Entorn Econòmic Mundial PDF

Apuntes Entorn Economic Mundial.pdf lauramatthias Entorn Econòmic Mundial 2º Grado en Administración y Dirección de Empresas Facultad de Economía y Empresa Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. N...

Apuntes Entorn Economic Mundial.pdf lauramatthias Entorn Econòmic Mundial 2º Grado en Administración y Dirección de Empresas Facultad de Economía y Empresa Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. · > a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 · LMT ¿COM AVANÇA LA CIENCIA? La ciència evoluciona, però no linealment, sinó que va en camins divergents. Khun diu que avança gracies a les revolucions científiques - Mercantilistes(s. XVII): Normalment confonen les causes amb els efectes. La finalitat es la formació d’Estats. ¿Com fer més ric un país? Mitjançant la acumulació de reserves d’or i metalls preciosos en stock, a que es considera que la riquesa de la nació depèn del capital que es pugui tenir. Es van equivocar ja que s’havia de donar-li moviment , es a dir circulació en aquest capital i no deixar-lo guardat sense cap utilitat. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Fisiòcrates (Quesnay): Observen la circulació monetària i arriben a la conclusió de que l’activitat comercial no crea riquesa, sinó que ho fa l’activitat agrària. (Descobreixen el flux circular de la renta). El bon funcionament del sistema econòmic, estaria assegurat sense la intervenció del govern (laissez faire → dejar hacer) Aquesta idea dona lloc a que l’agricultura possibilita que el producte sigui major que les provisions, utilitzats en la producció, sorgint així un excedent econòmic. Aquesta era la única funció del govern (desenvolupar la agricultura). - Clàssics (Adam Smith/ Valor del treball): L’agricultura crea riquesa però no es cert que en una altra activitat la agricultura no la generi. La clau es el treball de les persones, i que aquest treball es transformi en treball executat. Van enunciar les lleis més generals del funcionament del capitalisme (valor-treball) Els seus treballs giren en torn a l producció i distribució de la riquesa i els avantatges del lliurecanvi i la divisió del treball. - Economia política (Historicistes, estructuralistes, institucionalistes, Marx, Keynes)PLUSVALUA. Parteix de les premisses d’Adam Smith. Provoca classes polítiques i altres escoles. Basada en Marx i Engels, mantenen l’àmbit de globalitat de l’economia clàssica, però desenvolupen noves teories del valor – treball, ja que resol el problema de com obtenir l’excedent econòmic. Introdueix el concepte de plusvàlua → Benefici que obté el capitalista amb la venta de les mercaderies produïdes pel treballador. - Neoclàssics: No tenen preocupació del valor de les coses sinó que el valor de les coses es el preu, lo que les persones estiguin disposades a pagar. Creuen en un equilibri que pot portar a un creixement més ràpid. L’economia reneix com a ciència. La microeconomia es la teoria econòmica que s’identifica amb els models neoclàssics. - Nova ciència econòmica. KEYNES. Apareix en 1929 ja que es va veure que la doctrina neoclàssica era inapropiada. Apareix la macroeconomia encapçalada per Keynes. El seu àmbit de coneixement es l’economia en el seu conjunt. Serà la base de la economia del benestar, de la política econòmica i de la intervenció de l’estat en la economia. Síntesis de Piero Sraffa Sorgeix entre totes les corrents anteriors En un sistema econòmic, tots els preus estan determinats tècnicament per les tècniques de producció, R = r (1- w) excepte el benefici i el salari, ja que es reparteixen l’excedent. No es poden repartir salaris per sobre de l’excedent que ens ha quedat. R ® Màxima taxa de Benefici (Excedent que genera la societat) r ® tipus de benefici (Excedent que genera la societat) w ® proporció del producte net que va als salaris ECONOMIA: CIENCIA PROVISIONAL - Té diversos paradigmes ( neoliberal, marxista, institucionalistes...) - Té tècniques semblants però interessos diferents com classes, països, sectors econòmics... - L’economia utilitza el mètode deductiu (no experimental), ja que se sap el que es vol buscar abans d’iniciar la investigació i solament es finança del que es vol buscar. Té una alta complexitat ja que costa aïllar les variables a utilitzar - La societat s’articula per molts factors, l’economia es un component més, segons Marx el més important. - Però no tot es econòmic com suposa el paradigma neoliberal Els economistes deuen evitar la sobirania i prevenir caure en un economicisme absolut. MARXISME COM EL DESENVOLUPPAMENT DE LA ECONOMIA CLÁSSICA El marxisme reprèn els conceptes clàssics de: Treball, producció, distribució, Consum, intercanvi (valor en us i de canvi) per definir un nou paradigma que sosté: - Treball com única font de valor i riquesa - La existència de la plusvàlua en el capitalisme > Está guay que para cuando acaben los parciales tu cara esté perfecta - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT · - La divisió de la societat en classes antagòniques - El conflicte entre classes com motor de la història Estructura econòmica: Conjunt d relacions econòmiques estables i permanents, que es produeix entre els membres d’una societat. Hi ha 3 tipus de relacions dins d’una societat: 1. Relacions de producció (Aquestes determinen la resta de relacions) 2. Relacions de distribució 3. Relacions de consum Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Forces productives: Conjunt de recursos humans, les condicions naturals de la producció, les matèries primeres, els medis de producció i el coneixement tècnic que posseeix la societat. (Implica població, maquinària, etc.) Model de producció: Conjunt estructurat de relacions econòmiques específiques i de forces productives amb un determinat grau de desenvolupament. El model de producció es un model teòric, té un alt nivell d’abstracció, es a dir, fora del temps, fora d’un marc geogràfic o temporal concret. Es defineix de manera pura sense considerar que un model de producció coexisteix amb altres. Es busquen generalitats entre les diverses aplicacions. MODES DE PRODUCCIÓ Modes de producció (mp) dominants - MP Comunitat Primitiva. Caça i recol·lecció, no hi ha classes socials ni propietat privada, tampoc la possibilitat d’acumulació on aquest es converteix en el principal problema i crea inseguretat alimentària. - MP Tributari o Feudal (precoç) o Asiàtic (avançat) L’agricultura ja permet l’acumulació i fa necessària la divisió de classes socials. L’agricultor està fixat a la terra i necessita defensa militar. L’agricultor paga un tribut al Militar a canvi de defensa i assessorament. Es fa necessari també la classe social intel·lectual (els sacerdots) per confeccionar el calendari (necessari per saber quan plantar). Es diu que aquest mode de producció té dues etapes: →Primerament els pagesos tenen petites porcions de terra, però que un emperador acaba conquerint i ell té una porció gran de terra. Té una ocupació tan gran que té problemes de defensa. →Es torna a la situació inicial degut als problemes anteriors. - MP Capitalista: Apareix necessàriament per la mala organització dels països. Modes de producció (mp) subordinats - MP Esclavista: Dominació de les persones. El problema es que els imperis necessiten renovar els esclaus, però aquests encara que es reprodueixin els seus fills no sobreviuen. - MP Mercantil Simple o Artesanal amb mercat local o Artesanal amb comerç llunyà Altres mp - Comunista, Soviètic, Socialista, Domèstic Atributs dels models de producció - La fora de la propietat dels medis de producció - La estructura de classes socials - La divisió del treball - La forma d’apropiació i distribució del producte i de l’excedent (Derivada de les formes de propietat) - Els nivells quantitatius de producte social i de l’excedent (Determinats pel progres) i les formes quantitatives de l’excedent (tribut, benefici...) Ojalá tu profesor lo deje todo tan claro como nuestro sérum - Garnier PureActive & · a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT · - El temps de treball individual (TTI), difereix entre persones - El treball pot tenir un valor qualitatiu diferent, que depèn de la formació. Cada h de metge, incorpora el TTSN invertit en la seva formació, que a més es resta de la vida útil de la persona Ø Treballador NO especialitzat: 80.000 hores en la seva vida Ø Treballador especialitzat: 50.000 hores en la seva vida, i a més ha de recuperar la inversió dels sous no cobrats mentre estudiava i el cost en temps de treball d’altres invertit en la seva formació Ø 1h de metge= 3h de treball no qualificat Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. El Mercat: Si NO hi ha engany serveix per intercanviar mercaderies entre persones especialitzades en diferents activitats, per facilitar l’intercanvi apareix el diner, que es una mercaderia de referència El diner com representació de valor: és una mercaderia que ens serveix per realitzar els intercanvis més fàcilment. Per representar el valor adequadament ha de: - Mesurar el valor; és unitat de compte, subdivisible - Atresorar: que no es degradi amb el temps - Permetre transaccions, requereix fàcil manipulació: Molt valor en poc pes (L’or compleix molt bé les característiques anteriors, però també s’ha utilitzat la sal , les petxines, fulles de tabac, cigarretes...) Circulació simple de les mercaderies Entre dos agents, en un mercat sense engany canviaran les seves mercaderies per: M – D – M’ El seu valor es equivalent→ M=D=M’ Però la seva forma e diferent. Ex: M→ gallines, D→ Or, M’→Gra Circulació capitalista de mercaderies El capitalista participa en el mercat d’una altra manera, amb el fi d’augmentar el seu capital D – M – D’ El seu valor no es equivalent→ D v). Aquesta actitud és racional però dona lloc a un efecte no desitjat: el decreixement de la taxa mitjana de guany (G '), segons l'expressió: G’ = PL’ (1 – C’) ® On PL '= taxa de plusvàlua total i C' = composició orgànica del capital global. La taxa mitjana de guany varia positivament amb la taxa de plusvàlua global, mentre que varia negativament amb la composició orgànica del capital total. El comportament racional de cada capitalista és la recerca del seu màxim benefici, obtenint mitjançant una reducció de costos salarials i un augment de la seva productivitat. Això dona lloc al fet que el creixement del capital constant sigui més gran que el del capital variable. Però, si tots els capitalistes actuen racionalment, l'efecte és el contrari: la taxa mitjana de guany descendeix, és a dir, si C 'creix més ràpidament que PL', llavors G 'descendeix. La caiguda de G' manifesta la dificultat de valoritzar la massa creixent de capital. Encara que l'augment de C 'pot provocar un augment de PL' (per augment de productivitat i intensitat en el treball), aquest augment té límits naturals (la jornada de treball, el valor de la força de treball) i socials (lluita sindical), mentre que l'augment de C 'no els té. Aquesta tendència s'enfronta a forces contrarestants: - La caiguda dels salaris per efecte de la desocupació, que fa augmentar PL '. - El descens del capital variable per augment de la productivitat de la feina, que fa que es redueixi el valor de la força de treball. - L'abaratiment dels elements de capital constant. El que redueix o neutralitza el augment de C '. - La imposició de barreres a la lliure mobilitat de capitals. Aquests mecanismes es converteixen en autèntics mecanismes de regulació de la dinàmica estructural capitalista. La tendència decreixent de la taxa de guany Gestionar aquestes variables contradictòries ha estat un dels problemes més importants del MP capitalista, Marx va pronosticar que la taxa de guany es reduiria, però fins avui el MP Capitalista ha aconseguit resoldre el problema pel medi de mecanisme com: - Augments absoluts de Plusvàlua - Ràpida i eficient innovació tecnològica mismo Está guay que para cuando acaben los parciales tu cara esté perfecta - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 · LMT - Ús massiu de recursos naturals (energia) - Expansió a altres economies no capitalistes. [És dubtós que pugui referir-se el problema eternament. El MP Capitalista necessita l’expansió, com una bicicleta pedalejar, per mantenir l’equilibri] Els efectes de les lleis del mode de producció (mp) capitalista - Cicles econòmics - Expansió Exterior. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Concentració i centralització de Capital El cicle econòmic El creixement del capital deriva del procés d’acumulació, La forma d’aquest creixement no és molt uniforme, està sotmès a continues inestabilitats que donen lloc als cicles econòmics. Els cicles sorgeixen, en principi per la NO adequació de la oferta i la demanda en el mercat manifestant-se en el mercat com sobreproducció i/o subconsum. El capitalisme acumula, però sense un sistema de planificació, ho fa de forma desordenada, apartant-se de les equacions d’equilibri. La forma de creixement del capitalisme es cíclica No hi ha coincidència entre Oferta i demanda - En la sobreproducció (més mercaderies que demanda): Els capitalistes actuen racionalment quan incrementen la seva pròpia producció suposant que el mercat la podrà absorbir. Però desconeixen les decisions de producció d’altres capitalistes, que també actuen racionalment incrementant la seva producció, això comporta a que es produeixi més del