L'ampliació del món conegut PDF

Loading...
Loading...
Loading...
Loading...
Loading...
Loading...
Loading...

Summary

Aquest document analitza l'expansió del coneixement geogràfic europeu al final de l'edat mitjana i l'aplicació d'instruments de navegació marítima. Introdueix els viatges portuguesos i castellans, el descobriment d'Amèrica i les cultures precolombines, amb focus en la localització, característiques i causes dels descobriments. Inclou preguntes per a l'estudi del text.

Full Transcript

# L'ampliació del món conegut ## 8 ### SABER - El nivell de coneixements geogràfics al final de l'edat mitjana i l'aplicació de nous instruments en la navegació marítima. - Els viatges que van fer els portuguesos i els castellans per descobrir noves rutes oceàniques cap a les Índies. - Les cultur...

# L'ampliació del món conegut ## 8 ### SABER - El nivell de coneixements geogràfics al final de l'edat mitjana i l'aplicació de nous instruments en la navegació marítima. - Els viatges que van fer els portuguesos i els castellans per descobrir noves rutes oceàniques cap a les Índies. - Les cultures precolombines. - La conquesta i la colonització dels territoris descoberts. - Les conseqüències dels descobriments. ### SABER FER - Interpretar la recreació històrica de Tenochtitlán. ## ENS FEM PREGUNTES. Per què la Pinta, la Niña i la Santa María són tres de les embarcacions més famoses de la història? Aquest és el nom de les tres embarcacions que van partir del port de Palos de la Frontera cap a les Canàries el divendres 3 d'agost de 1492. L'expedició la capitanejava el navegant Cristòfor Colom, que comandava la nau capitana, la Santa María. Les altres dues embarcacions, la Pinta i la Niña, les comandaven els germans Martín Alonso i Vicente Yáñez Pinzón. Amb aquestes tres naus van arribar a unes illes properes a un continent fins aleshores desconegut pels europeus: Amèrica. ## COM HO SABEM? Hi ha diverses fonts d'època que donen detalls de la vida de Colom i dels seus viatges de descoberta. D'entre les publicacions i documents podem destacar la relació compendiada dels viatges, elaborada pel frare dominic Bartolomé de las Casas, i la biografia escrita per un dels seus fills, Hernando, titulada Història de l'almirall Cristòfor de Colom, publicada per primera vegada a Venècia el 1571 en italià. ## INTERPRETA LA IMATGE - Quins mars i oceans van recórrer les tres embarcacions per arribar a Amèrica? - Quina distància aproximada hi ha entre la península Ibèrica i el continent americà? - Quant de temps va durar la navegació? - Pots identificar els diferents tipus de vaixell? - Què indica la presència d'ocells al voltant de les embarcacions? - Per què navegaven juntes? # El món conegut pels europeus del segle XV ## 1 **OCEÀ ATLÀNTIC** **OCEÀ PACÍFIC** **OCEÀ ÍNDIC** **Mars coneguts pels europeus cap al 1300** **Mars descoberts pels europeus entre el 1300 i el 1500** **Mars desconeguts per als europeus** ## 1. ELS MARS CONEGUTS PELS EUROPEUS ABANS DEL 1500 ## CLAUS PER ESTUDIAR - Quins coneixements geogràfics tenien els europeus al final de l'edat mitjana? - Assenyala les causes que van impulsar els descobriments geogràfics del segle xv. - Enumera tres avenços tècnics que van afavorir la navegació marítima transoceànica. - Per què els europeus necessitaven una ruta nova per comérciar amb l'Extrem Orient? **Pensa.