Farmacologia dels Processos Infectciosos PDF

BLOC 2: FARMACOLOGIA DELS PROCESSOS INFECCIOSOS Kamila Sala Portella Segon d’Infermeria Unversitat de Bellvitge Curs 2024-2025 1.INTRODUCCIÓ A LA QUIMIOTERÀPIA 1.1 CONCEPTES MALALTIA INFECCIOSA És aquella provocada per microorganismes, espe...

BLOC 2: FARMACOLOGIA DELS PROCESSOS INFECCIOSOS Kamila Sala Portella Segon d’Infermeria Unversitat de Bellvitge Curs 2024-2025 1.INTRODUCCIÓ A LA QUIMIOTERÀPIA 1.1 CONCEPTES MALALTIA INFECCIOSA És aquella provocada per microorganismes, especialment es tracta de bacteris, virus, fongs o paràsits. Per tractar-les, depenent del tipus de microorganismes es farà ús d’un o d’un altre antimicrobià.  BACTERIS: ANTIBIÒTICS.  VIRUS: ANTIVÍRICS.  FONGS: ANTIFÚNGICS o ANTIMICÒTICS.  PARÀSITS: ANTIPARASITARIS o d’altres. AGENTS ANTIMICROBIANS Són substàncies que impedeixen el desenvolupament o afavoreix la mort dels microorganismes. Podem trobar-ne de 3 classes:  DESINFECTANTS: es fan servir sobre sistemes inanimats o inerts. Un exemple és el LLEIXIU.  ANTISÈPTICS: es fan servir sobre la pell i mucoses humanes i d’animals. Un exemple és la POVIDONA IODADA.  ANTIMICROBIANS D’ÚS CLÍNIC O TERAPÈUTIC: són útils i capaces de reduir i controlar la presència de gèrmens que han envaït teixits humans. N’hi ha principalment dos classes: o ANTIBIÒTICS o QUIMIOTERÀPICS ANTIBIÒTICS És tota substància orgànica produïda per microorganisme o bé sintetitzada químicament en concentracions baixes capaç d’inhibir el creixement d'altres microorganismes o bacteris. Per exemple, la PENICIL·LINA o l’ERITROMICINA. Podem trobar-ne dos variants i és important que no produeixin efecte tòxic.  Els que impedeixen el desenvolupament, són els anomenats BACTERIOSTÀTICS.  Els que provoquen la mort dels microorganismes o del bacteris, són els anomenats BACTERICIDES. CARACTERÍSTIQUES O CONDICIONS DELS ANTIBIÒTICS:  ESPECIFICITAT: vol dir que tenen una elevada eficàcia contra un grup concret de bacteris, sobre les cèl·lules diana.  ELEVADA POTÈNCIA BIOLÒGICA: poden actuar en concentracions mínimes i tot i així tenir funció inhibitòria.  TOXICITAT SELECTIVA: són capaços de destruir els microorganismes interns del cos sense provocar toxicitat a la resta de les estructures de l’organisme. QUIMIOTERÀPIC És una substància de preparació sintètica com per exemple les SULFAMIDES utilitzades contra el càncer o les QUILONES. 2 1.2 HISTÒRIA DE LA QUIMIOTERÀPIA  ANTIGA GRÈCIA: durant segles es va fer ús d’extractes de certes plantes i fongs per tractar els símptomes de les malalties infeccioses.  LOUIS PASTEUR S.XIX: va desenvolupar la pasteurització i la vacuna contra la ràbia i l'àntrax (Bacillus anthracis).  PAUL ERLICH 1909 : va desenvolupar el primer antibiòtic de curt espectre: Salvarsan, per al tractament de la sífilis.  ALEXANDER FLEMING 1928 : va descobrir el fong del gènere Penicilium i va desenvolupar l'antibiòtic Penicil·lina.  FLOREY I CHAIN 1949 : Utilització de la Penicil·lina en éssers humans. 1.3 FONAMENTS D’ACCIÓ DELS FÀRMACS ANTIMICROBIANS I CLASSIFICACIÓ DELS ANTIBIÒTICS ORIGEN  BIOLÒGICS: produïts per microorganismes.  SINTÈTICS: produïts artificialment a través de síntesi química.  SEMI-SINTÈTICS: és el nucli d'un antibiòtic produït per un microorganisme al qual s'afegeixen radicals químics per disminuir-ne la toxicitat. ESPECTRE D'ACCIÓ: conjunt d'agents bacterians que es veuen afectats per l'antibiòtic.  AMPLI ESPECTRE: afecten un nombre elevat de microorganismes.  INTERMEDI: nombre reduït.  