Teixit Cartil·laginós PDF

TEIXIT CARTILAGINÓS 63 64 TEIXIT CARTILAGINÓS CARACTERÍSTIQUES GENERALS El teixit cartilaginós és un tipus de teixit conjuntiu especialitzat. Forma part dels teixits esquelètics. És elàstic, resistent i suau (un encoixinat similar al cautxú). Cobreix i protegeix els extrems dels ossos llargs a les a...

TEIXIT CARTILAGINÓS 63 64 TEIXIT CARTILAGINÓS CARACTERÍSTIQUES GENERALS El teixit cartilaginós és un tipus de teixit conjuntiu especialitzat. Forma part dels teixits esquelètics. És elàstic, resistent i suau (un encoixinat similar al cautxú). Cobreix i protegeix els extrems dels ossos llargs a les articulacions i els nervis. És el component estructural de la caixa toràcica, l’orella, el nas, els bronquis, els discs intervertebrals i molts altres components del cos. Aquest teixit serveix com a motlle per a la formació de teixit ossi, sobretot pel que fa al procés d’ossificació endocondral. Té la funció d’esmorteir les friccions de les articulacions perquè les revesteix i evita el fregament amb els ossos, per tant, facilita el lliscament dels ossos. També dona suport elàstic a teixits tous de l’organisme i suporta forces de tracció i compressió. És el principal teixit de suport durant el desenvolupament embrionari perquè l’os encara no està format (inici de la formació de l’os a les 5 setmanes de gestació). Part d’aquest cartílag fetal es substituirà per os mitjançant ossificació endocondral. La majoria del cartílag es genera des del mesoderm però també n’hi ha que es generen des de les crestes neurals, sobre tot els cartílags cranio-facials. A vegades trobem cartílags amb característiques intermèdies entre el cartílag i l’os que es denominen ossos condroides. HISTOLOGIA DEL TEIXIT CARTILAGINÓS Les cèl·lules d’aquest teixit estan aïllades dins de llacunes, una espècie de cel·les que es formen perquè la matriu extracel·lular té un cert grau intermedi de rigidesa, ja que és més laxa que al teixit ossi però més rígida que al conjuntiu. Té abundant matriu extracel·lular, aproximadament un 95% del total. La matriu té una composició molt específica. No hi ha quasi vasos sanguinis ni nervis. Està envoltat de pericondri (lloc per on arriben els nutrients) o de líquid sinovial. Cal destacar que les cèl·lules del teixit cartilaginós tenen molt poca mobilitat. A la imatge, les lletres N indiquen els nuclis i les L les llacunes. 65 MATRIU CARTILAGINOSA La matriu cartilaginosa del teixit cartilaginós té una alta proporció d’aigua, fins a un 70%. Quasi no té vasos sanguinis. Els seus components principals són: - Col·làgens (col·lagen tipus II) Elastina. Proteoglicans: tenen molts components moleculars carregats negativament i això fa que atreguin ions de sodi. Aquests ions sodi uneixen aigua al teixit cartilaginós. Glicosaminoglicans (condromucoproteïna). La proporció total i la composició exacta de la matriu és diferent segons el tipus de cartílag. Segons el tipus, hi ha una expressió diferencial de col·làgens (tipus II, IX) i determinats tipus de proteoglicans. Un element molt important són les proteïnes que envolten les fibres, les quals seran les responsables de conferir a la matriu unes propietats característiques, així com proporcionar-li diferents graus de duresa. La gran proporció de glicosaminoglicans (GAG) respecte al col·lagen tipus II a la matriu permet la difusió de substàncies entre els vasos sanguinis del teixit conjuntiu circumdant (que és el pericondri, una túnica resistent) i els condròcits immersos en la matriu, amb la qual cosa es manté la viabilitat del teixit. CÈL·LULES - - Els condròcits són rodons i mantenen la matriu, a la que s’incrusten en forma de petits nius de cèl·lules. Deriven dels condroblasts i estan en fase de quiescència, és a dir, que tenen una activitat baixa. Les cèl·lules condrogèniques són cèl·lules indiferenciades que a través d’estímuls esdevenen condroblasts. Es troben al pericondri i sintetitzen col·lagen de tipus I. Els condroblasts es troben a la perifèria de la perifèria i són els responsables de la construcció activa del teixit cartilaginós. Durant la síntesi dels diferents components de la matriu