La Segona República Espanyola PDF

La segona república espanyola → Miguel Primo de Rivera dimiteix de forma obligada. → Es fa la restauració del rei Alfons XIII que nombra el general Berenguer. Això converteix el país en una dictadura, l’any 1930 → L’Agost 1930: un grup de partits polítics opositors a la monarquia i la dictadura fan...

La segona república espanyola → Miguel Primo de Rivera dimiteix de forma obligada. → Es fa la restauració del rei Alfons XIII que nombra el general Berenguer. Això converteix el país en una dictadura, l’any 1930 → L’Agost 1930: un grup de partits polítics opositors a la monarquia i la dictadura fan el pacte de San Sebastian. Aquests partits tenen com a objectius: 1. Enderrocar la monarquia fent un cop d’estat. 2. Defensar un estatut d’autonomia. 3. Proclamar la segona república espanyola. → El 12 de Desembre 1930: es fa la insurrecció Jaca on dos general fa un cop d’estat per posar fi a la monarquia. → Davant d’aquesta oposició el Febrer del 1931: Alfons XIII posa fi a la dictablanda. → Eleccions municipals 12 d’abril 1931: per provar el suport que té la república. I guanyen els republicans: A nivell de Catalunya: ERC Francesc Macià i la lliga regionalista Francesc Cambó. → El 14 d’abril 1931: es proclama la 2na república espanyola. Així: el govern provisional seria: - Niceto Alcalá Zamora: President de la república - Mañuel Azaña: Cap de govern. → El 28 Juny 1931→ es fan les eleccions generals - A nivell d’Espanya guanya el PSOE. - A nivell de Catalunya guanya ERC. → El 9 de desembre es fan les eleccions constituents on s’aprova la constitució espanyola. Reformes del Bienni reformista: Així comencen les reformes del Bienni d’esquerres o reformista que té com a objectiu assegurar els drets de la classe mitjana baixa. Les reformes són: - Llei de reforma agraria 1932 Aquesta llei consisteix en: - Reduir la jornada laboral a 8h al camp. - Creació de tribunals: “Jurados mixtos”. són ciutadans que involucren a la justícia amb propòsit d’assegurar la democràcia. - Augmentar el salari mitjà. - Expropiació de terres ( cosa que no els agrada gens als burgesos) - No s’indemnitzen terres en mans mortes, mal conreades, grandes d’espanya. Aquest procés es realitza gràcies a l’institut de reforma agrària amb un procés molt lent. A més la ideologia dels anarquistes que buscaven expropiar totes les terres dels terratinents procava un enfrontament constant entre els camperols i els burgesos. - Reforma militar 1. Reducció als càrrecs i jubilació. 2. Se’ls obliga jurar la lleialtat. 3. Tancament d’una academia militar a Saragossa, ja que té idees d’extrema dreta i contra la república. 4. Es crea una guardia nova, una guàrdia d’assalt, per protegir la república. 5. La meitat de l’exèrcit: soldats més monàrquics 6. S’eliminen els ascensos militars de dictadura, els africanistes seran en contra d'això. 7. La UNE ( Associació clandestina per a conspirar-se contra la república). Franco, Emilio Mola, Queipo de llano, Yagüe, Fanjul, Goded). - Reforma territorial - Satisfer els catalans proclamant el 14 d’abril 1931 la república catalana dins de d’una federació Ibèrica. - Estatut de Núria 1931. un conjunt de lleis sotmesos a la constitució espanyola que estableixen una àmplia autonomia per a Catalunya. - Reforma educativa - Com que més del 40 per cent de la població era analfabeta, es construeixen aprox 20000 escoles. - Educació obligatòria en quant a primària i secundària. - Missions pedagògiques, no hi ha prou població per construir una escola, els professors es desplacen per ensenyar. - Reforma eclesiàstica S’aprova al matrimoni civil. Dret a divorci  Secularització dels cementiris (cap símbol de religió) Obligació a eliminar tots els símbols religiosos de la vía pública. Prohibició de repartir ensenyament catòlic Separació església-estat. Prohibició de tocar les campanes. Confiscar les propietats de l'església. - Reforma laboral - Largo caballero, sindicat de la UGT, ministre de treball i legislar les condicions de treball. - Establir un salari mínim, guanya enemistat. - 7 dies de vacances pagades - Baixa de maternitat, 6 setmanes