que el mercat pot absorbir - En el subconsum (menys mercaderies q la demanda): Les rentes salarials generades en el procés de producció tenen menys valor que els dels mitjans de consum salarials, amb lo qual es produeix mes del que pot ser absorbit pels treballadors, es a dir, no es genera la demanda solvent suficient. Aquest fenomen és una mostra de la contradicció pròpia del capitalisme entre el creixement de la capacitat de produir i el creixement de la capacitat de consumir. Duració dels cicles: Els cicles tenen diferent duració, en funció de les causes que els ocasionen. Es solen dividir en 3 tipus: 1. Cicles llargs: també anomenats Kondratiev (Funció innovació tecnològica). Són cicles de durada variable, al voltant de els 50 anys. El seu autor els va vincular a la dinàmica de la inversió; però altres autors com Schumpeter, els van interpretar a partir del ritme de les innovacions i la implantació de noves tecnologies que donen lloc a nous mitjans de producció, de transport i de consum. 2. Cicles mitjans (Funció de la inversió): són els cicles pròpiament econòmics i es deriven de l'acumulació de capital individual que origina l'anarquia de la producció i la no adequació de la oferta i la demanda en el mercat. La seva durada és variable, entre 7 i 12 anys encara l'autor que el va formular, Juglar, va parlar d'una durada d'entre 8 i 10 anys. 3. Cicles curts (Funció del comerç): tenen una durada entre 1 i 4 anys i són els anomenats cicles conjunturals, resultants de l'adequació de l'oferta i la demanda en el mercat en períodes breus de temps. Abasten petites recessions. Kitchin va ser qui el va definir. Els tres cicles es combinen entre si i caracteritzen conjuntament la situació econòmica concreta de cada període. El cicle econòmic és un procés continu que travessa per quatre fases: 1. En l'auge hi ha una utilització màxima de les forces productives. La desocupació de la força de treball és mínim i la utilització de la capacitat instal lada, màxima. El sistema de crèdit s'expandeix per facilitar la inversió i el consum. 2. La crisi és el moment d'interrupció del procés de creixement. No es pot rendibilitzar el capital invertit, es inutilitza ràpidament el capital constant (Maquinària) i es redueix el capital variable (treballadors). Es manifesta en tancaments de empreses, augment l'atur, etc. 3. La depressió és l'etapa en la qual es remodelen les forces productives i van prenent posicions dels nous capitals emergents. En general, es tracta d'eliminar el que impedeix la recuperació de la taxa de guany i de superar els desajustos entre l' capacitat de produir i la capacitat de consumir. 4. La recuperació suposa la posada en marxa de les noves forces productives, millorar les condicions per a la inversió i la venda, etc., fins a tornar a un nou auge. - Está guay que para cuando acaben los parciales tu cara esté perfecta - Garnier PureActive & I - > a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 · LMT (propietat) i un mercat de papers (accions), i el que es comercia és la propietat individual que dona dret a la percepció de dividends. Valor especulatiu: sempre que algú guanya especulant, hi ha algú que perd, és un joc en què guanya qui té més informació. 3. La banca i el sistema financer. És l'agent més efectiu de la centralització del capital. El banc concedeix crèdits per a la circulació i la inversió a partir de els diners dipositat per la gent i, per això cobra un interès superior a què paga als dipositants. La diferència és el benefici del negoci bancari. D'altra banda, el banc pot invertir en borsa comprant accions en societats anònimes alienes, amb el que obté els dividends. Finalment, si el banc està constituït com societat anònima controlarà també els capitals dels accionistes minoritaris. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. La concentració i la centralització del capital són la base del capitalisme monopolista, el qual el podem definir com aquella economia en què operen poques empreses de gran dimensió, el que distorsiona l'actuació lliure de mercat i fixa uns preus imposats per cada empresa. L’expansió exterior El continu creixement de D (capital), precisa de noves possibilitats d'inversió: - Millores tecnològiques dins de l'empresa. - Creació de nous mercats nacionals. - Expansió internacional: internacionalització. L'expansió exterior del capital és l'ampliació de l'acumulació de capital cap a altres mercats diferents a l'inicial. Encara que el capital tingui la necessitat d'ampliar-se per la seva pròpia reproducció, la seva expansió té un límit, i és que quan hi hagi abastat totes les activitats econòmiques, la manera de producció capitalista serà incapaç de reproduir-se. La internacionalització del capital Es tracta de la internacionalització d’unes relacions de producció d’una determinada relació social. És el mecanisme de l'expansió exterior. En el procés de internacionalització del capital hem de diferenciar: 1. Internacionalització del Capital-Mercaderia. M. refereix a el comerç exterior i les migracions econòmiques. 2. Internacionalització del Capital-Diners. D. Es refereix a la inversió estrangera i a sistema monetari- financer internacional. 3. Internacionalització del Capital-Productiu. Mitjans de producció. Es refereix a la producció multinacional amb plantes industrials en diferents països. La internacionalització d'aquesta forma del capital pressuposa la internacionalització de les dues anteriors, ja que implica la inversió estrangera i el mercat mundial. Conseqüències de la internacionalització - Hegemonia de la cultura del valor de canvi - Subsistència només a través de salari - Incorporació de tots els recursos a la producció - Segmentació dels treballadors - Globalització del comerç i la inversió o La cultura de la valor de canvi i del benefici individual es va estenent a totes les activitats i maneres de producció. o La subsistència dels treballadors es vincularà al mercat capitalista de força de treball, eliminant la producció per a l'autoconsum privat o col lectiu. o Hi ha una tendència en la qual tots els recursos del món seran posats a produir una plusvàlua que serà apropiada per a una minoria cada vegada més reduïda en funció de el procés de centralització. o La classe treballadora es pot segmentar entre aquells grups que es beneficiïn o no de la expansió exterior del capital. Periodització del desenvolupament capitalista Les fases estructurals que defineixen la forma de desenvolupament 1. La fase concurrencial o de lliure competència 2. La fase monopolista de base nacional: significa l’existència de diferents mercats interns protegits i l’expansió exterior de caràcter imperialista La piel que siempre