El desenvolupament de la tècnica i les seves implicacions en la societat contemporània PDF
Document Details
Uploaded by BestSellingGothicArt7691
Tags
Summary
Aquest document es centra en el desenvolupament de la tècnica i les seves implicacions en la societat contemporània. Tracta temes com la revolució neolítica, la revolució industrial i la revolució informàtica, així com el desenvolupament de la intel·ligència artificial.
Full Transcript
El desenvolupat de la tècnica i les seves implicacions en la societat contemporània Que es la tècnica? Un procediment de producció o fabricació d'una cosa diferent al subjecte que la produeix. -La tècnica és molt antiga, i constitueix un tret (rasgo, característica) exclusiu de l'ésser humà. ¿Qu...
El desenvolupat de la tècnica i les seves implicacions en la societat contemporània Que es la tècnica? Un procediment de producció o fabricació d'una cosa diferent al subjecte que la produeix. -La tècnica és molt antiga, i constitueix un tret (rasgo, característica) exclusiu de l'ésser humà. ¿Qué es la tecnología? Quan apliquem la ciència a la tècnica. Les 3 grans revolucions de la tècnica: 1.Revolució Neolítica -La producció d'aliments es basava en la agricultura. El humà pasa de nómada a sedentari , deixa de movent-se per buscar aliments, i se instala en un lloc fixa i aplica la técnica de la agricultura, per fer ells mateixos el seu aliment. 2.Revolució industrial -Es origina a Inglaterra, pero després es passa a tot el món. La màquina de vapor va ser un avanç molt gran, econòmic, comunicació i social. Però també en aquell temps, es va començar la injustícia de sobreexplotació als treballadors. 3.Revolució informàtica -Introdueix l'ús d'ordinadors que procesan la informació, i constitueixen el sim del racionalisme en la cultura occidental. El desenvolupament de la IA -Es va crear en 1956, per Mc Marthy (va començar a parlar de la IA), es el inventor del terme: IA -Definició IA (per Roger Penrose): Imitació a través de màquines, normalment electròniques de tantes activitats mentals com sigui possible. Ex: La capacitat de càlcul o intentar imitar el nostre sentiments. Imitan l’activitat mental de les persones. -El test Turing (1950): L’objectiu és comprovar la potencial Inteligencia de una máquina. Consistia en veure si un observador neutral, podía diferenciar el raonament d'una màquina de una persona, comunican- se a través de una pantalla i un teclat. Turing afirma que si la màquina aconsegueix convèncer al observador de que es una persona, aleshores podrem considerar que la màquina és intel·ligent. La tècnica I la cultura -La tècnica és pot ser positiu i en negatiu (ex: bomba tòmica) -Fem coses gràcies a la tècnica, però realment, perquè ho fem? És necessari? Val la pena? -Estem en una època que en la tècnica, no entra l'ètica, la moral i la filosofía política. -L’ètica i la filosofía política és l’únic context adequat per el progrés que pugin aportar les tècniques industrials i informàtiques. Significa que ja sabem fer moltes coses, com fer-les, però perquè? Es necessita l’ètica, la moral y la filosofia política per regular. Característiques de l’era tecnològica: - -Sentiment de poder: La tecnologia ens dona un sentiment de poder, de autosuficiencia. -Valor de la immediatesa: -Només importen els fets: És prioritza els fets instantànies, I deixa de costat la reflexió. -Pèrdua de la capacitat de sorpresa:La tecnologia te tanta informació, que ja res ens sorprèn. -Autosuficiencia: Una societat més egoista, com el dispositiu ho fa tot, no tenen el sentiment de la col·laboració o la necessitat entre nosaltres. -Exclusió dels pobres: Se a perdut el sentiment de la solidaritat, es parla molt, però no és fa. -Globalització: Anem on anem ens trobem el mateix, sense varietat. -Hedonisme i pèrdua de voluntat: Busquem el plaer, I es perd la voluntat/esforç/disciplina. -Estem tan mercats per la tecnologia, que no sabem què volem nosaltres, perdem la noció del que volem nosaltres mateixos. Tecnocracia i tecnoburocracia -Tecnocracia: Govern d'experts que apliquen els progressos de la tècnica a la ciutadania. -Tecnoburocracia:Es el govern mínim, el govern es difumina en una estructura de tecnòcrates que proporcionen informes tècnics que fan decantà les decisions. -Galbraith “El nou estat industrial” (1967), es referia a la tecnoburocracia, que deia que els delegats de temes econòmics, científics, etc; mana més als assessors dels polítics amb els seus informes tècnics, que el poble. Efectes de la revolució tecnològica en la societat contemporània 1.Industrialització: -Els humans ens hem convertit en “homo consumens” que viu únicament per consumir coses, sempre insatisfet, callense coses que encara serveixen, per comprar-se altres de noves. El plàstic o els seus derivats han envaït la vida humana, amenazant l’equilibri ecològic, que a possibilitat la vida sobre el planeta durant milions d’anys. 2.Transports: -Ara tot està molt aprop i tot passa molt de pressa. Els vehicles han envaït els nostres carrers fent-los gairebé invivibles. A partir d'aquí tot s'accelera, anem de pressa a tot arreu, per no parlar als avions. Això a possibilitat la llibertat en els desplaçaments, per grans que siguin. La cual cosa és molt positiva. Això explica també el nou fenòmens de masses que es el turisme 3.Comunicacions: -Els “mass media” envaeixen les nostres ciutats i arriben a pobles allunyats. Internet, la ràdio, la televisió, les xarxes socials, etc; actuen com a mecanismes per a l'estandardització (és igualació cultural) cultural al nostre món. Els poders econòmics i polítics saben que fer-se amb el domini d'aquests mitjans de comunicació als permet manipular les masses per usar-les per al seu propi interès. Conclusió -Tall permet entre una evolució tècnica massa ràpida i l'evolució moral i intel·lectual de la humanitat. La tècnica evoluciona més ràpida, que la moral (es queda darrere) -Una de les paradoxes del món contemporani es el contrast entre la profusió de mitjans per una banda i l'escassetat de finalitats per un altre. Mai el home a estat tan ric en mitjans de coneixements i capacitat d'acció, i mai no a estat tan pobre en indicacions sobre el destí dels mateixos, si insisteix en el ‘com’ de les coses però no en el seu ‘perquè‘.