cartilaginosa, els diferents tipus cel·lulars es van diferenciant i van quedant encastats, de manera que es van aïllant de la resta de cèl·lules i cada cèl·lula queda envoltada per un espai ben definit que correspon a la llacuna. Els condròcits, que 66 - provenen de la multiplicació d’una cèl·lula formen els denominats grups isògens o condrones. Aquestes cèl·lules presenten un citoplasma més basòfil que els condròcits. Els condroclasts són unes cèl·lules especialitzades que s’encarreguen de la degeneració del teixit. Són cèl·lules multinucleades ubicades en el pericondri i quasi impossibles de veure. PERICONDRI El pericondri és un tipus de teixit connectiu dens que envolta el cartílag, excepte en les superfícies articulars i les superfícies en les quals al cartílag contacta directament amb l’os, com per exemple els cartílags costals i nasals. En el pericondri hi trobem vasos sanguinis i nervis. En el pericondri hi podem distingir dues capes: - - La capa fibrosa és la capa externa rica en fibres de col·lagen tipus I i elastina. És la zona de transició entre el cartílag i el teixit connectiu. Es tracta de teixit conjuntiu dens irregular en el que hi ha més fibres que cèl·lules. És la capa encarregada de la protecció del cartílag. La capa condrogènica és la capa interna rica en cèl·lules mesenquimàtiques (indiferenciades) que gràcies a diferents estímuls esdevenen condroblasts que sintetitzen col·lagen de tipus II. Per tant, en aquesta capa és on té lloc la diferenciació cel·lular. Mutacions en el gen Sox fa que hi hagi errors en aquesta capa i que es produeixi una malaltia anomenada displàsia campomèlica. Les funcions del pericondri són de protecció mecànica, nutrició del cartílag i del subministrament de material per al creixement. 67 DISPLÀSIA CAMPOMÈLICA La displàsia campomèlica és causada per mutacions en el gen SOX9 que està localitzat en el cromosoma 17 i que és responsable del desenvolupament del cartílag i interfereix també en el desenvolupament sexual. Els símptomes més freqüents inclouen: - - Cap relativament gran en relació a la mida del cos. Mandíbula petita amb la possibilitat de presentar l’anomenada seqüència de Pierre Robin amb paladar enfonsat. Rostre aplanat. Laringotraqueomalàcia. Dificultat per respirar (patiment respiratori) i tòrax estret. 11 parells de costelles en comptes de 12. Genitals d’aspecte ambigu o presència de genitals femenins en un individu que té un cariotip 46, XY. Malucs dislocats. Membres curts i corbats (principalment les cames). Forats a la pell en la regió pre-tibial (part interna de la cama) i peus “zambos” o equinovars. TIPUS DE CARTÍLAG Segons la consistència i la composició de la matriu cartilaginosa podem diferenciar tres tipus de cartílag: - - - El cartílag hialí que té un aspecte lleugerament blau. La seva matriu és d’aspecte vidriós i conté fibres de col·lagen tipus II, glicosaminoglicans, proteoglicans i proteïnes multiadhesives. Té molta aigua (70 – 80%). Aquest alt percentatge d’aigua fa que sigui un cartílag dur però flexible, molt resistent a la tracció i amb gran capacitat d'esmorteir cops. Té pericondri (menys el cartílag hialí articular). El podem trobar, per exemple, al nas. El cartílag elàstic té un aspecte groguenc. A la seva matriu hi trobem el que semblen “granulacions basòfiles” que corresponen a les fibres elàstiques, a més de tots els components del cartílag hialí (fibres de col·lagen tipus II, glicosaminoglicans, proteoglicans i proteïnes multiadhesives). Té pericondri. Es troba a l’orella. El fibrocartílag té un aspecte blanquinós. Sembla teixit conjuntiu dens per la gran quantitat de fibres de col·lagen a més del material del cartílag hialí. La seva matriu extracel·lular és pobre en aigua i proteoglicans. No està envoltat de pericondri. S’encarrega de suportar forces de tensió intenses. 