Guerra del Francès PDF

GUERRA DEL FRANCÈS La càrrega dels mamelucs Els afusellaments del 3 de maig Són obres de Goya que expliquen l’aixecament del poble espanyol en contra de la imposició del germà de Napoleó Bonaparte Política expansionista de Napoleó Bonaparte El 1808 les tropes napoleòniques entren a Esp...

GUERRA DEL FRANCÈS La càrrega dels mamelucs Els afusellaments del 3 de maig Són obres de Goya que expliquen l’aixecament del poble espanyol en contra de la imposició del germà de Napoleó Bonaparte Política expansionista de Napoleó Bonaparte El 1808 les tropes napoleòniques entren a Espanya Guerra per la independència 1808-1814 a la Guerra del Francès a Catalunya guerra de milícies contra l'exèrcit Règim oficial de Josep I de tarannà liberal, acceptat pels afrancesats Govern clandestí format per les juntes locals i provincials, coordinades per la junta suprema central. El 1810 esdevé regència Ferran VII Corts de cadis 1812 El 1814. Fi de la guerra i arribada de Ferran VII “el Desitjat” Goya que principalment era partidari de la Revolució Francesa i els seus ideals, però que després de la invasió francesa en territori espanyol, canvia dràsticament de bàndol. D’altra banda, el govern format per les juntes locals i provincials que es van formar quan les milícies s'organitzen en aquestes juntes que estan coordinades per una junta suprema central “el govern clandestí” es trobarà a Andalusia, pel fet que hi ha una regió, que és la de Cadis que es troba prop de Gibraltar, territori en mans dels anglesos, els quals sempre estan en contra dels francesos i d’aquesta manera donar suport en aquesta junta. Aquesta junta serà la que anomenarà a Ferran VII com a rei d’Espanya. El 1812 s’establiran les Corts de Cadis, són unes corts alternatives formades per representants de totes les juntes provincials d'Espanya. CORTS = PARLAMENT (Actualment, CONGRÉS DELS DIPUTATS I EL CONGRÉS) En aquestes corts es redacta i s’estableix la llavor de l’estat liberal del segle XIX, i és molt important perquè és la primera Constitució espanyola: conjunt de lleis que descriuen l’administrament d’un estat. Era una constitució molt liberal, hi havia el sufragi universal masculí No tot el poder rau en la figura del Monarca sinó que està repartida amb el parlament. A partir del 1813 Josep Bonaparte va perdent territori, i sorgeix el tractat de valençay, signats per Ferran VII i Napoleó Bonaparte i es retiren les tropes franceses d’Espanya donant fi a la guerra. Les potències monàrquiques europees que s’havien reunit a Viena i que havien estat lluitant vs. Napoleó tots aquests anys, decidiran que tots els països que havien estat ocupats per napoleó fins i tot França es restauren totes les monarquies absolutistes europees i, per tant, també l'espanyola, i malgrat que Ferran VII havia jurat la constitució, el primer que fa quan arriba al poder és abolir la constitució i decretar l’absolutisme i, per tant, restablir l’Antic Règim. Ferran VII (casat amb Maria Cristina) Restauració de l’absolutisme monàrquic i l'Antic Règim Independència de les colònies espanyoles i continent Amèrica i asiàtic excepte Cuba, Puerto Rico i Filipines. El trienni Liberal Rafael de Riego (1820-1823). El problema de la successió: l'abolició de la llei sàlica (1833). Espanya té moltes colònies i no té manera de controlar-les a totes. Rafael del Riego coronel de l’exèrcit duen a terme un pronunciament militar i aconsegueixen imposar-se i que Ferran VII accepti la constitució de 1812, i com que Ferran VII s'adona que no té molt suport decideix acceptar-la i, per tant, convertir la monarquia absoluta en una monarquia liberal “parlamentària”. Dura fins al 1823, mentrestant Ferran VII aconsegueix comunicar-se amb la santa aliança, i el pacte incloïa un suport militar per a restablir la monarquia absoluta, d’alguna manera els hi demana ajuda. La santa aliança envia 100mil soldats (100.000 fills de sant luís), que seran els que derrocaran als liberals i restabliran de nou la monarquia absoluta a Espanya. Problema en la successió de poder. Ferran VII no té cap fill mascle i amb la llei sàlica el seu successor seria el seu germà que és Carles Maria Isidra, però la seva dona Maria Cristina acaba convencent Ferran VII que elimini la llei salica i així la seva filla Isabel podrà ser reina, i quan Ferran