Unitat 7: L’Època de la Restauració Borbònica (1875-1902) PDF

Unitat 7: L’Època de la Restauració Borbònica (1875-1902) Júlia López Valera  ▪ Es restaura la monarquia borbònica LIBERALISME CENSATARI ▪ Nou sistema polític ideat per CÁNOVAS DEL CASTILLO....

Unitat 7: L’Època de la Restauració Borbònica (1875-1902) Júlia López Valera  ▪ Es restaura la monarquia borbònica LIBERALISME CENSATARI ▪ Nou sistema polític ideat per CÁNOVAS DEL CASTILLO. Alternança en el poder dels dos grans partits CONSERVADOR LIBERAL ▪ El nou període durà 50 anys. S'inclouen els regnats d’Alfons XII i Alfons XIII amb la regència de SU M A R I Maria Cristina. ▪ Es consolida un règim constitucional i parlamentari. ▪S’estableix el sufragi universal masculí al 1890. Tot i que mai va arribar a ser plenament democràtic. ▪ Amb el pas del temps el règim es descompon. ▪La pèrdua de Cuba i Filipines fa caure la Restauració en una crisi política i moral que esquerda els fonaments del sistema. CRONOLOGIA Júlia López Valera (Institut Banús)  Primera etapa: El regnat d’Alfons XII (1875-1885). Unitat 7 Segona etapa: La regència de Maria Cristina (1885-1902). Tercera etapa: El regnat d’Alfons XIII i la Unitat 10 ETAPES crisi de la Restauració (1902-1931). Es divideix en dos períodes: De 1903-1923: ALFONS XIII De 1923-1930: Dictadura de Miguel Primo de Rivera.  La Primera Restauració (1875-1898). Esquema elaborat pel professor Marcel Duran P. Conservador P. Liberal P. Conservador P. Liberal P. Conservador P. Liberal P. Conservador Cánovas Sagasta Cánovas Sagasta Cánovas Sagasta Cánovas Regnat Alfons XII Regència de Maria Cristina 1875 1885 1898 3a Guerra Carlina Fundació PSOE Fundació de Centre Català. Llei d’associacions Sufragi Universal masculí Guerra hispano-nord- (1872-76) (1879) Primer Partit Catalanista (1879) (1887) (1890) americana (1898) Què és la Restauració? Què és el Bipartidisme? Oposició política a la Restauració? (partits fora del sistema) Sistema polític (ideat per Cánovas Partit Conservador del Castillo). Antonio Cánovas del Castillo. Republicans Grans propietats rurals. Federalistes (Pi i Margall) Ultracatòlics Bipartidisme i Torn pacífic. Oligarquia rural. Unionistes (Salmerón) El Carlisme Alta Burgesia. Classes més altes. Radicals Constitució de 1876. Partit Liberal Corrupció electoral i caciquisme. Mateo Sagasta. Nacionalistes Socialistes/Anarquistes Exclusió social. PSOE/UGT (socialista) El Catalanisme Mitjans i petits propietats rurals. Acció directe (anarquisme) El Nacionalisme basc (PNV) Classes mitjanes. Burgesia Anarcocol·lectivisme Supremacia del poder civil sobre el El Nacionalisme gallec. urbana. (anarquisme) militar. Civilisme. Professionals.  ▪El pronunciament de Martínez Campos el desembre de 1874 va ser benvingut per l’exèrcit i també pels conservadors. ▪ Significà la restauració de la monarquia en Alfons XII. Martínez-Campos Antón (1831-1900) 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ Cuantos me han escrito muestran igual convicción de que sólo el restablecimiento de la monarquía constitucional puede poner término a la opresión, a la incertidumbre y a les crueles perturbaciones que experimenta España [...]. Por virtud de la espontánea y solemne abdicación de mi augusta madre, tan generosa como infortunada, soy único representante yo del derecho monárquico en España [...]