Unitat 1: Terapèutica medicamentosa. Generalitats PDF

UNITAT 1: TERAPÈUTICA MEDICAMENTOSA. GENERALITATS. Farmacologia clínica. Concepte de fàrmac. Formes farmacèutiques. Vies d'administració Farmacocinètica i farmacodinàmica Marc Cuadros...

UNITAT 1: TERAPÈUTICA MEDICAMENTOSA. GENERALITATS. Farmacologia clínica. Concepte de fàrmac. Formes farmacèutiques. Vies d'administració Farmacocinètica i farmacodinàmica Marc Cuadros [email protected] Marina Carrasco [email protected] Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 1.1 GLOSSARI FARMACOLOGIA Ciència que estudia les propietats del fàrmacs i els efectes que tenen a l’organisme. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 1.1 GLOSSARI Fàrmac: substància química que al interactuar amb un organisme viu dona lloc a una resposta beneficiosa o tòxica. Medicament: substància que s’utilitza per a diagnosticar, tractar i prevenir malalties o signes patològics. Un medicament és un tipus de fàrmac útil amb fins mèdics. (PRINCIPI ACTIU + EXCIPIENT) Droga: substància, generalment d’origen vegetal, amb principis actius responsables de la seva activitat farmacològica. Addicionalment, aquest terme fa referència a substàncies d’abús. Principi actiu: substància amb activitat farmacològica, present en la formulació de medicaments. Excipient: substància sense activitat farmacològica utilitzada per a facilitar l’ús dels principis actius com a medicaments, facilitant la seva formulació i dosificació. Forma farmacèutica: forma en la que es presenta la combinació de principi actiu + excipients per a constituir un medicament i que permet la seva dosificació i administració. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 1.3 FORMES FARMACÈUTIQUES Comprimits Pomades Comprimits Càpsules Cremes Òvuls Xarops Gels Cremes Solucions Esprais Gels Suspensions Pegats transdèrmics Solucions/suspensions Granulats per … Anells vaginals suspensió oral Supositoris … Ènemes … Imatge creada amb Biorender.com Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 1.3 FORMES FARMACÈUTIQUES Col·liris Gotes òtiques Solucions Suspensions Pols per suspensió injectable Formes DEPOT Nebulitzadors Pomades Aerosols Gotes... Esprais... Imatge creada amb Biorender.com Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 FORMES FARMACÈUTIQUES D’ALLIBERACIÓ MODIFICADA Formes farmacèutiques dissenyades per a modificar la velocitat i lloc d’alliberació del principi actiu respecte a les formes farmacèutiques convencionals. Alliberació retardada: El principi actiu (p.a.) es dissenya perquè s'alliberi després d'un cert període de temps, no immediatament després d'haver-se administrat. Acció sostinguda: el p.a s'allibera de forma contínua i a una velocitat constant durant un període més llarg de temps en comparació amb una forma d'alliberament immediat. El disseny de la forma farmacèutica permet un alliberament prolongat però controlat del fàrmac, mantenint nivells terapèutics estables en sang durant un període de temps més llarg. Acció perllongada: És similar a l'acció sostinguda, però el focus és en mantenir una acció terapèutica durant un període molt llarg (dies o setmanes). Aquesta forma de medicament allibera el fàrmac molt lentament, assegurant que es mantingui actiu durant més temps després d'una única administració. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 FORMES FARMACÈUTIQUES D’ALLIBERACIÓ MODIFICADA AVANTATGES: Reducció de la freqüència d’administració per millorar l’adherència terapèutica. Reducció de les fluctuacions de concentració plasmàtica. Control del lloc d’alliberació al tracte gastrointestinal. INCONVENIENTS: Efectivitat condicionada per la velocitat del tracte gastrointestinal i el temps d’alimentació. Manipulació incorrecte – no es poden mastegar, trencar,… Perillós en cas de sobre dosificació, perllonguen el temps d’efecte. Elevat cost Exemples: - Comprimits d'alliberació modificada/retardada - Anells