NF2 - Establiment de la forma jurídica d'una empresa PDF
Document Details
Uploaded by AffableWoodland7159
Institut Ramon Barbat i Miracle
Tags
Related
Summary
This document is about business management and company formation, including various types of businesses and their legal structures. It provides details on the establishment of different legal forms for businesses, focusing on aspects of individual businesses, partnerships, and different types of companies.
Full Transcript
NF2 - Establiment de la forma jurídica d'una empresa Gestió econòmica i financera de l’empresa CFGS Màrqueting i Publicitat Institut Ramon Barbat i Miracle Índex 2. Establiment de la forma jurídica d'una empresa:............................................. 4 2.1. L'...
NF2 - Establiment de la forma jurídica d'una empresa Gestió econòmica i financera de l’empresa CFGS Màrqueting i Publicitat Institut Ramon Barbat i Miracle Índex 2. Establiment de la forma jurídica d'una empresa:............................................. 4 2.1. L'empresa individual. Responsabilitat jurídica i obligacions formals:............... 4 2.1.1. Concepte i característiques de l'empresari individual:.............................. 4 2.1.2. Obligacions formals de l'empresari individual:......................................... 4 2.2. Societats civils i comunitats de béns:.............................................................. 4 2.3. La societat mercantil. Tipus de societats:....................................................... 5 2.3.1. La societat limitada:................................................................................. 5 2.3.2. La societat anònima:................................................................................ 6 2.3.3. Societats laborals: anònima i limitada:..................................................... 6 2.4. Cooperatives de treball associat i cooperatives de transport:......................... 7 2.5. Constitució i posada en marxa de l'empresa:.................................................. 7 2.5.1. Elecció de la forma jurídica:..................................................................... 7 2.5.2. Redacció dels estatuts o contracte social:............................................... 7 2.5.3. Tràmits legals i registres:......................................................................... 7 2.5.4. Finançament inicial:................................................................................. 8 2.5.5. Pla de negoci:.......................................................................................... 8 2.5.6. Registres comptables i procediments administratius:............................... 8 2.5.7. Desenvolupament de mercat i màrqueting:.............................................. 8 2.5.8. Gestió de recursos humans:.................................................................... 8 2.6. Subvencions oficials i ajudes per a la constitució i posada en marxa d'una empresa:................................................................................................................ 8 2.6.1. Tipus de subvencions i ajudes:................................................................ 8 2.6.2. Requisits i procediments d'aplicació:....................................................... 9 2.6.3. Beneficis i impacte:.................................................................................. 9 2.7. Obligacions fiscals i laborals de l'empresa:..................................................... 9 2.7.1. Obligacions fiscals:.................................................................................. 9 2.7.2. Obligacions laborals:............................................................................. 10 2.7.3. Compliment de les regulacions:............................................................. 10 2.8. El concurs de creditors en situacions d'insolvència:...................................... 11 2.8.1. Què és el concurs de creditors:............................................................. 11 2.8.2. Causes de concurs de creditors:............................................................ 11 2.8.3. Etapes del procés de concurs de creditors:........................................... 11 2.8.4. Conseqüències i impacte:...................................................................... 11 2.8.5. Alternatives al concurs de creditors:...................................................... 11 ANNEX - TIPUS D’EMPRESES........................................................................... 13 1. Introducció.................................................................................................... 13 2. Classificació segons el sector d'activitat....................................................... 14 3. Classificació segons la mida......................................................................... 15 4. Classificació segons l'àmbit territorial........................................................... 16 5. Classificació segons la titularitat del capital.................................................. 17 6. Classificació segons la forma jurídica........................................................... 18 6.1. Empresa individual (Autònom, SCP o CB).................................................... 20 6.2. Societat col·lectiva........................................................................................ 21 6.3. Societat comanditària................................................................................... 22 6.4. Societat de responsabilitat limitada (SL o SRL)............................................ 23 6.5. Societat limitada nova empresa (SLNE)....................................................... 24 6.6. Societat anònima (SA).................................................................................. 25 6.7. Societat laboral (SAL o SRLL)...................................................................... 26 6.8. Societat cooperativa (SC o SCoop).............................................................. 27 6.9. Quadre resum............................................................................................... 28 2. Establiment de la forma jurídica d'una empresa: En aquesta secció, es discuteix la selecció de la forma jurídica adequada per a una empresa i altres qüestions relacionades amb la creació i gestió d'una empresa. 2.1. L'empresa individual. Responsabilitat jurídica i obligacions formals: En aquesta secció, es discuteix l'opció d'establir una empresa individual i s'explora la responsabilitat jurídica i les obligacions formals associades. 