Tema 2: Nivell Anatòmic PDF

TEMA 2: NIVELL ANATÒMIC HISTOLOGIA: ESTUDI DELS TEIXITS: Teixits diferencials perquè cèl·lules expressen uns gens i altres no. Depenen de la funció Teixit: conjunt de cèl·lules amb la mateixa funció. Ex: cèl·lules mans + boca → t. epitelial. *Tècniques histològiques: per conservar el teixit. 1....

TEMA 2: NIVELL ANATÒMIC HISTOLOGIA: ESTUDI DELS TEIXITS: Teixits diferencials perquè cèl·lules expressen uns gens i altres no. Depenen de la funció Teixit: conjunt de cèl·lules amb la mateixa funció. Ex: cèl·lules mans + boca → t. epitelial. *Tècniques histològiques: per conservar el teixit. 1. Fixació: amb formol. Per evitar processos degeneratius. Preservar estructures cel·lulars. 2. Deshidratació alcohol 3. Netejar 4. Inclusió: infiltrar en parafina i es solidifica. 5. Tall: tall fi amb micròtom. 6. Tinció: tenyir per diferenciar millor. Eosina. 7. Muntatge: 8. Observar al microscopi. TEIXIT EPITELIAL: protecció a l’organisme. Format per capes sobre el teixit connectiu, al que s’uneix mitjançant una capa → membrana basal (aguanta totes les capes del t. epitelial). No té vasos sanguinis, nutrients per difusió del t. connectiu. - Epitelis de revestiment: cèl·lules unides per unions d’oclusió, ancoratge. No hi ha matriu extracel·lular. Suporten tensions mecàniques pel seu citoesquelet. Cilis o queratina milloren protecció. Entapissen totes les superfícies del cos (interior i exterior). Tipus: segons les capes. - Simple: 1 capa. - Pseudoestratificat: diferents altures, però són 1 capa i toquen mem. basal. Cèl·lules cilíndriques. - Estratificats: diverses capes només inferiors toca membrana basal. Hi ha relació entre la forma u les localitzacions de les cèl·lules. Hi ha cèl·lules especialitzades en alguna funció → cèl·lules receptores captar estímuls. - Funció dels epitelis de revestiment: - Protegir enfront agressions físiques o químiques mitjançant permeabilitat - Transportar substàncies entre cèl·lules mitjançant transcitosi - Digerir substàncies amb enzims del glicocàlix - Netejar les superfícies externes → moviment cilis - Rebre estímuls - Epitelis glandulars: Glàndula: especialització teixit epitelial, funció secretar substàncies. Classificació segons on secreten exocrines (exterior) i endocrines (interior → sang). *conductes que connecten exterior → medi exterior ex: conducte digestiu. - Glàndules exocrines: secreció medi extern. Classificar segons característiques dels productes o els mecanismes de secreció. Algunes situades entre cèl·lules de l’epiteli → secrecions directament i altres sistemes que condueix secrecions.  Glàndules fora epiteli part excretora → adenòmer (= glàndula, on es crea la substància) → cèl·lules secretores en la mem. basal. Les cèl·lules delimiten → lumen (on aboquen substàncies). Classificar segons forma: - G. Acinoses: forma acin → raïm - G. Tubulars: túbuls rectes - G. mixtes o tubuloacinoses: túbuls amb cèl·lules acinoses al final. Segons producte - Seroses: secrecions enzims. Ex: gland. lacrimals - Mucoses: mucsina. Ex: cèl·lules caliciformes mucoses respiratòries i digestives - Sebàcies: secreten lípids. Ex: glàndules mamàries. Segons el mecanisme - Merocrines: substància per exocitosi cèl·lula no pateix dany. - Apocrines: cèl·lula perd part de citoplasma - Holocrines: alliberen i destrucció de la cèl·lula. Segons siguin el conducte: - Glàndules simples: no tenen o tenen un conducte no ramificat. Desemboquen a un