Activitats Cinegètiques PDF

Temari específic L'activitat cinegètica a Catalunya: normativa i regulació d'aplicació a Catalunya. Modalitats de caça. Classificació dels terrenys cinegètics. Espècies cinegètiques i períodes hàbils. Infraccions. L'activitat cinegètica a Catalunya: normativa i regulació d'aplicació a Catalunya 3.1...

Temari específic L'activitat cinegètica a Catalunya: normativa i regulació d'aplicació a Catalunya. Modalitats de caça. Classificació dels terrenys cinegètics. Espècies cinegètiques i períodes hàbils. Infraccions. L'activitat cinegètica a Catalunya: normativa i regulació d'aplicació a Catalunya 3.1.1. Introducció i distribució de competències De la mateixa manera en què ja ho feia l’Estatut d’Autonomia de 1979, l’EAC de de 2006 estableix en el seu article 119 que correspon a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de caça, la qual inclou, en tot cas, la regulació del règim d'intervenció administrativa de la caça, de la vigilància i dels aprofitaments cinegètics. D’altra banda, l’exercici de la caça es veu afectat per l’article 149.1.23 de la Constitució Estatal, el qual reserva a l’Estat la legislació bàsica envers la protecció del medi ambient, sense prejudici de les facultats de les CCAA per a adoptar normes de protecció concretes. D’acord amb aquest enunciat, es promulga la Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat. Aquesta llei regula, entre altres, aspectes sobre les espècies cinegètiques, sobre els seus hàbitats, i estableix prohibicions com utilitzar qualsevol procediment massiu i no selectiu per a la captura o la mort dels animals i exercir la caça en èpoques de cel, reproducció i cria. També afecta la pràctica de la caça el Reial Decret 139/2011 per al desenvolupament del llistat d’Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial i del Catàleg Espanyol d’Espècies Amenaçades, atès que les espècies que resulten incloses en aquesta normativa no podran ser objecte d’aprofitament cinegètic. En l’exercici de les competències legislatives i d’execució en matèria de protecció del medi ambient, el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 12/1985, de 13 de juny, d’espais naturals, i la Llei 3/1998, de 4 de març, de protecció dels animals (modificada en diverses ocasions, de manera destacada amb el Decret legislatiu 2/2008, pel qual s’aprova el text refós de protecció dels animals) normes que evidentment no poden ser considerades de caça en un sentit material, però que també incideixen en la regulació de les activitats cinegètiques amb la finalitat de protegir els espais naturals declarats de protecció especial, així com espècies de la fauna autòctona declarades com a estrictament protegides, amb les corresponents restriccions i prohibicions relatives a la seva captura. Finalment, el règim de producció, comerç, tinença i ús d’armes és competència exclusiva de l’Estat, qui d’acord amb l’article 149.1.26 CE es reserva les competències legislatives i executives, i dicta el Reial Decret 137/1993, de 29 de gener, pel qual s’aprova el reglament d’armes, que per la seva relació amb la pràctica de la caça i la seguretat de les persones esdevé un epígraf específic del present temari. Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 157 Temari específic Pel que fa a les funcions del Cos d’Agents Rurals, la Llei 17/2003, de 4 de juliol, del Cos d‘Agents Rurals i el Decret 266/2007, de 4 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament del Cos d'Agents Rurals estableixen la participació del Cos d’Agents Rurals en aquesta matèria. Dins de l'àmbit material de fauna, caça i pesca fluvial, atribueix al Cos d’Agents Rurals, entre altres, funcions de vigilància, la inspecció i la col·laboració en la gestió de la caça, de les reserves de caça i la lluita contra les pràctiques furtives. En el detall de funcions que fa el Decret 266/2007, de 4 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament del Cos d'Agents Rurals, es determinen com a funcions bàsiques, entre altres, la vigilància, el control, la inspecció i la col·laboració en la gestió de les àrees i les zones de caça, el control i la col·laboració en la gestió de les repoblacions cinegètiques, la prevenció, la vigilància i el control de les activitats de furtivisme i de l'ús de verins i d'altres mitjans massius i no selectius i la vigilància, el control i la inspecció de l'activitat cinegètica i piscícola fluvial i dels seus mitjans, i també del