Unitat 1: La Restauració 1875-1898 PDF

UNITAT 1: La Restauració 1875-1898  El príncep Alfons (17 anys), signà l’1 de desembre de 1874 a Londres L’opció borbònica havia crescut el Manifest de Sandhurst, on es reconeixia com a legítim Rei amb el...

UNITAT 1: La Restauració 1875-1898  El príncep Alfons (17 anys), signà l’1 de desembre de 1874 a Londres L’opció borbònica havia crescut el Manifest de Sandhurst, on es reconeixia com a legítim Rei amb el lideratge d’Antonio d’Espanya i acceptava el tron (premsa el va publicar el 27 de desembre) Cánovas del Castillo Les classes dominants, “Ni deixaré de ser bon espanyol ni, com tots els meus avantpassats, bon catòlic, ni, com a home del segle, atemorides davant la força del veritablement liberal” moviment obrer volien un règim fort i estable. Cop d’Estat del general Martínez Campos el 29 desembre de 1874. Fi del govern de Serrano i del “Sexenni” Retorn Alfons com a Rei d’Espanya. RESTAURACIÓ BORBÒNICA, Alfons XII (1875-1885)  LES BASES IDEOLÒGIQUES DE LA RESTAURACIÓ ( “sistema canovista”) Sistema bipartidista basat en dos partits que s’alternaven pacíficament en el poder Suport de la burgesia, classes Suport de alts funcionaris, noblesa, mitjanes, professionals liberals, Església, gran burgesia industrial i funsiconaris, republicans terratinents... moderats... Cànovas del Castillo, Partit Conservador Sagasta, Partit liberal Ordre públic i pau social. Liberalisme econòmic. Ambdós partits van renunciar als “torn pacífic” pronunciamientos militars per accedir al poder i van pactar una LA CONSTITUCIÓ DEL 1876 alternança pacífica en el Govern, basada en l’estabilitat del règim i en la corrupció electoral. L’Exèrcit- no intervenció en la vida política, a canvi d’una autonomia Caciquisme gairebé absoluta = civilisme (sotmetre l’exèrcit al poder civil) Frau electoral o tupinades Funcionament del torn dinàstic: Canvi de govern a causa de: El caciquisme és el sistema pel qual individus amb poder, Desgast de la gestió anomenats cacic, controlaven políticament i econòmicament Líders polítics consideren la necessitat d’un la població local en moltes zones rurals d'Espanya. canvi Manipulaven les eleccions en favor dels partits dinàstics i asseguraven els resultats que convenien al sistema de torn Es suggereix al rei el nomenament d’un nou pacífic. govern Els cacics aconseguien vots a canvi de favors: oferien Convocatòria d’eleccions arreglades: treball, protecció o resolució de problemes locals a la Caciquisme població rural, i a canvi, s'asseguraven que votessin segons Tupinades les seves indicacions. Els amenaçaven amb represàlies, com Encasellat fer-los fora de la feina o dificultar la vida en la comunitat. L’encasellat era la pràctica de preseleccionar els candidats que guanyarien les eleccions abans que aquestes es realitzessin. Tupinades falsificació de llistes electorals, el vot múltiple, Amb l’ajuda dels cacics locals, s’asseguraven que la coacció dels votants, la compra de vots i l'ús de votants aquests candidats obtinguessin la victòria, morts independentment de la voluntat dels votants. LA CONSTITUCIÓ DEL 1876 Monarquia un paper arbitral en la política nacional, amb dret de vet i de dissolució de les Cambres. Sobirania compartida amb les Corts (bicamerals; el Senat era de designació reial, i el Congrés de Diputats escollia els seus membres per sufragi, segons determini la llei electoral) Poder legislatiu compartit entre el Rei i les Corts. La Corona era la titular també el poder executiu i nomenava i destituïa els ministres. Proclamava la llibertat de cultes, però amb la confessionalitat catòlica de l’Estat. L’Església catòlica obtenia importants prerrogatives en el tracte oficial amb l’Estat. Sufragi censatari (Llei electoral de 1879). El govern liberal de Sagasta va atorgar el sufragi universal masculí el 1891. Es van restringir les llibertats d’opinió, d’expressió i d’associació. S’establí la censura i la limitació d’altres llibertats individuals mitjançant les lleis ordinàries. Política fortament centralista. Els ajuntaments i les diputacions depenien directament del Govern. La Constitució de 1876 va tenir una vigència molt prolongada, fins a la proclamació de la II República el 1931. 