Bloc 0 - Organització Gemma - PDF

Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents INTRODUCCIÓ A L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI ESCOLAR, MATERIALS I HABILITATS DOCENTS Tasca del mestres 🡪 reflexió sobre la pràctica per oferir a cada infant les millors oportunitats de desenvolupament integral. 1. QUÈ SIGNIFICA EDUCAR? E...

Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents INTRODUCCIÓ A L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI ESCOLAR, MATERIALS I HABILITATS DOCENTS Tasca del mestres 🡪 reflexió sobre la pràctica per oferir a cada infant les millors oportunitats de desenvolupament integral. 1. QUÈ SIGNIFICA EDUCAR? Educar va més enllà de fer possible que els infants aprenguin o adquireixin coneixements. Implica proposar reptes cognitius, crear un ambient ric i facilitador de relacions humanes, donar oportunitat per reforçar la pròpia confiança i l’autoestima, assegurar el camí cap a l’autonomia i ajudar a que els infants es puguin anar fent una idea del món en el qual viuen i viuran. Es fa necessari que els equips reflexionin a partir de la seva pràctica, que puguin integrar els coneixements, sensibilitats i bones maneres de fer de cadascun dels seus membres i repensar, com equip, quins aprenentatges són realment valuosos per als infants, com aprenen, juguen, investiguen, atorguen significat a allò que fan... Una societat que vol invertir en el seu futur ha de considerar cada cop més infantil com la primera etapa i la més important del sistema educatiu. La Unió Europea dóna orientacions sobre com ha de ser l’educació dels infants més petits: L’educació infantil amb alt nivell de qualitat ofereix una àmplia gamma de beneficis a curt i a llarg termini…estableixen les bases essencials per l’adquisició del llenguatge, l’èxit de l’aprenentatge al llarg de la vida, la integració social i el desenvolupament personal. La importància del joc, fonamental a les primeres edats. El suport a les famílies en el seu paper de principals educadors dels seus fills tot proposant als centres d’educació infantil que treballin amb estreta sintonia amb pares, famílies i grups socials.  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents 2. L’ESCOLA COM A ESPAI DE BENESTAR I D’APRENENTATGE L’infant té una necessitat natural d’entendre el món que l’envolta i aquest aprenentatge es produirà si està immers en un ambient segur, on se senti atès, apreciat, acceptat i on hi trobi el seu lloc. La curiositat és el motor de l’aprenentatge especialment si va acompanyada de la confiança i del saber fer del mestre. Una bona acollida i el coneixement de l’espai, el temps i les normes de convivència que formen part de la quotidianitat de l’escola. L’aprenentatge, a l’escola, es dóna en qualsevol espai i en qualsevol moment: a través del joc, de les relacions, de les preguntes, dels descobriments i també, per suposat, de les propostes de la mestra. L’espai ben organitzat (interior i exterior) de l'escola ha de possibilitar el procés de recerca dels infants. Hem d’avançar en la creació de propostes en les que es faci necessària la participació activa de l’infant. Proposar situacions d’aprenentatge que precisin la participació activa dels infants en l’elaboració, la construcció, i la creació del seu pensament, acompanyant, proposant reptes, fent preguntes interessants, mostrant camins… La reflexió i el consens de l'equip de mestres afavoreixen la millora i la innovació educativa. 3.1 QUAN S’APRÈN? TOT EL TEMPS ÉS EDUCATIU 3.1.1 L’escola acollidora 3. QUÈ SIGNIFICA I QUÈ IMPLICA L’ESCOLA ACOLLIDORA? TOTS ELS INFANTS TENEN CABUDA, ESTAN AGUST L'escola té com a objectiu l'educació integral dels infants, però és un objectiu compartit, perquè el primer i màxim agent educador és la família 🡪 és fonamental que el/la mestre/a busqui la coordinació i la complicitat de la família i que la família tingui plena confiança en l'escola. Acollir un infant i llur família, sense judicis ni valoracions prèvies, que permet establir un marc de confiança mútua que fa possibles dinàmiques i relacions positives que permeten treballar junts amb la voluntat de formar persones. L’acollida provoca complicitat i una confiança sòlida. La familiarització (o acollida) és un concepte més respectuós amb l’infant, que no comporta la “resignació” a la situació. Les reaccions dels infants poden ser molt diverses. També les famílies arriben a l’escola amb experiències diferents. Des de l’escola intentem que el procés  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents de familiarització o d´acollida sigui viscut de forma positiva tant per part de les famílies com dels infants. L'èxit del procés d'adaptació de l'infant a l'escola depèn, en bona mesura, de l'actitud dels pares. El període de familiarització d’una durada variable segons com ho visqui cada infant. Uns horaris pactats prèviament amb el centre que s’aniran ampliant progressivament fins a fer tota la jornada escolar sencera. 