7.2 - La Constitució del Principat dAndorra i el Dret administratiu_Part 2.pdf

CURS EN GESTIÓ IMMOBILIÀRIA 2023/2024 MÒDUL 7 7.1. LA CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D’ANDORRA I EL DRET ADMINISTRATIU (PART 2) Professor Antoni FIÑANA PIFARRÉ 1 L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA 2 EL GOVERN I c L’ADMINISTRACIÓ GENERAL 3 L’ADMINISTRACIÓ COMUNAL 1 L’ADMINISTRACIÓ PUBLICA L’ADMINISTRACI...

CURS EN GESTIÓ IMMOBILIÀRIA 2023/2024 MÒDUL 7 7.1. LA CONSTITUCIÓ DEL PRINCIPAT D’ANDORRA I EL DRET ADMINISTRATIU (PART 2) Professor Antoni FIÑANA PIFARRÉ 1 L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA 2 EL GOVERN I c L’ADMINISTRACIÓ GENERAL 3 L’ADMINISTRACIÓ COMUNAL 1 L’ADMINISTRACIÓ PUBLICA L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA • Criteris d’oportunitat: llibertat per decidir en cada cas allò que convé o no a l’interès públic, en funció dels factors a valorar. Desviació de poder: la utilització de competències administratives per a finalitats altres que aquelles que els han estat atribuïdes (nul·litat – responsabillitat) Art. 12 Codi de l’Ad. L’Administració pública es defineix com: “El conjunt d’institucions, organismes i persones per mitjà de les quals el poder executiu general i les autoritats locals garanteixen l’execució de les normes jurídiques i el funcionament dels serveis públics”. • L’Administració pública actua sotmesa a l’ordenament jurídic però també amb criteris d’oportunitat. Per això l’art. 20 Codi de l’Ad. estableix que tot i estar sotmesa al dret, i dins el marc de les competències creades per l’ordenament jurídic i les condicions previstes per al seu exercici, l’Administració pública té la iniciativa de les decisions i pot apreciar l’oportunitat de la seva acció. • En l’exercici de les potestats atribuïdes per l’ordenament jurídic, l’Administració pública ha d’ésser congruent en la seva actuació amb la finalitat per a la qual l’ordenament jurídic les hi ha atribuït. Altrament es pot incórrer en desviació de poder. • Des d’un punt de vista organitzatiu: L’Administració pública és una pluralitat d’organitzacions de caràcter territorial, dotades d’autonomia. Art. 13 Codi de l’Ad.: Govern i els seus òrgans; comuns i quarts i organismes autònoms o entitat parapúbliques. 2 EL GOVERN I L’ADMINISTRACIÓ GENERAL Dirigeix la política nacional i internacional. Dirigeix l’organització de suport al Govern. Dirigeix l’Administració General. Assegura el funcionament de tot plegat. GOVERN (SOTA L’AUTORITAT DEL SEU CAP) Exerceix la Potestat reglamentària a través de Decrets i ordres que adopten la forma de: Decrets del Govern. Decrets del Cap de Govern. Ordres del ministre. Òrgan col·legiat: Cap de Govern i ministres (<12). GOVERN ORGANITZACIÓ DE SUPORT Alts càrrecs: Secretari general del Govern Govern Cap de gabinet Cap de protocol Secretaris d’estat. Administració General. Gabinet del Cap de Govern ADMINISTRACIÓ GENERAL: Administració amb competència sobre tot el territori dirigida pel Govern GOVERN (COMPOSICIÓ I FUNCIONS) CAP DE GOVERN Cap de Govern i ministres. Funcions: • Iniciativa legislativa (inclòs casos d’urgència). • Aprovació de decrets legislatius. • Aprovar projecte llei pressupost i presentar-lo al Consell general. • Exercir la potestat reglamentària. • Declarar l’estat d’alarma i d’emergència. • Traslladar els tractats internacionals al C.G. • Exercir totes les altres facultats que li confereixen la CA i les lleis. Funcions: • Representa el Govern. • Determina el programa polític del Govern, autoritza les directrius de la política nacional i internacional. • Pot planteja la qüestió de confiança al CG. • Pot demanar la convocatòria extraordinària del CG. • Pot demanar als Coprínceps la dissolució anticipada del CG. • Pot interposar recurs d’inconstitucionalitat contra les lleis i ells decrets legislatius i requerir dictamen previ d’inconstitucionalitat sobre els tractats internacionals. • Fixa l’ordre del dia, convoca i presideix les reunions de Govern. • Resolt els conflictes d’atribucions que plantegin els ministres. • Contrasigna els actes dels Coprínceps, si escau. • Nomena i cessa els ministres i crea, modifica i suprimeix ministeris. • Les restants que li confereixi les lleis. • • • • MINISTRES (Funcions) • • • • • • • • • • Són membres del Govern i participen en les deliberacions. Són responsables de la direcció política i administrativa dels sectors públics d’activitat atribuïts el seu ministeri. Representen el ministeri del que són titulars. Exerceixen la direcció i fixen els objectius del ministeri d’acord amb les directrius del Govern. Aproven la planificació del ministeri i li assignen els recursos. Poden proposar avantprojectes de llei o els projectes de decret. Exerceixen la potestat reglamentària en l’àmbit del ministeri. Determinen l’organització del ministeri. Resolen els conflictes d’atribucions entre els departaments de llurs ministeris. Proposen el nomenament i els cessament de càrrecs. Presenten l’avantprojecte de pressupost del ministeri. Autoritzen les despeses pròpies de ministeri i ordenen el pagament. Dicten les resolucions que posen fi als expedients sancionadors que s’incoen en el ministeri. Altres facultats determinades per la Llei. SECRETARIS D’ESTAT • • • • • • • • • • Son els òrgans de suport immediat del Cap de Govern o dels ministres amb funcions de coordinació i direcció dins d’un àmbit d’actuació específic. Actuen sempre sota la direcció del Cap de Govern o dels ministres. Gestionen els serveis de la secretaria d’estat. Proposen o resolen els assumptes que els corresponen. Tenen comandament sobre el personal adscrit a la Secretaria d’Estat. Organitzen i inspeccionen els departaments, els serveis i les dependències al seu càrrec. Proposen l’adopció de disposicions generals. Fan estudis, informes. Elaboren l’avantprojecte de pressupost de la Secretaria d’Estat. Supervisen els expedients de contractació i autoritzen despeses dins del límits que tinguin establer. Altres facultats atribuïdes per la Llei o disposicions vigents. 