Apunts Farmacologia - Definició i Formes Farmacèutiques PDF

Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA TEMA 1 CONCEPTES GENERALS DEFINICIONS Ciència que estudia els fàrmacs (substàncies que modifiquen les Farmacologia...

Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA TEMA 1 CONCEPTES GENERALS DEFINICIONS Ciència que estudia els fàrmacs (substàncies que modifiquen les Farmacologia estructures i les funcions de l'organisme). Substància orgànica o inorgànica, natural o sintètica, capaç de produir en un organisme viu modificacions amb utilitat Fàrmac preventiva, diagnòstica o terapèutica. La denominació anglesa “drug” es pot traduir per fàrmac, principi actiu, substància farmacèutica o especialitat farmacèutica. Branca de la farmacologia que estudia les accions i efectes dels Farmacologia clínica fàrmacs en humans --> objectiu: ús el més segur i eficaç possible Substància químicament i farmacològicament inactiva que serveix de suport o vehicle als fàrmacs que constitueixen un Excipient medicament. Té per objecte assegurar-ne l'estabilitat i facilitar-ne l'administració. Ex.: la lactosa, el talc. Constituent principal d'un fàrmac, responsable de les seves Principi actiu propietats farmacodinàmiques Substància d'origen animal, vegetal o químic a partir de la qual Matèria prima s'inicia l'elaboració d'un medicament Qualsevol de les varietats en què es pot presentar un medicament, segons la disposició de principis actius i excipients, Forma galènica per a facilitar-ne l'administració. = Forma farmacèutica Exemples de formes farmacèutiques els comprimits, les càpsules, els xarops, les pomades i els supositoris Medicament destinat a un pacient concret que prepara el farmacèutic d'acord amb els components, les dosis i les instruccions de preparació especificades en la recepta mèdica. Fórmula magistral Composició medicamentosa, establerta pel metge, en la qual les distintes dosis són establertes a la recepta. Consta de la prescripció, les instruccions de preparació, la signatura del metge i la data. Medicament elaborat, garantit i dispensat per un farmacèutic seguint el que s'estableix en el formulari nacional vigent. Preparat oficial Nota: En els formularis nacionals s'enumeren els medicaments elaborats per l'autoritat de salut competent a cada país. Substància, simple o composta, emprada amb una finalitat terapèutica contra les manifestacions patològiques Medicament MEDICAMENT = PRINCIPI/ S ACTIU /S+ EXCIPIENTS EN LA FORMA FARMACÈUTICA ADEQUADA 1 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA FORMES FARMACEUTIQUES Qualsevol de les varietats en què es pot presentar un medicament, segons la disposició de principis actius i excipients, per a facilitar-ne l'administració. = Forma farmacèutica Exemples de formes farmacèutiques els comprimits, les càpsules, els xarops, les pomades i els supositoris. FORMES FARMACEUTIQUES SEGONS LES CARACTERISTIQUES FÍSIQUES Sòlides - Comprimits, càpsules, pastilles, dragees - Pólvores, granulats - Supositoris, òvuls Semisòlides - Emulsions, gel, - La pasta pomades o La pasta aquosa té una acció - Pastes superficial o La pasta grassa absorbeix molt poc - Polvos o No traspassen la capa còrnia o Acció superficial - Gel o Absorció baixa/mitja o Deposita el fàrmac superficialment - Crema o Absorció mitja, poca capacitat oclusiva o Acció refrescant - Pomada o Absorció alta, capacitat oclusiva mitja o Acció lubricant - Ungüent o Absorció molt alta, capacitat oclusiva important Líquides - Solucions, suspensions - Gotes nasals, col.liris, gotes òtiques Gasoses - Aerosols - Gasos medicinals - Cada forma farmacèutica (= presentació) està pensada i dissenyada per ser utilitzada d’una manera precisa, per una via específica, de manera que es garanteixi un grau de biodisponibilitat adequat del principi actiu, i no solen ser intercanviables. 2 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA - Les formes farmacèutiques dissenyades per administració parenteral, per exemple, NO s’han d’utilitzar per l’administració oral Esdeveniment advers: Qualsevol esdeveniment mèdic en un pacient al que se li ha administrat un producte farmacèutic i que no necessàriament té una relació causal amb aquest FARMACOVIGILÀNCIA PREVENCIÓ problemes relacionats amb medicaments. - 25% esdeveniments adversos a medicaments es deuen a errors de medicació - Taxa d’ingressos hospitalaris per reaccions adverses o 16-24% pacients geriàtrics o 4,1 % pacients joves o 88 % evitables Activitat de salut publica destinada. A la identificació, quantificació, avaluació i prevenció de risc associats a l’és de medicaments. Objectiu: proporcionar de manera continuada la millor informació possible sobre la seguretat dels medicaments, per tal d’assegurar que les medicaments disponibles al mercat presenten una relació benefici-risc favorable en les condicions d’ús autoritzades. Què cal notificar? És essencial que es notifiquin les sospites de reaccions adverses: - Que són desconegudes o inesperades. - Que són mortals o greus (que requereixen ingrés o allarguen l’estada hospitalària, que tenen efectes irreversibles o generen discapacitat, així com les malformacions congènites). - Per fàrmacs nous i/o sotmesos a seguiment addicional, identificats amb un triangle negre invertit (▼). 1. ERRORS DE MEDICACIÓ Classificació dels errors de medicació segons gravetat A: circumstància o incident amb capacitat de causar error, sense que Errors potencials aquest s’hagi produït B: l’error s’ha produït però no ha arribat al pacient C: l’error ha arribat al pacient però no li ha causat dany Errors sense danys D: l’error ha arribat al pacient, i tot i que no li ha causat dany, ha requerit vigilància i/o alguna intervenció per evitar a que es produís E: l’error podria haver contribuït o directament haver causat dany no permanent al pacient, requerint alguna intervenció Errors amb dany F: l’error podria haver contribuït o directament haver causat dany no permanent al pacient, requerint hospitalització o allargament d’aquesta 3 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA G: l’error podria haver contribuït o directament haver causat dany permanent H: l’error ha necessitat alguna intervenció per mantenir la vida del pacient I: l’error pot haver contribuït o directament haver causat la mort del Errors mortals pacient Conèixer els errors de medicació: Errors (per acció o omissió) en el PROCÉS, que pot fer/fa mal al pacient NOTIFICAR, ANALITZAR I MILLORAR. 2. REACCIÓ ADVERSA A MEDICAMENTS (RAM) L'Organització Mundial de la Salut defineix la Reacció Adversa a un medicament com: “qualsevol resposta nociva i no intencionada a un medicament, que ocorre en l'ésser humà a les dosis utilitzades per a la profilaxi, diagnòstic, tractament o modificació d’una funció fisiològica” - Els efectes que produeixen els medicaments sovint són indistingibles dels que produeixen les malalties - Com saber si un esdeveniment advers ha estat causat per un medicament? Evolució temporal o Efecte en la re-exposició o Causes alternatives o Coneixement de si el medicament pot causar la reacció Classificació RAM - A: Efectes farmacològics normals però augmentats (augmented) o Freqüents, descrites a fitxa tècnica o Sagnat per anticoagulants, hipoglicèmia per antidiabètics, bradicardia per β- bloquejants o Prevenció: identificar pacients susceptibles (geriatria) - B: Efectes farmacològics anormals o inesperats (bizarre) o Baixa probabilitat, alt impacte o Reaccions “immunològiques”; anèmies hemolítiques, trombopenies, agranulocitosi, hepatitis farmacològica, reaccions de perfusió, erupcions cutànies, xoc - C: Per l’ús de fàrmacs durant molts anys o Anticonceptius orals i càncer de mama Factors de risc - Edat avançada - Pluripatologia – polimedicació 3. PREVENCIÓ RAMS - Fàrmac – fàrmac (polimedicació) - Fàrmac – aliment - Fàrmac – substància (alcohol) 4 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA - Precaució en marge terapèutic estret (anticoagulants, antiarritmics, antiepilèptics) - Geriatria, pacients crònics, trasplantats, consumidors alcohol o drogues Coneixement professionals