Desenvolupament de la personalitat 0-6 PDF

Desenvolupament de la personalitat 0-6 Els sentits i sistemes corporals de 0-3 anys Curs 24-25 Què podem dir d’aquest bebè?  Objectius - Associar el funcionament dels sistemes corporals del nounat amb les seves necessitats - Compren...

Desenvolupament de la personalitat 0-6 Els sentits i sistemes corporals de 0-3 anys Curs 24-25 Què podem dir d’aquest bebè?  Objectius - Associar el funcionament dels sistemes corporals del nounat amb les seves necessitats - Comprendre el desenvolupament de les capacitats sensorials com un procés integral i holístic - Reconèixer la importància dels sistemes sensorials per captar i entendre el món - Identificar les característiques més rellevants de cada sentit - Justificar les implicacions que té en l'acompanyament infantil - Comprendre que les pràctiques de criança infantil i els papers en la cura dels infants varien a tot el món  Sistemes corporals Abans del naixement, la circulació sanguínia, respiració, alimentació, eliminació de residus i regulació de temperatura es realitzen per mitjà del cos de la mare. Després del naixement, tots els sistemes i funcions del bebè han d'operar per si sols. La major part d'aquesta transició ocorre durant les primeres quatre a sis hores posteriors al naixement (Ferber i Makhoul, 2004).  Sistemes corporals Papalia, Diane, Sally Wendkos, and Ruth Duskin. (2009). "Psicología del desarrollo. undécima edición." Editorial Mc Graw Hill Interamericana, México, DF. Les pràctiques de cura infantil i els patrons d'interacció amb els lactants varien en gran manera a tot el món, depenent de les condicions ambientals i del punt de vista cultural sobre la naturalesa i les necessitats dels i les lactants  A Bali es creu que els lactants són ancestres o déus portats a la vida en forma humana Els Beng d'Àfrica occidental Cura infantil consideren que els bebès petits poden comprendre tots els llenguatges Quins efectes pot tenir en el A l'atol Ifaluk a Micronèsia creuen desenvolupament dels i les que els bebès no poden entendre infants? en absolut el llenguatge i, en conseqüència, els adults no els parlen  Cura Infantil És una interacció entre l'infant i la persona cuidadora. La manera de fer-ho té influència en el desenvolupament de l'infant. És un procés basat en una relació que ajuda a l'infant a connectar amb si mateix/a, a expressar, a voler explorar i a experimentar... No es tracta només de satisfer les necessitats dels i de les infants sinó també d'ajudar en el seu desenvolupament. És una trobada que necessita atenció i acompanyament. Essencial l’actitud de la persona educadora. L'infant és un agent actiu. Cures corporals segons els principis de Pikler (enllaç) Lactància i primera infància La lactància s'inicia al moment del 12 mesos naixement i acaba quan els infants comencen a caminar 18 mesos i a filar paraules unes amb d’altres dels 18 mesos i fins als 36 mesos A la primera infància els nens i les nenes es tornen més comunicatives, independents i poden moure's d'un lloc a un altre Com passem de ser lactants a infants? Quins són els processos bio-psico-socials que ens ajuden a fer-ho?  Creixement i nutrició Com creix el cos dels infants? El cos creix molt ràpidament durant el primer any de vida. Després, continua creixent ràpidament, però una mica més lentament, fins als tres anys. Com es desenvolupen els sentits i els moviments? El desenvolupament dels sentits i dels moviments segueix dues regles importants: - De cap a peus (cefalo-caudal): Primer es desenvolupen les parts del cos més properes al cap i després les més allunyades. - De dins cap a fora (pròxim-distal): Primer es desenvolupen les parts del cos més properes al centre i després les més allunyades.  