Bloc II - Activitat Adm. PDF
Document Details
Uploaded by HappyChlorine1846
Universidad Rovira i Virgili
Tags
Related
- Bloc II - Activitat Adm. PDF
- Spanish Legislation: Contencioso OK PDF
- Ley 29/1998, de 13 de julio, reguladora de la Jurisdicción Contencioso-administrativa PDF
- Procesos Especiales para el Amparo Judicial de los Derechos Fundamentales PDF
- TEMA 3: Diferencias entre las Potestades Legislativa, Jurisdiccional y Administrativa - PDF
- Tema 35: La Jurisdicción Contencioso-Administrativa PDF
Summary
This document is about the administrative jurisdiction in Spain. This document provides an overview of the historical development, bodies, and competences of the jurisdiction. The key areas covered include the courts, organs, and competences related to the administrative process.
Full Transcript
b) Les sancions administratives que consisteixin en multes no superiors a 60.000 € i en suspensió Tema 3. La jurisdicció contenciosa administrativa....
b) Les sancions administratives que consisteixin en multes no superiors a 60.000 € i en suspensió Tema 3. La jurisdicció contenciosa administrativa. d’activitats o privació d’exercici de drets que no excedeixin de sis mesos. 1. L'evolució històrica i el plantejament constitucional. c) Les reclamacions per responsabilitat patrimonial, quan la seva quantia no excedeixi de 30.050€ L’origen del control judicial de l’activitat administrativa està en la pròpia Revolució francesa. La Constitució de 1799 va atribuir aquesta potestat a un òrgan especialitzat: Conseil d’Etat - Recursos que s’interposi contra disposicions i actes de l'Administració perifèrica de l’Estat i de les Composició: alts funcionaris, que també exercien funcions consultives. Comunitats autònomes, i entre altres qüestions, de les resolucions que es dictin en matèria d'estrangeria. A Alemanya es va establir que el Jutge ordinari fos qui actués en defensa dels ciutadans en defensa dels ciutadans quan aquests veiessin violentats els seus drets per l'actuació de les administracions públiques. Les Sales del Contenciós Administratiu dels Tribunals Superiors de Justícia, coneixeran en única instancia A l’últim terç del segle XIX es va crear una jurisdicció administrativa especialitzada. dels recursos que es dedueixin en relació amb: A Espanya: Els actes de les Entitats Locals i de les Adm de les CA, que el seu coneixement no s’atribueixi als Jutjats La primera Llei de la Jurisdicció Contenciosa administrativa és de 1845: assumeix els sistema francès i del Contenciós Administratiu. atribueix el contenciós a l’equivalent del Consell d’Estat. Les disposicions generals dictades per les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals. La Llei de 1888 instaura un sistema mixt, que consistia en crear un tribunal, separat formalment del Els actes i disposicions del govern de les Assemblees legislatives de les Comunitats Autònomes i de les Consell d’Estat, que jutjava amb jurisdicció delegada i estava format per jutges i funcionaris. institucions autonòmiques anàlogues al Tribunal de Comptes i al Defensor del Poble, en matèria de Al 1956 neix la Jurisdicció Contenciosa Administrativa. Es crea un sistema judicial professionalitzador personal, administració i gestió patrimonial. especialitzat. Els actes i les resolucions dictades pels Tribunals Econòmic Adm Regionals i Locals que posin fi a la via La vigent Llei 29/1998, de 13 de juliol (LJCA) es una actualització de l’anterior. econòmica administrativa. Altres actes i assumptes relacionats amb l’Administració electoral i el dret de reunió. 2. Els òrgans jurisdiccionals i llurs competències. En segona instancia coneixeran, fonamentalment de les apel·lacions contra sentencies i autos dictats pels Jutjats del Contenciós Administratiu. La planta de la Jurisdicció contenciosa administrativa es refereix a la regulació dels diferents Tribunals i Jutjats, i en el cas dels Tribunals, la seva organització interna en Sales i Seccions i el nombre de magistrats Per la resta d’òrgans jurisdiccionals ens remeten a l’estudi dels arts. 6 a 13 LJCA. que les integren; i la distribució territorial en l’Estat de tots els òrgans judicials (demarcació). Segons l’art. 26 i següents de la Llei Orgànica del Poder Judicial, els òrgans judicials de la Jurisdicció Resum bàsic de l’organització i les competències en l’Ordre Jurisdiccional Contenciós Administratiu: Contenciosa administrativa són: Jutjats del Contenciós administratiu: