Psicología Tema 1-2-y-3 PDF

PSICOLOGIA-tema-1-2-y-3.pdf Lau028 Psicologia en Educació 1º Grado en Pedagogía Facultad de Educación Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transforma...

PSICOLOGIA-tema-1-2-y-3.pdf Lau028 Psicologia en Educació 1º Grado en Pedagogía Facultad de Educación Universitat de Barcelona Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 PSICOLOGIA TEMA 1 Introducció Influencies del desenvolupament: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Ambient familiar - Economia - Cultura - Horaris de son - Menjar Causa del desenvolupament - Herència i ambient Hi ha 5 etapes en la vida: - Infantesa - Adolescència - Joventut o adultesa emergent - Adultesa - Vellesa CONCEPTES BÀSICS Psicologia del Desenvolupament: Estudia els processos de canvi físics, cognitius, afectius, socials, psicomotors i lingüístics al llarg del cicle vital. Processos: - Físic - Cognitiu - Social- afectiu - Llengua Psicologia de l’Educació: Estudia els processos de canvi en situacions educatives. DUALISMES/POLÈMIQUES Donats per: herència vs. Ambient: és el desenvolupament el resultat de la dotació genètica o be de factors ambientals/context. Ens decantem per la mesura de tots dos Canvis: qualitatius vs. Quantitatius: emergeixen noves estructures a partir de les prèvies o és el producte de l’acumulació d’experiències. Dependent de l’autor Procés: individual vs. Social: son els canvis el producte de la maduració i l’aprenentatge individual o bé, es deuen a la interacció amb l’entorn dependent de l’autor, per tant poden ser de tots dos Canvis: específics vs. globals: afecten els canvis de forma independent a estructures aïllades o, de forma global, a un conjunt d’estructures Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins Psicologia en Educació Banco de apuntes de la a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 Desenvolupament -> aprenentatge vs. Aprenentatge -> desenvolupament: es necessita un desenvolupament previ per a que es produeixin els aprenentatges o bé els aprenentatges potencien el desenvolupament Períodes: crítics vs. sensibles: existeixen canvis que només es poden produir en un moment determinat i si no es donen, ja no es donaran (carència irreversible) o poden donar-se en aquell moment i no son irreversibles Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. PRESSUPOSTOS TÈORICS Idees o concepte bàsics que estan a la base de diferents teories que pretenen explicar el desenvolupament humà. RACIONALISME (Innatisme o maduracionisme) Partim del concepte d’INNAT Coneixement no es desenvolupa ni es construeix, sinó que ja està present en el moment del naixement implicat, en potencia. No en som conscients. Necessitem discurs racional que madura com a conseqüència de la programació genètica. Context i experiències influeixen però l’important es allò innat (genèticament) Es considera el desenvolupament como un “ desenvolupament progressiu d’estructures, tant físiques com psicològiques, determinades genèticament” (Richardson, 1998) Herència ASSOCIACIONISME Primer sensacions, després impressions, que convertim en idees Tot coneixement per derivar-se de l’experiència sensorial Coneixement no innat. Coneixement deriva de l’experiència Destaca contextos, ambient, experiències Lleis d’associació El coneixement no és innat, sinó que es deriva de l’experiència sensorial. Empirisme. Ambient CONSTRUCTIVISME Intent de síntesi Coneixement s’elabora i es construeix des de la base innata, a partir dels elements sensorials, i deduccions que anem fent a mode d’esquemes mentals. Esquemes reflecteixen visió del món personal El coneixement es construeix des de l’experiència i lo innat, creant nous esquemes. Ambdós ENTRE LOS PRESUPUESTOS Y LAS TEORIAS TEORIES: Son models de com funciona una part de la naturalesa, com evoluciona el ser humà al llarg del seu cicle vital. El procés ideal pel qual s’arriba a construir una teoria científica és mitjançant la consecució de les diverses fases del mètode científic o hipotètic-deductiu. 1. Observació dels fets Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 2. Formulació d’una teoria que intenta explicar els fets 3. Derivació de prediccions en forma d’hipòtesi que han de ser contrastables. 4. Realització d’un experiment que permeti contrastar la hipòtesi. 5. Obtenció d’uns resultats 6. Interpretació 7. Refinament de la teoria. ENFOCAMENT PSICOANALÍTICS 1. FREUD (1856-1939) - INTRODUCCIÓ Histèria --> Records reprimits Associació lliure i transferència. Rellevància de les experiències infantils en el desenvolupament de la personalitat -→ Models Teòrics Personalitat 1.2 FREUD- PERSONALIDAD (1923) Forces inconscients, records i conflictes motiven/influeixen/determinen personalitat i conducta Rellevància de les experiències infantils en el desenvolupament de la personalitat La histèria Molts dels nostres conflictes emocionalment parlant tenen un origen amb força on moltes vegades no som conscients. Ell diu que s’ha de treballar amb els conceptes inconscients i subconscients. Freud va plantejar l’estructura de la personalitat (arquitectura humana): Estructura de la personalitat: “ello”: inconscient (plaer) naixem amb ella, aquesta es la part mes instintiva, més animal, de nosaltres. El que busca es el plaer de la persona. Aquest plaer es centra en dos conceptes: - Sexual – Agressivitat superjò: ètica, moral (prohibició) - Aquesta estructura apareix quan entra en joc el concepte d’autoritat (5-6 anys) es a dir quan som conscients que hi ha persones a les quals se les ha de fer cas, i que son una autoritat per a nosaltres (escola, pares, societat…) - Quan anem incorporant aquesta estructura de superjò, anem actuant als nostres instints, ja que les nostres autoritats ens diuen que està malament, i ens “reprimeixen”. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 jo: consciència (ds) (realitat) aquest jo es basa per el principi d’autoritat. El jo es l’estructura que modula la nostra part mes instintiva, amb la nostra estructura que ens modula. Una persona que actua des-de l’allò, es una persona impulsiva, que quan parlen amb ella sobre que alguna cosa està malament s’enfada. Una persona que actua des-de el superjò, es una persona que està reprimida, amb por d’actuar per no saber si el que faran està bé o Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. malament… Existeixen els mecanismes de defensa: - Oblit - Quan no som capaços de gestionar el que ens passa intentem buscar una sortida socialment acceptada per sentir-nos millor amb nosaltres mateixos. - Ex: anar a córrer perquè estem enfadats (això entra al jo) 1.3. FREUD:TEORIA PSICOSEXUAL Importància de la sexualitat: - Etapes del Desenvolupament psicosexual: - Oral (naixement -18 mesos): Etapa en la que els nens s’ho fiquen tot a la boca. Quan nosaltres veiem que un nen o infant s’està ficant alguna cosa a la boca, re accionem treien- li, i des - de aquí ens estan traient la nostra font de plaer - Anal (18 m.- 3 a): És el moment en el que controlem esfínters i es un assoliment molt important evolutivament parlant. Quan un nen “fa caca” i s’adona, normalment ho toquen, t’ho ensenyen, ho agafen, i quan ho fan els hi diem que està malament. Ells pensen que està malament i n’hi ha moments en que no volen fer caca, ja que el superjo, ha marcat una cosa molt estricta. - Fàl·lica (3 anys – 6 a): En aquest moment estem descobrint el nostre cos, i es el moment en el que els nens i les nenes juguen entre ells a tocar-se (entre ells o individualment) i es el moment en el que apareixen les masturbacions infantils. En aquests moments apareix “l’allò” ja que com se seny “gustito” l’instint els hi fa seguir. - Latència (6 a/11a): no hi ha un punt de plaer sexual concret. - En aquest punt acadèmicament donem tot el contingut, i a nivell psicosexual s’està tranquil.. - Es el Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 punt en el que s’ha d’estar més atents a la simptomatologia, ja que a l’adolescència es quan apareixen moltes de les patologies severes. - Genital ( … pubertat): : el plaer el tenim en les relacions sexuals. Mecanismes de defensa (rebuig, regressió, sublimació, projecció, fixació, racionalització, introjecció, formació reactiva, negació, idealització, dissociació). Pulsions (vida/mort) Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Complex d’Èdip/Electra: idealització de la figura paterna i materna 2. TEORIA PSICOSOCIAL D’ERIK ERIKSON Aspectes socials i culturals. La persona és una exploradora activa que Intenta adaptar-se a l’ambient. ETAPES, CRISIS O CONFLICTES A SUPERAR: Confiança vs. desconfiança (fins 18 mesos): el vincle familiar si els seus pares l’atenen estarà confiat en canvi, si no es així serà desconfiat Autonomia vs. vergonya/dubte (18 m-3 anys): si he tingut confiança aniré assolint autonomia, però si li parlen sempre amb reganys assolirà un conflicte de vergonya Iniciativa vs. culpabilitat (3-6 anys): si las anteriors han sigut positives es desenvolupa un nen amb iniciativa, però si només li dius les coses negatives i li talles les ales farà que es senti culpable de tot el que faci i deixa de tenir iniciativa Laboriositat vs. inferioritat (7-pubertat): període molt important, perquè adquireixen molts conceptes i depèn molt de la personalitat que ha anat adquirint els nois. Identitat vs. confusió de rols (adolescència): assoleixes la teva identitat Intimitat vs. aïllament (joventut): s’assoleix la figura el confident amb altre persona, la proximitat emocional, o per el contrari t’aïlles degut al teu passat. Hem de trobar el punt mig, perquè també hem de saber estar amb nosaltres mateixos. Generativitat vs. estancament (adultesa): continues fent coses i segueixes produint, per poder guanyar els teus diners, en canvi d’altres desitgen deixar de treballar per no fer res. Integritat vs. desesperació (vellesa): organitzen activitats i surten de casa, com anar al aquagym, anar a la universitat de la vida, tenen ganes de fer coses i ganes de viure, en canvi d’altres que entren en una etapa en la que no volen fer res i entren en la seva etapa de solitud → Totes aquestes etapes son essencials des del començament perquè és on es crea el que anirà arrossegant al llarg de la seva vida Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 CONDUCTISME Es centra en la conducta, i hem d’estudiar el perquè de la conducta, però sols el que veiem, i podem comparar, contrastar. Podem veure com actuen les persones. Dedueixen que jo vaig algo quan hem trobo algo al ambient. Associació entre estímul i resposta, perquè les persones aprenem quan relacionem estímul amb una resposta. Aleshores aprendre es quan tenim més conductes. L’estímul afavoreix que tu aprenguis una cosa o d’altre. Quan neixen les persones són com una tabula rasa, aprenc quan associo estímuls i respostes. En funció del estímul la resposta serà una o d’altre, però es mes important el reforç que te la conducta, que pot ser positiu o negatiu, premi o càstig (repetició). Reforç ho fa més forç o el pot tallar. Els conductistes parlen de diferents principis: Principi de freqüència: quantes mes vegades associï un estímul amb una resposta, més fàcil es que es agafi aquest connexió. Es talla al principi, quan més repetició s’associa. Principi