Bloc 1: La Restauració Borbònica 1875-1931 PDF

BLOC 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1931 Història – 2n Batxillerat Maria Pilar Ichart Magri  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA...

BLOC 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1931 Història – 2n Batxillerat Maria Pilar Ichart Magri  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat Índex continguts 1. El període de la Restauració Borbònica (1875-1898).......................................................... 2 1.1. El sistema polític de la Restauració........................................................................... 2 1.2. Forces d’oposició al sistema de la Restauració.......................................................... 5 1.3. La guerra amb els Estats Units: Cuba i Filipines......................................................... 7 2. La indústria tèxtil catalana............................................................................................... 9 2.1. La indústria tèxtil catalana durant el darrer terç del segle XIX..................................... 9 2.2. La indústria catalana durant la crisi de la Restauració.............................................. 10 2.3. La classe obrera. Vida i treball................................................................................. 11 2.4. Condicions de vida i treball..................................................................................... 11 3. La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931).......................................................... 12 3.1. Introducció............................................................................................................ 12 3.2. La crisi de 1898...................................................................................................... 12 3.3. Evolució política..................................................................................................... 13 3.4. Les forces d’oposició durant la crisi de la Restauració.............................................. 15 3.5. Evolució social: augment de la conflictivitat social.................................................. 18 4. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930).................................................................. 22 4.1. Causes de la dictadura........................................................................................... 22 4.4. Les forces d’oposició.............................................................................................. 25 5. Annex............................................................................................................................ 26 5.1. Els partits polítics durant la restauració................................................................... 26 5.2. Línies del temps..................................................................................................... 27 6. Terminologia.................................................................................................................. 28 1 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA (1875-1931) La Restauració engloba des de l’any 1875 fins a la proclamació de la primera República l’any 1931. La primera fase d’aquest període va des del 1875 fins a la crisi del 1898 quan Espanya perd defini vament les colònies de Cuba i de les Filipines. 1. El període de la Restauració Borbònica (1875-1898) 1.1. El sistema polí c de la Restauració La primera República Espanyola va finalitzar amb el pronunciament a Sagunt del general Mar nez Campos el desembre de 1874. Aquest pronunciament va significar la restauració de la monarquia borbònica en la persona d’ Alfons XII (únic fil d’Isabel II, ella mateixa havia abdicat al seu favor). Alfons XII amb el redactat del Manifest de Sandhurst, es va comprometre a exercir una monarquia conciliadora i liberal. Els grups conservadors van rebre amb sa sfacció la monarquia perquè creien que tornaria l’estabilitat polí ca. Antonio Cánovas del Cas llo va passar a ser el president del consell de ministres espanyol, i fou el veritable ar fex del règim polí c de la Restauració. Es va plantejar dos objec us: elaborar una cons tució que vertebrés un sistema polí c basat en el bipar disme i pacificar el país. (fi a la guerra de Cuba i al conflicte carlí) La primera tasca que dugué a terme fou la redacció i aprovació de la nova cons tució. 1.1.1. La Cons tució de 1876 La monarquia ndrà un poder moderador i amplis poders, com el Monarquia dret de vet, nomenament de ministres i potestat per convocar les cons tucional Corts, suspendre-les o dissoldre-les sense comptar amb el govern. Sobirania Compar da entre les Corts i el el rei. No fixava el pus de sufragi, però una llei del 1878 estableix el sufragi Sufragi censatari limitat als contribuents més grans. (El 1890 es va aprovar el sufragi universal masculí) - Legisla u: Corts bicamerals: Congrés (1 diputat per cada 50.000 habitants, escollits per sufragi) i Senat (senadors per dret propi o vitalici, nomenats pel rei o bé escollits per grans Divisió de poders contribuents) - Execu u: Rei - Judicial: tribunals de jus cia. 2 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat Religió Confessionalitat catòlica de l’Estat, tot i que es tolerava altres creences sempre que no se’n fes manifestació pública. Reunió, expressió, associació; però la seva concreció es reme a a lleis Drets ordinàries posteriors, que en, general, van tendir a restringir-los, especialment els drets d’impremta, d’expressió i d’associació. 1.1.2. Bipar disme i torn pacífic Cánovas del Cas llo es va basar en un sistema de govern bipar dista i d’alternança en el poder dels dos grans par ts: el conservador i el liberal. S’anirien alternant en el poder depenent de les necessitats del país i de la decisió del rei. Tots dos renunciaven als pronunciament per accedir al govern. a) Par t conservador Aquest par t va ser liderat per Cánovas del Cas llo. Format per an cs moderats, unionistes i alguns dissidents del carlisme, rebia el suport de les classes altes: grans terra nents, alta burgesia industrial i església. Defensava el proteccionisme econòmic, el catolicisme, el sufragi censatari i l’ordre públic. b) Par t liberal Aquest par t va ser liderat per Sagasta. Format per progressistes i demòcrates, rebia el suport de les classes mitjanes: la mitjana i pe ta burgesia i dels sectors professionals. Defensava el lliurecanvisme, l’ampliació del dret d’associació, la llibertat d’expressió i el sufragi universal masculí, i afavoria la llibertat religiosa. 1.1.3. Funcionament del bipar disme Conservadors i liberals coincidien ideològicament en les qües ons fonamentals però diferien en alguns aspectes i assumien papers complementaris. L’alternança en el poder entre aquestes dues opcions dinàs ques tenia com a objec u assegurar l’estabilitat ins tucional. Tot i que la Cons tució acceptava el sufragi, per mantenir el bipar disme es va dur a terme la corrupció electoral. S’efectuaven trampes electorals, que juntament amb l’abstenció generalitzada, propiciava que sempre guanyessin els mateixos par ts polí cs. El sistema electoral es caracteritzava per: a) Tupinades és un frau electoral consistent en introduir paperetes no procedents d'un elector a les urnes amb la finalitat d’alterar el resultat final. 