Guia d'Escalfament per al Beisbol (PDF)

Durant aquestes primeres sessions d’E.F. d’aquest curs hem après a fer una rutina d’escalfament general i hem anat veient com la complementàvem amb una part més específica de l'escalfament amb exercicis dirigits cap a la pràctica del beisbol. L’escalfament és el conjunt d’exercicis que duem a terme...

Durant aquestes primeres sessions d’E.F. d’aquest curs hem après a fer una rutina d’escalfament general i hem anat veient com la complementàvem amb una part més específica de l'escalfament amb exercicis dirigits cap a la pràctica del beisbol. L’escalfament és el conjunt d’exercicis que duem a terme abans de començar a fer una activitat física, per tal de: - activar el cos - millorar el rendiment - disminuir el risc de patir una lesió Doncs els objectius que perseguim realitzant l’escalfament són els següents: 1. Activar la funció de l’aparell respiratori. Es respira més ràpid i més profundament. Els pulmons captaran més aire de l’exterior, i l’organisme podrà extreure l’oxigen necessari per a l’esforç. 2. Activar la funció del cor i de l’aparell circulatori (artèries, venes i capil·lars). El cor batega més de pressa i els batecs són més potents. Així circula més sang pels vasos sanguinis i serà possible portar més oxigen als músculs que treballen. 3. Augmentar la temperatura corporal. Ho notem perquè comencem a suar i la pell envermelleix. La musculatura es mourà amb més facilitat i serà més difícil que es lesioni. 4. Preparar articulacions i els músculs. Amb l’escalfament lubriquem les articulacions i estirem els tendons i les fibres musculars. Parts de l'escalfament. Existeixen dues parts ben diferenciades dins de l'escalfament: a) escalfament general en la part general es realitzen exercicis que poden ser comuns a qualsevol escalfament, independentment de l’activitat que s’hagi de practicar posteriorment i on es mobilitzen gran grups musculars. Són a més a més, exercicis dinàmics, i han de realitzar-se de manera suau i on la intensitat ha de ser progressiva. Han de ser estrictament aeròbics i sense sobrecàrregues, de baixa intensitat i amb una duració no més llarga dels 8-10’'. En aquesta part o fase farem exercicis globals on incloem (1)carrera contínua i (2)diferents tipus de desplaçaments. Posteriorment realitzarem les (3)rotacions articulars(preferiblement en moviment) i per acabar aquest escalfament general podem realitzar (4)estiraments del tipus dinàmic. b) escalfament específic on es realitzen exercicis pròpiament de l'activitat física a realitzar. La part específica ha de mobilitzar de manera més intensa ja, les parts del cos( músculs, tendons i articulacions) que es veuran més involucrades en l’exercici a realitzar posteriorment. Doncs, reprodueix els moviments i els gestos tècnics que es produiran en l’activitat o en la competició. El seu objectiu és acostumar als músculs que intervindran directament als moviments específics, millorant els encadenaments tècnics i centrar l'atenció de l’esportista en el moviment de competició. Els exercicis que s'inclouen dins d'aquesta part poden ser tan físics(exercicis de força, resistència, flexibilitat o velocitat, per exemple, en beisbol, exercicis de força de la zona abdominal i de l’espatlla per a poder batejar amb seguretat) com tècnics( realitzant exercicis amb la pilota i el guà de passada- recepció). Això dependrà molt de l'activitat que es farà posteriorment. Les seves característiques seran: - Total: ha d’atendre a tots els òrgans, músculs i articulacions, encara que dedicarà més atenció a aquells òrgans i aparells que intervindran més. - Dinàmic: ha de fugir dels exercicis estàtics. - Metòdic: no ha de ser improvisat. - Adaptat: ha d’estar adaptat a les característiques dels alumnes o esportistes i de l’esforç posterior a realitzar. - Progressiu: s’ha començar suau i anar augmentant poc a poc la intensitat, i fer al principi exercicis senzills i acabar amb els més difícils. També és molt important tenir en compte l’edat de l’esportista, el nivell d’entrenament, la disciplina esportiva, la motivació i la temperatura ambient. Els exercicis en aquesta part de l’escalfament seran aquells que ens apropin als propis de l’activitat posterior, així com exercicis de tonificació i d’activació com treball abdominal, arrancades, canvis de ritme, salts, exercicis concèntrics dels grups musculars més implicats en l’activitat posterior com flexions, esquats,... A continuació us poso un exemple amb un exercici de cadascuna de les fases perquè ho tingueu present a l’hora de resoldre les qüestions de l’examen. Podreu trobar-hi de manera ordenada : 1- la fase en la que es troba l’exercici. 