òrgans unipersonals. Jutjats Centrals del Cont-Adm adscrits a l'Audiència Nacional: òrgans unipersonals. Salas del Cont-Adm dels TSJ: organització territorial de cada Comunitat Autònoma. Sala del Cont-Adm de l'Audiència Nacional amb seu a Madrid. Sala tercera del Cont-Adm del TS, formada per set Seccions, amb seu a Madrid. Al TS també s’integra la Sala especial o de revisió. Les competències s’estableixen segons els criteris objectiu, funcional i territorial. Criteri orgànic: es fonamenta en l’òrgan concret del que procedeix l’acte o reglament impugnat en el procés i en l’administració en què aquest òrgan s’enquadra. Criteri material: es fonamenta en la matèria i el sector sobre el que recau l’acterecorregut o la naturalesa de l’activitat impugnada. Els jutjats (art. 8LJCA) coneixen: - Actes de les Administracions locals i dels seus organismes. - Actes de l’Administració de les Comunitats autònomes, excepte si procedeixen del respectiu Consell de Govern i quan tingui per objecte: a) Qüestions de personal, excepte si es refereix al naixement o extinció de la relació de servei de 3. La naturalesa, l'extensió i els límits de la jurisdicció. funcionaris públics de carrera. Extensió de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa 1 2 La LJCA configura la idea de universalitat o principi de clàusula general del control judicial de l’activitat administrativa a través d’una definició positiva -las matèries sobre les que coneix-, i una negativa – Tema 4. El procés contenciós administratiu. matèries sobre les que no coneix. Es defineix l’extensió de la Jurisdicció Cont-Adm: “Los Juzgados y Tribunales del Orden Cont-Adm 1. Les parts del procés. conocerán de las pretensiones que se deduzcan en relación con la actuacion de las AP sujetas al Derecho El procés contenciós administratiu s’orienta en funció del principi dispositiu. administrativo, con las disposicions generales de rango inferior a la Ley y con los Decretos Els òrgans judicials estan obligats a jutjar “dins el límit de les pretensions formulades per les parts i dels Legislativos cuando excedan los límites de la delegación” (art. 1.1 LJCA). motius que fonamentin el recurs i l'oposició” (art. 33.1 LJCA). La LJCA ha exclòs com a Administració Pública a les Corporacions de Dret públic (art. 1.2 c LJCA). A les parts li són d’aplicació els principi: També són objecte de revisió d’aquest ordre jurisdiccional les actuacions materialment adm com son els Principi de dualitat de parts: la part demandant o recurrent es la que interposa el recurs contenciós actes en matèria de personal o de gestió patrimonial, d’altres òrgans de l’Estat (Congres dels Diputats, administratiu; y la part demandada és sempre una Administració autora de l’acte o reglament recorregut. Senat, Tribunal Constitucional, Tribunal de Comptes, Defensor del Poble, Consell General del Poder Judicial Principi de contradicció. o Adm electoral) (art. 1.3 LJCA). Principi d’igualtat de les parts. Les següents matèries corresponen a la Jurisdicció Cont-Adm (art. 2 LJCA): Les parts per intervenir en el procés han de tenir capacitat processal (art. 18LJCA): és la mateixa que la a) La protecció jurisdiccional dels drets fonamentals, els elements reglats i la determinació de les exigida en el procediment administratiu. indemnitzacions procedents, en relació amb els actes del Govern o dels Consells de Govern de les CA, qualsevol que sigui la naturalesa d’aquests actes. b) Els contractes administratius i els actes de preparació i adjudicació dels contractes subjectes a la Llei A. Legitimació: de Contractes del Sector Públic. Per a ser part del procés és imprescindible tenir una relació amb l’objecte del procés, per al reconeixement c) Els actes i disposicions de les Corporacions de Dret públic, adoptats en l’exercici de funcions de drets o interessos propis o, excepcionalment de tercers. públiques. d) Els actes de fiscalització dictats per l’Adm concedent, respecte dels dictats pels concessionaris dels Existeixen dos tipus de legitimació: serveis públics que impliquen l’exercici de potestats administratives, així com directament els actes Legitimació activa (arts. 19 i 20 LJCA) dels propis concessionaris quan ho permeti la legislació sectorial corresponent. Art. 19 LJCA: e) La responsabilitat patrimonial de les AP, qualsevol que sigui la seva naturalesa pública o privada de a) “Les persones físiques o jurídiques que exerceixin un dret o un interès legítim. l’activitat