vaginals - Pegats transdèrmics - Formes DEPOT Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 1.2 VIES D'ADMINISTRACIÓ Imatge creada amb Biorender.com Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023  Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023  Parenteral Avantatges Inconvenients Efecte immediat (emergències i Major toxicitat per dosi. urgències). Major nombre de Biodisponibilitat 100%. complicacions: flebitis, Endovenosa Administració de substàncies infeccions... irritants. Dolorosa, incòmode. Grans volums. Implica una Cara. Útil en pacients inconscients. destrucció de l’extracte corni de la pell. No útil en urgències. Efecte perllongat (DEPOT). Volums limitats: 1-2 ml Subcutània Mínim traumatisme tissular. Absorció erràtica si hi ha Permet l'auto administració. alteració circulatòria. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023  Parenteral Avantatges Inconvenients Utilitzada per administrar Via d’escàs volum ( 0.1 Intradèrmica vacunes. ml) Major traumatisme i Implica una dolor. destrucció de Absorció més ràpida que la SC. Major risc de lesió de l’extracte Intramuscular Volum màxim de 5 ml. vasos i nervis. corni de la Contraindicada en pell. alteracions de la coagulació. Utilització per temps Indicada en situacions limitat. Intraòssia d’emergència per administrar No es pot utilitzar si el grans volums. sistema ossi està alterat (fractura, osteomielitis...) Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023  Enteral Avantatges Inconvenients Requereix capacitat de deglució. Via d’elecció. No apta per pacients Còmode i barata. inconscients. Oral Adequat per tractament El fàrmac Efecte de primer pas hepàtic. domiciliari i crònic. travessa Absorció irregular. pell i Irritació de la mucosa gàstrica. mucoses Risc d’aspiració. intactes. No No apte per tots els fàrmacs implica una Practicable en pacients Sonda/ orals (formes d’alliberació destrucció inconscients i alteració de Ostomía modificada) de l’estrat la deglució. Efecte de primer pas hepàtic. corni de la pell. Via de ràpida absorció i Escassos medicaments per efecte ràpid (urgències) aquesta via. Sublingual Evita l’efecte del primer No es poden administrar formes pas hepàtic. d’alliberació modificada. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 Enteral Avantatges Inconvenients Absorció irregular. Utilitzada quan la V.O està Efecte de primer pas contraindicada. (parcial) Pot utilitzar-se per buscar efectes Pocs fàrmacs. Rectal sistèmics (AINE) o efectes locals Estimulació del nervi (laxants). vague Indicat per a nens que rebutgen la Contraindicat en VO o pacients amb vòmits. arrítmies cardíaques. Altres Administració sistèmica. Indolora, no invasiva. Difícil formulació de Alliberació sostinguda i fàrmacs. controlada. Administració sobre pell Transdèrmica Apte per tractaments llargs. intacta. No hi ha degradació gàstrica. Lenta difusió. Menor dosi i menor freqüència d’administració. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 FARMACOCINÈTICA L – ALLIBERAMENT Estudi dels processos biològics que experimenta un fàrmac des del moment de la seva administració. A – ABSORCIÓ S’engloba al procés LADME /AADME D – DISTRIBUCIÓ M – METABOLISME ELIMINACIÓ= METABOLISME + EXCRECIÓ E – EXCRECIÓ Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 CONCEPTES BÀSICS DE LA FARMACOCINÈTICA: BIODISPONIBILITAT: Fracció de fàrmac que arriba inalterat a la circulació sanguínia, tenint en compte la velocitat i la magnitud en que arriba. ÀREA SOTA LA CORBA (AUC): paràmetre que ens indica la quantitat total de p.a que arriba al torrent sanguini. TEMPS DE SEMIVIDA (T1/2): temps necessari per que la concentració plasmàtica d’un fàrmac es redueixi a la meitat. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 CONCEPTES BÀSICS DE LA FARMACOCINÈTICA: CONCENTRACIÓ MÍNIMA EFICAÇ (CME): mínima concentració de fàrmac necessària per manifestar un efecte farmacològic. CONCENTRACIÓ MÀXIMA TOLERABLE (CMT): màxima concentració de fàrmac per sobre de la qual comença a manifestar la seva toxicitat. MARGE TERAPÈUTIC: marge de concentració de fàrmac que es troba entre CME i CMT. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 MARGE TERAPÈUTIC Marge de concentració de fàrmac que es troba entre CME I CMT. FÀRMACS AMB MARGE TERAPÈUTIC ESTRET SEMPRE S’HAN DE MONITORITZAR. Monitoritzar implica controlar el comportament dels fàrmacs dins l’organisme amb l’objectiu de tenir una dosi eficaç i segura. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 PROCÈS LADME L – ALLIBERAMENT A – ABSORCIÓ D – DISTRIBUCIÓ M – METABOLISME ELIMINACIÓ= METABOLISME + EXCRECIÓ E – EXCRECIÓ Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 L- Alliberació del fàrmac de la forma farmacèutica, el principi actiu es separa de l’excipient amb el que s’ha fabricat. La funció dels excipients es clau per assegurar una correcta alliberació del p.a. - Disgregants: s’expandeixen i es dissolen en contacte amb aigua, assegurant la disgregació del comprimit i l’alliberació del p.a. - Recobridors: protegeixen els components presents a la forma farmacèutica, assegurant la seva estabilitat i facilitant l’administració. Diferents medicaments amb la mateixa dosi però de diferent casa comercial, poden tenir petites diferencies d’efectivitat. Es realitzen estudis de bioequivalència, per a determinar que diferents medicaments amb la mateixa dosi de principi actiu i forma farmacéutica presenten la mateixa biodisponibilitat (amb un marge ± 20%). Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 A- Absorció - Pas del fàrmac des del lloc d’administració fins a la circulació sistèmica. Imatge creada amb Biorender.com VIA INTRAVENOSA - NO ABSORCIÓ - BIODISPONIBILITAT 100% Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 D- Distribució: procés pel qual el fàrmac, a través de la circulació sistèmica, arriba als diferents òrgans i teixits. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 UNIÓ A PROTEINES PLASMÀTIQUES (PP) Generalment és una unió reversible no covalent. Quan un fàrmac està unit a proteïnes plasmàtiques no desenvolupa el seu efecte. Albúmina; Alfa-glicoproteïna 1; Lipoproteïnes; Globulines. L'unió a PP pot veure's modificada per canvis fisiològics (embaràs/edat) o canvis patològics (cremades, cirrosi, IR): Exemples: Diazepam, Ibuprofè Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 ACCÈS DELS FÀRMACS ALS TEIXITS - Depèn de la unió a proteïnes plasmàtiques. - Flux sanguini regional. - Permeabilitat de les membranes: Alguns teixits, com el cervell, tenen barreres especials (BHE) que limiten l’accés de certs fàrmacs. Altres barreres (BP) TERATOGÈNIA: alteració funcional, bioquímica o morfológica que afecta al fetus durant l’embaràs. Es pot detectar durant la gestació, el naixement o posteriorment Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 TALIDOMIDA ¿Te acuerdas? - "Hijos de la talidomida" - YouTube - Fàrmac comercialitzat entre 1957 - 1963 com a sedant i calmant de les nàusees durant l'embaràs. - Actualment està indicada en alguns països pel tractament de la lepra. - Principal efecte teratogènic: focomelia del fetus. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 M- Metabolisme: - Biotransformació. Fàrmacs i substàncies hidrosolubles - fàcil eliminació Fàrmacs ionitzats o liposolubles - transformació prèvia a la eliminació Citocrom p450: complex enzimàtic responsable del metabolisme de la majoria de fàrmacs. El producte del metabolisme pot ser: - Actiu: s’administra una forma inactiva (PROFÀRMAC) i un cop metabolitzat adquireix activitat farmacològica. - Inactiu - Tòxic Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 ALTERACIÓ DEL METABOLISME DELS FÀRMACS INHIBIDORS ENZIMÀTICS Són fàrmacs (A) que disminueixen el metabolisme d’un altre fàrmac (B). Com a resultat hi ha un augmenrt de la concentració plasmàtica del fàrmac B. Pot donar