CURT O REDUÏT: molt específic FORMA D'ACTUACIÓ  BACTERICIDA: destrueix els bacteris. L'antibiòtic produeix la lisi del bacteri.  BACTERIOSTÀTIC: impedeix el desenvolupament o creixement. L'antibiòtic inhibeix la reproducció del bacteri, no la destrueix, però impedeix el creixement de les colònies a l'organisme. BACTERICIDA BACTERIOSTÀTIC B.Lactàmics Rifamicines Aminoglicòsids Tetraciclines Glucopèptids Macròlids i Linosacàrids Polipèptids Cloramfenicol MECANISME D’ACCCIÓ  BACTERITZADA o A NIVELL DE LA PARET BACTERIANA: inhibint la seva síntesi i provocant la lisi del bacteri. Altera la permeabilitat de la paret bacteriana. El bacteri té més osmolaritat al seu interior, s'altera la permeabilitat, entra líquid i produeix l'esclat del bacteri. o ALTERAR L'ESTRUCTURA DE LA MEMBRANA CEL·LULAR: el bacteri esclata à lisi del bacteri. Interromp la síntesi de la membrana cel·lular del bacteri. Perd rigidesa a la membrana que produeix l'esclat del bacteri. 3  BACTERIOSTÀTIC o IMPEDINT LA SÍNTESI DE PROTEÏNES BACTERIANES EN ELS RIBOSOMES: no creixement de la colònia bacteriana. Supressió de la síntesi proteica per inhibició de la síntesi de l'ADN o l'ARN. o ACTUANT COM A METABÒLITS: inhibint alguna de les vies metabòliques bacterianes imprescindibles per a la vida cel·lular. L'antibiòtic actua com un antimetabòlit (inhibeix la síntesi de les rutes metabòliques del bacteri). Un exemple, pot ser la ruta de la síntesi de l’àcid Fòlic, imprescindible per a la síntesi de l’ADN. 1.4 TIPUS DE BACTERIS PATÒGENS CAUSANTS DE LES INFECCIONS BACTERIS Per poder distingir la classe de bacteris en GRAM-POSITIUS i GRAM-NEGATIUS es duu a terme una prova coneguda com la TINCIÓ DE GRAM que permet diferenciar-los segons les seves característiques MORFOLÒGIQUES i segons les seves diferències en la PARET CEL·LULAR.  BACTERIS GRAM-POSITIUS: son aquells que a través de la TINCIÓ DE GRAM es tenyeixen de BLAU FOSC o VIOLETA. Estan constituïdes per una ÚNICA CAPA LIPÍDICA i una GRUIXUDA CAPA de PEPTODOGLICANS. EXEMPLES: Bacillus, Listeria, Staphylococcus, Streptococcus, Enterococcus, Clostridium…  BACTERIS GRAM-NEGATIUS: son aquells que a través de la TINCIÓ DE GRAM NO ES TENYEIXEN de color o adopten una coloració ROSETA o VERMELLA. Estan constituits per una BICAPA LIPÍDICA que els dona unes propietats determinades i les fa més resistents. EXEMPLES: Klebsiella, Escherichia coli, Legionel·la, Pseudomones aeruginosa, Helicobacter pylori, Salmonella 1.5 DIAGNÒSTIC BACTERIOLÒGIC Per identificar el germen causal d'una malaltia infecciosa primer hem de fer el diagnòstic bacteriològic. 1. PRENDRE LES MOSTRES BIOLÒGIQUES INFECTADES: amb especial cura i fent ús de les mesures de precaució. 2. DUU A TERME FROTIS I / O CULTIUS:  FROTIS: mostra de fluid corporal sobre un portaobjectes per analitzar-lo sota microscopi.  CULTIU: es prepara un medi òptim per afavorir el creixement del microorganisme i així poder identificar-lo. 3. FER UN ANTIBIOGRAMA  Consisteix en un estudi per determinar la sensibilitat o resistència de cepes bacterianes a diferents tipus d’antibiòtics. 4 2. FARMACOLOGIA DELS ANTIBIÒTICS 2.1 LES RESISTÈNCIES BACTERIANES ALS ANTIBIÒTICS. CAUSES La RESISTÈNCIA és la INCAPACITAT d’un ANTIBIÒTIC per ACTUAR contra un bacteri.  INTRÍNSECA: aquell inherent o natural del bacteri, que no ha estat adquirit per un procés de mutació o a partir del material genètic d'un altre bacteri. EXEMPLE: Pseudomonas aeruginosa que és un bacteri gram-negatiu que té resistència natural a la VANCIMICINA.  