mateix conducte. - Glàndules compostes: 1 o més conductes ramificats. Formen xarxa. - Glàndules endocrines: no conductes excretors, secreten hormones a la sang. - Cèl·lules aïllades que secreten hormones: estómac hormones regulen el procés digestiu. - Petites agrupacions cel·lulars: cèl·lules pàncrees → insulina. - Agrupacions cel·lulars temporals: quan es requereix. Cos luti ovari → progesterona. - Glàndules mixtes: secrecions endocrines i exocrines. Fetge → bilis i docrina. - Glàndules endocrines: estructura única funció secretar hormones. Ex: tiroides. TEIXIT MUSCULAR: Format per cèl·lules capacitat contràctil. Formen músculs→ moviment voluntari i involuntari. Cèl·lules teixit muscular: miòcit. Cèl·lules fusiformes, tenen fibres d’actina i miosina. Tipus de teixit muscular: estriat voluntari, estriat cardíac i llis (involuntari). - Teixit muscular esquelètic: miòcits molt allargats. Multinuclears i per sota de la mem. basal. Cada cèl·lula envoltada per capa t. connectiu. Hi ha feixos de filaments d’actina (fina) i miosina (gruixuda) → formen estries. Sarcòmer unitat funcional en el moviment. Miòcits s’uneixen per formar fascicles, que estan envoltats per permisi (t. connectiu). Molts fascicles formen epimisi, que s’agrupen i s’uneixen en els extrems dels músculs per formar els tendons. S'insereixen a l'os per mantenir el múscul. Moviment voluntari i involuntari per acte reflex. - Teixit cardíac: moviment involuntari. Teixit cardíac forma el miocardi → paret muscular cor. Diferències: - Més curts.  - 1 nucli central i allargat - Filaments ocupen per tota la cèl·lula. - Miòcits units per desmosomes i unions de gap. - Teixit llis: involuntari. En paret òrgans buits i conductes. - Fusiformes → forma allargada - 1 nucli, central i allargat. - feixos en totes les direccions i fa que no s’observin bandes. TEIXIT NERVIÓS: Cèl·lules amb capacitat de transmetre impulsos nerviosos. Neurones i cèl·lules de neuròglia. Neurones: rebre, processar i transmetre informació. Tenen 3 parts: - Soma: nucli i orgànuls - Dendrites: prolongacions curtes i ramificades. Canal d’entrada estímuls. - Axó: prolongació llarga , en extrem botó sinàptic, alliberen neurotransmissors. Mielina → lipoproteïna, funció aïllant per no perdre l’impuls nerviós. Secretada per les cèl·lules de Schawann. - Classificació segons forma: multipolar, piramidal, granular. - Segons el sentit que transmeten - Efectors: SNC → cap a efectors (músculs) - Aferents: impulsos cap SNC - Tipus d’informació: - Motores: connecten amb músculs o cèl·lules glandulars. Impulsos SNC. - Sensitives: estímuls externs i condueixen cap a neurones motores o integradores. - Integradores: connecten dues neurones. Neuròglia: proporcionen suport neurones → nivell espacial, metabolisme, endocrí, immunitari. 2 grups: sistema nerviós perifèric i sistema nerviós central. Cèl·lules SNP: - Cèl·lula Schwann: s’enrotllen al voltant axó i produeix mielina. - Cèl·lules satèl·lit: en ganglis nerviosos envolten cossos neuronals, suport metabòlic. Cèl·lules SNC: - Oligodentritiques: emboliquen axons amb beina de mielina - Astròcits: prolongacions que sostenen neurones. Barrera hematoencefàlica. - Micròglia: cèl·lula sistema immunitari protegeix SNC - Cèl·lules ependimàries: epiteli cúbic que revesteix les cavitats encèfal i medul·la espinal. Contacte amb LCR: Substància blanca i grisa: 2 tipus de teixit color diferent. - Substància blanca: axons mielinitzats. Funcions