2.1.1. Concepte i característiques de l'empresari individual: En aquest apartat, es defineix el concepte d'empresari individual, que és una persona que decideix establir i gestionar un negoci sense associats o socis. Les característiques d'aquesta forma d'empresa inclouen: Responsabilitat il·limitada: Un empresari individual és personalment responsable de totes les obligacions i deutes de l'empresa. Això significa que els seus béns personals poden ser utilitzats per satisfer els deutes de l'empresa si és necessari. Control total: L'empresari individual té control total sobre les decisions i operacions de l'empresa, ja que no ha de consultar ni coordinar-se amb altres socis o accionistes. Simplicitat en la gestió: És una forma jurídica senzilla de gestionar un negoci, ja que no implica l'existència de socis amb els quals negociar o compartir decisions. Responsabilitat personal: L'empresari individual és l'únic responsable dels guanys i pèrdues de l'empresa i ha de presentar declaracions de la seva activitat econòmica de forma individual. 2.1.2. Obligacions formals de l'empresari individual: En aquesta secció, es detallen les obligacions formals que un empresari individual ha de complir: Alta censal: l'empresari individual ha de donar-se d'alta al cens fiscal corresponent per a la seva activitat econòmica. Això implica registrar-se com a contribuent i obtenir un número d'identificació fiscal (NIF) per a l'empresa. Comptabilitat i llibres comptables: l'empresari individual ha de portar una comptabilitat adequada i mantenir llibres comptables que registren les operacions financeres de l'empresa. Declaracions fiscals: cal presentar declaracions fiscals periòdiques, com ara l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), segons correspongui a l'activitat econòmica. Pagament de taxes i impostos: l'empresari individual ha de pagar les taxes i impostos corresponents, incloses les contribucions socials si s'aplica. Llicències i autoritzacions: en funció de l'activitat, pot ser necessari obtenir llicències i autoritzacions especials per a l'empresa. Llei de Protecció de Dades: cal complir amb les regulacions de protecció de dades si s'emmagatzemen o processen dades personals en l'activitat de l'empresa. 2.2. Societats civils i comunitats de béns: En aquesta secció, es considera la possibilitat de crear societats civils o comunitats de béns com a alternatives a l'empresa individual. Aquestes opcions empresarials ofereixen una estructura diferent i implicacions específiques. A continuació, es detallen les característiques principals d'aquestes dues opcions: Societats Civils: Definició: Una societat civil és una entitat formada per dues o més persones que decideixen unir-se per desenvolupar una activitat econòmica conjunta. Aquest tipus de societat es caracteritza per la seva simplicitat i flexibilitat. Responsabilitat: Els socis d'una societat civil tenen responsabilitat il·limitada i solidària, el que significa que cada soci és personalment responsable de les obligacions de l'empresa i els seus béns personals poden ser utilitzats per satisfer els deutes de la societat. Registre: Tot i que no sempre és obligatori, és recomanable registrar una societat civil en un registre públic per a la seva identificació i transparència. Guanys i pèrdues: Els guanys i pèrdues es reparteixen entre els socis segons l'acord establert en el contracte social o estatuts. Comunitats de Béns: Definició: Una comunitat de béns és una forma d'associació en què diversos propietaris comparteixen béns o recursos per a l'exercici d'una activitat econòmica. Aquesta estructura es pot utilitzar per a diversos fins, com la propietat i gestió conjunta d'immobles o terres agrícoles. Responsabilitat: La responsabilitat dels membres de la comunitat de béns depèn de l'acord i la naturalesa de la seva participació en l'associació. No obstant això, les obligacions financeres de la comunitat es poden satisfer utilitzant els béns compartits. Acord intern: És essencial tenir un acord intern que estipuli les responsabilitats, les contribucions i la gestió de la comunitat de béns, ja que això ajudarà a prevenir conflictes futurs. Registre: No sempre és necessari registrar una comunitat de béns, però les regulacions poden variar segons la jurisdicció. 2.3. La societat mercantil. Tipus de societats: En aquesta secció, es parla sobre les empreses mercantils i es descriuen diferents tipus de societats comercials que poden ser considerades com a opcions per a l'establiment d'una empresa. Aquestes opcions ofereixen diverses característiques i avantatges, i l’elecció de la forma jurídica depèn de les necessitats i els objectius de l'empresa. 2.3.1. La societat limitada: La societat limitada és una de les formes jurídiques més utilitzades per les petites i mitjanes empreses a Espanya. Es constitueix entre un mínim d'1 i un màxim de 50 socis, els quals no responen personalment dels deutes socials, sinó únicament amb la seva aportació al capital social de la companyia. El capital mínim per constituir una societat limitada és de 3.000 euros, import que s'ha d'aportar íntegrament en el moment de la constitució. Els socis participen en la societat en funció de la seva aportació al capital social. La transmissió de participacions està normalment limitada pels estatuts i sotmesa en molts casos al consentiment previ de la societat. Els òrgans socials d'una societat limitada són la Junta General de Socis i l'Administrador o Administradors, que gestionen i representen legalment l'empresa. La denominació social ha d'incloure necessàriament la indicació "Societat Limitada", "Sociedad de Responsabilitat Limitada" o les abreviatures "S.L." o "S.R.L.". Pel que fa al procés de constitució, cal redactar els estatuts socials, fer l'aportació del capital social mitjançant certificació bancària, atorgar l'escriptura pública de constitució i, finalment, inscriure la societat en el Registre Mercantil provincial. Les societats limitades gaudeixen d'avantatges fiscals en l'Impost de Societats respecte a altres formes societàries. En resum, és una bona opció per petits negocis que volen limitar la responsabilitat dels socis i separar el patrimoni personal de l'empresarial. 