ADQUIRIDA: mecanisme de defensa del bacteri davant d'un antibiòtic al qual prèviament era sensible aquest bacteri. Provoquen major impacte a nivell clínic. MECANISMES DE LA RESSITÈNCIA BACTERIANA  Alteració de la permeabilitat de la membrana, impedint l'entrada de l'antibiòtic.  Produint enzims capaços de destruir l'antibiòtic. Per exemple, la B. lactamases que inactiva la penicil·lina.  Utilitzar rutes metabòliques diferents de les interrompudes per l'antibiòtic per crear vies alternatives.  Síntesi de substàncies que neutralitzen l'antibiòtic o l’expulsen. Per exemple, la B. Lactamases.  Sobreproducció de l'enzim bloquejat per l'antibiòtic per mantenir funcionant la ruta interrompuda, fins a concentracions de saturació. CAUSES DE LES RESSITÈNCIES BACTERIANES  Ús indiscriminat: sense diagnòstic bacteriològic.  Ús d’antibiòtics en malalties d'etiologia vírica.  Administració a dosis insuficients i a intervals d’administració inadequats.  Abús d´antibiòtics d´ampli espectre.  Ús no terapèutic d'antibiòtics a la indústria alimentària.  Automedicació (greu problema sanitari). 2.2 TOXICITAT DELS ANTIMICROBIANS  DISBACTERIOSIS: alteració de la flora sapròfita que pot provocar sobre infeccions o alteracions a nivell digestiu.  HIPERSENSIBILITAT – AL·LÈRGIA: shock anafilàctic o edema.  TOXICODERMIES: urticària, ampolles, rash, púrpura palpable i extensa. A més pot provocar dos SÍNDROMES: 1. SDM. Steven-Johnson o Eritema Multiforme que pot provocar NECROSIS. 2. SDM. de l’HOME VERMELL caracteritzat per prurit i erupció eritematosa en la cara i el coll i part superior del tòrax.  EFECTES TÒXICS (alguns irreversibles): Hepatotoxicitat (fetge), Neurotoxicitat (sistema nerviós), Nefrotoxicitat (ronyó), Ototoxicitat (orella), cardiotoxicitat (cor) i inclús a nivell muscular. 5  IRITACIÓN LOCAL: segons la via d’administració. o ORAL: irritació digestiva. o PARENTERAL: flebitis (inflamació), abscessos o inclús vasculitis. 2.3 CLASSIFICACIÓ DELS ANTIBIÒTICS S'agrupen en famílies de característiques estructurals comunes: accions terapèutiques similars i toxicitat.  ANTIBIÒTICS Β-LACTÀMICS: PENICIL·LINA i CEFALOSPORINES. Són els més utilitzats en l’actualitat. o Potent activitat antimicrobiana i actuació d’ampli espectre. o Existència de preparats que resisteixen a la inactivació enzimàtica bacteriana de les β-lactamases. o Factors farmacocinètica favorables. o Escassos efectes adversos i utilitzable en dones embarassades. o Poden actuar a nivell de la membrana cel·lular bacteriana.  AMINOGLICÒSIDS.  QUINOLONES. 2.4 ANTIBIÒTICS DEL GRUP DELS B-LACTÀMICS PENICIL·LINA  S'obté de la floridura Penicillium.  ACCIÓ BACTERICIDA: inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana i produeixen la lisi cel·lular.  Molt utilitzats, poc tòxiques.  VIES ADMINISTRACIÓ: oral, intravenosa, intramuscular.  ELIMINACIÓ: generalment per la via renal. Una disminució en la secreció tubular renal pot augmentar la concentració i l’efecte terapèutic: reconsiderar les dosis en pacients amb insuficiència renal per evitar la toxicitat.  INDICACIONS: infeccions estafilocòccies, ferides i cremades infectades, sífilis, infeccions pneumocòcciques (pneumònia, endocarditis pneumocòccica) … CLASSIFICACIÓ DE LES PENICIL·LINES  PENICIL·LINES NATURALS: Són sempre les de primera elecció en infeccions produïdes pels bacteris com els estreptococs o en el cas de la sífilis. En infeccions produïdes per bacteris GRAM-POSITIUS. A més tenen un ESPECTRE D’ACCIÓ ESTRET amb una elevada TOXICITAT. Podem trobar-ne de 2 classes:  NATURALS: Tenen una vida generalment curta, aproximadament d’unes 4 hores, ja que són eliminades ràpidament per la via renal. o PENICI·LINA G SÒDICA (BENCILPENICIL·LINA): la seva administració se sol fer per VIA PARENTERAL i a l’estómac es duu a terme la seva degradació per àcid gàstric. Es útil per fer front al BACTERI de la SÍFILIS com la TROPONEMA. 