vii mor el 1833, la seva filla sigui la successora, però en tenir només tres anys el poder passar a la seva mare. LA CONSTRUCCIÓ DE L’ESTAT LIBERAL La Regència de Maria Cristina (1833-1840) - La primera guerra Carlina (1833-1840) - La construcció de l’estat liberal: la monarquia parlamentària - El govern de Mendizábal (1835-1837): la desamortització i la nova constitució - El Pacte de Bergara: Espartero (isabelí) i Maroto (carlí) Aquests 4 anys de liberalisme moderat acaben generant malestar social i certes revoltes fins que la regent maria cristina veu perillar la seva regència i decideix abandonar el càrrec i exiliar-se amb 10 anys. L’escollit a nou regent és Espartero, un general liberal progressista, però la seva política serà autoritària, quan comença a governar imposarà les polítiques progressistes i quan estàs fent això ets autoritari el qual està en contra del liberalisme. Lliurecanvisme: política econòmica pròpia del liberalisme (Anglaterra). No s’imposen impostos a les fronteres i els mercats funcionen amb el sistema d’oferta i la demanda, és a dir un mercat lliure. Proteccionisme: L’estat aplica uns impostos als productes que arriben de fora per protegir el producte nacional. Això genera una revolta a Catalunya per part d’empresaris i treballadors, a causa del seu punt autoritari militar Espartero dicta que per acabar amb aquestes revoltes catalanes s’ha de bombardejar Barcelona (Les bullangues 1842). Es va considerar tan extrema la repressió que va duu a terme que no només els catalans, sinó que els liberals progressistes el van fer fora, llavors es va retirar, va deixar de ser regent i es va exiliar a Anglaterra, la seva regència va durar 3 anys (1840-1843). Isabel II, amb 14 anys, la consideren major d’edat i passa a ser reina. Hi haurà tot una colla d’assessors que vetllaran perquè prengui bones decisions. Durant aquest període en el qual governa Isabel II l’anomenem l’època moderada (1844-1854), el poder està dividit entre el parlament i la reina. Els liberals moderats estan a favor del sufragi universal (totes les persones poden votar a partir dels 18 anys). Sufragi universal masculí: Només voten els homes. Sufragi censatari: Només poden votar algunes persones, sobretot els rics i persones adinerades. El 1845 promulga una nova constitució que substitueix la de 1837 feta per Mendizábal que era molt progressista. La nova constitució rebutjava la sobirania nacional i optava per la sobirania compartida de corts i monarca, algunes funcions les exerceix el monarca i altres les altres el parlament. Política centralitzadora, tot es decideix des de Madrid, hi ha un control de l’ordre públic especialment dur. També és un moment en què el govern firma un concordat amb l'església i alguns diners van dirigits a l’església perquè eren catòlics i també és el moment en què es crea la guàrdia civil, és una política autoritària. La segona guerra que arriba va desde el 1846 fins el 1849, coneguda com la segona guerra carlina o la guerra dels matins, són diferents aixecaments carlins que tenen lloc majoritàriament a catalunya, fruit del descontent catala, Catalunya pateix crisis agricoles i tambe hi ha una crisi industrial, i catalunya era la unica part on es desenvolupava la industria. s’anomena la guerra dels matins perquè eren de matinada els atacs dels carlins. Bienni progressista: Espartero i O’Donnell (1854-56): Hi ha un aixecament militar per part dels progressistes. Aixecament progressista i demòcrata, això força a la reina isabel II amb 26 anys a fer tornar del seu exili al general espartero, que actuara com a cap de govern i nomina un altre militar, el general o’donell com a ministre de guerra - Carlins: - Liberals: (moderats i progressistes). Espartero és progressista - Unionistes: O'Donnell. Més progressistes que els moderats però no tant com els progressistes - Demòcrates: Parteixen del principi de la igualtat i demanen el sufragi universal. - Republicans: Durant aquests 2 anys que governa es restauren els sistemes progressistes i s’elabora una nova constitucio, també es duu a terme una altre desamortització, s’expropien els bens de l’esglesia i ordres militars per refinançar l’estat un altre vegada amb l’objectiu de construir una xarxa de ferrocarrils espanyola perquè sinó no poden superar la crisi economica. El govern