de contigüitat temporal: si volem que hi hagi un associa, es important que el reforçador el donem junt amb la resposta. Principi de semblança: quan una persona ha associat un estímul amb una resposta, es fàcil que quan es trobi davant un estímul similar, doni una resposta similar. Radicalment ambientalista: tot depèn del ambient, li dona molta força a l’ambient, a controlar i provocar un ambient. Tot el que no es observable no es té en conte, nomes mirem el que fas després pensar, emocions, sentiments... El que es busca es que es modifiqui la conducta, diuen que hi ha dos formes estímuls i reforçadors. Totes les peronés aprenem de la mateixa manera, equipotencialitat. ENFOCAMENTS TEORIA DE L’APRENENTATGE Condicionament clàssic: aprenentatge per associació d’estímuls junts en el temps. Si presento varis estímuls en el temps, jo puc aprendre. Per exemple: la música i ambient quan compres que juguen amb elles per aconseguir que tu compris segons que productes. Condicionament operant: Les conductes de les persones augmenten o es redueixen (poden modificar-se) en funció de las conseqüències que es derivin d’elles: reforç positiu o càstig. ENFOCAMENT ETOLÒGICS TEORIA DE L’AFERRAMENT BOWLBY Importància de l’aferrament o vincle afectiu del nadó amb el seu cuidador principal. L’aferrament és un vincle afectiu intern i de predisposició genètica. Les conductes d’aferrament son las manifestacions visibles. FASES: 1. Formació de l’aferrament: als 2 mesos discrimina a la mare; s’orienta cap a les persones. Als 7 mesos, reacciona de forma diferenciada davant la figura d’aferrament, li proporciona seguretat Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 2. Manifestació de l’aferrament: si és segur, li permet explorar el món. ENFOCAMENT DEL CICLE VITAL BALTES (1987) Es concep el desenvolupament com un conjunt de canvis que ocorren al llarg de tota la Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. vida, afecten a moltes dimensions (biològica, cognitiva, emocional, social), són multidireccionals (pèrdues i guanys), impliquen plasticitat, s’han d’entendre segons un moment històric i un context. ENFOCAMENT DEL CICLE VITAL En el desenvolupament de les persones, trobem diferents tipus de influències: Influències normatives: - relacionades amb l’edat: determinants biològics i ambientals relacionats amb l’edat cronològica. Normatives perquè es presenten en tots els membres d’una cultura. Ex. social → jubilació, niu buit; biològica à menopausa - relacionades amb la història: esdeveniment relacionats amb la època històrica i moviment cultural. Normatiu si afecta als membres d’una cohort (generació). Ex. crisis econòmiques, guerres, canvis polítics importants. Influències no normatives: determinants biològics i ambientals en històries individuals. Ex. canvi de feina, divorci, una malaltia ENFOCAMENTS COGNITIUS TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT COGNITIU DE PIAGET Origen i naturalesa del coneixement (intel·ligència) i com aquesta es construeix i progressa al llarg del desenvolupament ontogenètic (desenvolupament dels embrions). Parteix de la relació entre: - psicologia - epistemologia - biologia Piaget proposa la epistemologia genètica: estudia la gènesis del coneixement des del naixement fins a l’adolescència a partir de l’acció dels objectes físics + socials. A partir de la manipulació dels objectes, el nen forma estructures lògiques de coneixement que li permetrà adaptar-se al mon (1. els xupa, toca, tira; 2. interacciona amb ells). Des d’aquí, construeix representacions mentals dels objectes i les seves propietats (esquemes). La interacció del nen amb el medi (objectes), es produeix per: Assimilació: El nen interactua amb els objectes, però el resultat depèn de que ho faci amb objectes similars (dependrà d’allò que el nen ja coneix -esquemes previs-). Ex. succió → biberó, pit, el dit. Acomodació: Incorpora objectes amb noves propietats. Ex. canvi de grandària, textura o similars que pugui succionar. És necessari que es doni un equilibri entre ambdues per a evolucionar i això suposa passar per uns estadis de desenvolupament. Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 FACTORS DEL DESENVOLUPAMENT Maduració biològica: hi ha moments justos que les persones estem preparades per aprendre diferents coses. Experiència (interacció amb el mon/ objectes): el fer coses, interacció amb el mon. Diverses formes al llarg del desenvolupament: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. - Practica o exercici, consolidació mediant repetició - Experiència física, manipulació d’objectes per obtenir informació. - Experiència lògic-matemàtica, problemes deductius. Medi social (interacció amb el mon social/ relacional): Són les etapes que passa un nen al llarg de la seva evolució, es poden accelerar o retardar depenent de l’edat, funció en el medi i l’entorn educatiu. Interacció amb el món. Es basa en l’entorn. Equilibri o autoregulació entre assimilació i acomodació → adaptació cognitiva TEORIA DEL DESENVOLUPAMENT COGNITIU DE PIAGET IMPLICACIONS EDUCATIVES Aprenentatge per descobriment (amb materials i experimentant) Conflicte sociocognitiu (confrontar punts de vista amb els altres) Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 Es poden analitzar en tres nivells: La relació entre aprenentatge i desenvolupament Relació amb la importància de l’acció del nen sobre els objectes. El paper de la interacció social en l’aprenentatge. La relació entre aprenentatge i desenvolupament, es que lo que el nen pot aprendre o comprendre en un determinat moment, depèn del estadi de desenvolupament cognitiu en el