Restauració Borbònica (1874-1931) PDF

​ La Restauració Borbònica: concepte i característiques del sistema polític de Cánovas del Castillo: el torn de partits i el caciquisme. La Constitució de 1876. La Restauració Borbònica (1874-1931) és el període que instaura la monarquia en la persona d’Alfons XII. Es situa entre la fi de l...

​ La Restauració Borbònica: concepte i característiques del sistema polític de Cánovas del Castillo: el torn de partits i el caciquisme. La Constitució de 1876. La Restauració Borbònica (1874-1931) és el període que instaura la monarquia en la persona d’Alfons XII. Es situa entre la fi de la I República i l’inici de la II República. L'artífex de la restauració fou Cánovas del Castillo. Va aconseguir que la reina renunciàs al tron en favor del seu fill i va redactar el Manifest de Sandhurst, document en el qual el futur rei feia una promesa de govern constitucional. El manifest segurament hauria tingut el vot majoritari a les Corts, però el general Martínez Campos es va avançar i va fer un pronunciament a Sagunt a favor d'Alfons XII el 1874. Cánovas va actuar com a cap de govern fins a l'arribada del rei el 1875. Finalment la monarquia d'Alfons XII (1875-85) fou acceptada per totes les forces polítiques , amb el suport de l'Església. La Constitució de 1876: -​ Cánovas volia establir un sistema polític fort que permetés el desenvolupament del liberalisme polític garantint l'ordre i l'estabilitat (monarquia liberal constitucional). -​ La constitució va ser escassament democràtica i donava amplis poders a la Corona. La sobirania era compartida, on el rei legislava juntament amb les Corts. -​ Corts bicamerals: integrades pel Senat i el Congrés (membres elegits per sufragi censatari, fins el 1.890 en que es va instaurar el sufragi universal). -​ Tolerància de cultes, tot i que es reconeixia el caràcter oficial de la religió catòlica, per tant era un estat confessional. -​ Declaració de drets individuals: llibertat de pensament, reunió, associació; seguretat personal, inviolabilitat de domicili, propietat, ensenyament, entre d’altres. Característiques: El sistema polític es basava en el bipartidisme i en el torn pacífic dels dos partits "dinàstics" marginant la resta de les forces polítiques, és a dir els partits no dinàstics. Els Partits dinàstics eren: ​ El liberal conservador de Cánovas del Castillo integrava els antics moderats, unió liberal i progressistes. Tenia el suport de la noblesa i de la burgesia terratinent. ​ El liberal fusionista de Mateo Sagasta integrava el demòcrates, el partit radical i els republicans. Tenia el suport de la baixa burgesia. El funcionament es basava en el Torn Pacífic en el govern. Les eleccions eren una ficció. El rei triava el partit que havia de governar i es convocaven eleccions a Corts perquè aquest partit les guanyés. Es basava en el caciquisme i en la tupinada i l’encasellat. El cacic, home influent en el món rural, rebia ordres del governador i coaccionava la població o comprava els vots per assegurar-se el resultat de les eleccions. La tupinada era el frau electoral, ja sigui per l’alteració del cens electoral o per la introducció de vots falsos a les urnes. Totes aquestes pràctiques es recolzaven sobre l'abstencionisme generalitzat, cosa que va fer que la participació mai superàs el 20%. L'apatia de la població i el desencís de les forces d'oposició al sistema expliquen aquesta tendència. “España tal como es”, Valentí Almirall, 1889 El regnat d’Alfons XII va posar les bases del nou sistema que va romandre inalterat durant la Regència de M. Cristina (1.885-1.902) i durant bona part del regnat d’Alfons XIII. El 1885 va morir el rei. En aquell moment la reina M. Cristina estava en estat. El rei havia fet firmar als líders dels dos grans partits el Pacte del Pardo, pel qual es comprometien a continuar el sistema per evitar l’enfortiment d’altres partits i evitar l’alteració de l’ordre.  ​ La crisi de 1898: definició breu i contextualització en la Restauració Borbònica. La guerra de Cuba (1895-1898) i les seves conseqüències. La Restauració Borbònica (1874-1931) és el període que instaura la monarquia en la persona d’Alfons XII. Es situa entre la fi de la I República i l’inici de la II República. L'any 1898 marca una de les crisis més profundes de la Història d'Espanya. Té lloc durant la regència de Maria Cristina. En l'aspecte polític assistim a la descomposició del sistema canovista, ruptura de l'estabilitat política i desprestigi del govern. La crisi de 1898 va més enllà de la pèrdua material de les darreres colònies. Espanya monopolitza el comerç a Cuba (sucre, tabac, cafè, cotó i cacau). Les plantacions treballen amb mà d'obra esclava. EEUU té com a objectiu controlar el comerç de la zona i acabar amb el domini espanyol. Intenten comprar l’illa i Espanya es nega. Per aquest motiu, quan esclaten les insurreccions independentistes cubanes, EEUU els hi donaran suport. La guerra de Cuba: El 1868 es produeix el “Grito de Yara”, la primera sublevació autonomista dels cubans contra el domini espanyol. Els seus objectius són: aconseguir més autonomia respecte a Espanya i l’abolició de l'esclavitud. El general Martínez Campos acaba amb la revolta. S’aconsegueix una pacificació momentània i es firma el Conveni de Zanjón on es concedeix amnistia general als cubans revoltats, llibertat pels esclaus negres i l'oportunitat d'intervenir dins el govern als propis cubans. 1895 José Martí i Máximo Gómez lideren el “Grito de Baire”, una nova sublevació independentista dels cubans contra el domini espanyol per incompliment del Conveni de Zanjón. Aquesta vegada els cubans tendran el suport dels EEUU. A la vegada hi ha una insurrecció a Filipines ( colònia espanyola). -​ Els americans acusen al govern espanyol de l’explosió del cuirassat Maine al port de l'Havana i decideixen intervenir en favor dels cubans. Ultimátum norteamericano a España, 19 de abril de 1898. -​ El 1898 es sol·licita l'armistici i pel tractat de París, Cuba aconsegueix la independència. A més, Puerto Rico, Filipines són cedides als EEUU. Les conseqüències: -​ Els espanyols senten pessimisme i frustració, són conscients de l'endarreriment del país respecte a la resta de països europeus i de la necessitat de modernitzar-se. -​ Grans despeses bèl·liques. -​ La gran mortalitat provocada per la guerra i les epidèmies afecta sobretot a les classes populars que no poden pagar per alliberar-se del reclutament. -​ La pèrdua del mercat i de l'extracció de matèries primeres provoca una crisis econòmica. -​ Els intel·lectuals de la Generació del 98, destaquen "el problema d'Espanya" en les seves obres. -​ En l'àmbit polític, apareix el regeneracionisme que culpabilitza al sistema de la Restauració de tots els problemes que viu el país i proposar reformes polítiques, econòmiques i socials. Té com a objectiu arreglar el desprestigi del sistema polític eliminant el frau i la corrupció electoral, però fracasa. Els seus màxims representants són Antoni Maura i José Canalejas.