o el tipus de relació que es derivi. b) Les corporacions, associacions, sindicats i grups i entitats a les quals es refereix l'article 18 que f) Les restants matèries que li atribueixi expressament una Llei. siguin afectats o estiguin legalment habilitats per a la defensa dels drets i els interessos legítims col·lectius. c) L'Administració de l'Estat, quan exerceixi un dret o un interès legítim, per impugnar els actes i les Però no corresponen a la Jurisdicció Cont-Adm (art. 3 LJCA): disposicions de l'Administració de les comunitats autònomes i dels organismes públics que s'hi vinculen, a. Les qüestions expressament atribuïdes a les Jurisdiccions Civil, Penal i Social, encara que estiguin així com els de les entitats locals, de conformitat amb el que disposa la legislació de règim local, i els de relacionades amb l’activitat de l’AP. qualsevol altra entitat pública no sotmesa a la seva fiscalització. a. El recurs contenciós disciplinari militar. d) L'Administració de les comunitats autònomes, per impugnar els actes i les disposicions que a. Els conflictes de jurisdicció entre els Jutjats i T. i l’AP; i els conflictes d’atribucions entre òrgans d’una afecten l'àmbit de la seva autonomia, emanats de l'Administració de l'Estat i de qualsevol altra administració mateixa Administració. o organisme públic, així com els de les entitats locals, de conformitat amb el que disposa la legislació de règim local. Control de la discrecionalitat administrativa per via judicial: e) Les entitats locals territorials, per impugnar els actes i les disposicions que afecten l'àmbit de la seva autonomia, emanats de les administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes, així com els - La sentencia estimarà el recurs contenciós administratiu quan la disposició, l’actuació o l’acte incorrin en d'organismes públics amb personalitat jurídica pròpia vinculats a una i altres o els d'altres entitats locals. qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, inclòs la desviació de poder (art. 70.2 LJCA). f) El ministeri fiscal, per intervenir en els processos que determini la Llei. - Els òrgans jurisdiccionals no podran determinar la forma en que han de quedar redactats els preceptes d’una disposició general en substitució dels que anul·lin ni podran determinar el contingut discrecional g) Les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculades o dependents de qualsevol dels actes anul·lats. de les administracions públiques per impugnar els actes o les disposicions que afectin l'àmbit de les seves finalitats. 3 4 h) Qualsevol ciutadà, en l'exercici de l'acció popular, en els casos que les lleis preveuen Via de fet: l’interessat podrà formular requeriment a l’Administració actuant intimant la seva cessació. expressament. Si aquesta intimació no es formula o no és atesa dins dels deu dies següents a la presentació del i) Per a la defensa del dret d'igualtat de tracte entre dones i homes, a més dels afectats i sempre requeriment, podrà deduir directament recurs contenciós administratiu (art. 30 LJCA) amb la seva autorització, també hi estan legitimats els sindicats i les associacions legalment constituïdes el fi Exemple: quan l’Administració ocupa la propietat d’un particular sense cobertura legal. primordial de les quals sigui la defensa de la igualtat de tracte entre dones i homes, respecte dels seus afiliats i associats, respectivament” 3. Les pretensions del procés. Encara que tècnicament el recurs s’interposa contra un acte exprés i presumpte o un reglament, l’objecte real del recurs contenciós adm són les pretensions del recurrent. Però NO TENEN legitimació: Aquest procés controla l’activitat o la inactivitat de l’adm sobre la base de les pretensions del recurrent. Art. 20 LJCA: Les pretensions de les parts variaran en funció de l’activitat adm impugnada: “a) Els òrgans d'aquesta Administració i els membres dels seus òrgans col·legiats, llevat que una llei Declaratives, de condemna, d’execució, prestacionals... ho autoritzi expressament. Acumulació de pretensions per un mateix demandant en relació a diverses actuacions administratives entre b) Els particulars quan actuïn per delegació o com a simples agents o mandataris de l'Administració. les que existeix connexió directa. c) Les entitats de dret públic que siguin dependents o estiguin vinculades a l'Estat, les comunitats autònomes o les entitats locals, respecte de l'activitat de l'Administració de la qual