificis, conjunts arquitectònics, jaciments arqueològics i paleontològics o paisatges culturals, per tal de mantenir la seva identitat, integritat i autenticitat. L'equip tècnic, conformat per professionals de l'arqueologia, l'arquitectura, l'etnologia i la història, té al seu càrrec: - La conservació, la restauració, el manteniment i la posada en valor d’aquells edificis patrimonials que estan sota la - tutela del Govern. - L’elaboració dels entorns de protecció dels béns d’interès cultural (BIC). - El control i el seguiment de les intervencions que es fan en els béns i en el seu entorn (obres majors o menors). - La gestió de les subvencions per a la conservació del patrimoni cultural d'Andorra. - El desenvolupament de projectes de recerca històrica. 32 Patrimoni cultural PATRIMONI MOBLE El Departament de Patrimoni Cultural vetlla per la conservació dels béns culturals mobles que formen les col·leccions públiques i el patrimoni religiós. Segons la Llei 9/2003, del Patrimoni Cultural d'Andorra, l'inventari dels béns mobles inclou: • Béns mobles integrants del patrimoni arqueològic i paleontològic • Elements procedents del desmembrament de monuments artístics, històrics o religiosos • Béns mobles d'interès artístic de més de cent anys d'antiguitat • Béns integrants del patrimoni documental i bibliogràfic • Col·leccions i exemplars rars de zoologia, botànica, mineralogia o anatomia • Béns mobles integrants del patrimoni etnològic de més de cinquanta anys d'antiguitat • Els béns mobles restants de més de cent anys d'antiguitat que tinguin valor cultural • Els béns culturals mobles que, tot i tenir una antiguitat inferior a les que s'estableixen en les categories precedents, siguin integrats a l'Inventari per resolució motivada del ministre titular de la cultura 33 C. Geografia d’Andorra 1C. Geografia d’Andorra GEOGRAFIA FÍSICA Es un estat sense litoral, en el que es troben importants creuaments de camins dels Pirineus. Relleu: La superfície d´Andorra és de 468 km². És al vessant meridional dels Pirineus. És una regió d'escarpats cims muntanyosos i estretes valls per on flueixen nombrosos cursos d'aigua. Els seus cims de materials paleozoics, en 65 casos per sobre dels 2500 m s. n. m. El port d´Envalira arriba als 2410 m s. n. m. La muntanya més alta és el pic de Comapedrosa, amb una altitud de 2942 m s. n. m. El seu territori es divideix bàsicament en tres valls amb forma de Y: la vall (vall en català) del Valira de l'Est, la vall del Valira del Nord que s'uneixen, després passen per Andorra la Vella i travessen una tercera vall, la del riu Valira, que discorre cap al sud, on s’unirà al Segre. Rius i llacs: Per les valls d'Andorra hi flueixen nombrosos cursos d'aigua que s'uneixen per formar el riu Valira. La conca del Valira té la forma de Y, amb els seus dos afluents més: el Valira del Nord (Valira del Nord) i el Valira de l'Est (Valira d’Orient). El Valira del Nord neix als llacs de Tristaina, té un recorregut de 14 km i passa per la ciutat d'Ordino i La Massana fins que arriba a Las Escaldas-Engordany, on s'uneix al Valira de l'Est. Aquest segon afluent del Valira neix a la part més oriental, té un recorregut de 23 km i passa per les ciutats de Canillo i Encamp abans d'arribar a la ciutat de Las Escaldas-Engordany. Junts formen el Gran Valira, que recorre 11,6 km. El seu cabal anual mitjà és de 13 m³ cúbics per segon. Discorre cap al sud i acaba desembocant al riu Segre que, alhora, és afluent de l'Ebre. Per tot el paisatge d'Andorra hi ha més de seixanta llacs de muntanya propis de tot el Pirineu. Els més representatius són el llac de Juclar, la superfície del qual és la més extensa de tots els llacs del Principat amb 21 hectàrees, i que, durant l'època estival i per la conseqüent falta d'aigua, sembla com si fossin tres llacs diferents: el llac de l'Illa amb 13 hectàrees, l'estany d'Engolasters (llac artificial) amb 7 hectàrees i tres llacs de Tristaina. 