Desenvolupament de la personalitat 0-6 PDF

Desenvolupament de la personalitat 0-6 La formació de vincles amb la família i altres persones Curs 24-25  Objectius - Comprendre com els i les lactants desenvolupen vincles amb altres persones - Reflexionar sob...

Desenvolupament de la personalitat 0-6 La formació de vincles amb la família i altres persones Curs 24-25  Objectius - Comprendre com els i les lactants desenvolupen vincles amb altres persones - Reflexionar sobre com la manera en la que s'han teixit aquests vincles, pot afectar en el desenvolupament, però també com aquests vincles poden canviar - Saber com els i les lactants i les persones cuidadores aprenen a llegir-se mútuament i comprenen les mútues emocions Són certes aquestes frases? El plor és l’única manera que tenen els i les bebès per expressar les seves necessitats. Per evitar que els i les infants es tornin criatures capritxoses i porugues és millor no atendre els seus plors. Quan els i les infants són més autònoms ja no necessiten les persones cuidadores. Com aprenem a confiar en les altres persones? Confiança versus desconfiança Erikson, 1982 És la primera etapa del desenvolupament psicosocial. Va del naixement fins als 18 mesos. Han de trobar un equilibri entre la: confiança (esperança) que els permet formar relacions íntimes. Cuidat sensible, responsiu i consistent desconfiança (hostil, dificultat per formar relacions) que serveix de protecció. L’alimentació és clau per la barreja correcta de confiança i desconfiança Confiança versus desconfiança Erikson, 1982 La primera etapa del desenvolupament psicosocial. Va del naixement fins als 18 mesos. El conflicte que esdevé en aquesta etapa és la confiança-desconfiança. Els i les infants han de trobar un equilibri entre ambdues a través del vincle. - Confiança: un vincle segur que els satisfà les necessitats. La persona cuidadora proporciona alimentació, protecció i afecte. Això repercutirà en la manera de formar relacions íntimes. Cuidat sensible, responsiu i consistent. - Desconfiança: un vincle que no els satisfà les necessitats. Crea sensació d'abandonament, desprotecció i inseguretat. Això repercutirà en la dificultat per formar relacions, desconfiança i hostilitat. “Només aquells infants que han après a confiar en si mateixos i en els altres podran arribar a ser autònoms; i només els que són autònoms podran descobrir-se a si mateixos i al món que els envolta.” Erikson Passem de Dependència Transformació Relacions nadons a infants Emocions Sentiments Interaccions gràcies a les limitades complexos crucials interaccions Controlar Seguretat Necessitats pròpies afecte físiques emocions estímuls Canvis en el desenvolupament gràcies a les interaccions Comunicació verbal: Joc simbòlic: Comencen amb balbotejos i Al principi, exploren el món a sons simples. través dels sentits. Desenvolupen la capacitat de Més endavant, participen en jocs parlar i expressar els seus simbòlics, demostrant una sentiments amb paraules. comprensió més complexa del món. Canvis en el desenvolupament gràcies a les interaccions Reconèixer emocions: Expressió de l’alegria: Els nadons poden plorar quan Inicialment, els nadons somriuen senten altres nadons plorar en resposta a estímuls simples Amb el temps, aprenen a Més endavant, somriuen reconèixer i respondre a les genuïnament quan veuen emocions dels altres, mostrant persones conegudes o juguen empatia Canvis en el desenvolupament gràcies a les interaccions Autocontrol emocional: Els nadons poden tenir rabietes quan estan frustrats o frustrades A mesura que creixen, aprenen tècniques d’autocontrol, com respirar profundament  Aferrament Un vincle mutu i durador entre dues persones, nadons i persones cuidadores, on ambdues parts contribueixen a la qualitat de la relació  L'aferrament és un vincle afectiu que s'estableix des dels primers moments de vida entre la mare i el nounat o la persona cuidadora. La seva funció és assegurar la cura, el desenvolupament psicològic i la formació de la personalitat. John Bowlby  El vincle afectiu. John Bowlby (1907-1990) Va aplicar part dels estudis de etologia al desenvolupament infantil. Els i les infants mostren una predisposició innata a orientar-se cap a les figures cuidadores que atenguin, es comuniquin, bressolin, somriguin i els calmin. Busquen protecció i seguretat. Els nounats tenen conductes instintives que generen atenció i cura. Com encara no es poden desplaçar autònomament són les persones cuidadores qui s'acosten i atenen. A mida que van creixent i tenen més autonomia, les conductes d'aferrament seran de seguiment per part dels i les infants. Equilibri entre exploració de l'entorn i aferrament amb la persona cuidadora, la qual els dona seguretat i protecció des de l'acompanyament. Hi ha aferrament quan hi ha tendència a buscar el contacte i la proximitat de la persona cuidadora. La respostes a l'aferrament, generen