** La millora dels instruments de navegació marítima, és el resultat d'un procés d'innovació tècnica directament relacionat amb la necessitat de trobar noves rutes o es tracta d'un procés totalment independent? ## Els límits del món conegut Al principi del segle XV, el món conegut pels europeus es limitava a Europa i els territoris que envoltaven les costes dels mars Mediterrani i Negre. També es coneixia l'existència de l'Índia, la Xina i el Japó, gràcies als viatges que havien fet alguns mercaders medievals, com ara **Marco Polo**, i perquè hi havia rutes comercials establertes per mitjà de les quals arribaven seda, espècies i altres productes exòtics. No obstant això, el coneixement d'aquestes terres era molt imprecís. També hem de tenir en compte que la resta del món continuava sent totalment desconegut pels europeus. No coneixien pràcticament res ni de l'interior de l'Àfrica, ni de l'Àsia, i no tenien notícies de l'existència d'Amèrica ni d'Oceania. ## Les causes dels descobriments A partir del segle XV, els europeus van dur a terme un seguit d'expedicions marítimes que els van permetre ampliar el coneixement que tenien del món. Les causes d'aquestes exploracions van ser diverses. En primer lloc, cal tenir en compte que continuava viu l'esperit evangelitzador i guerrer de les croades, al qual cal afegir l'afany d'ennobliment i de riquesa de molts comerciants i aventurers. En segon lloc, i molt més important, la necessitat de trobar noves rutes comercials amb l'Orient. El 1453 els turcs van conquerir Constantinoble i es van apoderar de l'Imperi bizantí. Aquest fet va interrompre les rutes comercials que unien Europa amb l'Extrem Orient. Per això, els països de l'Europa occidental, especialment Portugal i Castella, van intentar trobar noves rutes cap a l'Àsia vorejant l'Àfrica o endinsant-se en l'oceà Atlàntic. ## Les millores tècniques La millora dels vaixells i la dels instruments de navegació no va ser una causa però sí un factor clau que afavorí la navegació a llarga distància a través dels oceans: - Es van elaborar mapes nous, els **portolans**, pensats per a la navegació marítima. - Es va generalitzar l'ús d'instruments de navegació que afavorien l'orientació, com ara la **brúixola** i l'**astrolabi**. - Es van construir nous tipus de vaixells, com ara la **caravel·la**, que es va fer servir en els viatges de descoberta i exploració dels segles XV i XVI. # Els viatges d'exploració dels portuguesos i castellans ## 2 **OCEÀ PACÍFIC** **OÇEÀ ATLÀNTIC** **OCEÀ ÍNDIC** **RUTES PORTUGUESES** - Diogo Cão 1482 - Bartolomeu Dias 1487-88 - Vasco da Gama 1497-99 **RUTES CASTELLANES** - Colom 1492-93 - Magalhães-Elcano 1519-22 **ALTRES VIATGES** - Giovanni Caboto 1497 - Giovanni da Verrazzano 1524 ## CLAUS PER ESTUDIAR - Indica els principals descobriments fets pels navegants portuguesos. - On pretenia arribar Colom? - Quina era la base de la seva teoria? - Qui va fer el primer viatge marítim fent la volta del món? **Pensa.** Per què creus que els Reis Catòlics van acabar acceptant el projecte de Colom? Busca informació per argumentar la resposta. ## INTERPRETA ELS MAPES. - Indica les diferències bàsiques que hi ha entre els viatges dels portuguesos i castellans. - Busca informació i relaciona el descobriment d'Amèrica amb els corrents marítims i els vents alisis. ## Les exploracions portugueses Des del començament del segle xv, Portugal va buscar una ruta nova cap a l'Índia vorejant l'Àfrica. Els reis portuguesos i l'infant Enric el Navegant van organitzar diverses expedicions que van descobrir les illes Madeira i les Açores. Després es van dirigir cap al sud i van vorejar la costa africana. El 1431 van superar el cap Bojador i el 1460 van arribar al golf de Guinea. El 1488 Bartolomeu Dias va aconseguir doblar el cap Tormentoso a l'extrem sud de l'Àfrica, fet que va obrir el pas cap a l'oceà Índic, i el 1498 Vasco da Gama va arribar a l'Índia. D'aquesta manera es va crear una nova ruta entre Europa i l'Àsia que no havia de passar per territoris dominats pels turcs, i Portugal es va convertir en una potència de primer ordre. ## Les exploracions castellanes La corona de Castella va ser la gran competidora de Portugal pel que fa a la recerca d'un nou camí cap a l'Índia. El viatge més important va ser el de Cristòfor Colom, navegant que pretenia arribar a l'Àsia travessant l'oceà Atlàntic. Colom va presentar el seu projecte als Reis Catòlics, que van decidir finançar el viatge. Després