35 GEOGRAFIA D’ANDORRA Clima: Andorra compta amb un clima mediterrani d'alta muntanya on les temperatures a l'hivern són fredes i a l'estiu suaus. Es produeixen variacions en el clima depenent de l'altitud i l'orientació, ja que per aquesta orientació muntanyosa hi ha grans oscil·lacions tèrmiques. Les valls tenen un clima que és similar al clima temperat dels veïns d'Andorra, però a causa de la seva altitud més gran, els hiverns tendeixen a ser més severs, la humitat inferior i els estius lleugerament més frescos. Les regions per sobre de la línia alpina dels arbres, al voltant de 2100–2400 msnm tenen un clima i praderies alpins. Les temperatures mitjanes diàries màxima i mínima a Las Escaldas-Engordany són, respectivament, 28 °C i 15 °C al juliol i 11 °C i -2 °C al gener.1 Pot baixar fins a 10 graus sota zero a l'hivern i pujar fins als 33 °C a l'estiu. La temperatura mitjana anual varia de 11 °C a Sant Julià de Lòria al sud, a 8 °C a La Massana al centre, i de 2 °C a Arcalís al nord. El principat té un percentatge molt alt de dies assolellats. Hi ha, de mitjana, 300 dies a l'any assolellats. La insolació àlgida diària mitjana varia de 1.150 W/m2 al juny a 280 W/m² al desembre. 36 2. CATEGORITZACIÓ DE LES DISCIPLINES JURÍCIQUES A. Dret Privat B. Dret Públic Dret públic versus Dret Privat Dret públic • Es aquell dret que regula la organització i funcionament de les institucions i òrgans públics, així com les relacions entre el poder públic i els ciutadans. La seva principal característica és que vetlla per l’interès general dels ciutadans, els particulars no poden modificar les normes d’aquest dret públic, per tant son normes imposades per regir les relacions entre particulars i organismes públics. Les seves normes afecten a tots els ciutadans. Dret privat • Per contra el Dret privat, és aquell dret que s’encarrega de vigilar les relacions que existeixen entre els individus, ja no amb l’Estat sinó entre ells. A. Les branques del dret públic Dret Constitucional Dret Administratiu Dret Penal • És una rama, del dret públic quin principal objectiu es l’estudi de les llei fonamentals d’un Estat i singularment la seva Constitució. També estudia la forma d’Estat, forma de Govern els drets fonamentals, i la regulació dels poders públics. • És la rama del dret públic que regula la organització, funcionament, poders i deures de l’administració pública i les consegüents relacions jurídiques entre la mateixa i altres subjectes. És a dir, el dret administrareu és aquell que compren la organització, funcionament de tota forma d’administració pública. Tradicionalment s’ha entès que l’administració es una funció del desenvolupament humà, encarregada del bon funcionament dels serveis públics quina funció elemental es la dem mantenir el benestar, al seguretat i d’entregar a la població diferents encàrrecs de diversa indole tals com educatives, socials, economies, etc. • És aquella rama del dret públic que regula al potestat punitiva, es a dir, regula l’activitat criminal dins de l’Estat, per tant el dret penal s’encarrega de fer els normes i concedir les capacitat punitives, que seran d’aplicació per part de l’Estat a aquella que violentin les normes de connivència o de conducta partir del principi de proporcionalitat i imparcialitat. 