infermeria --> detecció i resolució 4. SEGURETAT EN L’ÚS DE MEDICAMENTS - Un error de medicació pot comportar un esdeveniment advers - PREVENCIÓ - Si l’error es produeix: NOTIFICAR per ANALITZAR I MILLORAR - Professionals d’infermeria han de conèixer els fàrmacs, les seves indicacions, efectes terapèutics / adversos, maneig especial i com preparar i administrar per evitar dany - Sistemes per millorar en seguretat: o Tecnologia – programes informàtics o Medicaments d’alt risc o Conciliar la medicació crònica o Medicaments semblants “sound-alike” 5 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA CONCEPTES GENERALS DELS MEDICAMENTS Sistemes de nomenclatures: INNs INN (International Nonproprietary Names) - Nom únic - Distintiu en so i ortografia - Sense possibilitat de confusió amb altres nom d’ús comú - La OMS el llista en un lloc de domini públic - Pot ser utilitzat sense cap restricció per identificar substàncies farmacèutiques La sol·licitud de INN es pot fer després de que la Fase preclínica hagi estat satisfactòria La base per la construcció de un nou INN ve donada per la farmacologia i altres evidències d’aquesta substància. Un INN està format per: prefix + un stem enoxaparin = enoxa + parin Els stems es basen en tres criteris - Mecanisme d’acció - Ús clínic - Estructura química - Objectiu: Agrupar els fàrmacs amb el mateix mecanisme d’acció ATC Classificació dels fàrmacs. Anatòmica-terapèutica-química TIPUS DE MEDICAMENTS SEGONG REGISTRE - Amb recepta mèdica o Tots aquells que per normativa necessiten de la recepta mèdica per a ser dispensats. o En cas d’haver-se d’indicar per part d’infermeria s’hauria de fer amb autorització de les guies de prescripció enfermeria 6 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA o A nivell pràctic els fàrmacs que a nivell clínic administrareu estaran dins aquesta categoria o Hem de saber que estem administrant , interaccions i reaccions adverses - Estupefaents i Psicotrops o Requereixen un control especial per part de farmàcia. – ▪ Llibre de comptabilitat estupefaents ▪ Registres ▪ Vigilància extra sempre - Ús hospitalari o Aquells que per la seva tipologia NO es podran dispensar en OF i s’usen directament als centres hospitalaris. - Diagnostic hospitalari o Requereixen una recepta perque son de diagnostic hospitalari pero no d’us exclusiu a l’hospital - Biològics o Principis actius que s'obtenen a partir de material biològic, fluids, teixits humans o animals, o microorganismes. Quan aquests medicaments s'obtenen a partir de sistemes vius en els quals s'ha implantat material genètic amb la tecnologia de l'ADN recombinant, s’anomenen medicaments biotecnològics. o Són principis actius de diferents grups terapèutics com ara hormones, factors de creixement, citocines, anticossos monoclonals, fragments de receptors, vacunes, enzims, etc. - Genèrics o Concepte de Bioequivalencia, a més de tenir la mateixa composició ha de demostrar que el seu comportament es equivalent - Sense recepta mèdica - Otc. simptomes menors / mtp medicament tradicional a base de plantes ( fitoteràpia ) Altres product tes d’interes per infermeria productes sanitaris - Dietoterapeùtics - Cura de la pell - Ortopèdia INFORMACIÓ DE L’ENVÀS DELS MEDICAMENTS - Nom del medicament - Condicions especials de conservació → conservació nevera entre 2-8 graus - Principi actiu - Titular de l’autorització de comercialització/representant local - Composició - Dispositius de seguretat - Via d’administració/mida de l’envàs i forma farmacèutica - Blue box - Símbols, sigles i llegendes - Codi QR 7 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA - Pictogrames i altres elements Fitxa tècnica = professional sanitari Prospecte = pacient FONTS FIABLES BÀSIQUES FARMACS AEMPS – Agencia Española del Medicamento EMA - Agencia Europea BOTPLUS - Base de dades del consejo general de colegios de farmacéuticos PREINSCRIPCIÓ INFERMEA - Tot allò que no estigui subjecte a recpta medica obligatòria 8 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA FARMACOCINETICA, FARMACODINAMICA I FARMACOGENETICA Ciència que estudia la evolució TEMPORAL del fàrmac i els seus metabòlits a l’organisme Farmacocinètica El seu coneixement proporciona informació important per valorar o predir la acció terapèutica o tòxica del fàrmac. En clínica permet desenvolupar règims posològics individualitzats o per a grups específics. Ciència que estudia el mecanisme d’acció dels fàrmacs i el seu efecte a Farmacodinàmica l’organisme. Ciència que estudia la BIODISPONIBILITAT dels fàrmacs en les seves Biofarmàcia formes farmacèutiques i la interacció amb el substrat biològic És el paràmetre que quantifica la disponibilitat fisiològica d’un principi Biodisponibilitat actiu per accedir de forma inalterada a la circulació sistèmica i a quina velocitat es produeix. CONCEPTES BÀSICS - Coneixements en farmacocinètica i farmacodinàmica per: o Donar consell i informació, també monitoritzar l’efecte dels fàrmacs en pacients o ENTENDRE com s’absorbeixen els fàrmacs, com es metabolitzen i s’eliminen de l’organisme i quins efectes es produeixen després de tot el procés (efectes desitjats i indesitjats) FARMACODINAMICA - Determina l’acció del fàrmac. - Està influenciada de factors personals com: l’edat, condicions cròniques, massa corporal… - En la major part dels fàrmacs l’efecte es produeix per la interacció amb un receptor, però no sempre. - Les interaccions amb altres medicaments poden afectar a l’efecte final. - Estudia mecanisme d’acció d’un Fàrmac i efectes sobre l’organisme Mecanismes d’acció Interacció fàrmac-receptor Tipus de Fàrmacs - M. Inespecífics. Paràmetres que defineixen - F Agonistes, alta afinitat i - Receptor farmacològics. Interacció eficàcia. - Anticossos monoclonals. - Afinitat - F antagonistes, alta (noves teràpies) - Especificitat afinitat/no eficàcia - Teràpia gènica. ADN o - Eficàcia o activitat - F agonista parcial, alta ARN els vectors (virus) intrínseca. afinitat, regular eficàcia. 9 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA que fan arribar al nucli - F agonista invers, alta cel·lular. (noves teràpies) afinitat, efecte contrari - Modulador alostèric, s’uneix a lloc diferent i modula activitat mol. endògena FARMACOCINETICA La concentració del fàrmac en el lloc d’acció és el resultat de 5 processos: - ALLIBERACIÓ → L - ABSORCIÓ → A - DISTRIBUCIÓ → D - METABOLISME → M - EXCRECIÓ → E El coneixement d’aquests processos esdevé CLAU per determinar: - Via d’administració - Forma farmacèutica més adient - Dosi i posologia Amb l’objectiu d’obtenir màxima efectivitat del fàrmac i garantint el menor risc pel pacient - ALLIBERACIÓ: Forma farmacèutica o Disgregació o Dissolució o Difusió Per poder travessar les membranes biològiques i que es produeixi l’absorció, el principi actiu ha d’estar dispersat, en el lloc on es produirà l’absorció. Per tant serà un procés que dependrà de la Forma Farmacèutica del medicament. - ABSORCIÓ : Via oral, rectal, inhalatòria, transdèrmica… o L'absorció és el pas d'un fàrmac des del lloc d'administració fins a la seva arribada al plasma (circulació sistèmica) o Determinarà la Biodisponibilitat del fàrmac. o L'absorció d'un fàrmac depèn de les característiques fisicoquímiques del fàrmac. o A major temps amb contacte amb la superfície d’absorció més fàrmac s’absorbeix. o Pèrdua d’absorbibilitat. ▪ Per totes les vies d'administració, a excepció de la parenteral intravenosa, pot haver una absorció incompleta, en ser destruït o 10 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA eliminat part del fàrmac administrat abans d'arribar a la circulació sistèmica. Pèrdua del medicament inalterat: o Teixit diana = teixit on espero la reacció del fàrmac. - DISTRIBUCIÓ : Mitjançant el torrent sanguini, a través de membranes per arribar als receptors (barrera hematoencefàlica, placenta…) o Únic procés reversible del LADME. o Un cop el fàrmac s'absorbeix o passa per via parenteral, és distribuït pels líquids intersticial i cel·lular. o Els òrgans més vascularitzats (cor, fetge, ronyons, encèfal) reben gran part del fàrmac en els