3 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat b) Alteració del cens electoral Els governadors civils de les províncies s’encarregaven de modifica el cens electoral: falsificar el cens, (incloent-hi persones mortes o impedint el vot de les vives), manipular les actes electorals, coaccions a l’electorat, etc. c) Encasillado Era un llistat de noms que havien de sor r escollits, elaborat directament pel ministeri de governació. Els governadors civils s’encarregaven que aquestes trampes electorals es duguessin a terme. d) El caciquisme Consis a en què famílies molt influents (rics propietaris, advocats, professionals de pres gi o funcionaris de l’administració), coaccionaven els votants en la seva decisió i orientaven la direcció del vot. A canvi prome en treball o amenaçaven en deixar- los sense. e) Abstenció generalitzada Una gran part de la població censada no votava (80%), i el 75% de la població era analfabeta. 1.1.4. El desenvolupament de torn de par ts Al llarg del període que va transcórrer entre els anys 1876 i 1898 el torn de par ts va funcionar amb regularitat. Sis eleccions les van guanyar els conservadors i quatre el liberals. 1875 – 1881: Par t Conservador. Cánovas 1881 – 1883: Par t liberal. Sagasta. 1884 – 1885: Par t conservador. Cánovas, però el temor d’una possible desestabilització del sistema polí c amb la mort d’Alfons XII (1885), va impulsar un acord entre conservadors i liberals, l’anomenat Pacte d’El Pardo. La seva finalitat era donar suport a la regència de Maria Cris na i garan r la con nuïtat davant les fortes pressions dels carlins i dels republicans. 1885 – 1890: Par t liberal. Sagasta. Va governar més temps que el conservador. Durant l’anomenat govern llarg de Sagasta, els liberals van impulsar una important obra reformista. Així es va:  aprovar la llei d’associacions.  abolir l’esclavitud (1888)  va introduir la celebració de judicis amb jurat.  impulsar un nou codi civil (1889) 4 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat  reformar la hisenda i l’exèrcit.  Implantació del sufragi universal masculí (1890) per als homes més grans de 25 anys. Aquest fet va portar a ampliar el cens electoral. Però amb el frau i la corrupció electoral existent es va fer impossible una veritable democra tzació del sistema. 1890-1892: Conservadors. Cánovas. 1892- 1894: liberals. Sagasta. 1895 - 1897: Conservadors. Cánovas assumeix la presidència fins al 1897, any que fa ser assassinat per un anarquista. 1879-1899: liberals. Sagasta 1.2. Forces d’oposició al sistema de la Restauració Només el par t conservador i el par t liberal formaven part de l’alternança del poder. Les forces d’oposició: carlisme, republicanisme i el socialisme, malgrat que va tenir presència al Congrés, no van aconseguir mai obtenir un nombre de diputats per formar govern o cons tuir una minoria influent. Això era així, en gran mesura, pel falsejament electoral. 1.2.1. Carlins Fou un moviment ultraconservador que defensava una línia monàrquica diferent a la borbònica oficial. Els seus postulats ideològics es van resumir en el lema de Déu, pàtria, furs i rei. El carlisme s’havia implantat a Navarra, País Basc i interior català. Al llarg de l’any 1875, l’exèrcit espanyol va aconseguir expulsar els carlins que foren derrotats a Catalunya, País Valencià i Aragó. El conflicte con nuà al País Basc i a Navarra, però van acabar rendint-se. El pretendent carlí a al corona, Carles VII, va exiliar-se a França i la 3a guerra carlina es donà per acabada. A par r del 1876, els carlins ja no es van tornar a alçar en armes, tot i que el seu pensament tradicionalista es va mantenir viu. A par r de la derrota militar, els carlins van anar par cipant en la vida polí ca i es van situar a l’extrema dreta de l’arc parlamentari. 1.2.2. Republicans Els republicans estaven molt dividits després de la Primera República. Entre ells hi havia diferents tendències i estaven en una con nua reorganització que feia complicat el suport electoral. D’entre totes les tendències polí ques en destaquem dues:  El Par do Republicano Posibilista, liderat per Castelar. Es tracta d’un republicanisme unionista i conservador que es mostra par dari d’arribar a acords amb els liberals per impulsar la democra tzació d’Espanya. 5 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat  Republicanisme federalista, liderat per Pi Margall. Era la tendència republicana més ben organitzada dins el republicanisme. Volia canviar la forma de govern i l’organització territorial espanyola amb la subs tució de la monarquia centralista per una república federal. Rebé molts suports, sobretot a Catalunya, que aviat evolucionaria cap al catalanisme polí c. Altres tendències republicanes: radical, par daris d’acabar amb la monarquia a través d’un cop d’estat. I els centralistes, liderat per Salmerón, par daris d’unir diferents opcions polí ques republicanes. 1.2.3. Obrerisme A l’igual que a la resta d’Europa, a Espanya hi va arribar delegats de l’Associació Internacional de Treballadors (AIT) o Primera Internacional que va cons tuir el primer intent d’agrupar tots els qui pensaven que l’organització era necessària per aconseguir l’emancipació dels treballadors i per lluitar contra el sistema injust del capitalisme. La Federació Regional Espanyola de l’AIT (FRE), va fer proliferar les mobilitzacions obreres i la consciència de classe, tot i que el cop d’estat del general Pavía (1874) es van il·legalitzar totes les associacions obreres i van passar a la clandes nitat. Amb els governs liberals de la Restauració s’aconseguirà més permissivitat i les associacions/organitzacions obreres van ser legalitzades novament. Fet que es reflexa en la promulgació de la Llei d’Associacions l’any 1887. En aquesta darrer part del segle XIX van coexis r dos corrents ideològiques relacionats amb l’obrerisme: el socialisme i l’anarquisme. a) Socialisme El socialisme arrelà fortament a Madrid, Astúries i País Basc. El 2 de maig de 1879 es va fundar clandes nament a Espanya el Par do Socialista Obrero Español (PSOE), presidit per Pablo Iglesias Posse, i l’any 1887, aprofitant la nova Llei d’Associacions impulsada pels governs liberals, el par t va sor r de la clandes nitat. El 1888, coincidint amb l’Exposició Universal de Barcelona, el PSOE i celebrà el seu primer congrés i va fundar i va fundar un sindicat vinculat al seu par t: la Unió General de Treballadors (UGT). A la dècada del 1890, el PSOE, va dur a terme una tasca de difusió de les seves idees amb la creació de “cases del poble”, centres de reunió amb finalitats doctrinals, culturals i forma ves, i la reivindicació de la jornada laborar de 8 hores. Cada 1 de maig es concentraven per a les reivindicacions laborals, amb una par cipació important a Madrid i Barcelona. No fou fins el 1910 que el PSOE aconseguí el seu primer diputat al Congrés: Pablo Iglesias. 6 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat b) L’anarquisme Arrelà fortament a Catalunya i Andalusia. El principal difusor de les idees anarquistes durant el darrer terç del segle XIX fou Anselmo Lorenzo. Aquestes idees se centraven en dos principis: la llibertat absoluta sense jerarquies de cap mena i la bondat de la societat lliure. Dins d’aquest grup anarquista, aviat es manifestaren divisions internes:  Anarcosindicalisme: par daris de l’acció sindical de Bakunin. Es mostren contraris al terrorisme. Aquest corren dona els seus fruits als inicis del segle XX amb la creació de Solidaritat Obrera i la CNT (Confederación Nacional del Trabajo).  Anarcomunisme: par daris de l’acció directa (terrorisme) i seguidors de Kropotkin o Malatesta. Entre el 1893 i el 1897 ngueren lloc els actes violents més destacables: de la mà de grups terroristes com “Mano negra” o “Propaganda pel fet”, i destaquem l’atemptat contra Mar nez Campos (1893) o Cánovas del Cas llo (1897), les bombes al Liceu o l’atemptat el dia de Corpus a Barcelona. Eren, en defini va, atacs contra els símbols del poder capitalista (contra bisbes, empresaris, militars). Totes aquestes accions van anar acompanyades d’una forta repressió, que va generar encara més violència. Un exemple seria els Processos de Montjuïc (amb penes de mort, presó i deportacions, que van comportar el rebuig de la comunitat internacional a causa de les irregularitats en el procés). Tot plegat, esdevé un escenari ple de tensió i violència que encara enforteix i consciència més les organitzacions socials obreres, cosa que desembocarà en un esclat d’episodis de violència, com fou el cas de la Setmana Tràgica de 1909. 