lloc a conseqüències clíniques : augment de l’activitat farmacològica de B. Exemples: Fluconazol, Itraconazol, Eritromicina, Metronidazol, Isoniazida INDUCTORS ENZIMÀTICS Són fàrmacs (A) que augmenten el metabolisme d’un altre fàrmac (B). Com a resultat hi ha una reducció de la concentració plasmàtica del fàrmac B. Pot donar lloc a conseqüències clíniques : reducció de l’activitat farmacològica de B. Principal mecanisme: augment de l’activitat del CYP450. Exemples: Rifampicina ( antibiòtic), Alcohol, Tabac Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 E- Excreció: Eliminació de fàrmacs i/o metabòlits de l’organisme. Es poden trobar restes a la pell, saliva, cabell, llàgrimes, aire exhalat i llet materna, entre d’altres. Principals vies exerció : via renal-urinària (hidrosolubles) i via biliar-fecal (liposolubles) Aclariment renal o Clearance ( ml/min) : volum de plasma que queda depurat del fàrmac per unitat de temps, determinant la capacitat d’eliminació del fàrmac per part de l’òrgan excretor. Permet relacionar la velocitat d’eliminació del fàrmac amb la seva concentració plasmàtica. Factors que condicionen l’excreció renal: Flux sanguini renal. UPP. Edat. Sexe (dones tenen un 10% menys de funció renal). Patologies ( IR, IC, obesitat, etc) Dieta. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 FACTORS QUE ALTEREN LA ELIMINACIÓ DELS FÀRMACS Efecte del 1er pas hepàtic (durant l’absorció) Circulació enteropàtica ( durant l’excreció) Insuficiència hepàtica (IH) Insuficiència renal (IR) Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 FACTORS QUE ALTEREN LA ELIMINACIÓ DELS FÀRMACS EFECTE DEL PRIMER PAS HEPÀTIC També conegut com metabolisme de primer pas, és un fenomen en el qual una part significativa d’un fàrmac administrat per via oral és metabolitzat pel fetge abans que arribi a la circulació sistèmica. Això redueix la quantitat de fàrmac actiu que arriba als teixits diana i, per tant, pot disminuir la seva eficàcia. En funció de les característiques hidro/liposolubles del p.a, el fàrmac tindrà més o menys efecte de primer pas. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 FACTORS QUE ALTEREN LA ELIMINACIÓ DELS FÀRMACS RECIRCULACIÓ ENTEROHEPÀTICA Procés que pot prolongar la presència i l'efecte d'alguns fàrmacs i substàncies en el cos. En aquest procés, els fàrmacs o els seus metabòlits es secreten a la bilis després de ser metabolitzats pel fetge, arriben a l'intestí i, en lloc de ser excretats a través de les femtes, es tornen a absorbir al torrent sanguini per continuar circulant pel cos. Aquest fenomen comporta que hi hagi major permanència d’alguns p.a a l’organisme. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 Efecte del 1er pas VS recirculació enteropàtica Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 FACTORS QUE ALTEREN LA ELIMINACIÓ DELS FÀRMACS INSUFICIÈNCIA HEPÀTICA Una alteració de la funció hepàtica implica una reducció del metabolisme. Poden donar lloc les següents afectacions: Menor grau i velocitat d’eliminació. Reducció de l’efecte de primer pas hepàtic → augment de la biodisponibilitat Metabolisme Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 FACTORS QUE ALTEREN LA ELIMINACIÓ DELS FÀRMACS INSUFICIÈNCIA RENAL Una alteració de la funció renal implica una reducció en l’excreció. De manera que pot augmentar la intensitat, la duració de l’efecte i la toxicitat. S’haurà d’ajustar la dosi en funció filtrat glomerular, i sempre que es pugui s’evitaran fàrmacs nefrotòxics. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 DOSIFICACIÓ - POSOLOGIA Dosi: quantitat de medicament que conté la mesura exacta del principi actiu que volem administrar amb l'objectiu de que aquest sigui eficaç. Es calcula tenint en compte la correlació entre la eficàcia i la toxicitat de les diferents concentracions en plasma segons el procés LADME. Posologia: pauta de tractament que determina l’interval de temps entre dues dosis i la durada del tractament. Individualització de les dosis: considerar factors com l'edat, el pes, variacions a l'estat de salut, … Sobredosificació: risc la seguretat del pacient Infradosificació: fracàs terapèutic MASSA VS CONCENTRACIÓ Quantitat de Quantitat de p.a / p.a (grams) volum de dissolució (g/mL) Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 INTOXICACIÓ PER FÀRMACS Fàrmac Antídot Paracetamol N-Acetil cisteïna Opiacis (mòrfics) Naloxona Acenocumarol Vitamina K Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 FARMACODINÀMICA Disciplina que estudia els mecanismes d’acció del fàrmac i els seus efectes sobre l’organisme. Per tal de que un fàrmac pugui donar lloc a un efecte biològic, aquest s’haurà d’unir a la diana farmacològica corresponent (ex; receptor). Cada diana farmacològica esta associada a una funció fisiològica concreta. L’afinitat d’un fàrmac per una o més dianes farmacològiques determinarà el seu efecte. Perquè un fàrmac s'uneixi a un receptor aquest ha de presentar afinitat elevada pel fàrmac i especificitat per a distingir entre molècules similars. Imatge creada amb Biorender.com *Existeixen fàrmacs que no requereixen una unió fàrmac-receptor per donar lloc a una acció farmacològica. Ex: antiàcids. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 FARMACODINÀMICA Els mateixos receptors poden trobar-se a diferents parts de l’organisme, per tant els efectes farmacològics poden ser diferents en funció de la seva localització. Imatge creada amb Biorender.com Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 DIANA FARMACOLÒGICA Es defineix com la molècula a la qual s’uneix selectivament el fàrmac per poder exercir el seu efecte farmacològic. Un fàrmac pot unir-se a moltes molècules de l’organisme, però només es considerarà diana aquella que intervingui directament en processos diagnòstics, preventius o terapèutics esperats. Els fàrmacs es poden unir a les diferents dianes farmacològiques mitjançant qualsevol tipus d’enllaç (iònic, covalent, hidròfob, reversible, irreversible). Normalment la unió és reversible encara que poden haver cassos d’unió irreversible. La magnitud de l’efecte del fàrmac dependrà del mode en que s’associa i es dissocia de la seva diana. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 DIANA FARMACOLÒGICA El receptor, per tant, té dues funcions fonamentals: unir-se al lligant i desencadenar una resposta. El simple fet que el fàrmac interactuï amb un receptor no és motiu suficient perquè d'aquesta interacció sorgeixi una acció farmacològica. Es precisa que el fàrmac tingui la capacitat de modificar la molècula en la forma necessària per a produir un efecte. Així, es denomina eficàcia, a la capacitat d'un fàrmac de modificar els processos de resposta cel·lular i desencadenar una resposta biològica després d'unir-se a un receptor. Si no desencadena cap resposta, estem davant un antagonista. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 DIANA FARMACOLÒGICA Tipus de dianes farmacològiques: - Enzims: proteïnes solubles o unides a membranes amb activitat catalítica. Els fàrmacs poden generar una inhibició enzimàtica actuant com anàlegs estructurals del substrat o fals substrat. Contràriament, es poden unir a l’enzim y generar una inducció enzimàtica, incrementant la seva activitat. - Canal iònic: estructures que travessen la membrana plasmàtica en forma de porus. Permeten el flux ràpid i selectiu d’ions (sodi, potassi o calci). Els fàrmacs poden modular i bloquejar els canals. - Molècules transportadores: es troben presents a la membrana plasmàtica o vesícules intraneuronals. La diana farmacològica forma part d’un grup transportador de molècules. Els fàrmacs poden bloquejar o facilitar el transport de molècules. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 DIANA FARMACOLÒGICA - Receptors: macromolècules de naturalesa proteica localitzats a la membrana externa de les cèl·lules, del citoplasma o del nucli. (De membrana) - Metabotròpics: receptors associats a neurotransmissors i hormones que funcionen a través de l’activació d’una cascada de senyalització. Aquests receptors generalment es troben acoblats a proteïnes G i generen productes químics com a segons missatgers. Els fàrmacs poden modular la producció de segons missatgers. - Inotròpics: receptors que presenten un canal iònic intrínsec que s’obre en presència del neurotransmissor corresponent. Els fàrmacs poden modular l’obertura i tancament del canal. (Intracelul·lars) formats per proteïnes citoplasmàtiques. Els fàrmacs poden modular la transcripció de gens que codifiquen la seva formació. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 PARÀMETRES FARMACODINÀMICS AFINITAT: facilitat que presenta el fàrmac per unir-se a la diana farmacològica. Depenent del mecanisme d'acció del fàrmac pot ser: - Agonista: en unir-se a la diana farmacològica corresponent dona lloc a l’inici d’una resposta biològica. - Antagonista: en unir-se a la diana farmacològica corresponent NO dona lloc a l’inici d’una resposta biològica. El seu mecanisme d’acció es manifesta a través del bloqueig del receptor, impedint la unió de l’agonista i en conseqüència bloquejant el seu efecte biològic. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 PARÀMETRES FARMACODINÀMICS - Directe: l’efecte biològic del fàrmac es manifesta quan el fàrmac s’uneix al receptor responsable de l’efecte. - Indirecte: l’efecte biològic del fàrmac es manifesta a través de l’activació d’un mecanisme d’acció que finalitzarà en l’activació del receptor responsable de l’efecte. En funció del tipus d’unió: - Reversible: la unió del fàrmac a la diana farmacològica es manté durant un període de temps determinat. - Irreversible: la unió del fàrmac a la diana farmacològica es manté indefinidament. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES En co-administrar 2 o més fàrmacs al mateix temps ens podem trobar amb alteracions de la resposta biològica esperable d’un fàrmac. Ens podem trobar amb tres situacions diferents: - A disminueix l'efecte de B (ineficaç) - A augmenta l’efecte de B (sobre efecte) - A augmenta la toxicitat de B COM POT A MODIFICAR L’EFECTE DE B? - Alterant la seva concentració plasmàtica : INTERACCIÓ FARMACOCINÈTICA. - Sense alterar la seva concentració plasmàtica: INTERACCIÓ FARMACODINÀMICA. Les interaccions podrien explicar l’aparició de reaccions adverses. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 INTERACCIONS FARMACOLÒGIQUES SINERGIA: interacció entre dos o més fàrmacs, caracteritzada per producir un efecte combinat més potent que la suma dels efectes dels dos fàrmacs de manera individual. - Additiva: obtenim la suma dels efectes indivuals dels fàrmacs. - Positiva: obtenim un efecte major que el que s’obtindría de la suma dels efectes de manera individual. Els fàrmacs poden actuar unint-se al mateix receptor, a diferent receptor i/o modificar la farmacocinètica. Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 INTERACCIONS FARMACOCINÈTIQUES ABSORCIÓ A augmenta B POTENCIACIÓ DE L’EFECTE A disminueix B DISMINUCIÓ DE L’EFECTE ELIMINACIÓ A augmenta B DISMINUCIÓ DE L’EFECTE A disminueix B POTENCIACIÓ DE L’EFECTE UNIÓ A PROTEÏNES A desplaça a B POTENCIACIÓ DE L’EFECTE Adscrita a la © Tots els drets reservats a la Fundació per a la Docència Sant Llàtzer, 2023 REACCIÓ ADVERSA A MEDICAMENT (RAM) És tota reacció nociva, no desitjada i no intencionada que apareix al administrar un fàrmac a dosis utilitzades habitualment per a prevenir, diagnosticar o tractar una patologia. Addcionalment, es consideren RAM els efectes derivats de la dependència, abús i ús incorrecte dels medicaments. Les RAM poden ser lleus o fins i tot mortals Classificació de les reaccions adverses en funció de la freqüència de l’aparició: - Molt freqüents (≥ 1/10) - Freqüents (≥ 1/100 a < 1/10) - Poc freqüents (≥ 1/1.000 a