. Huérfana la nación ahora de todo derecho público e indefinidamente privada de sus libertades, natural es que vuelva los ojos a su acostumbrado derecho constitucional y aquellas libres instituciones que ni en 1812 le impidieron defender su independencia ni acabar en 1840 otra empeñada guerra civil […]. Afortunadamente la monarquía hereditaria y constitucional posee en sus principios la necesaria flexibilidad y cuantas condiciones de acierto hacen falta para que todos los problemas que traiga su restablecimiento consigo sean resueltos de conformidad con los votos y la convivencia de la nación. No hay que esperar que decidida yo nada de plano y arbitrariamente; sin Cortes no resolvieron los negocios arduos los príncipes españoles allá en los antiguos tiempos de la monarquía, y esta justísima regla de conducta no he de olvidarla yo en los tiempos presentes. Suyo afectísimo, Alfonso de Borbón. Nork-Town (Sandhurst), 1 de diciembre de 1874.  ▪El polític més important d’aquest període és Cánovas del Castillo. 1.1. Un nou sistema polític Cánovas del Castillo (1828 -1897) 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ ▪ Cánovas volia un nou model polític que ajudés a superar alguns problemes endèmics del liberalisme precedent: 1. Caràcter partidista i excloent dels moderats. 2. Intervencionisme dels militars en la política. 3. Proliferació d’enfrontaments civils. ▪Per aconseguir-ho es planteja dos objectius: Elaborar una constitució. Pacificar el país: Fi guerra de Sistema polític basat en el Cuba i fi conflicte carlí. bipartidisme. ▪La primera mesura va ser convocar eleccions per a unes CORTS CONSTITUENTS, amb sufragi universal (tot i que Cánovas no era partidari) malgrat que posteriorment tornà al sufragi censatari.  CARACTERÍSTIQUES DEL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 1. Caràcter CONSERVADOR 2. TRADICIONALISTA 3. CATÒLIC 4. Sistema NO DEMOCRÀTIC: Manipulació de les Cánovas del Castillo eleccions. (1828 -1897) 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ 5. Liberalisme NOMÉS ECONÒMIC, no social ni polític. 6. ORDRE I PAU SOCIAL. Esclafar els moviments obrers i socials.  La constitució del 1876 ▪ És una mostra clara del liberalisme doctrinari, caracteritzat pel sufragi censatari i per la sobirania compartida entre les corts i el rei. ▪ De caràcter conservador, inspirada en els valors de la monarquia, la religió i la propietat. ▪ MONARQUIA: -Institució superior, permanent i al marge de qualsevol decisió política. 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ -Constituïa un PODER MODERADOR. -Sobirania compartida. -Amplis poder al rei: dret de vet, nomenament ministres, convocar, suspendre o dissoldre les Corts. ▪ LES CORTS: -Eren BICAMERALS: Senat i Congrés dels Diputats (electiu). - Al Senat la meitat ho eren per dret propi o vitalici, es podien nomenar directament. ▪ SUFRAGI: -No fixat per la constitució, però sí per la llei del 1878 com a CENSATARI (contribuents més grans). - Al 1890 es va aprovar el sufragi universal (amb el partit liberal en el poder). ▪ Es proclamava la CONFESSIONALITAT CATÒLICA DE L’ESTAT: -Sí tolerància, però sense manifestació pública. - Es restableix el manteniment del culte i el clero. ▪També hi havia una gran DECLARACIÓ DE DRETS però la seva concreció es remetia a ordres posteriors que els van restringir.  Bipartidisme i Torn Pacífic ▪Sistema de govern ideat i introduït per Cánovas del Castillo: EL BIPARTIDISME. Alternança en el poder dels dos grans partits: conservador i liberal. ▪ Eren els partits dinàstics: acceptaven la monarquia alfonsina. ▪ Hi haurà doncs un torn pacífic de partits que garantirà l'estabilitat institucional. ▪L’EXÈRCIT quedà subordinat al poder civil. Una ordre reial del 1875 estableix que la seva missió era la defensa de la seguretat i la independència del país. Se’ls atorga certa autonomia en els 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ afers interns i un pressupost elevat. S’elimina així la intromissió continua en la vida política.  