1.2.4. Moviments regionalistes i nacionalistes Aspiren a aconseguir la seva iden tat cultural i un cert nivell d’autogovern: catalanisme polí c, galleguisme, de caràcter intel·lectual i cultural) i el PNB al País Basc. 1.3. La guerra amb els Estats Units: Cuba i Filipines 1.3.1. Cuba L’illa formava part d’Espanya des del segle XVI. A les darreries del segle XIX hi proliferaven intents d’emancipació per part dels independen stes de l’illa. Ja durant la Restauració, se signà la Pau de Zanjón (1878) i seguint el model bipar dista de la Península, es van crear dos par ts, el Par do Autonomista integrat per cubans, i el Par do Unión Cons tucional integrat per peninsulars instal·lats a l’illa. Degut a la ineficàcia de les reformes promeses, va anar guanyant terreny l’independen sme, 7 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat quan José Mar va fundar el Par do Revolucionario Cubano amb l’objec u d’assolir la independència. Un nou intent d’insurrecció va arribar finalment el 1879 amb la Guerra Chiquita, ràpidament sufocada per l’exèrcit espanyol. El 1891 el govern espanyol va elevar les tarifes aranzelàries per als productes importats a l’illa que no processin de la Península. D’aquesta manera, els productes importats dels EEUU eren penalitzat amb uns forts aranzels d’entrada, amb l’agravant que els EEUU era el principal client de productes cubans. El president americà amenaça de tancar les portes del mercat nord-americà als productes cubans si Espanya no modificava la seva polí ca aranzelària. Novament, el 1895, un nou aixecament que va estendre’s ràpidament per tota l’illa (Grito de Baire) i Cánovas hi envià l’exèrcit comandat pel general Mar nez Campos. Aquest no va aconseguir controlar militarment la rebel·lió i va ser subs tuït pel general Valeriano Weyler, que va iniciar una fèrria repressió contra els illencs. La guerra però, no era favorable pels espanyols, ja que la climatologia, la vegetació i les epidèmies, juntament amb els rebels eren durs de combatre. El 1897, ara amb els liberals al poder espanyol, s’inicia una estratègia de conciliació amb l’illa i es va decretar l’autonomia de Cuba, però les mesures arribaven tard, ja que els Estats Units havien manifestat el seu interès en l’illa, i consegüentment el suport als rebels cubans. També s’aixecaven algunes veus a la península sobre el règim colonial que tenia l’illa. 1.3.2. Filipines A les Filipines van ocórrer uns fets similars. Les idees independen stes creixeren en força de la mà de Jose Rizal, amb l’organització clandes na Ka punan, juntament amb la Liga Filipina. La insurrecció va arribar el 1896, que fou durament reprimida per les forces espanyoles. Novament, amb el nou govern liberal a la península, s’iniciaren les negociacions amb els insurrectes que va conduir a una pacificació momentània de l’arxipèlag. 1.3.3. Guerra amb EEUU El president dels EEUU, William Mckinley, va enviar al port de l’Havana el cuirassat Maine, que l’abril del 1898 va pa r una explosió a causa de la qual la major part de la marinerai va perdre la vida. Aquest fou el pretext per iniciar la guerra amb Espanay. L’almirall espanyol Cervera va par r cap a Cuba, però fou derrotat a la Batalla de San ago, alhora que els espanyols també pa en un rebés nordamericà a les Filipines, a la batalla de Cavite. Finalment, el 1898 es signà el Tractat de París o Pau de París per la qual Espanya es comprome a a abandonar Cuba, Puerto Rico i les Filipines, que van passar a ser un protectorat nord-americà. Juntament amb aquesta pèrdua i la venda de les Marianes i 8 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat les Carolines a Alemanya, Espanya va perdre el que li quedava del seu an c imperi colonial a ultramar. 2. La indústria tèx l catalana L’inici de la industrialització a Catalunya fou possible gràcies a la revolució agrària del segle XVIII (apareix l’agricultura comercialitzada, existència d’una classe mitjana pagesa que genera demanda i permet la creació d’un mercat interior. També apareix una classe empresarial que s’obre a innovacions econòmiques i tecnològiques.) La revolució industrial a Catalunya començà pels volts de 1830. El primer sector que s’industrialitzà fou el sector tèxtil del cotó. Aquestes primeres indústries, de dimensions molt reduïdes, es finançaven amb capitals familiars aportats per antics artesans, empresaris de manufactures i indians (persones que han residit llarg temps a les Índies Occidentals i han tornat al seu poble) enriquits que tornen a Espanya. El 1832, el govern espanyol va prohibir la importació de manufactures de cotó estrangeres, cosa que beneficià enormement la indústria catalana. El 1833, tingué lloc la fundació de la fàbrica Bonaplata (el primer vapor espanyol). I finalment, el 1844 s’inicia definitivament l’embranzida de la indústria tèxtil catalana. 2.1. La indústria tèx l catalana durant el darrer terç del segle XIX 2.1.1. Fonts d’energia u litzades en la indústria catalana. Entre el 1830 i el 1860, i seguint el model anglès, les primeres fàbriques catalanes utilitzaven el carbó per fer funcionar les màquines de vapor. Malauradament, ni el carbó català era suficient per abastir la demanda, ni tenia la qualitat necessària; per aquest motiu calia importar-lo. Aquest és el motiu pel qual les primeres fàbriques tèxtils se situaren prop del port de Barcelona (per tal de situar-se prop de l’arribada de matèria primera i així abaratir costos). Aquestes fàbriques rebien el nom de “vapors” i se situaven pel Garraf, Barcelonès, Maresme i Vallès Occidental. A partir de 1860, i veient la poca rendibilitat que això comportava, va buscar-se una alternativa al carbó, l’energia hidràulica. Catalunya comptava amb nombrosos rius dels quals es podria aprofitar la força de l’aigua per fer funcionar les màquines de vapor. Aquest fet va canviar tota la concepció de la indústria catalana, i s’inicià el màxim apogeu de la indústria a principis del segle XX. Amb aquesta nova font d’energia es generalitzaren les “colònies industrials” que se situaven al costat dels rius (Llobregat, Cardener, Ter, Freser, Fluvià). Aquestes colònies esdevingueren veritables focus de poblament, ja que comptaven amb església, escola, economat, habitatges... i els obrers quedaven així subjectes a la disciplina empresarial. El resultat fou l’obtenció de grans beneficis gràcies a la mà d’obra barata i l’energia (aigua) gratuïta. 9 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat 2.1.2. Beneficis de la indústria catalana. Els beneficis generats per aquesta embranzida foren reinvertits en les seves pròpies empreses i ho encararen a la renovació tecnològica (es modernitzà el filat, substituint la bergadana, que era manual; per la selfactina, que era mecànica; i també introduïren el teler mecànic). És el moment en què es fundaren més empreses tèxtils, com per exemple ESPANYA INDUSTRIAL al barri de Sants, de Barcelona. 2.1.3. Problemes que limitaren la industrialització  Forta dependència exterior: manca de matèries primeres (ferro, cotó), manca de fonts d’energia (carbó)  Limitacions en el mercat: alta competència amb el tèxtil britànic (teixits més barats i de més qualitat), per això defensen el proteccionisme econòmic mitjançant aranzels  Xarxes de transport deficients: que impossibiliten un mercat espanyol integrat.  Manca d’un sistema financer i bancari: perquè les noves empreses necessiten una gran injecció de capital. 