Desenvolupament de la Personalitat (0-3 Anys) PDF

DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT ( 0-6 ANYS ) 1. DESENVOLUPAMENT FÍSIC, COGNITIU I PSICOSOCIAL DURANT ELS PRIMERS TRES ANYS Els sentits i sistemes corporals des del moment del naixement Sistemes corporals → Abans del naixement, la circulació sanguínia, respiració, alimentació, eliminació de res...

DESENVOLUPAMENT DE LA PERSONALITAT ( 0-6 ANYS ) 1. DESENVOLUPAMENT FÍSIC, COGNITIU I PSICOSOCIAL DURANT ELS PRIMERS TRES ANYS Els sentits i sistemes corporals des del moment del naixement Sistemes corporals → Abans del naixement, la circulació sanguínia, respiració, alimentació, eliminació de residus i regulació de temperatura es realitzen per mitjà del cos de la mare. Després del naixement, tots els sistemes i funcions del bebè han d’operar per si sols. La major part d’aquesta transició → sis hores després del naixement. CURA INFANTIL Les pràctiques de cura infantil i els patrons d’interacció amb els lactants varien en tot el món, depenent de les condicions ambientals, la cultural sobre la naturalesa i les necessitats dels lactants. Quins efectes pot tenir en el desenvolupament dels i les infants? A Bali es creu que els lactants són ancestres o déus portats a la vida en forma humana. En Àfrica occidental consideren que els bebès petits poden comprendre tots els llenguatges. A Micronèsia creuen que els bebès no poden entendre en absolut el llenguatge i, en conseqüència, els adults no els parlen. Som persones diferents depenent de la llengua i de com l’hem après, l’expressió és diferent. Per poder parlar ha de funcionar la oida, la llengua, les cordes vocals (també hi ha llenguatge de signes), la repetició i l’observació. Com ha de ser la cura infantil segons els principis de Pikler Una interacció entre l’infant i la persona cuidadora. La manera de fer-ho té influència en el desenvolupament de l’infant. Relació que ajuda a l’infant a connectar amb si mateix, expressar-se, voler explorar i experimentar. No només satisfer les necessitats, sinó ajudar en el seu desenvolupament. Necessita atenció i acompanyament. És essencial l’actitud de la persona educadora. L’infant és un agent actiu. LACTÀNCIA I PRIMERA INFÀNCIA S’inicia en el naixement i acaba quan els infants comencen a caminar (entre 12 i 18 mesos). I a filar paraules amb d’altres. A la primera infància es tornen més comunicatius, independents i poden moure’s d’un lloc a un altre (dels 18 mesos i fins als 36 mesos). La part biológica del nostre desenvolupament només és aquella que ens permet ser plàstic, pot anar canviant constantment. L’ordre més plàstic és el cervell, es poden morir connexions, si les estimulen poden crèixer més, depen del medi i de qui ens acompanya. CREIXEMENT I NUTRICIÓ Com creix el cos dels infants? Molt ràpidament durant el primer any de vida. Després, continua, però una mica més lentament, fins als tres anys. 1 Com es desenvolupen els sentits i els moviments? Segueixen dues regles importants: De cap a peus (cefalo-caudal): Primer es desenvolupen les parts del cos més properes al cap i després les més allunyades. De dins cap a fora (prèxim-distal): Primer es desenvolupen les parts del cos més properes al centre i després les més allunyades. SISTEMES SENSORIALS Quan comencen a desenvolupar-se els sentits? Ja estan presents quan neix. Com es desenvolupen els sentits? Durant els primers mesos de vida, molt ràpidament. Què poden fer els nados petits? Distingir diferents estímuls, com sons, llums i textures. DESENVOLUPAMENT DELS SENTITS Tacte: El primer sentit que es desenvolupa i madura. Poden sentir dolor des del naixement. Olfacte, gust i audició: Comencen a desenvolupar-se mentre els nadons estan en el ventre. Vista: El sentit menys desenvolupat quan els nadons neixen, millora molt durant els primers sis mesos de vida. EL TACTE Moviments físics: Aprenen on acaba el seu cos i on comença tot el que els envolta. Jugar i explorar: Quan tiren joguines, esquitxen aigua o llancen sorra, descobreixen com poden canviar el món amb els seus cossos. Sentit de si mateixos: A través d’aquestes activitats, els nadons comencen a entendre qui són i com interactuen amb el món. El tacte dona veu a tot la percepció, percebre el propi limit. Un bebè ha de sentir alguna cosa a prop de la boca per buscar el mugró i succionar (Hiath, 1986). Els nadons (cos sencer) es mostren sensibles al tacte. Els receptors tàctils cobreixen tota la pell de l’infant. Relació amb les persones que els cuiden. Carícies, abraçades, petons, lactància, contacte… Vincle - Afecte mutu. Reacció al dolor Cirugies en el passat: Abans, els metges no utilitzaven anestèsia perquè pensaven que els nadons no sentien dolor o només una mica. Els nados senten dolor: Són molt sensibles durant els primers dies de vida. Importància de l’alleujament del dolor: Segons l’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) i la Societat Pediàtrica Canadenca, el dolor prolongat o intens pot causar danys a llarg termini als nadons. L’OLFACTE I GUST Olfacte: El primer que es desenvolupa. Olfacte i gust junts: Poden olorar i tastar mentre estan en el ventre i reaccionen als aliments que ella menja. 2 Reconèixer l’olor de la mare: Els nadons alimentats amb llet materna poden reconèixer l’olor de la seva mare i prefereixen l’olor del seu pit. Reaccions als gustos: Prefereixen els gustos dolços, fan ganyotes és amarg. Preferències de gust: Les investigacions mostren que els nadons poden tenir preferèncias de gust basades en el que la mare ha menjat durant l’embaràs. L’OÏDA Funciona abans de néixer. Els fetus responen als sons i semblen reconèixer-los. Reconèixer les veus i els idiomes escoltats dins del ventre pot ajudar a establir la relació amb la mare, que és essencial per a la supervivència inicial i desenvolupar el llenguatge (Rakison 1005). Després de néixer,la capacitat d’escoltar desenvolupa ràpidament. Els nadons de tres dies poden diferenciar nous sons de parla que ja han escoltat abans. Al mes, poden diferenciar sons tan similars com “ba” i “pa”. L’audició és essencial per al desenvolupament del llenguatge, les deficiències auditives s’han d’identificar de seguida. Si no es detecta, pot causar retards en el desenvolupament. -​ A mida que es desenvolupa el sistema nerviós, l’oïda s’anirà especialitzant. -​ Els nounats tenen el canal auditiu amb líquid amniòtic. Es reabsorbeix, s’adapten. -​ Per poder sentir necessiten: sensibilitat, detecció, localització i discriminació. Reconeixen els tons i els ritmes de veu de les seves mares des del naixement. No només ho senten sinó que s’expressen també així. Ploren amb accent. Un estudi va trobar que els nadons francesos i alemanys ploren amb patrons que reflecteixen les melodies de les seves llengües maternes. LA VISTA Els ulls han d’aprendre a enfocar, veure nítidament, treballar conjuntament per percebre el món en imatges de manera precisa i que el cervell rebi una única imatge dels dos ulls. Els primers somriures dels nadons: Són causats pel sistema nerviós central i poden no significar res més que sentir-se bé, com quan tenen son o estan tips. Quan reconeixen les respostes afectuoses dels cuidadors i les cares conegudes perquè els millora la vista, els seus somriures es tornen més emocionals i socials. El somriure passi de ser físic a psicosocial té a veure amb l’entorn. EL SENTIT PROPIOCEPTIU I DE L’EQUILIBRI → Sentit propioceptiu: Ens diu on estan les parts del nostre cos sense mirar. Ajuda a moure’ns de manera coordinada i precisa. Utilitza la informació dels músculs, tendons i articulacions per saber la posició del cos. → Sentit de l’equilibri Mantenir nos dretes i estables. Funciona gràcies al sistema vestibular, que està dins de les orelles. 3 ELS CERVELL I LA INFLUÈNCIA AMBIENTAL 0-3 Què fan i què fa possible que ho facin? (vídeos) El cervell és l'òrgan amb més plasticitat, respon immediatament a la cultura i l’entorn que tenim. El cervell i la conducta reflexa Per què un nadó respon al mugró? Quan un nadó sent el mugró, comença a succionar per beure llet. Passa gràcies al sitema nerviós central, (un grup de nervis que va per la columna vertebral). A través de la xarxa perifèrica, els missatges sensorials viatgen cap al cervell i els missatges de moviment o motors tornen cap al cos. EL SISTEMA NERVIÓS (es divideix en dos sistemes) El sistema nerviós central (SNC) compost pel cervell i mèdul·la espinal. El sistema nerviòs perifèric (SNP), la xarxa perifèrica de nervis que s'estenen a tot el cos. El sistema visual humà El sistema nerviós central (format) L’encèfal controla i regula les funcions del nostre cos i ment. Protegit pel crani. El cervell és una part de l’encèfal. La medul·la espinal transporta els missatges entre l'encèfal i els altres nervis del cos. El cervell s’encarrega de funcions vitals (respirar, regular el pols cardiac..) i funcions superiors (raonament, memòria, atenció, control de les emocions i conducta). COMPOSICIÓ DEL CERVELL (format) Les neurones, o cèl·lules nervioses, envien informació a través dels axons i reben informació a través de les dendrites. Les cèl·lules glials alimenten i protegeixen les neurones. LES NEURONES (unitats bàsiques del sistema nerviós). L’encèfal és la part més gran del cervell. Dvidit en dues meitats: l’hemisferi esquerre i l’hemisferi dret. Cada hemisferi té funcions especialitzades (procés) → lateralització. L’hemisferi esquerre s’encarrega principalment del llenguatge i el pensament lògic. L’hemisferi dret s’ocupa de les funcions visuals i espacials, com llegir mapes i dibuixar. 4 Hi ha un teixit anomenat cos callós, connecta els dos hemisferis, permetent que comparteixin informació i coordinin ordres. Cada hemisferi té quatre lòbuls/seccions que controlen funcions distintes: - L'occipital (visió). - El parietal (tacte, percepció de l’espacial i coordinació). - El temporal (audició, memòria i omprensió del llenguatge). - El frontal (pensament abstracte, planificació, decisions i moviments voluntaris). EL CERVELL A L’INICI DE LA VIDA Fa connexions nervioses a partir de les experiències. El cervell és plàstic, requereix estimulació i depèn de la qualitat farà més o menys connexions. EL CREIXEMENT DEL CERVELL És un procés permanent fonamental per al desenvolupament físic, cognitiu i emocional. Somriure, balbucejar, gatejar, caminar i parlar — fites principals sensorials, motores i cognitives de la lactància i la primera infància — reflecteixen el desenvolupament accelerat del cervell, en particular de l'escorça cerebral. El cervell creix irregularment, amb períodes ràpids anomenats “esclats de creixement cerebral”. Diferents parts creixen més ràpidament en diferents moments. Durant el primer any és l'explosió del cerevel, la part que ens ajuda a l’equilibri. Als 3 anys el cervell ja ha arribat al 90% del seu pes adult. Els primers 3 anys és clau l’estimulació, primers anys són essencials pel seu desenvolupament. Es poden madurar aquestes estructures, depèn de les activitats que fem, el cervell creix més. 5 REFLEXOS PRIMARIS La majoria de reflexes necessiten el tacte per operar, Els reflexes passen per el propi cos, perquè el cos ens ho demana. El tacte fa que reflexione el sistema nerviós. Reflexos Els lactants compten aproximadament amb 27 reflexos principals, molts dels quals es troben presents al moment de néixer o poc després (Gabbard, 1996). Són respostes innates, automàtiques i involuntàries que responen a estímuls. Impulsos naturals. Segons el moment aparèixer i desaparèixer podem distingir els reflexos primaris, secundaris o permanents. Desenvolupament neurològic: La desaparició dels reflexos innecessaris indica que el cervell s’està desenvolupant correctament. Els metges poden avaluar el desenvolupament observant quins reflexos estan presents o absents. Reflexos primaris Alguns venen dels nostres avantpassats. Per exemple, el reflex de prensió és similar a com els nadons micos s’agafen al pèl de les mares. Ajuden els nadons a sobreviure i protegir-se. - Xuclar: Els nadons xuclen per alimentar-se. - Buscar el pit: Els nadons mouen el cap buscant el pit de la mare. - Reflex de Moro: Quan el nadó es sobresalta o sent que cau, estira els braços i les cames. Reflexos secundaris i permanents Reflexos posturals: A mesura que el cervell del nadó es desenvolupa (entre els 2 i 4 mesos), comencen a aparèixer reflexos que ajuden amb la postura i l’equilibri. Per exemple: reflex de paracaigudes: Si inclinem el nadó cap avall, estira els braços com si volgués protegir-se de la caiguda. Reflexos locomotors: Semblen moviments voluntaris, com caminar o nedar, però desapareixen abans que el nadó pugui fer aquests moviments per si sol. Reflexos de protecció: Com parpellejar, badallar, tossir, ennuegar-se, esternudar, tremolar i la dilatació de les pupil·les, es mantenen per protegir el nadó. MODELATGE DEL CERVELL El paper de l’experiència. A mesura que el cervell dels nadons es desenvolupa, poden utilitzar millor els seus sentits, es desenvolupen ràpidament durant els primers mesos de vida mentre s’adapten al món que els envolta. Plasticitat cerebral Capacitat de modificació del cervell per mitjà de l’experiència (canviar i adaptar-se). Això inclou crear noves connexions, eliminar les que no són útils, reorganitzar-se, corregir errors i enfortir-se amb nova informació. També implica aprendre de l’experiència i relacionar el coneixement nou amb el que ja sabem. 