has querido tener, a dos gotitas de distancia - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 · LMT 3. La fase monopolista de base mundial: Es desenvolupa a partir de l’expansió exterior del capitalisme monopolista i unifica tots els mercats capitalistes en un únic mercat “mundial”. La mobilitat dels diferents factors de producció s’adequa a les necessitats d’acumulació a escala mundial (exceptuant la força de treball) TEMA 3. Formació Històrica del Sistema capitalista mundial Factors que permeten el capitalisme Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - La irrupció de circulant monetari (or d’Amèrica) - La irrupció dels processos industrials - La mercantilització de la terra (allibera mà d’obra, mecanisme d’estalvi, augmenten els aliments) - La debilitat de l’estat. Per abolir els gremis, la lliure circulació de mercaderies.. per a que això sigui possible l’estat ha de ser dèbil, els llocs on l’estat es troba dèbil com per exemple els països baixos, es on el poder polític es dèbil es on començarà a emergir aquest capitalisme ® això es el que explica el perquè el capitalisme no sorgeix per exemple a Xina, ja que allà l’Estat era fort, Xina no permetia un capitalisme per a que li provoqués desordres i desequilibris Però aquest capitalisme no nomes emergeix a Europa, sinó que també a les zones pobres i poc poblades de l’imperi britànic EMERGÈNCIA FORMACIONS CAPITALISTES En àrees molt limitades del món en que: Aquests eren: - El modo de P. Tributari era Dèbil (feudalisme) - Part d’Europa: Nord-est de França, Oest d’Alemanya, - Existia desenvolupament manufacturer sud Anglaterra, Nord España, Itàlia... - Existia desenvolupament agrari. - Zones pobres i poc poblades de l’imperi britànic (EEUU, Canadà, Austràlia, Nova Zelanda) - Japó Europa: - Les infraestructures van possibilitar posicions de Vanguardia en la revolució industrial: Anglaterra, Bèlgica, Alsàcia y Lorena, Alemanya... El desenvolupament de la industria tèxtil i alimentària van ser la base del desplegament capitalista. (Desenvolupament manufacturer i agrari) - En quant a la estructura, la menor/major estabilitat feudal i la menor/major concentració mercantil van facilitar o dificultar la capitalització - En la superestructura, van haver-hi dos components fonamentals en el canvi: La lluita contra el poder de la monarquia i el protestantisme a nivell religiós. - El nacionalisme es va desenvolupar com ideologia parella al liberalisme, generant la consciencia nacional que va fer unificar molts territoris (això va facilitar el capitalisme EEUU: Es va crear una potent burgesia que va explotar al màxim els recursos naturals d’un territori pràcticament buit. La ocupació de terres dels colonitzadors sense cap impediment, i la immigració irlandesa, alamana, i escandinava va proporcionar els recursos humans necessaris. JAPÓ: El Japó es una societat marginal. La seva capitalització va ser la més tardana. Per decret es va abolir l’ordre feudal, es va instaurar la monarquia constitucional i es va impulsar la industrialització. Aquesta tardana explica que la estructura capitalista emergent tingués clars signes monopolistes i imperialistes. Japó va ser l’única societat no europea que mai va ser una colònia dels europeus, i per això mai es va integrar de forma subordinada al sistema imperialista. Però... perquè apareix aquí i no a zones riques dels imperis colonials? Un cop consolidats els mercats d'Europa, EE. UU. I Japó, el capitalisme va iniciar una etapa d'expansió exterior que el portaria a dominar el conjunt del mon. Se defineixen diverses etapes en el procés d'expansió: - El colonialisme i l'imperialisme (primera i segona etapa) - La mundialització econòmica del neó imperialisme (tercera). Está guay que para cuando acaben los parciales tu cara esté perfecta - Garnier PureActive  > - => a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 LMT · Però... Per que Alemanya té aquesta reivindicació? Alemanya es dona compte de q mentre no tingui un espai colonial suficient, està condemnada a ser subsidiària de França i Anglaterra. El mateix li passa a Itàlia, ella també arriba tard al repartiment colonial. Aquestes disputes entre Alemanya, França i el Regne Unit acaben votant primer a una cursa d’armament i cada vegada tenen exercits més poderosos i finalment aquesta cursa fa que esclati la 1a guerra mundial. La primera guerra mundial: 1914-1917 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. El problema de fons de la primera guerra mundial es la disputa per les colònies, alemanya no reconeix el repartiment de les colònies. Objectius dels seus provocadors: - Disputa per les colònies - Destrucció política de la II Internacional Obrera. (Aquesta va ser una organització formada en 1889 per partits socialistes i obrers que desitjaven coordinar la activitat internacional dels moviments obrers que s’havien format en gran part dels països europeus. - Sortida de la crisi favorable als propietaris: Reducció mà d’obra Militarització de la societat Estímul demanda (armament, munició material sanitari...) Desenvolupament - Potencies Centrals: Alemanya(líder del bloc central), Àustria-Hongria, Turquia (aquestes dues últimes són molt més dèbils i el que busquen senzillament és no perdre més territori) - Bloc aliat: França, Anglaterra , (aquestes dues s’uneixen per preservar els drets que van adquirir, gras líders del bloc aliat) Rússia(s’implica ja que vol conquerir territori de les comunitats eslaves dins de l’imperi austro-hungar, però sobretot perquè vol controlar la recuperació de Constantinoble, ho vol reconquerir per motius religiosos, (actual Istanbul)a canvi d’aquesta oferta, russiaimposarà esforç militar, el més important., Itàlia(Italià creu que pot treure territori a Istria, a trimestre de l’imperi ausro-hungar i que pot treure territoris a la part africana d’alemanya, la seva posició es semblant a la d’alemanya) - Estratègia: presa rapida de Berlin o Paris ( El pla de França i Anglaterra es que aquesta guerra duri molt poc) Rússia mobilitzarà a milions de persones i els col locarà en dos grans exèrcits, i clar Rússia el que fa es mobilitzar-se per via ferroviària, però alemanya el que farà és mobilitzar un exèrcit que primer derrocarà a un exercit rus i després derrotarà al 2n exercit. Aquests plans de voler acabar la guerra ràpidament no van acabar així, el que passa es que els alemanys arriben a conquerir gran part d’Ucraïna i gairebé tot Bielorússia, es a dir, Rússia és derrotada massivament per alemanya, fins aquí alemanya no decideix indagar més ja que Russia es mol gran i no volia generar més problemes logístics. El que farà serà replegar els militars i desenvoluparà el seu pla. Es tractava de