Penicil·lines i el seu ús clínic

Penicil·lines

• Són antibiòtics de primera elecció per a infeccions d'estreptococs i sífilis.
• Són efectives contra bacteris gram-positius, B-Lactamases i alguns gram-negatius.
• Tenen un espectre d'acció estret amb una elevada toxicitat.

Penicil·lines Naturals

• Tenen una vida curta, aproximadament 4 hores, degut a la seva ràpida eliminació renal.

Penicil·lina G Sòdica (Bencilpenicil·lina)

• Administrada per via parenteral pel seu component a l'acció dels àcids gàstrics.
• Útil per tratar la sífilis.

Penicil·lina V

• Administrada per via oral.
• Utilitzada per tratar infeccions odontològiques, faringitis i amigdalitis.
• Resisteix l'acció dels àcids gàstrics.

Penicil·lines d'Acció Perllongada

• Utilitzades per a concentracions baixes però perllongades.
• Administrades per via intramuscular pel risc de toxicitat.

Penicil·lina G + Procaïna (anestèsic local)

• Vida mitjana d'aproximadament 24 hores.
• Útil per tratar infeccions locals greus com la sífilis, uretris gonocòdnica, pneumònia pneumocòccica, otitis mitjana aguda, amigdalitis i infeccions respiratòries que no responen al tractament oral.
• Administrada per via intramuscular.

Penicil·lina G Benzatina

• Manté una baixa concentració plasmàtica durant 2-4 setmanes per a cada injecció.

• Utilitzada per a la faringitis exudativa, profilaxi, primera fase de la sífilis, febre reumàtica.

• Cures infermeres:

  • Alta hipersensibilitat.
  • Convulsiones en altes dosis.
  • Dolor al punt de la injecció.

Penicil·lines Semisintètiques

• Són produïdes mitjançant producció microbiològica industrial i modificació química.

Penicil·lines Resistents a les Beta-Lactamases

• Útils per a bacteris gram-positius productors de B-Lactamasa i infeccions estafilocòccies (Staphylococcus Aureus).

Via Parenteral: Oxacil·lina, Nafcil·lina.

Via Oral: Cloxacil·lina, Dicloxacil·lina.

• Cures infermeres:
  • Flebitis en administració per via venosa perifèrica.
  • Intolerància gastrointestinal en administració oral.

Aminopenicil·lines

• Utilitzades per a tractar infeccions urinàries, vies respiratòries superiors, sinusitis, otitis mitjana, faringitis, amigdalitis.
• Efectives contra bacteris gram-positius i alguns gram-negatius.
• Susceptibles a les B-Lactamases.
• Ampli espectre gràcies a la seva elevada capacitat per penetrar a la paret cel·lular de bacils gram-negatius.
• Actuen de forma associada a substàncies com l'àcid clavulànic o el sulbactam per facilitar l'acció enfront de bacteris que produeixen B-Lactamases.

Amoxicil·lina, Ampicil·lina

• Administrades per via oral o intravenosa.
• Efectives en casos amb càpsules.
• Pot haver-hi efectes secundaris gastrointestinals com la diarrea.
• Cures infermeres:
  • Ús de probiòtics.

Penicil·lines Antipseudomones o Carboxipenicil·lines

• Penicil·lines de gran potència per a infeccions greus com la sèpsia, peritonitis, endocarditis, pneumònies.
• Ampli espectre que pot afectar bacteris gram-negatius.
• Tenen el mateix espectre que les aminopenicil·lines + Pseudomonas i organismes aeròbics i anaeròbics.
• Actuen de forma sinèrgica en associació amb aminoglucòsids.
• Cures infermeres:
  • Ús exclusivament hospitalari.

Carbenicil·lina

• Administrada per via oral.
• Utilitzada per a tractar infeccions greus del tracte urinari (ITU).

Ticarcil·lina

• Administrada per via intravenosa.
• Utilitzada per a tractar infeccions sistèmiques.

Piperacil·lina

• Administrada per via intravenosa amb tazobactam en infeccions greus.
• Excel·lent activitat contra bacteris grampositius, gram-negatius i anaeròbics.
• Utilitzada en infeccions nosocomial, pneumònies, sèpsis…

Efectes Adversos de les Penicil·lines

• Reacció d'hipersensibilitat al·lèrgica:

  • Immediates: apareixen al minut 1 fins a l'hora posterior a la seva administració per via endovenosa o IM.
  • Accelerades: apareixen des de l'hora fins a les 48 hores posteriors.
  • Tardanes: apareixen després de les 48 hores de l'administració.