Sistemes sensorials Quan comencen a desenvolupar- se els sentits? Els sentits del nadó ja estan presents quan neix. Com es desenvolupen els sentits? Durant els primers mesos de vida, els sentits del nadó es desenvolupen molt ràpidament. Què poden fer els nadons petits? Els nadons molt petits poden distingir diferents estímuls, com ara sons, llums i textures.  Desenvolupament dels sentits - Tacte: El tacte és el primer sentit que es desenvolupa i madura. Els nadons poden sentir dolor des del naixement. - Olfacte, gust i audició: Aquests sentits comencen a desenvolupar-se mentre els nadons encara està dins del ventre. - Vista: La vista és el sentit menys desenvolupat quan els nadons neixen, però millora molt durant els primers sis mesos de vida.  Jugar i explorar: Quan tiren joguines, esquitxen aigua o llancen sorra, descobreixen com poden canviar el món amb els seus cossos El tacte Moviments físics: Quan els nadons es mouen, aprenen on acaba el seu cos i on comença tot el que els envolta. Sentit de si mateixos: A través d’aquestes activitats, els nadons comencen a entendre qui són i com interactuen amb el món.  El tacte "Un bebè ha de sentir alguna - Els nadons es mostren sensibles al tacte. cosa a prop de la boca per buscar el mugró i succionar" - Els receptors tàctils cobreixen tota la pell de (Haith, 1986). l'Infant. El cos sencer és sensible al tacte. - Relació amb les persones que els cuiden. Carícies, abraçades, petons, lactància, contacte... - Vincle - Afecte mutu. - El tacte ens permet percebre el propi límit. Efectes del massatge. (enllaç)  El tacte Cirurgies en el passat: Abans, els metges no utilitzaven anestèsia en cirurgies per a nadons, com la circumcisió, perquè pensaven que els nadons no sentien Reacció dolor o només una mica al Els nadons senten dolor: Els nadons poden sentir dolor i són molt sensibles durant els primers dies de vida. dolor Importància de l’alleujament del dolor: Segons l’Acadèmia Americana de Pediatria (AAP) i la Societat Pediàtrica Canadenca, el dolor prolongat o intens pot causar danys a llarg termini als nadons. Per això, és molt important alleujar el dolor. L'olfacte i gust L'olfacte i el gust Olfacte: El sentit de l’olfacte és el primer que es desenvolupa. Olfacte i gust junts: Els nadons poden olorar i tastar mentre estan dins del ventre de la mare i reaccionen als aliments que ella menja. Reconèixer l’olor de la mare: Els nadons alimentats amb llet materna poden reconèixer l’olor de la seva mare i prefereixen l’olor del seu pit. Reaccions als gustos: Els nadons prefereixen els gustos dolços i fan ganyotes quan alguna cosa és amarga. Preferències de gust: Les investigacions mostren que els nadons poden tenir preferències de gust basades en el que la mare ha menjat durant l’embaràs L'oïda  L'oïda L’audició també funciona abans de néixer. Els fetus responen als sons i semblen Després de néixer, la capacitat d’escoltar es desenvolupa ràpidament. Fins i tot els nadons de aprendre a reconèixer-los. Des d’una tres dies poden diferenciar nous sons de parla dels perspectiva evolutiva, reconèixer les veus i que ja han escoltat abans (L. R. Brody, Zelazo i Chaika, 1984). Al mes d’edat, els nadons poden els idiomes escoltats dins del ventre pot diferenciar sons tan similars com “ba” i “pa” (Eimas, ajudar a establir la relació amb la mare, Siqueland, Jusczyk i Vigorito, 1971). que és essencial per a la supervivència inicial (Rakison, 2005). Com que l’audició és essencial per al desenvolupament del llenguatge, les deficiències auditives s’han d’identificar de seguida. La pèrdua d’audició es produeix en un a tres de cada 1.000 naixements vius i, si no es detecta, pot causar retards en el desenvolupament (Gaffney et al., 2003).  