6 Experiències Les experiències primerenques poden afectar de manera important la capacitat d'aprendre i recordar. Les diferències en la intel·ligència poden dependre de com el cervell forma connexions neuronals a partir d'aquestes experiències. Si un nadó està exposat a substàncies perilloses, toxines o estrès, o si pateix desnutrició, el seu desenvolupament cerebral pot veure's afectat. D'altra banda, tenir experiències positives i enriquidores pot ajudar a millorar el desenvolupament del cervell i compensar mancances anteriors. Això ha portat a esforços per ajudar nadons prematurs, nens amb síndrome de Down i persones amb dany cerebral a millorar les seves funcions. Finestres d’oportunitats Períodes crítics: esclat de creixement, són menys freqüents, curts i ben definits. Durant els períodes, una àrea específica del cervell es desenvolupa o canvia ràpidament. Per exemple: el desenvolupament del llenguatge depen de l’estimulació adequada. Períodes sensibles: són més freqüents i prolongats, amb una adquisició gradual de funcions que pot durar anys. L’aprenentatge i la memòria, funcions que es desenvolupen al llarg de la vida. Plasticitat cerebral i influència sociocultural en l’aprenentatge Aprenentatge del llenguatge: Durant els primers anys, els infants estan exposats constantment al llenguatge parlat del seu entorn. Aquesta exposició ajuda a crear i enfortir les connexions neuronals necessàries per comprendre i parlar l’idioma. Per exemple, un infant que creix en una llar bilingüe desenvoluparà connexions neuronals per a ambdós idiomes. Aquesta capacitat d’adaptació del cervell és un exemple de plasticitat cerebral influenciada per l’entorn sociocultural. Desenvolupament de les habilitats socials: Aprenen a través de la interacció amb altres nens i adults. Per exemple, en un entorn de joc, els infants aprenen a compartir, cooperar i resoldre conflictes. Aquestes experiències ajuden a crear i enfortir les connexions neuronals relacionades amb les habilitats socials i emocionals. Això fa el cervell de 0-3 anys, preparar-se pel que vindrà i adaptar-se al seu entorn. EL CREIXEMENT FÍSIC I EL DESENVOLUPAMENT D’ACTIVTATS MOTORES 0-3 Què ens fa progressar d’aquesta manera? (vídeos) Hi ha connexions que han mantingut, constància, hi ha tot un desenvolupament que s’ha fet abans del anys. En lla part psicosocial, ajudar a l’equip, motivació, felicitat. Desenvolupament psicomotor És l'adquisició progressiva d'habilitats funcionals en diverses àrees: llenguatge, motora, manipulativa i social, permeten a l'infant una progressiva independència i adaptació a l'entorn. Habilitats motores Es desenvolupen seguint una seqüència específica. Aquest procés depèn de com maduren els infants, però també està influenciat pel seu entorn, les experiències que tenen i la seva motivació per aprendre. Les habilitats més senzilles, com agafar un objecte o gatejar, es combinen per formar habilitats més complexes, com caminar o córrer. (vídeo) 7 Desenvolupament psicomotor (fites) COORDINACIÓ SENSORIOMOTORA. MOVIMENT Els bebès aprenen sobre el món i sobre ells mateixos a través dels seus sentits, moviments i consciència del propi cos. Quan es mouen, comencen a entendre què passa. Aquesta connexió entre el que senten i el que fan, és controlada pel cervell en creixement, els proporciona tota la informació que necessiten. Dels 0 als 4 mesos Etapa que es caracteritza per la presència de reflexos primitius. No hi ha verticalitat. L'infant està de panxa enlaire, l'ajuda a integrar les diferents parts del seu cos i crea connexions neuronals en el tronc de l'encèfal. Quan està preparat, pot fer la giravolta i estar en bocaterra, enforteix la musculatura i aixecar el cap. Moviments laterals cap als dos costats. Mans lliures per explorar i descobrir. Dels 4 als 6 mesos Els moviments anteriors enfortir les cames i els braços, el tronc també té més to muscular, comença a voler agafar objectes i premsa'ls amb la mà, estira els braços i va experimentant amb la profunditat. Es desplaça amb l'arrossegament. Dels 6 als 12 mesos Desplaçament per arrossegament creuat, treballant una coordinació dreta i esquerra, integració de les dues parts del cos. Gatejar esdevé un canvi de perspectiva , coordinació mà, boca i visió mitjançant l'alimentació. Els reflexos primitius s'han convertit en habilitats més complexes, l'infant s'arrossega, repta, gateja i s'asseu, fa equilibris dret, fa les primeres passes. Entre 1 i 2 anys Perfecciona el desplaçament. La distància es va allargant, les primeres passes es converteixen en el caminar.Hi ha relació amb la parla, l'alimentació, desenvolupament dels sentits, a finals de 2 anys l'infant fa intents de córrer. 8 PERCEPCIÓ DE LA PROFUNDITAT Capacitat per a percebre els objectes i superfícies en tres dimensions (coordinació binocular i control motor). Guia visual: Ús dels ulls per a guiar els moviments de les mans o altres parts del cos. Percepció hàptica: Adquirir informació sobre les propietats dels objectes, grandària, pes, ombrejat i textura, per mitjà del seu maneig. PRECIPICI VISUAL Es tracta de madurar físicament i d’aprendre a través de l’experiència. A mesura que practiquen moviments com gatejar, es tornen més hàbils per avaluar el seu entorn i moure’s de manera segura. Aquest aprenentatge és flexible però específic de la postura. Per exemple, un bebè que aprèn a estirar-se per agafar una joquina mentre està assegut haurà d’aprendre de nou com fer-ho quan comenci a gatejar. La percepció de la profunditat es troba present a una edat molt primerenca i es relaciona amb el desenvolupament motor Gatejar: Quan comença necessita percebre la profunditat per evitar caure de superfícies elevades, com un llit o un sofà. Això ajuda a moure’s de manera segura i explorar el seu entorn. Agafar objectes: Quan intenta agafar ha de jutjar la distància entre ell i l’objecte. Aquesta habilitat de percebre la profunditat li permet coordinar els seus moviments per agafar l’objecte amb precisió. Baixar escales: Quan comença a baixar escales, ha de percebre la profunditat per calcular la distància entre cada esglaó. Això és crucial per evitar caigudes i per desenvolupar una marxa segura. Jugar a l’aire lliure: Quan corre o salta a l’aire lliure, necessita percebre la profunditat per evitar obstacles com pedres o branques. Això ajuda a desenvolupar habilitats motores més complexes. Construir amb blocs: Quan construeix ha de percebre la profunditat per col·locar els blocs de manera precisa i equilibrada. Això desenvolupa la percepció de la profunditat i la coordinació mà-ull. TEORIA ECOLÒGICA DELS GIBSON Els infants utilitzen la seva percepció sensorial per guiar les seves accions motores, ajudant-los a interactuar i aprendre del seu entorn. Desenvolupament psicomotor i percepció Aquesta teoria considera les capacitats motores i perceptives en desenvolupament com a parts interdependents d'un sistema funcional que guia el comportament en diversos contextos. La percepció sensorial i l’acció motora van de la mà Reflexos de succió: Des del naixement, quan se’ls toca la galta, giren el cap i comencen a succionar. La percepció del tacte (sensorial) i l’acció de succionar (motora) estan coordinades per ajudar-los a alimentar-se. 9 Seguiment visual: Poden seguir amb la mirada objectes en moviment des de molt aviat. Combina la percepció visual amb el moviment dels ulls i el cap, ajudant-los a comprendre millor el seu entorn. Agafar objectes: Quan un nadó veu un objecte brillant o colorit, estira la mà per agafar-lo. Això demostra la coordinació entre la percepció visual i l’acció motora de la mà. Exploració oral: Sovint es porten objectes a la boca per explorar-los. Combina la percepció tàctil i gustativa amb el moviment de les mans i la boca, aprendre sobre les característiques dels objectes. Gatejar cap a un objectiu: Veu una joguina a certa distància, pot començar a gatejar cap a ella. Això implica la percepció visual de la joguina i la coordinació motora necessària per moure’s cap a ella. Reacció a sons: Giren el cap, cap a la font d’un so, com la veu d’un cuidador. Això mostra la coordinació entre la percepció auditiva i el moviment del cap. TEORIA DELS SISTEMES DINÀMICS DE THELEN Els lactants desenvolupen les habilitats motores mitjançant la maduració i la coordinació activa de múltiples sistemes d'acció dins d'un ambient canviant. Abans es pensava que el desenvolupament motor dels bebès seguia una seqüència fixa i automàtica, determinada genèticament i dirigida pel cervell a mesura que madurava. Els i les bebès creen les seves pròpies solucions La maduració per si sola no explica el desenvolupament motor. Segons Thelen, el desenvolupament és un procés complex que depèn de la interacció entre el bebè i el seu entorn (motivació, força muscular i posició en l’entorn). Quan un bebè intenta agafar una joguina, factors com les seves característiques físiques, el desig, l’energia i els moviments del braç determinen si ho aconsegueix. El cervell en desenvolupament és només una part d’aquest procés dinàmic i flexible. No n’hi ha prou amb madurar, cal posar varis sistemes d’acció en marxa... Aprendre a caminar: Els seus músculs i ossos maduren. També necessita coordinar l’equilibri, la força muscular, la percepció visual i la motivació per moure’s cap a un objectiu. Agafar objectes: Està coordinant la visió (per veure l’objecte), el control motor (per moure la mà cap a l’objecte) i la força (per agafar l’objecte sense deixar-lo caure). Es desenvolupa a través de la pràctica i l’experimentació en diferents situacions. Gatejar: Implica la coordinació de molts sistemes: la força dels braços i les cames, l’equilibri, la percepció del sòl i la motivació per moure’s cap a un objectiu. Practiquen i ajusten aquests sistemes en resposta a l’entorn. Jugar amb blocs: Coordinant la visió (per veure on col·locar els blocs), la motricitat fina (per agafar i col·locar els blocs amb precisió) i la cognició (per planificar la construcció). Baixar escales: Requereix la coordinació de l’equilibri, la força muscular, la percepció de la profunditat i la planificació motora. Aprenen practicant i ajustant els seus moviments en resposta a l’altura i la distància dels esglaons. 