39 B. Les branques del dret públic Dret Financer Dret Tributari o dret fiscal Dret electoral • És aquell dret públic que té per objecte el sector de l’ordenament públic que regula la constitució i la gestin de la Hisenda Púbica, es a dir, la activitat financera. Així l’activitat financera es aquella que va encaminada a la obtenció d’ingressos i realització de despeses, amb els quals cobrir la satisfacció de determinades necessitats col·lectives. • És una disciplina que forma part del dret financer i te per objecte d’estudi l’ordenament jurídic que regula l’establiment i aplicació de tributs. Estudia les normes jurídiques a traves de els quals l’estat exerceix els ses poder tributari amb el propòsit d’obtenir dels particulars ingressos que serveixin per sufragar la despesa publica en atenció al Bé comú. • És una rama del dret públic que té per objecte l’intercanvi de governants o plebiscits per mitjà de la seva reglamentació del sistema electoral, els seu òrgans, la divisió del territori en zones electorals, els procediments per la inscripció de lectors i candidatures, el seu fiançament i propaganda, la votació, l’escrutini, l’observació electoral i tots els assumptes contenciosos derivats d’ells 40 3. LES FONTS DEL DRET A. La Constitució andorrrana de 1983 B. Regulació dels drets fonamentals C. Fonts del dret públic i dret privat 03 3. Les fonts del dret A. La Constitució andorrana de 1993 1. El Principat d’Andorra ▪ La seva denominació oficial és Principat d’Andorra. ▪ La sobirania resideix en el poble andorrà, que l’exerceix per mitjà de les diferents classes de participació i de les institucions que estableix aquesta Constitució. ▪ El règim polític d’Andorra és el Coprincipat parlamentari. ▪ D’acord amb l’article 1 de la Constitució del Principat d’Andorra, el territori nacional es divideix territorialment en 7 parròquies, Canillo, Encamp, Ordino, La Massana, Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria i Escaldes-Engordany. ▪ La Constitució proclama com a principis inspiradors de l’acció de l’Estat andorrà el respecte i la promoció de la llibertat, la igualtat, la justícia, la tolerància, la defensa dels drets humans i la dignitat de la persona. 44 1.2. Constitució del Principat d’Andorra ▪ 14 de març de 1993 ▪ Aprovat en referèndum ▪ Origen de les institucions en els Pareatges ▪ lema “virtus, unita, fortior” 45 1.2 Constitució del Principat d’Andorra Sobirania d’Andorra Dels drets i les llibertats Coprínceps 46 Consell General Govern Estuctura territorial 1.2 Constitució del Principat d’Andorra Justícia Tribunal Constitucional Reforma Constitucional 47 1.2 Constitució del Principat d’Andorra ▪ Norma suprema de l’ordenament jurídic. ▪ Vincula tots els poders públics i els ciutadans. ▪ La Constitució garanteix els principis de legalitat, de jerarquia, de publicitat de les normes jurídiques, de no retroactivitat de les disposicions restrictives de drets individuals o que comportin un efecte o estableixin una sanció desfavorables, de seguretat jurídica, de responsabilitat dels poders públics i d’interdicció de tota arbitrarietat. ▪ Andorra incorpora al seu ordenament els principis de dret internacional públic universalment reconeguts. ▪ Els tractats i acords internacionals s’integren en l’ordenament jurídic a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, i no poden ésser modificats o derogats per les lleis. 48 1.2. La Constitució del Principat d’Andorra Institucions INSTITUCIONS Coprínceps Consell General Govern Poder Judicial 49 1.2. La Constitució del Principat d’Andorra Institucions: els Coprínceps a) Convoquen les eleccions generals e) Acrediten els representants diplomàtics d’Andorra a l’estranger, i els representants estrangers a Andorra b) Convoquen referèndum d’acord f) Nomenen els titulars de les altres institucions de l’Estat 50 c) Nomenen el Cap de Govern d) Signen el decret de dissolució del Consell General g) Sancionen i promulguen les lleis h) Manifesten el consentiment de l’Estat per a obligar-se per mitjà dels tractats internacionals, 1.2. La Constitució del Principat d’Andorra Institucions: el Consell General Poder legislatiu Representació mixta i paritaria 51 Relacions CGGovern 1.2. La Constitució del Principat d’Andorra Institucions: Govern Dirigeix la política nacional i internacional d’Andorra. Dirigeix l’administració de l’Estat 52 Exerceix la potestat reglamentària 1.2. La Constitució del Principat d’Andorra Institucions: els Comuns òrgans de representació i administració de les Parròquies. corporacions públiques amb personalitat jurídica Principi d’autogovern en el marc de les seves competències. 