68 CARTÍLAG HIALÍ El cartílag hialí té una matriu amorfa homogènia amb aspecte vitri “in vivo”. Aquest cartílag actua com una superfície de baixa fricció. Té la funció de lubricar les articulacions sinovials i de distribuir les forces aplicades a l’os subjacent. Té una reparació limitada i en condicions normals no es desgasta. Distingim dos tipus de cartílag hialí: - El cartílag hialí articular entapissa les superfícies d’articulacions mòbils. El cartílag hialí no articular es localitza a les fosses nassals, en els cartílags aritenoïdal, cricoide i tiroide, en els anells de la tràquea, en els cartílags dels bronquis i en la inserció esternal de les extremitats de les costelles. CARTÍLAG HIALÍ DURANT EL DESENVOLUPAMENT EMBRIONARI En el fetus, el cartílag hialí forma la major part de l’esquelet abans que sigui reabsorbit i substituït per ossificació endocondral. A la setmana 13 del desenvolupament embrionari el cartílag es va transformant en os. Aquest procés d’ossificació comença en el centre de l’estructura primitiva i gradualment s’estén cap als extrems. La porció central de l’os ossificat s’anomena diàfisi, mentre que l’extrem de l’os que encara està format per cartílag s’anomena epífisi. L’epífisi és la part que s’allarga a mesura que el bebè/nen creix. 69 COMPOSICIÓ DEL CARTÍLAG HIALÍ El cartílag hialí conté un component cel·lular, un component fibrós sintetitzat per aquestes cèl·lules (col·lagen de tipus II) i una matriu extracel·lular, també sintetitzada per les mateixes cèl·lules. Podem resumir la composició del cartílag hialí amb les proporcions següents: - - 80-90% d’aigua intercel·lular. 15% de col·làgens: o 80% de col·lagen tipus II. o 15% de col·lagen tipus IX i XI. o 5% de col·lagen tipus III, VI, X, XII, XIV. 9% de proteoglicans, el majoritari dels quals és l’agrecan. 5% de glicoproteïnes multiadhesives. 3-5% de cèl·lules. CÈL·LULES El component cel·lular del cartílag hialí inclou tant les cèl·lules condrogèniques (condroblasts) com cèl·lules diferenciades (condròcits). Les cèl·lules condrogèniques són cèl·lules mesenquimàtiques indiferenciades, que es troben a la capa condrogènica del pericondri en una cèl·lula molt activa, que sintetitza i secreta els components de la matriu i són presents sempre on el cartílag està en fase de proliferació. Quan el cartílag ja ha crescut, l’activitat de les cèl·lules baixa i hi ha simplement una activitat de manteniment de la matriu i llavors es parla de condròcits. Els condròcits són cèl·lules que tenen una superfície irregular, el nucli ovoide amb 1 o 2 nuclèols, un gran Aparell de Golgi, molt reticle endoplasmàtic rugós, mitocondris allargats, acumulacions de glicogen i gotes lipídiques. Provenen dels condroblasts però són més petites. Condròcits vistos al microscopi electrònic 70 Les agrupacions de cèl·lules s’anomenen grups isogènics. Aquests grups es formen per l’acumulació de les cèl·lules, resultat de l’activitat mitòtica d’una cèl·lula original. Com que la matriu extracel·lular té un grau de duresa però no és inflexible, les cèl·lules filles s’allunyaran fins a cert límit perquè cada cèl·lula sintetitzarà matriu i s’acabaran individualitzant. Tot i així queden agrupades, properes les unes a les altres. MATRIU DEL CARTÍLAG HIALÍ La matriu extracel·lular del cartílag hialí la produeixen els condròcits. Es distingeixen dos components principals les fibres i la substància fonamental. No obstant això, el component principal de la matriu és l’aigua que proporciona flexibilitat. Pel que fa a les fibres, trobem majoritàriament col·lagen de tipus II. També hi trobem col·làgens de tipus IX, XI, III, VI, X, XII, XIV, tot i que en menys proporcions. Les fibres de col·lagen no formen grans feixos i es poden organitzant seguint dos models: envoltant les llacunes per formar la càpsula pericel·lular, o bé seguint la mateixa orientació que les forces de tensió a les que està sotmès el teixit. Quant a la substància fonamental, hi distingim: - - Molècules de col·lagen, concretament, col·làgens condroespecífics. Són quatre tipus de col·làgens que formen fibril·les curtes i primes. o Tipus II: forma la fibril·la. o Tipus XI: regula la mida de la fibril·la. o Tipus IX: interacció de la fibril·la amb el proteoglicà. o Tipus X: organitza les fibril·les en una xarxa hexagonal tridimensional. Tres tipus de proteoglicans, que s’uneixen a una proteïna central per formar un monòmer de proteoglicà: o Hialuronano. o Condroitin sulfat. o Queratan sulfat. 