d'una mica més de dos mesos de navegació, el 12 d'octubre de 1492, l'expedició va aconseguir arribar a terra ferma, havent travessat l'oceà Atlàntic. Colom pensava que havia arribat a les Índies, però en realitat aquelles terres pertanyien a un continent desconegut dels europeus fins aleshores: Amèrica. Una altra fita va ser el primer viatge que va fer la volta al món. El 1519 va partir de Sevilla una expedició capitanejada per Fernão Magalhães i el seu contramestre Juan Sebastián Elcano. Tenien com a objectiu trobar el pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic i aconseguir fer la volta al món. El 1520 van trobar l'estret que unia els dos oceans, que es va batejar amb el nom de Todos los Santos, i van arribar a les illes Filipines. Magalhães va morir en un combat contra els nadius i Elcano va agafar el comandament. Es va dirigir a les illes Moluques i des d'allà va tornar cap a la península Ibèrica. Havia aconseguit fer la primera volta al món i demostrar que la Terra era esfèrica. ## 7. PRINCIPALS RUTES D'EXPLORACIÓ DELS PORTUGUESOS I CASTELLANS # El descobriment d'Amèrica ## 8 **Situació d'Àsia segons els seus càlculs** **Localització aproximada de les regions asiàtiques** **CATAI** **Pinta** - Açores (Colom) - Baiona (28-11-1493) - Lisboa (4-11-1493) - Palos (3-VIII-1492) - Illes Canàries (9-1-1493) - Tròpic de Càncer (16-1-1493) - Equador (16-1-1493) - (14-11-1493) **ANTILLA** - (12-x-1492) **CIPANGU** - (12-10-1492) - (1-9-1492) **OCEÀ ATLÀNTIC** **TRISTIS** - (12-10-1492) - (14-11-1493) **JAVA MAJOR** ## Huanahaní Segons la relació del primer viatge feta per fra Bartolomé de las Casas, la matinada del dia 12 d'octubre de 1492 l'expedició de Colom albirà terra. El primer a fer-ho va ser un mariner anomenat Rodrigo de Triana. Segons el relator, es tractava de l'illa de Huanahaní, batejada posteriorment com a Sant Salvador. Alguns investigadors, però, consideren que Colom no va arribar a Sant Salvador, sinó a la petita illa de Cai Samana, també de l'arxipèlag de les Bahames. ## 9. Partida de la Santa María, la Pinta i la Niña, obra d'Antonio Cabral Bejarano (s. XIX). Cristòfor Colom porta la bandera reial. ## 10. Cristòfor Colom. Els germans Pinzón, capitans de les caravel·les, amb les banderes de l'expedició: una creu verda sobre fons blanc. ## 11. Primer desembarcament de Cristòfor Colom a Amèrica, obra de Dióscoro Puebla, pintat el 1862. ## Indígenes, segons Colom «del color dels canaris, ni blancs ni negres». ## 3 Busca informació i elabora un breu treball sobre la localització i les característiques de l'arxipèlag de les Bahames. Cristòfor Colom era un navegant que pretenia arribar a les costes orientals de l'Àsia travessant l'oceà Atlàntic d'est a oest. Partia de la idea que la Terra és esfèrica, malgrat que la pràctica totalitat dels geògrafs i navegants d'aquell temps pensaven que era plana, com un disc. Convençut de la certesa de les seves idees, va presentar el projecte als Reis Catòlics, que després de molts dubtes van decidir patrocinar l'expedició. Colom va partir el 3 d'agost de 1492 des del port de Palos de la Frontera (Huelva) amb una tripulació de 90 mariners i tres naus: la Pinta, la Niña i la Santa María. No obstant això, els seus càlculs eren equivocats, perquè la Terra és més gran del que ell es pensava. Passaren un parell de mesos navegant cap a Occident i no trobaren ni rastre de terra. Al principi d'octubre, la tripulació, desesperada, es va amotinar, però Colom va ser capaç de controlar la situació. Per fi, el 12 d'octubre de 1492 van albirar una costa. Colom es pensava que havia arribat a les Índies, concretament a Cipangu (Japó), però en realitat aquella petita illa de les Bahames pertanyia a un continent totalment desconegut per ells. Després d'aquest primer viatge, Colom en va fer tres més per explorar i assegurar el domini castellà d'aquells territoris. En el segon viatge va establir la ruta