Restauració Borbònica 1875-1931 PDF

**RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1931** **PRIMERA FASE: 1875-1902** **SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ** 1.1. Un nou sistema polític **CÁNOVAS DEL CASTILLO** - Polític conservador i home clau en la tornada dels Borbó. - Va ser el gran arquitecte del nou sistema de la Restauració. - Va assu...

**RESTAURACIÓ BORBÒNICA 1875-1931** **PRIMERA FASE: 1875-1902** **SISTEMA POLÍTIC DE LA RESTAURACIÓ** 1.1. Un nou sistema polític **CÁNOVAS DEL CASTILLO** - Polític conservador i home clau en la tornada dels Borbó. - Va ser el gran arquitecte del nou sistema de la Restauració. - Va assumir la regència fins a la tornada del rei el gener del 1875. - Volia superar alguns dels problemes endèmics del liberalisme precedent: - El caràcter partidista i excloent dels moderats durant el regnat isabelí. - L'intervencionisme dels militars en política - La proliferació d'enfrontaments civils. **PARTIT CONSERVADOR I PARTIT LIBERAL** - Defensen la monarquia. - Defensen la Constitució. - Defensen la propietat privada. - Defensen la consolidació d'un estat liberal centralista. - Eren partits de notables. - Suport de les elits econòmiques i de la classe mitjana-alta. **PARTIT LIBERAL FUSIONISTA** - Líder: Mateo Sagasta - Antics progressistes, unionistes i republicans moderats. - Professionals liberals, banquers, comerciants i funcionaris. - Reformisme de caràcter progessista i laic. **PARTIT LIBERAL CONSERVADOR.** - Líder: Antonio Cánovas del Castillo - Sectors més tradicionals i conservadors - Defensa de l'església i de l'ordre social. **EVOLUCIÓ POLÍTICA DURANT EL REGNAT D'ALFONS XII** - El partit conservador va estar en el poder des del 1876-1881. - Lleis de caràcter conservador que va aprovar: - Llei d'imprenta ( 1879) - Llei electoral ( 1878). Implanta el sufragi censatari. - Retallada de llibertats: expressió, reunió\... - Control dels ajuntament per part del govern central - Es tanquen diversos conflictes pendents des de l'etapa del Sexenni democràtic: La 3a Guerra Carlina i la Revolta Cubana. **EVOLUCIÓ POLÍTICA DURANT LA REGÈNCIA DE MARIA CRISTINA** \- 1885. Mor el rei. Maria Cristina està embarassada d'Alfons XIII. \- La mor d'Alfons XII posava en perill el sistema de la Restauració. \- Sagasta i Cánovas signen el Pacte del Pardo: compromís de torn pacífic i respecte a la regent. \- 1885-1890. Govern llarg de Sagasta: - Llei d'associacions ( 1887). Legalització de les organitzacions obreres - Sufragi universal mascullí ( 1890) - Llei de jurat ( 1888) prohibir que els militars puguin intervenir en certs - conflcites. - Aprovació del codi de comerç i del codi civil. - Creació d'ambaixades en les principals ciutats europees. **Darrers anys de la regència:** \- Cánovas mor el 1897 assassinat per un anarquista. El seu lloc serà ocupat per Silvela i més tard per Maura. Tenien l'objectiu de regenerar la vida política. \- Sagasta mor el 1903 i el seu partit es comença a dividir en diverses tendències que van donar lloc a una lluita pel poder a l'interior del partit. **1. El carlisme** Després de la derrota militar del 1876 ( final 3a Guerra Carlina) i del suport de la jerarquia catòlica i del Vaticà a la dinastia alfonsina, el carlisme va entrar en decadència i va patir una escissió. Abandonen la via armada i van inclinar-se per la via política. Podem parlar de tres tendències: \- **PARTIT TRADICIONALISTA**: Fundat en el 1888 per Cándido Nocedal. Pròxims al catolicisme intransigent. ( oposició catòlica al règim, especialment a la tolerància religiosa). \- Alguns Carlins es van integrar en altres oposicions polítiques, sobretot en nacionalismes basc i català, defensant posicions foralistes i regionalistes molt conservadores. \- Un sector no es va integrar i va optar per l'exili. **2. El republicanisme** Després del fracàs de la Primera república, el republicanisme espanyol va deixar de ser un projecte únic i es va dividir en una gran varietat d'opcions d'orientació republicana. Els enfrontaments entre **unitaris** ( Salmerón) i **federalistes** ( Pi i Margall) sorgits durant la Primera República continuen, però sorgeixen nous corrents. El corrent del republicanisme va tenir una important presència als nuclis urbans, entre la petita burgesia. - **PARTIT POSSIBILISTA**: Dirigit per Castelar. Fou un partit moderat que va entrar en el joc polític i va renunciar als plantejaments radicals. Va tenir importància a Andalusia, Aragó, Catalunya, València i Astúries. - **PARTIT REPUBLICÀ PROGRESSISTA**: Dirigit per Zorrilla. Va ser el