posar les seves tropes a París i a partir d’aquí forçar a França i Anglaterra. Alemanya comença a entrar per Holanda i Bèlgica fàcilment, però no aconsegueixen arribar a paris i acaba fracassant la idea del final ràpid de la 1a guerra mundial. - Procés: nou tipus de guerra: Alta mortalitat per la metralladora, estancament en guerra de trinxeres, alt cost en destrucció d’actius, vides humanes i condicions de vida. - Es genera també una insurrecció, els soldats no volen anar a la guerra ja que saben que moriran i pensen en que els més perjudicats son els treballadors. Resultat: - Es van mobilitzar 60 milions, un de cada dos soldats va morir o va ser ferit. Més de 20 milions de morts - Revolució soviètica, pujada de salaris. (Es consolida un estat que ell mateix es proclama socialista, això provocarà una mala pujada de salaris) - Crisis 29: Revolucions i contrarevolucions (Una Europa sacsejada per revolucions de caràcter comunista, i per contra també hi hauran revolucions de caràcter nasi i feixistes que s’acceleraran a la crisis del 29.) - Fracàs del liberalisme (la desregulació col·lapsa) La piel que siempre has querido tener, a dos gotitas de distancia - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 · LMT La segona guerra mundial. (1939-1945) Alemanya, serà desposseïda de les seves colònies i se la sotmès a unes reparacions de guerra que la comportarà a la segona guerra mundial, Alemanya com a conseqüència de la 1a GM perd les seves possessions a Àfrica i a llavors, la extrema dreta d’Alemanya, farà un nou plantejament, HITLER, publicarà en el seu llibre “La meva dreta” una idea en la qual intenta arribar a un acord amb Anglaterra per la distribució del poder en el món. Aquesta idea es: que Anglaterra es quedi Àfrica, India... i Alemanya li toca com a “rassa superior” els països de l’est, països poblats per “rases inferiors” com ara els eslaus es deia que eren una rassa inferior, gent que no té dret ni terres i que la rassa superior es la rassa germànica, la aria que ha de tenir un Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. espai vital/extra per poder-se desenvolupar, en aquest intent, intenta destruir la unió soviètica i el seu efecte a Europa. Causes: - Disputa per la hegemonia Anglaterra-Alemanya - Destruir la URSS i el seu efecte sobre estabilitat social europea i colonial. - Militarització de la societat Desenvolupament: - Una llarga guerra: de la guerra civil espanyola a la derrota del Japó - 75% de l’exèrcit alemany destruït per la Unió soviètica (bàsicament gairebé tot l’exercit alemany va ser destruït pel Rus) però el millor exèrcit realment va ser l’Alemany ja que un mort dels soldats d’alemanya eren 3 dels soviètics. Resultat: - Enorme mortalitat, en milions: 25(soldats), 41(civils), 5,6 (jueus) = 72,6 milions. (els primer en utilitzar la aviació van ser els alemanys i els italians, al final de la guerra qui patirà un bombardeig massiu serà: ALEMANYA, especialment l’aviació Nord- Americana) - Expansió del Socialisme Real (URSS) I descolonització (la unió soviètica no només NO es destruïda, sinó que també incrementa, i s’expandeix a l’exèrcit roig i arriba a ocupar la meitat del món) (la pròpia victòria soviètica imposa el fi a les colonitzacions - Anglaterra, alemanya i França queden autodestruïdes - Pas de la hegemonia mundial als EUA (la hegemonia del capitalisme es mou de UE a EEUU) - Estat del Benestar a Europa Occidental - Limitació de l’economia especulativa El procés de descolonització - Impulsat per la URSS i el moviment socialista europeu - Dos tipus de descolonització NACIONALISTES: Índia, Egipte, Líbia, Tailàndia, Marroc, Filipines... (el govern que segueix es de no intentar canviar l’herència econòmica colonial REVOLUCIONS POPULARS: Xina, Vietnam, Congo, Angola, Sud Àfrica, Nicaragua, Cuba... Conseqüències: centre i periferia - Des estructurada la perifèria, aconsegueix la independència política, però no l'econòmica. La major part fracassaran econòmicament i després políticament: Crisi deute. (Cada vegada que vulguin exportar els seus productes, es trobaran en que cada vegada valdran menys en el mercat i per tant cada vegada es veuran més endarrerits respecte a les potencies que els havien colonitzat, cada vegada es distancien més. Es veuran obligats a pagar un deute exterior, Als països de la perifèria, el seu somni de progrés cada cop es desintegraran als anys 60 i 70, en alguns casos aconsegueixin despertar-se i crear un desenvolupament de caràcter socialista com es el cas de la unió soviètica o Xina) - En alguns casos la desconnexió, hi ha desenvolupament: URSS, Xina, Cuba, etc. - Món dividit entre centre i perifèria i semi perifèria (1r i 3r món ) Intents de socialisme - Formacions socialistes en països endarrerits - Implanten model estalinista ultra centralitzat o Creixement ràpid de sector pesat(militar) en economies endarrerides o Autoritari políticament o Poc apte en economies complexes La piel que siempre has querido tener, a dos gotitas de distancia - Garnier PureActive * · a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 -me LMT COLONITZACIÓ ®IMPERIALISMEàMUNDIALITZACIÓ El desenvolupament depenent de la Perifèria - El capitalisme a la Perifèria arriba des del Centre per l ocupació colonial. - Va tenir un origen violent, generat des de l exterior, que amb l argument de exportar la religió, es va apropiar dels recursos i va destruir el teixit econòmic existent. - La classes dominants, es reconverteixen en intermediaris (en el millor dels casos, si no s extermina la població) dels capitalistes del Centre Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - No eren capitalistes, eren burgesia compradora (S. Amin), “lumpen burgesia ” (G. Frank) Capitalismo dirige cap a l’exterior, es induït. Desproporcionalitat entre consum i producció. L’acumulació Induïda a la perifèria - Capitalisme induït es producte de la ocupació exterior no de la seva història interna - Economia desarticulada en pocs productes miners o agraris d’exportació Especialitzada en pocs productes miners o agraris d’exportació Extraversió: es produeix pel Centre no per les necessitats internes. Objecte de la expansió exterior de la metròpoli. Desarticulació sectorial: (input- output amb ceros) o Falta de producció de maquinaria o Desintegració entre Agricultura i Industria o Falta d’infraestructures Desintegració territorial. - Dualisme i subdesenvolupament socioeconòmic: o Falta de industrialització o Baix nivell de vida o Absència de regulació de l’Estat, es depèn d’altres estats La Economia Dual de la Perifèria - Es polaritza el desenvolupament entre uns sectors que exporten i uns altres que sobreviuen - Una part te salaris, tecnologia