Organització dels Recursos Implicats en Programes d'Activitats Físicoesportives Individuals (PDF)

TEMA 2: ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS IMPLICATS IMPLICATS EN PROGRAMES D’ACTIVITATS FISICOESPORTIVES INDIVIDUALS I EL SOCORRISME AQUÀTIC  1. Instal·lacions per a la pràctica d'activitats fisicoesportives individuals i el socorrisme aquàtic 1.1. Tipus i característiques de les ins...

TEMA 2: ORGANITZACIÓ DELS RECURSOS IMPLICATS IMPLICATS EN PROGRAMES D’ACTIVITATS FISICOESPORTIVES INDIVIDUALS I EL SOCORRISME AQUÀTIC  1. Instal·lacions per a la pràctica d'activitats fisicoesportives individuals i el socorrisme aquàtic 1.1. Tipus i característiques de les instal·lacions A les diferents activitats fisicoesportives individuals s'utilitzen diferents instal·lacions especifiques, on les més destacables són les piscines, la pista d'atletisme i les sales de gimnàstica. 1.1.1. Piscines Les activitats aquàtiques es poden desenvolupar en piscines exteriors, cobertes o aigües obertes. Pel que fa a les piscines, aquestes es poden classificar segons la seva orientació i construcció en piscines de natació, d'ensenyament, de xipolleig, de salts, recreatives, de sincronitzada i polivalents. Les competicions de natació es desenvolupen en piscines cobertes, de 25 metres (piscina curta) o 50 metres (piscina olimpica), a més de llacs o mars a les competicions d'aigües obertes. Una piscina olimpica per a competicions internacionals té 50 metres de llarg i 25 metres metres d'amplada. La profunditat minima ha de ser de 2 metres, encara que es recomanen 3 metres. cotes per haver de complir una piscina per albergar competicions internacionals. Els carrers es delimiten amb línies flotants o sureres flotants, que empren diferents colors per distingir els carrers centrals i per indicar els metres finals a cada llarg (vermell habitualment). A més, sobre la piscina, s'estén un cable horitzontalment amb banderoles perquè, en el cas del nadó d'esquena, el nedador tingui referència visual dels darrers metres. Al fons de la piscina, a l'eix central de cada carrer, una franja negra contínua serveix de referència als nedadors En un dels extrems se situa la sortida, on se situen els trampolins des d'on s'inicien totes les proves, excepte les d'esquena que es realitzen des del got. Els trampolins disposen d'una base antilliscant a la part superior, lleugerament inclinada cap al got de la piscina, per a les sortides de peu. A més, a la part frontal (cap al vas) presenten una nansa horitzontal perquè el nedador se subjecti a les sortides d'esquena. D'altra banda, és habitual trobar a les instal·lacions aquàtiques piscines de xipolleig, per al seu ús en poca edat o col·lectius especials. Aquestes piscines no tenen unes mides establertes, sinó que s'adapten generalment als espais disponibles, tot i que solen oscil·lar entre els 50 i els 250 metres quadrats de superfície. Les piscines d'ensenyament estan dedicades a l'educació física i l'ensenyament de la natació, així com als jocs lliures o vigilats a aigua de nens de 6 a 11 anys. Els gots d'ensenyament oscil·len entre els 6 x 12 metres i els 10 x 20 metres, amb una profunditat mínima de 0,70 metres i màxima de 1,30 metres. Les piscines polivalents s'utilitzen per a l'entrenament i la competició de la natació en nivells bàsics, així com per al salvament i el socorrisme. Les dimensions de les piscines polivalents són similars a les piscines de natació, amb 25 o 50 metres de longitud, i una amplada entre 12,5 i 21 metres (entre 6 i 8 carrers). La profunditat oscil·la entre 1,20 a la part poc profunda i 2,20 metres a la part profunda (on s'ubicaran els trampolins de sortida). 1.1.2. Pistes d’atletisme La majoria de les disciplines de l'atletisme es desenvolupen a l'estadi l'excepció de les proves de ruta, marxa, camp a través, trail o curses per muntanya. La pista d'atletisme consta de dues rectes paral·leles i dues corbes del mateix radi. A la pista estàndard, el radi de la corba és 36,5 metres, tot i que no és un requisit obligatori que totes les pistes tinguin aquest radi, sinó que es pot adaptar en funció de la ubicació d'aquesta al seu entorn. L'interior de la pista està delimitat per una vorera (línia blanca). Dins de l'estadi, s'hi inclou a més de la pista per a carreres les zones de llançament i de salts. A la Figura es mostra la disposició estàndard de les diferents zones de concursos, encara que aquesta ubicació es pot modificar a cada instal·lació esportiva. A la pista s'assenyalen amb línies de diferents colors les sortides (blanc, ubicació de tanques (verd, groc i blau o vermell), obstacles (blau o vermell, zones d'intercanvi de relleus (groc) i zones habilitades per als concursos ( blanc). 1.1.3. Sales de gimnàstica La instal·lació de gimnàstica habitualment s'ubica dins de pavellons poliesportius, en sales independents (sales especialitzades) o amb adaptacions provisionals sobre la instal·lació central poliesportiva. En cas de dissenyar sales específiques per a gimnàstica, aquestes han de tenir unes dimensions de 30 x 18 metres i haurien de tenir una alçada mínima de 8 metres, si es disposa d'un joc d'aparells. En el cas de dos jocs d'aparells i un practicable per a terra les dimensions seran de 42 x 24 metres. Tot i això, una sala de gimnàstica per treballar a nivell d'escola necessitar-la unes dimensions de 24 x 12 metres. Per a la conservació dels aparells i del material es recomana construir un magatzem annex equipat amb armaris especials per a la conservació del material. La superfície del magatzem per a una sala de 24 x 12 metres no ha de ser inferior a 16 m2. Les parets no han de contenir sortints o irregularitats fins a una alçada de 1,75 metres del terra. Les parets i els sostres estaran pintats en tons clars i el terra de coberta serà uniforme sense esquerdes per facilitar l'arrossegament i el transport dels aparells. La sala ha d'incloure tant material específic com a complementari. Com hem descrit abans, els materials específics seran els aparells homologats per a la competició de gimnàstica artística, i els complementaris els que ajuden a la consecució de les habilitats necessàries