L'oïda - A mida que es desenvolupa el Els nadons reconeixen els tons de veu de les seves mares i els ritmes de la seva llengua materna des del sistema nerviós, l'oïda s'anirà naixement. I no només ho senten sinó que s’expressen també així. Ploren amb accent. Un especialitzant. estudi va trobar que els nadons francesos i alemanys ploren amb patrons que reflecteixen les - Els nounats tenen el canal melodies de les seves llengües maternes. auditiu amb líquid amniòtic. Es reabsorbeix, s’adapten Reconèixer la veu de la mare (enllaç) - Per poder sentir es necessiten diferents capacitats: Plorar amb accent (enllaç) sensibilitat, detecció, localització i discriminació. L'oïda  Els primers somriures dels nadons són causats pel sistema nerviós central i poden no significar res més que sentir-se bé, com quan tenen son o estan tips La vista "Els ulls han d'aprendre a enfocar, veure-hi nítidament, treballar conjuntament per poder percebre el món en imatges d'una manera precisa i que el cervell rebi una única imatge dels dos ulls". Alba Conill a L'infant que es desplega. Quan els nadons reconeixen les respostes afectuoses dels cuidadors i les cares conegudes perquè els millora la vista, els seus somriures es tornen més emocionals i socials  La vista El moviment té un paper important en el sentit de la vista At birth, the retina has not finished developing. As the baby gets older, the baby can see finer details and more colors. (Image Credit: Katrina Furth, Ph.D.) La vista  El sentit propioceptiu i de l'equilibri Sentit propioceptiu: Ens diu on estan les parts del nostre cos sense mirar. Ens ajuda a moure’ns de manera coordinada i precisa. Utilitza la informació dels músculs, tendons i articulacions per saber la posició del cos. Sentit de l’equilibri: Ens ajuda a mantenir-nos dretes i estables. Funciona gràcies al sistema vestibular, que està dins de les orelles.  Una mica més... Capacitats dels nounats: el desenvolupament dels sentits. (vídeo) Viaje al interior del cuerpo humano. National Geographic. (min. 15-20) (vídeo)  Tasca Quines implicacions educatives té el desenvolupament dels sistemes sensorials? Com dissenyaries una estança de 0-1a una escola bressol tenint en compte aquesta informació? “L’espai és l’ànima de l’escola infantil.” J. Quilghini (1980)  REFERÈNCIES bàsiques Feldman, R. S., Campos Olguín, V., González Acosta, M., y Araiza Hoyos, M. T. (2008). Desarrollo en la infancia (Cuarta edición.). Pearson Educación. (enllaç) Palacios, J. (Palacios G., Marchesi, A., y Coll, C. (1991). Desarrollo psicológico y educación. 1, Psicología evolutiva (1a. ed., 3a. reimp). Alianza Editorial. (enllaç) Sadurní, M. (2008): El desarrollo del niño paso a paso. Barcelona: Ed. UOC. (enllaç)  REFERÈNCIES American Academy Ophthalmology (website) Conill, A. Masó M. Rabasseda, M., (2024). L'infant es desplega. Col·lecció Família i Educació. Graó. Unai Aso Poza. (2019, agosto 27). Sensopercepción: definición, componentes y cómo funciona. Portal Psicología y Mente. https://psicologiaymente.com/neurociencias/sensopercepcion. Papalia, Diane, Sally Wendkos, and Ruth Duskin. (2009). "Psicología del desarrollo. undécima edición." Editorial Mc Graw Hill Interamericana, México, DF. Porter, R. H., Makin, J. W., Davis, L. B., & Christensen, K. M. (1992). Breast-fed infants respond to olfactory cues from their own mother and unfamiliar lactating females. Infant Behaviour & Development, 15(1), 85–93. https://doi.org/10.1016/0163-6383(92)90008-T  TANCAMENT Aprofundir i ampliar la informació amb les referències bàsiques i revisar els enllaços de la presentació. Feldman, R. S., Campos Olguín, V., González Acosta, M., y Araiza Hoyos, M. T. (2008). Desarrollo en la infancia (Cuarta edición.). Pearson Educación. (enllaç) El mundo es como aparece ante mis cinco sentidos, y ante los tuyos que son las orillas de los míos. Miguel Hernández