53 potestat normativa local, sotmesa a la llei, en forma d’ordinacions, reglaments i decrets. gestionen i administren tots els béns de propietat parroquial, siguin de domini públic comunal o de domini privat o patrimonial. B. Fonts del dret públic i dret privat INTRODUCCIÓ I.- PERÍODES: 1.- PERÍODE PRECONSTITUCIONAL 2.- PERÍODE POST CONSTITUCIONAL (1993) 3.- LLEI 46/2014, DEL 18 DE DESEMBRE, DE LA SUCCESSIÓ PER CAUSA DE MORT II.- CLASSIFICACIÓ GENERAL: 1.- FONTS PRIMÀRIES 2.- FONTS SECUNDÀRIES ▪ La Llei ▪ Principis Generals del Dret ▪ El Costum ▪ Doctrina dels Autors ▪ El Dret supletori ▪ La Jurisprudència LA LLEI Front al costum, la llei és la regla imperativa imposada a l’home per una autoritat qualificada, mentre que el costum és una regla de conducta seguida per un grup social i que resulta d’un ús més o menys prolongat. Des del punt de vista tècnic, la llei és una regla escrita. En principi, preval sempre davant totes les altres i se situa, en totes les èpoques, al cim de la jerarquía normativa. 1.- SITUACIÓ PRECONSTITUCIONAL: L’inici de les normes escrites conegudes i que han estat objecte de varis estudis el situem als pariatges (S.XIII). Tot l’anterior, forma part d’una nebulosa histórica que permet només formular hipótesis sense respostes precises. - LA LEGISLACIÓ DELS ORÍGENS: La llei romana - La llei visigótica - La llei durant l’época musulmana - La llei a la marca hispánica. - LA LEGISLACIÓ EN LA SENYORIA, LA COSENYORIA I EL COPRINCIPAT: Règim de feudovassalllatge – Privilegis, concòrdies i pariatges – Textos legislatius des del S.XV fins al S.XX més destacats. 56 LA LLEI (Cont.) 2.- SITUACIÓ POSTCONSTITUCIONAL: Amb l’entrada en vigor de la Constitució d’Andorra, el 1993, es produeix una transformació total dels principis relatius al sistema de fonts del dret andorrà. - Definició actual de Llei, basada en la separació de poders que estableix la Constitució: Text normatiu que emana del Parlament segons les regles prmulgades pel procediment legislatiu. - El principi de legalitat: Art. 3.2 Constitució. Manifesta la conformitat al dret que s’aplica a tots els poders públics i particulars. - La jerarquía normativa (art. 3.2 CA, art. 6 Codi de l’Administració): l’ordre jeràrquic de les normes que formen el sistema de fonts, només pel que fa al Dret Administratiu, : 57 - La constitució: Norma suprema, ocupa el primer lloc en la pirámide. Rigidesa en la seva modificació, emana de la sobirania del poble. - Els tractats: ocupen el segon lloc en la jerarquía de les normes. Negociats, conlcosos, adoptats i aprovats (també denunciats en el seu cas) d’acord amb el procediment i en les condicions que recull el Capítol III, del Títol IV de la Constituició, i en els articles 45 i 46. LA LLEI (cont.) - La Llei: El poder legislatiu correspon exercir-lo a una càmera única, el Consell General, que està format per membres elegits per sufragi universal directe i que asseguren, sense mandat imperatiu, la representació mixta i partària de la pobliació nacional i de les set parròquies. En aquesta etapa postconsistuicional se li dona una definició purament formal com a l’acta que realitza l’òrgan a qui la Constituicó reconeix la competencia legislativa i segons el procediment que fixa la mateixa Constitució. - 58 Classes de lleis segons la seva forma: - Lleis ordinàries: Es voten per majoria relativa, interessen totes les matèries excepte aquelles excloses expressament per estar reservades a altres tipus de normes. Son la gran majoria de les lleis