1.2. La fi dels conflictes bèl·lics. ▪ L’estabilitat del règim es va veure afavorida per la fi de la guerra carlina i de la guerra de Cuba. LA GUERRA CARLINA: 1873-76 -A Catalunya les forces carlines van aconseguir algunes victòries: Alpens (1873) i 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ Castellfollit(1874). -També al 1874 conquereixen: la Seu d’Urgell, Igualada, Manresa, Vic i Olot. -Al llarg del 1875 l’exèrcit els expulsa, els derrota a Catalunya, País Valencià i Aragó. -El conflicte es trasllada al P.Basc i Navarra. -La rendició total es produeix l’any 1876 (al febrer Carles travessa la frontera cap a l’exili). -La derrota carlina va suposar l’abolició del règim foral. -L’any 1878 s’atorga una certa autonomia fiscal amb sistema de concerts econòmics. S’ha de pagar una certa quantitat cada any a l’administració central. Júlia López Valera (Institut Banús)  1.2. La fi dels conflictes bèl·lics. LA GUERRA de CUBA o GUERRA DELS 10 anys (1868-1878) - L’any 1878 es signa la PAU DE ZANJÓN -Àmplia amnistia. -Abolició de l’esclavitud. 1. EL SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ -Promesa de reformes polítiques i administratives. Cuba tindria representants a les corts espanyoles. El retard o incompliment.. GUERRA CHIQUITA (1879) Insurrecció del 1895 Embarcament dels voluntaris catalans per la guerra de Cuba al port de Barcelona Ramon Padró Pedret (1848 - 1915) Júlia López Valera (Institut Banús)  2.1. Els partits dinàstics PARTIT CONSERVADOR PARTIDO LIBERAL 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER Cánovas del Castillo Sagasta Grups polítics més Progressistes, unionistes i alguns conservadors. republicans moderats. COINCIDIEN EN: 1. Eren PARTITS de MINORIES, de notables. 2. Bases socials: elits econòmiques i classe mitjana benestant. 3. Defensaven : la monarquia la Constitució, la propietat privada i la consolidació de l’Estat liberal, unitari i centralista. DIFERIEN EN: PARTIT CONSERVADOR PARTIDO LIBERAL Immobilisme Sufragi universal masculí Sufragi Reformisme social més censatari progressista i laic. Defensa de l’Església i l’ordre social. 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER ▪ L’objectiu d’aquesta alternança era l’ESTABILITAT INSTITUCIONAL. ▪ Hi havia el torn garantit. Quan hi havia desgast, el rei cridava al cap de l’altre partit i es convocaven eleccions. CONSERVADORS CATALANS LIBERALS CATALANS Manuel Duran i Bas/Josep Ferrer i Vidal Victor Balaguer Manuel Girona/Joan Mañé i Flaquer Francesc Rius i -Franja més catòlica i conservadora. Taulet -S’oposen a la tolerància de -Tarannà obert. culte, - Defensaven el reformisme polític: també a la política centralitzadora. llibertats individuals, no influència de -Contraris al reformisme proposat pels l’Església i sufragi universal. liberals. Diari La Vanguàrdia Diario de Barcelona  2.2 Falsejament electoral i caciquisme ▪El sistema de torn pacífic va durar més de 20 anys gràcies a la CORRUPCIÓ ELECTORAL i a la utilització de la influència i del poder d’alguns individus CACICS. 