Desenvolupament infantil i comunicació

Els nadons només poden comunicar les seves necessitats a través del plor.

Ignorar el plor d'un nadó pot portar a que desenvolupi por i inseguretat, en lloc de transformar-lo en un nen malcriat.

Els infants continuen necessitant les persones cuidadores per poder créixer de forma sana.

La confiança en els altres es basa en la interacció positiva i les experiències de suport que es viuen amb les persones que ens cuiden.

És la primera etapa del desenvolupament psicosocial, que va del naixement fins als 18 mesos.

Aquest període es caracteritza per la construcció de la confiança en els altres a través d'un vincle segur i satisfactori, o la desconfiança en el cas que les necessitats bàsiques no es compleixin.

El primer vincle que es crea és crucial per al desenvolupament posterior del nen.

Els bebés que se senten segurs i estimats, atesos en les seves necessitats i amb el suport de les seves persones cuidadores, desenvoluparan confiança en el món, en la seva capacitat de relacionar-se i en ells mateixos.

Els sentiments d'abandonament, la sensació que les seves necessitats no són ateses, l'angoixa i la inseguretat crearan en el nen un sentiment de desconfiança envers els altres, que repercutirà en la capacitat de crear vincles forts al llarg de la vida.

Els vincles establerts en la infància tenen un impacte significatiu en el desenvolupament de la personalitat, les habilitats socials i la capacitat de crear relacions saludables al llarg de la vida.

Els infants aprenen a confiar en ells mateixos i en els altres, desenvolupant la seva autonomia, la qual cosa els permet descobrir-se a si mateixos i el món que els envolta.

El procés en què els nadons es converteixen en infants gràcies a interaccions, sentiments i relacions.

Les interaccions amb els adults i altres infants són essencials per al desenvolupament dels infants.

La capacitat dels infants per reconèixer i respondre a les emocions dels altres.

El vincle afectiu entre un nadó i la seva persona cuidadora, on ambdós contribueixen a la seva qualitat.

John A. Bowlby va estudiar el vincle afectiu entre mares i nadons, posant èmfasi en la importància de la seva relació.

La interacció entre pares i nens proporciona un marc per a la socialització, el desenvolupament de la personalitat i la capacitat de relació.

El joc simbòlic reflecteix una comprensió més profunda del món per part dels infants.

Els infants amb aferrament segur se senten còmodes explorant el món quan saben que tenen una persona segura que els espera.

Els infants amb aferrament evitatiu no mostren signes d'ansietat quan la persona cuidadora se'n va, i eviten el contacte quan torna.

Els infants amb aferrament ambivalent es mostren ansiosos abans que la persona cuidadora se'n vagi, ploren quan se'n va, i es mostren confusos quan torna, buscant el contacte però, al mateix temps, resistint-se.

Els infants amb aferrament desorganitzat-desorientat reaccionen de manera confusa i inconsistent a la presència de la persona cuidadora. Poden mostrar comportaments contradictoris, com ara buscar el contacte però després evitar-lo.

La teoria de l'aferrament, desenvolupada per John Bowlby, explica la importància del vincle que els infants estableixen amb les seves figures cuidadores.

Mary Ainsworth va afegir el concepte de la "situació estranya" per estudiar els tipus d'aferrament.

L'estudi dels diferents tipus d'aferrament ens ajuda a entendre com els infants reaccionen a les situacions de separació i reunió amb la persona cuidadora.

Els nadons responen a les persones que els cuiden mitjançant senyals conductuals, com el plor o el somriure. Aquestes interaccions són fonamentals per a un desenvolupament saludable.

Les persones cuidadores aprenen a interpretar els senyals dels nadons i respondre de manera adequada. Això crea un vincle fort i satisfactori.

A partir d'un any, els infants comencen a interactuar amb el seu entorn i a comunicar-se de manera més complexa. Això els permet buscar informació emocional dels adults per guiar les seves accions.

La relació entre l'infant i la persona cuidadora és vital per al desenvolupament social i emocional. Aquesta relació s'estableix des del naixement i es basa en l'afecte i la seguretat.

Els infants amb vincles afectius segurs se senten més confiança i es desenvolupen millor. El vincle es consolida mitjançant la comunicació i l'afecte.