71 - Uns 80 monòmers de proteoglicà s’uneixen mitjançant proteïnes d’enllaç al hialuronano. Aquests agregats s’uneixen a les fibril·les de col·lagen mitjançant interaccions electrostàtiques i glicoproteïnes vinculades. Proteïnes no col·lagèniques com l’ancorina CII, la tenascina i la fibronectina (condronectina). Aquestes, ajuden a lligar a la cèl·lula amb la seva matriu. També són marcadors clínics del recanvi i degeneració del cartílag. El grau de maduració dels components de la matriu i la distribució dels components de la matriu fa que es puguin distingir tres tipus de matrius: - - Matriu capsular: immediatament al voltant de les cèl·lules que formen la llacuna. Es troba enriquida en col·lagen tipus VI i proteoglicans. Matriu territorial: envolta els grups isogènics. Existeix acumulació de col·lagen tipus II i IX (ajuda a formar les fibres de col·lagen de tipus II). Aquesta matriu conforme va madurant, es va allunyant de les cèl·lules perquè les cèl·lules sintetitzen nous components i els segreguen. Matriu interterritorial: matriu madura i allunyada de les cèl·lules. Hi predomina el col·lagen tipus II. La matriu és de color lilós i té diferents tonalitats, cosa que indica que els components i el grau d’acoblament dels diferents components. Els condròcits localitzats en llacunes tenen una major concentració de GAGs al seu voltant, de manera que aquesta regió quedarà tenyida d’un lila més fosc. Aquesta coloració posa de manifest les fibres de col·lagen. Mitjançant la tècnica de PAS, la matriu territorial adquirirà un color més granatós que la resta. En cas que s’utilitzi una tinció amb blau de toluïdina, la matriu territorial patirà un fenomen de metacromàsia i quedarà tenyida de color vermell. Finalment, també es pot combinar la tinció d’hematoxilina i eosina amb el blau alcià, que tenyeix els mucopolisacàrids. 72 BIOMECÀNICA El cartílag hialí és un teixit elàstic, estable a la flexió, amb alta resistència a l’esquinç i una gran elasticitat a la compressió a causa dels agregats de proteoglicà. El hialuronat (o àcid hialurònic) té una alta afinitat per l’aigua a causa del seu caràcter aniònic, cosa que fa que ocupi un gran volum en solució aquosa. A causa de la connexió amb les fibril·les de col·lagen, el hialuronat es comprimeix i es manté a 1/5 del seu volum normal, en contra a la seva tendència natural a l’expansió. Quan el cartílag està a sota tensió mecànica, cedeix als seus límits de compressió perquè té aigua sortint de la matriu extracel·lular. Quan la pressió sobre el cartílag torna a disminuir, la tendència l’expansió es fa efectiva i el cartílag es descomprimeix. Aquesta funció pot disminuir amb la vellesa perquè canvia la composició dels proteoglicans i les fibril·les de col·lagen. HISTOGÈNESI El cartílag hialí s’origina a partir de la mesènquima. Certes cèl·lules formen un cúmul dens, anomenat blastema. El teixit mesenquimàtic del voltant dona lloc al pericondri. Les cèl·lules del blastema, que són els condroblasts, comencen a segregar matriu cartilaginosa. A mesura que segreguen matriu extracel·lular al seu voltant es separen amb condròcits. 73 CREIXEMENT El cartílag hialí pot presentar dos tipus de creixement: - Intersticial. Per aposició. CREIXEMENT INTERSTICIAL En el creixement intersticial, el cartílag hialí nou es forma a l’interior d’un d’existent. Els condròcits es divideixen per mitosi dins de la llacuna i mentre van secretant matriu extracel·lular les cèl·lules filles es separen amb la seva pròpia llacuna. Aquest és el mecanisme histològic pel qual es formen els grups isogènics. INTERSTICIAL-AXIAL Les forces predominen a l’eix longitudinal de manera que hi ha un creixement en longitud donant lloc a grups isogènics columnars. Aquest tipus de creixement és propi del creixement en longitud dels ossos llargs i explica la forma que tenen les diàfisi. La placa de creixement dels ossos es pot dividir en la zona de reserva, de proliferació, d’hipertròfia i de reabsorció o mineralització (explicades en detall al teixit ossi). RESERVA PROLIFERACIÓ HIPERTRÒFIA REABSORCIÓ / MINERALITZACIÓ 74 INTERSTICIAL-CORONAL