més ràpida i segura per arribar a Amèrica. En els altres dos, va explorar part de la costa centreamericana i sud-americana. El 1504 va retornar definitivament a la Península, on va morir dos anys després, convençut d'haver arribat a l'Índia. Però el 1502 un navegant i mercader florentí, Amerigo Vespucci, ja havia determinat que aquelles terres pertanyien a un nou continent, que va rebre el nom d'Amèrica en honor seu. ## Illa de Huanahaní, batejada com a Sant Salvador. # L'Amèrica precolombina ## 3 ## Tenochtitlán **tròpic de Càncer** **OCEÀ ATLÀNTIC** **riu Amazones** **OCEÀ PACÍFIC** - Cusco **tròpic de Capricorn** **Imperi asteca** **Imperi inca** **Civilització maia** ## 12. LOCALITZACIÓ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS DE L'AMÈRICA PRECOLOMBINA ## 4 UTILITZA LES TIC. Entra en la pàgina de la zona arqueològica de Chichén Itzá http://chichenitza.inah.gob.mx/ i elabora un treball sobre la localització, la cronologia i les característiques de la cultura maia. ## 13. Piràmide de Kukulcán, al jaciment maia de Chichén Itzá. Abans de l'arribada dels castellans i portuguesos a Amèrica, en aquest continent hi havia una gran diversitat de cultures que reben el nom de precolombines, perquè eren en aquell continent abans del viatge de Cristòfor Colom. Les més destacades eren les dels maies, els inques i els asteques. No obstant l'esplendor de les cultures esmentades, al continent americà se n'havien desenvolupat d'altres que en aquell moment ja no eren preponderants (l'olmeca, la tolteca...) i hi vivien molts altres pobles, la majoria amb formes de vida molt senzilles o poc desenvolupades. ## Els maies Els maies eren una antiga civilització situada a la península del Yucatán i en altres terres baixes dels actuals Mèxic, Guatemala i Hondures. La cultura maia havia viscut la seva època d'esplendor entre els anys 300 i 900 de la nostra era. Quan els castellans hi van entrar en contacte, havia caigut en una profunda decadència causada per la successió de diverses guerres civils, Els maies s'organitzaven en ciutats estat, governades per un cap suprem que vivia a la ciutat de Maiapán. La societat estava dividida en quatre classes socials: els nobles, els sacerdots, els camperols i els esclaus. Els esclaus eren majoritàriament presoners de guerra. Gairebé tota la població era camperola i es dedicava al conreu del blat de moro. També conreaven cacau, fesols, carbasses, tomàquets, espècies i altres productes. Tenien una artesania molt rica i venien als pobles veïns els objectes que fabricaven. Els maies dominaven les matemàtiques i l'astronomia i van tenir un calendari i un sistema d'escriptura propis. Van desenvolupar un art molt ric, en què destacaven les enormes piràmides escalonades. ## Els inques De tots els imperis que hi havia a l'Amèrica precolombina, l'imperi inca era el més gran: comprenia part o la totalitat dels actuals Perú, Bolívia, l'Equador, l'Argentina i Xile. Quan els castellans hi van entrar en contacte, l'Imperi inca estava en ple apogeu. Els inques van construir una xarxa fantàstica de carreteres que recorria més de 40.000 km, i es comunicaven entre ells mitjançant un servei de correus molt eficient. ## Chichén Itzá **tròpic de Càncer** **OCEÀ ATLÀNTIC** **riu Amazones** **OCEÀ PACÍFIC** - Cusco **tròpic de Capricorn** **Imperi asteca** **Imperi inca** **Civilització maia** ## 12. LOCALITZACIÓ DE LES TRES GRANS CIVILITZACIONS DE L'AMÈRICA PRECOLOMBINA ## 4 UTILITZA LES TIC. Entra en la pàgina de la zona arqueològica de Chichén Itzá http://chichenitza.inah.gob.mx/ i elabora un treball sobre la localització, la cronologia i les característiques de la cultura maia. ## 13. Piràmide de Kukulcán, al jaciment maia de Chichén Itzá. La societat inca estava formada per diversos grups socials: la família reial, la noblesa i el poble, les capes més baixes del qual eren els serfs i els esclaus. El cap suprem era l'inca, considerat