Trimestral d'història PDF

LA RESTAURACIÓ (1875-1931) Context previ a la restauració: Durant el segle XVIII, Espanya va viure una època d'endarreriment marcada per la crisi econòmica i la centralització borbònica amb els Decrets de Nova Planta. Felip V va iniciar un regnat absolutista, seguit de Ferran VI i Carles III, qui...

LA RESTAURACIÓ (1875-1931) Context previ a la restauració: Durant el segle XVIII, Espanya va viure una època d'endarreriment marcada per la crisi econòmica i la centralització borbònica amb els Decrets de Nova Planta. Felip V va iniciar un regnat absolutista, seguit de Ferran VI i Carles III, qui va impulsar reformes il·lustrades com l’educació, les infraestructures i el comerç. Però Carles IV va deixar el país subordinat a França, cosa que va provocar la Guerra del Francès (1808-1814), on Espanya va lluitar contra Napoleó fins a la seva derrota. El segle XIX es va caracteritzar per la inestabilitat política. Ferran VII va alternar períodes d'absolutisme i liberalisme, mentre el país perdia les colònies americanes. A la seva mort, els conflictes dinàstics van enfrontar isabelins i carlins durant la regència de Maria Cristina. Isabel II va regnar entre tensions liberals i moderades, fins a ser destronada per la Revolució Gloriosa (1868). El Sexenni Democràtic (1868-1874) va provar un govern progressista amb Amadeu de Savoia i la Primera República, però la divisió interna i les guerres carlines van fer fracassar aquests intents. Finalment, el pronunciament de Martínez Campos va restaurar la monarquia. Context de la restauració A finals del segle XIX, Espanya era un país agrari amb una societat molt desigual: una classe alta minoritària (10%), una classe mitjana emergent (15%) i una majoria de classe baixa (75%), formada principalment per pagesos, obrers i grups marginals. L’economia depenia del sector primari (60-70%), amb una indústria minera concentrada a Astúries i el País Basc i un comerç centrat a Madrid. La població va créixer un 70% en aquest període. La Restauració Borbònica (1874) es va iniciar amb el Manifest de Sandhurst d’Alfons XII i el cop d’estat del general Martínez Campos. Aquest període buscava estabilitat mitjançant un sistema de torn altern entre el Partit Conservador (liderat per Cánovas del Castillo) i el Partit Liberal (liderat per Mateo Sagasta), recolzat per pràctiques corruptes com el caciquisme i la tupinada. La Constitució de 1876 establia una monarquia moderada amb poder compartit entre el rei i les corts, la primacia de l’Església i la flexibilitat legislativa. Els esdeveniments clau inclouen la mort d’Alfons XII (1885), la regència de Maria Cristina, la legalització d’associacions (1887), l’establiment del sufragi universal masculí (1890), la Guerra de Cuba (1895-1898) i el Desastre del 98, que va significar la pèrdua de les últimes colònies. Parts de la restauració: Primera etapa: L'oposició política al règim de la restauració (1874-1902) L'oposició al sistema polític de la Restauració estava formada per forces molt heterogènies: carlins, republicans, socialistes i nacionalistes. 1. Republicans Els REPUBLICANS van sofrir una forta repressió per part de les autoritats polítiques i es van veure sotmesos a un procés de divisió interna en multitud de tendències irreconciliables.Malgrat la seva marginació disposava d’una base popular força ample. Tenia òrgans de premsa influents com el diari la Publicidad o les revistes satíriques la Campana de Gràcia i l’Esquella de la Torratxa. Dividits en: -Partir Republicà Democràtic Federal → Pi i Margall (líder). -Partit Republicà Progressista → Ruiz Zorrilla (líder). -Partit Republicà Unitari → Salmerón (líder).  -Partit Republicà Radical → Alejandro Lerroux (líder). Pare de la demagògia → agafar una cosa, reduir-la a l'absurd i relacionar-ho tot amb això. -Petita Burgesia, classes mitjanes, classes populars urbanes… El 1893 es crea Unión Republicana que aplegava federals, centralistes i progressistes llevat dels possibilistes. 