Unitat 10.- Funcions Executives PDF

Psicobiologia Unitat 10.- WUOLAH Funcions Executives INTRODUCCIÓ A les persones amb disfunció executiva els costa molt realitzar tasques que per la majoria de persones no representen cap dificultat especial. FUNCIONS EXECUTIVES Capacitats que permeten a...

Psicobiologia Unitat 10.- WUOLAH Funcions Executives INTRODUCCIÓ A les persones amb disfunció executiva els costa molt realitzar tasques que per la majoria de persones no representen cap dificultat especial. FUNCIONS EXECUTIVES Capacitats que permeten a una persona participar amb èxit en una conducta independent amb propòsit. - Formular objectius - Planificar com aconseguir-los - Portar a terme aquest plans efectivament Controlen els processos cognitius de forma que es seleccionen els moviments adequats al lloc i al moment. INTRODUCCIÓ FACTORS MODULADORS DE LES FFEE Informació internalitzada Informació externalitzada Escorça prefrontal dorsolateral Escorça prefrontal dorsolateral  Inhibició dels E extens I focalització  Registre temporal dels fets amb els objectius propis.  Relacionat amb objectes o Escorça prefrontal orbital accions  Aprenentatge associatiu estímul-  Relacionat amb la memòria de treball reforç. Context Escorça prefrontal orbital Coneixement propi  Rol social (pare, fill, germà, Escorça prefrontal orbital amic...)  Adaptació de la conducta a  Experiència personal i objectius vitals l’entorn (biblioteca, discoteca...) FUNCIONS EXECUTIVES  Memòria de treball (working memory) o Memòria verbal i visio-espacial  Flexibilitat cognitiva o conductual. Ser flexible amb la conducta i amb les opcions per variar el comportament (per exemple, quan decidim fer quelcom i no surt com es volia o no es pot fer, doncs es troba una altra opció). Té a veure amb tenir un punt de vista o perspectiva diferent. Si tenim una manca d’aquesta funció, pot ser que no trobem un solució a un problema, en canvi si tenim, podem trobar moltes possibles solucions. o Teoria de la ment → posar-se en el lloc de l’altre per entendre el seu punt de vista. o Creativitat.  Control dels impulsos i inhibició. Depenen de la situació o context. o Autocontrol i autorregulació. Controlar-se a un mateix quan fem una tasca per no 65  Psicobiologia distreure’ns. Es poden entrenar per millorar-les. Combinades o entre elles afecten en altres funcions executives derivades de les primeres, encara que la llista pot anar variant.  Organització i planificació  Anticipació  Selecció d’objectius  Atenció sostinguda  Resolució de problemes Parla de funcions executives cold (aspectes cognitius) i hot (relacionades amb la regulació emocional i l’adaptació a l’entorn). Les divideix en dos nivells, un més bàsic i un més superior. A les més bàsiques tindríem la memòria de treball i el control inhibitori, i a les superiors el raonament, la resolució de problemes, i la planificació. FUNCIONS EXECUTIVES COM A ORGANITZADOR GENERAL DE L’ACTIVITAT CEREBRAL Control executiu/cognitiu (Earl Miller). Supervisió i regulació de l’activitat d’altres processos cognitius de manera flexible i en funció de l’objectiu. DESENVOLUPAMENT DE LES FUNCIONS EXECUTIVES El prefrontal és l’última regió cerebral en desenvolupar-se tant filogenètica com ontogenèticament. Àrea que al llarg de la evolució i a nivell filogenètic hi ha diferències molt importants en humans, el que ens permet realitzar les accions que fem. Aquesta àrea triga molt en desenvolupar-se i va des del naixement fins als 20 anys. EVOLUCIÓ FILOGENÈTICA El prefrontal és una àrea cerebral de gran acceleració de creixement en els primats:  Humans: 30% volum total del cervell  Ximpanzés:17% del volum total  Gossos: 7% del volum total  Gats: 3,5% del volum total 66  Psicobiologia EVOLUCIÓ ONTOGENÈTICA El prefrontal és l’última de les àrees cerebrals que madura.  A nivell estructural, el seu procés de maduració finalitza prop dels 18-20 anys d’edat.  A nivell funcional, les funcions executives també són les habilitats cognitives que tarden més a madurar. Ordre de maduració de l’escorça cerebral (núms. 1-3). Hi ha una relació clara entre la maduració estructural i el desenvolupament de les funcions executives. Maduració estructural: la maduració de l’escorça prefrontal i els seus circuits s’inicia ja abans del naixement i dura fins a l’adolescència. Evolució dels processos de sinaptogènesi en àrees primàries. Cursos de temps per la sinaptogènesi Funcions cognitives superiors (prefrontal còrtex) Àrea del llenguatge receptiu/ producció de la parla (gir ------------ Veure/escoltat (còrtex visual/ còrtex secundàries, i terciàries (PF). Maduració estructural: estudis dels canvis del volum de SG a diverses regions cerebrals dels 4 als 21 anys. S’observa (blau) que la maduració s’inicia en regions sensoriomotores parietals, segueix per regions occipitals i temporals, i finalment al prefrontal. Parts del cervell associades a funcions més bàsiques maduren abans: les àrees motores i sensorials maduren primer, seguides per les àrees involucrades en orientació espacial, discurs, desenvolupament del llenguatge, atenció (lòbuls parietal superior i inferior). Després maduren àrees involucrades en funcions executives, atenció, i coordinació motora (lòbuls frontals). El lòbul frontal, implicat en el processament del gust i l’olfacte, i el lòbul occipital, que conté l’escorça visual primària, també maduren aviat. 