transport i el comerç dels exemplars capturats. També es defineix com a funció bàsica la vigilància, el control i la col·laboració en la gestió dels terrenys cinegètics que siguin de titularitat o gestionats per l'Administració, i que siguin competència del departament competent en matèria de medi ambient, com ara les reserves nacionals de caça, les reserves de caça i les zones de caça controlada. Finalment, es defineixen com a funcions especialitzades del Cos d’Agents Rurals, entre altres, l'assessorament als col·lectius vinculats a la a caça, el control i la inspecció de les granges cinegètiques per a repoblació i la col·laboració en el seguiment, la revisió, la millora i l'avaluació dels instruments de planificació i gestió cinegètica 3.1.1. Normativa i regulació d’aplicació a Catalunya La normativa bàsica que regula l'activitat cinegètica és la Llei estatal de caça 1/1970 i el seu reglament de 1971. Aquesta llei defineix la caça com a activitat esportiva i/o de lleure. Té com a funció la protecció, la conservació i el foment de la riquesa cinegètica i el seu aprofitament ordenat en consonància amb els diferents usos i interessos afectats. Aquesta Llei estableix els principis, les normes i les mesures necessàries per procurar un aprofitament regulat de la riquesa cinegètica. La superabundància d'una espècie, malgrat que a curt termini representi un augment del nombre de captures, a la llarga és perjudicial per al medi i per a tota la fauna del territori, i per tant, també per als caçadors. Amb l’entrada en vigor de l’Estatut d’Autonomia de 1979, la caça passa a ser una competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya. L'any 1980 la Generalitat va assumir les competències, les funcions i els serveis de l'Estat en matèria de caça i pesca, però encara no ha aprovat la seva pròpia Llei de Caça de Catalunya. Ha regulat parcialment aspectes de la caça mitjançant diverses normatives i especialment en la Resolució de vedes que es promulga anualment. Però la base de la regulació de la caça a Catalunya continua essent la Llei estatal de caça 1/1970 i el seu Reglament (Decret 506/1971). L’activitat cinegètica a Catalunya es veu regulada per legislació específica de la caça, i per molta altra normativa estatal i autonòmica que, tot i regular altres matèries, afecta de forma directa diferents aspectes de l’activitat cinegètica. Per exemple, en el Codi Penal de 1995 (i en les seves modificacions posteriors), es tipifiquen penalment conductes relacionades amb la pràctica de la caça. També es basa, en certs aspectes, en el Text refós de la Llei de Protecció d’Animals (Decret Legislatiu 2/2008) i en la Llei estatal 42/2007 del Patrimoni Natural i la Biodiversitat. Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 158 Temari específic La caça també es veu afectada per Reglaments (directament aplicables als Estats membres) i per Directives Europees (part de els quals s’integren en l’ordenament jurídic estatal). Per exemple, de la Directiva Ocells (Directiva 2009/147/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 30 de novembre 2009, Relativa a la Conservació dels Ocells Silvestres, en resulten d’aplicació preceptes continguts a l’annex II: espècies que poden ser objecte de caça. O de la Directiva Hàbitats (Directiva 94/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats) en resulta d’aplicació el seu annex V: espècies que poden ser objecte de mesures de gestió de caça. Finalment, també normativa internacional incideix sobre la regulació de la caça. Per exemple l’Instrument de Ratificació de la Convenció sobre la Conservació de les Espècies Migratòries d’Animals (Conveni de Bonn) que estableix al seu apèndix I: Espècies Migratòries Amenaçades i al seu apèndix II: Espècies Migratòries que hagin de ser objecte d’Acords. 3.1.2. Definicions  Acció de caçar: Es defineix l’acció de caçar com aquella que és exercida per l’ésser humà mitjançant l’ús d’arts, armes o mitjans apropiats per buscar, atraure o perseguir peces de caça amb l’objectiu de matar-les, capturar-les, o facilitar la seva captura per un tercer.  