Tema 15 Estrés, salut y enfermedad Presentació PDF

Fonaments de Psicologia Fonaments de psicologia en ciències de la salut (34367) Profª. Pepi Vicente [email protected] Coordinador Prof. G. Vidal Tema 15. Estrès, salut i malaltia U N I TAT T E M ÀT I C A I I. P R O C E S S O S P S Í Q...

Fonaments de Psicologia Fonaments de psicologia en ciències de la salut (34367) Profª. Pepi Vicente [email protected] Coordinador Prof. G. Vidal Tema 15. Estrès, salut i malaltia U N I TAT T E M ÀT I C A I I. P R O C E S S O S P S Í Q U I C S B À S I C S I L E S S E V E S A LT E R A C I O N S  ÍNDICE Introducció: estrès/ansietat Concepte d' estrès Estrès com a resposta Síndrome general d' adaptació Distrés / eustrès Fonts i causes Avaluació cognitiva Estrès i malaltia: manifestacions Respostes conductuals Índex de reactivitat a l' estrès Llei general d' homeostasi Psicoteràpia i estrès 1. Afrontament/recursos  1. Estrés vs Ansietat ¿SINÒNIMS? 1. ESTRÈS: La causa és fàcilment identificable. Procés d' enfrontament. Estímul – resposta. Període concret. L'estrès és present. Desapareix després de la situació estressora. 2. ANSIETAT: Reacció estat emocional negatiu, símptoma, amenaça, tret, situació, cognitiu. És la resposta del cos a una por no present, a l'anticipació de la seva presència. Sentiment de preocupació crònic. Temor per una cosa que podria ocórrer. L'ansietat té un element cognitiu (la preocupació) i una resposta fisiològica (l'estrès)  2. Concepte d' estrès La importància de l' estudi de l' estrès en la salut subjau per la seva contribució en el desenvolupament de múltiples malalties. 1. W. Osler (S. XIX-XX) «estrès i sobre esforç» (relació malalties coronàries) 2. Walter Cannon (1911) el defineix com: tot estímul susceptible de provocar un debilitament dels mecanismes homeostàtics. 3. T. Holmes (1979). “tot estímul susceptible de provocar una reacció de lluita o fuga” ESTRESSORS: Situacions esdeveniments circumstàncies que amenacen o alteren el benestar. Estressors aguts Seqüències estressants Estressors crònics intermitents Estressors crònics 3. Estrès com a resposta Hans Selye (1936) Redefineix el concepte com a resposta inespecífica de l' organisme a tota exigència feta sobre ell. Característiques personals (genètiques i adquirides) contribueixen a una major vulnerabilitat. Personalitat Tipus A (competitiu enèrgic perfeccionista, ambiciós) Dependència Ansietat Introversió Rigidesa Deficient condició física i mals hàbits de salut COMPONENTS: Psicològic: conductes, pensaments, emocions... 1. Fisiològic: taquicàrdia, sudoració, sequedat boca... 4. Síndrome general d' adaptació Fase d' alarma: L'organisme reacciona i comença a desenvolupar alteracions fisiològiques i psicològiques (ansietat, inquietud,...) per enfrontar-se a la situació. S' inicia davant l' exposició a estressors que l' organisme no està acostumat a percebre. Amb la intenció de mantenir l'homeostasi (equilibri). Fase de resistència: Davant l'estressor, resistint-se o adaptant-se, per tornar a l'equilibri i normalitat. Processos fisiològics, cognitius, emocionals i comportamentals, per a la seva adaptació. Fase d' esgotament: L'organisme no assoleix l'equilibri desitjat. L'agent estressor ens supera. Trastorns fisiològics, psicològics o psicosocials tendeixen a ser crònics o irreversibles. https://youtu.be/_YHiqCfQ-KQ? 5. Eustrés- Distrés Si la resposta davant l'estímul és negativa (angoixa, malestar...) INADAPTACIÓ = DISTRÉS o estrès NEGATIU Si la resposta és positiva (benestar, alegria, plaer...). ADAPTACIÓ. = EUSTRÉS o estrès POSITIU EXEMPLES: L'estrès que experimenta un atleta quan està en la línia de sortida d'una competició esportiva; o el que es dóna en una situació de conducció d'un vehicle sota condicions meteorològiques de pluja i vent. En aquests casos es genera un estrès puntual, són situacions concretes que alteren l'emocionalitat, però ho fan de manera ocasional i tenen una curta durada en el temps. Les conseqüències de l'eutrès són fins i tot beneficioses, en tots dos exemples provoca canvis, accelera el cor, el ritme cardíac, la velocitat mental; en el primer cas genera estar en alerta, competitivitat i lluitar per l'objectiu, genera ambició sana, i els músculs reben més combustible per a una acció immediata; en el segon cas dispara l'adrenalina per sortir del perill, activa al cos l'eix hipotalàmic pituitari adrenal, preparant-lo per lluitar o fugir, i els músculs es preparen per actuar immediatament, això fins i tot pot ajudar-nos a salvar la vida. En el quotidià ens permet per exemple rendir sota pressió de terminis a la feina, donar tot, esforçar-nos al màxim per acabar en temps record una tasca i un cop finalitzada tornar al nostre estat emocional normal. 6. Fonts i causes d' estrès 1. FISIOLÒGIQUES 2. PSICOLÒGIQUES I PSICOSOCIALS: Els nostres pensaments (La forma d'interpretar les nostres experiències i el nostre futur). 3. AMBIENTALS SOCIETÀRIES. Entorn. Catàstrofes (estrès post- traumàtic). Esdeveniments vitals importants, Pressions quotidianes. 