67  Psicobiologia MADURACIÓ ESTRUCTURAL WUOLAH Evolució dels processos de mielinització en àrees primàries, secundàries, i terciàries (PF). Estudi dels canvis d’integritat de SB en diverses regions cerebrals dels 5 als 21 anys a partir d’imatges de DTI. S’observa que no tots els tractes de SB es maduren alhora i que els que connectem amb el PF són els darrers en fer-ho. A l’adolescència s’observa una gran maduració dels circuits còrtico-corticals i fronto-subcorticals subjacents a les funcions executives MADURACIÓ FUNCIONAL Les funcions executives es desenvolupen des dels primers anys de vida i aquest desenvolupament continua sempre. Hi ha moments de grans canvis, especialment a l’adolescència. De forma natural es poden observar diferents velocitats de desenvolupament. Grans variacions intra i interindividuals: Així, en un moment determinat, una funció executiva pot estar més o menys desenvolupada que una altra. El desenvolupament de les funcions executives depèn en gran part de la maduració estructural del PF i l'estimulació de l'entorn. Les intervencions sobre les funcions executives varien al llarg d’un contínuum, des de la imposició externa fins al control intern. Control extern (s'ha Control intern d’estructurar la conducta) (autosuficiència) Control extern: els pares planifiquen dia a dia, organitzen les activitats, el temps per fer els deures, davant d’un comportament social diuen si és adequat o no... (Algú ens expliqui com s’ha d’estructurar la conducta). Control intern: (autosuficiència) auto-organització de les activitats, regulació de les conductes dirigides a un objectiu, socialment adequades... Ex: TDA(H) Desfase de 2-3 anys entre maduració física i cognitiva- executiva.  Els aprenentatges i les habilitats acadèmiques requereixen molta capacitat executiva. No volem aprenentatges de continguts sinó aprenentatges d’afrontament de problemes (funció executiva d’anàlisi, planificació, execució i comprovació → educació per projectes, tallers, etc.). 68  Psicobiologia  Les habilitats socials requereixen també del correcte funcionament de les funcions executives (no actuar en funció d’acció / reacció... importància anàlisi de les situacions). Gestió emocional → aules fan assemblea – posen en comú com està anant aula.  Els aprenentatges motors depenen molt de les funcions executives (sobretot els complexes).  Quan més complexa és una tasca més demandes executives presenta. Tot això s’aprèn gradualment en la infància, amb l’ajuda de l’adult. ANATOMIA I FUNCIONS DEL SISTEMA EXECUTIU Les funcions executives: - Escorça prefrontal (CPF; còrtex associatiu) - Connexions del CPF amb altres àrees (xarxes o circuits). El CPF es delimita en funció de: - Citoarquitectura: capa IV gruixuda - Connectivitat: rep aferències del tàlem dorsomedial Escorça prefrontal: - Prefrontal dorsolateral - Prefrontal orbital - Prefrontal medial o paralímbic Connexions de CPF amb altres regions cerebrals Cortico-corticals  Entre regions del CPF  Altres àrees associatives (temporals i parietals)  Sistema límbic (mCPF i oCPF) Còrtico-subcorticals  Circuits fronto-basals o Ganglis basals o Tàlem  Hipotàlem (mCPF i oCPF)  Amígdala → Reviseu sistema límbic – emoció i motivació. Sistema límbic és un sistema d’acció- reacció. Sistema executiu intenta regular el sistema límbic, ajustant-lo al que es pot fer. Cortico-corticals: El PF és l’estació terminal de les vies dorsal (processament espaial-where) i ventral (reconeixement d’objectes-what) del processament de la informació visual. Controlar tots els processos de conducta. Vies de processament de la informació visual. Cortico-subcorticals Hi ha 5 circuits subcorticals principals: 1. Motor 2. Oculomotor A. Dorsolateral Prefrontal B. Lateral Orbitofrontal C. Cingulat anterior Tronc-talem, tàlem-ganglis basals, i d’allà cap al prefrontal. Només n’hi ha tres que són prefrontals executius, els 3 últims. 69  Psicobiologia CDF Dorsolateral “cognitiu”(memòria de treball, planificació...) CPF Orbitofrontal “emocional/autoregulació” (modulació de la conducta segons l’entorn, judici social...) CPF Medial o Paralímbic “motivacional” (connexió entre el sistema límbic i executiu, el que fa que d’una emoció pugui haver un impuls motivacional). Aquestes tres regions reben aferències del tàlem, estan connectades en xarxa amb altres regions. Escorça prefrontal dorsolateral:  Funcions: importància per la planificació i memòria diferida  Control executiu: permet dur a terme accions necessàries per aconseguir un objectiu o Dirigir l’atenció cap a E rellevants o Planificar els passos a seguir o Modificar l’execució segons els resultats parcials obtinguts o Valorar la consecució de l’objectiu  Memòria de treball (ex: TDA(H)): capacitat de mantenir activa de forma temporal la informació necessària per realitzar una tasca. Ex. Recordar les dades d’un problema aritmètic o la direcció a la que hem de portar un paquet.  