per assolir els diferents elements. La quantitat d'aparells i material ve determinada pel nombre de practicants que treballen de manera simultània a la sala. La disposició dels aparells es fa tenint en compte el procés d'ensenyament. Al centre el tapís de terra amb unes dimensions de 14 x 14, mentre que l'espai per a salt estarà paral·lel a una de les parets longitudinals, la barra al pla posterior respecte a la sortida de la sala , ia l'anterior la paral·leles, barra d'equilibri i cavall amb arcs. Els postes i trepes de corda es troben fixats a un monorail en una de les cantonades de la sala. Els materials que s'hagin de guardar al magatzem els col·locarem no gaire lluny d'aquest. A més, es pot afegir un mirall i barra de ballet,i espatlleres al fons oposat al que es troba el fossat 1.2. Barreres arquitectòniques i adaptació de les instal·lacions Tota instal·lació esportiva hauria de ser accessible per a qualsevol tipus de persona. Per això, cal cercar una adaptació integral de la instal·lació, tant dels espais esportius com de les zones de grades, lavabos, vestuaris i altres espais auxiliars. Hi ha d'haver una via d'accés a la instal·lació esportiva sense presència d'esglaons i amb prou amplada en tot el recorregut per permetre el pas de cadires de rodes. De la mateixa manera, els recorreguts dins de la instal·lació, per dirigir- se i accedir a lavabos i vestuaris, i zones de graderies, han de permetre que qualsevol persona amb mobilitat reduïda pugui tenir lliure accés. La presència d'un únic obstacle a la instal·lació, si no hi ha una ruta alternativa, suposa la inaccessibilitat, i devaluaria totes les mesures d'accessibilitat disponibles a la resta de la instal·lació; d'ahl la importància del concepte d'accessibilitat integral. A més, és de vital importància que hi hagi una senyalització que indiqui els diferents recorreguts per accedir als diferents espais de la instal·lació. De la mateixa manera, s'han de prendre mesures especials a la resta d'espais complementaris i auxiliars, com ara vestuaris o lavabos, per permetre'n l'ús per qualsevol persona. Quant a la instal·lació esportiva en sl, per a activitats basades en atletisme o activitats gimnàstiques serà necessària l'accés lliure d'obstacles a la pista. De la mateixa manera, l'ús de superfícies no lliscants, una senyalització correcta i l'ús d'il·luminació adequada facilitaran l'accés a tot tipus de persones. D'altra banda, les instal·lacions aquàtiques han d'incorporar ajuts per accedir a persones amb mobilitat reduïda. Diferents solucions constructives aconsegueixen aquest fi, com entrades en rampa, escales adaptades o grues o elevadors instal·lats a la vora del got. Per aprofundir sobre aspectes d'accessibilitat en instal·lacions esportives, podeu consultar el Manual de Bones Pràctiques elaborat per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies. 1.3. Normativa sobre construcció i manteniment de les instal·lacions per a esports individuals A Espanya, la normativa aplicable per normalitzar la construcció d'instal·lacions són les normes NIDE. Els aspectes més destacables es mostren a continuació: En el cas de l'atletisme, podem diferenciar entre les diferents zones destinades a les diferents disciplines.  A la pista es desenvolupen proves de velocitat, mig fons i fons, així com la sortida o meta de proves de marxa i ruta (per exemple, marató). La longitud del perímetre interior de la pista i la seva amplada (nombre de carrers) estarà condicionada per disponibilitats despai i mitjans econòmics, així com de la categoria de les competicions. Per a competició oficial a l'aire lliure, ha de tenir una distància de 400 metres, mesurats a 30 cm de la vorera interior. A pista coberta es recomanen 200 metres, encara que aquesta distància pot ser variable. Per a competicions nacionals ha de tenir almenys 6 carrers, i per a internacionals, 8; cada carrer de 1,22 metres dample. A la vora interior, hi haurà una línia blanca de 5 cm d'amplada i sobre la qual s'instal·la aquesta vorera d'alumini d'aproximadament 5 cm d'alçada i un mínim de 5 cm d'amplada. Sobre aquesta vorera, es fixen diferents plaques que identifiquen les diferents sortides, zones d'intercanvi de relleus, ubicació de les tanques, etc. A tota l'extensió de la pista, hi haurà una alçada lliure d'obstacles d'almenys 5 metres, així com un espai de seguretat de 1,5 metres lateralment. El paviment de la pista serà sintetic i antilliscant i permetrà l'ús de sabatilles de claus. Per a les proves en recta (velocitat i tanques), la instal·lació tindrà una distància de 110 metres, amb 3 metres addicionals a la zona de sortida i 17 a la zona de frenada. Per a competició, calen almenys 6 carrers i per a competicions nacionals o internacionals, 8 carrers. Les línies de sortida i meta seran línies blanques traçades perpendicularment a la direcció dels carrers. Pel salt d´alçada, la zona de cursa serà de 15 metres i 20 en competicions internacionals. Quan sigui necessari, la vorera de l'oval serà removible. La zona de calda tindrà com a mínim 5 x 3 metres. El paviment serà semblant a la resta de la pista d'atletisme. L'equipament per a aquesta disciplina comprèn dos saltòmetres, un llistó i el matalàs; cadascun dels quals té uns requeriments tècnics per a competicions oficials. A grans trets, els saltòmetres han de ser rígids i amb uns suports regulables en altura. El llistó estarà fabricat en fibra de vidre o material semblant, amb una longitud de 4 metres i un pes inferior a 2 kg Per al salt de longitud i triple, el passadís de cursa estarà construït amb una superfície identica a la pista. Es deixarà un espai lliure de 1,5 metres al voltant del passadís i la zona de calda. A la Figura 6 es mostren les dimensions que han de complir el passadís de carrera i el fossat de caldes segons normativa NIDE. El fossat de calda estarà farcit de sorra fina humitejada per esmorteir la calda. La distància entre la línia de batuda i el fons del fossat serà de 10 metres com a mínim. La taula de batuda es trobarà entre 1 i 3 metres de la vora més propera a la fossa. Per al salt amb pertiga, no hi ha límit a la distància de carrera i ha d'existir un