4. RECURSOS PER OPTIMITZAR EL PERÍODE D’ACOLLIDA DE LES FAMÍLIES I ELS INFANTS L’escola ha de ser acollidora en qualsevol moment, tothom s’ha de sentir acollit i acceptat tal com és, nens, mestres i famílies, amb les seves diferències i particularitats, contemplades com un fet enriquidor. 3.1.2 Tenir cura de la quotidianitat Tot el temps dels infants a l’escola és educatiu. El temps i la seva organització tenen una gran importància educativa: organitzar bons espais i planificar adequadament el temps pot afavorir o dificultar l’activitat i el joc dels infants. → donen molta seguretat als infants perquè s’acostumen en el seu dia a dia i saben el que vindrà després. L’escola ha de poder transmetre estabilitat, familiaritat i afectivitat. Per això l’organització del temps a l’escola ha de cercar: La seguretat 🡪 través de la quotidianitat L’estabilitat 🡪treball continuat i regular La llibertat 🡪 poder decidir i fer segons les necessitats i interessos. L’organització de les activitats quotidianes i la seva seqüenciació ordenada són elements educatius molt importants. El temps: D´arribades i sortides D´afecte i de relacions De joc i l’activitat i descans De cura d’un mateix, salut i d’alimentació… Són els referents de la vida quotidiana, i permeten organitzar l'activitat i la situació en el temps i l’espai.  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents 3.1.3 El potencial educatiu del joc 5. IMPORTÀNCIA DEL JOC A L’EDUCACIÓ INFANTIL El joc és l’activitat per excel·lència de l’infant 🡪 és una activitat natural i també un dret. Través del joc els infants (amb la llibertat de poder decidir i provar noves solucions) 🡪 es relacionen, es coneixen i estableixen vincles entre ells i se socialitzen adquirint pautes de conducta (a través del joc aprenen les normes. Els mestres han de reconèixer en el fet de jugar l’oportunitat d’incidir-hi educativament tot i que l'infant no juga per aprendre, sinó que juga per jugar. El joc és un context ideal per a l’aprenentatge i és l’escola qui ha de facilitar les condicions òptimes perquè es desenvolupi: 6. COM POT L’EDUCACIÓ INFANTIL POTENCIAR EL JOC COM A EINA D’APRENENTATGE? Fer possible l’existència d’agrupacions diverses Oferir temps de llibertat, distesos i quotidians (amb continuïtat) Organitzar espais pensats i articulats en pols d’atracció (també a l’exterior) → espai útil i atractiu Oferir situacions o materials a disposició dels infants Comptar amb la presència discreta però atenta del mestre Reconèixer el valor educatiu del joc 🡪 tenir cura de fer una observació constant. NO ES PARLA D’ALUMNE A LA ETAPA DE ED. INFANTIL, SON NENS NENES INFANTS NO ES PARLA DE PROFESSORS A ED PRIMÀRIA, SON MESTRES, EDUCADORS/ES 3.2 QUÈ S’APRÈN A obrir finestres al món: L’escola té la funció d’orientar i vetllar perquè els infants assoleixin uns aprenentatges funcionals i significatius, acompanyats amb el desenvolupament de les capacitats. Aprenem aquelles coses que ens interessen o tenen significat a la nostra vida. Els coneixements no s’aprenen segmentats ni aïllats. Es pretén incidir també en la formació de la personalitat i del comportament social de l’infant, vetlla pel desenvolupament global de tots els seus potencials.  