2.3.2. La societat anònima: La societat anònima és una forma jurídica que permet constituir una empresa entre un mínim de dos socis, sense límit màxim. Els socis tenen responsabilitat limitada, és a dir, responen únicament amb la seva aportació al capital social, però no amb el seu patrimoni personal. El capital mínim per constituir una societat anònima és de 60.000 euros, dels quals cal desemborsar almenys el 25% en el moment de la constitució. La resta es pot anar aportant en terminis posteriors. El capital es divideix en accions que poden transmetre's lliurement pels accionistes. Els òrgans socials són la Junta General d'Accionistes, el Consell d'Administració i la Direcció o Gerència. La denominació social ha d'incloure la indicació "Societat Anònima" o les sigles "S.A.". Per constituir una societat anònima cal redactar els estatuts socials mitjançant escriptura pública, desemborsar el capital mínim, inscriure la societat en el Registre Mercantil i obtenir el NIF definitiu. Si se superen determinats llindars de negoci, s'hauran d'auditar els comptes anuals. La societat anònima és adequada per a empreses de major grandària, que requereixen grans aportacions de capital i un nombre elevat de socis. Els avantatges són la limitació de responsabilitat, la lliure transmissió de les accions i la separació clara entre propietat i gestió. 2.3.3. Societats laborals: anònima i limitada: Les societats laborals són un tipus de societat mercantil en què la major part del capital social, concretament almenys un 51%, ha de ser propietat dels treballadors que presten serveis en l'empresa de forma personal i directa. Existeixen dos tipus de societats laborals: la Societat Anònima Laboral (S.A.L.) i la Societat Limitada Laboral (S.L.L.). La Societat Anònima Laboral es caracteritza per un capital mínim de 60.000 euros i un mínim de 3 socis treballadors. Els socis tenen responsabilitat limitada i els òrgans socials són la Junta General d'Accionistes, el Consell d'Administració i la Direcció. Per la seva banda, la Societat Limitada Laboral té un capital mínim de 3.000 euros i un mínim de 2 socis treballadors. Igualment, els socis tenen responsabilitat limitada, i els òrgans socials són la Junta General de Socis i l'Administrador. Ambdues formes de societat laboral gaudeixen de beneficis fiscals en l'Impost de Societats i de bonificacions en les quotes a la Seguretat Social. L'objectiu és fomentar la participació dels empleats en la propietat i gestió de les empreses. El procediment de constitució és similar a la resta de societats, però han d'especificar la condició de "Societat Anònima Laboral" o "Societat Limitada Laboral" en la denominació i aportar certificats especials. 2.4. Cooperatives de treball associat i cooperatives de transport: Les cooperatives són societats constituïdes voluntàriament per persones que s'associen per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques i socials a través d'una empresa de propietat conjunta i gestió democràtica. Segons la Llei de Cooperatives, es regeixen pels principis de lliure adhesió, gestió democràtica, equitat i solidaritat. Dins de les cooperatives, les de treball associat estan formades per socis treballadors que aporten el seu treball a la cooperativa per desenvolupar una activitat econòmica. Tots els socis participen en les tasques productives i els beneficis es reparteixen en funció de la participació de cada soci en l'activitat cooperativitzada. Les cooperatives de transport estan integrades per professionals autònoms del transport de mercaderies o viatgers que s'associen per millorar les seves condicions econòmiques i socials. Han d'estar formades per un mínim de 3 socis. Tant les cooperatives de treball associat com les de transport gaudeixen d’avantatges fiscals com una reducció del 20% en l'Impost de Societats i bonificacions del 30% en les quotes a la Seguretat Social. A més, tenen accés preferent a ajudes i subvencions públiques per al foment del cooperativisme. Per constituir una cooperativa cal redactar els estatuts socials, realitzar una assemblea constitutiva, acreditar les aportacions del capital social i inscriure la cooperativa en el registre autonòmic de cooperatives. Els òrgans socials són l'Assemblea General i el Consell Rector. Les cooperatives fomenten la democràcia interna, la participació de les persones sòcies i la solidaritat. Són adequades per petits negocis que volen una estructura horitzontal, no jeràrquica. Impulsen l’ocupació estable i de qualitat. 2.5. Constitució i posada en marxa de l'empresa: En aquesta secció, es detalla el procés de creació i posada en marxa d'una empresa. Aquesta fase inicial és crítica per a l'èxit i la sostenibilitat de l'empresa, i implica diverses etapes i consideracions importants. 2.5.1. Elecció de la forma jurídica: Abans de constituir l'empresa, cal prendre decisions clau sobre la seva forma jurídica. Això pot incloure l'elecció entre una empresa individual, una societat mercantil (com una societat limitada o una societat anònima), una cooperativa o altres opcions. La elecció de la forma jurídica dependrà de factors com la responsabilitat legal, els objectius de l'empresa, el nombre de socis i altres consideracions específiques. 2.5.2. Redacció dels estatuts: Per a les empreses que requereixen socis o accionistes, és essencial redactar estatuts o una escriptura de constitució. Aquests documents estableixen les regles i les normes de funcionament de l'empresa, incloent la participació dels socis, la distribució de guanys i pèrdues, i les responsabilitats de cadascun. És important que aquests documents siguin clars i específics per evitar disputes futures. 2.5.3. Tràmits legals i registres: Un cop es decideix la forma jurídica i es redacten els estatuts, cal realitzar tràmits legals com ara la inscripció de l'empresa en el registre mercantil, alta censal o altres registres pertinents. Això pot incloure l'obtenció d'un número d'identificació fiscal (NIF) i altres documents legals necessaris per a l'activitat de l'empresa. 2.5.4. Finançament inicial: La posada en marxa de l'empresa pot requerir finançament inicial per a les despeses inicials, com ara la compra d'equips, el lloguer d'instal·lacions, la compra d'estoc i el pagament de salaris. És important determinar com es finançaran aquestes necessitats, ja sigui a través de capital propi, préstecs, subvencions o altres fonts de finançament. 2.5.5. Pla de negoci: És recomanable desenvolupar un pla de negoci detallat que descriu la visió, els objectius, les estratègies i les projeccions financeres de l'empresa. Aquest pla serveix com a guia per a la gestió i ajuda a definir les accions necessàries per assolir l'èxit. 2.5.6. Registres comptables i procediments administratius: L'empresa ha de tenir un sistema de registres comptables adequat per seguir les seves operacions financeres. Això inclou la gestió de factures, nòmines, impostos i altres registres necessaris per a la conformitat legal i la presa de decisions informades. 