10 EL MOVIMENT LLIURE És aprendre a observar, no intervenir, així com assegurar un entorn. (Pickler) Donar a l'infant les possibilitats necessàries perquè es pugui moure en llibertat. El moviment representa una part essencial en el desenvolupament "Un niño se inclina, se estira, hace pequeños movimientos como una oruga, lentos y graduales. Es una de las etapas más importantes en su desarrollo motor. Dura varios meses. Durante ese tiempo desaparece la asimetría del tronco con la que nace el niño. A través de estos movimientos naturales, la columna se endereza y el tronco se vuelve elástico, flexible y musculoso. No puedo decir cuánto importante es esta etapa de desarrollo". Moure's en llibertat Des del naixement es tenen les capacitats necessàries per desenvolupar la motricitat per si mateix. Experimenta i vol descobrir, al seu ritme fa el que el seu cos està preparat per fer. Quan es respecta la seva evolució, hi ha harmonía en els seus moviments. L'acompanyament es basa en oferir un entorn segur i ampli, que li permet el moviment lliure amb respecte i confiança. Assegurar les condicions perquè sigui actiu. "Al llarg del desenvolupament dels seus moviments, l’infant aprèn no només a girar-se de panxa o a donar tombs, anar de quatre grapes, aixecar-se o caminar, sinó que també aprèn a aprendre.Aprèn a estar ocupat amb alguna cosa, a agafar interès per alguna cosa, a provar, a. Aprèn a superar dificultats. Aprèn a conèixer l’alegria i la felicitat, les quals signifiquen el seu èxit, és a dir, és el resultat de la seva pròpia i pacient constància". Desenvolupament psicomotor El que necessiten és espai per moure’s i llibertat per explorar. Quan el seu sistema nerviós, músculs i ossos estan preparats, i l’entorn els ofereix oportunitats per practicar i explorar, sorprenen amb les seves noves habilitats. AMBIENT I CULTURA Els factors ambientals i les pràctiques culturals influeixen en el ritme del desenvolupament motor. Què afecta el ritme del desenvolupament psicomotor? Pràctiques de criança: En algunes cultures, passen molt de temps en braços. Això pot retardar el desenvolupament de certes habilitats motores com gatejar, tenen menys oportunitats per moure’s. Jocs i joguines: Accés a joguines que fomenten el moviment, com boles, blocs de construcció o joguines per arrossegar, poden desenvolupar habilitats motores més ràpidament i al revés. Espai per moure’s: Espais amplis amb accés a l’aire lliure tenen més oportunitats per córrer, saltar i jugar, pot accelerar el desenvolupament motor. En canvi, en espais reduïts poden tenir menys oportunitats per desenvolupar aquestes habilitats. Expectatives culturals: En algunes es fomenta que els infants comencin a caminar molt aviat, mentre que en altres es prefereix que gategin durant més temps. Aquestes expectatives culturals poden influir en el ritme de desenvolupament d’aquestes habilitats. 11 Alimentació i salut: Una alimentació adequada i tenen accés a serveis de salut de qualitat poden tenir un desenvolupament motor més ràpid. La nutrició i la salut general són factors que poden influir en el desenvolupament motor. Interacció social: Tenen moltes oportunitats per interactuar amb altres nens i adults poden desenvolupar habilitats motores més ràpidament. Les activitats socials, com jugar amb altres nens, poden fomentar el desenvolupament de la coordinació i altres habilitats motores. Cultura i desenvolupament psicomotor (pràctiques de criança) Els bebès africans tendeixen a ser més avançats que els bebès nord-americans i europeus a asseure's, caminar i córrer. A Uganda, els bebès caminen als 10 mesos, en comparació amb 12 mesos als Estats Units i 15 mesos a França. Els bebès jamaicans, les maresels feien fer exercicis diaris de saltar i fer passos per enfortir els seus músculs, aprendre a seure, gatejar i caminar abans que els bebès anglesos (no aquestes rutines). Els nens dels de Paraguai comencen a caminar més tard, entre els 18 i 20 mesos, perquè les seves mares els mantenen a prop per protegir-los dels perills de la vida nòmada. Als 8-10 anys,grimpen arbres, tallen branques i juguen de maneres que milloren les seves habilitats motores. El desenvolupament pot seguir diferents ritmes però arribar a resultats similars. LA CAPACITAT D’APRENDRE I RECORDAR 0-3 Què vol dir aprendre? Com aprenem les persones? Adquirir coneixements, conceptes, accions sobre qualsevol àmbit de la vida, interioritzar. Aprenem a base dels errors, a partir de la imitació, escolta, socialització, observació, experiència, pràctica, repetició, exploració, joc... Què i com aprenem i què i que recorden? (vídeos) Se suposa que estaven mirant el llibre, ella s’anima i ells la imitan i recorden els moviments. En el segon vídeo la nena imita moviments i sons, el to de veu i canviant el moviment del cos, ritme, gestualitat que va lligat al significat dels estils musicals. ENFOCAMENTS SOBRE L’APRENENTATGE Diversos enfocaments teòrics tracten d’explicar com les persones aprenem i recordem. Cada enfocament posa èmfasis a certs aspectes de l’aprenentatge: experiències primerenques de plaer i dolor, conducta observable, activitat cognitiva, quan processem la informació, la importància de la interacció social, el descobriment com a font principal de l'aprenentatge, l'activitat cerebral i la plasticitat neuronal… Cada enfocament ha fet aportacions que ens han ajudat a entendre l'aprenentatge i el desenvolupament dels i les infants. Aprenentatge i desenvolupament van de la mà. Conductisme → Cognitivisme → Constructivisme ENFOCAMENT PSICODINÀMIC Cap als cinc anys, la nostra psique està completament formada. L’infant aprèn de l’experiència del paler i el dolor. 12 Conscient, preconscient i insconcient La consciència fa referència a aquells processos que podem identificar en l’ara. L’experiència conscient es compon sentiments, pensaments i comportaments del moment que podem identificar clarament. El preconsicient fa referència a aquells processos mentals que podem evocar a través de la memòria per a portar-los a la consciència fàcilment. Per exemple, l’últim viatge realitzat amb tot tipus de detalls o la capacitat de recordar dades personals de familiars o amics. L’inconscient fa referència al nivell de la ment que no és accessible fàcilment i de forma directa. Freud considera que és una part plena de desitjos i impulsos amb pensaments i idees que generen conflicte, dolor o ansietat. En l’inconscient, segons Freud, és troba tota la força impulsora que mobilitza la nostra conducta. Memòria Freud pensava que els primers records es guarden a la memòria, però es mantenen ocults a l’inconscient perquè són massa pertorbadors emocionalment. La psique, allò, jo i superjò Utilitza una terminologia diferent i substitueix el terme ‘personalitat’ per ‘psiquisme’ o ‘aparell psíquic’. Presenta l’individu com dividit i en conflicte per forces oposades dins seu. La psique és un conjunt de processos en moviment constant, anomenat procés psicodinàmic. Aquests poden treballar junts o estar en competició, creant conflictes. Quan el cos té una necessitat, la persona sent tensió o pressió. Entenia que la personalitat estava formada per tres estructures bàsiques responsables de la conducta, allò, jo i superjò i establia unes etapes encarregades de configurar aspectes de la pròpia psique o personalitat. El superjò és allò que espera la societat de mi. Freud i Erikson (etapes del desenvolupament): 13 ENFOCAMENT CONDUCTISTA Vol saber com canvia el comportament en resposta a l’experiència. L’infant aprèn quan hi ha un canvi de conducta. Condicionament clàssic i operant Condicionamient clàssic: Bassat en l'associació d’un estímul que en general no provoca una resposta específica amb un altre estímul que sí produeix la resposta. Condicionamient operant: Bassat en el reforçament o càstig. El principal interès d’aquests teòrics són els mecanismes de l’aprenentatge i no el desenvolupament en si Centrats en la conducta observable a partir d'estímuls. Condicionament clàssic Permet als lactants anticipar un esdeveniment associant estímuls que solen ocórrer junts, com una càmera i un flaix. Aprenentatge desapareix si no es reforça. Per tant, si els lactants veuen sovint la càmera sense el flaix, deixaran de parpellejar. Qui aprèn es una persona passiva i reacciona als estímuls. Pavlov va estudiar l'associació entre un Estímul i una Resposta. Watson va continuar els estudis de Pavlov. Tota conducta és producte de l’associació d’un estímul i una resposta. Podem aprendre conductes mecàniques i formes de reacció davant situacions diverses. Condicionament operant Els principis de Thorndike ens indiquen que les persones aprenem per assaig-error. Els principis de Skinner es poden aplicar a l'aprenentatge infantil: premis i càstigs. Desenvolupem les seves conductes segons una sèrie de reforçadors. Els positius (recompenses o premis), ajuden a repetir i consolidar els comportaments. Els negatius (càstigs), ajuden a disminuir o eliminar determinats comportaments. Qui aprèn operar en l’ambient de manera activa, com quan els bebès aprenen que somriure atrauen l’atenció de la família: Exemple 1: En el condicionament operant, els nadons aprenen a respondre un estímul ambiental (somriure quan veuen la seva família) per obtenir un efecte concret (la seva atenció). Exemple 2: Els nadons internats en els vells hospicis eren alimentats però no acollits. Ploraven però no hi havia una atenció al seu plor. Es movien però tampoc ningú els acollia. Com a conseqüència, van deixar de plorar i de moure’s. Els premis són gran reforçadors de la conducta. Hi ha molts tipus de gratificacions que poden afectar a la conducta: físiques i socials. Enfocament de l’aprenentatge observacional i vicari Vol saber com es fa el modelat de les persones. L’infant aprèn quan imita el que observa. Aprenentatge a partir de l’observació i la imitació Albert Bandura, es mostra crític amb les teories anteriors considera que no van tenir en compte altres processos mentals que intervenen en l’aprenentatge, com l’atenció i la memòria. 