La Restauració Borbònica (1874-1898) - Història 2n Batxillerat PDF

LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1874-1898 Història 2n Batxillerat Curs 2022-23 Ins Can Vilumara 1.DEFINICIÓ I PERIODITZACIÓ Període de la Història d´Espanya comprès entre el pronunciament de Martinez Campos el desembre de 1874 i la proc...

LA RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1874-1898 Història 2n Batxillerat Curs 2022-23 Ins Can Vilumara 1.DEFINICIÓ I PERIODITZACIÓ Període de la Història d´Espanya comprès entre el pronunciament de Martinez Campos el desembre de 1874 i la proclamació de la II República Espanyola, el 14 d´abril de 1931. Distingim dues etapes dins de la Restauració, separades per l´any 1898, data de la pèrdua de les colònies espanyoles de Cuba i Filipines. ▪ 1874-1898: Creació i consolidació del sistema polític de la Restauració. Regents: Alfons XII i Maria Cristina. ▪ 1898-1931: Crisi del sistema polític de la Restauració. Regents: Maria Cristina i Alfons XIII. Inclou la Dictadura Militar de Primo de Rivera (1923-1930)  2.INSTAURACIÓ ✔ La Restauració acaba amb l´etapa del “Sexenni democràtic” i imposa el retorn d´Alfons de Borbó (fill d´Isabel II), com a nou rei d´Espanya. En la seva figura es “restaura” la monarquia borbònica. ✔ Fets: 1 de desembre de 1874 Alfons signa a Londres , el Manifest de Sanhurst, redactat i preparat per Cánovas del Castillo, gran defensor de l´opció borbònica. Es reconeix com a legítim Rei i accepta el tron. 29 de desembre de 1874 Cop d´Estat del general Martínez Campos a Sagunt. Es proclama rei a Alfons i a Cánovas com a regent (mentre el rei no arriba a Espanya) 14 de gener de 1875 arribada d´Alfons XII a Madrid. 3. Bases ideològiques de la Restauració Al sistema polític de la Restauració se l´anomena també “sistema canovista”, doncs el seu principal ideòleg fou Antonio Cánovas del Castillo. El règim polític implantat era profundament conservador, monárquic i tradicionalista, políticament immobilista i no democràtic, i liberal en l´aspecte econòmic. Les prioritats eren l´estabilitat institucional, el manteniment de l´ordre públic i la pau social, i mantenir l´exèrcit allunyat de la intervenció en la vida política.  Les bases per establir aquest sistema van ser: Redacció d´una nova Constitució (1876) Pacificació del pais, posant fi a la Guerra de Cuba i al conflicte carlí Establiment d´un sistema polític basat en el bipartidisme i el torn pacífic, possible gràcies al caciquisme 1) La Constitució de 1876 CARÀCTER IDEOLÒGIC Liberal, però caràcter clarament conservador i inspirada en els valors tradicionals: Monarquia, Religió i Propietat FORMA DE GOVERN Monarquia constitucional SUBJECTE DE LA Estableix la sobirania compartida (rei i corts) però atorga SOBIRANIA amplis poders al monarca: ▪dret de vet ▪nomenament de ministres ▪potestat de convocar, suspendre o dissoldre les Corts sense comptar amb el govern. La monarquia juga un poder moderador i és la institució suprema. ESTRUCTURA DE Poder executiu : El rei L´ESTAT Poder legislatiu : Les corts, bicamerals (Senat i Congrés) El Senat: no electiu (proposat pel rei) El Congrés de Diputats: electiu (elegits per sufragi ) Poder judicial : Tribunals de Justícia TIPUS DE SUFRAGI No fixa el tipus de sufragi. Una llei de 1878 va establir el sufragi censatari. L’any 1890 es va aprovar el sufragi masculí universal CONFESSIONALITAT Proclama la confessionalitat catòlica de l’Estat però admet la pràctica, en privat, d’altres creences o cultes. DECLARACIÓ DE DRETS Compta amb una àmplia declaració de Drets (impremta, expressió, associació, reunió…) però remet la seva concreció a lleis ordinàries posteriors (aquestes les van restringir moltíssim) TEMPS DE VIGÈNCIA Fou vigent durant el període 1876-1923. Va