moderna, - L’altre part (la major) sobreviu en la marginalitat amb pocs mitjans i passa a ser tan sols Exèrcit Laboral de Reserva: camperols a l’agricultura de subsistència, desocupats als conglomerats urbans, etc. - Caràcter: o Sector primari hegemònic o Forma no valor del treball o Taxes altes de natalitat i mortalitat -> baixa esperança de vida o Baix nivell de nutrició i salut o Baix nivell escolar (excepte ex socialistes) o Pobresa o Urbanització massiva i miserable Per mundialització capitalista s'entén el procés de creació d'un únic mercat mundial que funciona mitjançant la universalització de la llei de la valor. És a dir: l'acumulació de capital, les relacions estructurals bàsiques, l'articulació entre la producció de mitjans de producció i la producció de mitjans de consum, etc., tenen lloc a escala mundial. Des del punt de vista de la manera de producció, vol dir que tant les relacions econòmiques com el desenvolupament de les diverses forces productives (població, recursos, tecnologia) es defineixen ara a escala mundial. El ús dels recursos d'un país depèn de l'ús dels recursos totals de el món i que les relacions entre les classes socials al país estan definides per les relacions de classe globals a nivell mundial. L'agent principal d'aquest procés són les empreses multinacionals, que organitzen la acumulació a escala mundial a través de la divisió internacional de la feina i la segmentació espacial del procés productiu. > Ojalá tu profesor lo deje todo tan claro como nuestro sérum - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 - LMT La forma de dominació és bàsicament econòmica, va permetre que les colònies accedissin a la independència política sense menysprear la consolidació del Sistema Mundial Centre / Perifèria. En definitiva, l'actual Sistema Capitalista Mundial és el producte de l'esdevenir històric de desenvolupament capitalista que ha tingut lloc tant a nivell nacional com mundial. L'economia mundial només es pot entendre com un complex conjunt estructurat de unitats, relacions i accions econòmiques I i institucionals, la comprensió exigeix un tractament també estructurat a través de l'estudi de la infraestructura, l'estructura Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. i la superestructura de el Sistema Mundial en el seu Centre i en la seva Perifèria. La Mundialització Actual · - Mercat global, legalitat fracturada. - Retorn a el neoliberalisme després caiguda de l'URSS - Fracàs de l'acumulació sense regulació en 2007 - Fracàs de lideratge únic (USA) i d'estructura política global (NNUU) o Risc de confrontació entre USA, Xina, Índia, Brasil? (Tesi de Lenin) o Empreses multinacionals factor de pau? (Tesi de Bukharin: superimperialisme)+ Quadre resum: (centre i perifèria) * Però més endavant apareix una nova divisió internacional del treball: La Semiperifèria, aquesta serà una nova àrea mundial que constituirà amb alguns països de la perifèria i que es producte de la globalització. ( La globalització que apareixerà cap els anys 90, redistribueix la divisió internacional de treball en el món. De tal manera que països de la perifèria que fins aquell moment només havia aportat a la economia mundial: productes i recursos naturals, agraris, miners... Passen a aportar productes miners. Alguns països de la perifèria, es converteixen o en exportadors de manufactures, i això canvia el mapa de la economia mundial - El concepte de perifèria canvia per alguns països que tindran elevades taxes de creixement i es convertiran en exportadors de manufactures. - Fonamentalment la semi perifèria està articulada pels BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina. Sudàfrica) també s’afegeixen Malàcia, Filipines, Indonèsia, Marroc, Tunísia... - Països grans: població i recursos - Forta intervenció de l’estat - BRICS (L’acrònim el va ficar un economista a mode de racisme, ja que va dir que vale aquests països s’industrialitzen però es una industrialització primària, poc sofisticada i que bàsicament no aportava res als del centre)àVeurem si això es vd En realitat es tracta de països que tenen alguna particularitat, la 1a primera particularitat es que en la major part dels països excepte Sudàfrica és que són països grans països amb molta població i amb molts recursos, amb lo qual, els estats son entitats fortes a més en dos casos d’ells (Rússia i Xina) son Estats que han estat de tipus socialista, es dir, estats que han tingut una forta intervenció sobre l’activitat econòmica. I perquè tenen aquesta possibilitat? Doncs perquè son estats que tenen molta població i per tant son estats que tenen una burocràcia, un exèrcit una protecció en les fronteres, unes polítiques educatives, sanitàries significatives i aconsegueixen organitzar a moltíssima gent. = Está guay que para cuando acaben los parciales tu cara esté perfecta - Garnier PureActive > > - a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 · LMT Cap on va la semiperifèria? - Avui hi ha un debat sobre si hi ha convergència (tesi de Rostow, economista dels anys 50, keynesià conservador, que planteja la idea en que el desenvolupament històric de les societats, els països que s’estan descolonitzant en aquell moment, arribaran algun dia al nivell de desenvolupament industrial dels països del centre, ara bé, a canvi de que passin un temps de patiment similar al que van passar els països del centre durant al segle XIX, es a dir, a canvi de que acceptin baixos salaris, baixos nivells de vida com va acceptar la classe treballadora en el segle XIX en els països capitalistes, Rostow diu que si fem això, en el curs de 10 o 15 anys, les economies es reactivaran i aquests països arribaran al nivell del països Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. del centre ) o només convergència relativa. Efectivament van tenir nivells baixos de vida, però mai van arribar a poder- se desenvolupar, al contrari, cada vegada eren més pobres i més distanciats dels països de la metròpoli/els països del centre, però ara la semiperiferia Rostow tenia raó en q igual si que haguessin pogut arribar a atrapar els països industrialitzats, en algun cas com es Xina, si que ha aconseguit atrapar els països del centre i fins i tot ha arribat superar- los econòmicament. - En alguns països hi ha augments importants de la renda, però no han aconseguit que es redueixi la desigualtat, en alguns casos altíssims com en el cas de Brasil. - També hi ha una creixent participació en el comerç mundial i de participació en el PIB - Però no podem oblidar que el BRIC son molta més població i que encara hi ha una enorme distància molt gran entre ells i el centre Evolució del nivell de pib per càpita 1980 – 2015 En el gràfic, observem