emocions que influenciaran al llarg de tota la vida. Enllaç article Marta Sadurní No tots els i les infants reaccionen igual. Mary Ainsworth (1913-1993) - Aferrament segur: Patró en on els Va fer aportacions sobre el teoria de nadons ploren o protesten quan la l'aferrament juntament amb John Bowlby. persona cuidadora principal s’allunya, i busquen activament el seu retorn. Va investigar les reaccions dels i les S'ha atès a les seves necessitats. infants amb les persones cuidadores. Poden explorar el món, ja que saben que estaran atesos. Cooperatius Va afegir el concepte de la "situació - Aferrament evitatiu : Patró on els estranya". nadons rarament ploren quan es separen de la persona cuidadora Es van establir 4 tipus d'aferrament: principal i eviten el contacte quan aquesta persona torna. Enfadats  No tots els i les infants reaccionen igual. Mary Ainsworth (1913-1993) - Aferrament ambivalent (resistent): Patró on els nadons experimenten ansietat abans que la persona cuidadora principal s’allunyi, mostren una angoixa extrema durant la seva absència i, en tornar, tant busquen el contacte com el resisteixen. No exploren - Aferrament desorganitzat-desorientat: Patró on els nadons, després de separar-se de la persona cuidadora principal, mostren comportaments contradictoris quan torna. Incoherents. (Main i Solomon, 1986) 3 primers patrons d’aferrament L’aferrament varia segons la cultura África, Xina i Israel S’hi ha trobat els mateixos patrons Salutació dels nadons Gusii a l’Àfrica Lactants sudafricans (apartheid) Oriental A la franja oest de Kenya, els nadons 26% desorganitzats Lactants Bucarest 65% són saludats amb una encaixada de desorganitzats mans. Els nadons Gusii intenten agafar les mans dels seus pares de Contràriament als descobriments manera molt similar a com els originals d’Ainsworth, els nadons nadons occidentals s’acosten per ser semblen que formen un aferrament abraçats (Van IJzendoorn i Sagi, amb ambdós progenitors al mateix 1999). temps. La seguretat de l’aferrament cap al pare i la mare sol ser bastant similar. Segons Ainsworth i Bowlby, basant- se en les interaccions dels nadons Model de treball amb la persona cuidadora principal, diuen que els nadons construeixen un model de treball sobre què esperar d’aquesta persona. Sempre que la persona actuï de la mateixa manera, aquest model es mantindrà. Si la seva conducta canvia repetidament, els nadons poden modificar el seu model, i la seguretat de l’aferrament pot variar. Aquest model de treball de l'aferrament està relacionat amb el concepte de confiança bàsica proposat per Erikson. Validesa de la situació estranya en l’estudi de l’aferrament La “situació estranya” d’Ainsworth ha estat qüestionada per ser artificial i menys vàlida en cultures no occidentals. Per exemple, els nadons japonesos mostren més aferrament resistent degut a l’estrès de la situació (Miyake, Chen i Campos, 1985). Per superar aquestes limitacions, s’utilitza l’Attachment Q-set (AQS), que permet observar els nadons en entorns naturals. Un estudi va trobar que l’AQS és vàlid a nivell transcultural, amb persones cuidadores principals de diferents països descrivint els nadons de manera similar (Van IJzendoorn et al., 2004; Posada et al., 1995). Ansietat davant desconeguts: Desconfiança que mostren alguns nadons entre els 6 i 12 mesos cap a persones i llocs desconeguts. Ansietat de separació: Angoixa que experimenten els nadons quan la persona cuidadora principal s’allunya.  Ansietat davant desconeguts i ansietat de separació - Abans es pensava que aquestes ansietats reflectien l’aferrament cap a la mare, però no són universals. El plor del nadó pot dependre més del seu temperament i circumstàncies que de la seguretat de l’aferrament (Davidson i Fox, 1989). - Els nadons reaccionen més als desconeguts a partir dels 8 mesos, possiblement per desenvolupament cognitiu. Familiaritzar-se gradualment amb desconeguts pot reduir l’ansietat (Lewis, 1997; Sroufe, 1997). - L’ansietat per separació està més relacionada amb la qualitat de com són cuidats els nadons per les persones que n’estan al càrrec temporalment. Cuidadors càlids i consistents redueixen el plor (Gunnar et al., 1992). - Actualment, es mesura l’aferrament segons la reacció del nadó quan la mare torna, no pel plor quan se’n va.  Quins són els efectes de l’aferrament? La seguretat de l’aferrament influeix en la competència emocional, social i cognitiva dels nens i nenes (Van IJzendoorn i Sagi, 1997). Els infants amb aferrament segur desenvolupen millors relacions amb els altres i participen activament en el seu entorn (Jacobsen i Hoffman, 1997).  