La comunicació i la manera com els adults parlen sobre la seva relació amb l'infant tenen un impacte directe en el vincle que s'estableix.

Factors com la situació econòmica, la salut o la presència de figures de referència poden afectar la qualitat del vincle entre l'infant i la persona cuidadora.

Els infants que no tenen un vincle segur i estret poden presentar problemes de conducta, emocions i un desenvolupament més desafavorit. La intervenció de professionals de l'educació és crucial per a oferir un suport

L'ansietat davant desconeguts sol aparèixer al voltant dels 8 mesos d'edat. El desenvolupament cognitiu del nadó permet identificar amb més claredat la diferència entre persones conegudes i desconegudes.

L'ansietat d'un nadó davant un desconegut depèn en gran part del "temperament" propi del nadó i de les circumstàncies que l'envolten. No només té a veure amb la seguretat del vincle amb la seva mare.

La familiarització gradual i suau amb persones desconegudes pot ajudar a reduir l'ansietat en els nadons. Presenta els desconeguts a poc a poc i permet que el nadó s'acostumi al nou individu amb tranquil·litat.

L'ansietat per separació en els nadons no està directament relacionada amb l'aferrament a la mare. La qualitat de la cura dispensada per les persones que s'encarreguen del nadó temporalment influirà en la seva reacció. Un cuidador càlid i constant pot reduir el plou, independientment de que la mare sigui present.

Actualment, els experts mesuren la seguretat de l'aferrament observant com reacciona el nadó quan la mare torna després d'una separació. La reacció del nadó reflectirà la seva seguretat en la seva relació amb la mare.

Un aferrament segur proporciona un punt de partida positiu per al desenvolupament emocional, social i cognitiu dels infants. Els nens amb un vincle segur tendeixen a ser més competents en aquests àmbits.

Els infants amb un aferrament segur, en general, s'adapten a entorns nous amb més facilitat, tenen un vocabulari més ampli, mostren més alegria i tenen interaccions positives amb els seus iguals.

Un aferrament segur proporciona als infants la capacitat de afrontar els reptes de la vida amb més resistència, ja que els dota d'una base de seguretat que els ajuda a superar les adversitats.

En el context dels infants, un aferrament segur és quan el nadó confia en la seva figura principal i se sent segur en la seva presència. Això permet al petit explorar el món amb llibertat, sabent que té un refugi segur on tornar.

Els infants poden desenvolupar diversos tipus d'aferrament: Segur, Insegur-evitador, Insegur-ambivalent i Insegur-desorganitzat. Cada tipus es basa en la manera com la figura principal respon a les necessitats del nadó.

El concepte d'aferrament es basa en la confiança bàsica, la idea que els infants aprenen a confiar en el món a través de la seva interacció amb la seva figura principal. Si la persona cuidadora és fiable i respon a les necessitats del nadó, aquest desenvoluparà una confiança bàsica.

La situació estranya és un mètode per estudiar el tipus d'aferrament dels infants, en el qual se sotmeten a una sèrie de separacions i reunions amb la seva figura principal. Aquest mètode pot ser limitat, ja que no sempre reflecteix la realitat de la interacció entre nadó i cuidador.

L'AQS és una eina que permet observar el tipus d'aferrament que els nadons desenvolupen, sobretot en entorns naturals, en comptes de laboratoris. Aquesta eina permet analitzar les interaccions dels nadons en contexts més reals.

L'ansietat davant els desconeguts és un sentiment normal en els nadons, especialment entre els 6 i els 12 mesos, on mostren por davant persones o situacions no familiars. Aquest sentiment es considera una resposta evolutiva per protegir-se de possibles perills.

L'ansietat de separació és un sentiment d'angoixa que experimenten els nadons quan la seva figura principal s'allunya. Es tracta d'un sentiment natural, ja que els nadons necessiten el suport i la proximitat de la seva persona cuidadora per sentir-se segurs.

Un model de treball és una representació mental que els nadons formen sobre com és la seva relació amb la seva figura principal. Basant-se en les seves experiències, s'espera que els adults siguin fiables, amorosos i predictibles, o no. Aquest model pot evolucionar amb el temps, però ensenya al nen com afrontar les relacions futures.