fill del Sol. La majoria de la població era camperola i els conreus més importants eren el blat de moro i la patata. Per poder cultivar en zones muntanyoses creaven terrasses. Els animals domèstics més importants eren les llames i les alpaques, de les quals obtenien aliments i llana per elaborar teixits; igualment, les utilitzaven com a mitjà de transport. Sabien treballar el coure i l'or, i van fabricar objectes de gran bellesa fets d'aquests metalls. També feien instruments de ceràmica decorats amb figures humanes, animals i vegetals. L'arquitectura inca era de proporcions molt grans. ## Els asteques Els asteques poblaven la vall de Mèxic des del segle XII. El seu imperi es fonamentava en l'aliança de tres ciutats: Tenochtitlán, Texcoco i Tlacopán. Quan els castellans hi van entrar en contacte no feia ni cent anys que s'havia format aquesta confederació, per la qual cosa l'imperi estava en la fase inicial. Els asteques eren un poble guerrer que s'organitzava en tribus dividides en diversos grups socials: els sacerdots, els nobles, els homes lliures i els esclaus. L'economia es basava en el conreu de blat de moro i altres productes, com ara la carbassa o el tomàquet. Cultivaven en illots de terra flotants, anomenats chinampas, sobre els llacs Texcoco i Xochimilco. Els asteques cobraven grans tributs als pobles vençuts i acostumaven a sacrificar molts dels enemics derrotats. Per això eren molt odiats pels pobles que sotmetien. ## 14. Pedra del Sol, monòlit de la cultura mexica o asteca. Aquesta peça presenta inscripcions relacionades amb el culte solar. ## 15. Restes arqueològiques del poblat inca de Machu-Picchu, situat als Andes peruans. ## CLAUS PER ESTUDIAR - Quines van ser les principals civilitzacions precolombines? - Per què s'anomenen precolombines? - Indica les característiques més importants de cada una. **Pensa.** Per què les civilitzacions precolombines no van poder fer front a la conquesta i colonització europea? # Interpretar la recreació històrica de Tenochtitlán ## SABER FER **Terra ferma** **Habitatges** **Calçada** **Calpulli** **Escola de nobles** **Palau de Moctezuma** **Canal** La ciutat asteca de Tenochtitlán va ser fundada l'any 1325 en una illa del llac Texcoco, a la vall de Mèxic. Quan Hernán Cortés la va conquerir, el 1521, era la capital de l'Imperi asteca. S'estima que hi vivien entre 150.000 i 200.000 habitants. Al centre de la ciutat hi havia un gran centre cerimonial, amb una plaça i un gran nombre de temples. La resta s'estructurava en quatre districtes, dividits en barris o calpulli. Cada barri tenia un temple, una escola, un cap de barri i unes festivitats pròpies. Les terres de conreu s'explotaven de manera comunal i estaven constituïdes per illes artificials anomenades chinampas. La ciutat tenia més de cent palaus i temples, milers d'habitatges, ponts, canals, carrers, clavegueram, unes 60.000 canoes per desplaçar-se pel llac i grans calçades. El llac de Texcoco era salat, però la ciutat estava envoltada d'aigua dolça gràcies a la construcció de dics que concentraven l'aigua dels rius que desembocaven al llac. Per interpretar la recreació històrica d'una ciutat pots seguir aquests passos: - Comenta'n l'emplaçament, les dimensions i la importància històrica. - Descriu-ne l'estructura i assenyala les diferents zones. - Fixa't en els edificis principals (palaus, temples...) i en les infraestructures (calçades, canals...). ## FES-HO AIXÍ - On estava construïda Tenochtitlán? - Com estava organitzada? Què eren els calpulli? - Quins edificis destaquen en el dibuix? Quina funció creus que tenien? - Com creus que es desplaçaven les persones d'un lloc a un altre de la ciutat? - S'assemblava a les ciutats europees d'aquella època? Justifica la resposta. - Creus que els castellans es van sorprendre quan van arribar a Tenochtitlán? Per què? ## 5 **Illots** **Llac Texcoco** **Calçada** **Chinampa** **Habitatges** **Joc de pilota** **Mercat** **Altar de cranis** **Temple de Quetzalcoatl** **Recinte cerimonial** **Gran temple** **Temple del Sol** **Canal** **Temple de Tezcatlipoca** # La conquesta i dominació del nou món ## 4 **Retrat d'Hernán Cortés.