2.1.4. La crisi en el sector industrial Entre el 1862 i 1865 s’inicia la crisi en el sector cotoner , derivat de la guerra de Secessió dels USA, que provoca l’escassetat i l’encariment del cotó importat (FAM DE COTÓ). Aquesta crisi permet la recuperació de la indústria llanera (concentrada a Sabadell i Terrassa). L’any 1866 s’inicia una crisi financera i econòmica que provoca el tancament de moltes fàbriques sobretot del sector metal·lúrgic. 2.2. La indústria catalana durant la crisi de la Restauració A partir de 1911 la indústria catalana va alliberar-se de la dependència del carbó, i fou aleshores quan es van crear les grans companyies productores d’energia hidroelèctrica. La més important va ser la Barcelona Traction Light and Power (coneguda popularment com “la Canadenca”). Amb la energia hidroelèctrica es va facilitar la diversificació dels sectors industrials: Sector tèxtil cotoner i llaner: Sabadell i terrassa Indústria química: fundació de la Societat Anònima Cros (1904) Indústria metaŀlúrgica: consolidació de la Maquinista Terrestre i Marítima com la primera fàbrica metaŀlúrgica d’Espanya (1917) Indústria automobilística: creació de la Hispano-Suïssa (1904) 10 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat L’embranzida d’aquestes indústries s’explica pel període de bonança econòmica generada per la Primera Guerra Mundial. Un cop acabada la guerra la indústria catalana entrarà en un nou període de crisi (1919-1923) a causa de la pèrdua de mercat europeu. 2.3. La classe obrera. Vida i treball Les condicions laborals i econòmiques dels treballadors en el nou marc industrial i la manca de qualsevol tipus de protecció social, comportaren l’aparició del moviment obrer. Les seves primeres reivindicacions (sense intencions polítiques) es van centrar en el dret d’associació i en el manteniment del sou. No serà fins la dècada de 1870 quan es van començar a elaborar formulacions ideològiques i polítiques més precises sobre la necessitat de canviar el sistema econòmic i social. 2.4. Condicions de vida i treball Sempre van ser extraordinàriament dures: Jornades laborals: molt llargues, podien arribar a les 15 hores diàries i de 6 dies setmanals. Els nens i les nenes començaven a treballar als 7 anys. Salaris: molt baixos, només per subsis r. Les dones i els nens/nenes cobraven menys. Qualsevol augment dels preus provocava a aquest sector greus problemes de subsistència, i com a conseqüència, revoltes urbanes. Condicions de treball: molt precàries: soroll, temperatures extremes, ambients sense ven lació, mala alimentació, falta de descans, accidents laborals... Assegurances: inexistents, sense protecció en cas de malal a o mort, sense dret a l’atur, acomiadament lliure, rebaixa de salaris en temps de crisi... Higiene: vivien en cases sense ven lació ni clavegueram; analfabe sme... l’esperança de vida a mitjans del segle XIX era de 30 anys, mentre que la d’un burgès era de 50. Des del govern liberal de l’any 1883 es va intentar denunciar i millorar les condicions d’explotació infantil, a partir d’un paquet de reformes socials, tot i que van resultat totalment inoperatives. 11 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat 3. La crisi del sistema de la Restauració (1898-1931) 3.1. Introducció Alfons XII va morir de tuberculosi l’any 1895 a l’edat de 28 anys. No deixava hereu mascle, però la reina Maria Cris na d’Habsburg, la segona esposa del rei, estava embarassada. La mort del rei sense hereu en edat de succeir-lo plantejava un problema polí c greu, perquè aquella situació la podien aprofitar les forces que s’oposaven a la monarquia (carlins i republicans). L’any següent va néixer el fill pòstum i Maria Cris na va ser nomenada regent fins que el nou rei, Alfons XIII, assolís la majoria d’edat l’any 1902. Amb aquesta regència s’inicia la crisi del règim polí c canovista basat en el bipar disme. 3.2. La crisi de 1898 La derrota i la pèrdua de les colònies van ser conegudes com el “desastre del 98”. Malgrat que la crisi del sistema polí c i, en part, de la societat i de la cultura espanyola s’havia anunciat ja des d’abans, el desastre es va conver r en la primera gran crisi del sistema polí c de la Restauració. Amb la signatura de la Pau de París (1898) es posà fi a l’imperi colonial espanyol. Espanya perdia defini vament Cuba, Puerto Rico i les Filipines quan la flota espanyola va ser derrotada per la nord-americana. Les conseqüències d’aquesta pèrdua es van traduir en una crisi principalment moral, però també inicià una profunda crisi polí ca que acabà amb l’adveniment de la dictadura de Primo de Rivera. a) Crisi moral Fonamentalment la crisi del 98 fou moral i ideològica, va sumir la societat i la classe polí ca espanyoles en un estat de desencís i de frustració. La premsa estrangera va presentar Espanya com una “nació moribunda”, amb un exèrcit ineficaç, un sistema polí c corrupte i uns polí cs incompetents. b) La generació del 98 Formada per literats i pensadors que van intentar analitzar el problema d’Espanya en un sen t molt crí c i en un to pessimista. Pensaven que la pèrdua de les colònies havia de ser un revulsiu que es mulés la regeneració moral, social i cultural del país. c) El regeneracionisme Fou un moviment polític de caràcter nacionalista i reformista que es va desenvolupar a Espanya a partir del 1898, arran de la insatisfacció causada pel sistema social, cultural i econòmic de la Restauració. Un grup d’intel·lectuals reunits en la Institución Libre de Enseñanza, van ser els grans impulsors de la introducció a Espanya de les teories 12 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat pedagògiques i científiques més avançades d’Europa, que a Espanya, van prendre el nom de Regeneracionisme. Aquest corrent buscava regenerar Espanya atenent a l’educació i al foment de la riquesa. El seu representant més destacat fou Joaquín Costa, que va defensar la necessitat de d’enterrar les glòries passades, millorar la situació del camp espanyol i elevar el nivell educatiu i cultural del país. Silvela i Polavieja (ambdós conservadors) van intentar instaurar uns govern regeneracionistes, sense èxit, i la mateixa dictadura de Primo de Rivera es basava en la idea regeneracionista del país, també sense èxit. 3.3. Evolució polí ca Hem de tenir en compte que durant aquest període té lloc la regència de Mª Cris na (1885- 1902) i el regnat d’Alfons XIII (1902-1931), que va arribar a la majoria d’edat (tenia 16 anys) i va tenir lloc una renovació en el sí dels par ts dinàs cs. Tot i això, con nuà el falsejament electoral i la impossibilitat de democra tzar Espanya. L’arribada al regnat d’Alfons XIII marca el començament de la segona etapa de la restauració. A par r d’ara, els governs espanyols es basaran en la teoria regeneracionista, tenint més o menys sort en les diverses propostes de reforma que van fer. 3.3.1. Govern conservador: Francisco Silvela (1899-1902) i Antonio Maura (1902-1905) L’any 1899 Mª Cris na va nomenar al conservador Francisco Silvela, que inicià una sèrie de reformes, en relació amb la nova idea del regeneracionisme, per tal de modernitzar el país: millora de condicions dels treballadors, reduir la despesa pública i imposar un sistema tributari més equita u. També es van oposar a donar cap mena d’autonomia a Catalunya. Silvela incorpora a les seves files a Polovieja (general de l’exèrcit) i a Duran Basc; i una de les reformes més sonades que dugué a terme fou la nova polí ca pressupostària que augmentava els tributs sobre els productes de primera necessitat per sufragar els deures de la guerra de Cuba. Aquests impostos van provocar el famós “Tancament de Caixes” l’any 1899 quan els comerciants bàsicament de Barcelona es van negar a pagar la contribució trimestral. Aquest moviment va anar acompanyat d’una vaga general a diferents indrets de Catalunya i la declaració de l’Estat