Persona caçadora: El dret a caçar correspon a tota persona major de catorze anys que estigui en possessió de la llicència de caça i compleixi els altres requisits establerts a la Llei i al Reglament de caça. Per obtenir la llicència de caça, la persona menor d'edat no emancipada necessitarà autorització escrita de la persona que la representi legalment. Per caçar amb armes de foc o accionades per aire o altres gasos comprimits cal haver complert 18 anys o anar acompanyat d'una altra o altres persones caçadores majors d'edat. A aquests efectes es considera que una persona menor de 18 anys va acompanyada d'una altra persona caçadora major quan aquesta última estigui en possessió d'una llicència de caça de la classe que correspongui i la distància que els separi li permeti vigilar eficaçment les seves activitats cinegètiques. En cap cas aquesta distància serà més gran de 120 metres. Per utilitzar armes o mitjans que necessitin autorització especial cal estar en possessió del permís corresponent, expedit per l’autoritat competent en matèria d’armes.  Peça de caça: són peces de caça els animals definits com a tals. La Generalitat de Catalunya té plenes competències per poder establir les espècies que poden ser objecte de caça dins el seu territori. La Llei estatal 42/2007, de 13 de desembre, del patrimoni natural i de la biodiversitat, estableix que la caça només es pot fer sobre les espècies que determinin les comunitats autònomes, declaració que en cap cas no podrà afectar les espècies incloses al Llistat d'Espècies en Règim de Protecció Especial, o les prohibides per la Unió Europea. A Catalunya, les espècies que poden ser objecte de caça es defineixen en l’Ordre de 17 de juny de 1999, per la qual s'estableixen les espècies que poden ser objecte de caça a Catalunya, tenint en compte les restriccions que, sobre aquestes espècies, pot establir la Resolució anual Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 159 Temari específic per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada de caça en tot el territori de Catalunya (vegeu l’epígraf 3.4. del present tema).  Propietat de les peces de caça: quan l'acció de caçar s'ajusti a les prescripcions de la Llei i el reglament de caça, la persona caçadora adquireix la propietat de les peces de caça mitjançant l'ocupació. S'entenen ocupades les peces de caça des del moment de la mort o captura. La persona caçadora que fereixi una peça de caça major o menor en terrenys on li sigui permès de caçar, té dret a cobrar-la. Quan el predi aliè estigui tancat o sotmès a règim cinegètic especial, necessitarà permís de l'amo de la finca, del titular de l'aprofitament o de la persona que els representi, els qui assenyalaran la tècnica del cobrament de la peça pel que fa a armes, gossos i acompanyants. La persona que es negui a concedir el permís d'accés està obligada a lliurar la peça, ferida o morta, sempre que fos trobada i pogués ser recuperada. No obstant el que disposa amb caràcter general l'apartat anterior, en els terrenys oberts sotmesos a règim cinegètic especial i per a peces de caça menor no cal el permís a què es refereix l'esmentat apartat quan la persona caçadora entri a cobrar la peça només, sense armes ni gossos, i aquella es trobi en un lloc visible des del límit. Quan en terrenys d'aprofitament cinegètic comú una o diverses persones caçadores aixequin i persegueixin una peça de caça, qualsevol altra persona caçadora s'ha d'abstenir, mentre dura la persecució, d'abatre o intentar abatre aquesta peça. S'entendrà que una peça de caça és perseguida quan la persona caçadora que la va aixecar, amb ajuda de gossos o altres mitjans o sense, estigui seguint-la i tingui una raonable possibilitat de cobrar-la. Quan hi hagi dubte respecte a la propietat de les peces de caça, s'han d'aplicar els usos i els costums del lloc. Si no n'hi ha, el dret de propietat sobre la peça cobrada correspondrà a la persona caçadora que l'hagi mort, quan es tracti de caça menor, i a l'autor de la primera sang, quan es tracti de caça major. Si es tracta d'aus en vol, la propietat de les peces de caça correspondrà a la persona caçadora que les hagi abatut.  Vedes i altres mesures protectores: el Departament competent en matèria d’activitats cinegètiques fixa a través de la “Resolució anual de vedes de caça” les limitacions i èpoques hàbils de caça aplicables a les diferents espècies i als diferents territoris.  Malalties i epizoòties: les autoritats municipals, així com les persones titulars d'aprofitaments cinegètics han de notificar l'aparició de qualsevol malaltia sospitosa d'epizoòtia, per tal que facin la comprovació i el diagnòstic de la malaltia notificada. Les persones titulars dels terrenys sotmesos a règim cinegètic especial estan obligades a complir les mesures dictades per l'Administració amb l'objectiu d'aconseguir l'eradicació de l'epizoòtia. En els casos en què la investigació de les epizoòties així ho exigís, el Departament competent podrà procedir, en qualsevol classe de terrenys, a la captura d'espècies vives o mortes, per recollir les mostres necessàries. Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 160 Temari específic  Armes de caça: respecte de la tinença i ús d'armes de caça, sens perjudici del que disposa la normativa d’armes, cal atenir-se al que estableixen la Llei de caça i el seu Reglament.  Titularitat: els drets i obligacions establerts a la Llei i Reglament de Caça, quan es relacionen amb els terrenys cinegètics, correspondran a les persones propietàries o a les titulars d'altres drets reals o personals que comportin l'ús i gaudi dels predis i del seu aprofitament cinegètic. A aquests efectes la paraula titulars inclou tota persona física o jurídica a qui correspongui l'aprofitament cinegètic dels terrenys o la facultat de gaudi o disposició sobre aquests.  Classificació cinegètica dels terrenys: els terrenys, als efectes cinegètics, poden ser d'aprofitament comú o estar sotmesos a règim especial (vegeu l’epígraf 3.4. del present tema). 3.1.3. Dels gossos i de la caça Les persones propietàries de gossos utilitzats per a la pràctica de la caça estan obligades a complir les prescripcions generals dictades per les autoritats competents sobre tinença d’animals de companyia.  Trànsit de gossos en zones de seguretat: el trànsit de gossos per les zones de seguretat, exigirà com a únic requisit de caràcter cinegètic que la persona propietària o algú que la representi, s'ocupi de controlar eficaçment l'animal evitant que aquest faci malbé, molesti o persegueixi les peces de caça o les seves cries i ous.  Trànsit de gossos per terrenys cinegètics acompanyant persones que no estiguin en possessió de llicència de caça: les persones que no estiguin en possessió d'una llicència de caça estan obligades a impedir que els gossos que caminin sota la seva custòdia persegueixin o facin mal a les peces de caça, les cries i els ous. Quan els gossos que transitin per terrenys cinegètics s'allunyin de la persona que els té a càrrec més de 50 metres en zones obertes desproveïdes de vegetació, encara que romanguin a la vista de la mateixa, o més de 15 metres en zones on la vegetació existent sigui susceptible d'ocultar l'animal de la seva persona cuidadora, es considerarà que els gossos vaguen fora del control de la persona que els vigila, essent aquesta responsable d'una infracció de caçar sense llicència, i si escau, tenint en compte el lloc i època, de caçar sense permís o de caçar en època de veda.  Trànsit de gossos per terrenys cinegètics acompanyant persones que estiguin en possessió de llicència de caça: les persones que estiguin en possessió d'una llicència de caça vàlida per a la utilització de gossos només podran fer ús d'aquests animals en terrenys on per raó d'època, espècie i lloc estiguin facultats per fer-ho, i seran responsables de les seves accions quan aquestes infringeixin preceptes establerts en aquest Reglament o les normes que es dictin per aplicar-les.  Gossos al servei de persones pastores de bestiar: les disposicions anteriors no són aplicables als gossos que utilitzin les persones pastores de bestiar per custodiarlo i manejar-lo en el cas que estiguin actuant com a tals i mentre romanguin sota la immediata vigilància i abast de la persona pastora.  Zones d'ensinistrament: A fi que els gossos de caça puguin ser ensinistrats o entrenats durant l'època prèvia a la iniciació de la temporada hàbil, el Departament Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 161 Temari específic competent pot establir els llocs, les èpoques i condicions en què es podrà dur a terme aquest entrenament.  