2. Ultracatòlics → Pàg. 106 (Clergat, Classes altes, Classes mitjanes rurals) En el context de la Restauració borbònica a Espanya (1874-1931), el terme "partit ultracatòlic" fa referència a grups o moviments polítics que advocaven per una defensa estricta dels valors catòlics i rebutjaven les polítiques liberals que havien caracteritzat períodes anteriors. Els carlins eren un moviment molt conservador, liderat per Vázquez de Mella. Defensaven valors fonamentats en el catolicisme, el tradicionalisme i la preservació dels furs regionals. El Partit Tradicionalista, sorgit com a representant polític dels carlins, es caracteritzava per ser molt tradicional i inclús més radical, cosa que va generar una escissió dins del moviment. Paral·lelament, la Unió Catòlica, vinculada a la jerarquia eclesiàstica, va adoptar un enfocament més moderat i va arribar a establir pactes amb el Partit Conservador per assegurar aliances polítiques. 3. Moviment obrer (p.108) A principis del segle XX, a Catalunya i el País Basc, va sorgir un moviment obrer compost per obrers industrials i pagesos que buscaven millorar les seves condicions de vida i treball. Aquest moviment va començar a descompondre's després de la desaparició de l'Associació Internacional dels Treballadors el 1876, dividint-se entre socialistes i anarquistes: - Socialistes: (L’Estat ho organitza tot) Partidaris de participar en les eleccions per aconseguir millores socials/ la revolució. - Volen acabar amb el sistema des de dins del sistema (participar a les eleccions per tenir millores socials). - 1879→ Fundació del PSOE per Pablo Iglesias, partit polític a eleccions. - 1888→ Fundació de la UGT (Unió General de Treballadors, sindicat que no va a eleccions). Està molt vinculat al PSOE, en ser un sindicat socialista. - Forts a Madrid, País Basc i Astúries. - Anarquistes: (Volen acabar amb l’Estat i coorganitzar-se)  - Negaven la participació política, ja que estaven en contra de la participació en eleccions i defensaven l’acció sindical i l’acció directa (fer atemptats).Creien que era millor fer la revolució a partir dels sindicats,ja que les eleccions són un proces lent i si pases masa temps dintre el govern et corrumpeix. - Defensen L’acció directa: fer atemptats contra els burgesos o gent de classe alta: cremaran fàbriques, incendis al Liceu, atemptats… - 1881 → Federació de treballadors de la regió espanyola. - 1910 → Fundació de la CNT (Confederació Nacional del Treball) Sindicat anarquista més important de Catalunya. Tenia 500.000 d’afiliats, una de cada 6 persones de Catalunya estava afiliada. - Són forts a Catalunya i Andalusia. - 1919 Vaga de la Canadenca per aconseguir les 8 hores laborals com a màxim, abans n’eren 12. 1. Nacionalistes - Catalunya i País Basc - Lliga Regionalista (Partit Català de classe alta) 1901 → Enric Prat de la Riba. Catalunya és una regió diferent d’Espanya, ha de ser respectada per les seves característiques pròpies i la seva economia pròpia.No volien la independència, però sí fer acords amb altres partits com amb el Partit Conservador Liberal. → Burgesia, Professions liberals, etc - Partit Nacionalista Basc (PNB) → Sabino Arana - Molt semblant a la lliga nacionalista - País Basc defensen una política fiscal diferent, amb una ideologia molt conservadora (una mica racista amb els espanyols, consideraven que els bascos són una raça diferent dels espanyols) Proteccionisme i lliurecanvisme: El proteccionisme és un corrent econòmic que aposta per la producció nacional i imposa taxes i aranzels als productes internacionals per limitar les importacions. S'oposa al lliurecanvisme i limita la competència. El lliurecanvisme és la doctrina econòmica basada en el lliure canvi per la qual hom no discrimina contra les importacions afavorint la producció interior o obstrueix les exportacions per afavorir els consumidors