6  o PENICI·LINA V: la seva administració es fa per VIA ORAL. És útil pel tractament de les INFECCIONS ODONTOLÒGIQUES o les infeccions com la FARINGITIS i l’AMIGDALITITS gràcies al fet que és capaç de resistir a l’àcid gàstric.  D’ACCIÓ PERLLONGADA: S’utilitzen quan es volen contraccions baixes però perllongades. Sempre INTRAMUSCULAR per risc de toxicitat. o PENICIL·LINA G PROCAÏNA (anestèsic local) : té una vida mitja d’aproximadament unes 24 hores. Permet mantenir els nivells plasmàtics de l’antibiòtic entre unes 18-24 hores. Útil per fer front a les infeccions locals greus com la SÍFILIS, URETRITIS GONÒDICA, PNEUMÒNIA PNEUMOCÒCCICA, OTITIS MITJANA AGUDA i en infeccions respiratòries que no responen al tractament oral. o PENICIL·LINA G BENZATINA: permet mantenir una concentració plasmàtica baixa durant unes 2 - 4 setmanes per cada injecció. Permet mantenir els nivells plasmàtics de l’antibiòtic entre 10-15 dies. És útil pel TRACTAMENT de la FARINGITIS EXSUDATIVA i PROFILAXI, primera fase SÍFILIS, FEBRE REUMÀTICA… En aquests casos els pacients poden requerir CURES INFERMERES si sorgeix cap dels següents problemes:  Alta hipersensibilitat.  Convulsions a dosis altes.  Dolor local al punt de punció.  PENICIL·LINES SEMISINTÈTIQUES  PENICIL·LINES RESISTENTS A LES BETA-LACTAMASES: Són produïdes per l'estafilococ (Staphylococcus aureus). Són útils per fer front a BACTERIS GRAM-POSITIUS. o OXACILINA, NAFCILINA: la seva administració es fa per VIA PARENTERAL. o CLOXACILINA, DICLOXACILINA: la seva administració es fa per VIA ORAL i sempre una 1 hora abans dels menjars per facilitar-ne l’absorció. Pot haver casos en que els pacients requereixin CURES INFERMERES, si sorgeixen els següents problemes:  FLEBITIS en administració per via venosa perifèrica. Cal intentar que l’administració sigui lenta.  INTOLERÀNCIA GASTROINTESTINAL en els casos en que es fa per via oral.  AMINOPENICILINES: S’utilitzen pel tractament de les INFECCIONS URINÀRIES, VIES RESPIRATÒRIES SUPERIORS, SINUSITIS, OTITIS MITJANA, FARINGITIS, AMIGDALITIS… Generalment poden utilitzar-se per fer front a les infeccions produïdes pels BACTERIS GRAM-POSITIUS i algunes produïdes pels BACTERIS GRAM-NEGATIUS. Són antibiòtics d’AMPLI ESPECTRE gràcies a la seva ELEVADA CAPACITAT per PENETRAR a la PARET CEL·LULAR d’alguns BACIL GRAM-NEGATIUS. 7  Normalment poden actuar de forma associada a SUBSTÀNCIES com l’ÀCID CLAVULÀNIC o el SULBACTAM per facilitar l’acció enfront de bacteris que produeixen B- LACTAMASA. o AMOXICIL·LINA, AMPICILINA: la seva administració es duu a terme per VIA ORAL i sempre 1 hora abans dels àpats per facilitar-ne l’absorció o bé per via INTRAVENOSA. Cal destacar que per la via oral pot haver més efectes secundaris com la DIARREA i una ABSORCIÓ MENYS EFICAÇ.  PENICIL·LINES ANTIPSEUDOMONES O CARBOXIPENICIL·LINES: Són penicil·lines de gran potència, per fer front a INFECCIONS GREUS com la SÈPSIA, PERITONITIS, ENDOCARDITIS, PNEUMÒNIES.... Són antibiòtics d’AMPLI ESPECTRE que poden fer front als BACTERIS GRAM-NEGATIUS. Tenen el mateix espectre que les AMINOPENICILINES però a més poden fer front a les PSEUDOMONES i a organismes AERÒBICS i ANAERÒBICS. El seu afecte pot associar-se a AMINOGLUCÒSIDS, ja que tenen un efecte sinèrgic. ! Cal ressaltar que són d’ÚS EXCLUSIVAMENT HOSPITALARI. o