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER ▪ El CACIQUISME es va donar a tota Espanya, però més a Andalusia, Galícia i Castella. ▪ L’ADULTERACIÓ DEL VOT constituïa una pràctica habitual. Com es va aconseguir? Es va restablir el sufragi censatari Pes electoral més gran als districtes rurals, que eren més manipulables i també gràcies a les trampes electorals (falsejament dels resultats). ABSTENCIÓ GENERALITZADA DEL VOT ▪CACICS eren persones notables, del medi rural, rics propietaris, que tenien gran influència en la vida local ( a nivell social i polític). També podien ser advocats, professionals de prestigi o funcionaris d’administració que controlaven els ajuntaments, feien informes i certificats personals, sorteig de quintes... etc. Orientaven la direcció del vot, agraïen Manipulaven d’acord amb les amb “favors” i discriminaven els qui no autoritats, GOVERNADORS respectaven els seus interessos. CIVILS.  LA PRÀCTICA DEL SISTEMA POLÍTIC 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER Oligarquia i caciquisme Manipulació electoral Alcaldes, governadors civils i cacics (controlen el poble) Mecanisme electoral (sistema de torn i frau electoral) EL REI nomena NOU GOVERN MINISTERI DE GOVERNACIÓ prepara nomena ENCASELLAT GOVERNADORS CIVILS (LLISTES DE Fan arribar les directrius DIPUTATS) del govern als CACICS Compra de vots Consolidava el Coacció poder i control CONTROL DEL VOT amb Falsejament del de l’ Oligarquia sufragi (Classes dominants) ( tupinada) BLANCO Y NEGRO 11-02-1893 Júlia López Valera (Institut Banús) Júlia López Valera (Institut Banús)  EL FRAU ELECTORAL 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER “Entre nosaltres regna la farsa en tota la seva nuesa, una farsa completa, especial i exclusiva de les eleccions espanyoles. Tant se val que el sufragi sigui universal com restringit, només hi ha un sol elector: el ministre de Governació. Ell, juntament amb els seus governadors de província i l’innombrable exèrcit d’empleats de totes classes, sense excloure els alts càrrecs de magistratura i el professorat, prepara, executa i consuma les eleccions, siguin del tipus que siguin, des del fons del seu despatx situat al centre de Madrid. Per tal de fer les llistes d’electors, s’hi posen alguns noms vertaders, perduts entre la multitud d’imaginaris, i sobretot de difunts. La representació d’aquests darrers es dóna sempre a agents disfressats de paisà per anar a votar. L’autor d’aquestes línies ha vist unes quantes vegades que el seu pare, traspassat de feia ja alguns anys, anava a dipositar el seu vot a l’urna sota la figura d’un escombriaire de la ciutat o d’un policia vestit amb un conjunt prestat. El sistema d’eleccions per mitjà de la resurrecció dels morts i els agents de policia disfressats d’electors, no és, però, el pitjor dels medis emprats per falsejar el sufragi... Afanyem-nos a dir que normalment no s’aturen en aquestes aparences de respecte humà, i el que fan és purament i senzillament augmentar el nombre de vots emesos fins a tenir assegurada l’elecció del candidat addicte. (...) Llistes electorals, urnes, escrutini, tot és falsejat pels nostres polítics sota la immediata direcció del governador civil de cada província. (...) és possible l’existència del règim parlamentari o senzillament la del sistema representatiu amb aquestes bases?” Valentí Almirall, España tal como es. 1889  TUPINADA Conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir l’adulteració 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER sistemàtica dels resultats electorals. Falsejant els cens Amenaçant l’electorat amb coaccions de tota Manipulant les Es mena. actes electorals comprav en vots  TUPINADA Conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir l’adulteració 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER sistemàtica dels resultats electorals. Falsejant els cens Amenaçant l’electorat amb coaccions de tota Manipulant les Es mena. actes electorals comprav en vots 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER 2.3. El Desenvolupament