existents. - Lleis qualificades: Estan reservades per la Constitució a determinades matèries tals com la nacionalitat (art. 7), drets i llibertats (art. 40), estats d’alarma i emergència (art.42), règim electoral (art. 51.4), competències dels comuns i transferencia als comuns de capital del pressupost general (art. 80 i 81), la justicia (art. 85, 89.4, 90.2, 91.2, 2ª Disposició transitòria), Tribunal Constitucional (art. 95.2, 96.1, 97.2, 104), - Lleis de pressupostos generals: La iniciativa correspon exclussivament al Govern (Art. 61). - Lleis de delegació de la funció legislativa a favor de Govern: Regulades a l’art. 59 CA, no potden regular de les matèries reservades a llei qualificada. LA LLEI (cont.) - - 59 Lleis de votació de totalitat (art. 60 CA) es pot recorrer a aquest tipus de llei en cas d’extrema urgencia i necessitat, excepte matèries reservades a llei qualificada. La codificació: Actualment estem en un procés de codificació del Dret Privat, entés no com a simple compilació – recull de normes, sino com a tasca de racionalització científica de redacció de dret en una materia determinada. Ex: Codis processals civil i penal, Llei de persona i familia, llei de successions, etc. Són matèries que abans estaven regulades en direferents cossos normatius però la tasca codificadora tendeix a unificar-los en un sol text per major seguretat jurídica en compliment de l’art. 3.2 CA que recull el principi de seguretat jurídica i publicitat de les normes. El Reglament: Decrets de Govern, del Cap de Govern i ordres ministerials. - Definició: Cap. III del Codi de l’Administtració. Formalment el reglament és un acte administratiu, decisió executòria que adopta el Govern o les autoritats administratives que hi tinguin delegada aquesta facultat reglamentària. Materialment, comporta prescripcions generals i impersonals que han d’esser publicades, en contraposició amb els actes administratius no reglamentaris que s’han de notificat als interessats. - La potestat reglamentària és una activitat administrativa del poder executiu i el reglament està condicionat pel respecte a la llei. - No existeix en la Constitució reserva reglamentària, doncs no hi ha previsió de matèries que s’hi hagin de regular per reglament, en contra de la reserva legal que sí existeix. LA LLEI (cont.) 60 - Ordinacions, reglaments i decrets dels Comuns (Normes locals): sotmeses al compliment de la llei, tenen carácter executiu directe en les condicions que fixa la llei i són susceptibles de recursos administratius i jurisdiccionals per controlar-ne l’adequació a l’ordenament jurídic. - Aplicació de les lleis: “Nemo censetur ignorare legem”, la ignorancia de la llei no eximeix del seu compliment. A partir de la publicació de la norma que és preceptiva per a la seva entrada en vigor, ningú està exempt del seu compliment i observació. EL COSTUM 1.- SITUACIÓ PRECONSTITUCIONAL: Són regles que neixen dels usos socials de forma espontània i que s’imposen pels costums i pel fet de creure que són obligatoris. Per ser considerat costum, és necessari que reuneixin dos elements indissociables: un material, la pràctica; i l’altre psicològic, l’acceptació. La pràctica implica la durada i la repetició. L’acceptació és l’acord tàcit del poble, que resulta de la pràctica. És l’opinio iuris seu necessitatis, o la convicció del poble sobre la necessitat d’una certa conducta jurídica que fa que esdevingui obligatòria. Tercer fonament del costum és el seu caràcter raonable. El costum no pot vèncer la raó, segons la Constitució de Constantí. Prova del costum: antigament es deixava la seva prova al criteri del jutge que sobre la base de precedents en casos anàlegs declarava la seva existència. El costum andorrà, des del seu origen, estava format per la fusió del drets català, canònic i romà. En l’època preconstitucional el costum ocupava un lloc de preeminència en el sistema jurídic andorrà, englobava tant regles orals com escrites. Gairebé sempre es parlava de “Costum d’Andorra” més que de Dret d’Andorra. 