• Trastorns gastrointestinals:

  • Diarrees.
  • Gastritis.

• Augment reversible de transaminases.

• Trastorns hematològics:

  • Anèmia.
  • Neutropènia.
  • Trombocitopènia.

Precaucions de l'Administració de les Penicil·lines

• Administrar per via oral 1 hora abans dels àpats o 2 hores després per millorar l'absorció.
• Precaució amb pacients amb insuficiència renal.

Interaccions de les Penicil·lines

• Augment o disminució dels seus efectes amb altres antibiòtics o fàrmacs.
• Els antibiòtics com el cloramfenicol, l’eritromicina, la tetraciclina o la neomicina, i els anticonceptius orals poden veure el seu efecte reduït en presència de la penicil·lina.
• Concentració plasmàtica de penicil·lina lliure i activa superior amb AINEs.
• Augment dels efectes dels anticoagulants.

Cefalosporines

• Acció bactericida: inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana.
• Utilitzades en el tractament de infeccions greus o com a segona opció després del fracàs amb d'altres antibiòtics.
• Més estables enfront dels bacteris B-Lactamases i gram-negatius.
• Ampliament utilitzades en hospitals per la seva baixa toxicitat.
• Estructures químiques similars a les penicil·lines.
• Vies d'administració: VO, EV (més utilitzada), IM (dolorosa).
• Eliminació renal.
• Indicacions: profilaxi de cirurgia, infeccions de pell o greix, infeccions del SNC, oro-dentals, infeccions greus resistents a altres antibiòtics.
• Utilitzades com a antibiòtic substitut en cas d'al·lèrgies a les penicil·lines.
• Efectes sinèrgics amb els aminoglucòsids.

Classificació de les Cefalosporines

1ª Generació

• Efectives contra infeccions de cocs gram-positius.
• Sensibles a la β-lactamasa.
• No travessen la barrera hematoencefàlica.

Indicacions:

• Infeccions no complicades de pell i teixits tous.
• Infeccions moderades com la pneumònia.
• Infeccions urinàries o otitis.

Vies d'administració:

• Via oral: Cefadoxil, Cefalexina, Cefradina.
• Via parenteral: Cefapirina, Cefazolina.

2ª Generació

• Antibiòtics d'elecció per a infeccions polimicrobianes i infeccions com la peritonitis o les ginecològiques (ITUs).
• Eficaços contra els bacteris gram-positius i els gram-negatius.
• Resistència parcial a les β-Lactamases.
• No travessen la barrera hematoencefàlica.
• Vies d'administració: VO i EV.

Exemples:

• Ceforoxima.
• Cefaclor.
• Cefoxitina.

3ª Generació

• Cefalosporines amb un ampli espectre d'acció contra els bacteris gram-negatius.
• Resistents a les β-Lactamases.
• Travessen la barrera hematoencefàlica.

Vies d'administració:

• Via oral: Cefixima.

• Via parenteral: Ceftazidima, Cefotaxima, Ceftriaxona.

• Cures Infermeres:

  • Evitar administració ràpida d'imipenem per via intravenosa per reduir el risc de convulsiones.

Monobactèmics

• Aztreonam: atb bactericida amb un únic anell.
• Utilitzat unicament contra bacteris gram-negatius.
• Escasses reaccions creuades amb d'altres atb.
• Atb inductor de resistència.

Antibiòtics del Grup dels Glucopèptids o Lipopeptids

• Acció bactericida: inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana (inhibició de la síntesi del fosfoenolpiruvat sintetasa).
• Utilitzats per a tractar infeccions resistents a les B-Lactamases o al·lèergies als B-lactàmics en infeccions de cocs gram-positius.
• Provocant un augment de la resistència pel seu consum elevat.

Classificació dels Glucopèptids o Lipopeptids

Vancomicina

• Efectiu contra MRSA i cocs gram-positius.
• Administrada per via intravenosa lentament.

Teicoplanina

• Per via intravenosa o intramuscular.
• Efectiva contra bacteris gram-positius.

Bacitracina

• Per via tòpica o oftalmica.
• Poques vegades administrada per via intramuscular.
• Utilitzada contra impetigen, conjuntivitis i altres infeccions.