ser suspesa durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Va entrar de nou en vigor de gener de 1930 fins a la proclamació de la 2a República el 14 d’abril de 1931. Principals artícles de la Constitució de 1876 Don Alfonso XII, por la gracia de Dios Rey constitucional de España, a todos los que la presente vieren y entendieren, sabed: Que en unión y de acuerdo con las Cortes de Reino actualmente reunidas, hemos venido en decretar y sancionar la siguiente; Constitución de la Monarquía española Art. 11. La religión Católica, Apostólica, Romana es la del Estado. La Nación se obliga a mantener el culto y sus ministros. Nadie será molestado en el territorio español por sus opiniones religiosas ni por el ejercicio de su respectivo culto, salvo el respeto debido a la moral cristiana. No se permitirán, sin embargo, otras ceremonias ni manifestaciones públicas que las de la religión del Estado. (…) Art. 13. Todo español tiene derecho: De emitir libremente sus ideas y opiniones. ya de palabra, por escrito, valiéndose de la imprenta o de otro procedimiento semejante, sin sujeción a la censura previa. De reunirse pacíficamente. De asociarse para los fines de la vida humana (…). Art. 18. La potestad de hacer las leyes reside en las Cortes con el Rey Art. 19. Las Cortes se componen de dos Cuerpos Colegisladores, iguales en facultades: el Senado y el Congreso de los Diputados. Art.20. El Senado se compone de senadores por derecho propio; de senadores vitalicios nombrados por la Corona; de senadores elegidos por las corporaciones del Estado y mayores contribuyentes (…). Art. 28. Los diputados se elegirán y podrán ser reelegidos indefinidamente por el método que determine la ley Art. 50. La potestad de hacer ejecutar las leyes reside en el Rey (…) Art. 75. Unos mismos códigos regirán en toda la monarquía, sin perjuicio de las variaciones que por particulares circunstancias determinen las leyes. En ellos no se establecerá más que un solo fuero para todos los españoles en los juicios comunes, civiles y criminales (…) 2) Pacificació del país 3)Bipartidisme i torn pacífic Existència de dos gran partits dinàstics (defensors de la dinastia borbònica), que s´alternen al poder de manera pacífica (“torn pacífic”) mitjançant la decisió del rei i gràcies al frau electoral. Partit Conservador ▪ Liderat per Antonio Cánovas del Castillo. ▪ Recolzat per l´alta burgesia, les classes altes i els grans propietaris agraris. Partit Liberal ▪ Liderat per Práxedes Mateo Sagasta ▪ Recolzat per petits i mitjans propietaris rurals, classe mitjana, burgesia urbana i professionals. Composició dels partits dinàstics  Partit Conservador Partit Liberal Accepten sistema corrupte i falsejament electoral. Defensa de la monarquia Defensa de la propietat privada En comú.Defensa de l´Estat Centralista Defensa de la Constitució Defensa de l´ordre públic i de la repressió del moviment obrer Acord tàcit de no promulgar lleis que l´altre partit hagués d´abolir al pujar al poder. Immobilisme polític Reformisme més progressista Defensa de l´Església Partidari de reduir el paper de Defensa de sufragi l´Esglèsia (laicisme) Diferènci censatari Defensa el sufragi universal es Defensa de l´ordre social masculí  Funcionament del torn pacífic  Quan un partit patia desgast, el monarca encomananava formar govern a l´altre partit, convocant eleccions que, per mitjà del frau electoral, corroboraven al nou partit al poder. El ministre de governació preparava les llistes de diputats (Encassellat), fent arribar les directrius del govern i les llistes als governadors civils de cada provincia, nomenats per ell. Els governadors civils transmetien les ordres als cacics de les zones rurals (persones que ostentaven el poder econòmic en un