61 EL COSTUM (cont.) - Relació amb la norma escrita: El Costum en l’epoca preconstitucional tenia una relació molt estreta amb la norma escrita, doncs moltes vegades acabava adaptant-se la norma escrita al costum que era d’aplicació més generalitzada per la major acceptació del poble. - Prova del costum: En cas de dubte sobre l’existència d’un costum es recorria a consultar el Consell General, doncs una de les seves tasques era conservar el costum. La podien formular particulars, institucions públiques i jutges. - Reforma i redacció dels costums: es feia mitjançant la redacció de normes escrites que recollien aquell costum o per la pròpia jurisprudència. - Autors que han recollit els costums: 62 - Antoni Fiter i Rossell, Manual Digest (1748) - Antoni Puig, El Politar (1763) - J.A. Brutails, La coutume d’Andorre (1a edició, 1904) EL COSTUM (cont.) 2.- SITUACIÓ POSTCONSTITUCIONAL: El principi de publicitat de les normes jurídiques implica l’adopció d’un sistema jurídic i de normes publicades i escrites, pel que semblaria que el costum només pugui considerar-se, després de la constitució, com a a font secundària residual de dret, per bé que en matèria civil ha tingut i encara té en alguns aspectes, una importància essencial. El costum en el Dret administratiu: en el període preconstitucional s’havia arribat a aplicar el costum contra legem. No obstant, avui dia i gràcies a l’evolució jurisprudencial, l’aplicació del dret consuetudinari en l’àmbit de l'Administració publica només té valor supletori respecte les normes de més jerarquia. Està recollit com a font del dret secundària en dret administratiu (art. 6 codi de l’administració). El costum en Dret penal: El costum queda fora totalment de tota materia penal, malgra la clàusula d’estil que amb efectes purament formal continua tancant les sentències: “vistos …els usos i costums del Principat d’Andorra 63 EL COSTUM (cont.) El costum en Dret Privat: A falta de regles escrites, el costum continua sent una Font del dret privat. La llei 46/2014, del 18 de desembre, de successió per causa de mort, ha estat la primera norma escrita que ha regulat les fonts del Dret privat, en el sentit de mantenir el costum com a una d’elles. 64 ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET La definició no és una qüestió pacífica ni igual, depèn de qui la doni. Solen expressar-se en llatí. Principis generals universalment conegut: • “nullum crimen, nulla poena sine lege” (cap infracció, cap pena sense llei) • “ei incumbit probatio qui dicit non qui negat” (la prova correspon a aquell que afirma, no al que nega). • “pacta sunt servanda” (els acords han de mantenir-se) • Respecte dels drets de la defensa • Pressumpció d’innocència • Dret a un procés degut • Igualtat de les armes • Respecte de la vida, etc. 65 ELS PRINCIPIS GENERALS DEL DRET (Cont.) En el sistema jurídic andorrà, els principis generals constitueixen unes fonts generals d’inspiració i d’aplicació del dret. Aquestes fonts són, ja sigui formals, quan el els principis generals resulten de la llei, ja sigui informals quan els principis generals no es poden lligar a cap disposició de la llei i, en aquest cas, la seva existència només es revela mitjançant l’aplicació que en fa el jutge. LA DOCTRINA: A Andorra la doctrina no és una Font del dret. Únicament és una Font d’inspiració amb vista a una solució jurisprudencial. Està formada pels estudis de juristes de renom i reconegut prestigi i la seva utilització tant per part dels tribunals com dels advocats en les seves conclusions constitueixen una pràctica habitual, sense haver arribat a considerar-se com a font del dret. 66 LA JURISPRUDÈNCIA I.