Desenvolupament de la Personalitat (0-6 anys)

Abans del naixement, la circulació sanguínia, respiració, alimentació, eliminació de residus i regulació de temperatura es realitzen per mitjà del cos de la mare. Després del naixement, tots els sistemes i funcions del bebè han d'operar per si sols.

Les pràctiques de cura infantil i els patrons d’interacció amb els lactants varien en tot el món, depenent de les condicions ambientals, la cultura sobre la naturalesa i les necessitats dels lactants.

Una interacció entre l’infant i la persona cuidadora, que tingui influència en el desenvolupament de l’infant. Relació que ajuda a l’infant a connectar amb si mateix, expressar-se, voler explorar i experimentar. No només satisfer les necessitats, sinó ajudar en el seu desenvolupament.

S'inicia en el naixement i acaba quan els infants comencen a caminar (entre 12 i 18 mesos), i a filar paraules amb d’altres. Es tornen més comunicatius, independents i poden moure’s d’un lloc a un altre (dels 18 mesos i fins als 36 mesos).

El cervell és molt plàstic, pot anar canviant constantment. Es poden morir connexions, si les estimulen poden crèixer més, depen del medi i de qui ens acompanya.

Molt ràpidament durant el primer any de vida. Després, continua, però una mica més lentament, fins als tres anys.

Primer es desenvolupen les parts del cos més properes al cap i després les més allunyades.

Primer es desenvolupen les parts del cos més properes al centre i després les més allunyades.

El primer sentit que es desenvolupa i madura. Poden sentir dolor des del naixement.

Comencen a desenvolupar-se mentre els nadons estan en el ventre.

El sentit menys desenvolupat quan els nadons neixen, millora molt durant els primers sis mesos de vida.

Els nadons (cos sencer) es mostren sensibles al tacte. Els receptors tàctils cobreixen tota la pell de l’infant. Relació amb les persones que els cuiden. Carícies, abraçades, petons, lactància, contacte… Vincle - Afecte mutu.

Els metges no utilitzaven anestèsia perquè pensaven que els nadons no sentien dolor o només una mica.

Són molt sensibles durant els primers dies de vida.

El primer que es desenvolupa.

Poden olorar i tastar mentre estan en el ventre i reaccionen als aliments que ella menja.

Els nadons alimentats amb llet materna poden reconèixer l’olor de la seva mare i prefereixen l’olor del seu pit.

Prefereixen els gustos dolços, fan ganyotes és amarg.

Els fetus responen als sons i semblen reconèixer-los. Reconèixer les veus i els idiomes escoltats dins del ventre pot ajudar a establir la relació amb la mare, que és essencial per a la supervivència inicial i desenvolupar el llenguatge.

La capacitat d’escoltar desenvolupa ràpidament. Els nadons de tres dies poden diferenciar nous sons de parla que ja han escoltat abans.

Els ulls han d’aprendre a enfocar, veure nítidament, treballar conjuntament per percebre el món en imatges de manera precisa i que el cervell rebi una única imatge dels dos ulls.

Ens diu on estan les parts del nostre cos sense mirar, i ajuda a moure’ns de manera coordinada i precisa.

Mantenir-nos dretes i estables. Funciona gràcies al sistema vestibular, que està dins de les orelles.

El cervell és l'òrgan amb més plasticitat, respon immediatament a la cultura i l’entorn que tenim.

El sistema nerviós central (SNC) compost pel cervell i mèdul·la espinal. El sistema nerviós perifèric (SNP), la xarxa perifèrica de nervis que s'estenen a tot el cos.

L’encèfal controla i regula les funcions del nostre cos i ment. Protegit pel crani. El cervell és una part de l’encèfal. La medul·la espinal transporta els missatges entre l'encèfal i els altres nervis del cos.

Les neurones, o cèl·lules nervioses, envien informació a través dels axons i reben informació a través de les dendrites. Les cèl·lules glials alimenten i protegeixen les neurones.

L’encèfal és la part més gran del cervell. Dividit en dues meitats: l’hemisferi esquerre i l’hemisferi dret. Cada hemisferi té funcions especialitzades.

Hi ha un teixit anomenat cos callós, connecta els dos hemisferis, permetent que comparteixin informació i coordinin ordres.

Fa connexions nervioses a partir de les experiències. El cervell és plàstic, requereix estimulació i depèn de la qualitat farà més o menys connexions.

És un procés permanent fonamental per al desenvolupament físic, cognitiu i emocional.

Són respostes innates, automàtiques i involuntàries que responen a estímuls. Impulsos naturals.

A mesura que el cervell del nadó es desenvolupa, comencen a aparèixer reflexos que ajuden amb la postura i l’equilibri.

Capacitat de modificació del cervell per mitjà de l’experiència (canviar i adaptar-se).

Són menys freqüents, curts i ben definits. Durant els períodes, una àrea específica del cervell es desenvolupa o canvia ràpidament.