de guerra a Barcelona. Aquesta situació de tensió, provocà el trencament entre les elits econòmiques de Catalunya (la burgesia adinerada) i els partits dinàstics, i l’aparició del catalanisme polític, de manera que sectors de la burgesia industrial van començar a prendre consciència de la incapacitat d’aquests partits per desenvolupar una política renovadora i van orientar el seu suport cap a formacions catalanistes que reivindicaven 13 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat l’autonomia i prometien una política modernitzadora de l’Estat. Per tots aquests factors, Silvela acabà dimitint i Antonio Maura (1904 cap de govern) va passar a liderar el partit conservador. Seguint les idees regeneracionistes de Joaquin Costa, Maura defensava una “revolució des de dalt” que es traduïa en la necessitat de reformar el sistema polític del govern per impedir que ho fes una revolta popular. Dotà el sistema d’unes “masses neutres” per desbancar la vella casta de cacics i limitar el poder de les classes populars. El fet més destacat del govern de Maura fou el Projecte de Reforma de l’administració local, per tal de dotar de més autonomia als ajuntaments i diputacions i aturar el catalanisme polític. En el terreny social, va aprovar algunes lleis socials (Llei del descans setmanal), va adoptar mesures per reactivar la indústria i l’agricultura. Aquestes reformes es van veure truncades a conseqüència de la Setmana Tràgica (1909), que forçà la dimissió de Maura, després de la pressió de la campanya “Maura no!” i de la bel·ligerància del propi partit liberal. 3.3.2. Govern liberal: Segismundo Moret i José Canalejas (1905-1912) Segismundo Moret fou el responsable de promulgar la Llei de Jurisdiccions (1906) en relació amb els fets del Cucut (acudit Banquet de les victòries) ocorreguts a Barcelona. Segons aquesta llei els delictes contra l’exèrcit i la pàtria espanyola passarien sota control dels tribunals militars. La resposta de la societat catalana a aquesta llei va ser espectacular. Es va crear una coalició formada per totes les forces catalanistes, des dels carlins fins als republicans anomenada Solidaritat Catalana. José Canalejas l’any 1910 governa amb un programa per apropar-se als sectors populars amb un reformisme social i amb la limitació del poder a l’església. Fou l’artífex de la Llei del Cadenat, (que prohibia l’entrada de nous ordres religiosos a Espanya per tal de limitar el poder de l’Església i fomentar la separació Església-Estat), i la Llei de lleves (que feia obligatori el servei militar i en suprimeix la redempció en metàl·lic). En política social, es va substituir l’impost de consums per un impost progressiu sobre les rendes, que va comportar la protesta de les classes benestants. A més, es van promulgar tot un seguit de lleis amb l’objectiu de millorar les condicions laborals, com la que va afectar a la normativa sobre el treball de la dona. Altres líders destacats del par t liberal en aquest moment foren García Prieto i Romanones. 3.3.3. Govern conservador: Eduardo Dato (1912-1915) Destaquem la seva llei de Mancomunitats, que permetrà la creació de la Mancomunitat de Catalunya (1914), amb competències exclusivament administra ves. 14 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat 3.3.4. Crisi polí ca 1917 El règim de la Restauració va ser incapaç de donar solució a la creixent conflic vitat social dels primers anys del segle XX. L’any 1917, la situació de crisi econòmica i al tensió social van desembocar en una greu ciris polí ca i una vaga general revolucionària. L’any 1916, el president del consell de ministres, Romanones (liberal) clausura les Corts ja que és acusat de corrupció política. El 1917 arriba novament al poder el conservador Eduardo Dato (conservador), i una representació de diputats li reclama que es tornin a obrir les Corts. Ell s’hi nega i declara l’Estat d’excepció que comporta la limitació de les llibertat individuals. A Barcelona, per iniciativa de la Lliga Regionalista, es celebra una Assemblea de Parlamentaris que exigeix la formació d’un govern provisional i una nova Constitució. El govern espanyol acabà dissolent aquesta assemblea amb l’ajut de la Guàrdia Civil. El 1918, fruit de les crisis militars, socials i polítiques, Dato dimiteix i Alfons XIII proposa un Govern de concentració presidit per García Prieto i format per liberals, conservadors i regionalistes (amb aquest tipus de govern, l’alternança dels partits dinàstics s’havia trencat). Aquest tipus de govern tampoc funciona i entre el 1918 i el 1923 hi haurà prop de 10 canvis de govern, i cap d’ells no va arribar a l’any de vida. El 1923 té lloc un pronunciament a Barcelona, encapçalat pel general Primo de Rivera, que posa fi al sistema electoral. 3.4. Les forces d’oposició durant la crisi de la Restauració 3.4.1. El tradicionalisme Els carlins, integristes i tradicionalistes reclamaven un govern autoritari (com el que s’estava gestant a Alemanya) que imposés l’ordre social. Així, van reunir-se en un sol par t que es va anomenar Comunión Tradicionalista. 3.4.2. Par ts polí cs republicans en el conjunt espanyol a) Unión Republicana (1903) Coalició que intentava aplegar totes les forces republicanes de l’estat. Al capdavant hi trobem el dirigent Nicolás Salmerón. Tingué èxit en grans ciutats com Madrid, Barcelona o València, llocs allunyats del poder dels cacics i les seves tupinades. b) Par t Radical (1908) 15 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat Alejandro Lerroux formava part de Unión Republicana. L’any 1907, aquest par t va passar a integrar-se a Solidaritat Catalana i Lerroux se’n va desvincular i va fundar el Par t Radical. Tenia un discurs an clerical, demagog i sobretot, an catalanista, a més a més de suposadament revolucionari. Va aconseguir importants suports entre la classe treballadora barcelonina, almenys fins els fets de la Setmana Tràgica. Posteriorment, cap el 1910, va moderar el seu discurs, va perdre bona part de la seva influència a Barcelona i es va traslladar a Madrid. c) Conjunció republicano-socialista (1909) Creada el 1909, i formada per la coalició de tots els partits i tendències republicanes i el PSOE. La coalició va permetre que el republicanisme incrementés els vots i s’implantés en nuclis urbans. El PSOE aconseguirà el seu primer diputat (gràcies a aquesta coalició) l’any 1910. d) Par t Comunista Espanyol De la Federació de Joventuts Socialistes del PSOE en va sorgir el Par do Comunista de España (PCE) l’any 1921. 3.4.3. Associacionisme obrer Els principals nuclis obrers espanyols en aquest moment són Madrid, País Basc, Astúries i Barcelona. El panorama sindical durant el primer terç del segle XX era el següent: a) Corrent socialista Hem de mencionar el PSOE, com a partit polític fundat l’any 1879 pel polític Pablo Iglesias Posse, un partit obrer, marxista i socialista. Tenia el seu sindicat associat, l’UGT fundada a Barcelona el 1888. El sindicat tingué molta presència a Madrid, País Basc i Astúries, i fou més minoritari a Catalunya, on la majoria de l’obrerisme se situava a l’entorn de la CNT. b) Corrent anarquista El 1900 es fundà Solidaritat Obrera, un sindicat unitari que aglutinava tot el proletariat català (de diverses ideologies d’esquerres, socialistes i anarquistes). Des d’aquí, el 1910 en sorgí un altre, la CNT (Confederació Nacional del Treball) de tendència anarcosindicalista. c) Corrent catòlica 16 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat A banda dels sindicats majoritaris, com UGT i CNT, n’hi hagué un altre de confessionalitat catòlica. L’obrerisme catòlic comença midament a finals del segle XIX, però és l’any 1919 que es funda una Confederació Nacional de Sindicats Catòlics d’Obrers. d) Evolució de l’obrerisme durant la crisi de la Restauració L’esclat de la 1ª Guerra Mundial significa un període de creixement industrial que no es manifesta en un augment salarial. Les vagues del 1916, del 1917, el Congrés de la CNT del 1918 i la vaga del 1919 (anomenada de la Canadenca) representen l’enfortiment del sindicalisme anarquista a Catalunya. El pistolerisme del Sindicat Lliure de la patronal i la proclamació de la dictadura de Primo de Rivera, el 1923, significa la desvertebració del moviment obrer a Catalunya, recuperat novament amb la República. 