que es trobi. Una bona pràctica educativa deurà adequar les seves activitats de ensenyament - aprenentatge al nivell del desenvolupament dels estudiants. Tres tipus de prescripcions educatives: No es deu tractar de ensenyar als alumnes continguts que no estiguin al seu nivell. No es deu tractar de accelerar el nivell de desenvolupament, este que centrar a les activitats adequades. La seqüenciació del ensenyament de conceptes nous a l’escola deuria seguir el mateix ordre en que els conceptes apareixen de forma natural durant el curs de desenvolupament. S’ha de potenciar l’ensenyament a partir de l’acció i la experimentació dels nens. Anomenat aprenentatge per descobriment: Materials deuen de ser concrets i fàcils d’utilitzar. Professors deurien de potenciar activitats basades en petits experiments. La interacció social pot potenciar l’aprenentatge al permetre que el nen confronti els seus punts de vista. Aquesta confrontació s’ha denominat conflicte socio-cognitiu. TEORIA DE LA MENT Es la habilitat per a percebre els estats interns de altres persones (representació interna dels estats mentals dels altres). Ens permetre entendre perquè un actua de forma determinada, allò que li motiva a fer alguna cosa. S’aconsegueix a través del: reconeixement facial d’emocions, creences, utilització social del llenguatge, comportament social i empatia. S’adquireix en els primers anys de vida. Dificultat en nens autistes (no distingeixen el que hi ha en la seva pròpia ment i el que hi ha en la dels altres). Sorgeix en contraposició –en els anys 50- als conductistes (processos mentals → forma de conducta). S’oposa al model amb estadis de Piaget. Metàfora ment humana-ordinador à amb el sistema cognitiu es processa, emmagatzema, manipula i recupera la informació o inputs de l’entorn. -Això produirà canvis en el desenvolupament - Es reben els estímuls de l’entorn (inputs) → - Codifiquem la informació → - Li donem significat → - La combinem amb la informació emmagatzemada → - Resposta o output Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 ENFOCAMENTS SOCIO-CULTURALS TEORIA SOCIO-HISTÒRICA DE VYGOTSKY La seva teoria es basa en saber quin és l’origen social de la consciència. Llei de la doble formació: en el desenvolupament del nen, tota funció apareix dos cops: Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. primer, a nivell social, i després, individual. Els processos psicològics no son una mera copia interna dels processos socials, sinó que es reconstrueixen de nou en el plànol intrapsicològics, a través de la internalització. Les accions que realitzen les persones estan mediatitzades per l’ús d’eines, que poden ser de dos tipus: ➔ Materials: per a realitzar accions sobre el mon físic u objectes. ➔ Psicològiques: signes i símbols; s'usen per a influir en la pròpia conducta o en la dels altres (mediació semiòtica). ➔ Llenguatge, sistemes de contar, dibuix i representacions gràfiques. Poden provocar canvis qualitatius en el funcionament mental. Es planteja una nova pregunta, quin es l’origen de la consciencia de les persones, capaç d’adonar-te del que fas, com arribem a tenir consciència?. Ell partirà d’un pressupost, centrat en el medi (al contrari de Piaget que se centre en el subjecte). Vygotski part d’una orientació profundament dialèctica en el desenvolupament. La teoria vygotskiana se articula al voltant a la preocupació bàsica sobre l’origen social de la consciencia, en aquesta preocupació, es pot observar tres dels temes que construeixen la seva teoria: 1. Perspectiva genètica o evolutiva: es deuen de preguntar per el significat, que representa una forma de conducta duta. Respondre la pregunta significa descobrir el seu origen, la historia del seu desenvolupament. 2. Interès per les processos psicològics superiors i per la consciencia en particular 3. Origen d’aquests processos en la meditació social, el seu interès es com la interacció amb els demes i el seu us de instruments de mediació pot influir en la gènesi de la consciència individual. Creixement intel·lectual dels nens es una fusió entre: Processos socials + Processos maduratius Ell diu que les persones tenim dos nivells de processos psicològics: 1. Amb el que naixem, processos psicològics elementals, basics, mínims. Els compartim amb altres especies, innats i compartits amb altres especies. Cal algo més per arribar a tenir consciencia. Cal que aquests processos evolucionin. a) Memòria natural. b) Atenció involuntari (reflexes) c) Intel·ligència no simbòlica. d) Reaccions emocionals 2. Processos psicològics superiors: evidentment humans, pas per arribar a la consciencia, es quan la persona pot començar a adquirir la consciencia. Per fer aquest pas, es necessita experiències amb el medi, importància de com es el medi, i que ens facilita el Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 medi. Perquè aquest medi em va donant instruments socials que moltes vegades son arbitraris, com el llenguatge. a) Memòria voluntària b) Atenció conscient c) Raonament d) Afectivitat. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Aleshores Vygotski, diu que si les persones necessitem als altres per anant transformant processos bàsic s a superiors, sempre em cal primer prestar atenció al altres i després seràs conscient de tu mateix. Qualsevol funció, present en el desenvolupament cultural del nen, apareix dos cops o en dos plans diferents. En primer lloc, apareix en el pla social, i després ho fa en el pla psicològic. En principi emergeix entre les persones i com a categoria interpsicològica i després en el nen com a categoria intrapsicològica. Qualsevol procés psicològic, primer es extern i després intern. Amb això, diu que perquè passi aquest procés de extern i intern, internalització, hem de tenir en compte: Nivell desenvolupament de la persona real ( que saps realment ara, que ets capaç de fer sol). Nivell de desenvolupament potencial: que seràs capaç de fer la persona. Zona de desenvolupament pròxim (zdp): es la zona que a partir de la qual treballem. Activitat propera al seu nivell. La llei genètica general del desenvolupament cultural o llei de la doble formació, diu que els processos psicològics no son una simple copia interna dels processos socials, si no que aquests processos s’han de recrear, reconstruir de nou en el pla intra psicològic( processos bàsics) a través del procés de internalització. Aleshores, la internalització es el procés per mitja del qual certs aspectes de la estructura de la activitat externa passen a ser executats en un pla intern. La internalització es la base del saly qualitatiu de la psicologia animal a la humana. El nen començarà a aplicar -se formes de comportament que al principi l’aplicaven a ell persones exteriors. Derivarà em el desenvolupament de la nostre personalitat. Mediació semiòtica: L’autor deia que: “Ni la mano por sí sola, ni el intelecto por si mismo, tienen mucho poder. Los resultados se obtinen con instrumentos y ayuda, que son tan necesarios para el entendimiento como para la mano.” Deia que totes les accions que realitzen els essers humans (físiques, psicològiques o socials) estan mediatitzades per l’ús de instruments auxiliars, que tenen la propietat de modificar el funcionament mental al provocar en ell canvis qualitatius. Dos tipus de eines: Eines materials o tècniques: s’utilitzen per realitzar accions sobre el mon físic, objectes. Eines psicològiques: signes i símbols que s’utilitzen com medis per influir psicològicament en la pròpia conducta o en la dels demés. Ell carrega la força la medi i les seves eines, per adaptar -nos ens obligatori el llenguatge, saber -se comunicar, bo sols en les paraules si no en codis. El paper del llenguatge: primer any de vida, la parla té una funció de descàrrega emocional, però també te una funció de contacte social (formes de comunicació pre lingüística), principal objectiu contacte visual. Després apareixen noves funcions: Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 Funció comunicativa: interacció social Funció intel·lectual: regulació del pensament Aquestes funcions ens permet diferenciar entre la parla externa i la parla interna (permet als essers humans planificar i regular la seva activitat ), anomenat parla egocèntrica. Es important que el medi ofereixi aquests símbols. El medi es extern a mi. Es molt important per el desenvolupament de les persones, abans m’han d’oferir alguna cosa de fora per poder arribar a dins i entendre, seria el procés de internalització. Qualsevol funció, present en el desenvolupament cultural del nen, apareix dos cops o en dos plans diferents. En primer lloc, apareix en el pla social, i després ho fa en el pla psicològic. En principi emergeix entre les persones i com a categoria interpsicològica i després en el nen com a categoria intrapsicològica. (ser conscient)(primer entre persones, després en mi). Això també val per a l'atenció voluntària, la memòria lògica, la formació de conceptes i el desenvolupament de la volició(voluntat pedagògicament es el requisit fonamental per poder aprendre, esforçar -te, voluntat no innata, el sistema educatiu vol que les persones mostrin voluntat però això s’ha de treballar abans ). (ho sabrà però no hi haurà un domini, però per dominar es important fer -ho ) Per fer i crear la voluntat, s’ha de fer en 3 nivells: Nivell de desenvolupament real: correspon a les capacitats que l’individu ja ha adquirit i fa servir d’una manera individual i que pot controlar d’una manera autònoma NDR. Som conscient del que el dominem. Nivell de desenvolupament potencial: correspon al que es troba delimitat per les capacitats que l’individu pot posar en joc mitjançant l’ajuda, la guia i la col·laboració d’altres individus més experts i capaços que ell NDP. Coses que no domina però podem aprendre, estàs treballant amb el teu nivell de desenvolupament potencial, fer una cosa amb algú, no las pot fer individualment. Si ho fas sola, puges el teu nivell de desenvolupament real, l’has incrementat. Es treballa a la zona de desenvolupament proper. Zona de desenvolupament pròxim (zdp): Distància que hi ha entre el nivell d’allò que l’individu és capaç de fer amb l’ajuda dels altres, i el nivell de les tasques que pot efectuar independentment -tot sol. Aquí es desenvolupa la voluntat. Aquí es busquen reptes. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 Per tant ZDP distància entre el NDR i el NDP ES POTENCIA EL DESENVOLUPAMENT MITJANÇANT LA PARTICIPACIÓ GUIADA (Rogoff). L a funció del professional es acompanyar y guiar al estudiant. Hi ho fa captan el nivell en el què està, oferint instruments i eines per arribar al nivell de desenvolupament potencial, i finalment Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. al pròxim. Dos línies del desenvolupament: 1. Línia natural: funcions psicològiques elementals (ex. sentir, veure, associar estímuls). Depèn de processos maduratius. Origen individual 2. Línia cultural: funcions psicològiques superiors (ex. raonar, conceptes, solucionar problemes). A través de la interacció social s'adquireixen eines culturals o signes (ex. Llenguatge, sistema numèric, dibuix); els permet una millor adaptació social. Origen social La intersubjectivitat: En una situació d'interacció hi ha ocasions