Connexions còrtico-corticals o Bidireccionals: àrees parietals posteriors i solc temporal superior (STS) o Eferències: escorça cingulada, ganglis basals, i col·licle superior. o Les funcions executives del dCPF s’expliquen principalment per les seves connexions amb el parietal. Escorça prefrontal orbital  Funcions: s’encarrega d’aspectes relacionats amb la vida en Societat, la jerarquia i la flexibilitat de la conducta.  Adequació de la conducta al context. Persones amb lesions en aquesta zona coneixen les normes socials però no les apliquen.  Flexibilitat de conducta. A més mostren persistència en els patrons de conducta, fan perseveracions, no canvien la tàctica encara que fracassin (ex: WCST, torre de Londres).  Aprenentatge associatiu: codifica el valor de reforç-càstig ddels reforçants primaris i els associa a secundaris, participant en conductes motivacionals com alimentar-se, conductes emocionals i socials.  Codificació de la informació i memòria declarativa: les connexions amb estructures del lòbul temporal medial encarregades del processament de la memòria.  Connexions cortico-corticals o Aferències: rep informació de totes les modalitats sensorials  Lòbul temporal (àrees visuals, auditives, STS)  Escorça somatosensorial  Ínsula (gust)  Escorça olfactiva o Eferències: influencia del sistema nerviós autònom (respiració, pressió arterial) i sistema endocrí (resposta emocional).  Amígdala Influència del sistema nerviós autònom (SNA)  Hipotàlem (respiració, pressió arterial) i sistema endocrí (resposta emocional). 70  Psicobiologia Escorça medial-paralímbica  WUOLAH Funcions (part anterior de l’escorça cinngolada): o Motivació i iniciació de la conducta o Processament emocional i control de la conducta o Connexió entre els aspectes volicionals (voluntaris), motors cognitius, emocionals i amnèsics (de memòria). o Atenció selectiva (supervisió del conflicte entre E i la R adequada. Ex: Stroop) o Regulació de funcions autonòmiques (CCA : respiració, ritme cardíac…) en connexió amb la part posterior de l’escorça cingolada.  Síndrome del cíngol anterior: la principal característica d'aquesta síndrome és l'apatia i la manca de resposta motora. Els pacients deixen de parlar (mutisme acinètic) i de mostrar respostes motores, fins i tot després d'estimulacions dolorós es. Presenten incontinència d'esfínters i només mengen i beuen si són alimentats. Apatia per estímuls externs (no tanquen finestra si fa fred) o interns (no van al lavabo si han d’orinar).  Connexions cortico-corticals NEUROTRANSMISSORS IMPLICATS EN LES FUNCIONS EXECUTIVES  Acetilcolina (procedent dels nuclis basals de Meynert) Molt important l’estimulació colinèrgica cap a l’hipocamp per l’aprenentatge i la memòria.  Histamina (procedents de hipotàlem) Recordeu els efectes secundaris dels antihistamínics – els de 1a generació, que atravessen la barrera hematoencefàlica, provoquen somnolència. En el prospecte es recomana no realitzar determinades tasques pel perill que això suposa.  Serotonina (procedents dels nuclis del RAFE) (facilita la realització de rutines i el seguir fent allò que estem fent).  Noradrenalina (procedents del locus coruleus)  Dopamina (procedents de l’Àrea tegmental ventral) o Vies del reforç o El metilfenidal (TDAH) és un agonista DA o Els antipsicòtics (SQZ) són agonistes DA Els medicaments pel TDAH són estimulants (no són amfetamines i són molt segurs). La hiperactivitat es produeix precisament per una falta d’activació cerebral, la nena/nen intenta compensar-ho movent-se. La pèrdua d’integritat d’aquests tractes es relaciona amb disfuncions executives i s’observa en diverses patologies com: - Trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat - Esquizofrènia - Lesions de SB per patologia vascular de petit vas Fronto-subcorticals: Infants amb diagnòstic de TDAH, comparat amb controls, mostren un menor rendiment en tasques d’atenció (CPT) i una menor integritat de tots els tractes fronto-subcorticals. 71  Psicobiologia En l’esquizofrènia es creu que hi ha una anomalia en les vies DA mesocorticals (circuits fronto- subcorticals) i una hipofuncionalitat del prefrontal. A nivell cognitiu, mostren disfuncions executives. La majoria d’antipsicòtics són antagonistes DA. Anomalies estructurals a l’SQZ (Meta anàlisi) - Prefrontal medial (cingulat anterior) - Prefrontal orbital - Hipocamp i amígdala - Tàlem - Ínsula Lesions de SB (relacionades amb l’edat o per patologia de petit vas) es relacionen amb disrupció dels circuits frontó- subcorticals i dèficits executius. 72