- PERÍODE PRECONSTITUCIONAL: 1. JUSTÍCIA CIVIL: En primera instancia 4 batlles, dos del Copríncep Episcopal i dos del francès, que s’escollien d’una llista de presentació establerta per les parròquies. Al moment de presentar la demanda s’havia d’escollir quin sistema, episcopal o francès, coneixeria l’assumpte i era facultat del demandant l’elecció. En apel·lació es recorria a una jurisdicció comuna als dos coprínceps, el jutge d’apel·lacions, canviat cada cinc anys i era escollit alternativament per cada copríncep. Hi havia un segon recurs d’apel·lació (3r grau de jurisdicció) davant el Tribunal Superior, que repetia la duplicitat de la primera instancia. Estava format per un òrgan col·legiat. 2. JUSTÍCIA PENAL: Els batlles feien la tasca instructora i el Tribunal de Corts format per dos veguers i un jutge d’apel·lacions jutjava les causes. El principi de legalitat i de les penes no s’aplicava. No existia segona instancia i el tribunal no estava vinculat per les seves anteriors resolucions. 3. JUSTÍCIA ADMINISTRATIVA: La definició més neutra ens diu que la jurisprudència és la solució suggerida per un conjunt de resolucions prou concordants, dictades per les jurisdiccions sobre un qüestió de dret. Tenint en compte que el sistema de recursos i la seva resolució requeien sobre òrgans administratius, l’existència d’una jurisprudència administrativa era dubtosa. 67 LA JURISPRUDÈNCIA (Cont.) II.- PERÍODE POSTCONSTITUCIONAL: L’organització judicial de l’època post constitucional és jerarquitzada en dos graus, única i estructurada en tres tribunals: - Tribunal de Batlles: President i mínim 8 batlles - Secció civil: Secció General i Especialitzada - Secció de menors. - Secció penal: Instrucció ordinària i especialitzada - Secció administrativa - Tribunal de Corts - Tribunal Superior de Justícia: Sala Civil, Sala Administrativa i Sala Penal. - Amb la intervenció del Tribunal Constitucional en matèria d’interpretació de la Constitució i d’empara constitucional. 68 LA JURISPRUDÈNCIA (Cont.) Amb l’entrada en vigor de la Llei 46/2014, del 18 de desembre de susscessió per causa de mort, la jurisprudencia no està entre l’enumeració de les fonts del dret privat del Principat d’Andorra. La Disposició Addicional Segona estableix: “La jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra té la funció de complementar, amb la finalitat d’interpretar i aplicar, el dret privat del Principat d’Andorra.” 69 FONTS DEL DRET PRIVAT DISPOSICIÓ ADDICIONAL SEGONA LLEI 46/2014, DEL 18 DE DESEMBRE, DE SUCCESSIÓ PER CAUSA DE MORT: Segona. Fonts del dret privat 1. Fonts del dret a) El dret privat del Principat d’Andorra està constituït per la llei, el costum i els principis generals del dret. b) La llei, com a conjunt de disposicions dels òrgans amb capacitat legislativa i dels acords internacionals sota els principis de jerarquia i de competència legislativa, és d’aplicació preferent. c) El costum, al·legat i provat, només regeix en defecte de llei aplicable. d) Els principis generals del dret informen i integren l’ordenament jurídic del Principat d’Andorra. 2. Supletorietat normativa Les disposicions del dret civil tenen caràcter de dret comú i s’apliquen com a supletòries en matèries re- gides per altres lleis. 3. Dret subsidiari Mentre no es legisli en matèria de dret privat, s’aplica com a supletori l’anomenat dret comú romano-ca- nònic, d’acord amb els principis generals que informen l’ordenament jurídic andorrà. 4. Jurisprudència La jurisprudència del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra té la funció de complementar, amb la finalitat d’interpretar i aplicar, el dret privat del Principat d’Andorra. 70 C. Regulació dels drets fonamentals

Institucions categoritzacio i fonts del dret - Primera part PDF

Document Details

Tags

Related

Summary

Full Transcript

Upgrade to continue