passadís d'almenys 40 metres. Aquest passadís serà d'identificació construcció a la resta de la pista. Al final d'aquest, s'instal·larà el caixetí per a la pertiga i es col·locaran els saltòmetres i el matalàs, amb un mínim de 5 x 5 metres. La Figura 7 il·lustra les dimensions de la zona de salt amb pertiga segons la normativa NIDE. Els llançaments de disc, martell i pes necessiten un cercle de similars solucions constructives (habitualment de formigo). El de pes i martell tindrà un diàmetre de 2,135 metres, i el de disc de 2,5 metres. Per al disc i el martell, s'instal·larà una gàbia protectora per prevenir possibles llançaments fora de la zona de llançaments que poguessin impactar amb altres usuaris de la instal·lació. El cercle de pes presenta un contenidor a la part frontal, de color blanc i amb una alçada de 10 cm. Els sectors de calda als quatre llançaments formen un angle respecte al centre del cercle, o al passadís de javelina, amb línies indicatives de la distància de llançament. Es mostra a la Figura 8 un exemple per al llançament de pes. En el cas de la javelina, el passadís de llançament tindrà una construcció identica a la pista, amb una amplada de 4 metres i una longitud entre 30 i 36,5 metres. Pel que fa a la gimnàstica, a més de les disposicions d'espai descrites anteriorment, hi ha normatives de materials i equipaments que han de guiar la fabricació i la instal·lació dels diferents equipaments per a aquesta disciplina esportiva (Taula 1). Menció especial s'ha de fer a les superfícies esportives. Per a cada disciplina esportiva, hi ha uns requeriments de fricció, absorció d'impactes, deformació, resistència a impactes o claus (atletisme), entre altres factors d'alta especificitat tècnica. A Espanya, la normativa NIDE estableix els rangs acceptables de cadascuna d'aquestes variables determinants, no només del rendiment en cada modalitat esportiva, sinó també de la seguretat dels participants en l'exercici de les activitats fisicoesportives. Per això, és imprescindible que hi hagi una harmonització tècnica en la construcció d'instal·lacions esportives apropiades per a cada disciplina esportiva, ja que cadascuna té uns requeriments diferents, segons el tipus de desplaçaments requerits, així com del tipus de calçat emprat en aquesta activitat. 1.4. Normativa sobre construcció i manteniment de les instal·lacions aquàtiques Segons la normativa NIDE per a piscines, cada element de la instal·lació ha de complir una sèrie de requisits. Es mostren a continuació les més destacables: Al voltant del got es preveuran bandes perimetrals de platges o andanes pavimentades, per a la circulació de nedadors i usuaris. El terra exterior de la piscina estarà construït amb materials antilliscants, fins i tot estant mullats, per facilitar el trànsit de nedadors i resta de personal a la instal·lació. Els gots disposaran d'un rastell-rebossador de tipus desbordant que limités el nivell màxim d'aigua, desaiguarà la pel·lícula superficial d'impureses, servirà d'unió als usuaris i compleixi la funció d'escullera. Les sureres estaran constituïdes per un cable tensor fixat a uns ganxos instal·lats als extrems de la piscina. En aquest cable, s'insereixen elements flotants, de manera contínua perquè no hi hagi espais lliures. Els 5 metres més propers a cada extrem tendra flotadors d'un color diferent (vermell  habitualment. De la mateixa manera, a 15 metres es col·locarà un flotador d'un altre color per indicar un punt de referència per als viratges d'esquena. El cable estarà tensat de tal manera que es trobin alineades sobre l'aigua. El sistema d'ancoratge del cable al ganxo ha de permetre'n la posada i retirada, per poder fer un ús polivalent de la piscina, o poder reemplaçar de manera senzilla un cable o elements flotants deteriorats. Haurà d'existir una plataforma de sortida fixa per cada carrer, situant-se totes sobre la vorera d'un dels murs frontals. La seva instal·lació serà sòlida per impedir el moviment de la plataforma a la sortida dels nedadors. L'alçada d'aquestes plataformes sobre el nivell màxim de la làmina d'aigua estarà compresa entre 0,50 i 0,75 metres. La base superior de suport dels peus dels nedadors tindrà una superfície mínima de 50 x 50 cm i de material antilliscant. Per posibilitar la sortida de les proves de natació d'esquena, hi haurà uns agafadors de mà, fermament fixats a la plataforma, amb unes dimensions entre els 25 i els 40 cm. 1.5. Sistemes de seguretat i supervisió dels aparells i màquines d'una instal·lació aquàtica Tots els elements de les instal·lacions aquàtiques s'han de supervisar sovint per evitar accidents. Igual que els sòls, per preservar la condició d'antilliscant, que per desgast poden perdre. A més, en cas de produir-se acumulació d'aigua a zones determinades, cal comprovar l'origen d'aquesta acumulació (embús de reixetes per exemple). Serta recomanable incloure aquesta tasca a la planificació diària. Les escales, baranes o altres elements destinats a l'adherència dels usuaris s'han de revisar per assegurar-ne l'estabilitat i l'absència d'arestes o elements tallants o punxants. Igual que els anteriors, necessitarien una revisió setmanal. Les línies flotants o sureres freqüentment presenten desperfectes, pel trencament dels elements individuals de flotació, cosa que pot provocar vores tallants o buits i accidents. De la mateixa manera, la tensió del cable d'aquestes sureres ha de ser adequada per mantenir-ne la posició. Una revisió mensual de les corxeres i tensors serta recomanable. Altres materials, com ara porteries, elements d'ajuda a la flotació, sistemes d'entrenament o similars, haurien d'estar emmagatzemats en llocs segurs i apartats de les zones de trànsit per prevenir accidents i preservar-ne la conservació. De la mateixa manera, cal supervisar-ne l'estat amb certa freqüència.  