1885 – Pacte de El Pardo (Cánovas i Sagasta) Finalitat donar suport a la regència de Maria Cristina i garantir la continuïtat de la monarquia davant de les pressions de carlins i republicans degudes a la salut del rei. El 1885 Alfons XII mor i la segona esposa, Maria Cristina d’Habsburg va assumir la Regència. Mesos més tard naixeria el fill pòstum del rei, d’Alfons XIII. Govern d’en Sagasta 1885-90 Govern del Partido Liberal iniciatives Forces polítiques d’oposició legislatives: Republicans: progressistes- Ruiz Zorrilla; centralistes FLa Llei d’Associacions (1887) Salmerón i federalistes- Pi i Margall FAbolició de l’esclavitud (1886) Partit socialista Obrer Espanyol(PSOE) Pablo Iglesias FSufragi universal masculí (1890) Extrema dreta carlisme Problemes del nou règim La Tercera Guerra Carlina finalitzà el 1876 amb la victòria militar de Martínez Campos a Catalunya i al País Basc, i la fugida de Carles VII a França. Alfons XII oferí una àmplia amnistia, un d’ells el general Ramon Cabrera a qui li va reconèixer tots els títols. El sistema canovista es va consolidar Inici del conflicte amb Martínez Campos aconseguí la pau a la guerra de Cuba (Pau Grito de Yara 1868 de Zanjón, 1878 - concedien els mateixos drets que als espanyols, se’ls prometia autonomia, l’abolició de l’esclavitud i de reformes polítiques per a ¡Viva Cuba libre! l’illa) La força del moviment obrer es reprimí durament i s’il·legalitzaren totes les associacions sindicals i internacionalistes. Liberalisme Democràcia És una ideologia política i econòmica que És un sistema polític en què el poder recau en el defensa la llibertat individual com a valor poble, que exerceix la sobirania a través de la central. Promou els drets civils, l'estat de dret, la participació ciutadana, generalment mitjançant propietat privada, la separació de poders i el el vot. Es basa en la igualtat política i la mercat lliure. representació. Sovint advoca per un estat limitat. La majoria pot tenir la capacitat de prendre Dona prioritat als drets individuals i considera decisions que afectin el conjunt de la societat, que hi ha certs drets (com la llibertat d'expressió, fins i tot si això implica limitar alguns drets la propietat, etc.) que no poden ser vulnerats ni individuals. per la majoria. La democràcia se centra en la sobirania El liberalisme posa l'accent en la llibertat popular i la participació ciutadana. individual i la limitació del poder estatal. El liberalisme i la democràcia poden ser compatibles, i de fet, moltes democràcies liberals combinen ambdós principis: el respecte als drets individuals i la participació popular. Però, teòricament, poden existir democràcies que no siguin liberals (on la majoria pot limitar drets individuals) o sistemes liberals que no siguin democràtics (per exemple, un estat amb drets individuals garantits però sense eleccions democràtiques). Moviment obrer 1875-1898 Inici del període de la Restauració Borbònica a Espanya Cánovas - Il·legalització i persecució de totes Sagasta – política permissiva= “tolerància” les associacions i representants dels ideals internacionalistes, i del moviment obrer en general. 