14 Els éssers humans aprenem per observació o per imitació de la conducta d’una altra persona; és el que ell anomena modelat. L'aprenentatge és social en la mesura que es necessiten els altres. Memòria L’amnèsia infantil és el fet de no poder recordar les coses que ens passen abans dels dos anys perquè el cervell no és prou madur per emmagatzemar-les. El temps de retenció és més breu, poden recordar accions d’un parell de dies o setmanes si se’ls recorda sovint la situació. Un entorn familiar pot millorar la rememoració. Així, els nens de 3, 9 i 12 mesos podien reconèixer un mòbil o un tren en un lloc diferent d’on van aprendre a jugar-hi, però no després de molt de temps. ENFOCAMENT PSICOMÈTRIC Busca com mesurar les diferències quantitatives en les capacitats cognitives a través de proves. L’infant mostra el que aprèn pel que pot recordar i mostrar a les proves. Proves d’intel·ligència Com es fan proves amb lactants? Amb objectes, espais, posant-los en diferents situacions. L’objectiu de les proves és mesurar de manera quantitativa els factors que es consideren part de la intel·ligència (com la comprensió i el raonament) i, a partir dels resultats, predir el rendiment futur (com l’èxit escolar). Les proves de CI (quocient d’intel·ligència) inclouen preguntes o tasques que mostren quant d’aquestes capacitats té una persona, comparant els seus resultats amb altres. Escales d’intel·ligència per la primera infància Les Escales Bayley del Desenvolupament Infantil són una prova molt utilitzada per avaluar nens i nenes des 1 mes fins als 3-6 anys. Les puntuacions mostren les fortaleses i debilitats en cinc àrees del desenvolupament: cognitiva, llenguatge, motora, socioemocional i conducta adaptativa. L’examinador pot completar una escala de qualificació conductual addicional amb informació del cuidador del nen. Cada escala té puntuacions independents anomenades coeficients de desenvolupament (CD). Els CD són útils per detectar problemes emocionals, dèficits sensorials, neurològics i ambientals de manera precoç, i per ajudar els pares a planificar les necessitats del nen. Definició d’intel·ligència La majoria dels experts coincideixen que la conducta està orientada a objectius i és adaptativa, s’ajusta a les circumstàncies i les condicions de vida. La intel·ligència permet a les persones adquirir, recordar i utilitzar coneixements, entendre conceptes i relacions, i resoldre problemes. Abans es pensava que la intel·ligència era fixa des del naixement, ara sabem que està influenciada per la genètica i l’experiència. Intervenció primerenca? Els infants que tenen poques oportunitats d’aprenentatge durant els primers anys de vida poden començar l’escola amb un retard de fins a dos anys en comparació amb els altres infants de la seva edat. Això vol dir que és probable que necessiten ajuda especial per posar -se al dia. ENFOCAMENT PIAGETIÀ Mira la qualitat del funcionament cognitiu en les etapes que estipula i com aquest funcionament s’adapta a l’ambient. L’infant aprèn en contacte amb els objectes. (Etapa sensoriomotora: de Piaget). 15 Etapa sensoriomotora Esquemes: terme de Piaget per als patrons organitzats de pensament i conducta que s’utilitzen en situacions particular. APRENC A APRENDRE A PENSAR I ACTUAR ALHORA. Com aprenen els i les bebès segons Piaget? La primera de les quatre etapes del desenvolupament cognitiu és l'etapa sensoriomotora. Des del naixement fins als dos anys, els nadons aprenen sobre ells mateixos i el seu món a través de les seves activitats sensorials i motores. Passen de ser nadons que responen amb reflexos i comportaments aleatoris a infants que tenen objectius clars. Aquest creixement cognitiu passa a través de reaccions circulars, el nadó aprèn a repetir esdeveniments agradables/interessants que va descobrir per casualitat. Li produeix una sensació tan agradable que vol repetir-la. Aquesta repetició es converteix en un cicle continu on la causa i l’efecte es barregen constantment. El comportament aleatori original es converteix en un nou patró. Els esquemes es tornen més complexos. Passen de les reaccions circulars primàries a les secundàries i les terciàries, finalment desenvolupen la capacitat de representació, permet imitar, fer simulacions i resoldre problemes. Segons Piaget, la permanència de l’objecte es desenvolupa de manera gradual. La investigació suggereix que la imitació i la permanència de l’objecte, es desenvolupen abans del que Piaget va descriure. Conducta orientada a metes i Permanència dels objectes: a partir dels 4 mesos saben que els objectes existeixen malgrat no els vegin. - A través del procés d’assimilació incorpora la informació que li arriba, quan aquesta informació és similar a la que es troba en algun esquema. - A través de l'acomodació crea esquemes nous per emmagatzemar informació nova, o transformar. Enfocament del processament de la imitació Vol saber què fan els nens amb la informació des que la reben fins que la fan servir. Els investigadors mesuren els processos mentals observant com els infants s’habituen a estímuls i altres signes de les seves capacitats visuals i perceptives. Lla capacitat de representació està present gairebé des del naixement. 16 Processos implicats en la percepció, l’aprenentatge, la memòria i la solució de problemes Els investigadors utilitzen nous mètodes per examinar les idees sobre el desenvolupament cognitiu que provenen dels enfocaments psicomètric i piagetià. Analitzen les parts independents d’una tasca complexa, per descobrir quines capacitats es necessiten per a cada part de la tasca i a quina edat es desenvolupen aquestes capacitats. També mesuren i fan inferències sobre a què presten atenció els nadons i quant de temps hi dediquen. Exemple: Imagina que estàs observant un bebè mentre busca un objecte amagat sota una manta (una tasca de Piaget). Els investigadors del processament de la informació descomponen aquesta tasca en parts més petites: primer, l’infant ha de recordar que l’objecte està sota la manta (memòria); segon, ha de planificar com aixecar la manta (planificació); i tercer, ha de coordinar els seus moviments per aixecar la manta (habilitats motores). Analitzant aquestes parts, poden determinar a quina edat els nadons desenvolupen cadascuna d’aquestes capacitats. Utilitzen indicadors com la velocitat amb què s’habituen a nous estímuls per predir la seva intel·ligència futura. Les tècniques de recerca, com la habituació (cansen d’un estímul repetit), la preferència per la novetat i el mètode de violació d’expectatives (quan es sorprenen), han demostrat que els nadons de 3 a 5 mesos poden tenir una comprensió bàsica de conceptes com la classificació, la causalitat, la permanència dels objectes, el sentit del número i la capacitat de raonar sobre el món físic. Processament de la informació La investigació des d'aquest enfocament va encaminada a estudiar els processos implicats en la percepció i cognició tals com atenció, memòria i pensament. Es desenvolupen tasques per saber quines capacitats i processos hi ha implicats. S'utilitzen indicadors com la velocitat amb què els i les lactants s’habituen a nous estímuls per predir la seva intel·ligència futura. ENFOCAMENT DE LA NEUROCIÈNCIA COGNITIVA Vol saber quines parts del cervell estan implicades en la cognició. L’infant mostra què aprèn quan fa servir certes parts del cervell. Esclats de creixement cerebral Els esclats coincideixen amb canvis en el comportament cognitiu, Piaget. Alguns investigadors utilitzen escàners cerebrals per veure quines parts del cervell estan implicades en diferents funcions cognitives. Aquests escàners mostren que hi ha dos sistemes de memòria a llarg termini —implícita i explícita— que emmagatzemen diferents tipus d’informació. Memòria Memòria explícita i memòria implícita: En diferents parts del cervell. La memòria explícita és la que utilitzem per recordar informació conscientment, com fets o esdeveniments (recordar el teu aniversari). La memòria implícita és la que utilitzem sense adonar-nos-en, com les habilitats motores (caminar). Memòria de treball: Mantenir i manipular informació a curt termini, comença a desenvolupar-se entre els 6 i 12 mesos. Per exemple, recordar on van veure un objecte i buscar-lo després d’un breu període. 17 Avanços neurològics: A mesura que el cervell es desenvolupa, també ho fan les seves habilitats cognitives i de memòria. Això ajuda a explicar com els nadons comencen a adquirir les habilitats descrites per Piaget, com la permanència de l’objecte. En el desenvolupament cognitiu d'un infant fins que és fa adult la memòria de treball és la més important. Aportacions sobre la memòria Dels 0-3 mesos: Hi ha present la memòria implícita. L'infant registra models mentals que li serviran per més endavant. Reconeixement d'algunes olors i sons (veu de la mare). Identifica algunes rutines i objectes. Als 6 mesos: Desenvolupament de la memòria a curt termini. Coneix a persones properes. Comprèn la relació entre accions (em treuen la roba i em banyo). Imita accions molt senzilles. Reacciona davant d'algunes paraules. Dels 8-12 mesos: Es reconeix davant del mirall. Avança en la permanència d'un objecte, busca l'objecte quan no el veu, pot comparar i recordar. Comença a utilitzar la capacitat de resolució de problemes. Pot imitar algú quan està davant i quan no hi és. Pot anticipar causa-efecte. A partir dels 12 mesos: Té més expressió lingüística, recorda més. Comença la memòria semàntica. Apareix la memòria explícita. A partir dels 2 anys: El llenguatge agafa força i la memòria a llarg plaç, pot recordar seqüències, noms de persones, objectes i pot continuar contes que coneix. A partir dels 3 anys: Bona memòria en la identificació, memòria conscient que li permet recordar. Atenció i capacitat d'observació. ENFOCAMENT SOCIOHISTÒRIC CULTURAL (el més important) Estudia l’aprenentatge a partir de la relació amb les persones cuidadores. L’infant aprèn quan participa de les activtats quotidioanes de la seva cultura. Vigotski La ZDP “espai en què gràcies a la interacció i l’ajuda d’uns altres, una persona pot treballar i resoldre un problema o realitzar una tasca d’una manera i amb un nivell que no sería capaç de tenir individualment ”. Brofenbrenner L'entorn on vivim influencia en el nostre desenvolupament. És el conjunt de sistemes que es relacionen entre si. 18 Memòria “Pel nen petit, pensar significa recordar; en canvi, per l’adolescent, recordar significar pensar”. Vigotsky pensava que els nens poden guardar els esdeveniments a la seva memòria fins que aprenen a parlar sobre ells. Així, els records estan allà, però no poden expressar-los fins que desenvolupen les habilitats lingüístiques necessàries. Participació guiada En el joc compartit i en les activitats diàries en les quals els nens aprenen de manera informal. La interacció social amb els adults contribueix a la competència cognitiva per mitjà d'activitats compartides que ajuden els nens a aprendre habilitats, coneixement i valors culturals importants. Pràctiques de criança i participació guiada (Rogoff) Guatemala: Els infants vegin les mares cosint i teixint a casa per ajudar a mantenir la família. Juguin sols o amb germans grans mentre les mares treballen a prop. Elsmés grans fan una demostració, sovint no verbal, com per exemple ensenyar a lligar-se les sabates, Índia: Els infants acompanyen les seves mares als camps de treball. Solen jugar com a Guatemala. Després d’una instrucció inicial, els infants continuen l’activitat amb supervisió mínima. Estats Units: Amb mares que són mestresses de casa a temps complet o que estan en guarderies, interactuen amb les famílies principalment en contextos de joc infantil. Les persones cuidadores parlen amb els infants com si fossin iguals i fomenten el seu aprenentatge amb elogis i animació. Turquia: Els infants poden participar tant en activitats laborals com en jocs, amb una combinació d’instruccions verbals i no verbals. Nou Currículum Aprofundir i ampliar, dir quines implicaciones educatives té. (Barreja d’enfocament piatgetià i sociohistòric cultural). "La finalitat de l'etapa d'educació infantil és contribuir al desenvolupament integral i harmònic dels infants en totes les seves dimensions, proporcionar-los un ambient de benestar, relació i aprenentatge". "Un currículum centrat en l'organització de les competències per eixos de desenvolupament i aprenentatge, que respecta i s'adapta a la forma globalitzada de desenvolupar-se i aprendre dels infants". LA CAPACITAT D’APRENDRE I RECORDAR 0-3 Com resolem problemes? (vídeos) El problema que tenia és que les peces no aguataven, fa assaig i error, va anar provant llavors ha de recordar quines peces funcionan, memòria de treball. En el segon vídeo el nen tira el menja, tira les coses perquè els hi agrada, per l’espai, la profunditat, la causa-efecte. ENFOCAMENT PIAGETIÀ Mira la qualitat del funcionament cognitiu en les etapes que estipula i com aquest funcionament s’adapta a l’ambient. L'infant aprèn en contacte amb els objectes. 