progressista no funciona i espartero dimiteix, per tant isabel nombra a o’donnell cap de govern, governara durant 7 anys, la seva politica es caracteritza per iniciar la politica expansionista, vol envair el marroc però la crisi espanyola continua, la revolucio industrial no es materialitza en aquest pais, nomes a catalunya i al pais basc, al cap de 7 anys o’donnell també dimiteix i comenca la crisi del moderantisme perque isabel encarrega cap de govern a Narvaez. Narvaez és moderat i governa aquests ultims 5 anys de manera molt autoritaria i duu a terme una politica repressiva, els problemes economics del pais van en augment i provoquen una crisi de subsistència. No té cereal pk la seva agricultura es de subsistencia i no una agricultura de mercat com a altres paisos d’europa que generen cereals… Crisi econòmica, política i social. Abans de 1868 els progressistes, demòcrates i republicans i es troben a Ostende i pacten el fi del moderantisme i la fi del regnat d’isabel, un cop mort o’donell els unionistes s’uneixen al pacte d’Ostende. Bona part de l’exèrcit s’uneix a aquesta revolta pactada a ostende. Aquest pacte es materialitza el 19 de setembre de 1868 s’inicia la gloriosa (revolta que acaba amb el govern d’isabel) inicia a cadis i s’estén per tota la peninsula, comença com un alçament i es transforma en una revolta, en aquell moment isabel seguia a san sebastian, quan la reina se sent aillada i sense suport, el 29 de setembre d’aquell any isabel dimiteix i s’exilia a frança. Ja no hi ha rei i s’inicia un nou període anomenat sexenni democràtic. Les 2 figures mes importants que van liderar la revolta de la gloriosa son el general Prim i el general Serrano. Espanya segueix sent una monarquia i cal buscar un rei i els borbons no són una opció en aquell moment, llavors el general prim i el general Serrano munten un govern provisional i comencen a buscar un nou successor i finalment opten per Amadeu de Savoia pk el general prim buscava un rei que s'adaptés a un candidat que tingués un tarannà liberal per tal que la monarquia parlamentària funcionés, al contrari que amb Isabel II. Amadeu de Savoia era un rei de la casa italiana, arriba a Espanya el 30 de desembre de 1870, però 3 dies abans que arribi, el general prim és assassinat i mai es va saber qui va ser, amadeu arriba sent orfe de pare. Amadeu I quan és coronat com a rei s’adona que compta amb l’oposició dels moderats pk volen a Isabel, amb l’oposició dels republicans, amb l’oposició dels carlins perquè volen un rei absolutista, a més a més rep l’oposició de l'elit econòmica, ja que ell volia acabar amb l’esclavitud de Cuba. Durant el seu regnat es troba amb 2 grans conflictes, un d’ells és la tercera guerra carlina (1872-76) i l’altre és la revolta de Cuba o guerra dels 10 anys (1868-78). Això comporta que molt ràpidament amadeu perd el suport social i a més a més la coalició que provocava la seva candidatura i la per part dels unionistes, els progressistes i els republicans amadeu presenta la seva dimissió el 10 de febrer de 1873. Estava decebut i creia que la resolució dels problemes interns del país era impossible. Després de la seva renúncia s’inicia la primera república espanyola que dura una mica més d’un any, l’11 de febrer de 1873 es decideix que Espanya deixi de ser una monarquia i comenci a ser una república, els votants volen guanyar temps per tal que alfons de borbo adquireixi la majoria d’edat per poder fer-se amb el tro i retornar l’exercit dels borbons. El primer president de la república espanyola Estanislau figueres, que era català i federalista, aspiren a un estat espanyol en el qual Catalunya s’hi pugui adherir com a estat federal. Es convoquen unes eleccions guanyades pels republicans, llavors figueres deixa de ser el president pk era provisional i ho passa a ser pi i Maragall el dia 9 de juny de 1873. Les parts més radicals del republicanisme s’autoproclamen cantons independents. Pi i Maragall ha de reprimir uns alçaments republicans amb armes, però ell es veu incapaç de fer-ho i dimiteix i salmeron, que és republicà, assumeix el càrrec i la repressió dels alçaments cantonals d’Espanya, però se sent incapaç de firmar les penes de mort assignades contra els líders d’aquests alçaments i finalment dimiteix. Llavors apareix castelar q es republicà, centralista