3.4.4. Par ts polí cs a Catalunya a) Lliga Regionalista (1901) Durant les primeres dècades del segle XX esdevindrà el partit polític hegemònic a Catalunya. Alguns dels seus dirigents més destacats van ser Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Reclamaven el dret a l’autonomia de Catalunya i intervenir en la política espanyola per tal de modernitzar-la i descentralitzar l’estat. b) Centre Nacionalista Republicà (1906) Escissió d’un grup d’intel·lectuals provinents de la Lliga, eren el grup intern més progressista i es definien com a nacionalistes, democràtics i republicans. Lluís Domènech i Montaner és qui va encapçalar el partit. c) Solidaritat Catalana (1907) L’any 1905, a Barcelona, el setmanari humorístic catalanista el Cu-cut va publicar un acudit que ridiculitzava l’exèrcit espanyol pels seus fracassos militars. Com a resposta, un grup d’oficials de Barcelona van assaltar la redacció del Cu-cut, i també la redacció del diari de la Lliga Regionalista, La Veu de Catalunya. El govern liberal que governava aleshores, va promulgar la Llei de jurisdiccions de l’any 1906, que permetia que fos l’exèrcit qui jutgés les ofenses que es fessin contra ell. La resposta catalana fou la creació l’any 1907 de Solidaritat Catalana, una aliança de les forces polítiques catalanes (carlins, republicans, etc. – però no lerrouxistes-) per lluitar contra aquesta llei que consideraven injusta, però també amb l’objectiu d’obtenir l’autonomia per 17 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat Catalunya. El 1907 obté un èxit aclaparador a les eleccions del Congrés dels Diputats25. Va suposar la fi del caciquisme a Catalunya i des d’aleshores el catalanisme es converteix en un gran moviment de masses a tot Catalunya. Aquest partit desapareixerà a conseqüència dels fets de la Setmana Tràgica (1909). d) Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) Format el 1910 després dels fets de la Setmana Tràgica. Les forces republicanes catalanistes s’uneixen amb les forces federals per tal de fer forà electoralment. Tenia com a periòdic de difusió “El poble català”, i el 1914 realitza el Pacte de Sant Gervasi, que fou la unió amb bel Par t Radical de Lerroux per mo us electorals. La unió no ngué èxit. 3.4.5. El nacionalisme basc i gallec a) Par t Nacionalista Basc (PNB) Experimenta un gran creixement ja que s’hi incorporen les classes mitjanes i part de la burgesia. Obté diputats a les corts del 1918. b) Irmandades de Fala Organització que va impulsar l’ús del gallec. Aspiraven a conver r el galleguisme en una força polí ca. 3.5. Evolució social: augment de la conflic vitat social 3.5.1. Vaga general de 1902 a Barcelona El febrer de l’any 1902 va estar protagonitzat per la primera gran vaga general del segle que afectà totes les activitats industrials i s’estengué per tot el principat. Les reivindicacions de la vaga estaven relacionades amb la reducció de la jornada laboral i l’augment salarial. La vaga aconsegueix paralitzar tota Barcelona i aviat s’inicien els enfrontaments entre la guàrdia civil i els manifestants, que van provocar 12 morts i molts ferits. El govern respongué amb l'estat de guerra, el tancament dels locals de les societats obreres i l'empresonament de més de 300 dirigents sindicals. La UGT s'hi va mantenir al marge, amb la qual cosa la vaga quedà restringida a Catalunya. Algunes valoracions apuntaren que la vaga fou un fracàs. El dia 24 molts treballadors, els que no estaven empresonats, tornaren capcots a la feina. 3.5.2. El paper del lerrouxisme 18 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat A Barcelona, el republicanisme liderat per Alejandro Lerroux va tenir molta influència entre les classes populars, amb el seu discurs demagògic28 i suposadament revolucionari que atreia el suport popular. Després de la Setmana Tràgica, Lerroux va moderar el seu discurs i va perdre el suport popular del què havia gaudit. 3.5.3. Creació de Solidaritat obrera (1909) Pels volts de l’any 1907 es constitueix Solidaritat Obrera, una organització formada per la federació d’associacions de treballadors de caire apolític i reivindicatiu, i favorable a la lluita revolucionària. Aquesta associació serà, sens dubte, el punt d’inflexió del moviment obrer de Catalunya i empès per aquest, de la resta de l’Estat. L’any 1909, es celebrà una assemblea per discutir aspectes relacionats amb la jornada laboral de 8 hores, però també per discutir si ampliaven el seu radi d’acció a la resta de l’Estat espanyol (entrant en un conflicte d’interessos amb la UGT, que ja actuava en àmbit estatal, però que a Catalunya no acabava d’arrelar). Tots aquests punts de discussió es van veure paralitzats pels fets que ocorregueren derivats de la Setmana Tràgica 3.5.4. Setmana Tràgica (1909) En el marc de l’imperialisme, l’any 1906 el Marroc fou repartit entre França i Espanya (en règim de protectorat), la qual obté la zona del Rif, on topa amb una forta resistència dels berbers autòctons. El 1909 l’exèrcit espanyol és derrotat i el govern decideix enviar-hi reforços militars, bàsicament reservistes. El 18 de juliol, a Barcelona s’hi forma un moviment d’oposició a aquest fet mitjançant una vaga general que esclata el 26 de juliol, convocada majoritàriament, per anarquistes, socialistes i republicans lerrouxistes. El govern espanyol declara l’Estat de Guerra i disparen contra els manifestants. Els vaguistes emprenen aleshores una revolta anticlerical i antimilitar i són durament reprimits per l’exèrcit i la policia. La repressió posterior exercida pel govern de Maura va ser molt dura, amb 216 consells de guerra que van afectar 1700 persones i es van dictar 17 penes de mort. El resultat d’aquest enfrontament fou les discrepàncies internes de Solidaritat Catalana (ja que una part hi està a favor i l’altra en contra) i la coalició acaba per desintegrar-se. També es veié afectada la LLiga Regionalista, que va patir un important retrocés electoral acusada d’haver donat suport a la repressió. Aquesta repressió despres già el govern i fins i tot ngué ressò a nivell internacional. S’inicià aleshores una campanya contra Maura (Maura no!) encapçalada pels liberals de José Canalejas, i amb el suport de socialistes i republicans forcen la dimissió de Maura, 19 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat que és destituït pel propi monarca. Paral·lelament, tant el moviment obrer com el de la patronal van incrementar la seva radicalització. 3.5.5. Fundació de la CNT (1910) Des de Solidaritat Obrera, l’any 1910 s’impulsà la fundació de la Confederació Nacional del Treball (CNT). Era un sindicat que tenia com a objectiu escampar-se arreu d’Espanya i donar estabilitat i empenta al sindicalisme anarquista. Es definia com a: - revolucionària - apolítica - voluntat d’enderrocar el capitalisme mitjançant l’expropiació dels burgesos - ho farien mitjançant les vagues i els boicots fins que s’arribés a una vaga general revolucionària que acabés amb l’Estat i el capitalisme Cal destacar alguns dels seus líders, com van ser Salvador Seguí (el noi del Sucre), Angel Pestaña i Joan Peiró. 