2.5.7. Desenvolupament de mercat i màrqueting: La posada en marxa de l'empresa implica també la identificació i atenció del mercat objectiu. Això pot incloure la definició de l'estratègia de màrqueting, la creació d'una presència en línia, la promoció dels productes o serveis i la captació de clients. 2.5.8. Gestió de recursos humans: En aquesta fase inicial, l'empresa ha de contractar i gestionar els seus empleats, si n'hi ha. Això implica la selecció de personal, l'establiment de les condicions laborals i el compliment de les regulacions laborals aplicables. 2.6. Subvencions oficials i ajudes per a la constitució i posada en marxa d'una empresa: En aquesta secció, es tracten les subvencions i les ajudes disponibles per a la creació i la posada en marxa d'una empresa. Molts governs i altres entitats ofereixen suport financer i recursos per fomentar l'emprenedoria i estimular el creixement econòmic. A continuació, es detallen els principals aspectes d'aquesta qüestió: 2.6.1. Tipus de subvencions i ajudes: Les administracions públiques ofereixen diverses línies d'ajuts i subvencions per fomentar la creació de noves empreses i startups, facilitant els tràmits de constitució i reduint les despeses inicials de posada en marxa. A nivell estatal, el Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme convoca anualment subvencions per al desenvolupament de projectes empresarials de PIMES de caràcter innovador que contribueixin a la diversificació i modernització del teixit productiu. Les quanties poden arribar fins al 70-80% del cost subvencionable. Les Comunitats Autònomes també compten amb línies d'ajuts directes i bestretes per a emprenedors que vulguin crear una nova empresa. Per exemple, a Catalunya es poden sol·licitar microcrèdits fins a 25.000 € a interès 0% i finançament participatiu. Molts ajuntaments i diputacions ofereixen subvencions per a l'emprenedoria local, que cobreixen despeses de constitució, lloguer de locals, assessorament, formació i altres conceptes durant els primers mesos. També cedeixen espais de cotreball gratuïts o a preus reduïts. A nivell europeu, el Fons Social Europeu canalitza fons per al foment de l'emprenedoria i l'autoocupació, especialment per a col·lectius com joves, dones i aturats de llarga durada. Les cambres de comerç i entitats bancàries també convoquen premis i ajudes per a plans d'empresa innovadors que afavoreixin la competitivitat. Els tràmits per sol·licitar les subvencions acostumen a requerir la presentació d'un pla d'empresa detallat, la inscripció prèvia de l'activitat i el compliment de requisits específics segons les bases de cada convocatòria. En general, les ajudes constitueixen un impuls fonamental per crear noves iniciatives empresarials en condicions més favorables. 2.6.2. Requisits i procediments d'aplicació: Elegibilitat: Cada programa de subvencions i ajudes té criteris d'elegibilitat específics. Aquests criteris poden incloure el tipus d'empresa, el sector en què opera, la ubicació i altres factors. Sol·licituds: Per a optar a aquestes subvencions i ajudes, les empreses han de presentar sol·licituds que solen incloure informació detallada sobre el projecte o la iniciativa, els plans de negocis i altres documents pertinents. Seguiment i compliment: Les empreses que reben subvencions i ajudes han de complir amb els requisits establerts pels programes i fer el seguiment dels fons utilitzats adequadament. 2.6.3. Beneficis i impacte: Recursos financers: Les subvencions i les ajudes poden proporcionar una font de finançament significativa per a les empreses, ajudant-les a minimitzar els riscos financers associats a la seva creació i posada en marxa. Estimulació de l'emprenedoria: Aquests programes poden fomentar l'emprenedoria, incentivant més persones a iniciar els seus negocis i contribuir a la creació d'ocupació i al creixement econòmic. Desenvolupament regional: Moltes subvencions i ajudes estan dissenyades per estimular el desenvolupament regional, especialment en àrees amb necessitats econòmiques especials. És essencial que els emprenedors i els propietaris d'empreses explorin les opcions disponibles en el seu àmbit geogràfic i sectorial per aprofitar les subvencions i ajudes que poden estar disponibles. Aquest suport pot ser una eina valuosa per a la viabilitat i l'èxit inicial de l'empresa. 2.7. Obligacions fiscals i laborals de l'empresa: En aquesta secció, es detallen les principals obligacions fiscals i laborals que una empresa ha de complir. És fonamental per a qualsevol empresa conèixer i adherir-se a aquestes obligacions per a evitar problemes legals i financers. A continuació, es descriuen les obligacions més importants: 2.7.1. Obligacions fiscals: Aquestes obligacions són fonamentals per al correcte funcionament de l'empresa i per evitar sancions i multes per part de les autoritats competents. A continuació, es detallen algunes de les obligacions fiscals més importants per a les empreses: Impost de societats: és un impost que grava els beneficis obtinguts per les empreses durant l'exercici fiscal. Totes les empreses estan obligades a presentar la declaració de l'impost de societats, independentment dels beneficis obtinguts. Impost sobre el valor afegit (IVA): és un impost indirecte que grava el consum de béns i serveis. Les empreses estan obligades a cobrar l'IVA als seus clients i a presentar les declaracions corresponents. Retencions i pagaments a compte: les empreses estan obligades a practicar retencions sobre els pagaments que realitzen als seus proveïdors i a efectuar pagaments a compte de l'impost de societats. A més a més, les empreses també estan obligades a complir amb les obligacions laborals establertes per la legislació vigent. Això inclou el pagament de les cotitzacions a la Seguretat Social, la contractació de personal amb contractes laborals adequats i el compliment de les normes laborals en matèria de salut i seguretat en el treball. 