Són més freqüents i prolongats, amb una adquisició gradual de funcions que pot durar anys. L’aprenentatge i la memòria, funcions que es desenvolupen al llarg de la vida.

És l'adquisició progressiva d'habilitats funcionals en diverses àrees: llenguatge, motora, manipulativa i social, permeten a l'infant una progressiva independència i adaptació a l'entorn.

Es desenvolupen seguint una seqüència específica. Aquest procés depèn de com maduren els infants, però també està influenciat pel seu entorn, les experiències que tenen i la seva motivació per aprendre.

L’infant està de panxa enlaire, l'ajuda a integrar les diferents parts del seu cos i crea connexions neuronals en el tronc de l'encèfal.

Els moviments anteriors enfortir les cames i els braços, el tronc també té més to muscular, comença a voler agafar objectes i premsa'ls amb la mà.

Desplaçament per arrossegament creuat, treballant una coordinació dreta i esquerra, integració de les dues parts del cos. Gatejar esdevé un canvi de perspectiva , coordinació mà, boca i visió mitjançant l’alimentació.

Perfecciona el desplaçament. La distància es va allargant, les primeres passes es converteixen en el caminar.

Capacitat per a percebre els objectes i superfícies en tres dimensions.

A mesura que practiquen moviments com gatejar, es tornen més hàbils per avaluar el seu entorn i moure’s de manera segura.

Els infants utilitzen la seva percepció sensorial per guiar les seves accions motores, ajudant-los a interactuar i aprendre del seu entorn.

Els lactants desenvolupen les habilitats motores mitjançant la maduració i la coordinació activa de múltiples sistemes d'acció dins d'un ambient canviant.

Donar a l'infant les possibilitats necessàries perquè es pugui moure en llibertat.

Els factors ambientals i les pràctiques culturals influeixen en el ritme del desenvolupament motor.

Adquirir coneixements, conceptes, accions sobre qualsevol àmbit de la vida, interioritzar.

La consciència fa referència a aquells processos que podem identificar en l’ara. L’experiència conscient es compon sentiments, pensaments i comportaments del moment que podem identificar clarament.

El preconscient fa referència a aquells processos mentals que podem evocar a través de la memòria per a portar-los a la consciència fàcilment.

L’inconscient fa referència al nivell de la ment que no és accessible fàcilment i de forma directa.

Freud considerava que estava formada per tres estructures bàsiques responsables de la conducta: allò, jo i superjò.

Vol saber com canvia el comportament en resposta a l’experiència. L’infant aprèn quan hi ha un canvi de conducta.

Bassat en l'associació d’un estímul que en general no provoca una resposta específica amb un altre estímul que sí produeix la resposta.

Bassat en el reforçament o càstig.

Vol saber com es fa el modelat de les persones. L’infant aprèn quan imita el que observa.

Busca com mesurar les diferències quantitatives en les capacitats cognitives a través de proves.

Mira la qualitat del funcionament cognitiu en les etapes que estipula i com aquest funcionament s’adapta a l’ambient. L’infant aprèn en contacte amb els objectes.

Els esquemes són les estructures mentals que s'adapten i canvien. Els dos principis bàsics dels esquemes són: assimilació i acomodació.

Els nadons aprenen sobre ells mateixos i el seu món a través de les seves activitats sensorials i motores.

Els objectes continuen existint encara que no els veiem, tenen característiques i una ubicació pròpia.

Vol saber què fan els nens amb la informació des que la reben fins que la fan servir.

Vol saber quines parts del cervell estan implicades en la cognició.

Estudia l’aprenentatge a partir de la relació amb les persones cuidadores. L’infant aprèn quan participa de les activitats quotidianes de la seva cultura.

La interacció social amb els adults contribueix a la competència cognitiva per mitjà d'activitats compartides que ajuden els nens a aprendre habilitats, coneixement i valors culturals importants.

La seva funció és assegurar la cura, el desenvolupament psicològic i la formació de la personalitat.

Els infants han de trobar un equilibri a través del vincle amb les seves cuidadores. La confiança es desenvolupa quan les necessitats dels nadons són satisfetes amb alimentació, protecció i afecte, mentre que la desconfiança sorgeix quan aquestes necessitats no es compleixen, generant sensacions d'abandonament i inseguretat.

Un vincle mutu i durador entre dues persones, nadons i persones cuidadores, on ambdues parts contribueixen a la qualitat de la relació.

Els infants amb aferrament segur desenvolupen millors relacions amb els altres i participen activament en l’entorn.

Són relativament immunes a una criança menys sensible, ja que els seus models de treball inicials els sostenen fins i tot en condicions canviants.

La història d’aferrament dels progenitors influeix afectant la relació entre pares-mares i fillsfilles.

Els nadons aprenen a parlar imitant els altres, el que els ajuda a entendre com funciona una conversa.

Essencials perquè desenvolupin el llenguatge i aprenguin a entendre i utilitzar les paraules en diferents contextos.

Observació i reforçament. Aprenentatge social de Bandura

Llenguatge i pensament. Gramàtica generativa de Chomsky