de modulació resposta i coordinació zones SNC. Cervell subst. blanca interior i subst gris exterior. Medul·la espinal grisa en centre i blanca exterior. - Substància grisa: somes i dendrites sense mielina més cèl·lules glia. Funció processament i emmagatzematge informació. Gris no impuls nerviós. TEIXIT CONNECTIU: Funció farciment i suport organisme. MEC clau perquè teixit exerceixi funció. Hi ha diversos tipus. Fibroblast: secreta col·lagen. Tipus més comú. Col·lagen marc estructural de molts teixits. S’encarrega de secretar MEC - TEIXIT CONJUNTIU: MEC xarxa de polisacàrids i proteïnes. Cèl·lules no components específics. Tipus de cèl·lules. Pot tenir cèl·lules immunitàries. - Fibroblast - Adipòcits: cèl·lules especialitzades en emmagatzematge de lípids. Tipus teixit conjuntiu: 2 tipus segons la proporció de components. - T. Conjuntiu lax: moltes cèl·lules ben irrigades (vasos sanguinis) i innervat (nervis). Més abundant en cos està entre teixits. Funció sostenir i proporcionar resistència als teixits en estiraments i compressió. - T. Conjuntiu dens o fibrós: molta proporció de fibres i poques cèl·lules i substància fonamental. - Irregular: fibres col·làgens xarxa tridimensional. Funció protectora en dermis i òrgans. - Regular: fibres organitzades paral·lelament. En estructures d’estiraments tendons o lligaments. - Elàstic: fibres elàstiques (elastina). En parets d’artèries i òrgans buits. - TEIXIT ADIPÓS: emmagatzematge de lípids. Adipòcits: cèl·lules amb gota de greix en el citoplasma. Molts capil·lars sanguinis perquè es reserva energètica. Han d’arribar lípids i emmagatzemar adipòcits i distribuir per tot el cos. - Teixit blanc: en persones adultes. 1 sola gota de greix - Teixit marró: en fetus i nadons. Moltes gotes petites de greix. Hi ha molts mitocondris que creen termogènesi. - Funcions: - Magatzem energètic per obtenir energia. - Aïllament tèrmic: efecte aïllant per mantenir temperatura corporal. - Amortiment per protegir dels cops. - Localització: - Seta hipoderma - Peritoneu (mesenteri) - Medul·la òssia groga: interior ossos (no formació sang). - Articulacions grans. Adipòcits regulen nivells triglicèrids i ac. grassos lliures. - TEIXIT CARTILAGINÓS: resistent a estiraments i compressió. Estructures de suport i mobilitat articulacions. No hi ha vasos sanguinis. - Composició: 95 % MEC. Només 1 tipus cel·lular → condròcits. 5% sintetitzen col·lagen i peptidoglicans en la MEC. - Cartílag elàstic: fibres elàstiques → flexibilitat i elasticitat. Condròcits col·locats paral·lelament entre fibres de col·lagen. En conducte auditiu. - Fibrocartílag: fibres paral·leles entre elles hi ha condròcits. Resistència i rigidesa. En articulacions i discos intervertebrals. - Cartílag hialí: poques fibres elàstiques. El més rígid. Condròcits en grups. En articulacions i tràquea. - TEIXIT OSSI: dur i rígid. Calcificacions en MEC. Forma teixit ossi → suport i protecció. - Composició t. ossi: MEC principalment col·lagen i 10% substància fonamental. Té substàncies inorgàniques que formen cristalls (fosfat de calci). Tipus de cèl·lules: - Osteoblasts i osteòcits: no es divideixen. Formació per maduració cèl·lules osteògenes. Osteoblast→ cèl·lules formadores de matriu òssia. Regulen síntesi i reabsorció. Quan estan envoltades de matriu òssia → osteòcit (no actives). Tenen comunicació amb cèl·lules per canals de la matriu. - Osteoclasts: funció resorció òssia (eliminar os i