3 L’ADMINISTRACIÓ COMUNAL Conformen la base territorial de la divisió administrativa del Principat. Actualment són 7. Però tradicionalment havien estat 6. Algunes Parròquies es subdivideixen en QUARTS. Definició: són entitats político-administratives que integren l’estructura territorial de l’Estat Andorrà i participen en la conformació política nacional per mitjà de les formes i institucions constitucionalment establertes. Els seus interessos són gestionats i protegits pels comuns sota el principi d’autogovern (Art. 4 LQDCC). • Els seus termes es troben relativament ben definits, però no es troben lliures de conflictes. • • • • 1 MES (ART. 146 LGOTU) LES PARRÒQUIES ELS COMUNS (Art. 79 CA) • • • • Son els òrgans de representació i administració de les parròquies. Son administracions públiques de base territorial. Són corporacions públiques amb personalitat jurídica pròpia i amb potestat normativa local sotmesa a la Llei. Funcionen sota el principi d’autogovern. ÒRGANS DELS COMUNS REGULACIÓ: Ordinació d’organització i funcionament dels comuns de novembre de 2011. COMPOSICIÓ: CONSELL DE COMÚ. CÒNSOLS MAJOR I MENOR. Consell de comú: • • • • • Òrgan plenari, compost de tots els consellers de Comú (entre 10 i 12). Exerceix la potestat normativa del comú. Aprova els actes i els contractes més importants. Pot delegar les seves atribucions a la Junta de govern i al Cònsol major. Ho fa amb totes les atribucions que són de tràmit. Però hi ha potestats que són indelegables. JUNTA DE GOVERN. COMISSIONS. SECRETARI GENERAL. Cònsols major i menor: • • • • • • • Són òrgans unipersonals. S’elegeixen en la sessió constitutiva del Comú. No poden exercir més de 2 mandats consecutius. Convoca i presideix les sessions del Consell de comú i de la Junta de govern. Publica i executa els acords comunals. Dirigeix la corporació. La Llei els atorga atribucions pròpies. El Cònsol menor pot rebre la delegació d’atribucions del major i el supleix en casos d’absència o incapacitat. Junta de govern: • • • Òrgan col·legiat. Es composa (com a mínim) dels cònsols i dels consellers major i menor. Exerceix les competències delegades del Consell de Comú, que poden ser molt diverses: (resolució de sol·licituds, resolució procediments adjudicació de contractes). sancionadors, Comissions: • • Secretari general: • Càrrec de lliure designació i revocació. • Depèn directament del Consol major. • Aixeca les actes del Consell de comú i de la Junta de govern. • Té funcions d’assessorament i lliura de certs certificats. • • Òrgans col·legiats d’estudi i de proposta, formats pels Consellers de comú. Llur composició ha de respectar la proporcionalitat dels grups polítics presents al Consell de comú. No tenen facultats decisòries pròpies i els seus acords no són vinculants. Totes les àrees de l’organització administrativa comunal han de quedar sota la direcció d’una comissió. En general: (Tribunal Constitucional) La Constitució no estableix un àmbit material de competències propi dels comuns, però sí defineix un àmbit competencial mínim, que el legislador no pot disminuir, ni envair. Les competències queden delimitades per una Llei qualificada (LQDCC). Totes les competències que no estiguin previstes a la LQDCC, o que no hagin estat delegades per altres lleis, corresponen a l’Estat. L’ordenament jurídic estatal s’aplica supletòriament. COMPETÈNCIES DELS COMUNS Art. 4 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns: ÀMBIT MATERIAL • 3 MESOS • Enumera les matèries i els sectors d’activitat en què són competents els comuns. Moltes d’aquestes competències no són exclusives i s’han d’exercir dins el marc de la legislació nacional. POTESTATS Art.3 de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns: • Normativa, executiva, sancionadora, financera i tributària. POTESTAT EXECUTIVA POTESTAT NORMATIVA • • Poden crear normes jurídiques (Ordinacions i reglaments). Són normes reglamentàries, sotmeses a la Llei, i susceptibles de control jurisdiccional • • Poden dictar actes administratius (decrets). Són directament executius. Autotutela executiva (2014) POTESTAT SANCIONADORA • • Poden imposar sancions. A condició que tant la infracció com la sanció estiguin previstes en una norma jurídica prèvia. I se segueixi el procediment previst. POTESTAT FINANCERA i TRIBUTÀRIA • • Poden organitzar els seus ingressos i despeses. Poden crear a gestionar tributs, dins del marc de la Llei. MOLTES GRÀCIES! CURS EN GESTIÓ IMMOBILIÀRIA 2023/2024 Professor Antoni FIÑANA PIFARRÉ [email protected]