que es veritat que els BRICS creixement molt acceleradament, especialment Rússia, creix molt ràpidament però al igual que Sudàfrica, que Brasil, seran colpejades molt fortament per la crisis del 2008 (en dues onades primer en el 2008 i després cap el 2013) Perquè els hi passa? Doncs perquè son economies que produeixen per exportar a altres països i per tant si les economies del centre entren en recessió, acabaran comprant menys mercaderies i com son economies que creixen cap a fora ( son extravertides) les acaba impactant. Però no tots els països tenen el mateix desenvolupament, mentre que hi ha tres que tenen un decliu (Rússia, Sudàfrica i Brasil) veiem com n’hi ha dos que tenen un creixement més lent però mes sostingut, molt particularment Xina, la Índia creix i li afecta poc te una enorme massa de població, però el que crida més la atenció es Xina (els americans pensaven que gracies a la crisis del 2008 acabarien destruint la economia de Xina per enfonsar-la, però es van equivocar) Però que està passant a xina per a que segueixi aquest creixement? Xina depèn dels mercats exteriors, si, PERO menys, té fàbriques, i per tant té la possibilitat de que si baixa la demanda externa crear demanda interna. Observem com xina i la Índia (en menor mesura), son els que estan creixent permanentment sistemàticament, i en canvi els que decreixen son els països del centre, particularment EEUU i la UE Efectivament observem un canvi de tendència de com es distribueix el PIB entre centre i semiperifèria. Xina en termes de la paritat de compra supera ja a EEUU en el 2013. Però per què ha passat això? Hi ha un altre element significatiu, que es el canvi en la producció mundial de mercaderies. En vermell trobem el valor de les mercaderies produïdes a la semiperifèria i en verd el valor de les mercaderies produïdes al centre. Ojalá tu profesor lo deje todo tan claro como nuestro sérum - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 · LMT Veiem com cada vegada, una part més important de la producció industrial mundial es produeix a la semiperiferia, tot i que encara en el centre continua tenint el lideratge, però cada vegada més la producció industrial es mou del centre a la semiperiferia. Xina en quan la producció de mercaderies per el mercat mundial ja va superar EEUU en 2004 Fins que va arribar el capitalisme, (fins el renaixement) la producció mundial estava concentrada en 3 Àrees del planeta (Xina, la Índia i el Mediterrani de l’imperi romà. I perquè estava concentrada en aquesta regió? Perquè és on hi ha els grans terrens Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. de cultiu i de producció alimentaria, per tant en economies precapitalistes pràcticament en termes de població i de producció d’aliment i de riquesa, el 30% de la economia mundial estava a la xina el 30% a la Índia i l’altre 30% a l’Europa mediterrània. I la resta doncs tota la resta del planeta a base de les tribus... Evolució % PIB mundial 1820 – 2010 Aquesta distribució canvia amb el capitalisme, aquest comporta a que apareguin uns certs països com Canadà, França, alemanya, Itàlia... que s’industrialitzen i aconsegueixen passar (línia negra) en la mesura en que aquesta industrialització s’escampa especialment a partir dels anys 90 al conjunt del planeta , què es al que ens trobarem? A pesar de que Xina tingui una producció una producció superior als EEUU no vol dir que aquesta semiperiferia, el nivell de vida sigui més alt, encara hi ha una gran distancia a nivell de vida entre Xina i EEUU. Però que es realment la semiperifèria? - L’articulació incompleta de la semiperiferia Per tant la semiperiferia, lluny de resoldre, de ser un model d’una nova forma de creixement que harmonitzi la economia mundial, en realitat ve a ser una nova COMPLICACIÓ. En primer lloc, per la major part dels països de la semiperiferia, continua havent-hi un gran desequilibri, augmenta la productivitat, augmenta la capacitat de produir mercaderies, però no augmenta la capacitat de consum, com no augmenten els salaris i les rendes, NO es forma un mercat intern i per tant són economies que segueixen depenent de les economies del centre i que des d’aquest punt de vista, el seu augment de producció i expansió ho es a partir d’una demanda externa, NO de la demanda interna d’aquestes economies i per tant depenen, tenen aquest factor de debilitat, per tant això implica que son economies incompletes, que no estan articulades sectorialment ni territorialment. (Excepte Xina, que si que es desenvolupa bastant articuladament entre diversos sectors econòmics (Des de el més sofisticat al més simple), però en canvi inclús a Xina continuant havent-hi desequilibris territorials. Aquest desequilibri comporta a que Xina té diversos problemes sociopolítics. Els països de la semiperifèria, han estat incapaços de generar mercat intern a nivell nacional que permeti increments de la renda en el conjunt de la seva població, això es especialment greu a països com ara la Indià o Brasil Participació en la renda total a l’índia: 10% més ric vs. 40% mitjà, 1951 – 2012. En aquest gràfic, veiem representada la renda del 10% dels indis més rics (BLAU) i la renda de les classes mitjanes de la Índia (VERMELL) 40% de la població. El que ha passat es que des de la descolonització va haver-hi un cert repartiment de la riquesa, en que els rics van perdre una mica de renda (un 10 o 5 %) i les classes mitges van augmentar (d’un 40 a un 45%) i a partir de la GLOBALITZAIÓ s’ha revertit, i veiem que dintre de la índia aquest 10 % més ric, a passat de capturar el 30 % de la renta a capturar més de la meitat de la renta nacional, es a dir, els rics de la Índia s’han Elimina la publicidad de este documento con 1 coin  - -- a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 · LMT globalització del comerç i el predomini de l’economia financera per sobre de l’economia productiva, i d’aquesta manera, de moment, s’aconsegueix recuperar la taxa de guany. DOS MODELS D’ACUMULACIÓ Keynesià (1945 – 1970) Neoliberal Producte de la crisi del 70, - Nou ordre econòmic internacional, - Devaluarà la moneda (provocant que la gent ja no pugui estalviar, producte de la segona guerra mundial si tenen els diners al banc tindran un tipus interès molt alt o bé Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Es basa en el sistema producció hauran de gastar i consumir de tal manera que l’estalvi fordista(treball en cadena) desapareixerà) - Articulació model de producció i consum. - Desregulació de mercats: (Ford es dona compte de q si vol vendre 1. Liberalització comercial Engany al consumidor. No hi ha control, cotxes, és important que els treballadors d’on prové el producte, si