CARBENICIL·LINA: la seva administració es fa per VIA ORAL. És útil per tractar infeccions GREUS del TRACTE URINARI. o TICARCILINA: la seva administració es fa per VIA INTRAVENOSA. És útil per tractar INFECCIONS SISTÈMIQUES. Pot haver casos en que els pacients requereixin CURES INFERMERES, si sorgeixen els següents problemes:  Hipersensibilitat, flebitis, diarrea, hipopotassèmia. EFECTES ADVERSOS DE LES PENICIL·LINES  REACCIÓ D'HIPERSENSIBILITAT AL·LÈRGICA: És la més freqüent (10%). Poden ser: o IMMEDIATES: apareixen des del minut 1 a l’hora després de la seva administració per via ENDOVENOSA o IM. o ACCELERADES: apareixen des de l’hora de la seva administració fins a les 48 hores posteriors. o TARDANES: apareixen després de les 48 hores de l’administració. La GRAVETAT és variable, des de simples erupcions cutànies passatgeres com a toxicodèrmies fins al xoc anafilàctic.  TRASTORNS GASTROINTESTINALS: a causa de l'eliminació de flora intestinal. Pot provocar DIARREA o GASTRITIS.  AUGMENT REVERSIBLE DE TRANSAMINASES: pot passar inadvertit.  TRASTORNS HEMATOLÒGICS: trastorns com l’ANÈMIA, la NEUTROPÈNIA o la TROMBOPÈNIA. PRECAUCIONS QUE CAL TENIR EN COMPTE A L’HORA DE L’ADMINISTRACIÓ DE LES PENICIL·LINES  Administrar la Penicil·lina VIA ORAL 1 hora abans dels àpats o 2 hores després.  Precaució amb PACIENTS amb INSUFICIÈNCIA RENAL. 8 INTERACCIONS: Es poden produir interaccions amb d’altres antibiòtics o fàrmacs, els quals poden augmentar o bé disminuir els efectes.  Per exemple, els ANTIBIÒTICS com; el cloramfenicol, l'eritromicina, la tetraciclina o la neomicina, i els anticonceptius orals poden veure el seu EFECTE REDUÏT en presència de la penicil·lina.  En el cas dels ANTICOAGULANTS, la penicil·lina pot augmentar els seus efectes. Per la qual cosa caldrà estar atent. CEFALOSPORINES  ACCIÓ BACTERICIDA: inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana i produeixen la lisi cel·lular.  Són antibiòtics que s’utilitzen sobretot pels TRACTAMENT de les INFECCIONS GREUS o en CASOS de FRACÀS amb d’altres antibiòtics gràcies al fet que són MÉS ESTABLES en front dels bacteris B-LACTAMASA i GRAM- NEGATIUS.  Són àmpliament utilitzades en els HOSPITALS gràcies al fet que presenten una TOXICITAT REDUÏDA.  ESTRUCTURA: tenen una estructura química similar a la Penicil·lina, ja que deriven d’ella i per la qual cosa unes reaccions adverses i un mecanisme d'acció també semblant.  VIES ADMINISTRACIÓ: oral, intravenosa és la més utilitzada, intramuscular (dolorosa).  ELIMINACIÓ: generalment per la via renal. Una disminució en la secreció tubular renal pot augmentar la concentració i l’efecte terapèutic: reconsiderar les dosis en pacients amb insuficiència renal per evitar la toxicitat.  INDICACIONS: en la profilaxi cirurgia, infeccions de pell o greix, infeccions del SNC, oro-dentals, infeccions greus resistents a altres antibiòtics… Tot i això tenen un gran ventall terapèutic.  També es fa ús en els casos en que hi ha al·lèrgies a les penicil·lines, com a ANTIBIÒTIC SUBSTITUTIU.  S'associa a aminoglicòsids pel seu efecte sinèrgic. CLASSIFICACIÓ DE LES CEFALOSPORINES 1ª GENERACIÓ És la més efectiva per fer front a la INFECCIÓ PRODUÏDA pels BACTERIS de la classe COCS GRAM-POSITIUS. Cal ressaltar que són sensibles a la β-lactamasa i que no tenen la capacitat de travessar la barrera hematoencefàlica. INDICACIONS:  INFECCIONS NO COMPLICADES de la PELL i dels TEIXITS TOUS.  INFECCIONS MODERADES com la PNEUMONÍA.  