Control administratiu judicial

Control de la discrecionalitat administrativa per via judicial

• Les entitats locals territorials poden impugnar els actes i les disposicions que afecten l'àmbit de la seva autonomia, emanats de les administracions de l'Estat i de les comunitats autònomes.

Jurisdicció contenciosa administrativa

• El ministeri fiscal pot intervenir en els processos que determini la Llei.
• Les entitats de dret públic amb personalitat jurídica pròpia vinculades o dependents de qualsevol administració pública poden impugnar els actes o les disposicions que afectin l'àmbit de les seves finalitats.
• Qualsevol ciutadà, en l'exercici de l'acció popular, pot impugnar les sancions administratives que consisteixin en multes no superiors a 60.000 € i en suspensió d'activitats o privació d'exercici de drets que no excedeixin de sis mesos.

Evolució històrica

• L'origen del control judicial de l'activitat administrativa està en la pròpia Revolució francesa.
• La Constitució de 1799 va atribuir aquesta potestat a un òrgan especialitzat: Conseil d'Etat.
• A Alemanya es va establir que el jutge ordinari fos qui actués en defensa dels ciutadans quan aquests veiessin violentats els seus drets per l'actuació de les administracions públiques.

Composició

• Les Sales del Contenciós Administratiu dels Tribunals Superiors de Justícia coneixeran en única instància dels recursos que es dedueixin en relació amb els actes de les Entitats Locals i de les Adm de les CA, que el seu coneixement no s'atribueixi als Jutjats del Contenciós Administratiu.

Transferència del risc operacional

• La transferència del risc operacional es produeix quan el contractista no té garantit que recuperi les inversions realitzades ni cobreixi els costos en condicions normals de funcionament.

Durada del contracte

• La durada del contracte ha de ser LIMITADA (no indefinida).
• Es calcula en funció dels serveis, objecte de concessió.
• La durada màxima és de 40 anys (incloses pròrrogues) per a l'explotació de serveis, 25 anys per a serveis no sanitaris i 10 anys per a serveis sanitaris.

Extinció del contracte

• La regla general és la finalització del contracte amb el compliment del termini de concessió.
• Causes d'extinció anormal: mort o incapacitat del contractista, declaració de concurs o insolvència, mutu acord, demora en el compliment o pagament, incompliment de la obligació principal.

Rescat de la concessió

• El rescat del servei per l'Administració Pública (AP) per a la seva gestió directa per raons d'interès públic.
• Cal acreditar que la gestió directa és més eficaç i científica que la concessional.

Segrest de la concessió (intervenció)

• Potestat de l'AP quan per causes alienes al concessionari se'n deriva una pertorbació greu i no reparable per altres mitjans al servei.
• Durada màxima: 3 anys (pròrrogues incloses).

Límits

• No es poden gestionar de manera indirecta els serveis públics que impliquin exercici d'autoritat.

Redefinició de la gestió indirecta

• Desaparició de la figura del "contracte de gestió de serveis públics" i regulació dels diferents modes de gestió indirecta dels serveis públics.
• Nova figura: contracte de concessió de serveis = transferència del risc operacional al contractista (risc de demanda + risc de subministrament).

Contracte de concessió de serveis

• Acull dos objectes possibles: serveis públics i serveis no públics.
• El contracte de serveis és susceptible d'allotjar tres objectes contractuals diferents: desenvolupament d'activitats per a les entitats del sector públic, distribució de prestacions constitutives de serveis públics en favor de la ciutadania, i realització d'activitats els destinataris de les quals siguin els ciutadans, però el seu objecte no tingui la consideració de servei públic.

Classificació del contracte

• Simples i operatives
• Per operació i de funcionament
• Reglades i discrecionals
• Reals, personals, mixtes

Característiques

• Normalment tenen caràcter reglat
• S'atorguen "sens perjudici de tercers"
• Transmissibilitat: cas per cas, regla general les reals sí amb obligació d'informar l'AP, les personals (intuitu personae) no

Limitacions a la iniciativa econòmica i la prestació de serveis

• La regulació era inicialment proteccionista, però la tendència amb la entrada a la UE és formar un mercat únic europeu eliminant les barreres a la llibertat de circulació, establiment i prestació de serveis.
• La Directiva 2006/123/CE determina el règim d'autorització prèvia com a excepcional per les activitats del seu àmbit d'aplicació.

Procediments Disciplinaris

• El personal que presta serveis a l'administració pública resta sotmès a dos tipus de procediments: el procediment sumari per a faltes lleus i el procediment ordinari per a faltes greus i molt greus.

Extinció de la Responsabilitat

• Les causes d'extinció de la responsabilitat disciplinària són:
  • La prescripció de la falta o de la sanció
  • La pèrdua de la condició de funcionari
  • El compliment de la sanció
  • La renúncia
  • La mort
  • L'amnistia o l'indult

Principis

• El principi de dedicació exclusiva a un sol lloc de treball: cap persona al servei d'un ens públic pot prestar un segon lloc de treball o activitat en el sector públic llevat que ho exigeixi l'interès del mateix servei públic.
• El principi d'incompatibilitat econòmica: no es pot cobrar més d'una remuneració amb càrrec als pressupostos públics.
• El principi d'imparcialitat i independència de l'empleat públic: no es pot comprometre la seva independència o imparcialitat.

Règim Disciplinari

• El règim disciplinari és el conjunt de normes i procediments aplicats per exigir responsabilitat administrativa per la comissió o omissió de fets i conductes constitutius d'una falta.
• Els tipus de responsabilitat són: civil, penal i disciplinària.

Principis del Règim Estatutari

• Principi de legalitat i tipicitat
• Principi de proporcionalitat
• Principi d'irretroactivitat
• Principi non bis in idem
• Principi de culpabilitat
• Principi de prescriptibilitat
• Principi de presumpció d'innocència