aquest emet contaminants... aquesta q treballen en la seva factoria puguin liberalització el que busca es que es puguin baixar els salaris. comprar-los, per tant hi ha aquesta 2. Desregulació dels mercats financers. El mercat financer estarà vinculació entre model de producció i regulat x l’experiència del crack del 29, però poc a poc ens trobarem model de consum) en q cada vegada se li perd la por a la desregulació financera, ja q, q - Acords entre capital/treball de més dona que aparegui algú amb borsa creant un mercat d’actius repartiment de la productivitat. L’estat financers a 2n o 3r nivell... ja que si això dona diners, perquè ho intervé per evitar l’atur (però l’atur mai hem de limitar? desapareixerà) 3. Privatitzacions: Ens trobàvem en q teníem: Transport públic, - L’estat també intervé per aportar sanitat... ara el q es diu es q no, tot el que pugui donar diners, s’ha crèdit i subvencions a la producció de privatitzar, ja que si poden guanyar diners per exemple amb industrial l’educació, perquè l’empresa ha de renunciar en aquesta àrea de - Paper econòmic fort de l’estat. Estimula negoci. Això comporta a que es privatitzi una gran part. la producció, la Cooperació (la societat ha - Reduir despesa pública: baixar la protecció social (causa de l’atur) de cooperar) i l’educació (ens trobem - Cal evitar la inflació, (l’estat no por gastar més del que ingressa ® davant de la educació gratuïta...) objectiu: q l’estat no pugui gastar en situacions d’emergència, i així PERO ens trobem amb un trencament ® es puguin baixar impostos) - Baixar salaris per exportar - Estimular individualisme i competència Aquesta globalització s’empara en una ideologia que s’estructura en el que es coneix com: Consens de Washington 1989 El neoliberalisme, no sap que no es pot imposar democràticament i per tant teoritza la gobernança, com podem imposar les majories socials, mesures de govern que d’entrada no s’acceptarien. Un dels mecanismes és intentar convertir en veritats eternes qüestions que són opinables i que haurien d’estar en la política, i una forma de fer això és a través de les comissions tècniques i el consens. El fons monetari internacional encarrega una comissió de tècnics que estableixin una sèrie de principis econòmics que els països han d’acceptar (no perquè els votin, no perquè derivi d’una lògica democràtica d’acceptació social, sinó perquè son tan raonables que son indiscutibles i per tant generen un coneixement que no es pot discutir, i s’ha d’aplicar si o si. Són deu principis, i s’implantarà en els països a partir del 1999 com si fos quelcom científic (indiscutible). 1. Estricta disciplina pressupostària (no poden gastar allò q no tenen) 2. Reorientació de la despesa pública de subsidis evitant que sigui indiscriminada (la despesa pública de subsidis, ha d’anar nomes en allò que sigui rendible, es a dir, acabem amb la despesa pública per ex. d’alimentar als pobres en els menjadors de les escoles, o per ex. acabar amb la despesa pública de protegir els aturats o els avis...) Per tant el criteri de la despesa pública ja no serà una necessitat social. 3. Reforma impositiva/fiscal (de directes a indirectes: base impositiva àmplia) Es diu que els rics amb els seus diners fan inversió productiva i per tant si perdonem impostos, creant llocs de treball, no em d’abolir impostos, sinó que hem de Está guay que para cuando acaben los parciales tu cara esté perfecta - Garnier PureActive a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7938060 · LMT passar d’un sistema d’impostos directes sobre la renda, la riquesa i el benefici empresarial, a impostos indirectes, sobre l’IVA 4. Liberalització financera (especialment de les taxes d’interès) 5. Tipus de canvi de moneda únic i competitiu (Regulació sobre les monedes, q aquestes es cotitzin en un mercat únic internacional i competitiu, que deixin d’estar en mans dels bancs centrals de cada país i deixin de ser un instrument de política econòmica que en darrer terme respon davant dels parlaments i davant de la ciutadania. La moneda es quelcom diví, extrahumà que no pot ser controlat pels ciutadans, ja que els ciutadans no tenen la capacitat econòmica per poder regular-la. Els que portaran aquest adoctrinament en l’àmbit monetari, seran els europeus en el banc central europeu. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. 6. Liberalització del comerç internacional (eliminant barreres duaners) D’aquesta manera es tindran productes més barats, pro que tampoc es podran comprar a causa dels baixos salaris. 7. Eliminació dels obstacles a les inversions directes estrangeres. Evidentment, abans del consens de Washington no hi havia cap país que limités que el capital estranger vingués cap a un país, PERO abans del consens de Washington, els estats emetien inversions estrangeres directes, es a dir inversions en fàbriques, però posaven condicions 8. Privatització d’empreses públiques 9. Desregulació dels mercats. L’Estat s’ha d’abstenir d’intervenir-hi. Circulació lliure Mercats 10. Protecció de la propietat privada (inclosa també la propietat intel lectual) Quina conseqüència tindrà l’aplicació del consens? 30 anys després d’haver-se implantat aquest consens progressivament, veiem com s’ha desregulat moltíssim i veiem com ha sigut diferent al centre que a la perifèria. Efectes Centre: - Gran part de la economia pública passa a ser privada (canvi de la propietat) - Aquelles societats del centre que en la època keynesiana quan augmentava la productivitat/excedent, aquest excedent es repartia entre beneficis i salaris, ARA, quan s’augmenta l’excedent se’n va pràcticament tot a beneficis. Els salaris queden congelats, i l’augment dels guanys es absorbida per la part empresarial, NO es absorbit per l’estat en forma de prestacions, tot es va a beneficis. - Canvia la carga fiscal: De un sistema fiscal que era redistributiu, es a dir els rics pagaven més perquè tenien més per ajudar a la gent que estaven en baixos nivells de renda ara son els pobres i els de renda baixa els que ajuden a ser més rics als rics, a través d’un sistema fiscal. Perifèria: - S’ha tornat més depenent dels mercats externs, i necessiten vendre més els recursos naturals com sigui en el mercat mundial. Això a portat que a partir de la crisi del petroli, la perifèria ha caigut en un deute etern, ja q com els tipus d’interès augmenten descontroladament, el q es troben aquests països de la perifèria es que amb el que venen (petroli, blat, coure...) no poden retornar els interessos del deute i per tant cada any tenen més deute extern, i com la poden recuperar? En els països del centre part del deute que s’ha generat per la baixada dels impostos pels rics, s’ha pagat