INFECCIONS URINÀRIES o OTITIS. VIES D’ADMINISTRACIÓ:  VIA ORAL: CEFADOXIL, CEFALEXINA (la més utilitzada), CEFRADINA 9  VIA PARENTERAL: CEFAPIRINA, CEFAZOLINA, els quals són utilitza per la profilaxi IQ, per l’endocarditis causades pel bacteri S. aerus). 2a GENERACIÓ Són els antibiòtics d’elecció per fer front a les infeccions POLIMICROBIANES, produïdes per més d’un bacteri o bé per infeccions com la PERITONITIS, o les ginecològiques (ITUS). Són antibiòtics que tot i ser eficaços contra els bacteris GRAM-POSITIUS són més efectius contra els GRAM- NEGATIUS. Tenen la capacitat de resistir PARCIALMENT a les β-lactamasas i d’igual manera que els de primera generació, tampoc poden a travessar la barrera hematoencefàlica. VIA D’ADMINISTRACIÓ: pot ser tant per via oral com per la via parenteral. EXEMPLES: CEFUROXIMA, CEFACLOR, CEFOXITINA… 3ª GENERACIÓ Són les CEFALOSPORINES amb l’espectre més ampli d’acció contra el BACTERIS GRAM-NEGATIUS. Tenen la capacitat de RESISTIR a les β-lactamasas i a travessar la BARRERA HEMATOENCEFÀLICA. VIES D’ADMINSITRACIÓ:  VIA ORAL: CEFIXIMA.  VIA PARENTERAL: CEFTAZIDIMA, CEFOTAXIMA, CEFTRIAXONA. 4ª GENERACIÓ Són les cefalosporines més actives davant dels bacteris GRAM-NEGATIUS. S’utilitzen sobretot contra les ENTERO BACTÈRIES. VIES D’ADMINSITRACIÓ:  VIA ORAL: CEFPIRONA.  VIA PARENTERAL: CEFEPIMA. 5ª GENERACIÓ Tenen la capacitat de fer front al MRSA, als estreptococs resistents a la penicil·lina, als enterococs faecalis productors de B-lactamasa i susceptibles a l’ampicil·lina. Tot i això no serveixen contra les pseudomones. 2.5 ANTIBIÒTICS DELS GRUP DELS AMINOGLICÒSIDS  ACCIÓ BACTERICIDA: inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana i produeixen la lisi cel·lular.  Són antibiòtics que s’utilitzen sobretot pels TRACTAMENT de les INFECCIONS GREUS produïdes pels bacteris GRAM-NEGATIUS o les PSEUDOMONES.  Tenen la capacitat d’ALTERAR la SÍNTESI de PROTEÏNES.  Són d’us recomanat hospitalari. 10  ESTRUCTURA: tenen una estructura química similar a la Penicil·lina, ja que deriven d’ella i per la qual cosa unes reaccions adverses i un mecanisme d'acció també semblant.  VIES ADMINISTRACIÓ: per VIA INTRAVENOSA I VIA INTRAMUSCULAR (diluït en 50-100 ml de SF o SG 5% i a perfusió contínua d’entre 30-60 minuts). Per la via oral s’ha d’evitar administrar-los i sols en casos d’infeccions parasitàries com l’AMEBIASIS ja que tenen mala absorció i provoquen en molts casos nàusees, vòmits o diarrea.  ELIMINACIÓ: generalment per la via renal. Una disminució en la secreció tubular renal pot augmentar la concentració i l’efecte terapèutic: reconsiderar les dosis en pacients amb insuficiència renal per evitar la toxicitat.  INDICACIONS: en la profilaxi cirurgia, infeccions de pell o greix, infeccions del SNC, oro-dentals, infeccions greus resistents a altres antibiòtics… Tot i això tenen un gran ventall terapèutic.  S'associa a B-lactàmics pel seu efecte sinèrgic, els quals faciliten la seva penetració. PRECAUCIONS: ! NO barrejar mai amb penicil·lines en el mateix fresc, ja que inactiven la seva funció.  NO utilitzar durant períodes de LACTÀNCIA o EMBARÀS. CLASSIFICACIÓ DELS AMINOGLICÒSIDS  GRUP I Són antibiòtics que s’administren tant per VIA INTRAMUSCULAR com per VIA INTRAVENOSA. Poden provocar TOXICITAT i cal vigilar estretament i tenir PRECAUCIÓ en casos d’aparició de SORDERA. El seu ús està ESPECIALITZAT pel TRACTAMENT de 1a línia per a la TUBERCULOSIS o TBC amb l’antibiòtic específic anomenat ESTREPTOMICINA.  