2. MATERIAL AUXILIAR PER AL DESENVOLUPAMENT DE LES ACTIVITATS FISICOESPORTIVES INDIVIDUALS 2.1. Adaptacions per a ús didàctic i recreatiu Hi ha múltiples materials auxiliars per a la pràctica d'activitats fisicoesportives individuals, tant en l'àmbit de les activitats aquàtiques com en atletisme i en activitats gimnastiques. Els més emprats en diferents activitats individuals (excepte les aquàtiques) són el cronòmetre, els cons, cèrcols, piques o petos; encara que hi ha molts altres materials que l'animador esportiu pot combinar per dissenyar les seves tasques didàctiques o recreatives:  Cronòmetre. Permet controlar els temps de joc (a més dels temps de descans). Podem emprar-ho amb una finalitat didáctica, com per exemple perquè el participant sigui capaç de mantenir un ritme determinat en una activitat de natació o de carrera. També amb fins recreatius en jocs on l'objectiu sigui realitzar unes accions determinades en un temps fixat (per exemple, en 1 minut treure el nombre més gran possible d'elements flotants, com ara taules, xurros, etc.; repartits per la piscina). Cons. Aquests elements poden tenir múltiples funcions en qualsevol activitat basada en atletisme o activitats gimnàstiques. Podem fer-los servir com a elements delimitadors de l'espai de joc, o marcant punts de pas en jocs d'agilitat, fent recorreguts amb canvis de direcció als cons, entre altres possibilitats. Piques. Aquest material ofereix igualment múltiples possibilitats, des de delimitar espais de joc o recorreguts igual que els cons (fixats verticalment en cons específics per a piques), simular altres materials específics com javelines d'atletisme, fer exercicis de mobilitat articular, o múltiples jocs de llançaments, marxa atlètica o habilitats gimnàstiques. Cèrcols. De diferents mides, permeten múltiples possibilitats. Entre altres exemples, espais on el participant no pot ser "capturat" en jocs de persecució, espais on s'han de fer  els suports en jocs de salt o carrera, espais des d'on s'ha de fer la batuda en aspectes tècnics d'atletisme com el salt de longitud o d'alçada, etc. Petos. Permeten la diferenciació d'equips, per exemple, per a jocs de relleus. Igualment es poden fer servir com un element més mòbil, com en el joc de les tres en ratlla, o en el joc del mocador. L'experiència i la imaginació de l'animador propiciaran poder optimitzar l'ús d'aquests i altres materials auxiliars per enriquir i diversificar les tasques didàctiques o recreatives plantejades, així com adaptar-los a les diferents característiques dels participants. Finalment, aquests materials auxiliars es poden combinar amb els materials específics, o materials alternatius, per tenir encara més possibilitats de variabilitat en el disseny i desenvolupament de tasques fisicoesportives. En el cas de la gimnàstica, els materials auxiliars ja estan descrits a l'apartat 6.2. La sala de gimnàstica es converteix en un entorn apte per a un fi competitiu i de rendiment, però també per a un fi recreatiu. L’exemple més clar de l?adaptació recreativa de la gimnàstica artística, més enllà de l'aprenentatge de l?acrobàcia, seria el parkour. El parkour és una disciplina urbana que consisteix a desplaçar-se d'un punt a un altre de la ciutat superant la major quantitat d'obstacles possibles. Abans de provar aquestes habilitats a l'entorn urbà, és molt més segur adaptar els materials de la sala de gimnàstica per a l'aprenentatge d'aquestes habilitats específiques. 3. EL LLOC DE SALVAMENT Al lloc de salvament hem de tenir mitjans de comunicació, ja sigui entre socorristes (intercomunicadors com walkie-talkies) o mitjans d'assistència sanitària (telèfon convencional o smartphone). És fonamental en qualsevol dels casos verificar diàriament en començar la jornada el nivell de bateria i el seu funcionament. Com a mesura de manteniment, es respectaran les condicions de càrrega facilitades pel fabricant i es mantindran en condicions òptimes d'emmagatzematge quan no estiguin utilitzant (sense exposar a temperatures extremes ni condicions d'humitat). D'altra banda, el lloc de socorrisme ha de comptar amb material de salvament, com el flotador o cèrcol de rescat, pilota salvavides, tirants de salvament, pertiga (especific per a piscina), taula de salvament (talla o llargal, braç o tub de rescat (floppi) o boia torpede. El manteniment d'aquests materials és important per allargar-ne la vida útil i preservar-los en bon estat per al seu ús. S'emmagatzemessin quan no es facin servir allunyats de la llum solar directa i de temperatures i humitats extremes. Se'n revisarà l'estat de conservació i es retiraran quan presentin desperfectes que n'impossibilitin l'ús. Altres elements del lloc de salvament són el material de primers auxilis. Periòdicament es revisarà l'estat dels diferents elements, i la quantitat d'aquests, per estar preparats davant de qualsevol eventualitat que en requereixi l'ús. És d'especial importància conservar aquests elements en condicions adequades de llum, temperatura i humitat, dins de la farmaciola de la instal·lació. Finalment, altres elements del lloc de salvament com la cadira, torre o el parasol (segons tipus d'instal·lació), es verificaran de forma setmanal, notificant-ne qualsevol deteriorament per a la reparació. 4. CRITERIS D'ÚS DE LES  INSTAL·LACIONS ESPORTIVES EN CONDICIONS DE MÀXIMA SEGURETAT El tècnic animador haurà d'utilitzar les instal·lacions esportives d'acord amb la normativa pròpia de cada espai esportiu, a fi de preservar la seguretat dels participants en les activitats fisicoesportives i altres usuaris de la instal·lació. A aquest efecte, ha de conèixer la normativa bàsica aplicable a cada instal·lació i equipaments, i verificar-ne l'estat correcte abans de començar la sessió. A més d'aquests aspectes bàsics, en dissenyar les nostres sessions hem de contemplar l'ús que farem de les instal·lacions, dels diferents espais i els equipaments i materials implicats, en relació també amb el nombre de practicants que tinguem al grup. Així, la previsió de riscos serà més encertada. La relació despai per practicant ha de correspondre amb el tipus dactivitats que desenvoluparem a la sessió. Dinàmiques que inclouen jocs de carrera i persecució requeriran grans espais lliures d'obstacles per minimitzar el risc de col·lisió entre persones. De la mateixa manera, es delimitarà l'espai de joc amb cons o altres elements identificatius, perquè altres usuaris que comparteixin la instal·lació no el travessen amb el