Races i tipus de gossos: els gossos que es fan servir en les diferents modalitats de caça son de diferents tipologies: Gossos de mostra: gossos que en trobar la peça, queden paralitzats fins que la peça marxa o arriba la persona caçadora i li mana guiar cap a on hi ha la peça. N’hi ha de britànics: com ara els setters (anglès, irlandès i Gordon o escocès) i el pòinter, o continentals: com ara els bracs (alemanya, portuguès, húngar, de weimar, francès, etc), els epagneuls (el bretó és el més conegut), els perdiguers i pachones. Gossos de rastre: gossos que segueixen les peces de pèl (ja sigui de major o menor) pel rastre que deixen les seves petjades. Entre les races més fetes servir hi ha el airegois, el beagle-harrier, el porcellana, el griffó vendeà o astur càntabre i el sabueso español. Gos de rastre de sang: serveixen per localitzar peces ferides, com ara el sabueso de Hannover, el gos de rastre de Baviera o el Bloodhound, però també el teckel (de pel dur es el més utilitzat). Gos aixecador o springer: troben i aixequen la peça de caça, com ara el springerspaniel, el cocker i el clumber-spaniel Podencs: són gossos aixecadors propis o adaptats al sud d’europa i nord d’africa i en el nostre cas a la península ibèrica (com ara el podenc portuguès, el campanero, el andalús) o a les illes (podenc eivissenc, podenc canari). Gossos de presa (o agafada): gossos que serveixen per defensar els gossos de rastre o els podencs en cas d’atac d’un senglar. La gran majoria tenen la consideració de GPP (gos potencialment perillós) i solen ser dog argentí, rottweiler, mastins i travesses entre aquestes i/o gossos de rastre o podencs. En aquest cas, no es poden usar a la via pública sense lligar ni sense morrió i cal complir amb la resta de normativa específica d’aquestes races. Gossos cobradors o retrievers: serveixen per portar la caça menor abatuda a la persona caçadora, ja sigui en caça dinàmica (al salt) o estàtica (al pas), entre aquests trobem al Golden Retriever i al Labrador, al Chesapeake Bay o al FlatCoated Retriever. Gossos de llodriguera o cau: gossos que entren dins dels caus de les guineus per foragitar-les, com ara el teckel o dachsund, fox-terrier o el jagd-terrier. Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 162 Temari específic Inspecció de gossos de caça 3.1.4. Limitacions i prohibicions dictades en benefici de la caça. 1. Caçar en època de veda, llevat que es tracti de terrenys sotmesos a règim cinegètic especial. 2. Caçar fora del període comprès entre una hora abans de la sortida del sol i una hora després de la posta. 3. Caçar en els anomenats dies de fortuna; és a dir, en aquells en què com a conseqüència d'incendis, epizoòties, inundacions, sequeres o altres causes els animals es veuen privats de les facultats normals de defensa o obligats a concentrarse en determinats llocs. 4. És prohibit caçar en dies de neu quan cobreixi de manera contínua el terra, llevat de les espècies de caça major. 5. És prohibit l'exercici de la caça menor i d'ocells aquàtics per sota dels 1.700 m quan la neu cobreixi totalment el terra. 6. Caçar servint-se d'animals o vehicles com a mitjans d'ocultació. 7. Caçar en línia de retranca, tant si es tracta de caça major com de menor. Es consideren línies i llocs de retranca aquells que estiguin situats a menys de 250 metres de la línia més propera d'escopetes a les batudes de caça menor i a menys de cinc-cents metres a les de caça major. 8. Caçar als refugis de caça i als Refugis de Fauna Salvatge, sense autorització. 9. Entrar portant armes, gossos o arts disposades per caçar en terrenys sotmesos a reglamentació cinegètica especial degudament senyalitzats, sense estar en Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 163 Temari específic possessió del permís necessari. Es considera que les armes estan disposades per caçar quan, estant desenfundades, no es portin descarregades. 10. Practicar la caça en terrenys sotmesos a règim de caça controlada o d'aprofitament cinegètic comú mitjançant el procediment anomenat “ojeo” (modalitat inexistent a Catalunya), o combinant l'acció de dos o més grups de caçadors, o fent ús de mitjans que persegueixin el cansament o esgotament. de les peces. Queden exceptuades d'aquesta prohibició les batudes, degudament autoritzades i controlades, que s'encaminin a la reducció d'animals nocius. 11. Portar armes de caça desenfundades o disposades per al seu ús quan se circuli pel camp en època de veda, sense autorització competent. 12. Caçar amb armes de foc aquelles persones que no hagin complert divuit anys i no vagin acompanyades d'una altra persona caçadora major d’edat. 13. Caçar sense estar proveït de la documentació preceptiva o no portant-la a sobre. 14. Caçar o transportar espècies protegides o peces de caça l'edat o sexe de les quals, en el cas que siguin notoris, no concordin amb els legalment permesos o sense complir els requisits reglamentaris. 