del Torn de Partits ▪ Entre 1876 i 1898, el torn va funcionar amb regularitat. La primera crisi important del sistema va ser arrel del desastre del 1898. ▪El PERSONALISME del sistema va deteriorar els partits que depenien massa de la personalitat dels seus líders. Comencen a sortir veus dissidents. Júlia López Valera (Institut Banús)  ERA DEMOCRÀTIC EL SISTEMA DE LA RESTAURACIÓ? El torn pacífic no es basava en cap principi democràtic. Sinó que era el resultat d’un acord previ entre els partits dinàstics i/o les elits econòmiques, polítiques i socials. La Constitució limitava la sobirania nacional i instaurava la monarquia com a part d’aquesta sobirania. El sistema polític només donava entrada a dos partits polítics (bipartidisme) i excloïa a tots els altres. I la més important, l’alternança de govern s’assegurava a través del frau electoral i el caciquisme. Tot això fa que haguem de parlar d’un règim polític fictici. Font: Llibre Història de Vicens Vives. Pàgina 156. Júlia López Valera (Institut Banús) 2. LA VIDA POLÍTICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA 1885: Mort d’Alfons XII. Deixa dues filles i seva dona embarassada. La por al desequilibri del sistema de torn pacífic = PACTE DEL PARDO: entre Liberals i Conservadors Dónen suport a MªCristina i monarquia borbònica i mantenen el BIPARTIDISME. GOVERN LIBERAL 1885-90 1887: Llei d’associacions. 1888: Llei del jurat i ABOLICIÓ ESCLAVITUD 1889: Codi Civil 1890: SUFRAGI UNIVERSAL MASCULÍ 3.LES FORCES POLÍTIQUES MARGINDES DEL SISTEMA 3.1. L’evolució del republicanisme ▪Els republicans van haver de plantar cara al desencís d’una part dels seus seguidors i a la repressió del govern. ▪ Estaven fortament dividits en diferents tendències. ▪ CARACTERÍSTIQUES GENERALS: REPÚBLICA REFORMES pel A favor del LAÏCITAT: com a forma poble: PROGRÉS Separació de d’estat. -Intervenció de CIENTÍFIC I l’església i l’estat. EDUCATIU l’estat -Cooperatives -Préstecs 3.LES FORCES POLÍTIQUES MARGINDES DEL SISTEMA PARTIDO REPUBLICANO PARTIDO REPUBLICANO PARTIDO REPUBLICANO PARTIT REPUBLICÀ POSIBILISTA PROGRESSISTA CENTRALISTA FEDERAL Emilio Castelar Manuel Ruiz Zorrilla Salmerón Pi i Margall 1. Postures cada vegada 1. Republicanisme radical, Pretenia convertir-se en el Va patir divisions internes i més MODERADES. no descarta la violència. pal de paller de les escissions. diferents opcions i 2.Acceptava el joc polític de 2 Influència entre alguns tendències republicanes. Amb l’ascens de Josep M. la Restauració. militars, intents fracassats Ribot (1883) es dota d’un d’insurrecció. nou programa. 3.Participació minoritària del partit en el govern : A CATALUNYA municipis i diputacions. ▪Es va estimular la formació de coalicions com: UNIÓ REPUBLICANA (diferents tendències menys els possibilistes). Van obtenir bons resultats a les eleccions del 1893. ▪ Malgrat això el REPUBLICANISME: 1. Va haver de fer cara a la influència de l’internacionalisme entre els obrers. SOCIALISME-ANARQUISME 2. Va haver de lluitar contra l’abstencionisme anarquista. 3. Va haver de lluitar contra la competència electoral dels socialistes.  3.2. La reconversió del carlisme ▪ Després de la derrota carlina del 1876, es prohibeix l’estada a Espanya de CARLES DE BORBÓ. 3.LES FORCES POLÍTIQUES MARGINDES DEL SISTEMA ▪ Alguns membres del carlisme van reconèixer Alfons XII com a rei legítim. ▪ Tot això va provocar una greu crisi dins el carlisme. ▪CÁNDIDO NOCEDAL, estengué el carlisme per tota Espanya, però els principals nuclis van ser-hi a Navarra, País Basc i Catalunya. ▪ JUAN VÁZQUEZ DE MELLA renovà el partit el 1886 amb un programa que es coneix com a Acta de Loredan. ▪RAMÓN NOCEDAL protagonitza una escissió el 1888 i 1. Defensa del catolicime. funda el PARTIDO CATÒLICO NACIONAL que es va 2. Defensa del furisme. convertir en un partit catòlic integrista. 