1881-88 Fundació de la Federació dels Treballadors de la Regió Espanyola Moviment obrer Clandestí (anarquistes) Comissió de Reformes Socials 1883, va impulsar Augmenta I Internacional 1864 propostes legislatives sobre problemes socials tot l’influència sobre les Objectiu unir els treballadors i que es caracteritzava per la despreocupació i classes populars de diferents països la intransigència (jornades laborals de 14h, dones i infants sou inferiors per la mateixa feina ,analfabetisme i grup d’intel·lectuals crítics amb la situació social...) 1890 es va celebrar la diada del Primer de Maig Bakunin Moviment obrer 1875-1898 1879 – Pablo Iglesias fundà clandestinament el PSOE, de caràcter revolucionari però amb un Socialistes programa de reformes socials. 1881 vaga de tipògrafs de Madrid- Pablo Iglesias detingut i molts acomidaments. Pressionen al govern d’en Sagasta per l’ associació obrera. (1887 Llei d’associacions) Programa socialista: col·lectivització de la propietat i emancipació dels obrers El 1888 l’Exposició Universal de Barcelona. El PSOE - Primer Congrés i després es fundà la UGT sindicat generalista i en teoria independent del partit( participació activa en vagues i en qüestions laborals). Segona Internacional 1889- 1890 Creació de les cases del poble (formatives per combatre l’analfabetisme dels obrers) i 1931 reivindiquen la jornada laboral de 8h seguint la doctrina de la Segona Internacional. Socialistes que volien coordinar el moviment obrer dels països 1910, Pablo Iglesias esdevé diputat i no va voler pactar amb els “partits burgesos” europeus. Participació dels partits polítics proletaris 1881 – Organització en la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola. Anarquistes Anselm Lorenzo (llibertat absoluta) Catalunya i Andalusia Manca d’organització i la influència de Bakunin, Kropotkin i Malatesta van dur alguns sectors al terrorisme.  Dècada dels 90 – Domini de l’acció directa i violenta (atemptats). Anarquistes 1893 – Atemptat contra el capità general de Catalunya Martínez Campos(mort 1900) ( Paulí Pallàs responsable de l’atemptat va ser afusellat) 7-11-1893 Com a resposta els anarquistes van llançar dues bombes al Liceu * (20 morts i nombrosos ferits) Es van detenir 415 obrers i 6 van ser afusellats 7-6-1896 Atemptats durant la processó del Corpus (12 morts i 44 ferits) al carrer dels Canvis Nous Van detenir 400 obrers i es van suspendre revistes com la Tramontana. (5 penes de mort i 68 de presó) 1896 – Processos de Montjuïc*. Repulsa popular i internacional 1896 es van crear cossos especials de policia per actuar contra l’anarquisme a Madrid i Barcelona 1897 Assassinat de Cánovas per l’anarquista italià Michele Angiolillo per venjar als anarquites processats a Montjuïc Moviment terrorista començà a disminuir Conflicte colonial - Desastre de 1898 Guerra dels 10 Anys (1a Guerra La debilitat econòmica i les dificultats polítiques feien difícil un de Cuba, 1868-1878) control real de la metròpoli espanyola sobre les seves colònies. “Guerra Chiquita”(1879-1880) Guerra de la Independència 1895-1898 Condicions per a la inestabilitat política a Cuba: àIncompliment dels acords de la Pau de Zanjón 1878 (concessió de l’autonomia ) àInsuficiència en el procés de reformes (rebuig del projecte d’Estatut cubà Grito de Baire (1895) el 1893) Insurrecció general a Cuba àPolítica aranzelària que dificultava les relacions comercials liderat per José Martí. àCorrupció de l’Administració colonial àInteressos comercials i d’expansió imperialista dels Estats Units. àQüestió de l’esclavitud (abolida el 1888) Guerra de Cuba de la independència (1895-1898) Cánovas del Castillo “Hasta el último hombre y hasta la última peseta”. Martinez Campos encarregat de controlar els insurrectes va facassar 1895-97 – El va substituir el general Weyler - estratègia de la “concentració de rebels” ( dividir l’illa amb filferrades per evitar el contacte entre els camperols i els