primers minuts després de l'absorció. o La difusió del fàrmac als músculs, la pell i el greix és més lenta, per el que necessita el transcurs de minuts o hores per arribar l'equilibri en els teixits. o El volum de distribució, és una constant de proporcionalitat que relaciona la quantitat total de fàrmac en l'organisme en un moment determinat amb la concentració plasmàtica, depenent de la seva unió a proteïnes i a teixits. o Factors que modifiquen la distribució ▪ Característiques del fàrmac Liposolubilitat. Els fàrmacs no liposolubles penetren poc per les membranes pH. Influència a la fracció lliure de fàrmac, que és el que es distribueix. ▪ Unió a proteïnes plasmàtiques(UPP) UPP és una unió reversible. La fracció de fàrmac fixat a les proteïnes plasmàtiques no es distribueix. La fracció de fàrmac unit a PP no experimenta filtració glomerular ni metabolisme. Qualsevol modificació en la unió a proteïnes plasmàtiques que produeixi un augment de fàrmac lliure superior a la normal, pot tenir conseqüències per alguns fàrmacs que es fixen un una proporció elevada produint toxicitat. Ex: fenitoïna Factors intrínsecs del fàrmacs que determinen la fixació: o Tipus de fàrmac: major UPP de fàrmacs liposolubles i amb pes molecular elevat. o Tipus de proteïna: 11 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA Warfarina = anticoagulants → marge terapèutic estret Factors que modifiquen la UPP: o Factors fisiològics (neonats, gestants) o Tabac (produeix disminució albúmina sèrica) o Factors patològics * (quadre) o Alteracions intrínseques de la molècula de proteïna o Interaccions amb d’altres fàrmacs Quan hi ha – albúmina, els fàrmacs que son afins a la albúmina, tenen més fàrmac lliure ▪ Algunes patologies (ex: meningitis) o Distribució de fàrmacs a sistema nerviós central (SNC) ▪ El pas a SNC vindrà determinat per la capacitat del fàrmac de travessar la barrera hematoencefàlica (BHE). - METABOLISME: Oxidació, hidratació, reducció, hidròlisi. Biotransformació, al fetge: familia citocrom (enzims) o Es defineix com la modificació de l’estructura química d’un medicament per acció dels sistemes enzimàtics de l’organisme. Donant com a resultat un metabòlit. o Majoritàriament HEPÀTIC. o Alguns metabòlits poden tenir acció farmacològica ▪ exemple: amitriptilina a nortriptilina, fluoxetina a norfluoxetina, imipramina a desipramina... 12 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA o El metabolisme és un procés actiu que pot arribar a saturar-se incrementant la concentració de fàrmac esperat i produint toxicitat. o Metabolisme extrahepàtic o Factors que alteren el metabolisme: - EXCRECIÓ : Renal, biliar, salival, llet materna.. o És un procés complex, i pot estar alterat o L’excreció és majoritariament renal o A la pràctica clínica es pot forçar l’eliminació renal per facilitar l’eliminació (ex: intoxicacions) → diuresis o Excreció NO renal: biliar, saliva, llet materna o GERIATRIA, funció renal alterada risc esdeveniment advers o MARES LACTANTS, fàrmacs que s’excreten per la llet materna, ris esdeveniment advers infant FARMACOCINETICA CLINICA Dins els marge terapèutic trobem els afectes adversos Ex: amoxicilia = medicament amb molt marge terapèutic Possibles diferències entre concentració obtinguda i concentració esperada: - Pacient no adherent. Pren o no correctament la medicació - Errors administració (dosi, freqüència, horari). - Errors mostreig (hora incorrecte, mal reportat, pacient erroni, via errònia). - Interaccions amb altres fàrmacs o patologies. 13 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA - Disminució unió a proteïnes plasmàtiques: si hi ha més fracció lliure, pot haver més fàrmac als teixits, més efecte, però en canvi menys mostra en sang. També es pot eliminar més. o Important per fàrmacs amb molta unió a proteïnes plasmàtiques (ex. Fenitoïna correcció segons albúmina). FARMACOGENETICA I FARMACOGENÒMICA Branca de la farmacologia que estudia la influència dels factors genètics Farmacogenètica en la resposta orgànica als fàrmacs. Branca de la farmacogenètica que estudia els factors genètics implicats Farmacogenòmica en la resposta orgànica als fàrmacs amb l'objectiu de millorar-ne l'ús. - Els processos farmacocinètics els realitzen proteïnes que són susceptibles a variabilitat genètica. - Les alteracions en l’expressió i/o activitat dels enzims transportadors i metabolitzadors poden influenciar significativament en la relació dosi – exposició – resposta. - L’impacte de la variabilitat genètica en l’exposició i la resposta a fàrmacs és pronunciat en els que tenen un estret marge terapèutic i els que s’eliminen per una via metabòlica única. - La identificació de factors genètics que influeixen en l'absorció del fàrmac, el metabolisme i l'acció a nivell del receptor hauria de permetre la teràpia individualitzada. - Permet optimitzar l'eficàcia del fàrmac i minimitzar els perfils de toxicitat. - Per tant l'augment de la seguretat del fàrmac i disminució de reaccions adverses als medicaments (RAM). El CYP2D6 és un enzim metabolitzador de la fase I, i és el responsable del metabolisme del 30% dels fàrmacs. o Hi ha poblacions amb una activitat CYP2D6 disminuïda o absent. Es coneixen com a metabolitzadors lents. Tenen concentracions més elevades dels fàrmacs que es metabolitzen per aquesta via: ▪ Antidepressiustricíclics. ▪ Antiarítmics. ▪ Antagonistes β-adrenèrgics. o No converteixen codeïna en morfina, el metabòlit actiu. o Els nens amb TDAH tractats amb atomoxetina presenten més efectes adversos. - Hi ha metabolitzadors ultraràpids. - Contraindicacions: Aquelles situacions o suposits on no está indicat l’us del fàrmac. Interaccions (farmac-farmac, farmac-aliment) Farmacèutiques Farmacocinètiques Farmacodinàmiques - Relacionat amb les - Relacionat amb les - Relacionat amb efecte formes farmacèutiques variables LADME farmacològic 14 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA - Ex: tipus de suero i - Les mes freqüents - Efectes sumatoris, compatibilitat p.a antagònics o mateixa diana Que és un assaig clínic? - Tota investigació efectuada en éssers humans dirigida a determinar o verificar els efectes clínics, farmacològics i / o altres efectes farmacodinàmics, i / o identificar qualsevol reacció adversa, i / o estudiar l'absorció, distribució, metabolisme i excreció d'un o diversos medicaments en investigació amb el propòsit de determinar la seva seguretat i / o eficàcia. - Els termes assaig clínic i estudi clínic són sinònims. - Els aplica el RD 1090/2015 - Fase clínica o Es porten a terme ASSAIGS CLÍNICS EN HUMANS. o Serveix per SEGURETAT de la molècula i DEFINEIX provar l’EFICÀCIA I LA la FORMULACIÓ que donarà lloc al medicament Model tradicional en el desenvolupament de fàrmac - Assaigs clínics Fase 1,2 i 3 - Alta taxa de fracàs en fase 3 - Fases inicials amb poca especificitat per predir beneficis - Alt nombre de pacients exposats a tractaments inefectius, despesa de recursos i temps (12 anys entre l’inici i la comercialització) Aparició de nous fàrmacs i noves estratègies - La seqüenciació del genoma i els avenços en la biologia del càncer han mostrat noves dianes terapèutiques i tractaments associats. - Han conduit al desenvolupament de fàrmacs que es dirigeixen a alteracions genètiques independentment de la localització primària del tumor. 