3. Autoritat del pretendent ▪A partir del 1890 el carlisme es reconstrueix amb carlí. l’aspiració de ser un partit de masses, s’organitzen en 4. Oposició a la assemblees locals, CERCLES. democràcia. ▪Amb el nom de COMUNIÓ TRADICIONALISTA, van 5. Acceptava el nou ordre esdevenir un grup molt actiu d’oposició al sistema. liberal capitalista. L’any 1896 van obtenir 10 diputats. 3.LES FORCES POLÍTIQUES MARGINDES DEL SISTEMA EL SOCIALISME L’accés del Liberals al poder 1881 permet més llibertats. 1887: Llei d’associacions = LEGALITZA PARTITS I ASSOCIACIONS OBRERES. FUNDACIÓ DEL PSOE 1879 PABLO IGLESIAS 1888: Fundació a Barcelona de UGT (Unió General de Treballadors) 1r sindicat socialista CREIXEMENT LENT Té més força a: ○ Madrid ○ Astúries (mines) ○ País Basc Poca força a Catalunya: ○ Republicans Federals ○ Anarquistes 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR  4.1. Cuba, la perla de les Antilles grans dels dels Els cubans volien una sèrie de PAU ZANJÓN, 1878 1.reformes: Mateixa representació a les Corts. i 2. Participació en el govern de l’illa. comerciants peninsulars. propietaris, 3. Llibertat de comerç. Oposició negrers 4. Abolició de l’esclavitud. ▪ Seguint el model de la Península, es van crear a Cuba dos grans partits: PARTIDO AUTONOMISTA Majoritàriament cubans 1. Autonomia illa. UNIÓN CONSTITUCIONAL 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR 2. Reformes polítiques i Format per peninsulars econòmiques. residents a Cuba. 3. Àmplia representació al parlament espanyol. ▪ El Partido Liberal de Sagasta només va ABOLIR L’ESCLAVITUD al 1888. ▪En no veure satisfetes les seves demandes van créixer els seus desitjos d’emancipació i d’independència. 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR  ▪ L’any 1893, JOSÉ MARTÍ va fundar el PARTIDO REVOLUCIONARIO CUBANO amb un objectiu: ASSOLIR LA INDEPENDÈNCIA. Van aconseguir: 1. Reconeixement exterior. 2. Augment de la base social. 3. Rep el suport dels cabdills revolucionaris. ▪L’any 1891 el govern espanyol apuja les TARIFES ARANZELÀRIES pels productes importats a l’illa i de no procedència de la Península. ▪El client més important era EUA que compraven gairebé la totalitat dels productes d’exportació cubans. 1894 Compraven el 88,1% de les 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR El president exportacions cubanes , venien el WILLIAM 32% dels seus producte a Cuba. MCKINLEY va protestar Va amenaçar de tancar les portes del mercat nord-americà als productes cubans.  4.2. La gran insurrecció ▪ L’any 1879 es produeix un nou intent d’insurrecció: GUERRA CHIQUITA Derrotada per: -Manca de suport. -Escassetat d’armament. -Superioritat de l’exèrcit espanyol. ▪ L’any 1895, el GRITO DE BAIRE va donar inici a un nou aixecament generalitzat. CÀNOVAS DEL CASTILLO (cap de govern) va enviar un exèrcit 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR comandat per MARTÍNEZ CAMPOS. Aquest creia que la pacificació de l’illa necessitava una forta acció bèl·lica acompanyada d’un esforç polític. No va aconseguir-ho. Va ser substituit per VALERIANO WEYLER que va portar a terme un fèrria REPRESSIÓ. Va organitzar les CONCENTRACIONS DE CAMPEROLS (reclosos en poblacions tancades i aïllades, molt malament tractats tant la població civil com els rebels) Júlia López Valera (Institut Banús)  ▪La guerra no era favorable als soldats espanyols, no estaven entrenats ni tenien mitjans: mal aprovisionament, manca d’equipament, malalties tropicals, van provocar una gran mortaldat entre les tropes. ▪ L’any 1897, el nou govern liberal va confiar el comandament al general RAMÓN BLANCO. ▪ Les reformes van arribar massa tard. -Va iniciar una ESTRATÈGIA de CONCILIACIÓ intentant pactar una fórmula que mantingués la sobirania i evités el conflicte amb els EUA. -Va DECRETAR L’AUTONOMIA DE CUBA. -Sufragi Universal masculí. -Igualtat de drets per a insulars i peninsulars. -Autonomia aranzelària. 