risc de xocs consegüent. En les activitats aquàtiques, especialment en el cas de nens, és important acotar els espais de pràctica per tenir més control sobre els participants. Pel que fa als temps de pràctica, hem d'ajustar les durades dels esforços a les qualitats físiques dels participants en les activitats fisicoesportives. Dins de la sessió, les diferents pauses entre exercicis serveixen per recuperar-se. Per tant, en el disseny de les activitats hem de preveure el temps que necessitarem per a l'intercanvi d'activitat (agrupació de participants, recollida de material, nova distribució de materials i persones, explicació de l'exercici) i així ajustar les pauses entre exercicis. Activitats més intenses o de més durada necessitaran pauses més grans, que també podem aprofitar per rehidratar-nos en cas d'altes temperatures o humitat. Llevat de sessions molt intenses, intentarem que els temps de pausa siguin reduïts, especialment en aquelles sessions de curta durada. Per això, hem de cercar l'eficiència encadenant exercicis que requereixin pocs canvis despai, distribució de materials o agrupacions de persones. De la mateixa manera, les instruccions han de ser precises, assegurant-nos, això sí, que es comprenen per al desenvolupament correcte de l'exercici. A la part final, sempre es reservarà un temps per a la recollida del material i la tornada a la calma, amb estiraments suaus quan les característiques de la sessió desenvolupada així ho aconsellin. A les sales de gimnàstica els espais i els temps sols estar és molt delimitats. Normalment, l'ús de la instal·lació es redueix a una franja horària molt reduïda (generalment després de l'horari escolar), que obliga a incloure simultàniament usuaris d'escola i de competició. Per tant, la disposició dels grups a la classe, la disposició i l'organització dels seus desplaçaments d'uns aparells als altres juguen un paper molt important. Sovint ens trobarem en algun lloc de la sala els horaris amb les assignacions de temps i espai per a cada grup i dia d'entrenament. 5. SUPERVISIÓ I MANTENIMENT DE MATERIALS UTILITZATS Un inventari consisteix en una llista organitzada i precisa amb tots els materials existents. Per facilitar la localització dels materials, en aquells casos on hi hagi una certa rotació de tècnics animadors o entrenadors resulta útil completar aquests inventaris amb imatges del material i la seva ubicació (fotografies) en un lloc visible a l'entrada del material, de cara a localitzar de forma ràpida i senzilla cadascun dels elements que necessitem per a la nostra activitat El tècnic animador ha de fer una previsió dels materials a emprar en cadascuna de les sessions, precisant els diferents tipus de materials i el nombre de cadascun. Idealment, hem de dissenyar una plantilla on quedi reflectit el material (tipologia i quantitat) per a cadascuna de les activitats a desenvolupar a la sessió d'activitats fisicoesportives. A la fila final podrem, per tant, fer el recompte de material per a la sessió completa. D'aquesta manera, tindrem un esquema global dels materials que cal agafar dels magatzems. A més, quan diferents tècnics animadors, entrenadors, etc., emprin el mateix material, hauria d'existir una planificació coordinada, de manera que un tècnic animador pugui saber amb antelació quin material tindrà disponible a la seva franja horària. En aquests casos, és de vital importància ser especialment diligents amb la nostra planificació i amb el compliment dels horaris de recollida i devolució del material, perquè tots puguem disposar del material quan ho necessitem. En aquests casos, sobre la taula anterior, s'hi afegirien dues columnes addicionals que indiquin l'hora de recollida i devolució, que seran transmeses al coordinador, o que es pot penjar en un tauler al magatzem compartit. En aquests casos, cal una antelació més gran en la previsió per poder coordinar els diferents tècnics. Per a un manteniment correcte dels materials, i de l'ordre d'aquests, és imprescindible que sempre es tornin a deixar col·locats com estaven abans del seu ús. D'aquesta manera garantim que es pugui trobar en una propera sessió. A més, la seva conservació als espais adequats allargarà la seva vida Util. Per fer-ho, hem d'emprar gàbies, armaris o prestatgeries apropiades per a cada tipus de material, i amb la mida i capacitat suficient perquè no es produeixin excessos de càrrega que podrien deformar els elements col·locats a les parts més baixes pel pes suportat. En aquells materials utilitzats a exteriors en dies de pluja o sobre superfícies amb fang o aigua, és important netejar-los abans de guardar. Els aparells de gimnàstica haurien de ser inspeccionats formalment cada any, però els entrenadors haurien de fer un seguiment constant. Es recomana comprovar diàriament els aparells i corregir immediatament els defectes detectats. Un cop al mes cal fer una exploració més detallada. Els aparells que estiguin trencats o insegurs no s'haurien d'emprar fins que no s'hagin reparat. Els minitramp no s'haurien de col·locar damunt de la pista de terra, ni damunt de la recta d'acrobàcia, ja que poden perdre estabilitat i fer malbé el terra. Els materials haurien de ser transportats en carros especials per no deteriorar el terra. En cas de comptar amb fossat, cal revisar-lo regularment i almenys una vegada a l'any ventilar les escumes per evitar humitats, insectes o altres animals, així com objectes que hagin pogut caure dins. A més, treure els blocs d'escuma durant uns dies evita l'acomiadament i la pèrdua de capacitat d'amortiment. Les vores han de ser arrodonides, recobertes de goma escuma i preferiblement d'un color diferent de la resta de l'escuma de la fossa. En el cas de materials propis d'activitats aquàtiques, com el material de natació o de salvament i socorrisme, s'haurien de guardar en gàbies de reixes amb rodes, perquè el material mullat es pugui assecar amb més facilitat i l'aigua no s'acumuli al fons de l'armari contenidor el que podria propiciar la proliferació de microorganismes perjudicials). Per acabar, és important que mensualment es faci una supervisió de l'inventari i del correcte ordre dels