19 Va investigar el desenvolupament cognitius dels i les infants. Les seves aportacions van suposar un canvi en la manera de concebre els infants, són persones actives i constructives. Es va centrar en les capacitats que tenen els infants quan es desenvolupen en l'entorn. "El coneixement no pot ser una còpia, ja que sempre hi ha una relació entre subjecte i objecte" Etapa sensoriomotora La interacció amb el medi a través dels sentits i les accions motores. Capacitat representacional: emmagatzemar paraules, números o imatges mentals d’objectes i esdeveniments. Els bebés desenvolupen i refinen els seus esquemes, que són patrons de pensament i conducta Primera subetapa (naixement a 1 mes): Responen a l'estimulació externa mitjançant els seus reflexos innats. Comencen a controlar-los. Per exemple, pot començar a xuclar quan se li toca els llavis, però aviat aprèn a trobar el mugró i xuclar encara que no tingui gana. Segona subetapa (1 a 4 mesos): Els infants busquen la manera d'estimularse, movent peus i mans, entre d'altres En un primer moment, eren per atzar, són repetides, proporcionen plaer i són agradables Per exemple, xuclar-se el polze. Això es coneix com a reacció circular primària. Tercera subetapa (4 a 8 mesos): Fer moviments que resulten agradables amb el seu cos com amb objectes. Mostren més interès per l'ambient. Comencen a manipular objectes per veure què passa i allarguen accions que els hi són agradables Per exemple, agitar una sonall per escoltar el soroll. Això es diu reacció circular secundària. Quarta subetapa (8 a 12 mesos): Mostren noves habilitats. El comportament és més intencional i orientat a metes. Combinen esquemes per aconseguir objectius Per exemple, gatejar fins agafar el seu objectiu. Cinquena subetapa (12 a 18 mesos): Experimenten amb noves accions per veure els resultats. Mostren molta curiositat i experimenten possibilitats. Per exemple, trepitjar un aneguet de goma de diferent forma per veure si fa soroll. Això es coneix com a reacció circular terciària. Sisena subetapa (18 a 24 mesos): Comencen a utilitzar símbols i conceptes per resoldre problemes simples. Tenen representacions mentals dels successos. Comença la funció simbòlica. Per exemple, imaginar una solució a un problema abans d’intentar-ho físicament. L'infant busca el forat per posar la peça abans de col·locar-la. "Quan li ensenyes a l'infant alguna cosa, li treus per sempre la possibilitat de descobrir-ho per si sol". L'adaptació és un procés actiu: equilibri i desequilibri A mida que es produeix un desenvolupament cognitiu, modifiquen la comprensió de l'entorn. Els esquemes són les estructures mentals que s'adapten i canvien. Els dos principis bàsics dels esquemes són: assimilació i acomodació. Assimilació: entén una experiència segons el seu desenvolupament, els esquemes mentals existents. Acomodació: procés pel qual canviem la forma de pensar i actuar. Modificació d'un esquema. Equilibri i desequilibri: buscar estabilitat cognitiva a través de l'assimilació i l'acomodació. 20 La imitació és una manera d’aprendre per als i les bebès Imitació visible: implica parts del cos que poden veure, com les mans o els peus. Imitació invisible: Implica parts del cos que no poden veure, com la boca. Segons Piaget, aquesta forma d’imitació es desenvolupa al voltant dels 9 mesos. Un exemple, imita un adult traient la llengua. Imitació diferida: Capacitat de recordar i imitar una acció després d’un cert temps. Els bebès de sis setmanes poden imitar moviments facials d’un adult després d’una demora de 24 hores. Permanència de l’objecte: els objectes continuen existint Els objectes continuen existint encara que no els veiem, tenen característiques i una ubicació pròpia. Crucial perquè els nens entenguin que el món està format per objectes i esdeveniments que existeixen independentment d’ells. Es desenvolupa gradualment durant l'etapa sensoriomotora. Fet i amagar: permanència de l’objecte 0-4 mesos: No tenen cap concepte de permanència de l’objecte. 4-8 mesos: Comencen a buscar objectes que han caigut, si no els veuen, actuen com si ja no existissin. 8-12 mesos: Busquen objectes en el lloc on els van veure inicialment, fins i tot si han estat moguts. 12-18 mesos: No cometen l’error de buscar en el lloc inicial; busquen l’últim lloc on van veure l’objecte. 18-24 mesos: Desenvolupat completament la permanència de l’objecte, buscar objectes encara que no hagin vist on s’han amagat. Estudis recents mostren que, amb pràctica, poden aprendre a trobar objectes amagats.Els nadons de 4 a 8 mesos poden trobar objectes guiats només pel so. Això demostra que saben que l’objecte existeix encara que no el vegin. Bastida Contrastar les perspectives. Quan tenen 6 mesos, els cuidadors utilitzen trucs per captar la seva atenció i ensenyar-los a jugar a “fet i amagar”. A mesura que creixen, això es fa menys necessari. A partir dels 12 mesos, les persones adultes donen instruccions més directes com “Tapa la nina” i, més tard, instruccions indirectes com “On està la nina?”. El dir “Cu-cut” quan el nadó fa bé el joc, es manté constant a partir dels 9 mesos. Als 24 mesos, la majoria dels nadons ja dominen el joc i necessiten menys ajuda. Desenvolupament de la funció simbòlica Les persones aprenen sobre el món i per observació directa, sobretot a través de símbols que representen la realitat. És essencial que aprenguin a interpretar aquests símbols des de petits. Primer, han de desenvolupar una atenció cap als símbols i entendre què representen. La majoria d’activitats per aprenentage és per símbols. Desenvolupament de la funció simbòlica: comprensió de la imatge i l’escala Judy DeLoache va estudiar com es desenvolupa la funció simbòlica dels infants, mitjançant la comprensió de la naturalesa simbòlica de les imatges (enteses com a símbols) i les maquetes. Els nadons exploren les imatges com si fossin objectes reals, però aquesta exploració disminueix al voltant dels 15 mesos. Cap als 19 mesos, comencen a comprendre que les imatges són representacions d’objectes reals. 21 Hipòtesi de la representació dual, als infants els costa representar mentalment alhora el símbol i l’objecte que representa. Els nens de dos anys tenen dificultats per interpretar models a escala. Enfocament del processament de la informació Vol saber què fan els nens amb la informació des que la reben fins que la fan servir. Investigacions orientades a identificar la forma amb la qual els infants perceben i utilitzen la informació. El processament de la informació, cada vegada és més complex i ràpid, a mida que creixen i es desenvolupen. Hi intervenen: l’atenció, la codificació, l'emmagatzematge i la recuperació de la informació. Les funcions cognitives ens permeten resoldre problemes Hi ha dos tipus de funcions cognitives: les bàsiques, l’atenció, la memòria i la percepció; i les superiors com el pensament, el llenguatge i el raonament. L'atenció és una funció cognitiva que ens permet enfocar. En l'atenció hi intervenen factors com la intensitat i la novetat de l'estímul, la proximitat i la continuïtat. Altres factors serien les necessitats fisiològiques i l'estat la influència de l'estat d'ànim. L'atenció és una porta d'entrada Parlem d'atenció involuntària i voluntària (concentrar-se a voluntat) (podem intentar-ho). Fins als dos anys, no hi ha control voluntari de l'atenció, és involuntària. Hi influeix la novetat de l'estímul, la quantitat d'elements que té una imatge… Els infants atenen els objectes i esdeveniments que tenen un significat immediat i personal (egocentrisme). Aquest focus s'anirà ampliant, anirà sent més voluntària, controlada i més llarga. El pensament és una capacitat de l'ésser humà "El pensament és la capacitat de resoldre un problema mitjançant el raonament". La funció simbòlica comença a estar present i això fa que la respresentació mental mitjançant símbols, també augmenti. El llenguatge hi té un paper clau. En la resolució de problemes, es faciliten noves formes de pensar, sentir i valorar una situació. La creativitat també va associada a la capacitat de pensament i raonament, i per tant, a la resolució de problemes. Processament de la informació visual i auditiva Preferències visuals dels bebès: Línies corbes a línies rectes. Prefereixen patrons complexos a simples. Prefereixen objectes tridimensionals a bidimensionals. Prefereixen objectes en moviment a objectes estacionaris. Preferència per la novetat: Iimatges de cares o configuracions similars a cares. Prefereixen estímuls visuals nous als coneguts. Memòria de reconeixement visual: Mirar més temps l’estímul nou indica reconeixement de l’estímul familiar. Desenvolupament de la memòria i processament d’informació: La capacitat per formar i referir-se a representacions mentals millora ràpidament durant els primers anys de vida. 22 Discriminació auditiva: Els nounats poden distingir sons coneguts. Poden recordar sons escoltats un dia després de néixer. Integració sensorial: Els bebès associen l’audició amb la vista des de molt aviat. Poden transferir informació d’un sentit a un altre (per exemple, reconèixer un objecte tocat només amb la vista). LA COMPRENSIÓ I L'ÚS DEL LLENGUATGE Els bebès desenvolupen i refinen els seus esquemes, que són patrons de pensament i conducta El llenguatge evoluciona a mesura que interactuen amb el seu entorn. Els lactants comencen a “desxifrar el codi” del llenguatge a través de l’exposició, la replicació, i la pràctica. Quan escolten els adults parlar, comencen a associar sons amb significats. Un exemple d’això és quan els i les lactants observen que cada vegada que un adult diu “aigua”, se li ofereix aigua. Amb el temps, aprenen a dir “aigua” per demanar-ne. Després del naixement, escolta atentament la veu de la mare i intueix, la musicalitat, l’entonació i l’emoció d’allò que diu la mare". Seqüència del desenvolupament del llenguatge Nounats Plor com a mitjà de comunicació, perceben la parla, ploren i responen als sons. Fam: Plor agut i persistent, Son: Plor més suau i pausat, Enuig: Plor fort i explosiu Reaccionen amb calma o sobresalt quan senten una veu familiar o sons forts. 6 setmanes a 3 mesos Els nadons comencen a fer sorollets quan estan feliços. Poden emetre sons com “ah” o “oh”, Riuen quan estan contents. Prova sons com “m”, “p” o “b” en forma de murmuris. 3 a 6 mesos Comencen a jugar amb els sons que escolten al seu voltant. Imiten els sons dels adults, com ara riures o paraules simples. Reconeixen patrons de so que escolten sovint. Somriuen o s’animen quan senten cançons familiars. 6 a 10 mesos El balbuceig implica la repetició de cadenes de consonants i vocals com ara “ma-ma-ma” “baba”. Encara que sovint es confon amb les primeres paraules, el balbuceig no té significat pels nadons. Identifiquen tots els fonemes de la seva llengua materna. INICI DEL BALBUCEIG “La forma com els cuidadors responen al balboteig dels infants té conseqüències immediates en l’aprenentatge vocal” 9 a 12 mesos Els nadons comencen a imitar deliberadament sons, encara que no els comprenguin. A mesura que es familiaritzen amb els sons, comencen a assignar-los significat. Fan gestos per comunicar-se i juga amb expressions. Estiren els braços per demanar que els agafin. Imiten sons de manera intencionada. Fan adeu amb la mà o fan que sí o que no amb el cap. 23 10 a 18 mesos Diuen les seves primeres paraules: Normalment noms d’objectes. Diuen “papa” o “mama” per referirse a les persones. Comencen a dir paraules individuals: Diuen “gos” quan veuen un animal de quatre potes per exemple. 