Esquemes (Aristòteles) PDF
Document Details
Uploaded by CatchyBongos
Tags
Summary
Aquest document presenta un esquema sobre Aristòtil i diversos aspectes de la filosofia grega incloent el context històric i les seves contribucions.
Full Transcript
1. Introducció: Aristòtil i el context històric 1.1.Dades generals: om: Aristòtil N Naixement: 384 aC a Estagira Mort: 322 aC a Calcis Relació amb Plató i Alexandre Magne: deixeble i mestre, respectivament. 1.2.Context...
1. Introducció: Aristòtil i el context històric 1.1.Dades generals: om: Aristòtil N Naixement: 384 aC a Estagira Mort: 322 aC a Calcis Relació amb Plató i Alexandre Magne: deixeble i mestre, respectivament. 1.2.Context històric: S egle IV aC, transició entre la decadència de les polis gregues i la consolidació de l'Imperi macedònic. 1.3.Fundació del Liceu: R elació amb Alexandre li proporciona recursos per fundar el Liceu. Desenvolupa un projecte científic i filosòfic sobre biologia, lògica i metafísica. 2. Context filosòfic i contribucions 2.1.Distància respecte a Plató: R ebutja la teoria de les Idees per no explicar adequadament el món sensible. Cerca les causes del canvi en la realitat observable (teoria de les quatre causes). 2.2.Classificació de les obres: Corpus aristotelicum: ○ Temàtiques: lògica, física, metafísica, ètica, política i estètica. ○ Cronològiques: període de l’Acadèmia, viatges per Àsia Menor i període del Liceu. Tipus d’obres: ○ Esotèriques o pedagògiques: apunts dels alumnes. ○ Exotèriques: diàlegs escrits per Aristòtil. Algunes obres destacades:Sobre la interpretació,Refutacions sofístiques, Sobre el cel,MetafísicaiRetòrica. 3. Etapes de la vida d’Aristòtil 3.1.L’Acadèmia de Plató:Ingressa com a deixeble i hi roman 20 anys. 3.2.Viatges a Assos i Mitilene:Investiga la natura i fa contribucions en biologia. 3.3.Tutor d’Alexandre Magne:Transmet coneixements i forma Alexandre. .4.Fundació del Liceu:A Atenes, crea una escola filosòfica i científica per 3 sistematitzar el coneixement. .5.Exili final a Calcis:Perseguit políticament després de la mort d'Alexandre, es 3 refugia a Calcis, on mor. 1. Teoria Política Aristòtil: ○ Règims: monarquia, aristocràcia, politeia (correctes) ○ Tirania, oligarquia, democràcia (corruptes) ○ Èmfasi en el bé comú i l’eudaimonia ○ Model realista, adaptat a cada polis Plató: ○ Model ideal: filòsofs-reis governants ○ Classes: productors, guardians, governants ○ Justícia com a bé suprem Diferències: ○ Aristòtil: visió pragmàtica i adaptable ○ Plató: visió idealista i utòpica 2. Metafísica Aristòtil: ○ Substància (matèria + forma) ○ Causals: material, formal, eficient, final ○ Realitat immanent, empírica Plató: ○ Dualisme: món sensible vs. món de les Idees ○ Idees: perfectes, immutables Diferències: ○ Aristòtil: realitat empírica i observacional ○ Plató: realitat transcendental i immaterial 3. Teoria de l'Ànima Aristòtil: ○ L'ànima és forma del cos ○ Tipus: vegetativa, sensitiva, racional ○ No separada ni immortal Plató: ○ Ànima immaterial i immortal ○ Coneixement com reminiscència de les Idees ○ Parts: racional, irascible, concupiscible Diferències: ○ Aristòtil: l'ànima és inseparable del cos ○ Plató: l'ànima preexisteix al cos 4. Mètode Aristòtil: ○ Mètode empíric: inducció i deducció ○ Observació i lògica Plató: ○ Mètode dialèctic: diàleg per arribar a la veritat ○ Reflexió racional Diferències: ○ Aristòtil: mètode basat en l'observació ○ Plató: mètode especulatiu i filosòfic 5. Teoria del Coneixement Aristòtil: ○ Coneixement prové dels sentits ○ Inducció i