2- el nom de l’exercici. 3- els músculs i/o articulacions més implicats de l’exercici. 4- la temporització, que vindrà especificada en sèries per temps(segons) o amb repeticions (no de vegades que s’ha de repetir l’exercici). Afegir que la temporització total d’un escalfament dependrà de l’activitat per la qual es faci essent més llarg en activitats de força i explosives i més reduït en activitats de resistència. Per una sessió d’Educació física 5- un gràfic explicatiu. 6- la justificació per la qual heu escollit aquell exercici. Per aconseguir l’objectiu de cada fase podeu utilitzar exercicis, jocs recreatius, jocs pre esportius, jocs reduïts o adaptats ,...sempre i quan ho justifiqueu. Degut al poc temps del que es disposa en els esclafaments, es recomana que els jocs i exercicis siguin senzills i a poder ser, coneguts per la majoria dels esportistes/alumnes presents a la classe. RESOL: 1. Anomena i Defineix en ordre cronològic l’estructura(parts o fases) que hem utilitzat durant aquests mesos de classe a l’escalfament. De cadascuna d’aquestes fases proposa 1 exercici d’exemple de cada fase que haguem vist a classe o no. Pots seguir l’exemple que t’he exposat a dalt d’aquest text en format graella. 2. Quines parts del cos, referit-nos a músculs i articulacions bàsicament, hauries de tenir molt en compte a l’hora de fer un bon escalfament en un partit de Beisbol? Descriu 3 moviments(l’exemple no compta) tècnics específics del Beisbol, quin/a jugador/a l’executa, anota la musculatura implicada en aquests moviments tècnics i proposa 1 exercici de potenciació i 1 estirament dinàmic. Pots ajudar-te en aquesta presentació per tenir més informació sobre els gestos tècnics que hi ha al beisbol: https://prezi.com/p/iu1hfvalqxs1/gestos-tecnicos-del-baseball/ 1. Quina diferència hi ha entre l’street beisbol i el béisbol en quan al «bateig» de la pilota? Doncs que en el béisbol es bateja amb un bat i en el street beisbol la pilota es colpeja amb la mà. 2. Què es necessita de material i instal.lacions per a poder jugar a Beisbol 5. No es necessiten tantes coses com en el béisbol tradicional, amb una pilota i un gran espai pla en n’hi ha prou. 3. Quina norma s’utilitza perquè no es pugui llençar la pilota fora del terreny de joc? I què hi ha d’haver al voltant del camp perquè això no succeeixi? Es limita els camps amb línies i ha de tenir marcats els límits per que la pilota no sorti. 4. Quina manera és la més habitual de fer un «out»(eliminar un/a jugador/a rival)? Quan el jugador colpeja la pilota en el terra, la pilota surt rodant o botant pel camp. El jugador que rep la pilota recull la pilota i l'envia ràpidament al primera base, que ha de tocar-la abans que el corredor hi arribi per fer l'out. 5. Com ho faries per adaptar aquest esport a l’institut? Dit d’altra manera, a on i com hi jugaries a l’institut amb l’espai i material que tenim? Fes una proposta. A la pista amb una pilota, bases amb cons i un bat. Equips de 6-10 jugadors, un jugador llança la pilota, un altre bateja i la resta de jugadors defensen. Les regles són que si algú atrapa la pilota o arriba abans a la base, és eliminat. 