i conservador que firmarà les sentències de mort, veient com està el país decideix suspendre les sessions parlamentàries, suspendre el parlament i governar de manera autoritària donant suport a l’exèrcit, però no és el tipus de govern que esperaven els ciutadans sinó que era un govern dictador, no era el govern que volien els republicans. República federal: cada estat té el seu propi govern, parlament lleis, etc. Els monàrquics decideixen preparar els tràmits i preparatius de manera clandestina per portar a terme l’aparició d’Alfons de borbó. Tot i estar a l’exili Isabel II abdica l’1 de desembre de 1874. Aquest mateix dia Alfons de Borbó firma una carta de manifest que serveix per marcar el terreny del retorn de la monarquia borbònica (Manifest de Sandhurst). Latifundistes = Propietaris Espanya no passa d’una agricultura de subsistència a una agricultura de mercat com fan la resta de països d’Europa, només es fa a Catalunya i al País Basc. Cánovas del Castillo és un liberal moderat monàrquic que està preparant i dissenyant el retorn d’Alfons de borbó. S’avança Martínez Campos, un general que duu a terme un alçament militar el 29 de desembre de 1874, 28 dies després del discurs d’Alfons, d’aquesta forma esgarra els plans d’Alfons, s’acaba amb la república i s’inicia una nova etapa coneguda com la restauració borbònica amb l’arribada d’Alfons de borbó (Alfons XII) fill d’Isabel II. ACTIVITAT DEFINICIONS 1. a) Constitució: Conjunt de lleis fonamentals que defineixen els drets i deures dels ciutadans i també defineixen l’estructura i les institucions de l’estat. b) Antic Règim: Sistema polític, econòmic i social anterior a les revolucions burgeses caracteritzat per Els seus trets característics eren: una economia agrària de tipus senyorial, l'absolutisme monàrquic i la societat estamental. c) Desamortització: Acte jurídic realitzat per l’estat pel qual béns mobles o immobles de col·lectius com l’església i la noblesa poden ser venuts. d) Regència: Període transitori en el qual una persona exerceix el poder en nom del monarca ja sigui per minoria d’edat, incapacitat o absència. e) Llei Sàlica: Llei que no permetia a les dones regnar. f) Sufragi censatari: Dret a vot restringit a persones que figuren en un cens determinat per les rendes, el patrimoni, els estudis… g) Sufragi universal: El dret a tota persona d’un estat que sigui major d’edat a votar independentment del sexe, religió, etc. h) Lliurecanvisme: Doctrina econòmica basada en la no-intervenció de l’estat en les decisions econòmiques entre altres característiques no imposa aranzels als productes que arriben d’altres països tot formant l’anomenat mercat lliure. i) Proteccionisme: Doctrina econòmica que protegeix el producte nacional aplicant aranzels als productes d’importació (productes procedents de fora el país). j) Sobirania nacional: Principi polític pel qual el poder resideix en la nació en conjunt i no en un sol o diversos individus.  k) Separació de poders: Principi polític pel qual el poder es divideix en tres òrgans, el poder executiu (aplica les lleis), legislatiu (fa les lleis) i judicial (s’assegura que es respectin i compleixin les lleis i penalitzar en cas que no es compleixin) els quals són independents entre ells. 2. a) Liberals Moderats: Doctrina política que defensa la monarquia constitucional, però que volia mantenir els privilegis de l’església i la noblesa. Eren partidaris de la sobirania compartida i del sufragi censatari molt restringit. b) Liberals progressistes: Forma de pensament polític basada en els principis de llibertat individual, la propietat privada, la sobirania nacional i el laïcisme (que no hi hagi una religió oficial). Apostaven per una monarquia constitucional amb un sufragi censatari més ampli. c) Carlins: Moviment polític conservador antiliberal i ultracatòlic partidari de l’Antic Règim, reben el seu nom pel suport donat a Carles Maria Isidre durant la primera guerra carlina. d) Republicans: Ideologia política que desitja l’abolició de la figura del rei, defensa el sufragi universal, i està en contra que el poder recaigui sobre una sola figura autoritària. e) Demòcrates: Moviment polític que defensa una monarquia parlamentària amb sufragi universal basat en les igualtats del poble amb un reconeixement dels drets i llibertats individuals.