depenguin. Se 4. El procediment Cont-Adm. n'exceptuen les entitats que, mitjançant llei, hagin estat dotades d'un estatut específic d'autonomia respecte de l'Administració esmentada” Regulació: a partit del Títol IV de la LJCA + Llei enjudiciament civil té caràcter supletori. Legitimació passiva (art. 21 LJCA) Requisits necessaris per interposar el recurs cont-adm: Part demandada: AP 1. Esgotar la via administrativa (excepció: la impugnació d’una disposició de caràcter general i el recurs especial per a la protecció dels drets fonamentals de la persona. Part codemandada: les persones o entitats que els seus drets o interessos es poden veure afectats per la estimació de les pretensions dels demandants, així com les assegurances de les Administracions Públiques 2. Quan es pretén exigir el compliment per l’Administració d’una prestació a la que està legalment obligada, que en els casos en que es demanda la responsabilitat patrimonial d’aquestes. la Llei en ocasions obliga a presentar una reclamació prèvia. 3. S’exigeix formular un requeriment previ a les Entitats locals per impugnar els seus acords o actes. B. Postulació (art. 23 i 24 LJCA): 4. En el cas del recurs de lesivitat, l’administració autora de l’acte que es pretén anular ha de prèviament declarar-ho lesiu per a l’interès públic. Òrgans unipersonals (Jutjats): poden conferir la seva representació processal a un procurador i han de ser assistits jurídicament, en tot cas, per un advocat. 5. El recurs s’ha d’interposar en el termini de dos mesos a comptar a partir de la notificació, publicació o de la declaració de lesivitat. En el cas dels actes presumptes, el termini és de sis mesos a comptar des de el Òrgans col·legials: és imprescindible la representació d’un procurador i l’assistència d’un advocat. dia següent a aquell en que es produeixi d’acord amb la seva normativa especifica. Però si s’interposa La representació o defensa de: davant d’una actuació en via de fet, el termini es de 20 dies a partir del dia en que es va iniciar la via de fet, Adm de l’Estat i dels seus organisme autònoms correspon als Advocats de l’Estat. i de 10 dies a partir del següent a la terminació del termini establert a l’art. 30 LJCA si es va produir un CCAA correspon als Lletrats dels seus propis Serveis Jurídics. requeriment previ. Les Entitats Locals, en alguns casos tindran els seus propis lletrats i en altres contractaran els serveis 6. Els terminis per a la interposició del recurs són de caducitat. El mes d’agost és inhàbil. professionals d’un advocat. 7. A diferencia del que succeeix amb el procediment administratiu, el procés cont-adm no és gratuït, es necessari pagar unes taxes judicials. 2. L’objecte del recurs: Hi ha quatre modalitats de recurs contenciós administratiu (art. 25 i seg. LJCA): Procés Ordinari: Actes expressos i presumptes Interposició, admissió del recurs i emplaçament de les parts. Disposicions generals: el recurs pot ser directe i indirecte, é a dir, contra la disposició general S’inicia per un simple escrit que es limita a citar la disposició, acte, inactivitat o actuació directament i contra els actes d’aplicació de la disposició general al·legant la il·legalitat d’aquesta. constitutiva de via de fet que s’impugna i a sol·licitar que es tingui per interposat el recurs (+ documents Inactivitat de l’Adm: procedeix quan l’Administració esta obligada a realitzar una prestació concreta que s’enumeren a l’art. 45 LJCA, relatius a la representació i legitimació, i copia de la disposició o acte). en favor d’una o més persones determinades, en virtut d’una norma que no necessita un acte Posteriorment el secretari judicial reclamarà l’expedient adm (art. 48 LJCA) a l’Adm demandada per a la d’aplicació, així com d’un acte, contracte o conveni, i aquesta no compleixi. seva remissió en el termini de 20 dies improrrogables. 