Cicloserina

• Administrada per via oral.
• Indicada per al tractament de la tuberculosi.

Fosfomicina

• Primer atb que les infermeres poden prescriure.
• Administrada per via oral (2-3 sobres després de l'última orina abans de dormir).
• També administrada per via intravenosa o intramuscular.
• Eliminada per via renal.
• Utilitzada per a infeccions de cocs gram-positius en ITUs.
• Indicada per a tractar infeccions respiratòries, malalties cutànies, infeccions greus com la septicemia i l'endocarditis.

Efectes Adversos dels Glucopèptids o Lipopeptids

• Síndrome de l'Home Vermell: relacionada amb l'administració intravenosa ràpida.
• Diarrea, nàusees, mareig, cefalea.

Penicil·lines

• Es poden associar amb aminoglucòsids per efecte sinèrgic.
• S’administren únicament a l’hospital.
• Administració oral per a la carbenicil·lina
• La carbenicil·lina és útil per a tractar infeccions greus del tracte urinari.
• La ticarcil·lina s’administra per via intravenosa.
• La ticarcil·lina és útil per a tractar infeccions sistèmiques.
• Reacció d’hipersensibilitat al·lèrgica: la més freqüent (10%).
• Les reaccions immediates apareixen entre el minut 1 i l’hora després de l’administració endovenosa o IM.
• Reaccions accelerades entre l’hora i les 48 hores posteriors a l’administració.
• Reaccions tardanes: apareixen més de 48 hores després de l’administració.
• Trastorns gastrointestinals per eliminació de flora intestinal.
• Augment reversible de transaminases.
• Trastorns hematològics: anèmia, neutropènia o trombopènia.
• Administrar per via oral una hora abans dels àpats o dues hores després.
• Precaució amb pacients amb insuficiència renal.

Cefalosporines

• Accio bactericida: inhibeixen la síntesi de la paret bacteriana i produeixen lisi cel·lular.
• Tractament d’infeccions greus o fracàs amb altres antibiòtics.
• Més estables davant dels bacteris B-lactamasa i gram-negatius.
• Àmpliament utilitzades als hospitals per la seva baixa toxicitat.

Aminoglucòsids

• Accio bactericida.
• Tractament d’infeccions greus causades per bacteris gram-negatius o Pseudomonas.
• Alteren la síntesi de proteïnes.
• Ús recomanat a l’hospital.
• Estructura similar a la penicil·lina, amb reaccions adverses i mecanismes d’acció semblants.
• Administració intravenosa o intramuscular (diluït en 50-100 ml de SF o SG 5% i a perfusió contínua d’entre 30-60 minuts).
• Evitar administrar-los per via oral, llevat que siguin per a infeccions parasitàries com l’amebiasis, ja que tenen mala absorció i provoquen nàusees, vòmits o diarrea.
• Eliminació per via renal.
• Dosis ajustades en pacients amb insuficiència renal per evitar la toxicitat.
• Indicacions: profilaxi cirurgia, infeccions de pell o greix, infeccions del SNC, oro-dentals, infeccions greus resistents a altres antibiòtics.
• S’associen amb B-lactàmics pel seu efecte sinèrgic.
• NO barrejar amb penicil·lines en el mateix fresc (inactivació).
• Prohibida durant l’embaràs i la lactància.

Fluconazol

• Antimicòtic sintètic de la família dels triazols, més utilitzat clínicament.
• Antimicòtic d’ampli espectre que actua en micosis locals i sistèmiques.
• Indicat en candidiasis, meningitis criptocòccica, dermatofitosis, onicomicosi i per a la profilaxi de la SIDA.
• Eliminació renal.
• Precaució en pacients amb insuficiència renal.
• Administració oral o intravenosa.
• Efectes adversos: erupcions cutànies, diarrea, cefalea, vertigen, nàusees, vòmits, enzims hepàtics elevats, hepatotoxicitat, hipocalcemia, arítmies cardíaques.

Aciclovir

• Antiviral més utilitzat.
• Inhibidor de l’ADN polimerasa.
• Impedeix la replicació viral, disminuint l’extensió i la durada de la malaltia.
• Espectre: virus de la varicel·la zóster (VVZ), virus del Epstein Barr (VEB), citomegalovirus (CMV) i virus de l’herpes humà i de l’herpes simple.
• Indicat exclusivament per a l’herpes simple, l’herpes zòster i la varicel·la.
• Eliminació renal.
• Administració: oral, tòpica, intravenosa.