sector més radical i fins i tot van intentar arribar a un sistema republicà per mitjà del motí popular o l'alçament militar. - **PARTIT CENTRALISTA**: Dirigit per Salmerón. Amb els anys es va tornar més moderat i optà per la lluita electoral i parlamentària. - **PARTIT FEDERAL**: Liderat per Pi i Margall. Partit laic i anticlerical, partidari de la descentralització. Importància al món rural català i andalús. - **UNIÓ REPUBLICANA:** 1903. Partit polític creat a Madrid per tal d'aconseguir unificar les disperses forces republicanes. Salmerón i Alejandro Lerroux van ser els creadors. Hi havia importants diferències entre els partits republicans, però tots estaven condicionats per la personalitat dels seus líders. El Partit Republicà Progressita era l' únic que confiava en una insurrecció de l'exèrcit per arribar al poder, mentre que la resta acceptava la legalitat establerta. **3. Moviment Obrer** Activitat política i social dels obrers i camperols per intentar millorar la seva situació i defensar els seus drets. A Espanya va sorgir a finals del segle XIX (sobretot durant l\'etapa del Sexenni Democràtic) degut a les males condicions de vida i laborals que patien les classes treballadores. **Condicions:** - Jornada laboral de 12-14 h diàries durant 6 dies a la setmana - Es cobrava per dia treballat - Fèrria disciplina laboral ( no contestacions ni protestes) - Cap protecció en cas d'atur, malaltia, accident ni vellesa - Dones i nens ( +7 anys) treballaven a canvi de sous inferiors als homes. - Vivien en cases petites situades en barris amb mancances de serveis - Mala alimentació i treball esgotador que provocaven malalties greus. ( tuberculosis, còlera..) - Sovint els obrers es reunien en ateneus i cercles d'obrers: centres de formació i discussió - Les dones constituïen una important força de treball. - La seva taxa d'afiliació era menor però van participar en les reivindicacions obreres. **Anarquisme** La paraula anarquia significa "sense comandament". El principal ideòleg de l\'anarquisme va ser Bakunin. Característiques destacades: - Llibertat de l\'individu. - Ateisme (rebuig de l\'Església) - Educació popular. - Eliminació de l\'Estat i de l\'exèrcit. - Revolució espontània per destruir la societat capitalista. - La propietat és sempre col·lectiva i es suprimeix el dret a l\'herència. L\'anarquisme va ser la ideologia obrera més influent durant la Restauració. **Època de clandestinitat:** Els polítics espanyols no havien complert amb les promeses de millora social fetes durant el Sexenni i aquest fet va empènyer l\'obrerisme a un fort odi contra l\'estat. El món obrer es separava de la política oficial i començava la seva vida en la clandestinitat amb l\'objectiu d\'organitzar una acció revolucionària per tal de liquidar l'Estat. **Època legal:** L'ascens dels liberals al govern va comportar una major permissivitat i les associacions obreres van ser legalitzades novament. Així mateix, la secció espanyola de la Internacional, de tendència bakuninista, va canviar el seu nom pel de Federació de Treballadors de la regió Espanyola ( FTRE). La seva major implantació va ser entre els jornalers d'Andalusia i els obrers de Catalunya. Va augmentar el seu nombre d'afiliats i va desenvolupar una acció sindical de caràcter reivindicatiu. Els desacords dins de l'organització i la repressió constant sobre el moviment obrer i pagès van afavorir que es dividissin en dues tendències: Els que van optar per abandonar la idea de la destrucció de l'Estat i organitzar una resistència solidària i pacífica. - Defensaven que s\'havia d\'organitzar una vaga general. - Dins d\'aquest grup hi destacaven els industrials catalans i de Madrid. Els que van optar per continuar amb la violència com a única via eficaç per al canvi, (van ser sobretot el sector del camperols andalusos): - Va sorgir La Mano Negra a Andalusia: una espècie d\'organització secreta a la qual es van atribuir assassinats i incendis de collites i d\'edificis. - Tot i que els grups anarquistes locals afirmaven no tenir cap vincle amb l\'organització es va dur a terme una dura repressió. El resultat va ser de 15 camperols detinguts i executats. Durant l'etapa 1893-1897 es van produir els actes més remarcables de violència: - Atemptats contra personatges cabdals de la vida política ( Cánovas i Martínez Campos) - Bombes al Liceu : institució representativa de la burgesia barcelonina - Contra la Processó del Corpus de Barcelona, símbol de la litúrgia popular eclesiàstica. Moment culminant d'aquesta espiral de violència: PROCESSOS DE MONTJUÏC 