** **Amb audàcia, violència i aprofitant les divisions internes dels pobles indígenes, Cortés va conquerir l'Imperi asteca aportant-hi molt pocs homes.** **17. *Setge de la ciutat de Tenochtitlán* (Còdex Florentí).** **ELS ÚLTIMS DIES DEL SETGE DE TENOCHTITLÁN (poema)** Y todo esto pasó con nosotros. Nosotros lo vimos, nosotros lo admiramos. Con esta lamentosa y triste suerte nos vimos angustiados. En los caminos yacen dardos rotos, los cabellos están esparcidos. Destechadas están las casas, enrojecidos tienen sus muros. Gusanos pululan por calles y plazas, y en las paredes están salpicados los sesos. Rojas están las aguas, están como teñidas, y cuando las bebimos es como si bebiéramos agua de salitre. [...] **Ms. Anònim de Tlatelolco, 1528.** - Quina imatge ofereix el text sobre les conseqüències del setge? ## Les campanyes més importants La descoberta i les primeres expedicions d'exploració del nou món van donar pas a una segona fase, la conquesta, que es va dur a terme entre el 1518 i el 1540. La dominació d'aquell immens territori va ser possible sobretot per la feblesa de les societats indígenes (guerres entre pobles, divisions internes i nivell de desenvolupament desigual) i per la superioritat tecnicomilitar, l'esperit evangelitzador, la brutalitat i l'afany de riqueses dels conqueridors. Entre les nombroses expedicions que es van organitzar, van destacar la d'Hernán Cortés, que el 1519 va partir de Cuba cap a la zona de Mèxic i va sotmetre els asteques, i la de Francisco Pizarro, que el 1531 va partir de Panamà i va conquerir l'Imperi inca. ## La conquesta de l'Imperi asteca Quan els conqueridors van arribar a Mesoamèrica, els asteques o mexiques tenien sotmesos uns 370 pobles. La situació de submissió i vassallatge convertia els pobles sotmesos en aliats potencials dels conqueridors. Cortés i els seus homes van combatre contra diversos pobles mesoamericans i, quan van haver demostrat la seva superioritat militar, van negociar amb ells una aliança per lluitar contra Moctezuma i els asteques a canvi de protecció. Els principals aliats de Cortés van ser els tlaxcalteques i els texcocans d'Ixtlilxóchitl. Un gran exèrcit de milers d'homes, format bàsicament per guerrers tlaxcalteques i texcocans, i uns 900 soldats d'Hernán Cortés, va assetjar la capital de l'imperi asteca, Tenochtitlán. La resistència de la ciutat, dirigida per Cuauhtémoc, va durar 75 dies. Els asteques van lluitar aferrissadament, però la falta d'aigua i d'aliments, i els efectes d'una terrible epidèmia de verola, els van afeblir la capacitat de resistència. Els pobles aliats, que veien en l'exèrcit nouvingut els seus alliberadors, no es van beneficiar de la victòria sobre els asteques perquè Cortés va establir una nova administració, va nomenar autoritats i va repartir les terres entre els seu homes. Les terres adjudicades incloïen els pobles indígenes que les habitaven. Després de la caiguda de Tenochtitlán, l'any 1521, va continuar la conquesta del territori mexicà, que el 1535 es va convertir en el virregnat de Nova Espanya. ## La conquesta de l'Imperi inca El 1529 Francisco Pizarro va obtenir de Carles I les capitulacions necessàries per a la conquesta del Perú. Ell i els seus socis, Diego de Almagro i el clergue Hernando Luque, van aconseguir importants concessions sobre les terres que havien de conquerir. En aquesta campanya, Pizarro tingué el suport del seus familiars més directes, els seus germans Hernando, Juan i Gonzalo, i el seu oncle Francisco Martínez Alcántara. L'expedició va partir de Panamà a principi del 1531 amb tres naus, 185 soldats i 37 cavalls. L'objectiu era trobar el sobirà dels inques, **Atahualpa**, que