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR D’altra banda: ▪ L’any 1896 es produeix una rebel·lió a les ILLES FILIPINES. -Escassa immigració espanyola. -Feble presència militar. -Important contingent de missioners. -Espanya tenia menys interessos econòmics que a Cuba. Júlia López Valera (Institut Banús) 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR  ▪ Es va potenciar l’independentisme amb la formació de la LIGA FILIPINA, fundada por JOSÉ RIZAL el año 1892 i també amb l’organització clandestina KATIPUNAN. Suport de : burgesia mestissa La insurrecció es va estendre per la hispanoparlant, i grups d’indígenes. província de Manila. Va haver-hi una forta repressió per part dels espanyols i es condemnà a mort a Rizal (1896). El nou govern liberal de 1897 va promoure una negociació indirecta amb els caps que va conduir a la PACIFICACIÓ MOMENTÀNIA. 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR 4.3. La intervenció dels EUA. ▪ Els EUA havien fixat la seva àrea d’expansió a la regió del Carib i al Pacífic. ▪ Havien intentat comprar l’illa. ▪ L’any 1895 el president americà mostrà recolzament als insurrectes. Júlia López Valera (Institut Banús)  ▪El president va enviar al port de l’Havana el CUIRASSAT MAINE. Aquest va explotar el 1898 i va ser el pretext per iniciar el conflicte. ▪ Els EUA donen un ultimàtum que exigeix la retirada de Cuba. El govern espanyol el rebutja i amenaça amb declarar la guerra: 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR GUERRA HISPANO-NORDAMERICANA ▪ Desembre de 1898 es signa la Derrota ràpida a la Derrota a la BATALLA PAU DE PARÍS. Espanya BATALLA DE SANTIAGO DE CAVITE abandona Cuba, Puerto Rico i (Cuba) (Filipines) Filipines que passen a ser protectorat nord-americà. Júlia López Valera (Institut Banús) 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR Júlia López Valera (Institut Banús)  4.4. L’actitud dels catalans davant la guerra ▪La majoria de classes benestants i principals entitats econòmiques com FOMENT del TREBALL NACIONAL, defensaven l’ESPANYOLITAT DE LES COLÒNIES. Cal recordar que la qüestió dels aranzels els beneficiava de cara a les exportacions. ▪ Les classes populars, tenien un sentiment d’OPOSICIÓ: rebuig de les quintes. ▪ Els federals van ser els únics republicans que s’hi van oposar. ▪A l’inici del conflicte la majoria de les forces catalanistes van donar suport, a partir del 1887 van criticar el fracàs del projecte i van defensar la necessitat de la pau, amb un objectiu , el règim autonòmic a l’illa. 4. LA GUERRA D’ULTRAMAR  El meu avi va anar a Cuba a bordo del "Català" el millor barco de guerra de la flota d'ultramar. El timoner i el nostre amo i catorze mariners eren nascuts a Calella de Palafrugell. Quan el "Català" sortia a la mar els nois de Calella feien un cremat mans a la guitarra solien cantar: Visca Catalunya. Visca el "Català! Arribaren temps de guerres de perfídies i traïcions i en el mar de les Antilles retronaren els canons. I els mariners de Calella -el meu avi enmig de tots- varen morir a coberta, al peu del canó. Quan el "Català" sortia