domèstics. Ataca l’existència d’aranzels. El proteccionisme i el lliurecanvisme no eren només qüestions econòmiques abstractes, sinó que estaven profundament vinculats amb les aspiracions polítiques de regions com Catalunya i el País Basc. Ambdós moviments buscaven protegir les seves indústries locals i garantir la sobirania econòmica de les seves regions davant de l’Estat espanyol, reflectint així les tensions econòmiques i identitàries dins del país. El debat entre aquests dos models econòmics, per tant, no només va marcar la política econòmica de l'època, sinó que va ser un element clau en la construcció de les identitats regionals a Catalunya i el País Basc. GUERRES COLONIALS Durant la Restauració, la Guerra de Cuba (1895-1898) va ser un dels episodis més crítics. Inicialment, hi va haver una insurrecció que es va expandir entre 1895 i 1896. L’ofensiva espanyola liderada per Weyler (1896-1897) va incloure la creació dels primers camps de concentració per reprimir els rebels. El 1897, Weyler va ser rellevat i es va intentar una estratègia més pactista. Tanmateix, el 1898, l’enfonsament del vaixell nord-americà Maine va servir d’excusa per a la intervenció dels EUA (que van enfonsar el seu propi vaixell culpant a Espanya), declarant la guerra a Espanya. La derrota espanyola va culminar amb el Tractat de París (desembre de 1898), en què Espanya va reconèixer la independència de Cuba i va cedir Filipines i Puerto Rico als Estats Units. Abans del conflicte, Espanya mantenia les seves últimes colònies: Cuba, Filipines i Puerto Rico. Tot i això, hi havia divergències internes: mentre que alguns cubans buscaven la independència, d’altres reclamaven autonomia i representació a les corts espanyoles. La Pau de Zanjón (1878) va posar fi a una primera guerra cubana, concedint certa autonomia i representació política. Cuba era essencial per a l’economia espanyola gràcies al sucre, el cafè i el tabac, però seguia sent tractada com una possessió subordinada. A l'illa es van formar tres partits polítics: el Partido Unión Constitucional (oposat a qualsevol reforma), el Partido Liberal Cubano (proautonomia) i el Partido Revolucionario Cubano, liderat per José Martí, que lluitava per la independència. La intervenció dels Estats Units a la guerra de Cuba no només va accelerar la derrota espanyola sinó que va assegurar el control econòmic nord-americà sobre l’illa fins a la Revolució Cubana de 1959, liderada per Fidel Castro. Conseqüències: El Desastre del 98, com es va anomenar la pèrdua de les colònies, va generar un profund desànim a Espanya i la sensació de necessitat de canvi. Econòmicament, es va perdre el comerç colonial, els ingressos dels aranzels i els mercats d’exportació, però, alhora, el capital acumulat a les colònies va ser repatriat, afavorint inversions en empreses espanyoles. Tractat de París → Espanya accepta la independència de Cuba, Filipines i Puerto Rico. Políticament, no es van produir grans reformes immediates, però ideològicament, el sentiment de crisi va donar lloc al moviment regeneracionista i a la Generació del 98, que advocaven per un canvi profund en la societat. Pel que fa a l’exèrcit, la derrota va reforçar posicions autoritàries entre alguns militars, però no hi va haver cap més cop d’estat després del de Martínez Campos. (pàgina 109) 1. Econòmiques: - Pèrdua d’ingressos fruit del comerç + aranzels (diners que s'endú Espanya per les vendes a el estranjer a cuba ). - Pèrdua de mercats → L’estat perd diners. - Pèrdua d’inversions→ex: Primera linea de tren.  + Tot això provoca →Un augment del capital disponible per invertir a Espanya.Ja que aquelles persones que tenien diners a cuba els porten a bancs espanyols o inverteixen en empreses espanyoles. 