2.7.2. Obligacions laborals: Aquestes obligacions són fonamentals per al correcte funcionament de l'empresa i per garantir el benestar dels treballadors. A continuació, es detallen algunes de les obligacions laborals més importants per a les empreses: Contractes laborals: les empreses han de contractar els seus treballadors amb contractes laborals adequats a la seva situació i a la normativa vigent. Això inclou la durada del contracte, la jornada laboral, el salari i les condicions laborals, Seguretat i salut en el treball: les empreses han de garantir la seguretat i salut dels seus treballadors en el lloc de treball. Això inclou la prevenció de riscos laborals, la formació en seguretat i salut i la dotació de les mesures de protecció adequades. Cotitzacions a la Seguretat Social: les empreses han de cotitzar a la Seguretat Social per als seus treballadors per garantir la seva protecció social en cas d'accident laboral, malaltia o jubilació. Prevenció de la violència de gènere: les empreses han de garantir la prevenció i l’erradicació de la violència de gènere en el lloc de treball. Això inclou la formació dels treballadors en aquesta matèria i la posada en marxa de protocols per a la detecció i actuació en casos de violència de gènere. A més a més, les empreses també poden optar per implementar programes de suport a la igualtat de tracte i d'oportunitats de dones i homes en el lloc de treball. Aquests programes poden incloure accions com ara la promoció de la igualtat salarial, la conciliació de la vida laboral i familiar i la prevenció dels estereotips de gènere. 2.7.3. Compliment de les regulacions: L'empresa ha de seguir totes les regulacions locals, nacionals i internacionals aplicables al seu sector i ubicació. Pot ser necessari obtenir-hi llicències i autoritzacions especials per a operar en determinades indústries o àrees geogràfiques. Cal mantenir-se actualitzat sobre els canvis en les regulacions fiscals i laborals per garantir el compliment continu. No complir amb les obligacions fiscals i laborals pot tenir conseqüències legals i financeres greus per a l'empresa, incloent sancions, multes i problemes de reputació. És essencial buscar assessorament legal i comptable adequat per garantir que l'empresa compleixi totes les obligacions i regulacions aplicables. 2.8. El concurs de creditors en situacions d'insolvència: En aquesta secció, s'explora el concepte de concurs de creditors i com afecta les empreses que es troben en situacions d'insolvència. El concurs de creditors és un procediment legal dissenyat per gestionar les dificultats financeres d'una empresa i protegir els drets dels seus creditors. A continuació, es detallen els principals aspectes relacionats amb aquesta qüestió: 2.8.1. Què és el concurs de creditors: El concurs de creditors, és un procediment legal que es posa en marxa quan una empresa és incapaç de satisfer les seves obligacions financeres, incloent-hi deutes amb creditors, préstecs i altres passius. L'objectiu principal del concurs de creditors és permetre una reestructuració financera ordenada de l'empresa o, en casos extrems, la liquidació dels seus actius per a pagar els seus deutes als creditors. 2.8.2. Causes de concurs de creditors: Les causes d'insolvència que poden conduir a un concurs de creditors inclouen la incapacitat de l'empresa per a fer front als seus deutes, la manca de liquiditat per a operar normalment i una gestió financera ineficient. Altres situacions, com la pèrdua de capital social, també poden desencadenar un concurs de creditors. 2.8.3. Etapes del procés de concurs de creditors: El procés de concurs de creditors sol seguir aquestes etapes principals: Sol·licitud: Inicia amb una sol·licitud presentada per l'empresa insolvent (voluntari) o pels seus creditors (necessari). Fase comuna: S'analitza la situació financera de l'empresa i es determina si és viable o si cal procedir a la liquidació. Fase de conveni: Si es considera viable, es pot intentar una reestructuració de deutes amb l'aprovació dels creditors. Fase d'execució: En cas que no es pugui arribar a un acord, es procedeix a la liquidació dels actius de l'empresa per a satisfer els creditors. 2.8.4. Conseqüències i impacte: El concurs de creditors pot tenir un impacte significatiu en els socis i propietaris de l'empresa, ja que poden perdre els seus actius i, en alguns casos, haver de respondre personalment per els deutes de l'empresa. Els creditors també poden patir pèrdues o veure limitada la seva capacitat per a recuperar els deutes. El concurs de creditors pot tenir implicacions legals i financeres de llarg termini per a l'empresa i els seus propietaris. 2.8.5. Alternatives al concurs de creditors: Abans d'arribar al concurs de creditors, les empreses poden explorar altres opcions com la reestructuració de deutes, la venda d'actius no essencials o la recerca de finançament addicional. És important buscar assessorament legal i financer especialitzat en situacions d'insolvència per a avaluar les opcions disponibles i prendre les decisions adequades. ANNEX - TIPUS D’EMPRESES 1. Introducció Malgrat que totes les empreses tinguin uns mateixos trets generals que serveixen per definir-les com a unitats econòmiques de producció, n'hi ha de molts tipus i amb grans diferències. Òbviament, poc te a veure el forn de pa del barri amb un gran banc o una empresa multinacional que opera en molts països. Aquesta gran varietat d'empreses es poden classificar atenent a aspectes diferents. Aquestes classificacions són l'objecte del present tema. 2. Classificació segons el sector d'activitat Atenent a l’activitat que desenvolupen, els factors productius que fan servir i el bé o servei que ofereixen, es pot classificar les empreses en tres sectors: SECTOR PRIMARI SECTOR SECUNDARI SECTOR TERCIARI Comprèn les empreses que Pertanyen a aquest sector les realitzen activitats transformadores Inclou les empreses l'activitat de les empreses l'activitat de les quals en les quals s'elabora un producte a quals està relacionada amb la està lligada de manera directa a partir de matèries primeres i altres prestació se serveis: transport, l'obtenció de recursos naturals: components: indústria en general ensenyament, banca, comerç, empreses agrícoles, ramaderes i (automobilística, química, turisme, sanitat... pesqueres, fonamentalment. farmacèutica, etc) i construcció El sector més important en països En els països desenvolupats, El pes d'aquest tipus d'empresa és desenvolupats, tant pel valor que aquest sector està declinant i té important, encara que tendeix a genera com pel volum de població cada vegada menys importància. decréixer en els països avançats. que ocupa. La següent gràfica representa el valor de la producció de les empreses catalanes en 2018 per sectors d'activitat, en milions d'euros. La valoració és a cost de factors, és a dir, sense incloure els impostos indirectes, com l'IVA, que paguen els consumidors quan compren la producció. 