a la mar cridava el meu avi: Apa, nois, que és tard! però els valents de bordo no varen tornar, tingueren la culpa els americans Júlia López Valera (Institut Banús)  5.1. Una crisi polític i moral ▪Tot i l’envergadura de la crisi del 1898 i el valor simbòlic que tenia, les repercussions van ser menors del que s’esperava. ▪ Les pèrdues materials van ser més importants per a la colònia que per a la metròpoli. ▪ Tampoc va haver-hi una gran CRISI POLÍTICA 5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 -Sistema de la Restauració va sobreviure, continuïtat del torn dinàstic. - Alguns governants van intentar aplicar a la política idees del REGENERACIONISME. Manifest a favor de la 1898, general CAMILO regeneració política POLAVIEJA Necessitat de... Reformes de l’administració pública. Certa descentralització administrativa Ben rebut per alguns sectors de la burgesia catalana  ▪ Fonamentalment va ser una CRISI MORAL I IDEOLÒGICA que va causar un important impacte psicològic en la població. Societat i Destrucció classe política Per què? del mite de l’imperi 5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 desencís/frustració espanyol. Mentre que les potències europees Espanya passava a ser una potència construïen grans secundària. imperis. Es va presentar com a “nació moribunda, amb un expèrcit ineficaç, un sistema corrupte i uns polítics incompetents.  2. El regeneracionisme ▪El fracàs de la Revolució del 1868 va deixar una empremta important en els intel·lectuals. Creien que havien perdut una gran oportunitat de modernitzar el país. Grup d’intel·lectuals. Francisco Giner de los Ríos. 5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 INSTITUCIÓN LIBRE DE ENSEÑANZA Influenciada pel KRAUSISME. 1876 Impulsora de la introducció de les teories pedagògiques i científiques més avançades. ▪A la dècada del 1890 es comença a produir una important renovació de la ciència espanyola: difusió del positivisme, progressos en la medicina, ciència experimental i sociologia. ▪Alguns intel·lectuals formats a la Institución Libre creien que la societat i la política estaven massa influenciades per la doctrina catòlica. Presentava una visió molt crítica envers la història REGENERACIONISME d’Espanya i reclamava la necessitat de “regenerar” la vida política i social. El representant més destacat va ser JOAQUÍN COSTA, Lema: ESCOLA I REBOST va defensar la necessitat d’enterrar glòries passades, millorar la situació del camp, augmentar el nivell educatiu i cultural del país.  ▪ També van ser molt importants el grup de liberals i pensadors anomenats: GENERACIÓN DEL 98 Van analitzar “el problema d’Espanya” Creien que la pèrdua de les colònies havia d’esdevenir un revulsiu. 5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 ▪ A CATALUNYA el desastre va tenir conseqüències polítiques: TANCAMENT DE CAIXES Consolidació catalanisme. Reivindicació de l’autonomia i d’una política modernitzadora. 5.3. La fi d’una època ▪El desastre del 98 va significar la fi del sistema de Restauració tal i com havia estat dissenyat. ▪Sorgiment d’una nova generació de polítics, intel·lectuals, homes de ciències, activistes socials i empresaris.  ▪La POLÍTICA REGENERACIONISTA que van intentar aplicar no va aconseguir reformes profundes. ▪ La derrota militar va tenir conseqüències en l’exèrcit: 5. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 Sentiment Va ser acusat de corporatiu Convenciment que els militars tenir una havien de tenir més presència i responsabilitat en el protagonisme en la vida desastre = política. ANTIMILITARISME Postures més autoritàries i intransigents.