en què els interlocutors poden diferir en la definició d'aquesta, en la seva representació dels objectes o esdeveniments que formen part d'ella; discrepància, que és precisament una de les característiques de la interacció adult -nen en la zona de desenvolupament pròxim. Quan un nen tracta de fer una tasca sota la tutela d'un adult, tots dos es troben davant la mateixa situació objectiva, però parteixen de representacions o definicions diferents de la tasca. En aquestes circumstàncies, la qüestió que es planteja, és com es pot establir entre ells una comunicació efectiva que permeti a l'adult actuar en la zona de desenvolupament pròxim del nen. Per a resoldre aquest problema és necessari suposar que tots dos han de partir d'una certa representació compartida (encara que sigui en un grau mínim) de determinats aspectes de la situació, al que s'ha denominat intersubjectivitat. Implicacions educatives de la teoria vygotskiana: La teoria es menys consistent i articulada que la teoria piagetina, les seves aplicacions a l’àmbit educatiu són més importants i significatives. Està en contra de les teories racionalistes, i en contra de les més constructivistes com la piagetina. Ell tracta d’anular els extrems de les diferents teories combinant-les entre sí, es a dir, aprenentatge i desenvolupament són processos independents, on l’aprenentatge és la condició indispensable per que el desenvolupament tingui lloc. La zona de desenvolupament pròxim defineix el marge en el que l’aprenentatge pot actuar dins del límits imposats per el desenvolupament real i desenvolupament futur. El desenvolupament i l’aprenentatge coexisteixen i se’n creuen en una complexa interrelació en la qual són aïllats completament. El que crea la zona de desenvolupament pròxim es un aspecte essencial de l’aprenentatge, que desperta una sèrie e processos evolutius interns capaços d’operar sols quan el nen esta amb contacte amb els adults o l’entorn. Aspecte diferenciat de Vygotski es que els processos evolutius no coincideixen amb els processos d’aprenentatge. Segons aquesta teoria, per establir adequadament el nivell de desenvolupament del nen, no sols s’ha d’analitzar el desenvolupament actual, sinó que també Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 el desenvolupament potencial. Analitzar el que es capaç de fer per sí mateix i el que seria capaç de fer amb el recolzament d’un adult. COMPARACIÓ ENTRE LES DUES TEORIES Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. PAPEL OTROGAT AL LLENGUATGE TEORIA ECOLÒGICA DE BRONFENBRENNER L’individu es desenvolupa a través dels diferents ambients en els quals es mou i que influeixen en el desenvolupament (cognitiu, moral i relacional). Microsistema: Més immediat à família, pares, escola. Mesosistema: Vinculació entre microsistemes (EX. paresescola). Exosistema: Variables que influeixen a allò que passa als microsistemes (Ex. el treball dels pares). Macrosistema: Condicions socials, culturals i estructurals de cada cultura. Cronosistema: Dimensió temporal (evolució cultural i les condicions de vida de l’entorn). Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 ENFOCAMENT NEUROCONSTRUCTIVISTA El desenvolupament ontogenètic és un procés gradual depenent de la interacció entre els gens i els contextos de la persona. Karmiloff-Smith (2009): influència de l’ambient en el desenvolupament del cervell, sobre tot en els primers anys de vida. Les regions corticals estan altament interconnectades i poc especialitzades en el nounat (plasticitat cerebral); rol de l’ambient en la expressió dels gens i el fenotip de la persona (trets físics i conductuals) TEMA 2 1. NAIXEMENT I DESENVOLUPAMENT PRIMERENC El Naixement Entre les 38-40 setmanes → Naixement a terme Primer plor Tallar cordó umbilical Manteniment temperatura corporal autònoma Reflex de succió I els prematurs? I els que neixen amb el pes baix? APARENÇA POLS GEST ACTIVITAT RESPIRACIÓ Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 Estats i ritmes DESPERT → 2-3 hores després del part → MOLT ATENT Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Els sentits: oïda Oïda, tacte, olfacte i gust constitueixen els seus modus d’interactuar amb el medi i reben estímuls des de abans de néixer → reben informació del mon → desenvolupament del cervell Quan neix ja sent com un adult i pot distingir entre la veu de la mare o tranquil·litzar- se amb sons rítmics que li recordin el batec del cor. ( Ex. Aspiradora, batedora, ventilador. Tic tac) Registren ritme, entonació i flux de paraules (no entenen, però diferencia la llengua materna) Els sentits: vista Menys desenvolupament: medi líquid i poc espai Visió borrosa i doble; no pot enfocar els objectes que estan a més de 20 cm de distància Es va adaptant de forma ràpida; a les 3 setmanes de vida son els músculs més actius Enfoca a distància curta, la qual cosa, li ajuda a veure les cares. Atracció per objectes en moviment. Percepció visual Processos Visuals Bàsics Acomodació visual: enfocar (als 4 mesos, igual que l’ adult) Agudesa visual: capacitat per a percebre detalls (6 mesos, igual que l’adult) Sensibilitat al contrast: Fins els 6 mesos no comença a ser com l’adult Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 Percepció Profunditat experiment abisme visual Forma més complexa que simple contorn → interior prefereix el rostre humà Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Color 1-2 meses discriminen els colors Els sentits: tacte, gust i olfacte Dins l’úter detecten olors i sabors a través del líquid amniòtic (Kisilevsky y Low, 1998). Reaccionen davant olors, com l’adult → reaccions