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents Creem un entorn de benestar que permet viure, expressar, jugar, actuar, crear, relacionar-se, observar... amb els companys, de forma respectuosa i autònoma, coneixent i aplicant les normes socials de relació, proporcionant a tots els infants expectatives d’èxit. Aquest és l’encàrrec que tenim els mestres. QUÈ PRETENEM QUE APRENGUIN ELS NENS I NENES? OBJECTIUS DE L’EDUCACIÓ: 1. A comunicar-nos: La interacció entre l’infant i les altres persones es realitza a través dels llenguatges🡪 aquesta interacció permetrà a l’infant comprendre, incidir i aprendre en la realitat del seu context. Serà imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l'infant i la persona adulta, i entre els mateixos infants, així com una comunicació intensa... La presència de la llengua escrita a l’escola s’emmarca des de la proximitat i l’ús real, propera a les necessitats comunicatives de l’infant. Per afavorir l’aprenentatge de la llengua escrita cal presentar materials reals 🡪 tenen significat i interès pels infants, confiar amb les seves capacitats per desxifrar-los i descobrir les lletres, a partir de la intervenció contextualitzada. 2. A tenir curiositat, a descobrir, a experimentar... Un dels principals instints humans és la curiositat i l’exploració. L’escola només s’ha de concentrar a mantenir-la, estimular o afavorir-la, o en tot cas, a evitar aquelles maneres de fer que tendeixen a ofegar-la. Tot allò que existeix, en tota la seva complexitat, és susceptible de fascinar els infants. Crear una relació fluïda entre l’escola i el món exterior, la formulació de preguntes productives als infants permeten iniciar itineraris d’aprenentatge basats en la indagació i que cada infant pugui recórrer diferents camins per resoldre’ls,...preguntes productives perquè obren itineraris de coneixement en oposició a les preguntes reproductives, de resposta única, la utilitat de les quals es redueix a la comprovació de si se sap el resultat. Aprendre vol dir canviar. Sabem que els infants aprenen quan van modificant les seves maneres de pensar.  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents A l’etapa d’educació infantil, l’aprenentatge a través de les preguntes i la indagació es pot descriure en 3 fases: - Experiència: l’experiència directa amb els fenòmens que ajudarà al sorgiment de preguntes. - Explicitació: Posar paraules a les idees permet fer-se conscient de les pròpies maneres de pensar alhora que donar-los forma per compartir-les amb els altres. El llenguatge ajuda a estructurar les idees. - Evolució: Aprendre comporta canvi, per tant, cal l’entrada de noves informacions o idees. A infantil caldria posar èmfasi important en facilitar experiència directa amb la realitat dels infants, ajudar-los a parlar sobre aquesta experiència per posar ordre a les idees i contactar amb altres maneres de pensar per a fer evolucionar les pròpies idees inicials cap a les maneres de pensar que compartim culturalment. Hi ha dos procediments específics que han de tenir el seu lloc a l’educació infantil: l’observació l’experimentació, un procés que s’inicia amb una pregunta, una inquietud, un repte en el que s’implica l’infant i que el porta a actuar o intervenir sobre la realitat amb la intenció de trobar resposta o conèixer millor com funciona determinat fenomen. Requereix un nivell de coneixements de la realitat més profunds amb una aplicació d’habilitats i destreses més elevades que quan realitzem una observació. Experimentar implica posar en joc habilitats per resoldre problemes, per raonar, estimula el pensament crític i creatiu i exigeix també posar en funcionament la capacitat de plantejar-nos qüestions sobre el que copsem i trobar-ne respostes. 3. A entendre el món que ens envolta Tots els aprenentatges estan centrats el món que ens envolta: el món natural i físic, la societat, els llenguatges, el món literari, les idees, l’art, el món virtual... per això cal que l’escola estigui oberta al món de manera que les relacions món- escola siguin molt fluïdes: hem de sortir fora de l’aula i hem de deixar que la realitat entri a l’escola.  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents 4. A progressar en el moviment i domini del cos L’infant té una necessitat innata d’acció, de moviment, que el permet actuar i interaccionar amb el seu entorn i anar ampliant aprenentatges. Són anys de prendre consciència del propi esquema corporal, de progressar en el domini de destreses i en l’adquisició de seguretat i autonomia dins l’espai, i d’establir la preferència lateral. Reconèixer la importància del moviment lliure, en un entorn respectuós amb la presència i els ritmes de cadascú, suposa també reconèixer que els infants fan ús de la seva pròpia iniciativa. 