deducció per arribar a essències Plató: ○ Coneixement és reminiscència de les Idees ○ Sentits donen opinions, no coneixement veritable Diferències: ○ Aristòtil: coneixement empíric i sensorial ○ Plató: coneixement racional i a través de la raó 6. Teoria Ètica Aristòtil: ○ Ètica de la virtut ○ Objectiu: eudaimonia (felicitat) ○ Termini mitjà entre excessos i deficiències Plató: ○ Justícia com ordre perfecte (ànima i societat) ○ Virtuts: prudència, valentia, temperància, justícia Diferències: ○ Aristòtil: ètica pràctica, individual ○ Plató: ètica idealista, basada en la justícia 7. Categories Aristòtil: ○ 10 categories: substància, quantitat, qualitat, etc. ○ Classificació del món sensible Plató: ○ No teoria formal de les categories ○ Distinció entre món sensible i Idees Diferències: ○ Aristòtil: categories concretes i empíriques ○ Plató: jerarquia de les Idees 8. Causalitat Aristòtil: ○ 4 causes: material, formal, eficient, final ○ Explicació empírica i naturalista del canvi Plató: ○ Causant: Demiürg crea el cosmos imitant les Idees ○ Ordre còsmic ideal Diferències: ○ Aristòtil: causalitat empírica i observacional ○ Plató: causalitat metafísica i idealista 1. Aristòtil,Metafísica T ema: Teoria del coneixement, coneixement sensible. Tesi: Els éssers humans tenen un desig natural desaber, i preferim el coneixement visual per la seva capacitat de proporcionar una visió més elevada o contemplativa de la realitat. 2. Aristòtil,De l'ànima T ema: Relació entre ànima i cos, origen de les emocionso passions. Tesi: Les passions de l’ànima es produeixen pel cos, i les emocions causen reaccions físiques que afecten l'estat corporal. 3. Aristòtil,Metafísica T ema: Diversos sentits del ser (ontologia/metafísica). Tesi: Les coses tenen diverses maneres de ser, però totes les maneres fan referència a la substància com a essència de l'ésser. 4. Aristòtil,Metafísica IV T ema: Teoria de les diferents maneres de ser (ontologia/metafísica). Tesi: El principal sentit de ser és la substància; les altres formes de ser (afeccions, corrupcions) estan subordinades a aquesta substància. 5. Aristòtil,Sobre l'ànima T ema: Concepció de l'ànima, tres tipus d'ànima. Tesi: Hi ha tres tipus d’ànimes: les plantes tenenuna ànima nutricional, els animals tenen una ànima sensitiva i els humans tenen una ànima racional que els permet pensar. 6. Aristòtil,Política T ema: Millor sistema de govern, relació entre ordrei lleis. Tesi: El govern més perfecte és l’aristocràtic i els ciutadans han d’obeir lleis bones per garantir una bona legislació i un bon ordre social. 7. Aristòtil,Metafísica T ema: Teoria de la causalitat (quatre causes). Tesi: La causalitat es divideix en quatre causes:material, formal, eficient i final, que expliquen l'existència i el canvi de les coses. 8. Aristòtil,Política T ema: Sociabilitat humana, argument del llenguatge. Tesi: L’ésser humà és un animal social per naturalesa, diferenciat de la resta d'animals per la capacitat de la paraula (logos), que justifica la necessitat de viure en societat. Text 1: Desig natural de saber (Metafísica, Llibre I) dea principal: El desig de saber és una característica intrínseca de l’ésser humà. I Detalls: ○ El plaer de les percepcions sensorials, especialment la vista, és una prova d’aquest desig. ○ La vista proporciona un coneixement més detallat, útil com a base del coneixement. Exemple: Preferim la vista no només per la seva utilitat, sinó pel coneixement visible que aporta. Relació: ○ Connecta amb el mètode empíric d’Aristòtil: l’experiència sensorial