3.5.6. Impacte de la Primera Guerra Mundial Respecte l’esclat de la 1aGM, la societat espanyola es dividia en dos bàndols: els partidaris de les potències aliades (la major part de la població); i els partidaris de les potències de l’eix (exèrcit i Església). Quan esclata la Primera Guerra Mundial, el govern conservador de Dato que governa a Espanya es declara neutral. Això va permetre exportar productes industrials i agraris que compraven els països combatents, i els beneficis industrials espanyols van augmentar considerablement. L’exportació provocà una pujada de preus interiors, que no va anar acompanyada d’un augment dels salaris, cosa que afectarà sobretot a les classes populars. Això va significar un deteriorament de la seva qualitat de vida, i l’increment de la conflic vitat social. 3.5.7. La crisi de 1917 L’any 1917 tingué lloc una triple crisi: política, militar i social. De la crisi política ja n’hem parlat a l’apartat 2.3.5. a) Crisi militar L’exèrcit espanyol comptava amb molts oficials i pocs soldats, a més a més de 20 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat comptar amb avantatges pels militars de guerra (africanistes) en detriment dels peninsulars (amb salaris molt més baixos). El descontentament dels propis militars es tradueix amb la creació de les Juntes de Defensa (associacions de militars que reclamen l’augment dels salaris i l’oposició als ascensos per guerra, reivindicant l’antiguitat com a únic criteri). El 1917 redacten un manifest on culparan al govern dels mals de l’exèrcit i faran una crida a la renovació política. b) Crisi social: la vaga de 1917 Les condicions de vida dels obrers industrials, dels miners i dels jornalers del camp van empitjorar. Si tenim en compte, a més a més, que la guerra va comportar un augment del nivell de vida a les classes beneficiades pels negocis, entendrem encara millor la irritació del proletariat urbà, dels miners i dels jornalers, i també el ressò que hi va trobar la propaganda dels sindicats i els partits d’esquerra. Aquesta situació és a la base de la vaga general de 191734 La CNT i la UGT acorden signar un manifest per enviar al govern i aturar la pujada de preus ocasionada per la 1a Guerra Mundial. Convoquen una vaga general que ràpidament s’estén i adquireix un caràcter polític ja que reivindiquen la creació d’un govern provisional i la instauració d’una República. La vaga, però, no té l’èxit esperat i el govern ordena que s’aturi el moviment, causant prop d’un centenar de morts. La vaga doncs, fracassa per no aconseguir el suport suficient. La repressió va afeblir encara més el règim polític espanyol i va radicalitzar l’oposició obrera i la lluita sindical. 3.5.8. Congrés de Sants de la CNT (1918) Durant els anys posteriors a la 1GM va passar de 15.000 afiliats a 700.000 a finals del 1919. En aquest creixement hi va tenir un paper fonamental l’anomenat Congrés de Sants, celebrat el 1918 a Barcelona, en el qual es van crear els sindicats únics d’indústria amb al voluntat de subs tuir els an cs sindicats d’ofici i de reafirmar l’apoli cisme i la necessitat de la negociació directa entre obrers i patrons, sense cap intervenció de forces polí ques o de representants de l’Estat. Cal destacar que dintre de la CNT hi havia diferents opinions sobre la manera de negociar amb la patronal, algunes més intransigents i altres més dialogant amb altres en tats polí ques i sindicals. 3.5.9. Vaga general 1919 (Vaga de la Canadenca) Els efectes de la crisi europea continuen i l’atur s’incrementa sobretot a partir de 1919. En aquest any tingué lloc la famosa Vaga de la Canadenca, una empresa barcelonina 21 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat relacionada amb el sector elèctric. La CNT aconsegueix que la vaga s’estengui i es fa general. La patronal i el comitè de vaga signen un acord consistent en una sèrie de millores salarials i la jornada de 8 hores. 3.5.10. Els lock out, el pistolerisme i la llei de fugues Des de la Patronal s’utilitzà el lock out : consistia en el tancament de les empreses per tal de doblegar els vaguistes, amenaçant-los de tancar totes les fàbriques si no tornaven a la feina. La branca més radical de la CNT atemptà contra autoritats, patrons, encarregats i obrers d’altres tendències ideològiques, i per contrarestar-ho, la patronal va fomentar els Sindicats Lliures (1919) que comptaven amb la complicitat de la policia i estaven finançats pels propis patrons. Es dedicaven a atemptar contra la classe obrera, principalment militants de la CNT. A partir de 1920 els atemptats contra la classe obrera es van fer selectius i es va aplicar la llei de fugues37, que permetia a la policia i a la Guardia Civil disparar contra els detinguts que intentessin fugir. Aquesta situació d’acció-reacció i l’augment del nombre d’atemptats per una i altra banda desemboquen en un període conegut com l’època del pistolerisme38 que significà l’escapçament del moviment sindical. 3.5.11. El desastre Annual El 1920 al voltant de Melilla, les tribus rifenyes hostilitzaven l’exèrcit espanyol. Un any més tard, el general Silvestre, va iniciar una ofensiva cap a l’interior del territori, contra una cabila (tribu) encapçalada per Abd-el-Krim. L’exèrcit espanyol fou derrotat a Annual, i Espanya va perdre tot el territori ocupat. El desastre d’Annual provoca un fort impacte en la opinió pública i es demana responsabilitats pels fets. La investigació es va anomenar “Expedient Picasso” i va treure a la llum grans irregularitats (corrupció i ineficàcia de l’exèrcit espanyol) El 1923 els governs inestables i una tensió social greu, i la por que repercutís en la figura del monarca, alguns sectors de la dreta i de l’exèrcit es mobilitzen, i la dictadura militar es fa imminent. 4. La dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) 4.1. Causes de la dictadura L’arribada de la dictadura de Primo de Rivera va ser causada per diferents factors: 4.1.1. Conseqüències del desastre d’Annual 22 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat La derrota d’Espanya davant els independentistes marroquins (1921) va contribuir a dividir encara més els polítics i l’opinió pública espanyola entre els partidaris i els detractors de la guerra. L’estament militar, per la seva banda, també estava dividit i només coincidia en el rebuig dels polítics. La investigació sobre les responsabilitats del desastre, exigida per les forces d’esquerra al Congrés dels Diputats (el que es coneix com a Expedient Picasso) va treure a la llum grans irregularitats i va implicar polítics importants, militars i fins i tot el mateix rei; cosa que va trasbalsar l’opinió pública. 4.1.2. Agitació social S’incrementen les vagues promogudes per sectors obrers (destaca la vaga general de 1919) i atemptats terroristes contra empresaris (que semblava que desembocarien en una revolució social) i l’ambient de perill continu en el món laboral propiciat pel pistolerisme (empresaris que comptaven amb sicaris que mataven “a sou” a sindicalistes i/o treballadors rebels). 4.1.3. Crisi polí ca El període 1918-1923 es va caracteritzar per la decadència dels partits polítics dinàstics i la inestabilitat governamental. Després de la crisi de 1917, es va intentar formar diversos governs de concentració nacional amb la presència dels líders de tots els partits, llevat de les esquerres i dels republicans. L’entesa, però, va ser impossible i aquests governs es desfeien al cap de pocs mesos, en part per les reivindicacions autonomistes catalanes, que no van ser ateses, tot i que la Lliga i el mateix Cambó van participar en aquests governs. El sistema polític es veia molt compromès al sortir a la llum el sistema de frau electoral i corrupció dels dos partits dinàstics principals (conservador i liberal). 