4. AMBIENTALS FÍSIQUES 7. Avaluació cognitiva Procés mental d' avaluació: Balanç del significat de l' esdeveniment en termes de demanda, i balanç dels propis recursos: Doble avaluació. a) la demanda suposa una amenaça per al meu benestar b) los recursos con los que cuenta para afrontar la demanda Primaria: Irrellevant Bo, positiu Suposa una amenaça real o potencial  Estressant Secundaria No puc fer-ho Necessito ajuda Ho intentaré de nou  Puc fer-ho Jo mateix amb els meus recursos  8. Estrès i malaltia Mecanisme directe – fisiològic. 1. Activació del SN Simpàtic. 2. Acció nociva de les hormones alliberades.  Sistema cardiovascular: Arítmies, HTA, IMA…  Sistema Immune: Limfòcits T i B. Mecanisme indirecte – conductual. 1. Conductes no saludables: Consum de cafeïna, tabac, alcohol… 2. Conductes substitutives o adaptatives. 3. Disminució de l' atenció i reflexos: accidents.  Físiques Boca seca. Nus estómac. Nàusees. Molèsties gàstriques. Taquicàrdia. Palpitacions. Opressió al pit. Taquipnea. Dificultat respiratòria. Sudoració. Tremolor. Dolors cap i musculars. Insomni. Manifestacio Conductuals ns Plor. Tics. Estereotípies. Tartamudeig. Menjar, beure, fumar compulsivament. Aïllament. Agressivitat. Conductes impulsives sense control. Cognitives Ansietat. Por. Irritabilitat. Preocupació. Inseguretat. Manca de concentració. 9. Respostes conductuals Intenten enfrontar-se a la situació, però Conductes de superen la seva capacitat física, incrementant els nivells d'activació fisiològica fins a l'aparició lluita de símptomes d'estrès. Conductes Tracten de disminuir l'activació fisiològica amb altres conductes, com fumar, menjar, dormir, substitutives beure,etc Conductes de Pròpia de persones negativistes, neguen o fuga o obvien el problema. No solucionen els problemes, però tampoc s'angoixien. evitació Conductes Orientades a eliminar o anul·lar l'amenaça, i a atallar l'estímul estressor. Pròpies de persones adaptatives autoeficaces. 10. Índex de reactivitat a l' estrès(IRE) Respon a factors interns predisponents al desenvolupament de diferents patologies (orgàniques psicològiques) deguts a l'afrontament a l'estrès (real o percebut). Rè: Conjunt de pautes habituals de resposta cognitiva, emocional, vegetativa i conductual davant de situacions percebudes com potencialment nocives, perilloses o desagradables. (González de Rivera, 1981) A major Rè, major vulnerabilitat a estressors Fuente: Monterrey, A. L., González de Rivera, J. L., De las Cuevas, C., & Rodriguez-Pulido, F. (1991). El índice de reactividad al estrés (IRE):¿ rasgo o estado?. Rev. Psiquiatria Fac. Med. Berna, 18(1), 23-27. 11. Llei general d' homeostasi “La probabilitat que una variació en el valor idoni d' una constant fisiològica redondi en disfunció, malaltia o lesió és directament proporcional a la magnitud de la variació i alhora durant el qual es manté, i inversament proporcional a la tolerància de l' organisme a variacions d' aquesta constant, durant el període de temps considerat" González de Rivera, 1980. (N + ∆N) E = Estat d' equilibri homeostàtic T N = Valor idoni d' una constant fisiològica. H= ∆N = Increment de N (variació o desviació de la ---------------- constant). Rg + H < 1 Salut T = Temps de variació. Ra H > 1 Malaltia Rg = Resistència o tolerància genètica innata a la variació. Ra = Resistència o tolerància adquirida. 12. Psicoteràpia i estrès 1. Psicoteràpia de suport. Acompanyar, escoltar, comprendre. Liberalització de sentiments, tornada a la realitat, sentiment d'esperança real, socialització, reforç positiu, seguretat i confiança. 2. Psicoteràpia conductual. Control de la conducta, activitats recreatives, exercicis de relaxació. 3. Psicoteràpia cognitiva. Autoanàlisi, identificació de problemes, pensaments irracionals i negatius, reestructuració cognitiva.  13. Afrontament/recursos “Els esforços cognitius i conductuals contantment canviants per manejar les demandes específiques internes i/o externes que són avaluables com a excessives en relació amb els recursos de què disposa la persona” Lazarus y Folkman (1984) 1. Recursos externs. Suport social, familiar i institucional. 2. Recursos interns. 3. Autoestima: Valor que una persona es dóna a si mateixa. Valoració positiva o negativa que una persona fa de si mateixa en funció dels pensaments, sentiments i experiències. Si és positiva/alta protegeix davant l'estrès, si és negativa o baixa, afavoreix l'estrès. 4. Sentit de l'humor 5. Descansar 6. Lleure i hobbys 7. Locus de control: La percepció de control o no que una persona té sobre els successos que ocorren al seu voltant.  Resilència: Capacitat de sobreposar-se a períodes de dolor emocional i situacions adverses, superar obstacles, etc. "Capacitat de l'ésser humà per plantar cara a les adversitats de la vida, superar-les i fins i tot ser transformats per elles” Grotberg (1995) Jo tinc (suport) Jo sóc (recursos interns) Jo puc (habilitats)