1. Com es juga un partit? En un partit de beisbol participen dos equips, i guanya qui aconsegueix mes curses. Una cursa s'aconsegueix quan un jugador avança i trepitja cadascuna de les tres bases i el "home" final, en ordre, i en sentit contrari a les agulles del rellotge. Un partit finalitza quan s'han fet nou entrades o "innings"(ull a no confondre curses o carreres amb entrades!), excepte si han quedat empatats; en aquests cas es jugaran entrades addicionals per desfer l'empat. Cada entrada es divideix en dues parts: a la primera l'equip visitant fa d'atacant, i el local de defensor; a la segona part, s'intercanvien les funcions. La possibilitat de què disposa un equip per anotar curses resta limitada pel número de jugadors/es eliminats/des. Es produeix un/a eliminat/da(out) com a conseqüència d'una jugada de l'equip defensiu, i això provoca que el/la jugador/a eliminat sigui apartat/da temporalment del joc. Cada cop que l'equip defensor provoca l'eliminació de tres jugadors/es atacants finalitza una entrada i s'intercanvien les funcions. 2. NORMATIVA BÀSICA DEL BEISBOL 1. La durada d'un partit és de 9 entrades. Una entrada s'acompleix quan els 2 equips han passat una vegada per l'atac i una per la defensa. 2. Cada batedor tindrà tres intents per colpejar la pilota. El tercer intent fallit suposarà l’eliminació del batedor. 3. El jugador/a que llança la pilota rep el nom de pitxer. El jugador/a darrera del batedor que recull l’strike o la bola és el catxer. 4. Perquè la pilota sigui bona, l’ha d’enviar entre els genolls i les aixelles del batedor(zona de strike). Si no ho fa així, es diu que el llançament és dolent (és bola). Una pilota que sigui bola es converteix en bona (hit) si el batedor fa intenció de colpejar-la. Al quart llançament dolent (és a dir, a la quarta bola), el batedor s’avança a la primera base. 5. Tota pilota colpejada que bota en el terreny bo, es considera bona o fair ball, i tota pilota colpejada que bota en el terreny fora es considera dolenta o foul ball. 6. El jugador que rep la pilota quan no ha estat colpejada pel batedor rep el nom de catcher. Porta el cap i el cos protegits. El catcher és el responsable d’eliminar els corredors que intenten arribar al home (a la 4a base). També és el responsable d’organitzar el joc del seu equip. 7. Quan l’equip atacant queden eliminats 3 jugadors, es canvien les posicions, i l’equip defensor passa a atacar. - En cas de finalitzar el partit empatat, es continuaran jugant entrades extres fins obtenir un resultat de desempat. 8. S’admet les Bases Robades, i els corredors podran avançar a risc si se li escapa la pilota al receptor. 9. Cada jugador se situa en el terreny de joc segons la posició que assigna el capità de l’equip, disposats a eliminar els batedors o corredors contraris. 10. Els jugadors que estan defensant les bases (els que no baten) es reparteixen per tot el camp. Alguns han de posar-se prop de les bases. Tots ells es poden moure per tot el camp. L’objectiu és agafar la pilota abans que toqui el terra. Tant si toca el terra com si no, l’han d’enviar el més ràpid possible cap a la base on es dirigeix algun jugador, per poder eliminar-lo. 11. Una batuda és bona (hit) quan la pilota bota dins del terreny de joc, encara que després acabi sortint fora. També és bona si surt més enllà de la tanca que delimita el sector circular del camp. En aquest cas, rep el nom de home run i permet a tots els jugadors que estan en alguna base d’arribar a la 4a base (home). 12. El batedor que efectua un hit ha de córrer obligatòriament fins arribar, com a mínim, a la 1a base. 13. Una batuda és dolenta (strike) quan una pilota llançada correctament; quan és colpejada, però bota fora dels límits del terreny de joc; quan no és colpejada, però fa la intenció de colpejar-la. 14. El batedor és eliminat quan fa tres strike; quan no arriba a la 1a base o, quan la pilota és agafada a l’aire per un jugador de l’equip contrari. En aquest cas, el joc no s’atura: si hi ha corredors ocupant les bases, poden intentar avançar i l’equip defensor ha d’intentar eliminar-los. - 15. L’equip que bateja continua fent-ho fins que 3 dels seus jugadors són eliminats (quan comenci una nova entrada, es reprèn l’ordre de batuda i bateja el jugador que no ha tingut la oportunitat de fer-ho perquè han eliminar un tercer jugador, que anava davant d’ell, doncs cal tenir anotat l’ordre de llençament), o quan els 9 jugadors de l’equip ja han batut (aleshores, és el torn de l’altre equip). Back-stop: Valla de contenció darrera del receptor. Balk: Falta que comet el pitcher. Ball: Bola. Llançament que no reuneix les condiciones de