materials. Un magatzem ordenat i net propiciarà una millor conservació dels materials i allargarà la vida útil en condicions òptimes d'ús. 6. FITXES PER AL REGISTRE D'INCIDÈNCIES A LES INSTAL·LACIONS I EQUIPAMENTS En línia amb l'anterior punt, sobre supervisió i manteniment del material, cal mantenir un registre de qualsevol desperfecte o deteriorament que es produeixi al material emprat, els equipaments o la pròpia instal·lació. A cada instal·lació esportiva, servei municipal d'esports o club/escola esportiva pública o privada, poden existir fitxes especifiques per registrar incidències advertides durant el desenvolupament de les nostres activitats fisicoesportives. Aquestes fitxes haurien d'incloure informació sobre la data del registre, la persona que reporta la incidència (de cara a poder requerir posterior informació), la instal·lació afectada, l'equipament o material que és susceptible de ser reparat o substituït i almenys una breu descripció del problema advertit. A la Figura 9 es mostra un exemple de fitxa de recollida d'incidència extreta del document Seguretat en Instal·lacions Esportives del Consell Superior d'Esports. Després d'emplenar la informació precisada a la fitxa de registre d'incidències, és important comunicar-la a la persona responsable de la instal·lació, quedant constància de la recepció correcta.  7. FONTS D'INFORMACIÓ Avui dia, les fonts d'informació per obtenir recursos per al disseny i el desenvolupament de les activitats fisicoesportives són nombroses. Entre les múltiples fonts disponibles, destacarem alguns recursos en línia, pagines web de federacions esportives, diferents programes per a la iniciació esportiva plantejats des d'ens federatius, diversos canals de Youtube amb vídeos d'interès sobre disciplines esportives individuals i, finalment, una selecció de textos sobre natació, atletisme i gimnàstica on podrem trobar contingut d'interès per dissenyar i desenvolupar sessions, exercicis per aprendre i corregir errors i mètodes d'avaluació dels aprenentatges. 7.1. Pàgines web Ens referim a pàgines web de diferents federacions d'esports individuals, on es pot trobar informació sobre reglaments, disciplines, categories menors i altra informació d'interès. 7.2. Programes específics per la iniciació esportiva Nedar és vida. Programa desenvolupat per la Reial Federació Espanyola de Natació per garantir la qualitat de l'ensenyament de la natació a Espanya. Està dissenyat per oferir avantatges a totes les parts que intervenen en el procés de l'ensenyament, tant per a les escoles, com per als monitors, per als pares i, sobretot, per als nens i les nenes, que són els autèntics protagonistes. http://www.nadaresvida.es/ Naderes vida Jugant a l'Atletisme. Gula i pautes de referència per realitzar competicions alternatives d'atletisme a les categories infantil (12 i 13 anys), aleví (10 i 11 anys), benjamin (8 i 9 anys) i edats anteriors segons nou concepte i format de competicions. CAP Athlé. Un model d’escola d’atletisme. Un exemple a seguir d'una escola francesa, on es mostra la forma de treball en diferents categories, amb múltiples activitats, exercicis, formes d'organització, etc. https://www.youtube.com/watch?v=FYPZDEVIJM Gymnaestrades. Es tracta d'un esdeveniment esportiu no competitiu, basat en qualsevol de les disciplines de la Federació de Gimnàstica. A nivell internacional podem destacar les organitzades per la Federació Internacional de Gimnàstica, que va començar a Roterdam el 1953.  Joan Rius. Entrenador d´Atletisme amb àmplia experiència. Inclou vídeos didàctics d´entrenament esportiu en general. Atletisme, tècnica, didàctica i entrenament. Prevenció de lesions i entrenament infantil i juvenil. https://www.fig-gymnastics.com/site/discipline.php?disc=1 Federació Internacional de Gimnàstica A Espanya, AMIGEX (Amics de la Gimnàstica d'Extremadura) organitza aquest tipus d'esdeveniments des de 1996, com a instrument de promoció i difusió de les activitats gimnàstiques. http:/tamigox.com/index.php/gimnastradas Gamnestradas 7.3. Canals de Youtube amb contingut específic yonado. Vídeos de natació, salvament i socorrisme. https://www.youtube.com/@YonadoEs Carlos Cordente. Director del Centre Nacional de Formacions Atlètiques (CENFA). Inclou multitud de vídeos de tècnica d'atletisme de les diferents disciplines, entre d'altres materials d'interès https://www.youtube.com/@CarlosCordente  J. Rius Trainer-Joan Rius Sant: atletismo https://www.youtube.com/@jriustrainer Canals oficials de Youtube de la Federació Internacional de Gimnàstica i de la Reial Federació Espanyola de Gimnàstica en què es poden veure vídeos de totes les disciplines de la Federació de Gimnàstica. 7.4. Material web amb jocs i exercicis, material tècnic o educatiu Catàleg de jocs. Projecte Ludos. Enfocats a l'educació primària, aptes per tant per a edats primerenques. http:/stecursostic.educacion.es/primantados/web/potj.html Catàleg de jocs Joan Rius Trainer. Pagina web especialitzada en l'ensenyament i entrenament de l'atletisme. Ofereix informació sobre aspectes tècnics, manera d'ensenyar i corregir errors, progressions metodològiques,  maneres d'avaluar els aprenentatges i altres materials d'interès. http://www.rustrainer.com/ Llibre Ensenyar l'atletisme. Llibre en format de diapositives adreçat a professors d'educació física i entrenadors responsables d'atletes de categories inferiors. Després d'una descripció molt breu dels fonaments tècnics, es mostren els errors principals que cometen els joves atletes i la incidència que tenen els errors apresos en la consolidació del model tècnic quan són adults. http://www.justanar.com/content/ansas alatotisme 7.5. Llibres útils per al tècnic animador sobre natació, atletisme i habilitats gimnàstiques Bucher, W. (2015). 1.000 exercicis i jocs de natació i activitats aquàtiques: natació, busseig, sincronitzada, salvament, waterpol i salts. Madrid: Hispano- Europea.  Navarro, F.; Diaz, G. i Gonzalez, M. (2012). Com nedar bé. Madrid: Editec XARXA. De Castro (2016). L'atletisme a l'escola a través de l'educació física. Madrid: Narcea edicions. Jardi, C. i Rius, J. (2004). 