5 6 Desprès de l’examen de l’expedient administratiu, i prèvia posada en coneixement a les parts per a que En l'acte de la vista o en l'escrit de conclusions no es poden plantejar qüestions que no hagin estat al·leguin el que estimen procedent en el termini de deu dies, el Jutge, si s’escau, declararà NO admetre el suscitades en els escrits de demanda i contestació. recurs si es donen les següents causes: Quan el jutge o el tribunal consideri oportú que en l'acte de la vista o en les conclusions es tractin - Falta de jurisdicció o incompetència del Jutjat o Tribunal. motius rellevants per a la decisió i diferents dels al·legats, ho ha de posar en coneixement de les - Falta de legitimació. parts mitjançant provisió i els ha de donar un termini de deu dies per ser escoltades. Contra - aquesta provisió no s'hi pot interposar cap recurs. S’ha interposat el recurs contra activitat no susceptible d’impugnació. - Caducitat del termini d’interposició del recurs - Desprès el jutge o el tribunal ha de declarar que el plet ha quedat conclús per a sentència, llevat que Altres causes relacionades amb motius de fons o amb els supòsits específics de la via de fet o la faci ús de la facultat a la qual es refereix l'apartat 2 de l'article 61, cas en què la esmentada declaració s'ha inactivitat de l’Adm. de fer immediatament després que finalitzi la pràctica de la diligència o les diligències de prova acordades (art. 64.4 LJCA). Al·legacions i proves: La part actora disposa d’un termini de 20 dies per a formular la demanda. Però si transcorren aquests Finalització: dies, es declara per auto la caducitat del recurs. La sentencia és la resolució de l'òrgan judicial que posa fi al procés contenciós adm donen resposta a les Presentada la demanda es dóna trasllat amb l’expedient administratiu a les parts demandades que pretensions de les parts. Ha de contenir una relació de les actuacions de les parts, dels fets i els haguessin comparegut per a que contestin en el termini de 20 dies. fonaments jurídics en els que es fonamenta la decisió del Tribunal. No s’admet la contestació de l’adm sinó va acompanyada de l’expedient adm.. El fallo podrà ser: inadmissibilitat del recurs o d’estimació o desestimació del mateix. En els escrits de demanda i contestació es pol sol·licitar que es celebri vista, que es presentin conclusions En primera o única instància, l’òrgan jurisdiccional, en dictar sentència o en resoldre per interlocutòria els o que el plet sigui declarat conclús, sense més tràmits, per a sentencia (art. 60 i 61 LJCA). recursos o els incidents que es promogui davant seu, ha d’imposar les costes a la part que hagi vist Es pot sol·licitar prova en els escrits de demanda i contestació sobre els fets rellevants per a la resolució rebutjades totes les seves pretensions, llevat que apreciï, i així ho raoni, que el cas presentava seriosos del recurs que no constin o estiguin incorrectes en l’expedient o no haguessin sigut degudament valorats dubtes de fet o de dret. per l’adm al dictar l’acte. El Jutge també pot acordar d’ofici la prova com a diligencia. Cada part ha d’abonar les costes causades a la seva instància i les comunes per meitat, llevat que l’òrgan Termini de 30 dies per a pràctica la prova. jurisdiccional, raonant-ho degudament, les imposi a una d’elles per haver sostingut la seva acció o haver interposat el recurs amb mala fe o temeritat Visita i conclusion: Les parts poden sol·licitar que tingui lloc una vista on es presentin les conclusions o que el plet sigui Termini per dictar sentencia: deu dies des que el plet ha estat declarat conclús i ha de decidir sobre totes declarat conclús, sense cap altre tràmit, per a sentència. les qüestions controvertides en el procés. Però si el jutge o el tribunal aprecia que no es pot dictar dins el termini indicat, ho ha de raonar Es sol·licita per mitjà d'un altressí en els escrits de demanda o contestació o mitjançant un escrit presentat degudament i ha d'assenyalar una data posterior concreta perquè es dicti i notifiqui. en el termini de cinc dies comptats des que es notifiqui la diligència d'ordenació que declari conclús el període de prova. Efectes: El secretari judicial ha de proveir segons el que hagin sol·licitat les parts de manera coincident. La inadmissibilitat o desestimació del recurs només produeix efectes entre les parts. només pot acordar la celebració de la vista o la formulació de conclusions escrites quan ho sol·liciti L'anul·lació d'una disposició o un acte produeix efectes per a totes les persones afectades. el demandant o quan, havent-se practicat una prova, ho sol·liciti qualsevol de les parts Les que anul·lin una disposició general tenen efectes generals des del dia en què sigui publicada la decisió i els preceptes anul·lats al mateix diari oficial en què ho hagi estat la disposició anul·lada. Si les parts no han formulat cap sol·licitud, el jutge o el tribunal, excepcionalment, atesa l'índole de l'afer, L'estimació de pretensions de reconeixement o restabliment d'una situació jurídica individualitzada pot acordar que tingui lloc la vista o la formulació de conclusions escrites. només produeix efectes entre les parts. No obstant això, aquests efectes es poden estendre a tercers. Tant a la vista com a les conclusions les parts formularan al·legacions succintes sobre els fets, valoració Altres formes d'acabament del procediment (art. 74 a 77 LJCA): de la prova practicada i els fonaments de dret en que fonamenten les seves pretensions. a) Caducitat: en els casos en que està prevista per la inactivitat del recurrent. 