strike. Bean ball: Llançament al cap del batejador/a. Box:Caixa del batejador/a. Box score: Registre d’anotació. Catcher: Receptor. Center field: Centre del camp exterior. Centerfielder: Jugador/a exterior centre. Dead ball: Llançament al cos. S’anomena així quan la pilota toca al batejador, serà una pilota perillosa. Fielders: Jugadors de l’equip defensor. Right fielder o jardinero derecho Short stop Left field: Part esquerra del camp exterior. Leftfielder: Jugador/a exterior esquerra. Right field: Part Dreta del camp exterior. Rightfielder: Jugador/a exterior dret/a. First Baseman/Basewoman: Jugador/a de primera base. Fly: Voleia. Pilota, que al ser colpejada por el batejador, va a gran altura. Normalment es solen escapçar i fer un «Out» Foul: Fora. Foul hit: Batejada a fora. Cop on la pilota surt del camp legal. Foul tip: Retro, la pilota va enrera quan l’han tocat el batejador. Hit: Cop vàlid, la pilota surt del bat i cau a terra dins els límits del camp Home: Base de goma sobre el terra, a darrera si col.loca el catcher i el batejador al costat. Home run: Hit de quatre bases. Cop on s’aconsegueix passar per les tres bases i arribar altre vegada al home. Normalment sol aconseguir-se amb un cop per darrera del back stop. Infield: Diamant o quadre interior. Inning: Entrada. Una de les nou parts que consat un partit professional. Out: Eliminat. Jugador que es eliminat por una de las incidències del joc. Outfield: Camp exterior. Part del campo legal de joc, que no és comprès por el camp interior o diamant. Pitcher: Llançador. Rolling: Pelota rasa. Pilota impulsada por el batejador y que va arran de terra. Second baseman/ basewoman: jugador/a de segona base. Third baseman/basewoman: jugador/a de tercera base. Shortstop: Entrebase o mig.Aquest/a jugador/a es col.loca entre la segona i la tercera base. Slow roller: Pilota rasa i lenta. Stolen bases: Bases robades Strike:Pilota que envia el pitcher al catcher, passant a una alçada entre l’espatla i els genolls del batejador/a. Aquest no impacte la pilota i és agafada pel catcher. Three bases hit: Hit de tres bases. Cop que fa que el/la batejador/a recorri tres bases. Two bases hit:Hit de dues bases. Cop que fa que el/la batejador/a recorri dues bases. Time:Temps que aplica l’umpire(àrbitre) per suspendre momentàniament el partit. Doble play: Doble eliminació, jugada on resulten eliminats/des dos/dues corredors/es. Triple play: Triple eliminació. Jugada en que resulten eliminats/des tres jugadors/es Umpire: Àrbitre. Umpire de bases: Àrbitre de bases. Umpire de home: Àrbitre del home. QÜESTIONARI DE BEISBOL Llegeix i entén els apunts aquí escrits i visualitza per a poder resoldre: Mireu des del minut 1’50’’ fins el 5’. https://www.youtube.com/watch?v=QQhAQ4W2FnU Mireu des de l’inici al 5’27’’. https://www.youtube.com/watch?v=e-CAuBDM22c 1 En les normes bàsiques que t’he descrit, hi anomena diferents maneres de fer un «out», doncs m’hauries de respondre si hi ha alguna manera més, a part de les descrites, per poder fer un «out». 2 Veient el dibuix del camp, em saps dir per a què serveix la línia de Foul. Si la pilota s’escapça en zona Foul, és out per l’atacant? 3 Fes una graella on anotis almenys 5 diferències entre el Beisbol, el softbol ,el beisbol a 5 (beisbol de carrer) i el popular»pitxi». 4 Visualitzeu el video,des del minut 28’30’’ fins el minut 36’45’: https://www.youtube.com/watch?v=63oo62qDClo Què són les següents sigles que apareixen al minut 27 al costat del nom de cada jugador? CF SS 1B LF 2B 3B C RF P - A la primera jugada, parlen els comentaristes que el jugador ha aconseguit un «DOBLE», a què es refereixen? -A la segona jugada, què passa? Com s’anomena l’acció ? - Què passa amb la tercera jugada? - I a la quarta jugada? 5 Explica amb les teves pròpies paraules, com es puntua a Beisbol. També explica si es pot empatar, i si no s’empata, com i quan s’acaba un partit.(1 punt) 6 En quan al material, quina particularitat té el casc que porten els batejadors? Perquè creus que són diferents que els dels catchers? (1 punt) 7 De TOTES les paraules del vocabulari, fes una graella on les separis per temàtiques comunes.(1 punt)