15 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA Nova era en el disseny d’assaigs clínics - Assaigs ràpids d’escalada de dosis de fase 1 seguits de grans cohorts d’expansió. - Aprovació accelerada de tractaments. tècniques, aspectes - Reptes: limitacions logístiques, i reguladors no resolts. Bona pràctica clínica (BPC) - Norma internacional per al disseny, direcció, realització, monitorització, auditoria, registre, anàlisi i informe de l'assaig clÍnic. - Garanteixen que les dades i els resultats obtinguts són precisos i creïbles, i que s'han protegit els drets, la integritat i la confidencialitat dels subjectes de l'assaig, d'acord amb els principis de la Declaració d'Hèlsinki - La investigació mèdica en éssers humans només s'ha de realitzar quan el benefici del seu objectiu és major que el risc per a la persona que participa en la investigació. - S'han d'implementar mesures per reduir al mínim els riscs. - Els riscs han de ser monitoritzats, avaluats i documentats contínuament per l'investigador. - Quan els riscs que impliquen són més importants que els beneficis esperats o si existeixen proves concloents de resultats negatius, els investigadors han d'avaluar si continuen, modifiquen o suspenen immediatament l'estudi. - S'han de prendre tota mena de precaucions per protegir la intimitat de la persona que participa en la investigació i la confidencialitat de la seva informació personal La seguretat dels fàrmacs - És estudiada als assaigs clínics, un fàrmac ha de tenir una seguretat acceptable abans de sortir al mercat - IMPORTANT: farmacovigilància. Notificar reaccions adverses (targeta groga o sistema nacional farmacovigilància) 16 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA FARMACOLOGIA SISTEMA NERVIÓS AUTONOM SISTEMA NERVIÓS - Sistema nerviós central: cervell i medul·la espinal - Sistema nerviós perifèric: Somàtic (moviment voluntari = contracció muscular) Autonòmic (moviment “automàtic”, NO voluntari) o Nervis aferents (dels receptors sensorials al sistema nerviós central) o Nervis eferents (del sistema nerviós central a la resposta del cos) o Neurones o Sinapsis (unió entre neurones) o Neurotransmissors (substàncies químiques que transmeten), activen receptors ▪ Estimulants vs inhibidors ▪ Cada neurona en transmet d’una tipologia ▪ Diferents tipus de neurones, > 30 neurotransmissors diferents Acetilcolina Norepinefrina = Noradrenalina Epinefrina = Adrenalina Dopamina Glicina Àcid glutàmic SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM - El Sistema Nerviós Autònom (SNA) és una part essencial del sistema nerviós que controla les funcions involuntàries del cos, com o la freqüència cardíaca o la pressió arterial o la digestió o la respiració. - Professionals infermeria: comprendre com funciona el sistema i com els fàrmacs afecten la seva regulació. o Veurem els fàrmacs ▪ Adrenèrgics (adrenalina) ▪ antagonistes adrenèrgics (efecte oposat) ▪ colinèrgics (estimulen la digestió) ▪ antagonistes colinèrgics. Sistema nerviós autònom Simpàtic ADRENÈRGIC Parasimpàtic COLINÈRGIC - Accelera - Desaccelera, alenteix - Lluita – fugida - Descans - digestió - Neurotransmissors o Norepinefrina = Noradrenalina => Fibres adrenèrgiques o Acetilcolina => Fibres colinèrgiques 1 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA o La majoria d’òrgans estan innervats per ambdues fibres (adrenèrgiques i colinèrgiques). o Ex: Cor, estimulació adrenèrgica causa augment freqüència cardíaca; estimulació colinèrgica causa disminució freqüència cardíaca o Ex: Ulls, estimulació adrenèrgica causa dilatació pupil·la; estimulació colinèrgica causa constricció pupil·la SISTEMA NERVIOS SIMPÀTIC - El Sistema Nerviós Simpàtic actua per transmissió adrenèrgica. - Es poden administrar de forma exògena molècules idèntiques als transmissors endògens (ADRENALINA, NORADRENALINA), amb augment de selectivitat d’acció i menys esdeveniments adversos. - Hi ha fàrmacs o AGONISTES = estimulen els receptors o ANTAGONISTES = inhibeixen els receptors AGONISTES ADRENERGICS - Els exemples més comuns d'agonistes adrenèrgics inclouen: l'epinefrina (ADRENALINA) i la norepinefrina (NORADRENALINA) que s'utilitzen en situacions d'emergència per augmentar la freqüència cardíaca i elevar la pressió arterial. - Els agonistes adrenèrgics també s'utilitzen en trastorns com l'asma per relaxar les vies respiratòries. Usos fàrmacs adrenèrgics - Situacions crítiques (noradrenalina, adrenalina, dopamina) - Respiratori: o Broncodilatadors (formoterol, albuterol, olodaterol, salmeterol) o Descongestius (oximetazolina, fenilefrina) - Els esdeveniments adversos es relacionen amb la dosi ⚠️Fàrmacs situacions crítiques - Adrenalina (segons la dosi activa receptors β o α) =epinefrina o Indicada en: ▪ Aturada cardiorespiratoria (endovenosa) ▪ Xoc anafilàctic (intramuscular) ▪ Broncoespasme agut (intramuscular) Hipotensió greu (endovenosa) ▪ Bradicardia (endovenosa) o Pot administrar-se via subcutània i intracardíaca o Descartar si presenta coloració marronosa - Noradrenalina o norepinefrina (segons la dosi activa receptors β o α) →vasoconstricció o Indicada en: ▪ Hipotensió aguda provocada per Infart Agut de Miocardi ▪ Xoc sèptic 2 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA ▪ Xoc anafilàctic ▪ Coadjuvant aturada cardíaca o Perfusió endovenosa (SEMPRE EN SUERO GLUCOSAT 5%) no es dilueix en SF o No utilitzar si presenta coloració marronosa o Evitar extravassació => Pot provocar NECROSI => Administrar Fentolamina→antidot - Dobutamina (agonista β1,β2) →cardio o Indicada en depressió de la contractilitat cardíaca i xoc cardiogènic associat a dopamina (perfusió endovenosa continua) - Dopamina (agonista α i β adrenèrgic i dopaminèrgic) →cardio o Indicada per augmentar el consum cardíac i millorar la perfusió renal en xoc (secundari a IAM, sepsis, insuficiència cardíaca, edema agut pulmó) (perfusió endovenosa continua) - Isoproterenol o isoprenalina (β-agonista), perfusió endovenosa →cardio o Indicat en: ▪ Arítmies per bradicardia ▪ Bloqueig cardíac ▪ Situacions de xoc cardiogènic ANTAGONISTES ADRENÈRGICS - Bloquejants adrenèrgics - Disminuir ritme TA i FC - També coneguts com bloquejadors adrenèrgics o beta-bloquejadors, actuen oposant-se als efectes de les catecolamines. Redueixen la freqüència cardíaca, disminueixen la pressió arterial i es poden utilitzar en trastorns com l'hipertensió i les arrítmies cardíaques. - Exemples d'aquests fàrmacs inclouen el propranolol i el metoprolol. - Metoprolol (antagonista β) =beta bloquejants →cardio o Indicat en: ▪ Arítmies cardíaques (taquicardia supraventricular i fibrilació auricular) ⚠️Fàrmacs en situacions critiques - Emergencia hipertensiva o Labetalol (antagonista β1/α1) ▪ Indicat en hipertensió greu (també embaràs), endovenós o Urapidil (antagonista α1 adrenèrgic) ▪ Indicat en crisi hipertensiva, també eclampsia, endovenós - Utilitzats en retirada ventilació mecànica UCI, endovenós: - Dexmedetomidina: Agonista α2 o Efecte ansiolític i sedant, anestèsic - Clonidina: Agonista α2 o Sedació. Permet interaccionar i alleugerir dolor sense deprimir la respiració Sempre que es pugui VO=Via enteral →SNG 3 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA ANTAGONISTES β ADRENÈRGICS - β1, al cor: reducció freqüència i contractilitat cardíaca - Abans de començar: determinar la freqüència cardíaca i la pressió arterial. - Precaució en pacients asmàtics o amb malaltia pulmonar obstructiva crònica, i en Insuficiència cardíaca aguda. - Els pacients geriàtrics els toleren malament (no eliminen be el fàrmac i és possible passar-se de dosi) (risc extremitats fredes). Vigilar: somnolència, cansament, debilitat, bradicardia o dispnea. - Augment i reducció de dosi progressivament. - Cardiologia: ANTAGONISTES α ADRENÈRGICS - α1, als vasos, disminueix la resistència perifèrica - Iniciar a dosis baixes - 1ª dosi a la nit per evitar hipotensió ortostàtica - Vigilar síncope, pèrdua coneixement, visió borrosa - Poden produïr congestió nasal - Doxazosina - Prazosina - Urapidil (*IV emergències) - En HTA lleu o moderada, de segona línia COLINERGICS Els fàrmacs colinèrgics actuen sobre els receptors colinèrgics en el SNA, que s'estimulen per la neurotransmissió de l'acetilcolina. Aquests fàrmacs poden ser agonistes colinèrgics, que estimulen els receptors, o inhibidors de l'acetilcolinesterasa, que augmenten els nivells d'acetilcolina al sistema. 