Unitat 10 - Funcions Executives

Són les habilitats que ens permeten organitzar, planificar, controlar els impulsos i regular les nostres accions per aconseguir els nostres objectius.

Funcions executives que impliquen processos cognitius com la planificació, la resolució de problemes i el raonament.

Funcions executives relacionades amb la regulació emocional i l'adaptació a l'entorn.

Comportaments que es poden aprendre i millorar amb l'exercici.

Capacitat de focalitzar l'atenció en una tasca sense distreure's.

La memòria de treball i el control inhibitori.

El raonament, la resolució de problemes i la planificació.

L'última regió cerebral que es desenvolupa, responsables de les funcions executives i de la consciència.

La memòria de treball és responsable de mantenir i manipular la informació durant un període curt de temps, permetent-nos realitzar tasques que requereixen processament simultani.

La flexibilitat cognitiva permet a una persona adaptar-se a canvis imprevistos i trobar solucions alternatives enfront d'obstacles.

La teoria de la ment consisteix en la capacitat de comprendre els pensaments, creences i sentiments d'altres persones.

La creativitat és el procés de generar idees noves i originals, explorant alternatives fora del pensament convencional.

L'escorça prefrontal dorsolateral participa en el control inhibitori, ajudant a focalitzar l'atenció i suprimir informació irrelevant.

L'escorça prefrontal orbital està relacionada amb la regulació emocional, el comportament social i la flexibilitat cognitiva.

Les funcions executives responen a factors moduladors, tant interns (informació internalitzada) com externs (informació externalitzada).

El procés de desenvolupament de l'escorça prefrontal i els seus circuits, que comença abans del naixement i continua fins a l'adolescència.

La formació de connexions entre neurones, anomenades sinapsis, que és important per al desenvolupament del cervell.

El procés de recobriment de les fibres nervioses amb una capa de mielina, que permet una transmissió més ràpida dels impulsos nerviosos.

L'escorça prefrontal, ubicada al lòbul frontal, és l'àrea del cervell responsable de les funcions executives.

Un conjunt de fibres nervioses que connecten diferents regions cerebrals.

Observació que la maduració del cervell es produeix en etapes, amb regions sensoriomotores madurant abans que les regions prefrontals.

La maduració de les funcions executives continua durant tota la vida, amb grans canvis a l'adolescència.

El CPF és la part del cervell que s'encarrega de les funcions executives, com la planificació, la memòria de treball i el control dels impulsos. Està dividit en tres regions: Prefrontal dorsolateral, Prefrontal orbital i Prefrontal medial o paralímbic.

El CPF dorsolateral està relacionat amb funcions cognitives com la planificació, la memòria de treball i la resolució de problemes.

El CPF orbital regula les emocions i la conducta social, ajudant a prendre decisions basades en l'entorn social.

El CPF medial connecta el sistema límbic amb el sistema executiu, integrant les emocions i la motivació en la presa de decisions.

Les connexions cortico-corticals del CPF permeten comunicar-se amb altres àrees del cervell, com ara les àrees temporals i parietals, per integrar informació i prendre decisions.

Les connexions cortico-subcorticals del CPF permeten comunicar-se amb estructures subcorticals, com els ganglis basals, el tàlem i l'hipotàlem, per controlar el moviment i l'activitat hormonal.

El CPF rep informació visual del tàlem, integrant-la amb altres dades per formar una percepció completa del món.

Els circuits subcorticals connecten el prefrontal amb el tàlem, els ganglis basals i el tronc de l'encèfal, permetent el control del moviment i la regulació del comportament.

El procés de maduració del lòbul prefrontal (PF) i l'estimulació de l'entorn són crucials per al desenvolupament de les funcions executives.

Les intervencions per a desenvolupar les funcions executives es poden classificar en un espectre: des de l'ajuda externa i la regulació per part d'altres, fins a la independència i l'autocontrol intern.

Es refereix a la regulació de la conducta per part dels pares o tutors, com ara organitzar l'horari, planificar activitats o guiar el comportament social.

Es refereix a la capacitat d'autonomia en la planificació i la gestió de la pròpia conducta, la regulació emocional, la socialització i l'assoliment d'objectius.

Les funcions executives es desenvolupen de forma continuada i gradual al llarg de la infància, amb l'ajuda dels adults. Aquest desenvolupament és crucial per a l'aprenentatge, les habilitats socials i les habilitats motores.

Aquest trastorni es caracteritza per un retard en el desenvolupament de les funcions executives, manifestant-se com un desfase entre la maduració física i cognitiva, i la maduració executiva.

Les funcions executives són essencials en l'aprenentatge acadèmic, no només per a assimilar continguts, sinó també per a desenvolupar estratègies d'aprenentatge, com ara la resolució de problemes, la planificació i l'avaluació del propi treball.

Les habilitats socials requereixen un bon funcionament de les funcions executives, ajudant a comprendre les situacions, regular les emocions i actuar de forma adequada en interacció amb els altres.

L'escorça prefrontal dorsolateral (dCPF) és una part del cervell important per a la planificació, la memòria diferida i el control executiu.

Aquesta àrea ajuda a controlar els impulsos, dirigir l'atenció cap a la informació rellevant, planificar els passos per a aconseguir un objectiu, adaptar-se a les noves dades i avaluar si estem en el bon camí.

La memòria de treball és una funció essencial del dCPF.

Funciona com a la teva memòria temporal, permetent-te mantenir la informació activa en el moment present per a realitzar una tasca. Pensa en quan estàs fent un càlcul mental o recordant la llista de la compra!

El dCPF està connectat bidireccionalment a altres àrees cerebrals, com ara les àrees parietals posteriors i el solc temporal superior (STS).

Aquestes connexions permeten al dCPF rebre i processar informació del món exterior i controlar altres àrees cerebrals en funció de la seva planificació i control.

L'escorça prefrontal orbital (oPFC) és una regió del cervell que controla conductes socials, la jerarquia interpersonal i la flexibilitat conductual.

Les persones amb lesions a l'oPFC poden tenir dificultats per a ajustar la seva conducta al context social. Coneixen les normes socials, però no les apliquen en la seva vida diària.

Un exemple: pot ser que una persona sàpiga que no ha de xafardejar d'altres persones, però no ho pot evitar en una conversa.

L'oPFC és important per a la teva flexibilitat conductual, permetent-te canviar de tàctica davant de situacions difícils i aprendre de les teves experiències.

Si aquesta part del cervell està danyada, pot ser que segueixis intentant el mateix mètode malgrat que no hagi funcionat.

L'oPFC juga un paper crucial en l'aprenentatge associatiu, connectant els reforços primaris (com la comida) amb els reforços secundaris (com el diner).

Aquest procés és crucial per a la motivació i les emocions, ja que ajuda a valorar i a anticipar les conseqüències de les teves accions.

L'oPFC està connectat amb les estructures del lòbul temporal medial, que participen en la memòria declarativa, i ajuda a codificar la informació per a emmagatzemar-la a la memòria.

Aquesta connexió és essencial per a recordar la teva història personal i per a construir noves experiències.