abans del part i 6 setmanes després. - Accedir a la universitat - Seguretat social en cas d’accident i en cas de malalties. - Atur - Jornades laborals 8h al camp. - Jornada laboral setmanal 40h - es paga un 25% com a taxa per treballar hores extra. - Contracte de treball - Es creen habitatges socials (cases barates) - Cos d'inspecció del treball: vigilar les condicions al camp. - Sufragi femení - No va ser que fins l’any 1933 la dona comença a votar. → el 1932: Sanjurjo fa un cop d’estat a Sevilla que va fracassar perquè era mal preparat. Per això, la república el condemna a pena de mort i s’exilia a Portugal. → El 1933 es produeixen els fets de casas viejas on els anarquistes es rebelen contra el procés lent de l’institut de reforma agrària ocupant el municipi, el qual provoca un enfrontament violent entre ells i la guàrdia civil. Tot això va contribuir a disminuir el suport que tenia la república. → Per això, es fan les eleccions anticipades per saber si la gent encara està interessada en la república o no. Però malauradament guanyen les dretes. Bienni Conservador o Negre (1933-1936) 1. Objectius: ○ El Bienni Conservador va tenir com a objectiu eliminar les reformes fetes pel govern de la Segona República durant els primers anys (1931-1933). Aquest període va estar marcat per la política de la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas) i el Partit Radical de Lerroux, que volien retrocedir les reformes laborals, educatives, agràries i religioses implementades per les forces d'esquerres. 2. Les reformes de les dretes: ○ Reforma Agrària: Retornar les terres als seus propietaris, aturant la redistribució de terres que es feia entre els camperols. ○ Reforma Educativa: No es va invertir en educació, cosa que va dificultar la creació d’escoles i la millora de l’educació pública. ○ Reforma Religiosa: Es van retornar els privilegis a l’Església, posant fi a les lleis secularitzadores de la República. ○ Reforma Laboral: Es van anul·lar moltes de les reformes laborals que beneficiaven els treballadors i sindicats. 3. Resposta de les esquerres: ○ Davant de l'eliminació de les reformes, els campers van començar a fer vagues i ocupacions de terres. Això va generar una gran tensió social, que va ser severament reprimida per les forces de l'ordre. 4. Empresonament de polítics d'esquerra: ○ Al voltant de 3.000 polítics d'esquerra, que havien legislat les reformes que ara eren anul·lades, van ser empresonats. 5. Revolució d'Astúries (5 d'octubre de 1934): ○ Com a resposta a l'entrada de ministres de la CEDA al govern, es va declarar una vaga general promoguda pel PSOE i la UGT. La revolta va començar a Astúries i es va estendre també a Catalunya. Es van cremar esglésies, es van aixecar barricades i va començar una revolta armada. ○ La resposta del govern: El govern va enviar la Legión (exèrcit del Marroc, dirigit per Yagüe) per sufocar la revolta. ○ Conseqüències: La repressió va ser brutal, amb una massacre que va resultar en 15.000 morts i més de 20.000 detinguts. Fets del 6 d'octubre de 1934 1. Declaració de l'Estat Català: ○ El 6 d'octubre de 1934, Lluís Companys, president de la Generalitat de Catalunya, va declarar l'Estat Català des del balcó del Palau de la Generalitat com a protesta per l'entrada dels ministres de la CEDA al govern espanyol, el que representava un gir cap a una política conservadora i autoritària. ○ Companys va proclamar que Catalunya formava part d’una República Federal Espanyola. 2. Repressió de les autoritats: ○ Com a resposta, el govern espanyol va enviar l'exèrcit per sufocar la revolta, i es va empresonar tot el govern d'esquerres de la Generalitat, incloent-hi Companys. 3. La CEDA i l'estatut de Catalunya: ○ La CEDA va eliminar l'estatut d'autonomia de Catalunya, reduint la capacitat de l'autogovern català. L'escàndol de l'estraperlo (1936) 1. Què va passar? ○ Un sistema de ruletes manipulades (anomenades "estraperlo") es va introduir als casinos espanyols. ○ Les ruletes estaven dissenyades perquè els organitzadors sempre guanyessin. 