Beneficis de l’aferrament Desenvolupament a llarg segur: termini: Menys estrès en adaptar-se a nous Entre els 3 i 5 anys, els nens i nenes entorns (Ahnert et al., 2004). amb aferrament segur són més Vocabulari més ampli i variat curioses, empàtiques i resilients (Meins, 1998). (Arend et al., 1979). Interaccions positives amb els seus Millors relacions amb famílies, iguals i acceptació social (Fagot, mestres i companys, i millor 1997). resolució de conflictes (Elicker et al., Més alegria i menys emocions 1992). negatives (Kochanska, 2001). Autoimatge més positiva (Verschueren et al., 1996).  A llarg termini: Resiliència dels nens i nenes amb aferrament segur: Els patrons d’aferrament segur Els nens i nenes amb aferrament prediuen millors habilitats de segur són relativament immunes a comunicació i motivació a llarg una criança menys sensible, ja que termini (Moss i St-Laurent, 2001). els seus models de treball inicials els sostenen fins i tot en condicions canviants. Els nens i nenes amb aferrament segur tenen amistats més estables La continuïtat entre l’aferrament i la durant la infància i adolescència conducta posterior es pot explicar (Schneider et al., 2001). per la continuïtat en l’ambient familiar (NICHD Early Child Care Research Network, 2006b).  Impacte de les experiències Influència en la percepció d'aferrament infantil: del temperament: Els records de les persones adultes sobre les La història d’aferrament seves experiències amb les persones dels progenitors influeix en cuidadores afecten el seu benestar emocional i com perceben el la seva resposta als infants (Adam et al., 2004). temperament dels seus Les persones cuidadores amb aferrament segur o que entenen el seu aferrament nadons, afectant la relació insegur poden ajudar als infants a entre pares-mares i fills- desenvolupar un aferrament segur filles (Pesonen et al., 2003). (Bretherton, 1990). Les persones amb relacions passades d’aferrament problemàtiques tendeixen a mostrar comportaments negatius amb els infants (Adam et al., 2004). Els nadons tenen un fort impuls per interactuar amb els altres. A partir d’un mes, observen atentament la cara de les persones cuidadores principals. Als dos mesos, responen activament a les emocions positives d’aquestes persones, i als tres mesos es tornen més afectuosos i juganers (Lavelli i Fogel, 2005).  Regulació mútua: Importància de la regulació La regulació mútua és la capacitat dels mútua: nadons i de les persones cuidadores per respondre de manera apropiada i Ajuda als nadons a comprendre el sensible als estats emocionals i mentals comportament dels altres i a de l’altre. desenvolupar expectatives. Els nadons envien senyals conductuals Els nadons poden adaptar les seves que influeixen en el comportament de conductes segons les emocions les persones cuidadores (Lundy, 2003). expressades pels altres (Legerstee i Una interacció sana es dona quan les Varghese, 2001). persones cuidadores llegeixen correctament les senyals del nadó i responen adequadament (E. Z. Tronick, 1989).  Referència social - Cap al final del primer any de vida, els i les bebès comencen a moure’s per si mateixes i a iniciar conductes complexes. Desenvolupen la capacitat de comunicar-se sobre esdeveniments externs i reaccionar a les emocions de les persones cuidadores. Això és la base per a la referència social, que és la capacitat de buscar informació emocional per guiar la pròpia conducta (Herenstein i Campos, 2004). «Els vincles a l’escola amb les persones significatives no són opcionals, són essencials» Jerome Seymour Bruner Enllaç Article Recapitulem Concepte de vincle (Bowlby, 2014): Enllaça el món afectiu i el món social. Condicionat per la biologia, però esdevé una relació social entre l’infant i les persones de referència. El vincle té una funció adaptativa i també una funció de seguretat emocional. Influència dels discursos dels cuidadors: Els discursos sobre la relació amb l’infant afecten el tipus de vincle generat (Meins et al., 2001; Van Ijzenddom et al., 2007). Recapitulem Factors que condicionen el vincle: Condicions socioeconòmiques (precarietat, estrès, migració). Malaltia o mort de les persones cuidadores. Senyals d’alarma en els infants: Mal comportament. Comportaments autodestructius. Importància de la interpretació i contextualització per part dels i les mestres. Rol dels i les mestres: Facilitar figures de referència segures per als infants amb dificultats. Promoure l’emergència de la resiliència (Bending, 2018). Poseu-vos a prova! Com es pot afavorir el vincle entre l'infant i la persona cuidadora? - Feu un llistat de 10 elements i/o accions que ajudin a afavorir el vincle entre l'infant i la persona cuidadora a l'escola bressol.  REFERÈNCIES Conill, A. Masó M. Rabasseda, M., (2024). L'infant es desplega. Col·lecció Família i Educació. Graó. Papalia, Diane, Sally Wendkos, and Ruth Duskin. (2009). "Psicología del desarrollo. undécima edición." Editorial Mc Graw Hill Interamericana, México, DF. Sadurní Brugué, M. (2011) Vincle afectiu i desenvolupament humà. Barcelona: UOC. "Sostenir l'infant és saber ser" Suzanne Robert-Ourvay (2019) Enllaç Article