territori, notables del medi rural amb influència sobre la població), que s´encarregaven de controlar el vot per mitjà de la coacció, la compra de vots i la “tupinada” (conjunt de trampes per controlar el sugragi i falsejar-lo, per exemple, fer votar als difunts)  Torn de partits 4. Forces polítiques marginades del sistema El Carlisme El Republicanisme El moviment obrer 1) Carlisme  Amb la derrota carlina de 1876, les opcions dels carlins seran: L´exili ( Carles VII tindrà prohibida l´estada a Espanya i s´instalarà finalment a Venècia , al Palau de Loredan) Integració en el Partit Conservador (acceptant la legitimitat d´Alfons) Constituir-se com a partit polític, amb Vàzquez de Mella com a líder, que proposa un programa polític (Acta de Loredan) on es mantenen els principis catòlics, l´autoritat del pretendent carlí, i l´oposició a la democràcia, però accepten l´ordre liberal. Al 1890 el partit es reorganitza i es creen assamblees locals anomenades Cercles i adopta el nom de Comunió Tradicionalista. Formar part de l´escissió integrista amb Ramón Nocedal al capdavant, Partido Católico Nacional, que renega de les aspiracions del pretendent carlí i es converteix en un partit ultracatòlic. A Catalunya, Sardà i Salvany en serà el representant, amb el text “El Liberalismo és pecado” (1884) 2) Republicanisme  Davallada i divisió interna després del fracàs de la 1ª República. Així: Partit Republicà Possibilista (Emilio Castelar): moderat, entra en el joc de la Restauració. Amb el temps s´incorporaran al Partit Liberal Partit Republicà Progressista ( Ruiz Zorrilla): radicalització, opten per la via insurreccional (acció violenta), que fracassarà i progressivament s´integraran al sistema de nou, al Partit de Salmerón. Partit Republicà Centralista (Nicolás Salmerón): vol unificar tendències, reuneix als desencantats del sector progressista Partit Republicà Federalista (Pi i Margall): principal força republicana a Catalunya. Valentí Almirall, el pare del catalanisme polític, deixarà el partit per centrar-se en la política catalana. Josep Ma Ribot li dona nou impuls a partir de 1883. Proposen una estructura federal per Espanya. En ocasions hi va haver coalicions , com Unió Republicana, que van aconseguir bons resultats a les eleccions de 1883 i 1886, augmentant els escons republicans al Parlament 3) Moviment obrer Per analizar l´aparició i evolució del moviment obrer a Espanya cal que retrocedim fins el regnat d´Isabel. 1833-1868: primeres manifestacions del obrerisme 1868-1874: arribada de les idees “internacionals” socialistes i anarquistes i implantació a Espanya 1874-1931: fundació de partits (PSOE) i sindicats obrers (UGT, CNT…)i radicalització de l´anarquisme  a) 1833-1868 ✔ L´empobriment de la pagesia i l´aparició d´un proletariat que treballa en pèssimes condicions provoca l´aparició de les primeres manifestacions obreres i pageses. ✔ A Andalusia, els pagesos reclamen la terra que treballen i es produeixen revoltes de camperols, que ocupen terres, cremen collites i maten bestiar com a protesta, sent durament represaliats. ✔ En l´àmbit obrer, les primeres protestes tenen caràcter ludita (moviment obrer contra les màquines sorgit a UK contra la industrialització) ▪ Incendi de la fàbrica Bonaplata (1835, Barcelona) ▪ Assalt a Alcoi i crema de tallers (1821) ✔ Aviat el proletariat entén que el problema no són les màquines, sinó el repartiment de la riquesa, l´establiment de salaris i beneficis, i comencen a associar-se i a utilitzar la vaga com a arma. ✔ Així, als anys 40 apareixen ▪ Societats de Socors Mutus: associacions d´obrers en les que es lliurava una cuota per tenir una ajuda en cas d´atur o malaltia (a partir de 1839) Associació Mutua de Teixidors de Barcelona: primera organització sindical