Les forces que s’han de suportar són en més d’un sentit de manera que els grups isogènics que es formen són arrodonits. Aquest tipus de creixement és propi del creixement de l’epífisi dels ossos llargs i, per tant, del creixement en amplada. CREIXEMENT PER APOSICIÓ En el creixement per aposició, el cartílag hialí nou es forma sobre un d’existent de manera que es dona un creixement en longitud. Prové per diferenciació i incorporació de les cèl·lules condrogèniques del pericondri que es diferencien en condroblasts. Les cèl·lules es diferencien per senyals de diferenciació i esdevenen condroblasts, s’activen i es van afegint, mentre també s’incorpora a la matriu extracel·lular. Aquests condroblasts poden patir divisions mitòtiques i fer créixer el cartílag de forma intersticial. 75 CALCIFICACIÓ La calcificació és el procés pel qual es dipositen a la matriu cristalls de fosfat de calci. Aquest procés pot tenir lloc en tres situacions diferents: - Una porció del cartílag articular en contacte amb el teixit ossi en l’etapa de creixement i en adults. L’ossificació endocondral (de dins cap a fora) és un dels processos en el desenvolupament del sistema esquelètic en els fetus. Procés d’envelliment. Amb el temps el cartílag hialí del cos és substituït per teixit ossi. En la calcificació hi participen els condroclasts, que són les cèl·lules encarregades de la digestió del cartílag que serà substituït per teixit ossi. El procés d’ossificació pericondral també és important des del punt de vista del teixit cartilaginós. Consisteix en què les cèl·lules del pericondri es tornen osteògenes, formen el periosti (capa de cèl·lules que recobrirà externament tot l’os) i es diposita una capa d’os subperiòstic. Així, es forma un anell al voltant de la zona central del motlle cartilaginós, anomenat anell d’ossificació o pericondral. 76 CARTÍLAG ELÀSTIC LOCALITZACIÓ El cartílag elàstic es troba a: - - L’orella: al pavelló auditiu, al conducte auditiu extern i a la trompa d’Eustaqui. Epiglotis. Laringe. CARACTERÍSTIQUES El cartílag elàstic està format per cèl·lules, principalment condròcits i matriu extracel·lular, formada per fibres elàstiques, col·lagen tipus II i proteoglicans. Està envoltat per pericondri. La seva funció és proporcionar suport elàstic als teixits tous. És un teixit avascular, és a dir, sense vasos sanguinis ni nervis. Una de les característiques que el diferencien dels altres teixits cartilaginosos és que no es calcifica mai. Les tincions més utilitzades per observar-lo són hematoxilina-eosina i tricròmic de Masson. En fresc és un teixit amb una coloració groguenca. Les fibres elàstiques no es tenyeixen amb hematoxilina i eosina, sinó que per observar-les s’han d’aplicar tècniques especials com el gomori, de color negre, la orceïna, de color marró, o la fucsina-resorcina, de color fúcsia. Totes les observacions pel seu estudi es poden realitzar amb microscopi òptic. 77 COMPONENT CEL·LULAR Els condròcits del cartílag elàstic són més grans que els del cartílag hialí i formen uns grups isogènics més petits, amb 2 o 4 condròcits. MATRIU EXTRACEL·LULAR Les fibres principals que composen el cartílag elàstic són fibres elàstiques. Aquestes formen una xarxa densa el voltant dels condròcits. També hi trobem fibril·les de col·lagen tipus II, que són molt abundants a prop del pericondri però n’hi ha molt poques en altres zones de la matriu. A més, també hi ha proteoglicans. La matriu especialitzada d’aquest cartílag té una flexibilitat significativa i pot recuperar la seva forma original després de ser deformada. Per tant, és un tipus de cartílag amb propietats elàstiques, i és més restringent que el hialí, ja que hi ha grups isogènics més petits. CARTÍLAG FIBRÓS O FIBROCARTÍLAG LOCALITZACIÓ I FUNCIÓ El cartílag fibrós es troba en els discs intervertebrals, a la símfisi del pubis, als meniscos del genoll i en la inserció d’alguns lligaments i tendons. La seva funció principal és la de suportar forces de tensió intenses, cosa que fa que el teixit pateixi molt. Tenen un nivell de bescanvi de components molt lent i quan es fan malbé són difícils d’arreglar. Es freqüent que s’hagi de passar pel quiròfan davant una lesió perquè el nivell de reparació per ells mateixos és molt lent. Això és degut al baix nivell d’irrigació sanguínia. 