1000 exercicis i jocs amb material alternatiu. Barcelona: Paidotribo. Valero, A. i Gomez, A. (2014). Fonaments de l´atletisme. Claus per al seu ensenyament. Madrid: Pila Teleña. Junyent, M.V., i Montilla, M.J. (1997). 1.023 exercicis i jocs dequilibris i acrobàcies gimnàstiques. Barcelona: Paidotribo. Lopez, M., Estape, I. i Gran, I. (1999). Les habilitats gimnàstiques i acrobàtiques a l'àmbit educatiu: el plaer d'aprendre. Madrid: INDE. Estape, E. (2002). L'acrobàcia a gimnàstica artística. La seva tècnica i la seva didactica. Madrid: INDE.  8. CRITERIS BÀSICS DE SEGURETAT Els criteris bàsics de seguretat aplicables a les diferents activitats fisicoesportives es fonamenten en el coneixement dels possibles riscos derivats de la pràctica i de la normativa bàsica de prevenció de riscos, que s'exposen al llarg d'aquest capítol. A banda d'aquests factors de risc, relacionats amb les instal·lacions, els equipaments i materials i la indumentària emprada juguen un paper determinant en la seguretat de tècnics animadors, socorristes i participants en les activitats fisicoesportives. Quant a la indumentària, aquesta estarà determinada pel tipus dactivitat practicada. En activitats aquàtiques, la roba de bany serà cendida al cos, elàstica i de fàcil assecat. En activitats aquàtiques a l'aire lliure, caldrà emprar fotoprotecció, especialment si l'activitat és de llarga durada. L'ús de cremes solars o roba específica per a activitats aquàtiques que cobreixin l'esquena o els braços limitarà l'exposició solar que rep el participant. De la mateixa manera, en climes freds, l'ús de vestits de neoprè serà imprescindible si la temperatura de l'aigua és reduïda per evitar hipotèrmies. En altres activitats, com ara les derivades de l'atletisme, la roba serà còmoda i adaptada a la temperatura existent. Menció especial mereix el calçat a emprar, ja que té diferents necessitats un tipus o un altre de disciplina realitzada. Com a norma general, un calçat esportiu convencional és suficient, que aporti un mínim d'amortiment a la petjada i protecció al peu davant de les possibles irregularitats del terreny. En les habilitats gimnàstiques es recomana l'ús de roba ajustada per facilitar el moviment del practicant i alhora poder apreciar els errors que ens permetran fer les correccions tècniques en la realització dels elements. Els practicants no haurien de portar joies o objectes que puguin ser perillosos tant per al practicant com per a l'entrenador, utilitzar correctament la magnèsia i recollir els materials i aparells al magatzem al final de la sessió. Els materials emprats estaran sempre supervisats pel tècnic animador, coneixedor de les necessitats de l'activitat i els possibles riscos derivats de l'ús de material inapropiat (excés de pes, duresa, vores esmolades, etc.). S'elegiran, per tant, sempre materials específics o no específics, d'acord amb el tipus de practicant i el nivell de perícia. Sempre que la situació no exigeixi materials oficials, s'empraran altres materials que presentin un menor risc de lesió, com ara tanques encoixinades o saltòmetres elàstics per a les proves de salt vertical.  9. SEGURETAT I PREVENCIÓ DE RISCOS A LES INSTAL·LACIONS AQUÀTIQUES I D'ESPORTS INDIVIDUALS 9.1. Legislació bàsica sobre seguretat i prevenció de riscos en instal·lacions aquàtiques A les instal·lacions aquàtiques, s'apliquen les mateixes premisses indicades per a la resta d'instal·lacions. Tot i això, aquestes instal·lacions presenten algunes peculiaritats, per la qual cosa els riscos són diferents. Alguns dels riscos en instal·lacions aquàtiques estan relacionats amb les característiques pròpies d'aquest entorn, i que qualsevol usuari que transiti per aquests entorns està exposat, ja sigui el tècnic animador, el socorrista, els participants a les nostres dinàmiques o qualsevol altra persona que faci un ús lliure de la instal·lació. Entre aquests riscos, podem trobar les caldes per sòls relliscosos, les condicions tèrmiques (excés de calor i humitat), les infeccions per fongs o bacteris, així com la interacció amb elements químics com el clor o altres productes emprats per a la desinfecció o neteja del aigua o diferents superfícies de la instal·lació. A cada instal·lació aquàtica existirà una normativa sobre l'ús de calçat adequat, tant per al seu ús als espais complementaris (vestuaris, lavabos, etc.), com a la instal·lació esportiva en sl. El personal de la instal·lació i el socorrista de la instal·lació vetllaran pel compliment d'aquesta normativa, per reduir riscos derivats de caldes i possibles infeccions cutànies; a més de riscos derivats de la pràctica desenvolupada, com ara excessos d'intensitat o durada, que puguin provocar sobrecàrregues musculars (especialment en persones poc acostumades a nedar). De la mateixa manera, en activitats lúdiques on es puguin produir xocs entre participants o amb diferents materials emprats en l'activitat, podrien provocar-se lesions per contacte, com ara contusions o laceracions. La dosificació correcta de càrregues (volumenent intensitat) adaptades a les característiques dels nostres participants i fins i tot la individualització quan sigui necessari serà una mesura preventiva d'aquests riscos. Igualment, l'ús de materials específics i l'ús correcte minimitzaran els riscos d'accident durant el desenvolupament de les activitats fisicoesportives aquàtiques 9.2. Mesures generals de prevenció de riscos i normativa aplicable En primer lloc, és aplicable la Llei de Prevenció de Riscos Laborals per als treballadors, en aquest cas els tècnics animadors. D'altra banda, és imprescindible fer una previsió de riscos i establir les mesures preventives d'acord amb aquests riscos. A més, aquesta política ha de ser revisada periòdicament, ja que possibles modificacions de les instal·lacions, els equipaments o altres factors propis o externs de les activitats desenvolupades poden afectar aquests riscos A les instal·lacions esportives, segons s'indica al Document de Seguretat a les Instal·lacions Esportives, editat pel Consell Superior d'Esports, "per a una bona gestió de riscos cal la col·laboració tant dels mateixos gestors de la instal·lació com dels usuaris. Aquests dos agents són els responsables d'identificar situacions de risc que es pugui estar produint a les instal·lacions. haurien de supervisar- se per prevenir accidents en la pràctica fisicoesportiva. De la mateixa manera, s'aborda tot allò relatiu als equipaments esportius, com els propis de les pistes poliesportives o dels gots de piscina. 