15. La destrucció de vivers i nius, així com la recollida de cries o ous i la seva circulació i venda, llevat dels destinats a repoblacions, per a la qual cosa cal disposar d’autorització 16. Qualsevol pràctica que tendeixi a temptejar, atraure o espantar la caça existent en terrenys aliens. S'entendrà per acció de temptejar aquelles pràctiques dirigides a sobresaltar o alarmar la caça existent en un predi amb vista a predisposar-la a la fugida o a alterar la seva voluntat natural. No es consideraran com a il·lícites les millores d’hàbitat natural que puguin realitzar-se en terrenys sotmesos a règim cinegètic especial, encara que suposin atracció per a la caça dels terrenys confrontants. 17. Disparar els coloms als seus abeuradors habituals o a menys de 1.000 metres d'un colomar la localització del qual estigui degudament senyalitzada. 3.1.5. Arts prohibits per a la captura d'animals Es prohibeix la venda i la utilització de xarxes japoneses. Aquests arts només poden de ser utilitzats amb finalitats científiques, mitjançant l'autorització especial del departament competent en matèria de medi ambient i sota els requisits de precinte identificador que s'ha de determinar per reglament. Es prohibeix la venda i la utilització de tota mena de paranys de tipus cep i del tipus ballesta per a la captura d'animals. Es prohibeix la utilització de balins, d'armes d'aire comprimit i d'armes de calibre 22 en la pràctica de la caça. Es prohibeix la tinença i l’ús de munició que contingui plom durant l’exercici de la caça i el tir esportiu, quan aquestes activitats s’exerceixin en zones humides incloses a la Llista del Conveni relatiu a zones humides d’importància internacional, a les de la Xarxa Natura 2000 i a les incloses en espais naturals protegits. Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 164 Temari específic 3.1.2. Conducció i alliberament de peces de caça. Per a importar, exportar, traslladar o deixar anar caça viva cal la prèvia autorització del Departament competent en matèria d’activitats cinegètiques. Per a transportar caça viva cal comptar amb una guia de circulació, estesa pels serveis veterinaris, on figurin el nom de la persona expedidora, el de la persona destinatària, nombre d'exemplars, sexes, espècies, data de sortida d'origen i d'arribada a destí i on consti expressament el bon estat sanitari de l'expedició i el fet que els animals procedeixin de zones no declarades d'epizoòties. En època de veda no es poden transportar ni comerciar amb peces de caça mortes, llevat del cas que procedeixin d'explotacions industrials autoritzades o es disposi d'una autorització especial del Departament competent en matèria d’activitats cinegètiques. Tots els transports que s'efectuïn en aquestes condicions han d'anar emparats per una guia sanitària, estesa pels serveis veterinaris corresponent. La possessió, en època de veda, de peces de caça morta es considerarà il·legal, sempre que les persones interessades no puguin justificar-ne degudament la procedència. 3.1.6. Responsabilitat per danys Les persones propietàries o altres titulars de terrenys constituïts voluntàriament en vedats de caça seran responsables dels danys originats per la caça procedent del vedat. Llevat de pacte en contra, les persones propietàries també responen dels danys causats als cultius de les seves finques, quan les tinguin cedides en arrendament i s'hagin reservat el dret d'acotar-les. Aquesta responsabilitat serà solidària entre tots els que van aportar voluntàriament les seves finques al vedat i, si no hi ha altre acord, la part que correspongui abonar a cadascú es fixarà en proporció a la superfície respectiva dels predis. A aquests efectes, els propietaris i titulars dels vedats de caça s'entenen representats en la persona o persones al nom dels quals figuri inscrit l'acotat. En els casos en què no resulti possible precisar la procedència de la caça respecte a un determinat dels diversos acotats que confronten amb la finca, la responsabilitat pels danys originats per les peces de caça serà exigible solidàriament de totes les persones titulars d'acotats que siguin confrontants i subsidiàriament de les persones propietàries dels terrenys. Quan es tracti de danys produïts per caça procedent de refugis, reserves o espais naturals de protecció especial, és aplicable el que preveu la Llei o disposició especial que autoritzi la seva creació i, si no, el que disposa la legislació civil ordinària. Pel que fa als danys produïts per la caça procedent de terrenys d'aprofitament cinegètic comú, cal atenir-se al que disposa el Codi civil. El Departament competent en matèria d’activitats cinegètiques serà responsables dels danys produïts per la caça existent en els terrenys adscrits a règim de caça controlada sotmesos a la jurisdicció respectiva. En aquells casos en què la producció agrícola, forestal o ramadera de determinats predis sigui perjudicada per la caça, el Departament competent en matèria d’activitats cinegètiques, amb la instrucció prèvia de l'expedient oportú, podrà autoritzar els propietaris de les finques danyades, i precisament dins d'aquestes, a prendre mesures extraordinàries de caràcter cinegètic, per protegir-ne els cultius. Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 165 Temari específic Tota persona caçadora està obligada a indemnitzar els danys que causi amb motiu de l'exercici de la caça, excepte quan el fet fos degut únicament a culpa o negligència de la persona perjudicada o força major. No es consideren casos de força major els defectes, trencaments o fallades de les armes de caça i els seus mecanismes o de les municions. Vegeu l’epígraf sobre l’assegurança obligatòria de responsabilitat civil de la persona caçadora. A la caça amb armes, si no consta l'autoria del dany causat a les persones, respondran solidàriament totes les persones membres de la partida de caça. A aquests efectes, es consideraran únicament com a membres de la partida les persones caçadores que hagin practicat l'exercici d'aquesta en l'ocasió i el lloc en què el dany hagi estat produït i que hagin utilitzat armes de la classe que va originar el dany. 3.1.7. Llicències i permisos La llicència de caça és el document nominal i intransferible la tinença del qual és necessària per practicar la caça dins del territori nacional. Les persones majors de catorze anys no poden practicar la caça si no comporten, a més de la llicència corresponent, el document nacional d'identitat, o el passaport, si es tracta de persones estrangeres. No es concedirà llicència de caça: a. A les persones menors de catorze anys. b. A les persones menors d'edat no emancipades que no estiguin autoritzades per la persona que els representi legalment. c. A aquelles persones que, requerint-ho, no exhibeixin el document nacional d'identitat o, si escau, el passaport. d. A aquelles persones que estiguin inhabilitades per obtenir-la per mitjà de sentència o providència ferma que així ho disposi. e. A les persones que no hagin superat les proves d'aptitud establertes a aquest efecte pel Departament competent en matèria de caça. Les llicències de caça no tenen validesa i es consideren nul·les de ple dret en els supòsits següents: a. Quan la persona titular practiqui l'exercici de la caça amb armes l'ús o tinença de les quals requereixi estar en possessió d'una autorització especial i no en tingui. b. Quan la persona titular practiqui l'exercici de la caça amb armes sense estar en possessió de l'assegurança obligatòria de responsabilitat civil de la persona caçadora. La llicència de caça és el document nominal i intransferible obligatori per poder caçar dins del territori de Catalunya i pot tenir una vigència variable. Per obtenir-la cal pagar una taxa que posteriorment es reinverteix en la gestió, la conservació, la repoblació i la vigilància de la caça i dels hàbitats. Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 166 Temari específic Hi ha diferents tipus de llicències de caça:  Llicència tipus A: Caça amb armes de foc i assimilables. Segons la durada, hi ha llicències tipus A d'1,3 o 5 anys de vigència.  Llicència tipus B: Caça amb altres procediments autoritzats.  Llicència tipus C: Per tenir canilles.  Llicència tipus JA: Caça amb armes de foc per a majors de 65 anys.  Llicència tipus JB: Caça sense armes de foc per a majors de 65 anys.  Llicència tipus AT: Caça amb armes de foc i assimilables durant 15 dies seguits. Per caçar, a més a més de la llicència, cal tenir el permís del titular de l’aprofitament en el cas de practicar la caça a les Àrees Privades i Locals de caça; i cal tenir un permís específic per caçar a les Reserves nacionals de caça o a les Zones de caça controlada. D’acord amb el que estableix la Resolució ACC/821/2022, de 22 de març, per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2022-2023 , el permís de la persona o entitat titular del terreny cinegètic per exercir-hi el dret de cacera ha de ser per escrit i ha d'indicar, com a mínim, el nom de la persona caçadora autoritzada, el seu número de DNI i la matrícula del terreny cinegètic. 