GRUP II Són els més utilitzats i estan dirigits pel TRACTAMENT de les INFECCIONS GREUS. NO tenen ACCIÓ BACTERICIDA per la qual cosa no poden a travessar les parets cel·lulars i es caracteritzen per ser antibiòtics d’AMPLI ESPECTRE amb una baixa absorció i incapacitat per creuar la barrera hematoencefàlica. El seu ús està associat a les penicil·lines i a les cefalosporines. EXEMPLES: GENTAMICINA (1a generació), TOBRAMICINA (col·liris) i AMIKACINA (2a generació).  GRUP III Són ANTIBIÒTICS d’ÚS TÒPIC. EXEMPLES: NEOMICINA (molt tòxic). El seu ús està indicat per infeccions de la pell o bé per infeccions oculars. REACCIONS ADVERSES  OTOTOXICITAT: sordesa, alteració de l’equilibri. Sol no ser reversible, sobretot en nens. Causada per Estreptomicina i Gentamicina.  NEFROTOXICITAT. 11  BLOQUEIG NEUROMUSCULAR: pot ocasionar dificultat respiratòria, somnolència, debilitat. En cas d’administració ràpida. 2.6 ANTIBIÒTICS DEL GRUP DE LES QUINOLONES  ACCIÓ BACTERICIDA: inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana i produeixen la lisi cel·lular.  Són antibiòtics que s’utilitzen sobretot pels TRACTAMENT de les INFECCIONS GREUS produïdes pels bacteris GRAM-NEGATIUS com l’E. coli, Proteus, Klebsiel·la o Entero bactèries.  Són ANTIBIÒTICS d’AMPLI ESPECTRE d’acció amb una elevada capacitat de difusió per fluids i teixits com la BILIS, l’ORINA, l’ESPUT o l’os.  VIES ADMINISTRACIÓ: per VIA INTRAVENOSA I VIA ORAL. Tenen una BIODISPONIBILITAT del 100%.  ELIMINACIÓ: generalment per la via renal. Una disminució en la secreció tubular renal pot augmentar la concentració i l’efecte terapèutic: reconsiderar les dosis en pacients amb insuficiència renal per evitar la toxicitat  INDICACIONS: infeccions urinàries, gonorrea, infeccions respiratòries, úlceres per decúbit… CLASSIFICACIÓ DE LES QUINOLONES 1ª GENERACIÓ: Són antibiòtics que sols aconsegueixen assolir la concentració necessària en les vies URINÀRIES. Són efectius contra la infecció produïda pels BACTERIS GRAM-NEGATIUS i la seva VIA ADMINSTRACIÓ és fa per VIA ORAL. EXEMPLES: AC. PIPEMIDI, AC. OXONÍLIC, AC. NALIDÍXIC. 2a GENERACIÓ Són antibiòtics dirigits per fer fronts a les INFECCIONS URINÀRIES i GASTROINTESTINALS. Podem torbar-ne de dos classes:  1r GRUP: FLUMEQUINE  2n GRUP: NORFLOXACIN, CIPROFLOXACIN (fotosensible i administració cada 12h i útil contra la pseudomones aeruginosa). 3ª GENERACIÓ: Són antibiòtics d’AMPLI ESPECTRE, que tenen més efectivitat que els de segona generació. Són eficaços contra infeccions GREUS com la SÈPSIA i la PNEUMONIA NOSOCOMIAL. La seva administració se sol fer per VIA ORAL o per VIA INTRAVENOSA. EXEMPLES: LEVOFLOXACÍ (administració cada 24/hores tot i que pot provocar més diarrea). 4ª GENERACIÓ: EXEMPLE: MOXIFLOXACÍ. La seva via d’administració es fa per VIA ORAL i el seu efecte és major que el LEVOFLOXACÍ però el seu cost és més car. 12 La 2a, 3a i 4a generació són més eficaços contra BACTERIS GRAM-POSITIUS. A més tenen més biodisponibilitat i un major espectre d'acció, menys toxicitat i resistències. REACCIONS ADVERSES Sobretot cal tenir en compte l’aparició del SDM. CONDUSIONAL i de la TENDINITIS. DIGESTIVES: nàusees, diarrees, intoleràncies, hipoglucèmies... NEUROTOXICITAT: tremolors, convulsions, insomni, al·lucinacions o psicosis... Precaució pacient epilèptic. ARTICULARS: tendinitis, artropaties… ERUPCIONS CUTÀNIES: toxicodèrmies. CARDIOVASCULARS: allargament del segment QT, i aparició inclús d’alguna arrítmia. PRECAUCIONS: ! PROTEGIR les dissolucions FOTOSENSIBLES de la LLUM.  NO utilitzar durant períodes de LACTÀNCIA o EMBARÀS, en INFANTS i ADOLESCENTS o AVIS amb afectacions neuronals.  Preguntar per possibles al·lèrgies i comprovar CADUCITAT.  