4 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA Els agonistes colinèrgics poden ser utilitzats: →Inhibidor de l’aceticolinasa=augment acetilcolina - per augmentar la motilitat gastrointestinal - o per combatre la miastènia gravis, una malaltia autoimmunitària. Un exemple comú d'inhibidor de l'acetilcolinesterasa és la donepezil, utilitzada en el tractament de la malaltia d'Alzheimer. - Neostigmina (revertir relaxants musculars) - Pilocarpina (Tractar símptomes sequetat mucosa oral, glaucoma) - Piridostigmina (Miastenia gravis) ANTICOLINÈRGICS Els antagonistes colinèrgics, coneguts com a anticolinèrgics o bloquejadors muscarínics, actuen inhibint els efectes de l'acetilcolina. - Sequetat saliva i ulls, restrenyiment, pell seca... Aquests fàrmacs s’utilitzen: - per reduir la salivació excessiva - prevenir els espasmes intestinals - com a tractament per a trastorns de moviment (ex Parkinson). Exemples d'aquests fàrmacs inclouen l'atropina i l’escopolamina. (pal·liatiu) Diferents usos - Atropina (reduïr salivació i secrecions durant la intubació) - Butilescopolamina (espasmolític digestiu) - Oxibutinina (antiespasmòdic urinari) buscapina nom comercial - Ipratropi / Tiotropi (anticolinèrgic inhalat - asma) Risc reaccions adverses càrrega anticolinèrgica Sequedat bucal i ocular, visió borrosa, pell seca, restrenyiment i retenció d’orina, taquicàrdia, sedació, confusió, deliri... PREVALENÇA geriàtrics 8-50% - Augmenta amb l’edat - Diferents escales o Puntuació fàrmacs o Classificació en risc alt/mig/baix 5 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA SISTEMA NERVIOS CENTRAL - Les malalties del sistema nerviós central suposen una possible pèrdua de vida productiva dels pacients. - Objectiu: Explicar la seguretat i eficàcia dels fàrmacs que s’utilitzen per diverses malalties del SNC. - Els professionals d’infermeria han de conèixer les indicacions terapèutiques i els principals efectes adversos. TIPUS DE FARMACS - Antipsicòtics - Antiparkinsonians - Estimulants del snc ( processos neurodegeneratius alzheimer ) antimigranyosos - Ansiolitics – hipnòtics -- antiepileptics - Antidepressius ANTIPSICÒTICS- NEUROLÈPTICS (neurolèptics debiliten el SNC = modifiquen la conducta) - Esquizofrènia: Malaltia afectiva caracteritzada per: o Al·lucinacions, trastorns del pensament, comportaments estranys i delusions. o TRACTAMENT: neurolèptics -antipsicotics + terapia psicosocial - Transtorn bipolar: Transtorn que es caracteritza per: o La recurrència d’episodis en que l’estat d’anim i nivells activitat estan alterats, alternant moments d’exaltació ( mania ) amb estats depressius d’apatia , tristesa o baixa autosestima. o TRACTAMENT: neurolèptics- antipsicotics + antidepressius+ terapia psicosocial NEUROLÈPTICS TÍPICS Bloquejants dels receptors D2 de la Dopamina; però no són selectius (haloperidol) Són eficaços en el tractament dels símptomes positius, però aquest bloqueig produeix símptomes extrapiramidals. Símptomes com el Parkinson NEUROLÈPTICS ATÍPICS També són bloquejants D2, però a la via nigroestriada el bloqueig és compensa amb un alliberament de dopamina degut a un bloqueig dels receptors de la serotonina. Això contraresta els símptomes negatius 1 Paula Maguillo I bach La clozapina s’utilitza exclusivament en casos resistent al tractament convencional, ja que, pot produir neutropènia o agranulocitosis Haloperidol oral = gotes "ADMINISTRACIÓN ORAL" Indicaciones en adultos - Tratamiento de la [ESQUIZOFRENIA] y el [TRASTORNO ESQUIZOAFECTIVO]. - Tratamiento urgente del síndrome confusional que no responde a terapias no farmacológicas. - Tratamiento de los episodios de [MANIA] moderados o graves asociados al [TRASTORNO BIPOLAR] I. - Tratamiento de la agitación psicomotora aguda asociada a trastornos de [PSICOSIS] o episodios maníacos del trastorno bipolar I. - Tratamiento de la agresividad persistente y los síntomas psicóticos en pacientes con demencia de [ENFERMEDAD DE ALZHEIMER]moderada o grave y demencia vascular que no responde a tratamientos no farmacológicos y cuando hay riesgo de que el paciente se dañe a sí mismo o a otros. 2 Paula Maguillo I bach - Tratamiento de los trastornos de tics, incluido el [SINDROME DE TOURETTE], en pacientes menores de 65 años gravemente afectados que no han respondido a los tratamientos educacionales, psicológicos o farmacológicos de otro tipo. - Tratamiento de la [COREA DE HUNTINGTON] leve o moderada, cuando otros medicamentos resultan ineficaces o no se toleran. Indicaciones en niños - Tratamiento de [ESQUIZOFRENIA] en adolescentes de 13 a 17 años cuando otros tratamientos farmacológicos resultan ineficaces o no se toleran. - [AGRESIVIDAD] intensa y persistente en niños y adolescentes de 6 a 17 años con [AUTISMO] o trastornos generalizados del desarrollo, cuando otros tratamientos resultan ineficaces o no se toleran. - Tratamiento de los trastornos de tics, incluido el [SINDROME DE TOURETTE], en niños y adolescentes de 10 a 17 años gravemente afectados, que no han respondido a los tratamientos educacionales, psicológicos o farmacológicos de otro tipo Haloperidol parenteral "ADMINISTRACIÓN PARENTERAL" - Control rápido de la agitación psicomotora aguda grave asociada a [PSICOSIS] o episodios de [MANIA] del [TRASTORNO BIPOLAR] I, cuando el tratamiento oral no se considera adecuado. - Tratamiento urgente del síndrome confusional que no responde a terapias no farmacológicas. - Tratamiento de la [COREA DE HUNTINGTON] leve o moderada, cuando otros medicamentos resultan ineficaces o no se toleran y el tratamiento oral no se considera adecuado. - Profilaxis, en monoterapia o politerapia, de las [NAUSEAS Y VOMITOS POSTOPERATORIOS] en pacientes de riesgo moderado o alto, cuando otros medicamentos resultan ineficaces o no se toleran. - Tratamiento en politerapia de las [NAUSEAS Y VOMITOS POSTOPERATORIOS] cuando otros medicamentos resultan ineficaces o no se toleran CONSIDERACIONS IMPORTANTS INFERMERIA - Adherencia terapèutica - Control de ram : hipertensio ortostàtica, sintomes extrapiramidals o crisis epileptiques en pacients predisposats - Administracio de les formes depot : im profunda, sense massatge per evitar inflitracio sc ADMINISTRACIÓ ORAL VS INJECTABLE DEPOT Tractament depot: degut a la notòria dificultat de aconseguir que els malalts es preguin regularment la medicació, tenen interès els medicaments de molta llarga durada d’acció. S’han desenvolupat unes preparacions injectables de depòsit que alliberant lentament el fàrmac des de el punt d’injecció intramuscular, aconseguint un efecte durador durant varies setmanes. 3 Paula Maguillo I bach 💊PRINCIPIS ACTIUS ESQUIZOFRENIA 💊Carbonat de liti - Prevención y tratamiento del [TRASTORNO BIPOLAR] - [DEPRESION]: Depresión mayor recurrente - Marge terapèutic estret precisa de controls ( litèmia ) - RAMS o A l’inici del tractament: nauseas, sed, temblor lleugermans , malestar, poliuria o A llarg termini Hipotiroidisme, Insuficiènica Renal 💊PRINCIPIS ACTIUS TRANSTORN BIPOLAR 4 Paula Maguillo I bach Recordatori medicament i conducció La majoria dels fàrmacs d’aquest grup tenen pictograma Grup N en la classificació ATC. MIGRANYA La migranya és una cefalea cronica primaria que es caracteritza per atacs recurrents de mald e cap molt variables en quants a intensitat, frequencia i duració. Els criteris per ele diagnostic de la IHS son: - Cinc o més crisi de cefalea de 4-72h de duració sense tractament. - Presencia de almenys 2 de les següents característiques: o Unilateralitat o Qualitat pulsatil·ls o Intensitat moderada o greu o Empitjorament amb el exercici o Nàusees amb o sense vòmit o Foto i sonofobia - Exclusió d’anomalies estructurals o altres lesions causals. Tractament: Fàrmac Analgèsics i AINES ASS, paracetamol, ibuprofè, naproxeno, ketoprofeno, acid flutanamic, metoclopramida Ergotamina Si no responen als analgèsics. Efectivitat 50%. Toxicitat. Estimula receptors serotonina Almotriptan Eleptriptan Frovatriptan Rozatriptan Sumatiptan Zolmitriptan + receptor 5-HT (serotonina) SUMATRIPTAN (1ER ) Subcutani, nasal , oral SEGÜENTS NOVA GENERACIO Formes 5 Paula Maguillo I bach orals flas de ràpida absorció Antidopaminergics Metoclopramida Analgèsics opiacis En casos d’emergencia Corticoesteroides Dexametosa Nous tractaments preventius - Erenumab (▼Aimovig®) - Fremanezumab (▼Ajovy®) - Galcanezumab(▼Emgality ®) Aquests tres medicaments són inhibidors del pèptid relacionat amb la calcitonina (CGRP), un neuropèptid que s’ha relacionat amb la fisiopatologia de la migranya ANTIPARKINSONIANS Si Baixa el nivell de dopamina à acetilcolina ve augmentada la seva acció, d’aquí la utilitat d’alguns anticolinèrgics per tractament tremolor i rigidesa. Teràpies 1 línia es centren en l’augment de la dopamina per diferents mecanismes d’acció. 