combatents) que provoca gran mortalitat de camperols. Problemes : exèrcit espanyol no estaven preparats (manca de queviures i malalties tropicals) i desprestigi d’Espanya davant l’opinió pública nord-america Guerra de Cuba de la independència (1895-1898) 1897-98 – El govern liberal espanyol intentà la reconciliació (concessió de l’autonomia a l’illa i sufragi universal i Weyler va ser substituït per Ramón Blanco), però no fou possible per la intervenció dels EUA que van enviar el cuirassat Maine per defendre els interessos dels ciutadans americans 15/2/1898 explosió del Maine, cuirassat nord-americà al port de l’Havana (254 morts) Es van crear dues comissions per investigar ja que els americans es van negar a fer-ne una de conjunta Abans d’acabar la investigació la premsa sensacionalista americana va publicar: ” El barco de guerra Maine partido por la mitad por un artefacto infernal secreto del enemigo” McKinleny (president EUA) va declarar la guerra a Espanya 25 d’abril La comissió espanyola va concloure que l’explosió era deguda a causes internes tot i que l’opinió pública espanyola també era favorable a la guerra Les darreres investigacions dutes a terme han demostrat que l’explosió va ser deguda a una deflagració accidental Abril de 1898 - Esclat de la Guerra Hispano – Nord-americana, en el doble escenari de Cuba i de les Filipines Superioritat de la flota americana davant la marina obsoleta espanyola Les flotes dels EUA van aconseguir ràpides victòries sobre les esquadres espanyoles a Santiago (Cuba) l’1 de maig de 1898 i a Cavite (Filipines) el 3 de juliol. Tractat de París (desembre de 1898). Espanya cedeix els seus drets de sobirania sobre Cuba, Puerto Rico i Filipines als Estats Units.  La insurreció filipina (1895-1898) Ø Descontent de la població. Mètodes d’administració espanyola. Excessiu poder dels ordes religiosos. Ø Aparició del partit independentista Lliga Filipina a mans de Rizal Expulsió dels espanyols i confisqueń dels seus latifundis. Ø 1896 Inici de la insurrecció a Manila. Política repressiva del General Garcia Polavieja -executa a Rizal. 1897 Primo de Rivera negocia amb els caps de la insurrecció́ i aconsegueix una pacificació́ temporal. Campanya militar nord-america va destruir la flota espanyola a Cavite. Ø 1898 Fi de la guerra amb la signatura del Tractat de París. LES CONSEQÜÈNCIES DEL DESASTRE DEL 98 A ESPANYA Cost humà – 50.000 homes A Catalunya “Tancament de Caixes” A nivell econòmic – pèrdua del mercat colonial, augment del (1899) (noves càrregues fiscals que els deute per les despeses de la guerra i increment dels impostos comerciants catalans es van negar a Reforma de la Hisenda amb méw pressió fiscal. pagar, 185 gremis. El govern va declarar l’estat de guerra i finalment van acabar Repatriació de capitals i augment de la inversió a la península pagant) van revitalitzar l’economia espanyola Volien un concert econòmic com el País A nivell internacional, pèrdua del prestigi d’Espanya com a Basc i Navarrra. potència colonial, amb una imatge generalitzada de debilitat, corrupció i endarreriment. A Catalunya – el “desastre” va repercutir A nivell moral i psicològic – Sentiment generalitzat de frustració i immediatament a la vida política. desengany. Es trenca amb el mite de la “glòria” nacional i Gran expansió dels moviments s’inicia un fort desig de “regeneració” i de canvi polític i de les nacionalistes i fi del domini dels partits mentalitats. Importants figures resulten Joaquin Costa i dinàstics. l’anomenada Generación del 98 en l’àmbit intel·lectual. Sentiment antimilitarista entre les classes populars, i alhora un gir Constitució de la Lliga Regionalista 1901 envers postures més “dures” per part de la classe militar, que culpaven els polítics del desastre.