12 a 14 mesos Entenen la funció de nomenar: Augmenten el seu vocabulari passiu, entenen el significat. Fan servir gestos més elaborats: Assenyalen el seu got quan volen beure aigua. Utilitzen gestos simbòlics: Aplaudeixen, entenent el significat, bufen per dir calent; oloren per dir flor. 16 a 24 mesos Aprenen moltes paraules noves i fan servir verbs i adjectius: Diuen “gran pilota” per descriure. Diuen la seva primera frase de dues paraules: “nen juga” quan veuen algú jugant. Utilitzen menys gestos i es centren més en les paraules: Diuen “cotxe” en lloc d’assenyalar el cotxe. Tenen un increment sobtat en la comprensió: Entenen instruccions com “porta les sabates”. Comencen a fer servir frases de dues paraules; deixen de balbucejar: Diuen “vull aigua” per expressar set. 30 mesos Aprenen paraules noves gairebé cada dia; parlen en combinacions de tres paraules o més i entenen molt bé. Diuen “el gos està dormint” per descriure una acció. 36 mesos Poden dir fins a 1.000 paraules; el 80% de la seva parla és intel·ligible, cometen alguns errors gramaticals. Diuen “jo vaig anar parc” en lloc de “jo vaig anar al parc”. Parla prelingüística i Parla lingüística Prelingüística: Inclou el plor, els sons suaus (com murmuris), el balbuceig i la imitació de sons de la parla. Cap als 6 mesos, els nadons aprenen els sons bàsics del seu idioma i comencen a relacionar alguns sons amb significats concrets, pot modelar els circuits neuronals, preparant-los per aprendre només aquell idioma amb més facilitat. Lingüística: L’expressió verbal que transmet significat. La primera paraula aparèixer entre els 10 i 14 mesos. És típic que, entre els 16 i 24 mesos, es produeixi una “explosió de paraules”. Diuen frases senzilles com “jo vull galeta” o “no, meu” per expressar desitjos i possessions. Parla Vocabulari passiu entenen però no necessàriament saben dir. A l’edat de 13 mesos, la majoria comencen a entendre que una paraula representa un objecte o un esdeveniment específic, i poden aprendre ràpidament el seu significat. Augmenta a mesura que la seva comprensió verbal es fa més ràpida, precisa i eficient. Als 18 mesos, aproximadament poden entendre 150 paraules i dir-ne 50. Els que tenen un vocabulari més ampli i que reaccionen més ràpidament poden reconèixer paraules només escoltant la primera part. Vocabulari expressiu poden dir. Al principi, l’addició de noves paraules és més lenta.Entre els 16 i 24 mesos, pot passar una “explosió de paraules”. Aquest fenomen no es produeix en tots els infants. 24 Després d’unes setmanes, augmentar de 50 paraules a t 400. Aquest creixement ràpid es deu a un augment en la velocitat i precisió amb què reconeixen les paraules durant el seu segon any de vida. S’ha observat que els substantius són més fàcil d’aprendre. Els gestos apareixen abans que tinguin un vocabulari de 25 paraules i disminueixen quan aprenen a expressar verbalment el que comunicaven amb gestos. Ja entenen que els símbols poden referir-se a objectes, esdeveniments, desitjos i condicions concretes. Els primers gestos sovint anticipen les paraules i combinacions que acabaran dient més endavant. El paper de la interacció El llenguatge és un acte social. La interacció amb famílies i persones cuidadores és essencial. Paper de les famílies i persones cuidadores Essencials perquè desenvolupin el llenguatge i aprenguin a entendre i utilitzar les paraules en diferents contextos.Presència. Connexió visual, comunicació i escolta, to de veu i postura. Connexió emocional i afectiva. Etapa prelingüística, desenvolupament del vocabulari i aprenentatge bilingüe Els nadons aprenen a parlar imitant els altres, el que els ajuda a entendre com funciona una conversa. Al voltant dels set o vuit mesos, ja reconeixen quan és el seu torn de parlar. A mesura que comencen a parlar, la repetició i la correcció dels adults milloren el seu vocabulari. Les famílies amb més recursos solen utilitzar més paraules i frases més llargues, cosa que beneficia el vocabulari dels nens. En el cas dels nadons que creixen en llars bilingües, arriben a les mateixes fites en ambdues llengües i poden barrejar idiomes en una mateixa frase. No obstant això, al voltant dels dos anys, ja saben amb qui han de parlar en cada llengua i canvien d'idioma segons la persona amb qui parlen. Com influeix la lectura Estil descriptiu: Descriure el que passa en les imatges i a convidar els infants a fer el mateix. Per exemple, es pot preguntar: “Què estan esmorzant la mama i el papa?” Estil comprensiu: L’adult anima a reflexionar sobre el significat del conte, a fer inferències i prediccions. Una pregunta típica seria: “Què creus que farà ara el lleó?” Estil orientat a l’execució: L’adult llegeixen la història de principi a fi, presentant els temes abans de començar i fent preguntes al final. "La importància de “com parlem” és cabdal per establir una relació de qualitat i de respecte”. Què diuen les teories sobre l’adquisició del llenguatge? Bandura versus Chomsky Observació i reforçament. Aprenentatge social de Bandura Bandura desenvolupar la teoria de l'aprenentatge social, aprenem i canviem comportaments quan observem les experiències dels altres. Imitem comportaments. Fem processos mentals com la reflexió i la simbolització, per decidir si repetir o no aquest comportament.. Influencia en la motivació de repetir o no un comportament. Per exemple: Al principi, fan sons aleatoris. Els cuidadors els animen amb somriures i elogis quan els sons s'assemblen al llenguatge adult. Els infants repeteixin aquests sons i imitin el que escolten. A mesura que avancen, el reforçament selectiu els ajuda a aprendre paraules i a parlar de manera més semblant als adults. 25 Llenguatge i pensament. Gramàtica generativa de Chomsky Chomsky proposa que tenim una capacitat innata per aprendre llenguatge, que es basa en un conjunt de regles universals que són comunes a totes les llengües. Els infants aprenen el llenguatge a través de la imitació i utilitzen aquesta capacitat innata per construir estructures lingüístiques complexes. Introduir el concepte de “dispositiu d’adquisició del llenguatge” (DAL), mecanisme mental que permet als infants adquirir el llenguatge de manera ràpida i eficient. LA FORMACIÓ DE VINCLES AMB LA FAMÍLIA I ALTRES PERSONES El plor és l’única manera per expressar necessitats. Per evitar que es tornin criatures capritxoses i porugues és millor no atendre els seus plors. Quan són autònoms no necessiten les persones cuidadores. Vídeos: Bromes per cridar l'atenció, l’infant fa bromes perquè hi ha confiança i sap que le faràn cas. Confiança versus desconfiança Erikson, 1982 La primera etapa del desenvolupament psicosocial, va del naixement fins als 18 mesos, se centra en el conflicte entre confiança i desconfiança. Els infants han de trobar un equilibri a través del vincle amb les seves cuidadores. La confiança es desenvolupa quan les necessitats dels nadons són satisfetes amb alimentació, protecció i afecte, mentre que la desconfiança sorgeix quan aquestes necessitats no es compleixen, generant sensacions d'abandonament i inseguretat. Segons Erikson, només aquells que aprenen a confiar en si mateixos i en els altres podran ser autònoms i descobrir el món que els envolta. Passem de nadons a infants gràcies a les interaccions→ Canvis en el desenvolupament gràcies a les interaccions Comunicació verbal: balbotejos i sons simples. Desenvolupen la capacitat de parlar i expressar els seus sentiments amb paraules. Joc simbòlic: Exploren el món a través dels sentits. Participen demostrant una comprensió més complexa del món. Reconèixer emocions: Plorar quan senten altres nadons plorar Aprenen a reconèixer i respondre a les emocions dels altres, mostrant empatia. Expressió de l’alegria: Somriuen en resposta a estímuls simples.Somriuen genuïnament quan veuen persones conegudes o juguen. Autocontrol emocional: Tenir rabietes quan estan frustrats o frustrades. Aprenen tècniques d’autocontrol, com respirar profundament AFERRAMENT Un vincle mutu i durador entre dues persones, nadons i persones cuidadores, on ambdues parts contribueixen a la qualitat de la relació. 26 “L'aferrament és un vincle afectiu que s'estableix des dels primers moments de vida entre la mare i el nounat o la persona cuidadora. La seva funció és assegurar la cura, el desenvolupament psicològic i la formació de la personalitat.” John Bowlby El vincle afectiu. John Bowlby (1907-1990) Els estudis d'etologia s'apliquen al desenvolupament infantil, destacant que els infants tenen una predisposició innata a buscar figures cuidadores que els atenguin i els proporcionin seguretat. Els nounats mostren conductes instintives que atrauen l'atenció i cura dels adults, ja que no poden desplaçar-se sols. A mesura que creixen i guanyen autonomia, mantenen un equilibri entre explorar el seu entorn i aferrar-se a les seves cuidadores, que els ofereixen protecció. L'aferrament es manifesta com una tendència a buscar contacte i proximitat, i les respostes a aquesta necessitat influeixen en les emocions dels infants al llarg de la seva vida. No tots els i les infants reaccionen igual. Mary Ainsworth (1913-1993) Fer contribucions a la teoria de l'aferrament juntament amb John Bowlby, investigant les reaccions dels infants amb les seves figures cuidadores i introduint el concepte de "situació estranya". Iidentificar quatre tipus d'aferrament: 1. Aferrament segur: Ploren quan la persona cuidadora s'allunya i busquen el seu retorn, les seves necessitats han estat ateses. Explorar el món amb confiança. 2. Aferrament evitatiu: Rarament ploren quan es separen de la persona cuidadora i eviten el contacte quan aquesta torna, mostrant una actitud enfadada. 3. Aferrament ambivalent (resistent): Experimenten ansietat abans de la separació, mostren angoixa extrema durant l'absència de la cuidadora i, en el retrobament, busquen i alhora resisteixen el contacte. No solen explorar. 4. Aferrament desorganitzat-desorientat: Mostren comportaments contradictoris quan la persona cuidadora torna després d'una separació, resultant en reaccions incoherents. 3 primers patrons d’aferrament África, Xina i Israel: Els mateixos patrons, lactants sudafricans 26% desorganitzats, lactants Bucarest 65% desorganitzats. Contràriament als descobriments originals d’Ainsworth, els nadons semblen que formen un aferrament amb ambdós progenitors al mateix temps. La seguretat de l’aferrament cap al pare i la mare sol ser bastant similar. L’aferrament varia segons la cultura A Kenya, els nadons són saludats amb una encaixada de mans. Els nadons Gusii intenten agafar les mans. MODEL DE TREBALL Segons Ainsworth i Bowlby, les interaccions diuen que els nadons construeixen un model de treball sobre què esperar d’aquesta persona. Sempre que la persona actuï de la mateixa manera, aquest model es mantindrà. Si la seva conducta canvia repetidament, els nadons poden modificar el seu model, i la seguretat de l’aferrament pot variar. Relacionat amb el concepte de confiança bàsica proposat per Erikson. 