💊ANTIPARKINSONIANOS ANTICOLINÈRGICS La rigidesa i la bradicinèsia son els símptomes que milloren més. Actualment Antagonitzen l’activitat colinèrgica cerebral, son fàrmacs molt poc Biperideno acervada per la deficiència d’acció utilitzats per el seu escàs Triexfenidilo dopaminergica. Probablement també efecte i per els importants Prociclidina inhibiran la recaptació de dopamina per les efectes secundaris. Un ús neurones presinaptiques. prologat d’aquests pot desenvolupar patologies tipo Alzheimer en pacients amb Parkinson. L’acetilcolina veu augmentada la seva acció quan descendeix el nivell del neurotransmissor dopamina. El bloqueig de l’acció de l’acetilcolina resulta eficaç en el control del tremolor i la rigidesa descrits en la malaltia de Parkinson. Els fàrmacs com el trihexifenidilo, el mesilato de benztropina i la prociclidina son utilitzats en aquesta patologia. 💊BIPERIDINO 6 Paula Maguillo I bach - Tractament de totes les formes lleus de la malaltia de Parkinson. Ha demostrat millors resultats en el Parkinson idiopàtic i post encefàlic que en el arterioescleròtic. - Parkinsonisme o trastorns extrapiramidals inclosos per el fàrmac bloquejant dopaminergics tals com fenotiazines, butirofenonas, metoclopramida o cleborpida. La discinèsia tardana no millora. ANTIPARKINSONIANS ( 1ª línea ) 💊LEVODOPA - Es transforma en dopamina a nivell del SNC per l’acció de la DOPA-descarboxilasa. Es tracta per tant d’un suport exogen de dopamina per compensar la deficiència del neurotransmissor. - Es la medicació Standard del Parkinson. - La associació amb un inhibidor de la DOPA-descarboxilasa perifèrica (carbidopa, benserazida) impedeix la transformació prematura en dopamina, el qual permet donar menors dosis i minimitzar els efectes secundaris gastrointestinals i cardiovasculars provocats per la dopamina alliberada al cervell. - Principal inconvenient: per efecte als 3-5 anys de tractament - Apareixen efectes secundaris com la discinèsia o el fenomen on/off. Apomorfina Bromocriptina Aporfina=SC s’tilitza per fluctuacions Cabergolina Estructura química semblant a motores incapacitants que persisteixen Lisurida la dopamina i la substitueix en cabergolina= unicament tractament de Pramipexol els receptors postsinàptics segona linia Ropiniol Rotigotina= pegat transdermic Rotigotina Inhibidors selectius de la MAO-B. Capacitat de potenciar l’acció de la Selegilina Impedeixen el metabolisme de la levopoda al inhibir el seu catabolisme Safinamida dopamina al cervell. per la via de la dopamina. rasagilina Disminueix el requeriment de levopoda 30% i augmenta el període d’eficàcia. Entacapona Inhibidors del enzim catecol O-metril- Tolcapona Entacapona=referencia transfesa opicapona Combinació més utilitzada 💊 LEVODOPA+CARBIDOPA+ENTACAPONA 7 Paula Maguillo I bach TRACTAMENT ALZHEIMER -DEMENCIA Objectius: potenciar les facultats cognitives que li resten al pacient, retrasar la progressió de la malaltia i controlar la disfunció emocional 💊COLINERGICS - Agonistes nicotínics - Inhibidors de la Acetilcolinestersa (enzim que degrada la acetilcolina) Anys 2000 - Inhibidors de la Acetilcolinestersa o Donepezil o Rivastigmina o Galantamina Anys 2022 - Memantina: antagonista no competitiu, dependent del voltatge i de la moderada afinitat dels receptors NMDA del àcid glutaminic, reduint la excessiva entrada de calci en l’interior de la neurona. 💊ALTRES FARMACS USANTS EN DEMENCIA - Ginko biloba: vasodilatadors cerebrals - Aducanumab: Primer fàrmac modificador de la malaltia ADUHELM ® (aducanumab) o Anticòs β-amiloide que promou la seva eliminació o Aprovació per la Food and Drug Administration (FDA) el 2021 subjecte a un nou estudi postcomercialització o Opinió negativa d'autorització per l’EMA (2022) - Lecarnemab FARMACOLOGIA DEL SISTEMA NERVIÓS CENTRAL SEDACIÓ I INSOMNI INSOMNI: - Incapacitat per dormir - El trastorn del son més freqüent - 95 % dels adults experimenten insomni alguna vegada Sedant: Tranquil·litza, relaxa i calma 8 Paula Maguillo I bach Hipnòtic: Produeix son (no hi ha un hipnòtic ideal que produeixi un son natural, permeti despertar com de costum sense efectes de “ressaca” i no eviti una alteració del ritme de son). - La majoria de sedants-hipnòtics augmenten el temps total de son i tenen molts efectes adversos, especialment si s’utilitzen durant temps perllongat - A vegades s’utilitzen ALTRES fàrmacs per tractar l’insomni: o Antidepressius: AMITRIPTILINA, TRAZODONA, MIRTAZAPINA o Antiepilèptics: GABAPENTINA, TOPIRAMAT o Antipsicòtics: QUETIAPINA, OLANZAPINA (si psicosi + insomni) - Tractament de llarga durada: efectes desconeguts – EVITAR - Millorar els patrons de son pel tractament TEMPORAL de l’insomni - Disminuir el nivell d’ansietat i augmentar el relaxament o el son abans de procediments quirúrgics Tractament sedant – hipnòtic: Implicacions per infermeria - Valoració inicial o Funcionalitat sistema nerviós central: Actuen deprimint el SNC => (ex: identificar el nivell d’alerta i orientació o Signes vitals o Patró de son (rutines, activitats, migdiades, medicaments antidepressius inhibidors selectius recaptació serotonina, corticoides...) o Nivell d’ansietat i ambient (sorolls, llums, temperatura) o Necessitats nutricionals i ingesta d’alcohol o Exercici o Estat respiratori (roncs i altres patologies) – PRECAUCIÓ depressió respiratoria alguns hipnòtics - Implementació i educació al pacient: - PROMOCIÓ D’HIGIENE DEL SON o Ritmes i rutines o Nutrició o Control ambiental o Activitat i exercici o Maneig de l’estrès 💊BENZODIACEPINES - Són el tractament d’elecció en ansietat generalitzada. També estan indicades com a hipnòtics, en alguns espasmes i contractures musculo-esquelètiques, quadres epilèptics i convulsius, en delirium tremens i en símptomes d’abstinència alcohòlica. També en preanestèsia i sedació en unitats de cures intensives. - Els diferents fàrmacs tenen característiques farmacocinètiques diferents => Determinen les indicacions terapèutiques. - Les dosis terapèutiques són properes a les dosis letals - BROMAZEPAM Administració: - CLOBAZAM - S’absorveixen bé via oral 9 Paula Maguillo I bach - CLORAZEPAT DIPOTÀSIC - La via endovenosa s’utilitza en emergències - CLORDIAZEPÒXID (anticonvulsivant) - DIAZEPAM - Via rectal generalment en pediatria - ALPRAZOLAM - El risc de tolerància i dependència augmenta - LORAZEPAM després de tractaments llarg - Per l’elevada liposolubilitat, es fixen al teixit adipós, pel que tractaments crònics poden provocar toxicitat per acumulació. - Les dosis s’han d’ajustar en insuficiència hepàtica, renal, infants, gent gran i pacients fràgils. - Reaccions adverses freqüents (sobretot geriatria): Somnolència, sedació, desorientació, atàxia, incapacitat per coordinar moviments fins o respondre a un estímul => Pot indicar necessitat de reajust de dosi => Vigilar aparició i intensitat. - Precaució persones que treballen en tasques que requereixen estat mental d’alerta. - Interaccionen amb altres fàrmacs depressors a SNC (antipsicòtics, opiacis, antihistamínics, sedants...) i amb l’alcohol. FLUMAZENIL = ANTIDOT BENZOS - Antagonista. Indicat per via endovenosa en cas d’intoxicació aguda. - Efecte ràpid però curt. En determinades situacions cal perfusió continua. - L’administració pot comportar convulsions en pacients amb dependència a benzodiacepines - Dependència física => Detectar ús excessiu o abús - La retirada brusca produeix Síndrome de retirada => S’han de retirar gradualment per evitar l’aparició d’un síndrome d’abstinència 💊Altres sedants-hipnotics - DIFENHIDRAMINA, DOXILAMINA (Antihistamínics)* - ZOLPIDEM → farmac z, no benzo però igual o Acció ràpida: administrar just abans d’anar al llit o S’ha associat a comportaments anormals durant el son (sonambolisme), no es recomana en pacients que tenen antecedents o Pot produir síndrome de retirada: retirar gradualment o Reaccions adverses: ressaca, sedació, letargia, disminució nivell d’alerta o Interaccions: antihistamínics, alcohol, sedants-hipnòtics ANSIETAT - Estat d’intranquil·litat o d’excitació que pot ser una resposta defensiva normal o patològica. - Els principals neurotransmissors implicats en la seva etiologia són l’àcid γ-aminobutíric (GABA, neurotransmissor inhibidor del SNC), la serotonina (5-HT) i la noradrenalina. - Els trastorns d’ansietat es poden tractar amb psicoteràpia i amb teràpia farmacològica, amb els fàrmacs denominats ansiolítics. 