2. Polític: - No hi haurà grans canvis 3. Ideològiques - Aparició de la Generació del 98 (apareix perquè han viscut un sentiment de desànim en una ciutat de canvi) - Regeneracionisme (necessitat de canvi) 4. Militars - No hi ha cap més cop d’estat des de Martínez Campos - Alguns militars s’inclinen a postures autoritaries. La crisi de la restauració (i Setmana Tràgica) La crisi de la Restauració (1898-1931) es va caracteritzar per una progressiva erosió del sistema polític i social establert després del Desastre del 98. Aquesta crisi va sorgir com a resposta a la corrupció endèmica, el caciquisme i la incapacitat dels partits dinàstics per adaptar-se a les demandes socials i polítiques del moment. El regeneracionisme El regeneracionisme, impulsat per intel·lectuals com Joaquín Costa, va reclamar la modernització d’Espanya per superar la decadència. Costa, crític amb la corrupció i la ineficàcia política, va advocar per una renovació de les institucions i la societat. En l'àmbit polític, el general Polavieja es va incorporar al govern el 1898 amb el suport de la burgesia catalana, descontenta amb la pèrdua de Cuba i les colònies. Canvis als partits dinàstics Els partits dinàstics, eixos del sistema de torn pacífic, també van intentar reformar-se. Partit Liberal: Sota el lideratge de José Canalejas, es van introduir reformes orientades a modernitzar l’Estat. Partit Conservador: Antonio Maura va proposar la seva "Revolució des de dalt" el 1903, un intent de reformar el sistema des de dins amb mesures com: ○ Una nova llei electoral per reduir la manipulació de vots. ○ Una llei d’administració local per combatre el caciquisme. ○ La creació de l’Institut Nacional de Previsió, amb mesures de protecció social i laboral, com la regulació dels accidents de treball i la prohibició del treball nocturn. Malgrat aquestes iniciatives, el descontentament popular va persistir, i els moviments regionalistes van guanyar força. A Catalunya, la Lliga Regionalista, liderada per Enric Prat de la Riba, va triomfar en diverses eleccions, destacant per combatre el frau electoral. La Conferència d’Algesires i el Protectorat del Marroc El 1906, Espanya va participar a la Conferència d’Algesires, on es va establir el Protectorat del Marroc, compartit amb França. Això va portar Espanya a una guerra al nord d’Àfrica, amb derrotes com la del Barranc del Llop (1909). La guerra va generar una gran controvèrsia social a causa del sistema de reclutament: només aquells que pagaven 1.500 pessetes podien evitar anar al front, la qual cosa va indignar les classes treballadores. La Setmana Tràgica (1909) La Setmana Tràgica va esclatar el 18 de juliol de 1909, arran de la protesta contra el reclutament de reservistes per enviar-los al Marroc. Aquesta revolta, centrada a Barcelona, va començar com una vaga general però es va convertir en una insurrecció marcada per la crema de més de 80 edificis religiosos, incloent escoles i convents. Causes: Descontentament social pel sistema de reclutament. Explosió de tensions acumulades per la pobresa i la desigualtat. Esdeveniments: Vaga general que es va estendre per tota la ciutat. Enfrontaments entre manifestants i l’exèrcit. Actes de violència anticlerical. Conseqüències: La revolta va ser reprimida brutalment per l’exèrcit, amb 5 penes de mort, entre elles l’afusellament de Francesc Ferrer i Guàrdia, acusat injustament de ser el responsable de la revolta. La repressió va provocar la dimissió d’Antonio Maura com a president del govern, sent substituït per José Canalejas. Aquest període reflecteix la greu inestabilitat del sistema de la Restauració, que va ser incapaç de gestionar les creixents tensions socials, econòmiques i polítiques, marcant l'inici del seu declivi. Reformisme de Canalejas: pàgina 42 - 1910 → Llei del Cadenat: ja no es poden obrir nous centres religiosos. El fet de no poder obrir-los fa que l’Església perdi poder - 1912 → Llei de reclutament (tothom va a la guerra). Impost progressiu (qui té més capital paga un % més alt d’impost). Inici de la llei de mancomunitats organitzar les províncies en una mancomunitat (ex: Lleida, Girona, Tarragona i Barcelona formen la Mancomunitat de Catalunya). - Canalejas assassinat per un anarquista Primera Guerra Mundial: Espanya no està en condicions d’entrar a la guerra,tot i això i han conseqüències: Positives: Els països en guerra necessites algú que els hi produeix el menjar i la roba per la guerra,i l'únic que podía exportar en aquell moment era Espanya,pertany tenen molta demanda per productes i menjar i com son els únics que poden produir posen un preu elevat.Les empreses guanyen molts de diners. Negatives: Inflació,les empreses volen vendre els productes a el mateix preu he Espanya que a Alemanya,però els salaris no pujen amb els preus dels productes per tant hi ha una inflació brutal. Crisi del 1917 Es desenvolupa en 3 fronts: Social Pèrdua de la qualitat de vida que porta a vagues revolucionàries capitanejades de la CNT amb suport de la UGT. Les vagues no van acabar triomfant al ser agost i, per tant, no poder fer un gran impacte, ja que el país estava de vacances. L’exèrcit intervé i hi ha repressió. No només passa a les ciutats, també al camp Polític Lliga regionalista protesta contra el tancament del Parlament i convoquen l’Assemblea de Parlamentaris (conviden als parlamentaris de totes parts del país per crear un nou parlament a Barcelona, tot i que el Partit Liberal i el Partit Conservador no hi participen) però la Guàrdia Civil hi intervé al cap d’unes sessions i el clausura. Militar Tota la gent que ha participat en la guerra es converteix en oficials, però n’hi ha massa i és insostenible (1 oficial cada 3 soldats) i demanen un canvi en el sistema d’ascensos. Llavors creen les Juntes de Defensa Militar i el president els concedeix aquest canvi Entre 1918 i 1923, el sistema polític de la Restauració a Espanya va entrar en una etapa de descomposició marcada per problemes polítics, socials i militars que van desembocar en el cop d’estat de Primo de Rivera. Descomposició política Durant aquest període, es va intentar formar un govern de concentració, integrat per liberals, conservadors, regionalistes i membres de la Lliga Reformista. Aquest intent de govern unitari va fracassar, ja que cada grup polític buscava satisfer els seus propis interessos i mantenir el seu poder, en comptes de col·laborar per trobar solucions als problemes del país. Conflictes socials Els conflictes laborals es van intensificar, impulsats per un canvi d’estratègia de la CNT (Confederació Nacional del Treball). Aquesta organització va substituir els sindicats d’ofici per sindicats de ram, que agrupaven treballadors d’un mateix sector per defensar millor els seus drets. Un dels moments més destacats va ser la vaga de la Canadenca de 1919, que va aconseguir establir la jornada laboral de 8 hores (8 hores de treball, 8 de descans i 8 d’oci). Tot i aquests avanços, el moviment obrer es va enfrontar a una dura repressió per part de la patronal, que va promoure el pistolerisme: l’assassinat de líders sindicals com Francesc Layret i Salvador Seguí. També es van crear els sindicats lliures, que estaven alineats amb els interessos dels empresaris i servien per contrarestar la força de la CNT. Problemes militars L’exèrcit espanyol va patir una humiliant derrota el 1921 a la batalla d’Annual, al Marroc, on van morir més de 13.000 soldats. Aquesta derrota va generar incomprensió i un fort rebuig social envers l’exèrcit. Davant la pressió popular, es va obrir una comissió d’investigació al Congrés dels Diputats, que va posar sota escrutini 39 militars per les seves accions i negligències. Aquestes tensions van deteriorar encara més la imatge de les institucions. Cop d’estat de Primo de Rivera En aquest context de descomposició política, descontentament social i crisi militar, el 1923 el general Miguel Primo de Rivera va liderar un cop d’estat, que va posar fi al sistema de la Restauració i va inaugurar una dictadura que es va prolongar fins al 1931.