3. Classificació segons la mida Segons la mida les empreses es solen classificar en petites, mitjanes i grans, si bé existeixen molts criteris diferents per delimitar la mida, i encara més, aquesta mida és relativa depenent de l’activitat i del país on es faci la classificació. Els criteris més utilitzats per delimitar la mida són la facturació (vendes de l'empresa), el nombre de treballadors i el volum dels actius que posseeix. La Unió Europea dóna com a referència les xifres següents: Tipus d'empresa Microempresa Petita empresa Mitjana empresa Gran empresa no superior a 10 no superior a 50 superior a 50 milions Facturació anual inferior a 2 milions d'€ milions d'€ milions d'€ d'€ Nombre de menys de 10 de 10 a 49 de 50 a 249 250 o més treballadors treballadors treballadors treballadors treballadors no superior a 10 no superior a 43 superior a 43 milions Volum actius inferior a 2 milions d'€ milions d'€ milions d'€ d'€ Per enquadrar una empresa en una o altra categoria ha de complir el criteri del nombre de treballadors i almenys un dels altres dos. A la següent gràfica es pot comprovar que la immensa majoria de les empreses amb establiment a Catalunya en 2018 són microempreses, el que dóna una idea de la importància d'aquestes empreses al teixit empresarial del país, tant com a generadores de riquesa com d'ocupació. 4. Classificació segons l'àmbit territorial Algunes empreses desenvolupen la seva activitat en una única localitat, però d'altres poden estendre l'àmbit d'actuació a diferents llocs i fins i tot països. En aquest sentit, es parla d'empreses d'àmbit: Local Desenvolupa la seva activitat en una sola població. Exemple: una botiga de roba Duu a terme les seves activitats en una regió, zona o comunitat. Exemple: Regional Ferrocarrils de Catalunya Nacional Desenvolupa la seva activitat l'àmbit d'un país. Exemple: RENFE Multinacional Actua en diversos països. Exemple: Coca-cola 5. Classificació segons la titularitat del capital Malgrat que el sistema econòmic vigent al nostre país és el d’economia de mercat i que una de les característiques bàsiques del mateix és la propietat privada dels mitjans de producció, l’Estat intervé en l’economia de molt diverses maneres, fins i tot sent propietari d’empreses, o participant en part en la propietat d’altres. De manera que en aquest sentit es pot parlar de: empreses privades: el capital (la propietat) pertany a particulars empreses públiques: el capital pertany a l’Estat o a altres entitats que constitueixen el sector públic. empreses mixtes: part del capital pertany a l’Estat i part és de propietat privada. L’objectiu de les empreses de titularitat pública no és només el d’obtenir el màxim benefici possible, sinó que poden plantejar-se també objectius en termes d’interès públic tals com el desenvolupament regional, la creació o manteniment de llocs de treball, la protecció de recursos naturals, l’actuació sobre sectors estratègics de l’economia o la independència de subministraments estrangers de sectors com per exemple la defensa nacional. 6. Classificació segons la forma jurídica Una classificació molt important de les empreses és la que es fa segons la seva regulació pel dret positiu. De la forma jurídica que adopti una empreses derivaran qüestions com la responsabilitat de l'empresari davant els deutes de l'empresa o els impostos que haurà de pagar. Les variables fonamentals per classificar una empresa segons la forma jurídica són: La llei preveu per a alguns tipus jurídics un nombre mínim o màxim de socis El nombre de socis necessari per a la seva constitució. Aquestes limitacions respecte del nombre de socis poden desaparèixer després de la constitució. Aquesta responsabilitat és diferent segons el tipus jurídic adoptat. Pot ser: Il·limitada: el propietari o els socis responen amb tot el seu patrimoni personal Limitada: La responsabilitat és només amb les aportacions fetes pel Responsabilitat dels socis propietari o pels socis a l'empresa pels deutes de l'empresa Solidària: cada soci respon amb el seu patrimoni de tots els deutes de l'empresa. Això vol dir que un creditor pot dirigir-se a qualsevol dels socis per reclamar el pagament del deute. Subsidiària: primer es respon amb el patrimoni de l'empresa i, si és insuficient, amb els patrimonis personals dels socis La llei preveu també mínims o màxims de capital aportat pels socis en el moment Capital aportat de la constitució. La forma jurídica adoptada determina el règim fiscal de tributació pels beneficis que Règim de tributació pugui obtenir l'empresa. Finalment, la llei estableix moltes altres variables per a cada tipus jurídic d'empresa, com els òrgans que obligatòriament ha de tenir la societat, el règim de cotització a Altres variables la seguretat social, qüestions relatives al nom o denominació de l'empresa, el règim de transmissió de la propietat de l'empresa, qui pot exercir la gestió de l'empresa etc. Una primera classificació que cal fer amb les empreses segons la seva forma jurídica és entre empreses personalistes i empreses capitalistes. Les empreses personalistes es caracteritzen fonamentalment per basar-se en les relacions de mútua confiança entre els socis. El que importa són les capacitats personals, més que l'import de les seves aportacions a l'empresa. Per això el nombre de socis sol ser reduït i la seva responsabilitat il·limitada. Les empreses capitalistes, al contrari, no tenen en compte les capacitats dels socis, sinó que el que compte d'aquests és l'import de la seva aportació a l'empresa. Són ideals per constituir grans empreses ja que, a més, l'aportació dels socis marca el final de la seva responsabilitat pels deutes de l'empresa. Una altra classificació generalment acceptada és la que es basa en considerar si l'empresa té una personalitat pròpia diferent de la dels socis (personalitat jurídica) o l'empresa té la personalitat física del propietari: Empresa individual Persona física Societat civil privada Comunitat de béns Societat col·lectiva Societat comanditària Societat de responsabilitat FORMES JURÍDIQUES Societats mercantils limitada D'EMPRESA Societat de responsabilitat limitada nova empresa Societat anònima Persona jurídica Societats mercantils Societat laboral especials Societat cooperativa 6.1. Empresa individual (Autònom, SCP o CB) L'empresa individual és la forma jurídica més simple i la que presenta menors formalitats per a la seva constitució. Es tracta d’una persona física (l'empresari individual o autònom) que realitza en nom propi i mitjançant una empresa una activitat comercial, industrial o professional. Són les empreses més nombroses i les més habituals en l’agricultura, comerç minorista i alguns serveis. Per ser empresari és necessari: Ser major d’edat. Tenir plena disponibilitat dels béns propis. Les principals característiques són: Responsabilitat: Il·limitada. Respon dels deutes socials amb tot el seu patrimoni personal Mínim de socis: no hi ha socis, la propietat única és de l'empresari Capital mínim per a la constitució: no existeix Empresa individual Tributació: els beneficis de l'empresa ho són del propietari que com a persona física tributa per l'IRPF Nom: el nom de l’empresa pot ser el del propietari, denominacions imaginàries o anagrames Existeixen dos tipus jurídics d'empresa que, malgrat que són societats, tenen la consideració d'empresa individual: Societat civil privada: Es basa en un contracte pel qual dues o més persones s’obliguen a posar en comú diners, béns o indústria, amb la voluntat de repartir-se’n els guanys. Malgrat que estan formades per més d’una persona es consideren individuals, perquè no tenen personalitat jurídica, és a dir, tenen personalitat física. Comunitat de béns: la comunitat de béns es fonamenta en un contracte pel qual una determinada propietat o dret pertany, de manera indivisa, a diverses persones. 