27 Validesa de la situació estranya en l’estudi de l’aferrament La “situació estranya” d’Ainsworth ha estat qüestionada per ser artificial i menys vàlida en cultures no occidentals. Per exemple, els nadons japonesos mostren més aferrament resistent degut a l’estrès de la situació.. Ansietat davant desconeguts: Desconfiança que mostren alguns nadons entre els 6 i 12 mesos cap a persones i llocs desconeguts. Ansietat de separació: Angoixa que experimenten quan la persona cuidadora principal s’allunya. Ansietat davant desconeguts i ansietat de separació No són universals. El plor del nadó pot dependre més del seu temperament i circumstàncies que de la seguretat de l’aferrament. Reaccionen més als desconeguts a partir dels 8 mesos, pel desenvolupament cognitiu. Familiaritzar-se gradualment amb desconeguts pot reduir l’ansietat. L’ansietat per separació més relacionada amb la qualitat de com són cuidats. Cuidadors càlids i consistents redueixen el plor). Mesura l’aferrament segons la reacció del nadó quan la mare torna. Quins són els efectes de l’aferrament? La seguretat de l’aferrament influeix en la competència emocional, social i cognitiva dels nens. Els infants amb aferrament segur desenvolupen millors relacions amb els altres i participen activament en l’entorn. Beneficis de l’aferrament segur: Menys estrès en adaptar-se a nous entorns, vocabulari més ampli i variat, interaccions positives amb els seus iguals i acceptació social i més alegria i menys emocions negatives. Desenvolupament a llarg termini: Entre els 3 i 5 anys, amb aferrament segur són més curioses, empàtiques i resilients. Millors relacions amb famílies, mestres i companys, i millor resolució de conflictes.Autoimatge més positiva. Els patrons d’aferrament segur, millors habilitats de comunicació i motivació a llarg termini i tenen amistats més estables durant la infància i adolescència. Resiliència dels nens i nenes amb aferrament segur: Són relativament immunes a una criança menys sensible, ja que els seus models de treball inicials els sostenen fins i tot en condicions canviants. Impacte de les experiències d'aferrament infantil: Els records d’adults sobre les seves experiències amb les persones cuidadores afecten el seu benestar emocional i la seva resposta als infants. Les persones cuidadores amb aferrament segur o que entenen el seu aferrament insegur poden ajudar als infants a desenvolupar un aferrament segur. Les persones amb relacions passades d’aferrament problemàtiques tendeixen a mostrar comportaments negatius amb els infants. Influència en la percepció del temperament: La història d’aferrament dels progenitors influeix afectant la relació entre pares-mares i fillsfilles. Els nadons tenen un fort impuls per interactuar amb els altres. A partir d’un mes, observen atentament la cara de les persones cuidadores principals. Als dos mesos, responen activament a les emocions positives d’aquestes persones, i als tres mesos es tornen més afectuosos i juganers. 28 Regulació mútua: És la capacitat dels nadons i persones cuidadores per respondre de manera apropiada i sensible als estats emocionals i mentals de l’altre. Els nadons envien senyals conductuals que influeixen en el comportament de les persones cuidadores. Una interacció sana quan les persones cuidadores llegeixen correctament les senyals del nadó i responen adequadament. Ajuda als nadons a comprendre el comportament dels altres i a desenvolupar expectatives. Adaptar les seves conductes segons les emocions expressades pels altres. Referència social És la capacitat de buscar informació emocional per guiar la pròpia conducta. Al final del primer any de vida, comencen a moure’s per si mateixes i a iniciar conductes complexes. Desenvolupen la capacitat de comunicar-se sobre esdeveniments externs i reaccionar a les emocions de les persones cuidadores. «Els vincles a l’escola amb les persones significatives no són opcionals, són essencials» Jerome EL DESENVOLUPAMENT DE L’AUTOCONSCIÈNCIA Transformació dels nadons en infants Al voltant del seu primer i segon aniversari, comencen a fer la transició cap a la infància. Aquesta etapa es caracteritza per un desenvolupament físic i cognitiu notable, ja que comencen a caminar i a parlar. A més, mostren més la seva personalitat i interactuen de manera més activa amb els altres, iniciant converses i jocs. Les persones cuidadores poden entendre millor les seves necessitats gràcies a aquestes interaccions més profundes, la qual cosa els ajuda a desenvolupar competències socials i a comunicar-se millor. LES EMOCIONS Emocions autorreflexives i emocions autovaloratives Identificació de les emocions dels lactants És un repte, ja que no poden dir-nos el que senten. Hi ha diversos enfocaments i interessos d'estudi. Per exemple, el caràcter social de les emocions i el paper de la cultura en l'experimentació de les emocions; els processos cognitius implicats en les emocions; la relació entre emocions i cervell; l'estudi de l'expressió de les emocions; entre d'altres. Les expressions facials ens indiquen diverses emocions Carroll Izard va estudiar les expressions facials dels nadons i les van interpretar com a indicatives de diverses emocions, com ara: felicitat, tristesa, interès, por i en menor grau, enuig, sorpresa i fàstic. Encara que no sabem segur que sentin aquestes emocions, les seves expressions són similars a les dels adults. En algunes cultures, els infants mostren algunes d'aquestes expressions facials similars. Indicadors d’emocions dels nadons Altres factors com l’activitat motora, el llenguatge corporal, els canvis fisiològics (com la freqüència cardíaca). Per exemple, un nadó pot sentir por sense mostrar una “cara de por”. El patró característic de les emocions es comença a desenvolupar a la infància i és un element bàsic de la personalitat. 29 Les emocions només són una resposta automàtica? Des de la neuroeducació, l'emoció és una reacció conductual i subjectiva, una resposta automàtica que fa l'organisme, davant una situació externa o interna. S'activa una part del sistema nerviós, el sistema vegetatiu. Es produeixen canvis fisiològics. Les emocions es fan conscients. La sensació conscient d'una determinada reacció emocional són els sentiments. Les emocions tenen un paper clau en la supervivència, l’adaptació, la curiositat, l’aprenentatge i el raonament. Les emocions són producte de la interacció social Segons Vigotsky, les emocions són reaccions automàtiques que es desenvolupen quan estem en contacte amb les altres persones. Aprenen a interpretar i regular les seves emocions quan interactuen amb el seu entorn. A mida que creixen, les emocions es tornen més complexes. La mediació n'és un element clau, influencia en la forma que comprenen i expressen les emocions. El desenvolupament emocional és gradual Un procés ordenat. Les emocions complexes es desenvolupen a partir de les més simples. Poc després de néixer mostrar senyals de: complaença, interès, aflicció. Amb el temps, es diferencien en emocions com: alegria, sorpresa, tristesa, fàstic, enuig, por. Cap als 6 mesos apareixen aquestes emocions simples i a poc a poc, a mida que els nadons es van desenvolupant van apareixent les emocions complexes. A l'inici del segon any apareixen les emocions que impliquen consciència del "jo". Les emocions que impliquen el “jo” Emocions autorreflexives: l’empatia i l’enveja, apareixen quan desenvolupen l'autoconsciència. Sorgeix entre els 15 i 24 mesos i és necessària perquè es puguin identificat amb el que experimenten. Emocions autovaloratives: cap als 3 anys quan tenen idea de les normes socials, poden avaluar els seus pensaments, desitjos, conductes, i mostrar l’orgull, la culpa i la vergonya. Empatia “Posar-se en la pell d’una altra persona” i imaginar-se el que aquesta persona sent. Es creu que l’empatia comença a desenvolupar-se durant el segon any de vida, des del naixement hi ha indicis. Al igual que la culpa, l’empatia augmenta amb l’edat. En un estudi, observar que nadons de nou mesos reaccionaven de manera diferent davant d’una persona que no volia donar-los un joguet en comparació amb una persona que intentava donar-los un joguet però el deixava caure accidentalment. EL SENTIT DEL JO Autoconcepte: imatge mental descriptiva i valorativa de les pròpies capacitats i característiques. L'esquema corporal, així és el meu cos La representació que tenim del nostre cos, i la construcció de la pròpia identitat, són dos processos bàsics en la construcció de la consciència del "jo", construint gradualment. Abans coneixen el cos de les persones cuidadores principals. Exploren els seus cossos, n’identifiquen les parts i les reconeixen. Comencen a diferenciar el tu i el jo. 30 Autoconcepte, la imatge que tinc de mi mateixa Els infants comencen a formar la seva imatge personal a partir de les experiències que viuen. Entre els 4 i 10 mesos, descobreixen que poden influir en el seu entorn, cosa que els ajuda a sentir-se independents. Jocs com el “fet i amagar” els ajuden a entendre que són individus diferents dels altres. A partir dels 15 a 18 mesos, mostren signes d’autoconsciència, com tocar-se una marca a la cara quan es miren al mirall. Entre els 20 i 24 mesos, comencen a utilitzar pronoms com “jo” i a descriure’s amb adjectius, influenciats per les opinions dels adults. Així, l’autoconcepte es va construint durant la infància i continua al llarg de la vida, influenciat pel desenvolupament cognitiu, les interaccions socials i la valoració social. Els nens es descriuen tant amb trets físics com amb aspectes psicològics, com les seves preferències. LA CONSCIÈNCIA Les normes internes que tenim sobre com hem de comportar-nos. Ajuden a controlar les nostres accions. Si les infringim, podem sentirnos malament o incòmodes emocionalment. La consciència en infants Abans que puguin desenvolupar la seva consciència, necessiten interioritzar els valors morals. Control inhibitori: Capacitat de frenar els impulsos, que comença en la primera infància. Ajuda a seguir les normes de les famílies de manera voluntària (contribueix al desenvolupament de la consciència). Estudi de Kochanska, 1995 Investigadores van estudiar 103 nens i les seves mares per veure com es desenvolupava la consciència. Van observar com jugaven i com responien a les normes. Obediència compromesa: Segueixen les normes sense necessitat de recordatoris. Interioritzat els valors de les famílies. (augmentar) Obediència situacional: Els recordin les normes. Si els pares no estan presents, hi ha temptació. (disminueix). DE LA DEPENDÈNCIA CAP A L’AUTONOMIA Autonomia versus vergonya i dubte Erikson, 1982 És la segona etapa del desenvolupament psicosocial on es passa del control extern a l’intern. Va dels 18 mesos als 3 anys. Han de trobar un equilibri entre l’autonomia (voluntat) comencen a substituir els judicis de les persones cuidadores pels propis i el control dels altres (vergonya i dubte) reconèixer la necessitat de límits adequats. L’etapa del NO Els nens necessiten demostrar que tenen control sobre el seu entorn i noves habilitats, cosa que sovint es manifesta com a negativisme, com dir “¡No!” per desafiar l’autoritat. Aquest comportament comença abans dels dos anys, arriba al màxim entre els tres i quatre anys, i disminueix cap als sis anys. És important que les persones cuidadores ho vegin com un pas normal cap a la independència, això els ajuda a aprendre autocontrol i a sentir-se competents, evitant conflictes. Aquesta etapa no es presenta igual a tot arreu; en alguns països, la transició de la lactància a la infància és més suau. L’etapa del NO, no és universal Cultura Aka (Àfrica Central): Transició suau de ser atesos constantment per les famílies a jugar sols o amb altres infants del poble. 