7 8 b) Desistiment: El recurrent pot desistir del recurs en qualsevol moment anterior a la sentència. Però cal d) Admesa la demanda, el secretari judicial n'ha d'acordar el trasllat al demandat, i ha de citar les parts que el ratifiqui el recurrent o que estigui autoritzat per fer-ho. Si desisteix l'AP, s'ha de presentar testimoni de per a la celebració de la vista, amb indicació del dia i l'hora, i requerir a l’Adm demandada que remeti l'acord adoptat per l'òrgan competent conformement als requisits exigits per les lleis o reglaments l'expedient adm amb almenys 15 dies d'antelació del termini assenyalat per a la vista. respectius (art. 74 LJCA). e) Rebut l'expedient adm, el secretari judicial l'ha de remetre a l'actor i als interessats que s'hagin personat perquè puguin fer al·legacions a l'acte de la vista. c) Aplanament: els demandats s'hi poden aplanar. Produït l'aplanament, el jutge o el tribunal, sense cap f) Comparegudes les parts, o alguna d'aquestes, el jutge ha de declarar oberta la vista. altre tràmit, ha de dictar sentència d'acord amb les pretensions del demandant, llevat de si això implica una g) Si les parts no compareixen o ho fa només el demandat, el jutge o tribunal ha de considerar que infracció manifesta de l'ordenament jurídic (art. 75 LJCA). l'actor ha desistit del recurs i l'ha de condemnar a costes, i si hi compareix només l'actor, ha d'acordar que prossegueixi la vista en absència del demandat. c) Reconeixement de la pretensió en via administrativa: Si, interposat recurs contenciós administratiu, h) Els mitjans de prova es practiquen en els judicis abreujats de la forma prevista per al judici ordinari. l'Adm demandada reconeix totalment en via administrativa les pretensions del demandant, qualsevol de les Si el jutge estima que no es pot practicar en la vista alguna prova rellevant, l'ha de suspendre, i el parts pot posar-ho en coneixement del jutge o el tribunal, quan l'Admno ho faci. secretari judicial competent ha d'assenyalar, en l'acte i sense necessitat de nova notificació, el lloc, dia i hora en què s'ha de reprendre. El secretari judicial ha de manar escoltar les parts pel termini comú de cinc dies i, amb la comprovació i) Després de la pràctica de la prova, si es fa, i, si s'escau, de les conclusions, escoltats els lletrats, les prèvia del que s'ha al·legat, el jutge o tribunal ha de dictar interlocutòria en què declari acabat el persones que siguin part en els afers poden, amb la vènia del jutge, exposar de paraula el que creguin procediment i ordeni l'arxivament del recurs i la devolució de l'expedient administratiu, si el reconeixement oportú per a la seva defensa a la conclusió de la vista, abans de donar-la per acabada. no infringeix manifestament l'ordenament jurídic. En aquest últim cas ha de dictar sentència ajustada a dret j) El jutge ha de dictar sentència en el termini de 10 dies des de la celebració de la vista. (ART. 76 LJCA). 5. Els recursos contra les sentències: e) Conciliació: una vegada formulades la demanda i la contestació es pot assolir un acord que posi fi a la Recurs d’apel·lació (art. 81 i seg. LJCA): controvèrsia, quan el judici es promogui sobre matèries susceptibles de transacció i, en particular, quan versi sobre la estimació de quantitat. Les sentències dels jutjats contenciosos administratius i dels jutjats centrals cont-adm són susceptibles de recurs d’apel·lació, llevat que s’hagin dictat en els assumptes següents: a) Aquells la quantia dels quals no excedeixi els 30.000 euros. L'intent de conciliació es pot produir en qualsevol moment anterior al dia en què el plet hagi estat declarat conclús per a sentència. b) Els relatius a matèria electoral compresos a l’article 8.4. Si les parts arriben a un acord que impliqui la desaparició de la controvèrsia, el jutge o el tribunal ha de Són sempre susceptibles d'apel·lació les sentències següents: dictar interlocutòria que declari acabat el