6.2. Societat col·lectiva La societat col·lectiva és una societat mercantil de caràcter personalista en la qual tots els socis, en nom col·lectiu i sota una raó social, es comprometen a participar, en la proporció que estableixin, dels mateixos drets i obligacions, responent subsidiària, personal i solidàriament dels deutes socials. En aquestes societats, la personalitat de cada soci resulta fonamental, fins al punt que cap d'ells no pot transmetre la seva participació en la societat sense l'acord dels altres. És, per tant, una societat personalista. Les característiques principals són: Responsabilitat: Il·limitada. Els socis responen dels deutes socials amb tot el seu patrimoni personal Mínim de socis: el nombre mínim de socis és de 2 Capital mínim per a la constitució: no existeix Societat col·lectiva Tributació: els beneficis de l'empresa tributen per l'Impost de societats Nom: ha de ser el nom i cognoms de tots els socis o només d’alguns d’ells, però en aquest cas s’hi ha d’afegir l’expressió “ i companyia “ o la seva abreviatura “ i Cia” 6.3. Societat comanditària La societat comanditària és una societat mercantil de caràcter personalista que es defineix per l'existència de dos tipus de socis: Socis col·lectius Socis comanditaris s'encarreguen de gestionar la societat no es poden encarregar de la gestió la seva responsabilitat pels deutes de l'empresa és la seva responsabilitat és limitada a la aportació il·limitada, solidària i subsidiària feta a l'empresa Es tracta també d'una societat personalista: els socis col·lectius no poden transmetre la seva participació sense el consentiment dels altres socis col·lectius. Existeixen dos tipus de societat comanditària: la societat comanditària simple i la societat comanditària per accions La diferència és que a la societat comanditària per accions: La participació en el capital està representada en uns títols anomenats accions El capital mínim necessari per a la constitució és de 60.000 euros i ha d'estar desemborsat (és a dir, efectivament aportat) com a mínim en un 25 % El nombre mínim de socis és de dos i cal que almenys un sigui col·lectiu Les característiques principals de les societats comanditàries són: Responsabilitat: il·limitada pels socis col·lectius i limitada a la seva aportació pels socis comanditaris Mínim de socis: el nombre mínim de socis és de 2 Capital mínim per a la constitució: no existeix per a la comanditària simple. A la comanditària per accions, 60.000 € Societat comanditària Tributació: els beneficis de l'empresa tributen per l'Impost de societats Nom: ha de ser el nom i cognoms de tots els socis col.lectius o només d’alguns d’ells, afegint l’expressió “ societat en comandita “. No hi han de figurar els noms dels socis comanditaris 6.4. Societat de responsabilitat limitada (SL o SRL) La societat de responsabilitat limitada és una societat mercantil de caràcter capitalista. Aquest caràcter es posa de manifest en dos particularitats: el capital social està integrat per les aportacions dels socis. Com més capital aporti un soci, més influència tindrà en les decisions que es prenguin a la societat i més part dels beneficis li correspondran. els socis responen limitadament pels deutes de la societat. El límit de la responsabilitat és la seva aportació a l'empresa. Malgrat aquest caràcter capitalista, encara conserva alguns trets personalistes, com ara el fet que la transmissió de les participacions és lliure entre els socis, però hi ha limitacions per a la transmissió a terceres persones. De fet, els socis tenen dret de compra preferent de les participacions dels socis que desitgin abandonar la societat. Les característiques principals són: Responsabilitat: limitada al capital aportat Mínim de socis: el nombre mínim de socis és de 1 Capital mínim per a la constitució: 3.000 € que han d'estar totalment desemborsats en el moment de la constitució. El capital social està dividit en parts alíquotes anomenades participacions Societat de responsabilitat limitada Tributació: els beneficis de l'empresa tributen per l'Impost de societats Nom: és lliure. La raó social està formada per qualsevol nom seguit de l’expressió SRL o SL Òrgans de la societat: les decisions es prenen en Junta General de Socis. La Junta General nomena l'Administrador (si és més d'una persona, Consell d'Administració) que s’encarrega de la gestió de l’empresa i de la representació davant tercers. Els administradors no tenen perquè ser socis. Quan només hi ha un soci s’anomenen societats unipersonals, i en aquest cas la llei les imposa condicions especials. 6.5. Societat limitada nova empresa (SLNE) La Societat de responsabilitat limitada nova empresa (o simplement Societat limitada nova empresa) és una especialitat de la Societat de responsabilitat limitada que es va crear per facilitar i simplificar els tràmits de creació i posada en marxa d’una societat tipus PIME o una microempresa. Les característiques són les mateixes a les de les SRL, amb algunes especificitats: Mínim de socis: no pot ser superior a 5 en el moment de la constitució. Després pot anar variant i, fins i tot, es permet la SLNE unipersonal Capital mínim per a la constitució: ha de ser entre 3.000 € mínim i 120.000 € màxim, i ha d'estar totalment desemborsat des de la constitució Societat limitada nova empresa (trets específics) Nom: ha d'estar format pel nom i cognoms d'un dels socis fundadors seguit d'un codi alfanumèric (ID-CIRCE). Hi ha de figurar, a més, la indicació "Societat Limitada Nova Empresa" o les sigles SLNE 6.6. Societat anònima (SA) La societat anònima és el prototip de societat mercantil de caràcter capitalista. El que