d´Espanya. Pagament de cuota per crear una “caixa de resistència”, per poder tenir un sou en cas de vaga. La vaga comença a ser l´arma principal del moviment obrer. ✔ Entre 1844 i 1854, coincidint amb la majoria d´edat d´Isabel, es van tornar a prohibir els sindicats, i durant el Bienni Progressista hi ha una revifalla del moviment obrer (1854-56) ▪ 1854: Vaga de la Selfactina a Barcelona ▪ 1855: Primera vaga general a l´Estat espanyol ✔ A partir de 1857 i fins la revolució de la Gloriosa, el moviment obrer serà durament reprimit i l´associacionisme es prohibirà totalment.  Estatuts de la Societat de Mutua Protecció dels teixidors de cotó (1843) 2) 1868-1874: el Sexenni democràtic ✔ Les llibertats polítiques donades en aquest període propicien el creixement del moviment obrer i l´arribada a Espanya de les idees europees del internacionalisme obrer de la 1ª Internacional(socialsme i anarquisme) ✔ 1868: creació del sindicat tèxtil “Tres Classes de Vapor”, que reunia filadors, teixidors i aprestadors. ✔ L´Internacionalisme de l´AIT (Associació internacional de Treballadors), primera associació supranacional per defensar els treballadors i lluitar per l´emancipació de la classe obrera, creada a Londres, l´any 1864, per Karl Marx i Mikhaïl Bakunin. (llegir pg 1pg146-47: enfrontament marxisme-anarquisme, diferències ideològiques) ✔ L´Arribada de l´internacionalisme a Espanya: Idees anarquistes: 1868: Guiseppe Fanelli, representant de la facció anarquista de la AIT, arriba a Espanya i difon els ideals anarquistes per Barcelona i Madrid, creant els primers nuclis anarquistes. Gran influència entre el proletariat català i la pagesia andalusa Identificació de l´AIT amb l´anarquisme 1870: Primer Congrés Obrer a Barcelona, on es crea la FRE (Federació Regional Espanyola de l´AIT), de clar caràcter anarquista. Idees socialistes: 1871: el gendre de Marx, Paul Lafargue , arriba a Madrid, creant el primer nucli del socialisme marxista junt amb Pablo Iglesias i d´altres. 1872: aques nucli és expulsat de la FRE i creen Nueva Federación Madrileña, seguint els ideals socialistes 3) 1874-1898 ✔ Amb l´arribada de la Restauració, s´il·legalitzen les organitzacions obreres, obrint-se una etapa de clandestinitat. ✔ Amb el govern liberal de Sagasta al 1881, es tornen a legalitzar, sempre i quan no tinguin vinculació internacional. Així: ▪ La FRE passa a anomenar-se FTRE (Federació de Treballadors de la Regió Espanyola), augmenta el nombre d´afiliats, pero també les discussions internes per l´enorme repressió de què eren objecte els seus membres. ▪ Divisió de l´anarquisme en dos faccions: Anarcosindicalistes i Anarcocomunistes : Anarcosindicalistes: partidaris de l´acció col.ectiva dels treballadors dins dels sindicats i contraris a l´acció violenta Anarcocomunistes: partidaris de l´acció revolucionaria violenta i directa, de la “propaganda del fet”. Responsables de nombrosos atemptats contra personalitats (Cánovas, Martínez Campos, bomba del Liceu del 93, bomba de la Processó del Corpus del 96). Al 1897 després dels Processos de Montjuic, 5 anarquistes van ser executats. ✔ La Nueva Federación Madrileña es convertí l´any 1879 en Agrupación Socialista Madrileña, amb Pablo Iglesisas al capdavant, adoptant el nom de PSOE al 1888. ✔ La Llei d´Associacions de 1887, aprovada pel Partit Liberal, permetrà la creació de sindicats , així: ▪ 1888: creació de UGT ( Unió General de Treballadors), sindicat d´orientació socialista però que es declara no dependent de cap organització política. Programa reivindicatiu per millorar les condicions laborars, partidari de la negociació col.lectiva a més de la vaga. ▪ 1910: creació CNT (Confederació Nacional del Treball), sindicat d´orientació anarquista. Gran implantació a Catalunya