Fluorquinolones

• Accio bactericida.
• Inhibeixen la síntesi de l’ADN bacterià.
• Espectre: gram-negatius, gram-positius i anaeròbics.
• Primera generació: àcid nalidixic, cinoxacina.
• Segona generació: ofloxacina, ciprofloxacina.
• Tercera generació: levofloxacina, moxifloxacina.
• Reaccions adverses: SDM.condicional, tendinitis, digestius, neurotòxics, articulars, erupcions cutànies, cardiovasculars.
• Precaucions: protegir de la llum, no s’administra durant l’embaràs ni la lactància, en nens i adolescents o avis amb afectacions neuronals.

Micosis

• Infecció causada per fongs.
• Causes: ús d’antibiòtics d’ampli espectre en excés, pacients amb dèficit immunitari, tractament amb corticoides durant llargs períodes.
• Classificació: superficial (superfície de la pell i mucoses) i profunda (afecta a diferents òrgans i teixits).

Antimicòtics

• Substàncies que eliminen o aturen el creixement dels fongs.
• Classificació: locals o tòpics i sistèmics.
• Naturals: amfotericina B, nistatina, griseofulvina, equinocandidas.
• Sintètics: fluconazol, ketoconazol, itraconazol, miconazol (grup dels triazols).

Introducció a la quimioteràpia

• La quimioteràpia és el tractament de malalties infeccioses mitjançant agents antimicrobians.
• Els agents antimicrobians són substàncies que impedeixen el creixement o causen la mort dels microorganismes.
• Hi ha tres tipus d'agents antimicrobians: desinfectants, antisèptics i antimicrobians d'ús clínic o terapèutic.

Tipus d'agents antimicrobians

• Els desinfectants s'utilitzen en sistemes inanimats.
• Els antisèptics s'utilitzen en pell i mucoses.
• Els antimicrobians d'ús clínic són útils per reduir i controlar infeccions.
• Els antibiòtics són substàncies que inhibeixen el creixement o causen la mort dels bacteris.
• Els quimioteràpics són substàncies sintètiques que s'utilitzen per tractar malalties com el càncer.

Història de la Quimioteràpia

• Antigament, s'utilitzaven extractes de plantes i fongs per tractar malalties infeccioses.
• El 1928, Alexander Fleming va descobrir la penicil·lina.
• Durant la Segona Guerra Mundial, es va produir la penicil·lina a gran escala, salvant moltes vides.
• Des de llavors, s'han desenvolupat molts antibiòtics nous, però també han sorgit resistències bacterianes.

Resistència Bacteriana

• La resistència bacteriana és la capacitat dels bacteris de sobreviure a l'acció dels antibiòtics.
• Els bacteris poden adquirir resistència per mutacions o transferència genètica.
• Hi ha diverses raons per a aquesta resistència, com l'ús indiscriminate d'antibiòtics, dosis insuficients, etc.

Toxicitat dels Antimicrobians

• Els antimicrobians poden causar diversos efectes secundaris, com ara disbacteriosi, hipersensibilitat, toxicodermies i efectes tòxics en diversos òrgans.

Classificació dels antibiòtics

• els antibiòtics es classifiquen en famílies segons la seva estructura química, acció terapèutica i toxicitat.

Antibiòtics β-Lactàmics: Penicil·lines i Cefalosporines

• Tenen un espectre ampli d'acció i són potents bactericides.
• S'utilitzen per tractar infeccions greus.
• cal tenir cura amb la reacció d'hipersensibilitat al·lèrgica.

Antibiòtics del Grup dels Aminoglicòsids

• Són bactericides i tenen un espectre ampli d'acció.
• Alguns tenen un ús especialitzat per tractar la tuberculosi.
• S'han de tenir en compte les reaccions adverses, com la ototoxicitat i la nefrotoxicitat.

Antibiòtics del Grup de les Quinolones

• Tenen un espectre ampli d'acció i són bactericides.
• S'utilitzen per tractar diverses infeccions, incloses infeccions urinàries, respiratòries i gastrointestinals.
• s'administren per vía oral o intravenosa.

Aquesta prova explora els diversos aspectes de les penicil·lines, incloent el seu efecte contra bacteris gram-positius i altres infeccions. A més, s'hi analitzen les vies d'administració i possibles efectes secudaris. Aquesta informació és clau per a professionals de la salut i estudiants de medicina.