31 Cultura Maya (Guatemala): No experimenten un augment de comportaments desafiants. Les mares permetien que els seus fills petits tinguessin accés als objectes desitjats sense insistir en compartir. Mèxic: No és habitual que es tornin exigents o resistents al control de les famílies.. La socialització Procés pel qual desenvolupen hàbits, habilitats, valors i motivacions per convertir-se en membres responsables i productius de la societat. Primers passos l’obediència a les expectatives de les figures cuidadores. Implica la interiorització d’aquests estàndards. Actuar de manera autònoma i responsable. L’autoregulació emocional Els infants necessiten regular les seves emocions per poder autoregular-se. Aprenen quines conductes són acceptades observant les reaccions de les figures cuidadores, i el seu desig de complaure-les els motiva a actuar com s'espera d'ells, tant si aquestes figures estan presents com si no. Per poder regular el seu comportament, primer han d'aprendre a controlar la seva atenció i gestionar les emocions negatives. Aquesta habilitat els ajuda a desenvolupar força de voluntat i afrontar la frustració. L'autoregulació també està relacionada amb emocions com l'empatia, la vergonya i la culpa, i implica la capacitat de retardar la gratificació. En general, el procés d'autoregulació pot trigar almenys tres anys en la majoria dels infants. Voluntat i obediència van de la mà Si volem ajudar a la vida, la primera condició per l'èxit és que hem de conèixer les lleis que la governen“ Segons Montessori, passen d'una voluntat dirigida pels seus instints, a una voluntat conscient, des de la comprensió i la responsabilitat, també han desenvolupat l'obediència. COM AFECTA EL GÈNERE A L’AUTONOMIA Diferències entre lactants nens i nenes Diferències físiques mesurables entre lactants nens i nenes són mínimes. Els nens són lleugerament més llargs i pesats, una mica més forts, però més vulnerables físicament des del naixement. Les nenes reaccionen menys davant l’estrès, més probabilitats de sobreviure durant la lactància. Desenvolupament del Cervell: Al néixer, el cervell dels nens és gairebé un 10% més gran que el de les nenes, una diferència que es manté fins a l’edat adulta. Habilitats Motrius: Igualment sensibles al tacte i aconsegueixen fites com, seure i caminar a edats similars. Percepció de Gènere: Comencen a percebre diferències de gènere abans de poder parlar. Als 6 mesos, responen de manera diferent a veus masculines i femenines. Entre els 9 i 12 mesos, poden diferenciar cares masculines i femenines basant-se en el cabell i la roba. Associació de Joguines: A partir dels 24 a 36 mesos, els nens comencen a associar joguines típiques de gènere. Més lents en desenvolupar aquest coneixement que les nenes. Imitació de Gènere: Els nens de 25 mesos passen més temps imitant activitats “masculines”, mentre que les nenes imiten activitats de tots dos gèneres. 32 Quan ensenyem rols de gènere ensenyem dependència i autonomia Un estudi amb infants de 11 mesos que començaven a gatejar va mostrar que les mares tenien expectatives més altes perquè els seus fills tinguessin èxit en baixar pendents inclinades, en comparació amb les expectatives per a les seves filles, mostrar un rendiment similar. A més, els pares influencien les personalitats dels nens i les nenes des de molt petits. Fomenten la socialització de gènere, procés on aprenen comportaments que la seva cultura considera adequats per a cada sexe. Així, els pares solen tractar nens i nenes de manera diferent. i tampoc és universal... depèn de les pràctiques de criança En Suècia i Alemanya, els pares no solen jugar de manera tan física amb els seus fills com als Estats Units; opten per jocs més tranquils i cooperatius. Els pares africans Aka tendeix a jugar de manera més tranquil·la amb els infants. Limitacions de l’autonomia de les nenes a través de l’ús de la faldilla, Colette Guillaumin 1978 Expectatives de Comportament: Les faldilles simbolitzen la feminitat i poden imposar normes sobre com han de comportar-se les nenes. Se sentin pressionades a actuar de manera més reservada. Restriccions en el Moviment: Les faldilles poden ser menys pràctiques per a activitats físiques, afectar la seva llibertat de moviment i la seva confiança. Construcció Social: L’ús de la faldilla reflecteix una construcció social que afecta com les nenes perceben el seu cos. Pot contribuir a una visió restringida de les seves possibilitats i llibertat d’acció. Impacte en l’Autoestima: Les expectatives associades a les faldilles poden influir en la manera com les nenes es veuen a si mateixes. Limitar la seva capacitat per explorar i participar en diverses activitats. L’AUGMENT DE L’INTERÈS PER ALTRES NENS I NENES Les persones cuidadores i els germans i germanes Les relacions amb altres infants, especialment amb els germans, són igualment importants. Comencen des de la lactància i es desenvolupen al llarg de la infància. Tenen un paper definitiu en la socialització i diferent de les que tenen amb persones adultes. Relacions entre germans i germanes Les més duradores. Compartint experiències i valors familiars, oferir un suport emocional únic. Reaccions a l’arribada d’un germà: Poden sentir gelosia i buscar l’atenció de les persones cuidadores principals, mentre que altres poden sentir orgull de ser “els o les grans”. Efectes en el comportament: La dinàmica familiar pot canviar poden prestar menys atenció als més grans, cosa que pot provocar comportaments desafiants. Conflictes entre germans: Normal que entrin en conflicte, aquests augmenten notablement quan el o la més petita arriba als 18 mesos. Participació en les Interaccions: Més petites comencen a participar, més conscients de les intencions i sentiments dels altres. Aprenen a identificar quines conductes poden molestar el seu germà. 33 Conflictes Constructius: Desenvolupen una millor comprensió social, els conflictes esdevenir més constructius. Ajuda a reconèixer les necessitats i desitjos dels altres, i a aprendre a negociar i resoldre. Aprenentatge Social: Les interaccions ajuden a desenvolupar habilitats socials. Els conflictes poden ensenyar a resoldre disputes i a comprendre millor les relacions. Els aprenentatges realitzats s'estenen fora de la família i l’aferrament aconseguit és fonamental. LES RELACIONS AMB ALTRES NENS I NENES Sociabilitat: Els lactants i infants mostren interès per persones fora de la seva família, especialment altres nens de la seva edat. Al principi, només miren i somriuen, però entre els 6 i 12 mesos comencen a tocar i balbotejar amb altres nadons. Aprenentatge social: Aprenen a través del joc, els ajuda a connectar amb altres nens i a desenvolupar habilitats socials més complexes, imitant moviments i millorant la seva comunicació. Activitat cooperativa: La cooperació es desenvolupa entre el 2 i 3 any de vida, i els conflictes els ajuden a aprendre a negociar. Diferències individuals: Alguns nens són més sociables que altres, influenciats pel seu temperament i experiències prèvies. Els més oberts solen iniciar interaccions, mentre que els més tímids necessiten més temps. Influència de l’Entorn: Els nens que passen temps amb altres infants, com a guarderies o parcs, desenvolupen habilitats socials més ràpidament que aquells que es queden a casa. ELS CONTEXTOS DE DESENVOLUPAMENT I APRENENTATGE Aprenem en molts llocs: escola, casa, al carrer, parcs, extraescolars. Les tecnologies poden afavorir bastant en el desenvolupament cognitiu dels infants, i en el seu pensament, comportament i capacitat. Els escenaris on hi ha el més important és la quatidianitat i dins d’ella, el joc. On aprenem i on ens desenvolupament? En el primer vídeo el bebè tindrà 7-8 mesos i escull el llibre que vol, això és perquè li han donat llibertat/possibilitat per escollir. L’altra vídeo fa l’acció d’anar a comprar, ho podem entendre per la gestualitat com per exemple, la manera d’agafar el cistell, disposició dels objectes. Això ho fa perquè potser és el que veu més (quotidianitat). En l’últim vídeo, a l’infant li crida l’atenció l’instrument, la interacció, s’ajup i toca l’instrument per ell. Si fem determinades coses, es converteix en contextos de desenvolupament i aprenentatge, sense la intervenció dels docents i les famílies perquè allò sigui educatiu, no farà res. Contextos de desenvolupament La família, l’escola, la comunitat (el barri), els mitjans de comunicació i la tecnologia i els entorns culturals i religiosos. 34 Teoria ecològica de Bronfenbrenner (1917 - 2005) Model per entendre el desenvolupament. Les persones formem part de diferents entorns, tenen relació entre ells i influència en el desenvolupament. Per analitzar l'entorn, es divideix en quatre contextos diferents: Microsistema, Mesosistema, Exosistema i Macrosistema. Microsistema: l’entorn més immdediat, relacions directes (família i escola). Mesosistema: interrelacions entre sistemes (relació entre família i escola). Exosistema: entorn no directes però que influencia. Macrosistema: la influència de la cultura i la societat. BARRIS I COMUNITATS Capital social: Els recursos que les comunitats proporcionen als infants i les famílies, inclohent escoles, serveis sanitaris, estructures socials, expectatives de comportament i nivells de confiança i cooperació entre els membres de la comunitat. Les comunitats i la transmissió de valors culturals Les comunitats juguen un paper important en ensenyar valors i creences culturals als infants, igual que les famílies. Un estudi de San Antonio compara dues comunitats veïnes del nord-est dels Estats Units: Hillside: Comunitat de classe treballadora amb baixos nivells educatius i de renda. Valoren la tradició, la comunitat i els llaços familiars, l’estatus social depèn més de les connexions socials que de la riquesa. Lakeview: Comunitat més rica, centrada en la indústria turística. Valoren la independència, la privacitat familiar i l'èxit personal. L'estudi mostra que aquestes dues comunitats tenen idees molt diferents sobre què és una bona vida i com educar els seus fills, i aquestes diferències influeixen en el llenguatge, les creences i les interaccions socials dels infants. La cultura impacta el seu desenvolupament a través de les activitats diàries. L’impacte dels barris desfavorits en el desenvolupament infantil Exemple de la Jasmin, la seva escola primària està a dues illes de cases de casa seva. La seva mare la recull cada dia perquè li preocupa la seguretat. Setmanes enrere, un nen va ser víctima innocent atrapada en el foc creuat d’un tiroteig relacionat amb les drogues. Li afecta de manera que viura amb por, desconfiança i limitació dels moviments, això està interioritzat, hi ha poca relació entre iguals, desenvolupament per entendre les emocions dels altres, com l’empatia. Desavantatge econòmica Els infants que creixen en famílies pobres sovint tenen problemes de salut, intel·lectuals, socials i emocionals. Molts viuen en barris desfavorits, on hi ha manca d'habitatge adequat, serveis sanitaris, aliments saludables i espais recreatius. Aquests barris solen ser sorollosos i congestionats, amb pocs llocs per jugar. La investigació mostra que les condicions econòmiques del veïnatge afecten més el benestar dels infants que els ingressos de les seves famílies. Els nens de famílies amb baixos recursos que viuen en condicions precàries tenen més risc de patir problemes emocionals i acadèmics, es posen malalts més sovint i falten més a classe. En canvi, quan les famílies milloren la seva situació d'habitatge, els infants experimenten millores significatives a l'escola. Desordre físic i social Deteriorament físic: edificis i cotxes abandonats, escombraries als carrers, finestres trencats i grafits als edifics. Activitat caòtica: aglomeració, trànsit i soroll. 35 Els infants que creixen en entorns desordenats corren el risc de patir diversos problemes de desenvolupament en comparació amb els seus companys en entorns no desordenats, tenen més probabilitats de rendir malament a l’escola, frustrar-se amb facilitat, tenir menys motivació per dominar tasques difícils i patir problemes de salut com el sobrepès. Desorganització social Cohesió social dèbil (el sentit de confiança i connexió entre les persones), mal clima del veïnatge (por de delinqüència i violència) i racisme percebut. Relacions tenses entre famílies i infants, menor calidesa de les famílies i nivells més alts de conflicte entre famílies i infants. Desordre físic i social i tradicions culturals resilients Les tradicions culturals poden ajudar els infants a afrontar els traumes de la guerra, com es veu en el cas dels nens soldats a