es valora dels socis és la seva aportació, per sobre de les capacitats personals que a penes es tenen en compte. Quant més aportació fa un soci, més poder de decisió i més dret a participar en el repartiment de beneficis. Respecte de les SRL, s'eliminen les restriccions relatives a la transmissió de la participació dels socis a l'empresa. Aquesta transmissió és completament lliure i qualsevol soci pot vendre la seva participació a qui vulgui i en el moment en que consideri oportú. Això, junt amb la responsabilitat limitada dels socis pels deutes socials i la imposició d'un capital social mínim força alt, facilita reunir grans volums de capital per constituir grans empreses. De fet, les societats anònimes tenen un pes fonamental en les economies modernes i les empreses més importants adopten aquesta forma. Les característiques principals són: Responsabilitat: limitada al capital aportat Mínim de socis: el nombre mínim de socis és de 1 Capital mínim per a la constitució: 60.000 € que han d'estar desemborsats com a mínim en un 25 % en el moment de la constitució. El capital social està dividit en parts alíquotes anomenades accions Societat anònima Tributació: els beneficis de l'empresa tributen per l'Impost de societats Nom: és lliure. La raó social està formada per qualsevol nom seguit de l’expressió Societat Anònima o les sigles SA Òrgans de la societat: les decisions es prenen en Junta General de Socis. La Junta General nomena l'Administrador (si és més d'una persona, Consell d'Administració) que s’encarrega de la gestió de l’empresa i de la representació davant tercers. Els administradors no tenen perquè ser socis. Quan només hi ha un soci s’anomenen societats unipersonals, i en aquest cas la llei les imposa condicions especials. 6.7. Societat laboral (SAL o SRLL) Les societats laborals són societats anònimes o societats de responsabilitat limitada en les quals la majoria (més del 50 %) del capital social és propietat dels treballadors que hi presten serveis retribuïts en forma personal i directa i la relació laboral dels quals és per temps indefinit. Amb aquesta forma jurídica es facilita l'accés dels treballadors a la propietat dels mitjans de producció sent un instrument per a la promoció de la igualtat d'oportunitats. La llei preveu per a aquestes societats avantatges financers com ara subvencions i bonificacions en els impostos. En una societat laboral existeixen tres tipus de membres: socis treballadors socis no treballadors treballadors no socis Son propietaris d'accions (a les societats anònimes laborals) o de Treballen a l'empresa però no són Treballen a l'empresa per temps participacions (a les societats de propietaris d'accions o de indefinit i a jornada completa. responsabilitat limitada laborals) però participacions. no tenen relació laboral amb la Són propietaris de la majoria del societat. El màxim d'hores treballades a l'any capital (més del 50 %) per aquest tipus de treballadors està Han de tenir menys del 50 % del limitat legalment. capital social. Les característiques principals són: Responsabilitat: limitada al capital aportat per cada soci Mínim de socis: el nombre mínim de socis és de 3 Capital mínim per a la constitució: 60.000 € per a les societats anònimes laborals i de 3.000 € per a les societats de responsabilitat limitada laborals Societat laboral Tributació: els beneficis de l'empresa tributen per l'Impost de societats Nom: és lliure, però ha d'anar acompanyat d'una indicació que expressi el tipus de societat laboral (SAL o SRLL) 6.8. Societat cooperativa (SC o SCoop) La societat cooperativa és una societat constituïda per persones que s'associen, en règim de lliure adhesió i baixa voluntària, per portar a terme activitats empresarials, encaminades a satisfer necessitats i aspiracions econòmiques i socials comunes. Es regeixen pels principis següents: No poden dependre de cap organització política, religiosa o sindical Tots els socis tenen els mateixos drets i obligacions La distribució de l'excedent derivat de la seva activitat (també anomenat retorn cooperatiu)s'ha de fer de forma proporcional a la participació de cada soci en les operacions socials Únicament poden ser sòcies aquelles persones que treballen a la cooperativa i, que a més, aporten un capital Lliure adhesió: la incorporació i la baixa dels socis és lliure i voluntària. Per això, el capital de les cooperatives és variable Les característiques principals són: Responsabilitat: limitada al capital aportat Mínim de socis: el nombre mínim de socis és de 3 en les cooperatives de 1r grau (els socis són persones físiques) i de 2 en les de 2n grau (cooperativa de cooperatives) Capital mínim per a la constitució: no existeix Societat cooperativa Tributació: els beneficis de l'empresa tributen per l'Impost de societats Nom: és lliure. La raó social està formada per qualsevol nom seguit de l’expressió Societat Cooperativa o l'abreviatura s. coop. Òrgans de la societat: les decisions es prenen en Assemblea General. El Consell Rector (format com a mínim per tres socis) s’encarrega de la gestió de la cooperativa. Els Interventors (3 socis com a màxim) tenen la funció de revisar els comptes de la cooperativa. 6.9. Quadre resum Tipus Nombre de socis Responsabilitat Capital Fiscalitat Empresa individual 1 il·limitada no hi ha un mínim IRPF no hi ha un mínim, Comunitat de béns 2 o més il·limitada IRPF només béns Societat civil privada 2 o més il·limitada i personal no hi ha un mínim IRPF no hi ha un mínim il·limitada, personal, Societat col·lectiva 2 o més totalment IS solidària i subsidiària desemborsat il·limitada pels socis no hi ha un mínim Societat 2 o més (un col·lectiu col·lectius, limitada totalment IS comanditària simple i un comanditari) pels socis comanditaris desemborsat Societat il·limitada pels socis mínim de 60.000 € 2 o més (un col·lectiu comanditària per col·lectius, limitada totalment IS i un comanditari) accions pels socis comanditaris desemborsat Societat de mínim de 3.000 € limitada al capital responsabilitat 1 o més totalment IS aportat limitada desemborsat entre 3.012 i 120.002 Societat limitada limitada al capital € 5 màxim IS nova empresa aportat només aportacions dineràries mínim de 60.000 € limitada al capital Societat anònima 1 o més desemborsat un 25 IS aportat % mínim de 60.000 € si és SAL mínim de 3.000 € si Societat laboral (SRL limitada al capital 3 (en alguns casos 2) és SRLL IS o SA) aportat com a mínim el 51 % del capital és dels socis treballadors 1r grau: mínim 3 limitada al capital mínim fixat als Societat cooperativa IS 2n grau: mínim 2 aportat estatuts