1897 Aquest procés va esdevenir símbol de la repressió contra l'anarquisme i l'autoritarisme vigent Michele Angiolillo, donada la repercussió internacional, es desplaça a Espanya i assassina en el 1897 a Cánovas del Castillo **SOCIALISTES** Al principi del regnat d\'Alfons XII la doctrina marxista a Espanya es limitava a petits nuclis de seguidors de les idees de Marx. Un d\'aquests seguidors, el tipògraf Pablo Iglesias, va decidir, el 2 de maig de 1879, formar el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). La ideologia del partit era totalment marxista i defensava la necessitat de la participació política de la classe treballadora (proletariat). La intenció era formar un partit obrer capaç d\'enfrontar-se amb el règim polític i amb el sistema econòmic vigent. Va destacar sobretot a Madrid, Astúries, Bilbao Extremadura i la zona de Castella la Manxa. El partit va ser legalitzat el 1881 pel govern liberal de Sagasta. El PSOE proposava tres bases per aconseguir el triomf del proletariat: 1. Possesió del poder polític per part de la classe treballadora i transformació dels mitjans de producció col·lectiva. 2. Abolició de totes les classes socials. Només ha d\'existir una classe treballadora, propietària del fruit del seu treball. 3. Lluita pels drets d\'associació, reunió, llibertat de premsa, sufragi universal, jornada laboral de 8 hores, mateix salari per als treballadors del dos sexes\... El 1888 es va fundar a Barcelona la central sindical del partit, la Unió General de Treballadors (UGT) amb la finalitat de millorar les condicions de vida i de treball del proletariat. El 1890 es va celebrar per primera vegada la festa de l\'1 de maig, amb manifestacions al carrer. Va ser un èxit de convocatoria però no es va aconseguir cap reivindicació concreta. **4. Nacionalismes** \- Un dels fets polítics més rellevants de l\'època de la Restauració va ser l\'aparició d\'importants moviments de caràcter regionalista a Catalunya i al País Basc. \- Aquests moviments van sorgir com a reacció contra les polítiques uniformistes i centralitzadores del govern i reivindicaven el seu particularisme dins l'Estat. \- A final de segle, i sobretot a partir de la crisi del 98, les manifestacions regionalistes van esdevenir reivindicacions polítiques estrictament nacionalistes que anaven des de la descentralització fins a la independència. **NACIONALISME** **Renaixença literària i cultural** Es considera l'inici d'aquest moviment les publicacions de B.C Aribau ( La Pàtria) i les propostes de J. Rubió i Ors per la recuperació del català com a llengua culta. Objectiu: Conscienciar a la gent de que el català ha de ser una llengua parlada però també una llengua de cultura. Així mateix, es promou la celebració dels Joc Florals 1859 on premiava l'ús del català arcaic i el català literari. ( allunyats del que es parlava al carrer) **Renaixença popular** - Reivindica el català "que es parla". - Promou corals, premsa i teatre popular. Destaquen Serafí Pitarra en el teatre caricaturesc, Terrades i el teatre satíric de contingut antimonàrquic o Clavé i el seu repertori de cançons. **A partir del 1870** - Es volen sumar esforços i s'apropen els dos corrents - S'impulsen els Jocs Florals i esdevenen una festa cívica i una plataforma de difusió del català i propaganda pels seus autors. Destaquen figures com Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer. **Inicis del Catalanisme Polític** **ARREL PROGRESSISTA** La construcció de l'Estat liberal en el segle XIX va aixecar a Catalunya crítiques de sectors que proposaven fórmules descentralitzadores i que culminaren en plantejaments federalistes i autonomistes. [Federalisme]: Representat pel **PARTIT REPUBLICÀ DEMÒCRATA FEDERAL**. De Francesc PI i MARGALL - Defensa d'un Estat descentralitzat i federal: L'Estat Federal Espanyol ha de ser el resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península. - Durant el Sexenni democràtic va promoure la República Federal - Durant la Restauració va proposar el primer projecte de Constitució de l'Estat Català ( 1883). **Valentí Almirall** - Fundador del Catalanisme Polític. - Va trencar amb Pi i Margall i l'any 1881 va impulsar un acció política específicament catalana. - Promou el Primer Congrés Catalanista ( 1880) que pretenia agrupar tendències diverses. - Fundà un partit polític amb un programa reivindicatiu catalanista. Centre Català ( 1882): Llengua, dret civil, divisió comarcal, proteccionisme econòmic). - Va promoure el Memorial de Greuges ( 1885): - Document on s'exposaven les reivindicacions més