procediment, sempre que el que s'ha acordat no sigui a) Les que declarin la inadmissibilitat del recurs en el cas de la lletra a de l'apartat anterior. manifestament contrari a l'ordenament jurídic ni lesiu de l'interès públic o de tercers. b) Les dictades en el procediment per a la protecció dels drets fonamentals de la persona. c) Les que resolguin litigis entre administracions públiques. Procés agreujat: d) Les que resolguin impugnacions indirectes de disposicions generals. Es pretén donar major celeritat a determinats supòsits en la que per la seva quantia, característiques o rellevància no sembla necessari mantenir determinats requisits processals establerts en el procés ordinari. El recurs d'apel·lació contra les sentències és admissible a ambdós efectes, excepte en els casos en què Les característiques fonamentals d’aquest procediment són (art. 78 LJCA): aquesta Llei disposi una altra cosa (art. 83 LJCA). a) Els jutjats cont-admi, si s'escau, els jutjats centrals cont-adm d'aquest ordre jurisdiccional coneixen, pel La interposició d'un recurs d'apel·lació no impedeix l'execució provisional de la sentència recorreguda procediment abreujat, dels assumptes que siguin competència seva que se suscitin sobre qüestions de (art. 84 LJCA) personal al servei de les AP, sobre estrangeria i sobre inadmissió de peticions d'asil polític, El recurs d'apel·lació: assumptes de disciplina esportiva en matèria de dopatge, així com totes aquelles la quantia de les Interposició: davant el jutjat que hagi dictat la sentència que s'apel·li. quals que no superi els 30.000 euros. Termini: dins els quinze dies següents al de la seva notificació. b) El recurs s'inicia per demanda, a la qual s'ha d'adjuntar el document o els documents en què l'actor fonamenti el seu dret. Transcorregut aquest termini es declara la fermesa de la sentencia (art. 85.1 LJCA) c) Presentada la demanda, el secretari judicial, apreciada la jurisdicció i competència objectiva del tribunal, Com? Mitjançant un escrit raonat que ha de contenir les al·legacions en què es fonamenti el recurs. ha d'admetre la demanda. 9 10 Recurs de cassació (art. 86 i seg. LJCA): El recurs de cassació es prepara davant la sala d’instància en el termini de 30 dies, comptats des del Les sentències dictades en única instància pels jutjats cont-adm i les dictades en única instància o en següent al de la notificació de la resolució que es recorre, i hi estan legitimats els qui hagin estat part en el apel·lació per la Sala Cont-Adm de l’Audiència Nacional i per les sales contencioses administratives procés o n’haguessin d’haver estat. dels tribunals superiors de justícia són susceptibles de recurs de cassació davant la Sala Cont-Adm del La sentència ha de fixar: TS. la interpretació d’aquelles normes estatals o la que tingui per establerta o clara de les de la UE. En el cas de les sentències dictades en única instància pels jutjats cont-adm, únicament són susceptibles ha de resoldre les qüestions i pretensions deduïdes en el procés, anul·lant la sentència o interlocutòria de recurs les sentències que continguin doctrina que es considera greument danyosa per als recorreguda, en tot o en part, o confirmant-les. interessos generals i siguin susceptibles d’extensió d’efectes. Quan es justifiqui la seva necessitat, espot ordenar la retroacció d’actuacions a un moment determinat del procediment d’instància perquè segueixi el curs ordenat per la llei fins a la seva culminació (art. 93.1 Les sentències que, essent susceptibles de cassació, hagin estat dictades per les sales cont-adm dels LJCA) tribunals superiors de justícia només són recurribles davant la Sala Cont-Adm del TS si el recurs pretén fonamentar-se en infracció de normes de dret estatal o de la Unió Europea que sigui rellevant i Revisió de sentències: determinant de la decisió impugnada, sempre que hagin estat invocades oportunament en el procés o La revisió d'una sentència ferma és procedent (art. 102 LJCA): considerades per la sala sentenciadora. a) Si després de pronunciada es recobren documents decisius, no aportats per una causa de força major o per obra de la part a favor de la qual s'hagi dictat. També són susceptibles de recurs de cassació les interlocutòries següents dictades per la Sala Cont- b) Si s'ha dictat en virtut de documents que, en el moment de dictar la sentència, una de les parts ignorava Adm de l’Audiència Nacional i per les sales contencioses administratives dels