10 Paula Maguillo I bach 💊Tractament farmacològic: - Benzodiacepines (agonistes del receptor de GABA). DIAZEPAM, ALPRAZOLAM, CLORDIAZEPOXID, CLORAZEPAT, LORAZEPAM - Antidepressius (FLUVOXAMINA *veure depressió) - Antihistamínics HIDROXIZINA, DOXILAMINA → de primera generació o Alguns antagonistes del receptor H1 d’histamina, a dosis molt elevades que produeixen sedació intensa: es reserven per pacients amb antecedents d’addicció, alcohòlics o resistents a altres tractaments. - β-Bloquejants PROPRANOLOL (“pànic escènic”) Administració d’ansiolítics – Consideracions per infermeria - Els pacients geriàtrics són especialment susceptibles als esdeveniments adversos, pel que rebran una dosi inicial menor - Provoquen somnolència i dificultat de coordinació, pel que cal anar en compte en cas de conducció o maneig de maquinaria - Les benzodiacepines poden produir amnèsia anterograda i, amb l’ús perllongat o dosis elevades, addicció - Després d’interrompre el tractament bruscament apareix abstinència (cal reduir gradualment) DEPRESSIÓ - Trastorn de l’estat d’ànim, habitualment recurrent, que es caracteritza per la manifestació durant com a mínim dues setmanes d’uns símptomes determinats: humor disfòric, pèrdua d’interès, culpa, trastorns de la gana i del son, etc. - En general s’associa la depressió amb un dèficit funcional de la neurotransmissió monoaminèrgica central, pel que els fàrmacs antidepressius presenten mecanismes destinats a augmentar els nivells de monoamines a les sinapsis. - 2-4 setmanes per veure efectes del tratament 💊Inhibidors de la monoaminooxidasa (Imao - Acció ) - Bloquegen la destrucció de neurotransmissors (d’epinefrina, norepinefrina, dopamina i serotonina) a l’espai presinàptic - Augmenta la concentració d’aquests neurotransmissors al SNC - L’efecte antidepressiu triga de 2 a 4 setmanes en evidenciar-se - FENELCINA, TRANILCIPROMINA - Menys utilitzats Inhibidors de la monoaminooxidasa iMAO – Objectius i implicacions infermeria - Objectiu principal: augmentar l’estat d’ànim i reduir els símptomes depressius - Poden causar hipoglicèmia (precaució en pacients diabètics en tractament) - Revisar ingesta de tiramina 11 Paula Maguillo I bach - Si s’utilitzen conjuntament amb aliments o begudes rics en tiramina o altres medicaments, poden causar hipertensió greu amb risc d’ictus, fallada multiorgànica i mort. Aliments rics en tiramina Poden augmentar la pressió sanguinia - Formatges curats - Xocololata - Llevats - Cafè - Vins negres - Te - Arangades en escabetx - Cola - Xucrut - Faves - Alvocats - Figues - Fetge - Cervesa - Símptomes de crisi hipertensiva: mal de cap intens, palpitacions, sudoració, nausees i vòmits - Reaccions adverses: nerviosisme, agitació, insomni (no administrar a la nit), visió borrosa, restrenyiment, sequedat boca, retenció orina - Precaució interaccions amb altres antidepressius (període de - “rentat” de 2 setmanes si canvi), insulina i hipoglucemiants - L’ús d’iMAO, ISRS o antidepressius tricíclics pot produir Síndrome serotoninèrgic, caracteritzat per canvis en l’estat mental i la conducta, el to muscular i inestabilitat autonòmica (diarrea, febre, hipertensió, sudoració) 💊Inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS) - CITALOPRAM - No interrompre bruscament - ESCITALOPRAM - Si canvi a iMAO, esperar 2 setmanes (risc síndrome - FLUOXETINA serotoninèrgic) - FLUVOXAMINA - D’elecció en pacients amb cardiopaties (no efectes - PAROXETINA adversos cardíacs) - SERTRALINA - Risc de comportament suicida 💊Inhibidors recaptació serotonina i noradrenalina - DULOXETINA - Poden produir hipertensió - VENLAFAXINA - Venlafaxina pot augmentar colesterol (monitoritzar) - Risc de comportament suicida 💊Antidepressius tricíclics - AMITRIPTILINA - Hipotensió ortostàtica (baixa TA) en geriatria: risc caigudes - CLOMIPRAMINA - Toxicitat cardiovascular i neurològica - DOXEPINA - Evitar en pacients amb problemes cardíacs - IMIPRAMINA - Efectes anticolinèrgics (d’elecció altres) - MIANSERINA - Tractament dolor: neuràlgia postherpetica 12 Paula Maguillo I bach - NORTRIPTILINA - TRAZODONA 💊Altres antidepressius - Hipèric o herba de Sant Joan (precaució interaccions) medicament tradicional planta=moltes interaccions - MIRTAZAPINA (risc somnolència, sedació i augment de gana i de pes) EPILÈPSIA - És un alteració neurològica caracteritzada per la predisposició mantinguda a generar crisis epilèptiques, definides com la presència transitòria de símptomes i/o signes deguts a una activitat anormal excessiva i sincrònica del cervell. - Engloba a varies situacions clíniques que es diferencien per l’edat d’inici, el tipus de crisi, l'etiologia, el pronòstic i la resposta al tractament. - Afecta a 8/1.000 habitants. (Espanya uns 400.000 pacients amb entre 12.400 i 22.000 casos nous cada any). - Aproximadament el 5-10% de la població experimentarà una crisi al llarg de la seva vida i fins a un 20% tindran crisis recurrents. 💊Antiepilèptics (“anticonvulsivants”) - CARBAMAZEPINA - OXCARBAZEPINA - FENITOINA → marge terapèutic estret - LAMOTRIGINA - ÀCID VALRPOIC / VALPROAT →marge terapèutic estret - TOPIRAMAT - LAMOTRIGINA - FELBAMAT - LEVETIRACETAM - BRIVARACETAM 💊També s’utilitzen com antiepilèptics - Benzodiacepines: o LORAZEPAM o DIAZEPAM o CLOBAZAM o CLONAZEPAM - Barbitúrics o FENOBARBITAL o PRIMIDONA - TIAGABINA - GABAPENTINA 13 Paula Maguillo I bach Antiepilèptics – a tenir en compte - Sovint es necessita un ús de combinacions de diferents fàrmacs => Risc d’Interaccions - FENITOINA i VALPROIC => Concentració depenent d’albúmina plasmàtica. Marge terapèutic estret! - Cal aconsellar al pacient sobre el risc de somnolència (precaució conducció) deprimeixen SNC - S’ha d’evitar l’alcohol i altres depressors del SNC - Les dones amb epilèpsia i possibilitat d’embaràs assessorament (valproic i fenitoina risc teratogènic) →contraindicat =risc teratogenic - La suspensió del tractament ha de ser gradual (risc rebot convulsions) 14 Paula Maguillo I bach FARMACOLOGIA CARDIOVASCULAR DIURÈTICS Fàrmacs que augmenten l’eliminació d’orina i per tant disminueixen el volum de precarrega que arriba al cor. De asa o alto De bajo techo o Estalviadors de Osmòtics Altres techo Tiazidas potassi Inhibidors Furosemida Hidroclorotiazida Espironolactona Mannitol anhidrasa carbònica Indaoamida, Inhibidors Torasemida Eplerenona Glicerina clortalidona vassopresina Triamterè Isosorbida Amiloridona Indicacions: - Insuficiència cardíaca - Hipertensió arterial - Edemes Reaccions adverses - Hipopotasèmia (excepte estalviador de potassi) principal inconvenient dels diürètics - Trastorns hidroelectrolítics 💊FUROSEMIDA – TORASEMIDA - Sobretot usats en edemes o icc - IV en emergència hipertensiva, edema de pulmó i ic - Furosemida únic diürètic IV per urgències 💊 TIAZIDAS - Primera línia del tractament de la hipertensió - Evitar en diabètics o síndrome metabòlic - Contraindicacions: absoluta= gota, relativa= embaràs, intolerància glucosa 💊 ESTAVIADORS DE K ( ESPIRONOLACTONA, TRIAMTERE, AMILORIDA) - Es solen combinar amb altres diürètics per minimitzar pèrdua de potassi o hiperglucèmia 💊 OSMOTICS ( MANITOL, GLICERINA ISOSORBIDA) - Diüresis forçada en intoxicacions - Edema cerebral - Via oral : reducció pressió ocular 1 Paula Maguillo I bach ALTRES 💊 INHIBIDORS DE LA ANHIDRASA CARBONICA - Incrementen la excreció de bicarbonat, sodi, potassi i aigua. = Alcanització orina + acidosi metabòlica moderada. - En glaucoma, inhibeixen la producció d’humor aquos. - Acetazolamida= útil per el “mal de muntanya” - Molt poc usat com a diürètics 💊 ANTAGONISTES DE LA VASSOPRESINA - Intensa acuaresis (eliminació d’aigua per la orina) sense afectar al sodi o al potassi. =increment d’osmolaritat sanguínia + normalització sodi. - Tolvaptán: pacient amb hiponatremia = normalitza la natrèmia. CONSIDERACIONS IMPORTANTS - Inici del tractament amb menor dosis, administrar a 1 hora del dia. En pacient ambulatori adaptar a horaris habituals, no a la nità Riscos associats indirectes - Vigilar TA, sobretot a l’inici del TT, diuresis, deshidratació, hipovolemia. També controlar signes de sobrecarrega hídrica en IC. Control augment o descenso de pes - Control en pacients diabetics per risc hiperglucèmia (especialment tiazides ) - Amb TT amb estalviadors de potassi vigilar hiperpotassèmia. - AINE + DIURÈTIC à es redueix efecte diurètic - Est. K+ AINE ó IECA à Risc hiperpotassèmia - Controls electrolítics K* - Furosemida + fàrmacs ototòxics potencia la seva acció. - Urgènciesà Via IV directe preferiblement perfusio contínua ( no> 4mg/min ) - Via IM només quan no es posible la VO o IV. No és d’elección en urgencia. - La dosis es dissol en 100-250 ml. De suero, glucosat 5%, riger lactat o glucosali. - Mai administrar altres medicaments en la mateixa xeringa. 