alliberar calci). - Os: conjuntiu, cartilaginós, hematopoètic. Poden ser llargs, plans i curts. En perifèria compacta i en centre esponjós. - Parts: - Periosti: capa més exterior de l’os. Tenen osteoprogenitores → osteoblast (generen t. ossi) → osteòcit. - T. Compacte: làmines òssies concèntriques. Hi ha canals d'Havers on hi ha capil·lars sanguinis. Sistema Havers/ osteona → unitat funcional de l’os. - Endosti: revesteix superfícies internes os + espais medul·lars i conductes vasculars. Té cèl·lules osteogèniques. - T. esponjós: no osteones (Havers). Format per làmines en forma irregular. Hi ha osteòcits. Major part dels ossos. - TEIXIT SANGUINI: la sang. MEC plasma t. líquid. - Composició: plasma líquid → aigua 90%, ions, proteïnes… Quan surt→ coagulació. *Plasma no igual que sèrum (no proteïnes de coagulació) - Cèl·lules sanguínies: - Eritròcits: glòbuls vermells. No tenen nucli, tenen molècules d’hemoglobina per transportar oxigen. Paràmetres: hematòcrit → volum eritròcits/ volum sanguini. VSG: velocitat de sedimentació. - Leucòcits: glòbuls blancs 2 tipus (granulòcits i agranulòcits → grànuls específics). - Granulòcits: - Neutròfils: el més nombrós. Fagociten bacteris. Digestió bacteris →pus.  - Eosinòfils: reaccions al·lèrgiques i antiparasitàries. - Basòfils: Tenen histamina i heparina per reaccions al·lèrgiques. - Agranulòcits: - Limfòcits: 2n més nombrós - L.T: reacció immunitària adaptativa cel·lular. - LB: activats cèl·lules plasmàtiques i creen anticossos. - NK: immunitat antitumoral. - Monòcits: es converteixen en macròfags. - Plaquetes: o trombòcits → fragments citoplasma de cèl·lules. Intervenen en la coagulació. - Funcions: transport d’oxigen, nutrients i hormones. Participació mecanismes de defensa. - TEIXIT HEMATOPOÈTIC: producció de cèl·lules sanguínies. Cèl·lules mare es divideixen i diferencien. Estan en la melsa, ganglis limfàtics, tim i medul·la roja òssia → la més important. * M. Roja → on es formen cèl·lules. M. Groga → greix. - Cèl·lules multipotencials limfoides: es converteixen en limfoides. En la medul·la òssia i òrgans limfàtics. - Cèl·lules multipotencials mieloides: es converteixen en eritròcits, granulòcits, monòcits, i plaquetes. En la medul·la òssia. - TEIXIT LIMFÀTIC: forma part del s. immunitari. Estan en: - O. limfàtics: tim, melsa, ganglis limfàtics. - T. limfoide associat a mucoses MALT: agrupacions de cèl·lules en mucoses (digestiu, respiratori, urinari i reproductor). Té una xarxa tridimensional de cèl·lules amb fibres. Espais lliures → limfòcits i cèl·lules dendrítiques. Funciona com un filtre per atrapar antígens que circulen per la sang i la limfa. 2 Tipus: - T. limfàtic dens: format per nòduls limfàtics → agrupacions limfòcits. Zona fosca → molts limfòcits. Zona clara → limfòcits més separats. En la melsa, els ganglis i mucoses. - T. L. lax: es troba en MALT (mucoses). ANATOMIA: ESTUDI ESTRUCTURA Agrupacions d’òrgans formes aparells i sistemes. Òrgans: conjunt de teixits identificables amb una funció concreta. *A tots els òrgans hi ha diversos teixits. Sistema: teixits iguals, té més d’una funció. Funció definida pels teixits. SISTEMES TEIXIT ESTRUCTURES ANATÒMIQUES S. Muscular T. muscular Músculs S. Ossi T. Ossi Ossos S. Circulatori T. Epitelial Vasos sanguinis revestiment  S. Nerviós T. Nerviós Encèfal, medul·la espinal, nervis i ganglis nerviosos S. Tegumentari T. tegumentari Pell revestiment S. Endocrí T. epitelial glandular