4.1.4. Creixent presència dels militars a la vida polí ca L’ambient encara s’enrareix més amb la presència con nuada i en augment dels militars en al vida polí ca. 4.2. El cop d’Estat Primo de Rivera no era feixista al principi, i provenia en bona part del regeneracionisme, i la seva dictadura es justificava com a un període molt breu (només de 3 mesos) que posés ordre al país. A la pràctica, la dictadura durà 7 anys i els problemes no es solventaren. El 13 de setembre del 1923 el capità general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera va protagonitzar un pronunciament a Barcelona, declarà l’estat de guerra (vigent fins al 1925) i es va dirigir al monarca per exigir que el poder passés als militars. Alfons XIII va acceptar un directori presidit per Primo de Rivera, que va suspendre el règim constitucional. De fet, el propi dictador anuncià les seves pretensions regeneracionistes mitjançant un manifest en el qual presentava la voluntat d’acabar amb el caciquisme, la 23 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat corrupció política i l’amenaça del trencament de la unitat nacional. Realment volia evitar que el règim del bipartidisme acabés democratitzant-se. 4.3. Obra polí ca En la dictadura podem establir dues fases: 4.3.1. Directori militar (1923-1925) Alfons XIII va nomenar Primo de Rivera president d’un govern format exclusivament per militars, i que donés una imatge regeneracionista. Les mesures que van dur a terme van ser: - Implantació d’un sistema dictatorial: supressió de la Cons tució, dissolució de les Corts i ajuntaments (amb la intenció de posar fi al caciquisme, se subs tueixen per juntes de vocals designats entre els principals contribuents de la localitat); i il·legalització dels par ts polí cs i les organitzacions obreres. Seguint el model corpora u italià implantat per Mussolini, es va crear una nova formació polí ca, la Unión Patrió ca (amb el lema “España una, grande e indivisible”). - Polí ca d’ordre públic: basada en la repressió, sobretot, de la CNT (que representava a la branca més radical de l’obrerisme). Es prohibeixen les manifestacions i les vagues, i es persegueixen i empresonen els dirigents obrers principals. (la repressió redueix ràpidament els conflictes laborals i va posar fi a la violència social i al pistolerisme) - Solució al conflicte del Marroc (1925): Els atacs rifenys dirigits per Abd el-Krim contra el protectorat francès, van facilitar la col·laboració militar entre Espanya i França. Els espanyols desembarcaren a la badia d’Alhucemas, mentre les tropes franceses avançaven pel sud, des de Fes. Aquestes accions militars van significar la derrota d’Abd el-Krim i el final de la guerra del Marroc. Amb aquesta victòria es pretenia mantenir el suport de l’exèrcit espanyol, molt descontent des de la derrota d’Annual - Repressió contra els nacionalismes: Primo de Rivera publica un decret per la repressió del separa sme que vol desmantellar les ins tucions públiques (es suprimeix la Mancomunitat de Catalunya) i privades catalanistes (es clausuren ateneus, societats recrea ves, associacions corals...). Es prohibiren les manifestacions en llengua catalana, l’himne i la bandera catalana en llocs públics; així com també la celebració de l’Onze de Setembre i els Jocs Florals... 4.3.2. Directori civil (1925-1930) Comencen a incloure autoritats civils en el govern, com Calvo Sotelo com a ministre d’Hisenda o Eduard Aunós, com a ministre de treball. Algunes de les mesures d’aquest període van ser: - Reorganització de les ins tucions: S’ins tucionalitza el Somatén, una força armada 24 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat ciutadana que donés suport a la policia i a l’exèrcit en els conflictes interiors. Es crea l’Assemblea Nacional Consul va, formada per ciutadans pertanyents a les grans ins tucions públiques i corpora ves i afins al règim. - Polí ca econòmica intervencionista: la dictadura es beneficià de la bona conjuntura internacional dels “feliços anys 20” i inicia un programa de foment en indústria i construcció d’infrastructures (embassaments, carreteres, etc) però ignorant el problema agrari. Es nacionalitzen sectors de l’economia i s’aplica el proteccionisme industrial (monopolis de la telefonia a la Compañía Telefónica Nacional de España i la companyia CAMPSA d’hidrocarburs). 4.4. Les forces d’oposició 4.4.1. Alguns sectors de l’exèrcit Critiquen la durada excessiva del règim i alguns dirigents van participar en conspiracions militars, per exemple, la Sanjuanada (1926), un intent fallit de cop d’Estat. 4.4.2. Republicans L’oposició republicana va organitzar l’Alianza Republicana, que aglutinava les diverses faccions del republicanisme i desenvolupà una àmplia campanya a l’exterior. El seu objectiu era desprestigiar el règim a escala nacional i internacional. 4.4.3. Sectors catalanistes El catalanisme conservador va començar a distanciar-se de la dictadura, fins i tot aquells sectors que, com la Lliga, havien acollit la dictadura amb una certa simpatia. Però qui va protagonitzar una oposició més enèrgica fou el catalanisme d’esquerres i republicà. En aquest sentit cal destacar l’intent d’invasió armada de Catalunya des de Prats de Molló, protagonitzada per Estat Català el 1926 i dirigida per Francesc Macià (exiliat a França). Les autoritats franceses van avortar l’intent i van detenir i processar a Macià. Aquest procés es convertí en un judici públic contra la dictadura i va donar popularitat a Macià. 4.4.4. Socialistes La UGT i el PSOE (que inicialment havien donat suport al règim), rebutjaran obertament els intents continuistes del règim i es pronunciarà a favor de la república. 4.5. La caiguda del dictador Les crítiques a la Dictadura augmenten, sobretot a partir del 1929 (crac borsari, crisi econòmica, atur i descontentament social), i el mateix Alfons XIII veu que la dictadura era un perill per la monarquia. Primo de Rivera presenta la seva dimissió al monarca el gener de 1930 i marxa a París a l’exili. Va formar-se un govern provisional encapçalat pel general Dámaso Berenguer (Dictablanda) 25 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat amb l’objectiu de retornar al constitucionalisme. Paral·lelament, l’agost del 1930, s’elaborà el Pacte de Sant Sebastià, signat per republicans, catalanistes d’esquerra i el PSOE. Era un programa per presentar-se a unes futures eleccions i constituir un comitè revolucionari que s’hauria de convertir en el govern provisional de la futura república. En aquest pacte, els sotasignants van comprometre’s a que el nou règim reconeixeria el dret a l’autonomia de Catalunya, País Basc i Galícia. El desembre de 1930, té lloc un intent de sublevació militar a favor de la República. Fou a Jaca i a l’endemà a Cuatro Vientos, Madrid. La sublevació fa ser sufocada i els responsables afusellats. El govern de Berenguer fracassa i és substituït per l’almirall Aznar, que va convocar unes eleccions pel mes d’abril de 1931. 5. Annex 5.1. Els par ts polí cs durant la restauració 26 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat 5.2. Línies del temps a) Alfons XII i Regència de Maria Cris na: 1975-1902 b) Alfons XIII (1902-1931) c) Antoni Maura – consevador d) José Canalejas - liberal 27 Pilar Ichart Magrí  Bloc 1: LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA Historia – 2n Batxillerat 6. Terminologia Censatari: solament pot votar determinades persones segons la seva condició social. Sandhurst: acadèmica militar anglesa on el futur rei Alfons XII va cursar estudis. Durant la seva estada a Anglaterra, Alfons va conèixer el sistema polí c britànic i el paper moderador i cons tucional que la monarquia hi tenia. Lliga Regionalista: par t polí c català creat el 1901 a Barcelona com a resultat de la fusió del Centre Nacional Català i la Unió Regionalista. Els seus dirigents més destacats van ser Enric Prat de la Riba i Francesc Cambó. Va ser hegemònic en el catalanisme polí c fins al 1931. El 1931 adopta el nom de Lliga Catalana. 28 Pilar Ichart Magrí