En la VIA ENDOVENOSA: administrar per una vena del major calibre possible i sempre en una dissolució amb 50 – 100 cc de SF o SG 5%, durant 30 – 60 minuts.  A l'administració intramuscular rotar el punt de punció. 3. FARMACOLOGÍA DELS ANTIMICÒTICS O ANTIFÚNGICS 3.1 DEFINICIÓ DE MICOSIS La MICOSIS és el terme amb el qual fem referència a les infeccions que han estat produïdes per FONGS. CAUSES PER LES QUALS ES PRODUIEIXEN LES MICOSIS  Utilització d´antibiòtics d´ampli espectre en excés.  En pacients immune deprimits ja que tenen més predisposició a les infeccions. Si la infecció arribés a circulació sistèmica podria inclús provocar la mort de la persona.  El tractament amb corticoides durant llargs períodes de temps ja que poden debilitar el sistema immune. CLASSIFICACIÓ SUPERFICIAL: Afecta a les capes superficial de la pell i de les mucoses.  TINYA o DERMATOFITOSIS: per tractar-la es poden fer ús de dos antimicòtics, com la GRISEFULVINA per via tòpica o el antimicòtic sintètic ITRACONAZOL per via oral.  CANDIDIASIS SUPERFICIAL PROFUNDA: Afecta a diferents òrgans i teixits de l’organisme. 13 3.2 DEFINICIÓ DE L’ANTIMICÒTIC Els antimicòtics són substàncies que eliminen o aturen el creixement dels fongs. Poden ser:  LOCALS o TÒPICS  SISTÈMICS. CLASSIFICACIÓ DELS ANTIMICÒTICS  ANTIMICÒTICS NATURALS: són els més utilitzats i en poden trobar de diverses classes: o Amfotericina B, Nistatina, Griseofulvina, Equinocandidas.  ANTIMICÒTICS SINTÈTICS o Fluconazol, Ketoconazol, Itraconazol, Miconazol, tots del GRUP dels TRIAZOLS. 3.3 ANTIBIÒTIC ANTIMICÒTIC FLUCONAZOL És un ANTIFÚNGIC SINTÈTIC de la família dels TRIAZOLS i el més utilitzat clínicament. És un ANTIMICÒTIC d’AMPLI ESPECTRE que pot actuar tant en MICOSIS LOCALS com SISTÈMIQUES. El seu ús està indicat en patologies com:  CANDIDIASIS, MENINGITIS CRIPTOCÒCCICA, DERMATOFITOSIS, ONICOMICOSI i per la PROFILAXI de la SIDA. La seva ELIMINACIÓ es duu a terme per la via RENAL. En pacients amb insuficiència renal cal tenir precaucions extres. L’ADMINISTRACIÓ pot ser tant per via ORAL com per via INTRAVENOSA. EFECTES ADVERSOS DEL FLUCONAZOL FREQÜENTS POC FREQÜENTS  Erupcions cutànies o diarrea  Hepatotoxicictat  Cefalea o vertigen  Hipocalcemia  Nàusees o vòmits  Arrítmies cardíaques.  Enzims hepàtics elevats en concentració sanguínia. 4. FARMACOLOGIA DELS ANTIVÍRICS 4.1 ACICLOVIR  És l’antivíric més utilitzat.  El trobem dintre del grup dels antivírics INHIBIDORS de l’ADN POLIMERASA.  IMPEDEIX la REPLICACIÓ VIRAL disminuint l'extensió i la durada de la malaltia. 14  ESPECTRE: virus de la varicel·la Zòster (VVZ) , virus del Epstein Barr (VEB), Citomegalovirus (CMV) i virus de l’herpes humà i de l’herpes simple (afecten un nervi).  INDICACIONS: el seu ús està indicat exclusivament per l’herpes simple, l’herpes zòster i la varicel·la.  ELIMINACIÓ: per la via renal.  ADMINISTRACIÓ: oral, tòpica, intravenosa. Cal tenir en compte que l’administració via oral no és del tot eficaç, ja que la seva absorció és lenta i la biodisponibilitat es de tant sols un 30%. La millor manera d’administrar-lo es per via endovenosa, on passades 24h pot romandre de forma estable el medicament. EFECTES ADVERSOS POC FREQÜENTS Tot i que són poc freqüents poden haver alguns afectes adversos segons la seva via d’administració.  VIA ORAL: cefalees, nàusees, diarrea…  VIA PARENTERAL: flebitis, nàusees, hematúria, hipotensió, encefalopatia 15 5. CÀLCULS DE DOSI EN L’ADMINISTRACIÓ DE FÀRMACS. 5.1 CÀLCULS DE DOSI EN L´ADMINISTRACIÓ DE FÀRMACS. CONVERSIONS, PAUTES D´ADMINISTRACIÓ, HORARIS I PLANIFICACIÓ. 16