importants del Catalanisme: - Va escriure Lo Catalanisme ( 1886). On va establir les bases ideològiques d'un catalanisme progressista. Memorial de Greuges Què demanava: - Dret Civil - Ús de la llengua catalana - Política econòmica proteccionista - Model d'Estat basat en una monarquia regionalitzada que respectés els drets de totes les regions. Què va suposar: - L'aproximació del moviment catalanista a la burgesia, que fins llavors es movia en l'àmbit dels partits dinàstics i que, en el millor dels casos, defensava fortament el proteccionisme i manifestava posicions descentralitzadores. - La mort del rei aquell mateix any limità l'eficàcia del document, però el seu impacte a Madrid va ser notable. **Fracàs del projecte D'Almirall** Després de la mort del rei i el Pacte de Pardo, la proposta poc a poc va mostrar-se inviable i va anar perdent suport. L'última dècada del segle XIX el Centre Català va patit escissions i discrepàncies internes fins que fa desaparèixer. **ARREL CONSERVADORA** Les discrepàncies dins el Centre Català havien conduït a una escissió i a la formació de la Lliga Catalana ( 1887). - Alguns personatges rellevants: Narcís Verdaguer, Lluís Domènech i Montaner, J. Puig i Cadafalch, Enric Prat de la Riba o Àngel Guimerà. - La nova organització tenia un caràcter més conservador que el projecte d'Almirall - Va sintonitzar millor amb una burgesia cada cop més descontenta amb la política dinàstica. Reivindicacions: - Oficialitat de la Llengua Catalana - Defensa de dret civil català - Proteccionisme - Execució d'una política exclusivament catalanista. Iniciatives: Missatge a la Reina Regent ( 1888) - Missatge escrit en català. - Es demanava la instauració d'un sistema autonòmic. - Corts pròpies - Decidir número de soldats - Oficialitat de la llengua - ensenyament en català Tribunals de justícia i càrrecs catalans. Iniciatives posteriors: - L'any següent la Lliga va promoure una campanya en defensa del dret Català i contra el projecte de reforma del Codi Civil que s'estava discutint a les corts de Madrid. - El govern finalment va canviar la redacció del Codi Civil. - PRIMERA VICTÒRIA DEL CATALANISME **Catalanisme Tradicionalista** Al llarg de la Restauració, i després que la Santa Seu hagués fet públic el seu suport a Alfons XII, part del clero cerca un espai dins el liberalisme més conservador. En aquest escenari va tenir un paper important el **Vigatanisme:** Moviment cultural i intel·lectual impulsat en gran manera pels membres de les institucions eclesiàstiques de la ciutat de Vic. Personatges: L'apropament del clero català al catalanisme conservador va estar liderat per clergues com: \- Jaume Collell o Josep Morgades **JOSEP TORRES I BAGES** Eclesiàstic i bisbe català. Va defensar un catalanisme d'arrel cristiana. 1892 publica " la tradició catalana": - Defensava que l'esperit de Catalunya reposa a la família, la propietat i la religió - Refusava tot plantejament de canvi social - Presentava una Edat Mitjana idealitzada com a model de valors que calia aplicar al present. - Defensava una estratègia regionalista allunyada de l'acció política. Segons la doctrina de Torras i Bages, el clergat havia de ser el protagonista principal en la tasca de cristianització d'una societat degrada pel procés d'industrialització per tal de regenerar la societat catalana, articulant un catalanisme cristià, tot allunyant-se del tradicionalisme integrista, reaccionari, immobilista i del racionalisme liberal, revolucionari i laic d'arrel republicana de Valentí Almirall. El regionalisme no és un sistema: qui ho pensi s'enganya. El regionalisme no ha eixit del cap dels homes, naix de les mateixes entranyes de la societat, no ha tingut un autor legal. El mateix Washington, fundador de la Unió Nord-americana, no féu més que harmonitzar i segellar el que la naturalesa de les coses li presentava; no fou Washington, sinó Déu, qui formà aquells pobles, quan amb sa inefable i inescrutable providència enviava en aquelles regions corrues de gent ja diversa entre si i que fins ara, per raó dels llocs en què s'establia, augmentava en diversitat per les necessitats desiguals que contreia. El regionalisme liberal, és a dir, aquell que vingués de dalt, que imposés el poder central, no fora tal regionalisme: la Revolució no pot crear directament la regió. La Revolució violenta o la dissolució social, Déu sap que vindrà, desfaran la unitat violenta i excessiva; mes les regions reapareixen, no en virtut de la Revolució, sinó de la Llei Natural de la societat. J. Torras i Bages: La Tradició Catalana, 1892.