HISTOLOGIA 2.2.7 Teixit nerviós PDF

HISTOLOGIA 2.2.7. Teixit nerviós Concepte i generalitats. Tipus de Neurones. Concepte, tipus i funcions de la Neuroglia. Organització estructural del teixit. Sinapsi, concepte i tipus. Neurosecreció, concepte. Terminacions nervioses receptores; tipus. Tipus de fibres nervioses (mielíniques i amielí...

HISTOLOGIA 2.2.7. Teixit nerviós Concepte i generalitats. Tipus de Neurones. Concepte, tipus i funcions de la Neuroglia. Organització estructural del teixit. Sinapsi, concepte i tipus. Neurosecreció, concepte. Terminacions nervioses receptores; tipus. Tipus de fibres nervioses (mielíniques i amielíniques). Concepte El sistema nerviós és un conjunt d’estructures relacionades que permet una comunicació ràpida i especialitzada entre àrees molt diferents del cos. Comunicació a través de cèl·lules especialitzades – Neurones. SN →Recull la informació, «la processa» i genera senyals de resposta. Funció Sensitiva (capta l’estímul i el transmet) Integradora (interpreta l’estímul i elabora una resposta) Motora (duu a terme la resposta)  Sistema nerviós central (SNC) – encèfal i medul·la espinal Sistema nerviós perifèric (SNP) – nervis entre SNC i òrgans Li permet al cos reaccionar als canvis continus en el seu medi intern i extern. Controla i integra diferents activitats del cos com la circulació i la respiració. Estructuralment, SNC → Encèfal i medul·la espinal. SNP → cossos cel·lulars i fibres nervioses fora del SNC Funcionalment, SN somàtic → SN voluntari SN autònom → SN involuntari Neurona, unitat estructural i funcional del SN, especialitzada en la comunicació ràpida. Formada per un cos Cel·lular amb dendrites i axó (mielina o no). Neuroglia, cèl·lules que fan de sosteniment, aïllament i nutrició de les neurones. Sinapsis, lloc de comunicació entre neurones o entre neurona i múscul (Sinapsis Neuromuscular). La comunicació te lloc mitjançant neurotransmissors. Estructuralment SNC – SISTEMA NERVIÓS CENTRAL -Cervell -Cerebel -Tronc de l’encèfal (mesensèfal, Protuberància, Bulb raquidi) -Medul·la espinal Protegit pel crani, meninges i vèrtebres (columna) SNP – SISTEMA NERVIÓS PERIFÈRIC -Vies aferents -Vies eferents Funcionalment SNA – SISTEMA NERVIÓS AUTÒNOM -simpàtic - catabòlics -parasimpàtic – anabòlics SNS – SISTEMA NERVIÓS SOMÀTIC -sensitiu (tacte, dolor, temperatura, posició) -motor Neurona, cèl·lules MOLT especialitzades. Cos Cel·lular Dendrites Axó Terminal axònic/nerviós Tipus bàsics de Neurones (morfologia) Tipus bàsics de Neurones (funció) Aferents o sensitives Eferents o motores Interneurones  Neuroglia: Concepte, tipus i funcions. Específiques SNC SNP Astròcits (SNC) Neurotransmissió i metabolisme neuronal nucli gran. Substància gris-blanca. Macroglia. Aspecte estrellat. Recolzament estructural i nutrició neuronal  Microglia (SNC) Cèl. Petites Nuclis irregulars S.Gris > S. Blanca Fagocitosi de neurones mortes  Oligodendròcits (SNC) Nucli mitjà. Substància gris i blanca. Mielina (SNC)  Cèl. Ependimàries (SNC) Entapissen les cavitats de l’encèfal i medul·la (SNC) que contenen el líquid cefaloraquidi Cèl·lules satèl·lit (SNP) proporcionen suport físic, protecció i nutrició per a les neurones ganglionars dels ganglis nerviosos cranials, espinals al SNP. Cèl·lules de Schwann (SNP) Formació Mielina (SNP) Mielina, capes de membrana lipídica que envolta un axó. Aïlla l’axó, protecció, transmissió estímuls Sinapsi - unió Neurosecreció Capacitat de secretar un producte de síntesi neuronal al medi extracel·lular per a causar un efecte fisiològic a través d’un òrgan diana o efector Neurotransmissors Hormones Neurotransmissor - Substància química alliberada per una superfície presinàptica i s’uneix als receptors de la superfície postsinàptica - Substàncies químiques, emmagatzemades en vesícules, son alliberades per part de la neurona presinàptica i que produeixen un canvi de potencial d’acció a la membrana postsinàptica. Produeixen Alliberats per potencials botons postsinàptics, terminals (modifica propietats elèctriques de la cèl·lula Contingut de postsinàptica) les vesícules transmetre la sinàptiques informació (receptors propers) Neurotransmissors Molècules petites : Amines biògenes (Dopanina, Noradrenalina, serotonina, Histamina…) Aminoàcids (Glicina, Glutamat i Aspartat) Purines Acetlicolina Neuropèptids: Substància P, Morfina, endomorfines, encefalines….  Terminacions nervioses receptores; tipus Tipus d’estímul Electrorreceptor o galvanorreceptors: Mecanorreceptors: Fotorreceptors: Termorreceptors (de fred i de calor) Quimiorreceptors Nociceptors Procedència de l’estímul Externoceptòcits. Internoceptòcits: Propioceptòcits: Per adaptació Fasicòcits Tonicòcits Terminacions nervioses receptores; tipus Tª calor palpació Pressió Tacte, mans/peus Dolor Classificaió de les fibres nervioses MORFOLÒGICA Mielínica Amielínica FUNCIONAL Sensitives o aferents Motores o eferents Fibres nervioses Amielíniques - gruix - vel. condució Fibres nervioses mielíniques + gruix + vel. condució SNP, estructuralment Nervis perifèrics  Funcionament del sistema nerviós Impuls nerviós Estímul Receptors Neurones aferents Transmissió Centre nerviós Integració dels estímuls Elaboració de la resposta Neurones eferents Òrgans efectors Resposta Transmissió Impuls nerviós component elèctric i químic potencials elèctrics (canvis iònics de les membranes) direcció, sempre de les dendrites a l’axó velocitat de transmissió fins a 100 m/s → Km/h POTENCIAL DE REPÒS/DE MEMBRANA mV 0.0 -50 Tiempo POTENCIAL DE REPÒS/DE MEMBRANA mV 0.0 -50 Tiempo