78 COMPOSICIÓ El cartílag fibrós és una combinació de teixit conjuntiu dens i cartílag hialí. Aquest tipus de cartílag és opac a causa de la seva composició Està composat per matriu extracel·lular, principalment per fibres de col·lagen de tipus I densament empaquetades i ordenades, i per condròcits. A la matriu extracel·lular, la relació de col·làgens I i II és variable (per exemple, en els discs intervertebrals predomina el de tipus I, mentre que als meniscs ho fa el II). També hi trobem glicosaminoglicans com el condroitin sulfat o el dermatan sulfat. Pel que fa als proteoglicans hi trobem una major concentració de versicrà (monòmer de proteoglicà secretat pels fibroblasts) que d’agrecà (generat pels condròcits). La concentració d’aigua és baixa. Els condròcits, que secreten matriu cartilaginosa es disposen entre les fibres de col·lagen en fileres regulars i dins de llacunes. Els condròcits són rodons. No està envoltat de pericondri i generalment és avascular. Es pot identificar aquest tipus de cartílag pels seus condròcits característics dins de llacunes formant columnes curtes a diferència dels fibroblasts, que no tenen llacunes i es rodegen de teixit conjuntiu dens. Mitjançant una tinció tricròmica les fibres de col·lagen de tipus I es tenyeixen de clor blau. En cas que s’utilitzi una tinció d’hematoxilina i eosina, les fibres de col·lagen, al ser molt acidòfiles, quedaran tenyides per l’eosina de color rosa, mentre que els glicosaminoglicans, al ser molt basòfils, quedaran tenyits per l’hematoxilina de color lila. En aquest sentit, la zona al voltant de les cèl·lules quedarà de color lila i la resta quedarà de color rosa, fet que també permet diferenciar el fibrocartílag del teixit conjuntiu dens irregular. ELS DISCS INTERVERTREBRALS. L’ANELL FIBRÓS L’anell fibrós dels espais intervertebrals fa la funció de resistència a forces tensores. 79 RESUM DEL TEIXIT CARTILAGINÓS TIPUS DE CARTÍLAG CARACTERÍSTIQUES D’IDENTIFICACIÓ PERICONDRI HIALÍ Col·lagen tipus II, matriu basòfila, condròcits solen estar disposats en grups Trobem pericondri a la major part dels llocs. Les excepcions són els cartílags articulars i les epífisis ELÀSTIC Col·lagen tipus II, fibres elàstiques Existeix pericondri FIBROCARTÍLAG Col·lagen tipus I, matriu acidòfila, condròcits disposats en fileres paral·leles entre fibres de col·lagen, relacionats sempre amb teixit connectiu dens regular col·lagènic o cartílag hialí No existeix pericondri LOCALITZACIÓ Extrems articulars d’ossos llargs, nas, laringe, tràquea, bronquis, extrems ventrals de les costelles Pavelló auricular, parets del conducte auditiu, trompa auditiva, epiglotis, cartílag cuneïforme de la laringe Discs intervertebrals, discs articulars, símfisi púbica, inserció d’alguns tendons PRESENTACIONS CLÍNIQUES OSTEOARTRITIS O ARTROSI L’osteoartritis és la forma més comuna d’artritis. Causa dolor, inflamació i disminució dels moviments de les articulacions. L’osteoartritis degrada el cartílag de les articulacions. Hi ha una disminució de la quantitat de proteoglicans que causa la reducció d’aigua intercel·lular de la 80 matriu cartilaginosa. A més, els condròcits generen substàncies que estimulen la producció de metal·loproteïnases. D’aquesta manera, s’inhibeix la síntesi de col·lagen tipus I i de proteoglicans. *El que està marcat en cursiva no està ni a la comissió ni a la presentació però em sona que va dir alguna cosa sobre això, la informació és d’un llibre d’histologia. PECTUS EXCAVATUM/PECTUS CARINATUM El pectus excavatum i el pectus carinatum són malformacions del pit on la paret toràcica està enfonsada o sobresurt cap a fora. Això ocorre a causa d’un creixement anòmal de les costelles i del cartílag de l’estern. 81 EXTRA: FOTOGRAFIES DELS DIFERENTS TIPUS DE CARTÍLAG CARTÍLAG HIALÍ (TRÀQUEA D’HUMÀ AMB HEMATOXILINA-EOSINA) CARTÍLAG ELÀSTIC (EPIGLOTIS D’HUMÀ AMB HEMATOXILINA-EOSINA I ORCEÏNA) 82 FIBROCARTÍLAG (DISC INTERVERTEBRAL D’HUMÀ AMB TRICRÒMIC DE MALLORY) 83 84