5. Anar creixent en autonomia i autoestima Que els infants siguin independents i desenvolupin certa autonomia en les seves vides, dependrà molt de l’acompanyament que els hi fem. Una autonomia que necessàriament va lligada a l´autoconcepte, a la confiança d´un mateix a la manera de resoldre situacions problemàtiques relacionada sovint amb un tipus de pensament divergent, relacional i una actitud del docent que sovint és provocadora i sensible a les competències d’uns infants capaços de sorprendre, d’actuar i de generar coneixement. Les activitats quotidianes són ocasions magnífiques per potenciar l'autonomia de l'infant. 6. A créixer en els afectes i en les relacions Treballar i atendre les relacions amb els adults de referència, l’educació emocional, metodologies vivencials i participatives que provenen de l’experiència personal del nen o la nena, el seu entorn i les seves necessitats. L’escola, es converteix en un espai fonamental per a la relació i la comunicació, i que té com a protagonistes principals l’infant, el seu grup d’iguals i els mestres i educadors. 7. A ser creatiu 7.QUÈ SIGNIFICA LA CREATIVITAT EN EL CONTEXT EDUCATIU La creativitat contribueix al desenvolupament positiu de la personalitat i el pensament abstracte i adquirir habilitats necessàries per resoldre situacions i reptes que l’infant s’anirà trobant.  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents La creativitat és una destresa adquirible, que es pot aprendre i ensenyar, la creativitat hauria d’estar present en el dia a dia de l’escola i en qualsevol àrea o situació d’aprenentatge. La creativitat, dins un context educatiu, implica actuar amb flexibilitat, valorar l’originalitat i la imaginació, acceptar la diversitat de pensaments i d’accions, potenciar la curiositat i l’autonomia i tenir, en definitiva, una mirada oberta i curiosa al món i per tant cal una adaptació de les metodologies: oferir diferents situacions i permetre diferents solucions. 3.3 COM S’APRÈN Els infants han d’anar adquirir durant la seva estada a l’escola aprenentatges que els ajuden a entendre el món (físic, social, cultural) i a viure-hi de forma harmònica i feliç. Els aprenentatges han de permetre als infants relacionar-se amb els altres, facilitar una convivència pacífica i harmoniosa, permetre compartir les idees a partir del diàleg i saber resoldre de forma adequada problemes quotidians. També els infants han fer seus el conjunt de sabers que la humanitat ha anat formulant i que cada infant ha d’anar entenent i assimilant. 8. CONDICIONS PER A QUE ES DONI UN APRENENTATGE SIGNIFICATIU Les experiències no es poden explicar ni veure únicament, cal viure-les en primera persona si volem que tinguin un impacte en els infants i es converteix en aprenentatge. És més important aprendre a aprendre, facilitar estratègies per tal que els infants segueixen aprenent al llarg de la vida. Els avenços en les tecnologies, ha fet que canviï el concepte dels aprenentatges bàsics... es potencien més els continguts en procediments que els conceptuals. Prima la qualitat del coneixement i la comprensió, davant la quantitat de coneixements. EL MÉS IMPORTANT ÉS QUE EXPERIMENTIN HAN D’APRENDRE A APRENDRE, NO ELS HI HEM DE DONAR LA SOLUCIÓ, HEM DE DONAR PISTES I ORIENTAR, NO SOLUCIONAR QUAN EL NEN PREGUNTA, SE’LS HI RESPON AMB UN ALTRE PREGUNTA, PER QUÈ PENSIN LA RESPOSTA I EL CONTINGUT Per garantir un aprenentatge socioconstructivista, on l’aprenentatge es veu molt influït pel context es construeix activament per mitjà de la negociació social amb els altres, didàcticament s’ha de potenciar: l’aprenentatge constructiu i autoregulat, que tingui en  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents compte el context, que sigui sovint col·laboratiu, implicant als infants en allò que aprenen i que promogui la reflexió i la conscienciació de les descobertes. Sabem que s’aprèn fent, i també reflexionant sobre el que fem. 3.3.1. Aprenem fent, pensant i comunicant Allò que ens “queda” té un significat i una perdurabilitat i es converteix en aprenentatge. Així, l’aprenentatge està estretament lligat a les emocions, al desig i al plaer de saber, així com a la curiositat innata pel món que ens envolta. Sabem que s’aprèn fent, i també reflexionant sobre el que fem. L’escola ha de posar a l’abast dels infants els mitjans més adequats (físics, socials, culturals o tecnològics) per cada una de les situacions o experiències que es presentin. Aprendre és canviar i aquest canvi es deu a una interrelació d’experiències que connecten aprenentatges o coneixements adquirits per resoldre noves situacions. Interpretar i representar són dos processos bàsics per a comprendre. Cercar formes de representar també ajuda a construir i estructurar el pensament, partir d’objectes concrets, de materials manipulables: materials per classificar o comptar, llistons per formar polígons, cubs encaixables per representar figures, etc. La presència dels materials ajuda a desencadenar el pensament i a la comprensió. 3.3.2. Quan plantegem tasques amb sentit El desplegament curricular, les experiències d’aprenentatge i l’entorn en general s’han de centrar en fomentar les capacitats i l’aprenentatge continu. El currículum diu que l’escola ha d’assegurar per a tots els infants experiències prou riques i acompanyar-los en els aprenentatges, oferint materials, recursos i estratègies que ajudin a través dels llenguatges a connectar i fer conscients les experiències viscudes. Es fa necessari desenvolupar una pedagogia de la pregunta. Sempre estem escoltant una pedagogia de la resposta i el mestres contesten preguntes que els alumnes mai no han formulat (Freire 1986). El fet de formular preguntes (els mestres i els infants) té molt a veure amb la creativitat, amb la curiositat, amb la innovació, amb l’interès, amb el desig de sorprendre’s...  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents ⮚ Fer-se ressò de les preguntes dels infants És ensenyar a enfrontar-se amb iniciativa als reptes que planteja la mateixa vida en un procés educatiu en ell mateix. Buscar en llibres, dialogar amb experts, dur a terme experiments, plantejar experiències, reflexionar amb un mateix i amb els altres,... Enfocar les situacions d’aprenentatge a partir de reptes, de preguntes, dels interessos que sorgeixen de la quotidianitat de l’escola implica un procés d’aprenentatge obert que parteix de la necessitat de saber i de l’interès per aprendre que té qualsevol infant. Les preguntes faciliten les connexions entre coneixements. ⮚ Les bones preguntes del mestre Hem de plantejar els aprenentatges en forma de repte, de pregunta a la que es vol donar una resposta. Estaran més actius, donaran sentit al que coneixen i potser s’adonaran que podrien anar més enllà i buscar noves formes per donar-hi resposta. És interessant que aquestes preguntes que reclamin respostes justificades, que creïn conflicte, que facin avançar, que siguin complexes, que no hi hagi una resposta esperada, sinó una resposta des de la descoberta, l'aprenentatge i la reflexió, i també que permeti una resposta divergent i creativa. ⮚ El treball per projectes Un projecte pot partir d'una pregunta, però també d'una activitat, d’un esdeveniment... els infants formulen hipòtesis i concreten els aspectes en els que se centrarà un treball d’investigació que requerirà una distribució de tasques en grup, una cerca d’informació i pot implicar la col·laboració i implicació de les famílies, experts i altres adults. El treball per projectes té en compte la construcció conjunta de coneixement i la seva projecció tot donant molta importància a cada una de les parts del procés. Els infants, entre ells, aprenen a escoltar i acceptar diferents opinions i punts de vista, a posar-se d’acord, a prendre decisions i a actuar. Les informacions els arriben per diferents canals sensorials, vies ( conversa entre adults, entre companys...) i mitjans (televisió, carrer, contes, internet...) tots ells connectats amb el món actual, la qual cosa fa que el treball sigui funcional i sobretot significatiu.  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents Cada repte o tema de treball és únic i seguirà el seu propi itinerari, el qual dependrà dels interessos de cada grup d’infants i de molts altres factors que s’aniran trobant durant el procés. ⮚ Afavorint l’autoregulació Un clima d’escola relaxat, tranquil, ordenat, sense presses, amb un horari prou flexible per poder gaudir del que es fa afavorirà aquesta autoregulació íntimament lligada al desenvolupament de l’autonomia i de la responsabilitat. Parlar d’autoregulació implica parlar d’avaluació, de la funció reguladora de l’avaluació:: “caldrà planificar com es promou que els infants desenvolupin l’habilitat d’autoregular-se”, (Neus SANMARTÍ en el document Avaluar per aprendre). Per fer possible aquesta autoregulació serà necessari que: L’infant trobi sentit a les propostes que li oferim, que identifiqui els objectius de la tasca que se li proposa. Consensuar-ho amb els infants allò “què volem que passi” amb les propostes que els oferim. L’infant pugui anticipar i planificar l’acció per realitzar una tasca.  