Tribunals superiors de que havien estat reconeguts i declarats falsos o la falsedat dels quals es reconeix o es declara després. justícia. c) Si, havent-se dictat en virtut d'una prova testifical, els testimonis han estat condemnats per fals testimoni donat en les declaracions que van servir de fonament a la sentència. Pot ser admès a tràmit quan, invocada una infracció concreta de l’OJ, tant processal com substantiva, o de d) Si s'ha dictat sentència en virtut de suborn, prevaricació, violència o una altra maquinació fraudulenta. la jurisprudència, la Sala Cont-Adm del TS consideri que el recurs presenta un interès cassacional objectiu per a la formació de jurisprudència. 6. L’execució de la sentència: El Tribunal de cassació pot apreciar que existeix un interès cassacional objectiu, i l’ha de motivar La potestat de fer executar les sentències i altres resolucions judicials correspon exclusivament als expressament en la interlocutòria d’admissió, quan, entre altres circumstàncies, la resolució que s’impugna: jutjats i els tribunals d'aquest ordre jurisdiccional, i el seu exercici és competència del qui hagi conegut a) Fixi, davant qüestions substancialment iguals, una interpretació de les normes de dret estatal o de la de l'afer en primera o única instància. Unió Europea en les quals es fonamenta la decisió contradictòria amb la qual altres òrgans jurisdiccionals Les parts estan obligades a complir les sentències en la forma i els termes que s'hi consignin. hagin establert. Són nuls de ple dret els actes i les disposicions contraris als pronunciaments de les sentències, que es b) Estableixi una doctrina sobre les normes esmentades que pugui ser greument danyosa per als dictin amb la finalitat d'eludir-ne el compliment (art. 103.4 LJCA). interessos generals. c) Afecti un gran nombre de situacions, bé en si mateixa o perquè transcendeix el cas objecte del No es pot suspendre el compliment ni declarar la inexecució total o parcial de la decisió (art. 105 procés. LJCA). d) Resolgui un debat que hagi versat sobre la validesa constitucional d’una norma amb rang de llei, sense que la improcedència de plantejar la qüestió d’inconstitucionalitat pertinent aparegui suficientment Si la sentència condemna l'Administració a portar a terme una determinada activitat o a dictar un acte, el aclarida. jutge o el tribunal pot, en cas d'incompliment (art. 108 LJCA): e) Interpreti i apliqui aparentment amb error i com a fonament de la seva decisió una doctrina a) Executar la sentència per mitjà dels seus propis mitjans o requerint la col·laboració de les autoritats i els constitucional. agents de l’Adm condemnada o, en el seu defecte, d'altres administracions públiques, amb observança f) Interpreti i apliqui el dret de la Unió Europea en contradicció aparent amb la jurisprudència del tribunal dels procediments establerts a aquest efecte. de justícia o en supòsits en què fins i tot pugui ser exigible la intervenció d’aquest a títol prejudicial. b) Adoptar les mesures necessàries perquè la sentència adquireixi l'eficàcia que, si s'escau, seria inherent a g) Resolgui un procés en què es va impugnar, directament o indirectament, una disposició de caràcter l'acte omès, entre les quals s'inclou l'execució subsidiària amb càrrec a l'Administració condemnada. general. h) Resolgui un procés en què el que es va impugnar va ser un conveni subscrit entre administracions públiques. i) Hagi estat dictada en el procediment especial de protecció de drets fonamentals. 11 12 Transcorreguts els terminis assenyalats per al total compliment de la sentència, el jutge o tribunal ha d'adoptar, amb l'audiència prèvia de les parts, les mesures necessàries per aconseguir l'efectivitat del que s'ha manat. Singularment, acreditada la seva responsabilitat, amb l'advertiment previ del secretari judicial notificat personalment per a la formulació d'al·legacions, el jutge o la Sala poden (art. 112 LJCA): a) Imposar multes coercitives de cent cinquanta a mil cinc-cents euros a les autoritats, funcionaris o agents que incompleixin els requeriments del jutjat o de la Sala, així com reiterar aquestes multes fins a l'execució completa de la decisió judicial, sense perjudici d'altres responsabilitats patrimonials que siguin procedents. A la imposició d'aquestes multes els és aplicable el que preveu l'article 48. b) Deduir el testimoni oportú de particulars per exigir la responsabilitat penal que pugui correspondre. 13