Glàndules endocrines, grups cel·lulars sintetitzadors d’hormones S. Limfàtic T. Limfàtic Tim, melsa, ganglis limfàtics i MALT Aparells: teixits diferents i tenen una funció APARELLS ESTRUCTURES ANATÒMIQUES A. Respiratori Fosses nasals, faringe, laringe, tràquea, bronquis, bronquíols i pulmons A. Digestiu Boca, laringe, esòfag, estómac, intestins, recte, anus, glàndules salivals, fetge i pàncrees. A. Urinari Ronyons, urèters, bufeta i uretra. A. Reproductor Ovaris, trompes uterines, úter, vagina glàndules mamàries, testicles, penis i pròstata. A. Cardiovascular Cor, vasos sanguinis i sang A. Locomotor Ossos, músculs i cartílags Sistemes estructura bàsica (múscul, nervi…) i aparells estructures diferents. Topografia corporal: descriure i ubicar organisme les estructures o la posició relativa. Utilitzar vocabulari tècnic precís i no errors. Aquest és la topografia corporal. Topografia corporal: estudi de zones, plans, regions i segments que es divideix el cos. Posició anatòmica estàndard: posició de referència. Qualsevol indicació o localització s’interpreta en aquesta posició. Mans girades cap endavant Termes de posició i direcció: plans de referència segons els plans del cos. Resultat de talls o seccions del cos. Es tenen en compte 3 eixos: - Pla sagital, anteroposterior o vertical: divideix dreta i esquerra. - Pla frontal, longitudinal o coronal: divideix anterior o ventral i posterior o dorsal. Element davant o darrere d’un altre. - Pla transversal o axial: superior o inferior Altres termes de posició i direcció habitual. - Medial: agafa referència una línia mitjana del cos. Ex: columna vertebral. - Proximal (cerca) i distal (lejos): proximitat al tronc. Ex: colze proximal respecte a la mà i mà distal a l’espatlla. - Superficial i profund: més a prop o més lluny de la superfície del cos. Ex: la pell és més superficial que l’os. Estudi anatòmic: 2 enfocaments per a l’estudi anatòmic. - Enfocament regional: es fa per regions corporals. El més comú és dividir en 5 regions: cap, dors, tòrax, abdomen i extremitats. Interès és identificar cavitats corporals internes. Cavitats internes recobertes per membranes seroses → 2 capes. 1 uneix a paret cavitat (parental) i altre contacte amb òrgans (visceral). - Cap: 3 zones → cap, crani i coll. - Cara: part anterior. Té òrgans de sentits. - Crani: part posterior cap, delimita cavitat cranial → dins encèfal. - Coll: primeres vertebres. Suporta i posiciona cap. Circulació sang, impulsos i aire. - Dors: part posterior del cos. Cavitat vertebral → columna vertebral. - Tòrax: zona anterocranial. Protegit per les costelles i paret toràcica, delimitat per diafragma. 2 cavitats: - Cavitats pleurals: Les seroses d’aquestes cavitats → pleures. Estan pulmons. - Mediastí: zona medial tòrax. Està el cor, esòfag, tràquea i bronquis. El cor i vasos recoberts per pericardi. - Abdomen: anterocaudal tronc. Separa del tòrax pel diafragma. Peritoneu → delimita cavitat abdominal. Abdomen 2 cavitats: - Cavitat abdominal: delimitada per diafragma i pelvis. Majoria de les vísceres. - Cavitat pelviana: té el còlon, el recte i la bufeta. Una altra classificació segons el peritoneu: - Cavitat extraperitoneal: exterior peritoneu. Té intestins, pàncrees, ronyons. - Cavitat intraperitoneal: vísceres abdominals. - Extremitats: funcions posició i moviment. - Enfocament sistèmic: s’estudien de forma separada els aparells sistemes independent de la seva ubicació.