9.3. Protocols de seguretat i prevenció de riscos a les instal·lacions dels esports individuals. A les activitats aquàtiques, a més de complir amb la normativa explicada al punt anterior, hem de considerar com a factors de risc el nombre de participants a l'activitat (grups més nombrosos requereixen un major control i supervisió). Quan la situació ho precisi, s'han de dividir els grups en subgrups més reduïts, practicant de forma alterna o de forma simultània amb un segon tècnic animador. D'altra banda, el nombre total d'usuaris a la instal·lació de forma simultània, aliens a la nostra activitat però que comparteixen espais, pot suposar un altre factor de risc. Aquests usuaris poden estar en altres grups dirigits, o en ús lliure de la instal·lació, però comparteixen instal·lació i fins i tot poden compartir espais (piscina de xipolleig, piscina d'ensenyament. En el cas de les piscines de natació o polivalents, malgrat que puguem disposar de carrers propis per al nostre grup, els carrers annexos i les activitats dutes a terme poden suposar un risc potencial en funció de l'ús. D'altra banda, en instal·lacions amb gran afluència d'usuaris es poden crear zones potencialment perilloses pel nombre de persones que transiten per les zones de platja, amb el risc consegüent de caldes, especialment en superfícies mullades. Pel que fa a les instal·lacions pròpies de l'atletisme, la pista ha de romandre lliure d'obstacles. Pel que fa a la zona destinada als salts horitzontals (longitud i triple), cal emprar sorra de no rentada o sorra de quars, per evitar la compactació que impediria la correcta absorció de la calda de l'esportista. Les taules de batuda (els taulers supletoris que s'instal·len mentre no s'utilitzen les taules de batuda convencionals) han d'estar sempre instal·lades al mateix nivell que el passadís de carrera, per prevenir accidents En el cas del salt d'alçada i perxa, la part principal rau en l'ús d'un matalàs apte per a l'aterratge, que permeti prou absorció de l'impacte i ofereixi una frenada correcta a l'esportista. Per al salt amb pertiga, a més, el caixetí hauria de ser tapat amb una coberta que deixi aquest forat a nivell de la pista, si és possible, amb el mateix material que la pista adjacent, per prevenir accidents quan no s'estigui utilitzant. Pel que fa als llançaments, les mesures de seguretat són especialment rellevants (s'amplien al capítol 4). En disc i martell a més de col·locar la gàbia de forma apropiada per a cada llançament, es ha de verificar- ne l'estat correcte. A més, quan no estigui en ús, les xarxes es recolliran per preservar la vida útil i prevenir accidents per un ús inadequat. Per a tots els llançaments, és primordial que no hi hagi persones dins del sector de calda El tècnic animador vetllarà per minimitzar els factors de risc i prestarà especial atenció a les zones potencialment perilloses (zona de caldes en llançaments i àrees annexes, zona de caldes en salts horitzontals i verticals, etc.). En totes les activitats plantejades a la pista d'atletisme, es mantindrà sempre la zona on es produeixin desplaçaments (curses) lliures d'obstacles. A més, habitualment aquesta instal·lació està compartida amb altres usuaris lliures o en grups d'entrenament, animació o educació física. Per això, no ens hem de limitar a controlar els possibles riscos derivats de la nostra activitat, sinó que prestarem atenció a la possible interacció de la resta d'usuaris. Un aspecte habitualment problematic en instal·lacions d'atletisme és compaginar els atletes de competició amb la resta d'usuaris. La forma convencional de gestionar-lo és reservar el carrer un de la pista per a aquells esportistes que estan entrenant a ritmes elevats, deixant els carrers més exteriors per a altres fins. En treballar amb nens, el tècnic animador tindrà especial cura. De la mateixa manera, sempre que es treballi als carrers de la pista, o al camp interior, hem d'acotar en la mesura que sigui possible l'espai de joc, per intentar compartir l'espai amb la resta dels usuaris. És útil analitzar el nostre espai actual amb cons o altres elements. Si bé hem de considerar que aquest espai no ens pertany en exclusiva, és útil de cara al fet que la resta dels usuaris puguin respectar la nostra zona de joc si ells no necessiten transitar-lo. 9.4. Responsabilitats del tècnic animador i del socorrista El Tècnic animador haurà de conèixer els aspectes bàsics de seguretat aplicables a les instal·lacions esportives (explicats als apartats anteriors), així com dels materials i les activitats plantejades a les seves sessions o dinàmiques. Quan s'adverteixin deficiències a les instal·lacions oa l'equipament d'aquestes, es comunicarà al responsable de la instal·lació, perquè es puguin prendre les mesures oportunes de reparació, substitució o suspensió temporal de l'ús d'aquest espai o equipament per prevenir accidents. De la mateixa manera, sempre que es treballi als carrers de la pista, o al camp interior, hem d'acotar en la mesura que sigui possible l'espai de joc, per intentar compartir l'espai amb la resta dels usuaris. És útil analitzar el nostre espai actual amb cons o altres elements. Si bé hem de considerar que aquest espai no ens pertany en exclusiva, és útil de cara al fet que la resta dels usuaris puguin respectar la nostra zona de joc si ells no necessiten transitar-lo. De la mateixa manera, el tècnic animador revisarà el material emprat en la sessió per verificar que es troba en bon estat de conservació i no suposa cap risc per a la integritat dels participants en l'activitat. Qualsevol material no apte per al seu ús serà rebutjat o apartat per a la reparació quan sigui possible. En la mesura que sigui possible, es buscaran solucions alternatives per poder prosseguir l'activitat en condicions de màxima seguretat per als participants.