com a punt de partida. ○ Vinculat a la recerca metafísica: comprensió de l’essència del ser. Text 2: L’ànima i el cos (De l’ànima) dea principal: L’ànima i el cos estan inseparablement connectats. I Detalls: ○ Les afeccions de l’ànima (valentia, compassió) es manifesten a través del cos. ○ L’ànima és la forma que estructura el cos. Exemple: Un animal necessita un cos per percebre estímuls externs, com la calor o el fred. Relació: ○ Vinculat a la teoria hilemòrfica: matèria (cos) i forma (ànima). ○ Connecta la física (moviment i percepció) amb la metafísica (naturalesa de la substància). Text 3: Diversitat del ser (Metafísica) dea principal: El ser té diferents significats, però el més fonamental és la substància. I Detalls: ○ La substància defineix l’essència, mentre que qualitats i quantitats són accidents derivats. ○ Les altres categories depenen de la substància. Exemple: Dir que un arbre és verd descriu un accident; dir que és un arbre defineix la seva substància. Relació: ○ Vinculat a les categories i a la teoria de les quatre causes, especialment la causa formal. Text 4: Principi únic del ser (Metafísica IV) dea principal: Tots els éssers es refereixen a un únic principi: la substància. I Detalls: ○ Malgrat la diversitat de formes, la substància és l’element comú i estable. Exemple: Una taula i una cadira comparteixen la condició de substàncies materials amb accidents diferents. Relació: ○ Vinculat a la teoria hilemòrfica: matèria i forma com a integrants de la substància. ○ Relacionat amb les quatre causes, que expliquen l’origen i el fi de cada ésser. Text 5: Facultats dels éssers vius (Sobre l’ànima) dea principal: Els éssers vius tenen diferents facultats, des de la nutrició fins a la raó. I Detalls: ○ Plantes: nutrició. ○ Animals: sensació i desig. ○ Humans: intel·lecte i raó. ○ Cada ésser es desenvolupa segons les seves potencialitats. Exemple: Un nen en potència es converteix en un adult en acte amb la capacitat de raonar. Relació: ○ Vinculat a la teoria de potència i acte: el desenvolupament teleològic cap a la perfecció. ○ Connecta la física (facultats naturals) amb la metafísica (essència dels éssers). Text 6: Govern i legislació (Política) dea principal: Una societat ben organitzada necessita governants virtuosos i lleis justes. I Detalls: ○ Les lleis han de ser bones i respectades pels ciutadans. Exemple: Una ciutat amb lleis injustes no pot assolir l’harmonia social. Relació: ○ Connecta ètica i política: la finalitat és la felicitat i la virtut de la comunitat. ○ Relacionat amb les quatre causes: la causa final de la ciutat és el bé comú. Text 7: Les quatre causes (Metafísica) dea principal: Explicació completa de l’existència a través de les quatre causes. I Detalls: ○ Material: de què està fet. ○ Formal: què defineix la seva essència. ○ Eficient: qui provoca el canvi. ○ Final: per a què existeix. Exemple: En una estàtua, el bronze és la causa material; el model és la causa formal; l’escultor és l’eficient, i decorar és la causa final. Relació: ○ Les quatre causes interrelacionen física i metafísica. Text 8: La naturalesa social de l’ésser humà (Política I) dea principal: L’ésser humà és social per naturalesa. I Detalls: ○ La paraula permet discernir el just de l’injust i construir comunitats. Exemple: La democràcia a Atenes reflecteix aquesta capacitat de deliberar pel bé comú. Relació: ○ Vinculat a l’ètica: la felicitat com a fi últim. ○ Relacionat amb les quatre causes: la política té com a causa final el bé comú i la felicitat col·lectiva.