2. Qui estava implicat? ○ La família del cap del govern, Alejandro Lerroux, estava vinculada al frau. ○ Es van pagar comissions a polítics per permetre aquesta activitat il·legal. 3. Conseqüències: ○ L'escàndol va desprestigiar el govern del Partit Republicà Radical. ○ Va provocar la caiguda del govern de Lerroux. ○ Va contribuir al triomf del Front Popular a les eleccions de febrer de 1936. 4. On estava?  El sistema d'estraperlo es va donar a diversos casinos, sobretot a Madrid i altres grans ciutats d'Espanya. 5. Qui guanyava? Els organitzadors, incloent la família de Lerroux, sempre guanyaven gràcies a la manipulació de la ruleta. Els jugadors perdien, ja que els resultats estaven manipulats. Alguns polítics també rebien comissions per permetre el frau. Victòria del Front Popular (1936) 1. Coalició d’esquerres: ○ El Front Popular es va formar per una coalició de partits d'esquerres: comunistes, PSOE, republicans d’esquerres i a Catalunya, Esquerra Republicana de Catalunya (ERC). 2. Drets: ○ Les dretes es van agrupar sota el "Frente Nacional" o el "Partit Radical". ○ La qüestió principal era si s'implementaven o no reformes radicals. 3. Resultats: ○ Les esquerres van guanyar les eleccions, obtenint més diputats, sobretot gràcies al vot dels anarquistes, que votaven per primera vegada per evitar que guanyessin les dretes. ○ Això va permetre una agenda de reformes més radicals. 4. Nou cap d'estat i govern: ○ Manuel Azaña es va convertir en el cap d'estat de la República. ○ Casares Quiroga va ser designat cap del govern. ○ El nou govern es va compondre principalment de republicans, sense incloure el PSOE, la CNT o el PCE. Reformes del Front Popular (1936) 1. Amnistia per la Revolució d'Astúries: ○ Es va concedir una amnistia a tots els presoners que havien participat en la Revolució d'Astúries de 1934, com a gest de reconciliació amb els sectors obrers i miners. 2. Il·legalització de la Falange: ○ La Falange, el partit feixista liderat per José Antonio Primo de Rivera, va ser il·legalitzada com a part de les mesures repressives contra les forces de dretes. ○ José Antonio Primo de Rivera va ser empresonat per la seva implicació en les activitats feixistes. Cop d'estat de Franco (1936) 1. Context: ○ El febrer de 1936, després de la victòria del Front Popular, va augmentar la tensió política i social, amb violència entre diferents sectors (esquerres i dretes). 2. Causa: ○ Els generals de l'Exèrcit, inclòs Francisco Franco, van començar a planejar un cop d'estat perquè no estaven d'acord amb la victòria de les esquerres ni amb les reformes radicals que s'estaven aplicant. 3. El cop d'estat: ○ El 17 de juliol de 1936, els militars van iniciar un cop d'estat per derrocar el govern republicà, iniciant així la Guerra Civil Espanyola. ○ Aquest cop va ser l'inici d'una llarga guerra civil entre les forces republicanes i els rebels liderats per Franco. La Guerra de Guernica (1937) 1. Esclat de la guerra: ○ El 1937, la Legió Còndor, una unitat de bombardeig alemanya, va atacar la ciutat de Guernica, a la província de Biscaia, com a part de la guerra civil espanyola. Aquest atac va causar una gran destrucció i va ser un símbol de la brutalitat del conflicte. 2. Ajudes internacionals: ○ Bàndol Nacional (Franco): Alemanya (Hitler): Proveïa suport a les forces franquistes amb armes i avions. Itàlia (Mussolini): Va enviar tropes i suport militar. Portugal (Salazar): Va donar suport als rebels, tot i que de manera més indirecta.  Tots aquests països eren feixistes i tenien interessos comuns per derrotar les forces republicanes. ○ Bàndol Republicà: Brigades Internacionals (7.000 homes): Voluntaris internacionals que lluitaven al costat del govern republicà, malgrat les dificultats de llengua i la manca d'experiència militar. URSS (Unió Soviètica): Va oferir ajuda en forma de tropes, avions i comandaments a canvi de pagaments en metàl·lic, tot i les tensions ideològiques. 3. Comitè Internacional (1937): ○ El Comitè Internacional de la Creu Roja i altres organitzacions van intentar mediar en el conflicte, però els països com el Regne Unit i França van adoptar una postura de no intervenció en la guerra, mantenint-se al marge del conflicte.