2 Paula Maguillo I bach ANTIHIPERTENSIUS Pressió òptima = 50% dels pacients o Polineuropatia sensitivomotora simètrica distal o Mononeuropatia craneales (diplopia, alteracion reflejo pupilar) i perifèrica (dolores unilaterales). Reversibles o Amiotrofia diabètica. Debilitat muscular de múscul de la cuixa i cintura pèlvica - Neuropatia autonoma o Simptomatologia variada: hipotensió ortostàtica, taquicardia, gastroparesia, restrenyiment, disfunció erèctil, sequedat de pell, … - Complicaciones cròniques vasculars: inclou malaltia vascular perifèrica i cerebrovascular INSULINA - Diabetis tipus 1: Deguda a la destrucció de cèl·lules betes per causes autoimmunes, donant lloc a una manca total d’insulina - Diabetis tipus 2: Deguda a la pèrdua progressiva de cèl·lules beta amb resistència a la insulina - Diabetis gestacional: Diagnosticada en el segon-tercer trimestre del embaràs, sense que hi hagués signes previs. - Altres tipus de Diabetis: Induïda per fàrmacs, malalties del pàncrees i altres Tipus d'insulines segons el seu origen - Naturals (origen animal) - Humanes (biotecnologia) - Anàlegs ( biotecnologia) Tipus insulina velocitat - Prandial o Ultrarapida o Rapida - Basal o Intermitja 6 Paula Maguillo I bach o Prolongada - Barreges o (amb insulina humana) o (amb anolegs d’insulina) Administració: - Ploma ○ Xeringa/vial - bomba Factors canvi Absorció - massatge - fred-calor - exercici - zona - irrigació de la zona - Anticosos o Profunditat sc TRACTAMENT 💊 INSULINA INJECTABLES ( SC ) - Aport EXOGEN d’insulina 💊 ANTIDIABÈTICS EXCL INSULINES - Fàrmacs que augmenten la sensibilització a la insulina - Estimulants de la insulina - Teràpies basades en les incretines - Inhibidors de la reabsorció renal de glucosa - Indicacions ▪ DM1 ▪ DM2 HbA>7% ▪ Cetoacidosis diabètica, descompensación hiperosmolar. ▪ Diabetes gestacional ▪ Diabetes secundaria a patología pancreàtica. ▪ DM2, en situaciones d’estrés. o Pautes ▪ INS Basal (lenta), un cop al dia. Ajust amb INS ràpida amb els àpats, preprandrial, segons glicemia. o Hemoglobina glicada o glicosilada (HbA), control de glicèmies tres últims mesos. CONSIDERACIONS IMPORTANTS - CONSERVACIO 2-8º ( NEVERA ) - INSTRUCCIÓ DEL SEU US - Es recomana guardar la insulina a la nevera a una temperatura d'entre 4ºC i 8ºC, així romandrà en bon estat durant el període indicat fins a la data de caducitat de l'envàs. 7 Paula Maguillo I bach - Administrar la insulina acabada de sortir de la nevera pot ser dolorós. Per evitar aquesta sensació, la insulina que està sent utilitzada (vial o pen) es pot mantenir a temperatura ambient. L'ideal és entre 15ºC i 29ºC. - Rebutjar la insulina que està en ús després de 4 setmanes a temperatura ambient, seguint les recomanacions de la majoria dels fabricants. - La insulina no s'ha d'emmagatzemar al congelador, ja que a temperatures inferiors a 2 0C perd la seva acció. - La insulina no s'ha d'exposar a la llum o calor intensa. Cal evitar deixar-la en llocs on li toqui el sol directament, com a la bossa del parc al sol, al cotxe, sobre l'escriptori, prop de la finestra si és possible que li toqui el sol de forma directa. CONSIDERACIONS IMPORTANTS La insulina s'administra mitjançant injecció en el teixit subcutani (situat entre la pell i el múscul) on roman dipositada, de tal forma que es va absorbint lentament. NO FER MASSATGE A LES ZONES D’INJECCIO NI MANIPULAR BOMBES INSULINA injectar la insulina 1. Examinar la zona on es vagi a administrar la insulina. No utilizar una zona que tingui bonys, blaus, durícies o fissures. 2. Netejar l'àrea d'injecció. No és necessari desinfectar la pell amb alcohol, és més important la bona higiene i el rentat de mans. 3. Pessigar suaument la pell. Aixecar un plec de pell entre els dits polze i l'índex. 4. Agafar la xeringa o el pen d'insulina. 5. Si s’utilitzen agulles de 4, 5 o 6 mm de llarg (són les adequades), insertar l’agulla sencera en angle de 90º (no obstant, amb aquest llarg d’agulla no seria necessari realitzar pessic). 6. Prémer l'èmbol i injectar tota la insulina. 7. Deixar anar el pessic. 8. Comptar fins a 10 abans de retirar l'aguja de la pell. 9. No fregar la pell després de treure l'agulla. 10. Rebutjar l'agulla utilitzada per administrar la insulina, tal com indica la seva fitxa tècnica, són d'un sol ús. En cas d'utilitzar agulles de 8 mm de llarg, s'ha d'insertar l'agulla sencera en la pell en un angle de 45. No obstant, actualment està desaconsellat utilitzar aquesta longitud Bombes d’insulina - Tenen un tub de plàstic prim anomenat equip d’infusió, té al final una cànula o agulla suau que s’introdueix a la pell, usualment al abdomen. - Una bomba petita i automatitzada que funciona amb bateria, permet al usuari controlar exactament quanta insulina s’administra - Un reservori d’insulina, es semblant a una xeringa regular que manté la insulina per 2-3 dies 8 Paula Maguillo I bach GLUCAGÓ HIPOGLICEMIA - Signes i símptomes: Visió borrosa, confusió, ansietat, formigueig a la boca, entumiment - Glu < 50mg/dL - Símptomes: taquicardia, palpitacions, sudoració, nausees, fam, disminució consciència, confusió, diplopia, … fins i tot coma. - TT: o si pacient conscient: 10-15 g de Glu (suc de fruita, refresc,...) o si pacient inconscient, aport Glu IV o Glucagó. Si persisteix clínica neurològica descartar altres diagnòstics. - 💊 GLUCAGÓ o tt hipoglicemia severa: 1mg Glucagò SC, IM o IV - Cetosis, Cetoacidosis i Coma Hiperosmolar o Glu 500-600 mg/dL o Simptomes: polidipsia, poliuria, debilidad, dolor abdominal, somnolencia, rampes,… o Causes: infeccions, debut diabetes, infart miocardi, ictus, pancreatitis, … - No existeix el glucagó pediàtric → mig vial adult - Calcular molt be en funció del pes - Tractament: o 10-20 g de carbohidrats d’absorció ràpida. Repetir al cap de 15-20 minuts, si el nivell de glucosa < 60 mg/dL o Continuar amb un Snack de carbohidrats/proteïnes o Si el pacient està inconscient: ▪ Glucagó 1 mg SC, IM o IV ▪ Glucosa 25 g IV ANTIDIABETICS (EXCLOSES INSULINES) VO - Per diferents mecanismes d’acció fan baixar la glucosa - Fàrmacs que augmenten la sensibilització a la insulina - Estimulants de la insulina - Teràpies basades en les incretines ( agonistes GLP-1, Inhibidors dpp4) - Inhibidors de la reabsorció renal de glucosa FARMACS RAM= HIPOGLUCEMIA Parenteral o sc - 💊 Biguanidas: METFORMINA primera línia o Primera elecció en DM2, especialmente x pacients amb sobrepés o Pauta abans de menjar o MA: reducció de gluconeogenesi hepàtica i augment sensibilitat INS. o RAMs: diarrea. Sabor metàl·lic si es pren amb el menjar - 💊 Inhibidores alfa-glucosidasas: Acarbosa i Miglitol 9 Paula Maguillo I bach o MA: reducció abs Glu. o RAMs: flatulencia i diarrea - 💊 Secretagogos: GLIBENCLAMIDA, Glipizida, Repaglinida o Primera elecció DM2 sense obesitat ni sobrepés o RAMs: augment de pes, hipoglicemia greu (si desnutrició, -ol, geriatria, …) - 💊 Glitazonas: PIOGLITAZONA (en terapia combinada) combinat amb a