estava en guerra amb el seu germà Huàskar. Després de diverses negociacions, l'inca Atahualpa s'havia de trobar amb Pizarro a Cajamarca. Quan el sobirà entrava amb el seu seguici a la ciutat, els homes de Pizarro els van atacar. L'acció va provocar nombroses víctimes i el monarca va ser empresonat. Durant el captiveri, Atahualpa ordenà l'execució del seu germà Huàskar, que havia estat capturat pels seus homes. Utilitzant l'execució de Huàskar com a pre-text, Atahualpa va ser condemnat a mort i executat. Els enfrontaments entre els conqueridors i els indígenes, dirigits per Manco Cápac II, germà d'Atahualpa i Huàskar, van continuar. La situació era molt complexa perquè, a més a més de la lluita contra els indígenes, els conqueridors estaven dividits i enfrontats entre ells pel domini i control del territori. Com a conseqüència d'aquests enfrontaments, Diego de Almagro va ser executat i Francisco Pizarro va ser assassinat pels partidaris del fill d'Almagro. Finalment, el 1542 es va crear el virregnat del Perú, que comprenia Nova Castella (Perú), Tierra Firme (Panamà), Quito (Equador), Charcas (Bolívia), la conca del Rio de la Plata i Xile. ## 7 INTERPRETA LES IMATGES. - Busca informació i elabora una biografia sobre Hernán Cortés. - Descriu la imatge del setge de Tenochtitlán i valora el potencial destructiu dels diferents tipus d'armament utilitzats per tots dos bàndols. - Descriu l'escena del funeral d'Atahualpa i busca informació sobre les circumstàncies en què va ser executat. - El quadre va ser pintat per Luis Montero entre 1862 i 1867. És contemporani dels fets? Et sembla que és una interpretació realista?a ## 18. Els funerals d'Atahualpa, obra de Luis Montero. L'obra representa el cadàver del sobirà inca Atahualpa, acusat de la mort del seu germà Huàskar i executat pels homes de Pizarro.. ## CLAUS PER ESTUDIAR - Quins factors van afavorir la conquesta dels antics imperis amerindis? - Quin imperi va conquerir Hernán Cortés? I Francisco Pizarro? - Què tenen en comú totes dues campanyes de conquesta? **Pensa.** Quins motius creus que duien els súbdits de la monarquia hispànica a emprendre les campanyes de descobriment i conquesta? # Les conseqüències dels descobriments ## 5 ## La formació de dos grans imperis Com a resultat de les primeres conquestes, Portugal i Castella van crear dos grans imperis ultramarins que van proporcionar grans recursos econòmics a la corona respectiva. Per evitar problemes entre els dos imperis, van acordar repartir-se les àrees que podia explorar cadascuna de les monarquies, tal com consta en **el tractat de Tordesillas**, de 1494. Es va establir un meridià que separava les dues demarcacions. A Portugal li van correspondre les terres de l'Àfrica i l'Àsia, i també el Brasil, que va ser descobert més tard. Castella es va quedar la majoria de les terres d'Amèrica. Els descobriments impulsats per totes dues corones van comportar el començament de l'hegemonia europea sobre la resta del món. ## Topada de civilitzacions El descobriment, la conquesta i la colonització d'Amèrica van posar en contacte pobles amb un desenvolupament tecnològic molt desigual. La confrontació, cruenta en la major part d'ocasions, va representar la submissió i explotació dels pobles indígenes americans. Els conqueridors van imposar als pobles d'Amèrica un nou ordre polític, econòmic, social i religiós que subordinava la població autòctona a la voluntat de les autoritats colonials. ## Els avenços científics Els descobriments també van comportar un avenç molt notable de les ciències. Les exploracions van possibilitar un coneixement més exacte de les terres i els oceans que formen la Terra, i també la troballa de nombroses espècies vegetals i animals que els europeus no coneixien. Tot això va impulsar notablement la geografia, les ciències naturals i la cartografia. ## 19. LÍMITS D'EXPLORACIÓ I DOMINI ESTABLER

Use Quizgecko on...
Browser
Browser