3.1.8. Assegurança obligatòria Tota persona caçadora amb armes haurà de concertar un contracte d'assegurança que cobreixi l'obligació d'indemnitzar els danys a les persones. No es podrà practicar l’exercici de la caça amb armes sense l’existència d’aquest contracte amb plenitud d’efectes. L'entitat asseguradora, fins el límit de l'assegurança, haurà de satisfer les persones danyades en accident de caça amb armes o els seus drethavents, l'import dels danys patits. La víctima o els seus drethavents tenen acció directa contra l'asseguradora fins al límit esmentat, sens perjudici de les accions legals que els corresponguin. 3.1.3. Seguretat a les caceres En tots els casos en què ses divisin grups de persones caçadores que cacin en sentit contrari o que es creuin, és obligatori per a totes elles descarregar les armes quan aquests grups es trobin a menys de 50 metres els uns dels altres, i mentre es mantinguin de cara respecte a l'altre grup. Tant a les caceres de caça major, com a les de menor, quan s'organitzin en forma de ganxos o batudes, no es podran disparar les armes fins que s'hagi donat el senyal Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 167 Temari específic convingut per fer-ho, ni fer-ho després que s'hagi donat per acabada la cacera, el ganxo o batuda corresponent, el moment de les quals s'haurà d'assenyalar en forma adequada. En el supòsit anterior es prohibeix el canvi o abandó dels llocs per les persones caçadores i les seves auxiliars durant la cacera, fent-ho només, si s'escau, amb coneixement de la persona organitzadora de la mateixa (Cap de Colla) o en qui hagi delegat. Així mateix, es prohibeix tenir carregades les armes abans del moment d’arribar a la parada o després d’abandonar-la. En la caça menor i a les tirades de tórtores, coloms i aus aquàtiques, s'han de col·locar les parades distanciades, almenys, 30 metres els uns dels altres, i en tot cas queda prohibit el tir en direcció a les altres parades. A les batudes es col·locaran les parades de manera que quedin sempre protegides dels trets dels altres caçadors, procurant aprofitar a aquest efecte els accidents del terreny. Si no n'hi ha, els llocs s'han de situar a més de 250 metres. Cada cap de colla ha d'explicar abans de començar la cacera a totes les persones caçadores que col·loqui a les parades, l’àrea de tir permesa i aquestes s'han d'abstenir de disparar fora d'ella, i especialment en direcció a les altres parades que tinguin a la vista. A aquests efectes cada persona caçadora està obligada a establir acord visual i verbal amb les més properes per assenyalar-ne la posició. 3.1.9. Mesures relacionades amb la seguretat contemplades a la Resolució anual de vedes La Resolució anual de vedes de caça pot contenir regulacions addicionals envers la seguretat de les batudes de caça, que poden canviar a cada temporada de caça. En aquets sentit, la Resolució ACC/821/2022, de 22 de març, per la qual es fixen les espècies objecte d'aprofitament cinegètic, els períodes hàbils de caça i les vedes especials per a la temporada 2022-2023 en tot el territori de Catalunya, pel que fa a la seguretat en les batudes de caça major, conté les següents previsions:  Les persones caçadores i acompanyants que intervinguin en les batudes de caça major i altres caceres col·lectives han de complir les normes de seguretat derivades de la legislació vigent. Per raons de seguretat, han de dur una peça de roba de colors d'alta visibilitat que cobreixi el tors, dins la gamma del groc al vermell. Així mateix, s'han de situar de manera que no es puguin posar en perill mútuament i prendre totes les mesures necessàries per garantir un desenvolupament correcte de l'actuació de caça de les espècies autoritzades i per a la seguretat de les persones participants i altres usuàries de l'espai natural.  La persona o entitat titular de l'aprofitament cinegètic o la persona en qui delegui, d'acord amb el pla tècnic de gestió cinegètica vigent, comunicarà amb la màxima previsió possible, i en tot cas abans del seu inici, al Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, mitjançant el tramitador o l'aplicació informàtica que aquest departament habiliti a tal efecte, les batudes de caça major previstes durant la temporada hàbil de caça, indicant la matrícula del terreny cinegètic, la data, l'horari previst, el municipi i les coordenades UTM del punt central de la batuda. Guia d’estudi. Accés a la categoria d'agent de l'escala bàsica d'Agents Rurals | 168