facials. A partir del 6è dia de vida, reconeixen la olor de la mare → processos de memòria i reconeixement d’estímuls s’apliquen a diferents modalitats sensorials. Reaccionen davant sabors: dolç, amarg i àcid. Perceben sensacions tàctils i de dolor. Els reflexos Son respostes involuntàries programades per a activar-se davant certs estímuls. Ens proporcionen informació sobre el seu SN. Poden ser espontanis o vinculats a un estímul Primaris: 0-1 Secundaris: 4-5 mesos Plor i somriure Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 El cervell A l’inici, està desorganitzat; falten la majoria de connexions vitals per a el desenvolupament. Això permet un desenvolupament més flexible, més obert a la experiència → configuració cerebral única. Formació intrauterina: cap a les 12-18 setmanes de gestació es dona una producció excessiva de neurones que després, es regularà. Es produeixen a prop de centre del cervell i migren a l’encèfal (exterior), finalitza aquest procés, als 7 mesos. Completada la migració, es produeix la sinapsis. 2 primers mesos de vida, el cervell arriba al seu major nivell d’activitat. 12 primers mesos: el cervell creix ràpidament i arriba als ¾ d’un cervell adult. Entre naixement i vida adulta, el cervell es quadruplica. El desenvolupament del cervell no es produeix de forma uniforme si no que, coincidint amb les accelerades del desenvolupament, tenen una activitat especial: - Entre els 3 i 10 mesos: comença a gatejar - Cap els 1.5 anys: caminar - Entre 2-4 anys, els 6-8 (lectura y mates) 10-12 (etapa de la pubertat) , 14-16 (canvis en la manera de pensar) (Corral, 2001) Procés de mielinització → augment volum cervell (enforteix la neurona) La psicomotricitat Terminologia que se li atribueix a Dupré (escola francesa). És la tècnica que ajuda als bebès i als nens a dominar els seus moviments corporals de forma sana i millorar la relació i comunicació amb els demés. Els 3 aspectes següents constitueixen un tot indissoluble i donaran lloc a l’esquema corporal: - l’afectivitat - la intel·ligència - el moviment A partir de l’esquema corporal es produirà: a) Desenvolupament motor: segons progressi el to muscular (gatejar, caminar, córrer) i s’automatitzi. b) Desenvolupament de la coordinació dels moviments. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 c) Desenvolupament de l’esquema corporal (sentir-se): consciència del cos, les partes i totalitat. Es manifesta a través de la orientació espacial i la lateralitat. Ex. Jugar a pilota amb un altre nen. Lateralitat És un trastorn neurofisiològic (Sistema nerviós). Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Cada persona te una preferència lateral- utilitzar més una de les dues parts simètriques del cos- Ex. mans, ulls, peus. Té a veure amb les funcions superiors del cervell. Pot donar-se una lateralitat homogènia (predomini de dreta o esquerra) o lateralitat heterogènia/creuada (algunes funcions es fan amb la dreta i altres amb l’esquerra). En el cas de la lateralitat creuada, pot produir-se un trastorn neurofisiològic que afectarà a la organització de funcions superiors si no està ben definida (llenguatge, mates, cap. lògica, analítica, comprensió, espai-temps, equilibri…) Es manifesta cap els 5 anys. Un 25% de la població pateix problemes de lateralitat. És un trastorn neurofisiològic (Sistema nerviós) Evolució del desenvolupament motor (0-3 anys) Desenvolupa una autonomia motriu bàsica global i fina. Rellevància de la prensió i del gest d’indicació cap a final de l’any. Pinça: 8-9 mesos Al llarg de l’etapa, progressa des d’una dependència absoluta de l’adult cap a una independència cada cop més gran (s’asseu als 6 mesos, gateja als 10, repta, i al final de l’any, el nen ja camina, acompanyat o sol). Cap al final de l’etapa, hi ha indicis de consciència corporal (apareix el “JO”). Coneix parts del seu cos i té tendència a usar una mà més que una altra. Evolució del desenvolupament motor 3 - 6 anys Gran explosió motriu. Dificultats per a romandre, molt de temps assegut/da (corre, puja/baixa escales, va en bici..). Millora en la coordinació oculo–manual i en la motricitat fina (agafar objectes) en general.. Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 Progressos en la representació corporal i en la organització i orientació en l’espai i el temps. Evolució del desenvolupament motor 7- 11 anys Consolidació habilitats bàsiques. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. Desenvolupament noves capacitats relacionades amb el moviment: força, agilitat, resistència, velocitat, etc. (anar en bici, jugar a pilota, tenis, natació...). Última etapa d’elaboració de l’esquema corporal. Assolint. Fins el final de la mateixa, una bona representació del cos, així com control més fi del moviment precís com global Progressos en la organització i estructuració de l’espai (ús del propi cos com a refernt de les relacions espacials amb objectes i persones) i el temps (comprensió de nocions com duració, successió, simultaneïtat...). Pubertat “Canvis morfològics i fisiològics que es produeixen en el desenvolupament d’un noi/a a mesura que les gònades canvien d’estat infantil a adult”. (Marshall y Tanner, 1986, p. 171). Adolescència Etapa. Període de transició entre la infància i la joventut. Transformacions psicològiques. Canvis físics Estirada adolescent Desenvolupament característiques sexuals primàries: implicades directament en la reproducció (menarquia, espermaquia). Desenvolupament característiques sexuals secundaries (aparició de borrissol, pèl, canvi de veu, augment pits). Canvis en la composició corporal. ULL! Gym!! Desenvolupament sistemes circulatori i respiratori: augment força i resistència. Variacions desenvolupament Noies: 1 ó 2 anys abans que els nois. Adolescents precoces: s’avança la pubertat. Adolescents tardans: retard maduratiu Impacte psicològic dels canvis La menarquia crea impacte emocional i sentiments d’ambivalència. Preocupació per els canvis: - noies: ajustar-se als patrons de referència - nois: eficiència física. Afecta a: autoimatge, autoconcepte, autoestima. Influència de la família, companys/es i patrons culturals generals. Conceptes Autoimatge o Imatge Corporal: como jo em veig i com crec que em veuen els altres. Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 Autoconcepto: conjunt de creences i emocions respecte a un/ a mateix en un moment donat. Imatge mental que ens fem sobre nosaltres mateixos/es. Autoestima: avaluació que fem sobre nosaltres mateixos/es. Adolescència implica… Importància del grup d’iguals. Identitat: Qui soc? Descobriment de la sexualitat ULL!! L’inici de l’etapa està marcat per criteris biològics. (prepubertat – pubertat) El final de l’etapa està marcat per criteris socials i culturals. CANVIS FÍSICS ADULT JOVE Rendiment físic màxim. Velocitat,força, coordinació, resistència. A partir 25 anys es redueix la capacitat respiratòria màxima. A partir 20 anys, reducció lenta de l’agudesa visual. Entre 25-30 anys, màxima coordinació psicomotora. 35 anys decau agilitat manual. ADULTESA Senescència: Caiguda gradual de les funcions físiques. Canvis en la visió (presbícia, falta acomodació per a veure de nit en llocs poc il·luminats, pèrdua percepció de profunditat) i la audició. Menopausa i climateri (Canvis físics i emocionals). Pèrdua de col·lagen i elasticitat a la pell. Aparició de canes. Augmenta el teixit adipós. Establir hàbits saludables. TEMA 3 EL DESENVOLUPAMENT COGNITIU 1.DESENVOLLUPAMENT DE LA INTEL·LIGÈNCIA SEGONS L’APORTACIÓ DE JEAN PIAGET 2. TEORIES DEL PROCESSAMENT DE LA INFORMACIÓ 3. CARACTERÍSTIQUES PENSAMENT COGNITIU ALTRES ETAPES 4. LA TEORIA DE VIGOTSKY INTRODUCCIÓ DESENVOLUPAMENT COGNITIU Procés de canvis en la forma de pensar, raonar, recordar... sobre la realitat, que porten al subjecte al CONEIXEMENT. És un procés lligat estretament al desenvolupament del llenguatge. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 Permet a l’esser humà allunyar-se de la realitat concreta i accedir al pensament abstracte* (ens distingeix com humans). Ex. Produir conclusions, hipotetitzar... L’amor platònic seria un exemple. * Reorganització de conceptes abstractes basats en experiències passades per a donar nova informació en forma de conclusió. Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. BASES El coneixement es manifesta com a fruit d’un autèntic procés de construcció Activitat mental constructivista Teoria constructivista de l’aprenentatge El coneixement s’elabora i neix en els intercanvis entre subjecte i objecte. S’actua sobre la realitat. Activitat mental constructiva Conèixer implica sempre ACTUAR sobre la realitat de forma activa i transformadora, tant física com mentalment. Com organitzem les múltiples accions que executem? ESQUEMA COGNITIU Ingredient elemental de la forma de pensament És un marc mental que ens ajuda a organitzar e interpretar la informació Ex. Cavall-vaca Sobre els esquemes i estructures Procés d’adaptació Per a crear aquest marc o esquema, necessitem entrar en contacte amb el medi (persones, objectes) mitjançant accions repetibles, generalitzables i perfeccionables. Es donen varis moments: 1. Esquemes reflexos: Al principio no tenen control, però després els esquemes es tornen més organitzats Ex. Capacitat de succionar, primer de qualsevol manera, després més apropiada. 2. Esquemes d’acció: Ja no es limita a respondre a l’estimulació de forma reflexa sinoque mira como atendre les seves necessitats. Ex. Mou els ulls i mira com agafar un objecte. 3. Estructures de coneixements: Els esquemes es tornen més complexes i integrats. 4. Operacions mentals: entra en joc la lògica. Recordar… Els processos que caracteritzen l’evolució i adaptació son per: a) assimilació: s’incorpora nova informació a l’ esquema existent. Todos los planes de suscripción incluyen descargas sin publicidad con coins a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-10869537 b) acomodació: s’alteren i/o sorgeixen nous esquemes. Ambdues son capacitats innatesi es despleguen davant d’estímuls en etapes diferents. Ambdós processos s’alternen per a buscar un equilibri per a sobreviure. Resum: Aportacions de Piaget Afirma que la capacitat cognitiva i la intel·ligència es desenvolupen abans que el Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad. llenguatge i es genera a través de les accions sensorials i motrius del bebè en interrelació amb el medi sociocultural i físic. Existeixen diferències qualitatives en diferents etapes de la infància Periode Sensoriomotor (0-2 anys) En aquesta etapa, la intel·ligència es construeix de forma pràctica basada en: sensacions + moviments Necessiten tocar i experimentar el mon! Poc a poc va apareixent la conducta intencional, la construcció del concepte de l’objecte permanent, les primeres representacions i la funció simbòlica. Estadi 1 (0-1 mes): - Adaptacions innates - Reflexes → succió, reacció davant el dolor. Estadi 2 (1-4 mesos): reaccions circulars primaries: esquemes simples Xuclar-se la mà; si hi ha satisfacció, es crearà un hàbit (s'adquireixen per repetició d'accions plaents) Integra la informació que li arriba dels sentits. Mirar, agafar, girar el cap. Estadi 3 (4-8 mesos): reaccions circulars secundaries: coordinació d’esquemes simples