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents INTRODUCCIÓ A L’ORGANITZACIÓ DE L’ESPAI ESCOLAR, MATERIALS I HABILITATS DOCENTS Possibles preguntes d’examen: Preg. 1: Què significa educar? Educar significa guiar i facilitar el desenvolupament integral d'una persona, potenciant les seves capacitats físiques, intel·lectuals, emocionals i socials. Implica transmetre coneixements, valors i habilitats perquè l'individu pugui desembolicar-se de manera autònoma i contribuir positivament a la societat. Preg. 2: L'escola com a espai de benestar i d'aprenentatge, significa: Significa crear un entorn on els nens se sentin segurs, respectats i motivats per a aprendre. Un espai que promou el benestar emocional i físic, facilitant experiències d'aprenentatge positives i significatives. Preg. 3: Què significa i què implica l'escola acollidora? Una escola acollidora és aquella que crea un ambient inclusiu i acollidor per a tots els membres de la comunitat educativa. Implica respecte a la diversitat, comunicació oberta, i un entorn físic i emocional que afavoreix el sentit de pertinença i l'aprenentatge. Preg. 4: Recursos per optimitzar el període d'acollida dels famílies i els infants? - Reunions informatives prèvies a l'inici del curs - Jornades de portes obertes - Adaptació gradual de l'horari escolar - Activitats d'integració per a famílies i nens - Comunicació constant i clara amb les famílies - Espais acollidors i adaptats a les necessitats dels nens Preg. 5: Importància del joc a l'educació infantil:  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents El joc és fonamental en l'educació infantil perquè: - Facilita l'aprenentatge de manera natural i divertida - Desenvolupa habilitats socials, emocionals i cognitives - Fomenta la creativitat i la resolució de problemes - Ajuda a comprendre el món que els envolta - Promou el desenvolupament físic i la coordinació Preg. 6: Com pot l'educació infantil potenciar el joc com a eina d'aprenentatge? - Creant espais i temps dedicats al joc lliure - Integrant el joc en les activitats d'aprenentatge - Proporcionant materials diversos i estimulants - Fomentant el joc simbòlic i cooperatiu - Utilitzant jocs educatius que reforcin conceptes específics - Observant i participant en el joc dels nens per a guiar l'aprenentatge Preg. 7: Què vol dir aprendre? Aprendre significa adquirir o modificar coneixements, habilitats, conductes o valors a través de l'experiència, l'estudi, l'observació o la pràctica. Implica un procés actiu de construcció de significats i connexions amb coneixements previs. Preg. 8: Què significa la creativitat en el context educatiu? La creativitat en el context educatiu es refereix a la capacitat de generar idees originals, resoldre problemes de manera innovadora i expressar-se de formes úniques. Implica fomentar el pensament divergent, l'experimentació i l'expressió personal en totes les àrees d'aprenentatge. Preg. 9: Condicions per al fet que és doni un aprenentatge significatiu: - Connexió amb coneixements previs  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents - Motivació i interès de l'alumne - Contingut rellevant i aplicable - Participació activa de l'estudiant - Reflexió sobre el propi aprenentatge - Context social i emocional adequat Preg. 10: Què significa la pedagogia de la pregunta? La pedagogia de la pregunta és un enfocament educatiu que prioritza el qüestionament i la indagació com a mètode d'aprenentatge. Fomenta la curiositat, el pensament crític i la construcció activa del coneixement a través de preguntes i la cerca de respostes. Preg. 11: Condicions per al fet que és doni l'autoregulació en l'aprenentatge: - Establiment d'objectius clars - Planificació d'estratègies d'aprenentatge - Autoavaluació contínua - Motivació intrínseca - Metacognició (reflexió sobre el propi procés d'aprenentatge) - Ambient que promogui l'autonomia - Feedback constructiu i oportunitats de millora ORIENTACIONS El currículum i les orientacions per a l'educació infantil de primer cicle (0-3 anys) a Catalunya estableixen els següents punts clau: Finalitat i estructura: L'educació infantil de primer cicle (0-3 anys) té com a finalitat contribuir al desenvolupament integral dels infants en col·laboració amb les famílies. S'organitza com una etapa amb identitat pròpia, estretament vinculada al segon cicle (3-6 anys). Objectius principals:  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents Promoure el desenvolupament de les capacitats dels infants en els àmbits afectiu, físic, social i cognitiu. Proporcionar un entorn de confiança on els infants se sentin acollits i amb expectatives d'aprenentatge. Fomentar l'autonomia personal i una imatge positiva de si mateixos. Àmbits de desenvolupament → El currículum se centra en atendre progressivament: El desenvolupament afectiu El moviment i control corporal Els sistemes sensorials La comunicació i el llenguatge Les pautes de convivència i relació social La descoberta de l'entorn físic i social Enfocament pedagògic: Basat en situacions d'aprenentatge que parteixen de vivències quotidianes. Adaptat a les preferències i estils d'aprenentatge de cada infant. Prioritza el benestar, el gaudi i l'aprenentatge a través de contextos educatius significatius i funcionals. Rol dels educadors → Els professionals han de: Oferir atenció individualitzada. Crear complicitats i promoure la iniciativa dels infants2. Ser sensibles a les habilitats, estat emocional i factors relacionals de cada infant. Planificació i programació → Es recomana: Elaborar una programació de curs amb projectes, unitats didàctiques i propostes. Utilitzar el model de situacions d'aprenentatge proporcionat. Emprar el mapa curricular com a eina per analitzar i incorporar els aprenentatges del currículum. Aquest enfocament busca proporcionar una educació integral i adaptada a les necessitats dels infants de 0 a 3 anys, reconeixent-los com a protagonistes del seu propi aprenentatge i desenvolupament.  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents El currículum i les orientacions per a l'educació infantil de segon cicle (3-6 anys) a Catalunya estableixen els següents aspectes clau: Finalitat i estructura: L'educació infantil de segon cicle té com a objectiu contribuir al desenvolupament integral i harmònic dels infants en totes les seves dimensions. Es concep com una continuació del primer cicle, formant una etapa única amb identitat pròpia. Objectius principals: Promoure l'autonomia i la confiança en les pròpies capacitats. Desenvolupar habilitats socials i de comunicació. Iniciar l'aprenentatge de la lectura, l'escriptura i les habilitats matemàtiques bàsiques. Fomentar la curiositat i el pensament crític. Àrees de coneixement → El currículum s'organitza en tres àrees principals: 1. Descoberta d'un mateix i dels altres 2. Descoberta de l'entorn 3. Comunicació i llenguatges Enfocament pedagògic: Basat en l'experimentació, el joc i la interacció amb l'entorn. Respecta els diferents ritmes d'aprenentatge dels infants. Proporciona un ambient ric en estímuls i oportunitats d'aprenentatge. Competències específiques → S'organitzen al voltant de quatre eixos de desenvolupament i aprenentatge: 1. Un infant que creix amb autonomia i confiança. 2. Un infant que es comunica amb diferents llenguatges. 3. Un infant que descobreix l'entorn amb curiositat. 4. Un infant que forma part de la diversitat del món que l'envolta. Avaluació: És contínua i integrada en la pràctica educativa. Se centra en observar l'evolució i el progrés de cada infant. Serveix per prendre decisions que afavoreixin el desenvolupament global de l'infant.  Organització de l'Espai Escolar, Materials i Habilitats Docents Rol dels educadors → Els professionals han de: Crear un entorn facilitador d'aprenentatges significatius. Proposar reptes cognitius adaptats a les capacitats dels infants. Assegurar la igualtat d'oportunitats independentment del gènere, origen o habilitats prèvies. Aquest enfocament busca proporcionar una educació integral que prepari els infants per a les etapes educatives posteriors, respectant sempre el seu ritme individual de desenvolupament i aprenentatge.